Patrimoni Cultural

Turismo # Cultura. Naturaleza: Dimensió: individual y social. Procés de selecció. Mercantilització. Historia. Museus. Monument

  • Enviado por: Marlies Rocher
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 16 páginas
publicidad
publicidad

Patrimoni Cultural

TEMA 1: EL PATRIMONI CULTURAL

1.1.- Definicions. Cultura: home, objecte, entorn. La materia i l'imaginari. Patrimoni: identitat, pertinença. Herència, passat. Individu, societat.

Cultura: sinònim i vinculada a l'agricultura; hi ha una dimensió material. L'home és l'únic animal que sap produir i allargar el seu conreu, aliments amb previsió. Altres definicions més usuals de caire personal . *personal és conjunt de coneixements que han estat adquirits a través de l'estudi,observació o inclús el viatge.

*social grau de desenvolupament dels coneixements en un sentit ampli d'un país/regió o época determinada, com el coneixement científic, artística, humanístic.

*universal la cultura com a sinònim de civilització; conjunt d'activitats que al llarg dels temps caracteritza l'home i el fan diferent dels animals.

La cultura en relació amb l'home, objecte i entorn: estan a la base de la producció de la cultura. L'home té la capacitat de fer objectes dintre del món perque en té la necessitat. Les seves característiques d'aquesta espècie està condemnada a adaptarse per poguer sobreviure. Sap que està obligat a fer objectes i utilitza aquests objectes per transformar el seu entorn ( les armes són productes culturals ). L'home anirà transformant el seu entorn com l'explotació de la terra a través de l'agricultura . És un cicle viciós. home

queden els objectes construïts per cada civilització que és denominada cultura material. objectes entorn

Aquests objectes creats és part d'un patrimoni. Té una dimensió espiritual perque aquesta cultura material és un testimoni del procés intelectual i espiritual de l'home. L'home, no obstant, ha anat creant objectes inútils al llarg del temps ( no té una funció directa ) que tenen un valor espiritual o intel·lectual.

Cultura material: testimoni de la nostre història, dona sentit a un museu. Es veu l'evolució, la transformació.

Patrimoni Cultural: conjunt de béns propietats d'una persona o un col·lectiu que han pogut ser adquirits per herència o per altres mitjans. És una identitat, pertinença a un col·lectiu.

- dimensió individual que en el cas de l'herència té una dimensió econòmica i material que dona a l'individu un sentit de possessió i a més té una dimensió intel·lectual que són aquelles idees que van lligades a l'herència material i que dona un sentit d'identitat, són els records.

- dimensió col·lectiva o social el patrimoni és una dimensió econòmica i social. Té un caire col·lectiu en aquesta dimensió material. A més a més té una dimensió intel·lectual, sentir-se propers i tenir una identitat determinada. Paper que desevolupa dintre d'una societat (la bandera és un objecte d'herència).

Patrimoni ens trasllada al passat ( concepte d'herència ), ens permet reconstruir la nostra història i ens projecte cap al futur.El patrimoni ens dóna una identitat dins del temps i de l'espai (determinat lloc, geografia).

Patrimoni dimensió individual format per àmbit material

dimensió social o col·lectiva àmbit intel·lectual.

1.2.- Relació de l'home amb la cultura i la naturalesa. Tres tipus d'homes segons aquesta relació:

  • home primitiu:té una relació en la que no hi ha una diferència entre cultura i naturalesa. Hi ha una sola dimensió de la realitat que té com a finalitat la supervivència i a partir d'aquest objectiu l'home inventa una sèrie d'instruments i rituals, celebracions per intentar posar ordre a allò que no entèn. No hi ha una separació entre naturalesa i cultura. Tot té una relació directa amb la realitat, és un home que té rituals, pero no teatre, és a dir, que tot allò que és un producte intel·lectual s'explica a través de l'objectiu de la supervivència.

  • home modern:introdueix una separació entre la naturalesa i cultura. Per l'home modern la naturalesa és quelcom que ve donat, que és present i la cultura serà una cosa produida artificialment per ell mateix, sense que hi hagi la supervivència com a finalitat. Desenvolupa tot un àmbit d'activitat important, però materialment imprescindible. Viu tenint consciència de la doble dimensió de la realitat. Dimensió de creació, producció i dimensió cultural basada en el plaer estètic. D'aquesta separació apareix una cultura que s'especialitza. Desenvolupa tot tipus d'arts i activitats creatives ( teatre, literatura, arquitectura...). L'home modern desenvolupa una noció de la cultura com quelcom que es pot obtenir, a través de l'estudi, dels viatge, del medi social en el que viu. Pots er incult o incult a diferència de l'home primitiu que era incult. És la cultura d'un home que es sent dominador del món, és fonamentalment la cultura de l'home occidental que aspira a dominar el món. Imposa la seva com a cultura dominant.

  • home actual:manté una relació paradoxal, una relació ambigua amb la cultura i la naturalesa. Continua éssent modern, però té la consiència de la crisi de l'home modern que domina el món.

  • home actual home postmodern: la relació que s'expressa a través d'una sèrie d'elements que s'inventa la societat de l'oci, en la que les activitats de l'home tendeixen a tenir menys importànica i les de l'oci més presència. Aquesta societat omplirà el temps de l'oci amb moltes coses com la cultura. La seva cultura és fragmentarà, es diversificarà. Descobreix la multiculturitat, diversitat de cultures. ( cultura de l'oci, cultura dels negocis, cultura de l'hamburguesa...).

Es parla de la cultura per definir coses molt determinades, es parla en plural. Dins de les nostres cultures hi ha moltes de diferents. ha heretat de l'home modern la societat de masses imercats, però ha portat aquesta idea cap a l'infinit de manera que tots els àmbits de la cultura acaban per convertir-se en objecte de mercat. la cultura també entrarà dins d'aquest procés, continua tenint el valor intel·lectual, però cada vegada més es veu com un producte o servei.

A poc a poc converteix tots els elements socials en part de la societat de masses i mercat. S'estableix una relació en la que no estan separades. Van a convertir-se en una única dimensió tot i sabent que no són una mateixa cosa.

D'aquesta paradoxa neixen conceptes com el turisme cultural, és una relació ambigua; el que abans era producció com una empresa, ara és cultura perque està abandonada. L'arqueologia és considerada una cultura tot i els seus lligems a la natura. Exemple: la cultura es converteix en producció amb el turisme cultural.

1.3.- Evolució històrica del concepte de Patrimoni Cultural.

a)Definició convencional. Procés de selecció. b)Evolució històrica del concepte de Patrimoni: Antiguetat / E.M. Renaixament i Barroc. Col·leccionisme individual; el valor del Patrimoni Clàssic. Ilustració: Col·leccionisme Públic; Patrimoni, Coneixement, Progrés Social.

s.XIX: tota la història és patrimoni; la Indústria canvia l'entorn i el concepte de Patrimoni.

s.XX: Internacionalització i Ampliació del Concepte de Patrimoni; Patrimoni contrari a la barbarie i la guerra.

Institucions i legislació sobre Patrimoni: a nivell internacional i a nivell nacional.

a)Definició convencional. Procés de selecció.

a)Conjunt d'objectes, de llocs o testimonis que nosaltres des de la nostre cultura seleccionem per un significat particular respecte al conjunt de la realitat, la cultura material i la cultura immaterial. Es basa en un procés de selecció al llarg de la història a través de la perspectiva de diferents moments històrics. Ve donada per la nostre cultura. Donem un valor a l'objecte en el procés de selecció.Encara que no s'ha guardat tot n'hem guardat sols algunes coses.

b)Evolució històrica del concepte de Patrimoni

El Patrimoni començaria en el Món Antic i Món Medieval encara que no hi havia una definició clara i institucional.

  • para ambdòs era important l'emplaçament/lloc on es trobaven les coses, estava tot vinculat al seu interior, la societat rodejava l'edifici.

  • experiència dels usuaris i dels autors de les obres d'art des que tenia alguna cosa en comú amb l'espectador i no tan sols per la seva bellesa sino de pertànyer a una familia que els ha anat conservant.

c)Renaixament i Barroc, s.XV-XVII. Hi ha una nova manera d'entendre el Patrimoni. Són els primers en seleccionar coses de la història e inventen el col·leccionisme privat (encara existeix avui);és un procés de selecció de guardar les restes del classicisme ( romans )per constituir col·leccions privades. Es dedicaven a constituir col·leccions d'elements naturals: biològics, objectes estranys; deixaran de banda l'herència medieval. Les col·leccions les faran els rics: nobles, esglèsia, aristocràcia, monarquia. Aquest patrimoni es sols per unes poques classes socials. Sols els més priviligiats. L'home del renaixament extreu objectes del seu context habitual. Hi ha un interés en la busca de coses del passat que genera la moda de viatjar a Roma. Els artistes viatjen a Roma per inspirar-se de tot això. En el s.XVII el cinisme augmenta.

s.XVIII. Ilustració. El concepte de P.C canvia, a 1/2 s.XVIII apareix la idea de crear col·leccions de P.C no únicament de caràcter privat sino de caràcter públic i destinada a una part molt àmplia de la societat. La Ilustració defineix la nova estructura del món contemporrani, apareix la definició del principi de ciutadania. Cada un dels ciutadans han de ser iguals. Apareix la fe en el coneixement: la manera d'apendre es poder tener a l'abast la informació. Al 1759 es funda el Museu Britànices deu a una herència deixada per un aristòcrata que els va deixar al rei d'Anglaterra perque ell el convertís en un museu públic. Era per l'us i millora del gènere humà de les arts i de les ciències. Després hi haurà més difusió de museus públics. Conjunt de llibre: Enciclopèdia Francesa.

s.XIX És un segle de la història important perque va a desenvolupar un interés molt ampli sobre el coneixement de la història. Segle de catalogació i restauració.

  • intenta descobrir què és el Patrimoni Cultural existent.

  • s'inicia els inventaris de patrimoni cultural.

  • intenta salvaguardar el patrimoni. Intenta conservar, restaurar, és un plantejament filosòfic; serveix per canviar l'objecte que tenen en un principi i per conservar aquests objectes.

Romanticisme; s'interesarà per tot una sèrie de patrimonis culturals que s'han anat oblidant al llarg de la història. Recupera l'art Medieval. Hi ha un interès per les cultures autòctones i locals. És una cultura nacionalista, en les tradicions van apareixent. P.C com element d'identitat, de col·lectivitat. S'interessa per lo exòtic com la cultura àrabe.

Va a canviar la relació de l'home amb el seu entorn. Transforma la ciutat, on viu l'home. Moltes coses deixen de tener la seva funció original: muralles, palaus. Es planteja què fer amb això; apareixen nous edificis com fàbriques, barris de població, estacions. Es plantejava el problema del creixement de la ciutat. Haussman va conduir aquest creixement urbanístic de Paris on els edificis, monuments eren rodejats per les avenides.:

  • va fer una determinada selecció del que es va conservar.

  • va destruir el context dels monuments

Victor hugo, Emili Zola foren escriptors que van descriure el país de França del s.XIX des d'un perspectiva tradicional. Fou una crònica transformista de la urbanística de la ciutat. Apareixen les 1.es institucions, legislació de la protecció del patrimoni. Estat del Vaticà 1822 1ª legislació. 1ª llei de tutela del P.C.

A França va ser el 2ºn país a desenvolupar institucions de protecció del Patrimoni1830 Comisió dels Monuments Històrics ( encara segueix vigent ).

1840A Anglaterra es creà el comité especial de monuments històrics que tenia la feina de conservar el patrimoni material. L'objectiu era intentar conservar el patrimoni no material com les formes de vida,creençes.

1840A Espanya es creà la Comisió nacional de Monuments Històrics, institució de caràcter oficial creada a partir de l'Academia de Belles Arts.

s.XX aporta la idea de internacionalització del P.C que té un valor comjunt per a les societats. Hi ha una nova dimensió sobre la protecció del Patrimoni.

  • Hi hagué les 2 G.M, amb un poder de destrucció fins aleshores desconegut.

  • Hi hagué la 2ª Rev. Industrial, una revolució tecnològica, la industrialització a una civilització undustrial en que la indústria està present a tot arreu. Hi ha un no procès de transformació de l'entorn, més ràpid i més ampli, per això hi ha una nova manera de protegir el P.C, a través de les institucions i legislacions legals.

Després de la 1ªG.M es creà la Societat de nacionsuna organització internacional que intenta pacíficament solucionar els conflictes. Escrea a més a més l'Institut Cooperació Intelectual. Està dirigida a la qüestió de la cultura, on hi ha diverses seccions per abordar el P.C dels museus, monuments històrics. El trebal de la ICI al 1931 s'expressa de idea més clara sobre la protecció de monuments en la ciutat de Atenas. Conclueix amb un manifest; Carta de Atenas important compromís a escala internacional a un conjunt ampli de països per reconèixer l'existència d'un P.C mundial, l'argument bàsic d'aquesta conservació de P.C és defensar el P.C que és sinònim de civilització. Aquest manifest partia de 3 grans principis:

  • defensa el P.C internacional com una feina de defensa de la civilització.

  • el conjunt de la societat es beneficiarà del P.C de tot el món ( fer-lo públic i accessible ).

  • la coordinació i la promoció del treball dels especialistes de la conservació del P.C.

Aleshores apareix la 2ª G.M ( 1939-45 ) que significa el 1r fracàs d'intent de protegir el Patrimoni, tant material com immaterial. S'acaba la 2ª G.M i es planteja tornar a l'intent de principis de segle, que consisteix a defensar el P.C de tot el món com una eina per defensar la civilització i la pau al cap i a la fi. Apareixen noves institucions 1945 es crea l'ONU, dintre d'aquesta es crea la UNESCO al 1948. La UNESCO és una institució de la ONU per la promoció de l'educació, la ciència i la cultura. Arrel de la UNESCO apareixen una serie dinstitucions especialitzades com: I.C.O.M Consell Intern dels Museus.

I.C.O.M.O.S Consell Internacional de Monuments i Llocs ( llocs d'interés P.C).

I.C.C.R.O.M Centre Internacional d'Estudis per la conservació i Resauració de Béns Culturals. És un organisme especialitzat sobre els mètodes de restauració i conservació de qualsevol tipus de patrimoni material. A més a més defineixen normatives, regles per a la restauració.

La UNESCO fa una cosa molt important que és concretar les condicions per a la declaració de patrimoni Cultural o Natural de la Humanitat.

  • es pot considerar una obra artística única o una obra artística genial.

  • una obra d'art que tingui importància decisiva en un període de la història o en una àrea geogràfica deter.

  • testimoni únic d'una civilització desapareguda.

  • exemple significatiu d'una cultura tradicional que estigui en perill de desaparèixer.

  • obres que expressin idees o creençes de valor universal (asstejaments religiosos, temple de santa Sofia ).

  • autenticitat artística, que sigui un model pels qui vindran després.

  • que tracti d'un testimoni important d'un període determinat de la història,Abu Simbel Egipte, GranTemple

Institucions i legislació sobre Patrimoni: a nivell internacional i a nivell nacional

g) a nivell internacional: a nivell de la Unió Europea: el Consell d'Europa el qual porta a terme:

  • la Carta Europea de protecció del patrimoni (1975): s'orienta al P.Monumental i al P.Urbanístic i P.Natural. Defineix unes normes de conservació d'aquest patrimoni, es necessària per l'equilibri del desenvolupament de la societat i va en contra de la filosofia radicalitzadora. Proposa un equilibri.

  • A França al 1964 apareix una altre iniciativa sota l'administració del ministre de cultura, Malraux, es crea una nova definició de la catalogació del P.Monumental i arquitectònic basat en recollir el màxim de dades possibles per poder reconstruïr els monuments en cas de destrucció per conflictes bèl·lics o per un altre desastre. En aquella època implica la edició d'un catàleg fotogràfic de tot el P.C que després s'ha completat amb sistemes més sofisticats; amb tècniques topogràfiques que permeten conèixer al mil·limetre, al detall d'aquests monuments.

a nivell nacional: A Espanya al s.XIX s'inicia amb unes comisions de monuments històrics, catàlegs...Al 1926, s.XX, es crea la Dirrecció General de Belles Arts que tindrà la capacitat de decisió en l'àmbit de la protecció i de la conservació del patrimoni, a través d'unes normatives puntuals. A partir del '31 apareix un nou àmbit de lleis referents als temes de P.C, amb la CONSTITUCIÓ de la República senyala que tota la riquesa artística i històrica és unbé d'interés públic independentment del material o autor.

  • conservació del P i la defensa contra l'exportació il·legal d'elements del P.

  • les autoritats de l'Estat protegiran llocs d'interés natural i llocs de valor artístic.

1933 " Llei de defensa i conservació del P; no hi haurà altre legislació fins 72.

1972 " Llei sobre P.Documental i Bibliogràfic "

1978 junt a la Constitució apareix un gran desenvolupament legislatiu amb la protecció del P amb una serie d'objectius an l'àmbit del P.C:

  • la constitució reconeix la diversitat de cultures, tradicions i llengues existents a Espanyai s'obre el pas a una administració descentralitzada als temes de P.C.Per ordre d'aquesta constitució del 78 apareix la Llei del P.Històric ( 1985 ) que recull la necessitat de crear un marc legal o partir de la constitució, descentralitzar el poder i recull totes aquestes normatives internacionals. Aquesta llei estableix 2 nivells de protecció d'elements històric: 1.-El bé d'interés cultural 2.-El bé d'inventariat.

Estableix una catalogació entre diferents objectes o entre diferents àmbits que s'ha de considerar com P.Històric que són:

+ béns immobles; jardins històrics, propietats...

+ béns mobles; P. dels objectes de valor històric obres d'art...

+ P. Etnològic; el P. que correspon a diferents cultures tradicionals del les idferents regions de l'àmbit espanyol, pot tenir un valor material com els objectes o un valor immaterial, llegendes, gastronomia...

+P.Documental i Bibliogràfic; els llibres i els documents antics.

1933 " Llei Catalana del P.C " que rigeix les competències del govern català en aquest àmbit, el seu objectiu és conservar els testimonis de la història i de la identitat d'una col·lectivitat. Estableix una serie d'obligacions de conservació, divulgació i investigació del P.Estableix 4 àmbits dif. bastant paral·lels a les de la llei espanyola:

B. Immobles B.Mobles P.Immaterial P.Cultural Tradicional i Popular.

1.4.- Noció Actual del P.C ( 1960-1980 )

( comparar amb la noció convencional: selecció de coses i decontextualització )

conjunt d'objectes, llocs, testimonis, àmbits espacials, experiències, sensasions que tenen significació com a llegat del passat o com elements de l'actualitat i que integrem en la realitat.Dif entre def.convencional i actual:

1.- La noció actual és més àmplia pq introduïm més coses; àmbits, sensacions...

2.- El P. no sols té a veure amb el passat sino que en la def. actual del P. les produccions actuals apareixen cada vegada més. reconeixem cada vegada més lo actual; ampliació en el temps.

3.- Def.actual de P.C l'entem com l'element que forma part de la realitat.

4.- Cada vegada més desapareixen 2 elements: el procés de selecció i la descontextualització.en lo actual.

home primitiu <> existència-supervivència.

home modern <> separació natura i cultura noció convencional

home actual <> relació paradoxal cultura/natura noció actual

noció convencional de P.C emplaçament, conjunt patrimonial, públic concret(predeterminat)

noció actual de P.C territori, realitat, població

Museu Ciència o de la Tècnica de Terassa és un exemple de noció actual del P. pq és un element patrimonial que s'integra en la realitat i que fins ara atrau a uns sectors diversos de la societat, d'aquesta població.

Per què s'ha donat aquest canvi en la concepció del Patrimoni: 2 motius;

  • Novetats ideològiques: pluriculturitat i ecologia. Anys 60-80 apareixen noves ideologies mentre que les tradicionals entren en crisi. Aquests sistemes eren uns sistemes generals d'organització de la societat, com el marxisme, com tb la ideologia del desenvolupament industrial il·limitat que són substituïdes per unes noves ideologies anomenades ideologies temàtiques que pretenen solucionar aspectes concrets com la ecologia,apareix la pluriculturitat; la defensa de la diversitat cultural en el món. Aquestes noves ideologies incideixen en la creació d'un nou concepte del Patrimoni.

  • Mutacions econòmiques: terciarització privatització globalització.La Terciarització de l'economia es desenvolupa en el sector terciari ( els del serveis ) i cobre molta importància. Qualsevol activitat no productiva serà considerada com un servei i serà tractada com un objecte de mercat. El P.C estarà cada vegada més extés com un servei cultural. La Privatització de l'economia, el sector públic perd importància i hi ha una ampliació del sector privat com element capital de l'economia. L'iniciativa privada pot ser cada vegada més important en la gestió i en la comerçialització del P.C seguint la idea de que el P.C és un servei. La Globalització, aquests canvis senyalats es desenvolupen a aescala mundial i les economies s'estan implicant les unes amb les altres. Els productes culturals estaran disenyades a una escala mundial.

  • 1.4.2.- Mercantilització: Patrimoni, Servei - Producte de Mercat.

    En el desenvolupament actual de l'economia, qualsevol objecte es converteix en un element de mercat o en mercancia. També une mercantilització d'objectes a les que atribuim un valor cultural; dintre d'aquest servei d'antiguitats s'ha ampliat els àmbits del mercat. Hi ha una ampliació de les atribucions dels antiquaris. Aquesta mercantilització tan en la seva versió tradicional com col·leccionar qualsevol cosa és una activitat culturalment respectat. Gràcies al col·leccionisme hem conservat coses, pero planteja el perill de que s'exportin i llavors es deterioren o es perden.Tb és possible crear un mercat amb elements immaterials del P.C

    és un mercat que es basa en dues coses presents en el pensament de l'homeactaul, que correspon a coses que la gent aspira i que no són necessàriament objectes.: ex.interés pel passat o una cosa medieval, un viatge al passat.

    Dos criteris que expliquen molts dels elements que hi ha en:

    • la nostalgia pel passat: sentiments d'interés per recordar coses del passat.

    • la búsqueda de la evasió que correspon a la societat de l'estrés i la falta de temps.,ex visitar museus nocturns. Aquest pensament explica alguna de les ofertes culturals que podem trobar. Té el valor de proposar una experiència de veure el món d'una altre manera que ens la ensenya com un esperit més.

    Divulgació:

    definida per les característiques de la societat actual que és una societat de mases basada en la informació, l'ampliació de mitjans de comunicació que fa possible 2 coses:

    ^ una ampliació de les demandes dels individus; tenim més capacitat per desenvolupar les nostres curiositats, els nostres interessos per exigir més demanda del mercat. Això porta a un augment del consum cultural.

    ^ una ampliació de les ofertes; també és una societat de l'oci que es caracteritza per tenir cada vegada més sectors més amplis de població no productiva que es caracteritza per disposar de " temps lliure ". Aquest oci es converteix en un espai on les activitats seran cada vegada més diversos. La frontera entre les activitats de consum i les activitats culturals tendeix a desparèixer.

    Cada vegada els museus i els centres comercials s'assemblen més. Segons l'arquitecte de la reconstrucció del Museu de la Ciència:" són contenedors destinades al temps lliure i a les relaions socials ".Cada vegada és un lloc més sofisticats on podem pasar el dia.

    ^^ a cultura es dirigeix a uns àmbits més amplis de la societat; un parc temàtic i un monument tenen en comú que són productes empresarials. Introdueix referències al passat, basat en lo imaginari, com un món d'idees, sensasions. És bo i dolent a la vegada. El component perillòs es que la cultura està cada vegada més buida de continguts. S'ha de tenit en compte l'ordre ètic i a la vegada per un ordre mercantil, si ens passem convertint-lo en un objecte de mercat aquest producte fracassarà. És imprtant que hi hagi un equilibri entre certa qualitat del producte de masses i entre la presentació del producte de cultura.Equlibri entre prod masses i prod qualitat

    La divulgació del P.C implica una oferta cada vegada més diversa i una integració entre el P.C amb el P.Natural i amb la realitat social ( descobriment ). Ex dels prod lactis: produeix prod.lactis repoblació forestal.

    Ofereixen una oferta cultural on s'incrementen els beenficis de l'empresa.

    • promoció publicitària del producte, de l'acció social i de l'entorn natural.

    activitat assistencialdiscapacitats i marginats, residència i integració laboral.

    activitat productiva produeix productes semiartesanals; crean una imatge corporativa.

    1.4.-El Turisme Cultural no és una cosa nova. És uan activitat molt antiga des dels grecs i romans, anaven a la ciutat de Roma, que encara avui és un destí cultural. Entre s.XVIII-XIX apareix un nou tipus de viatger, personatge que dedica part de la seva vida a conèixer Europa.Naturalment sols ho podien fer l'aristocràcia el que denominaven el Tour d'Europa, viatge llargs inlcús anys, avui ho denominarie turisme d'èlit.

    La definició és combiannt els conceptes de turista i cultura. Tursita: persona que es desplaça a un lloc a un altre + de 24h i -365 dies sense fi remunerat. Cultura: def.molt àmplia.Tendeix a identificar-se amb el conjunt de la realitat. És un món molt ampli des de la gestió del turisme.

    T.C activitat cultural que necessita un desplaçament o que es veu afavorit per un desplaçament per un lloc centrada en un territori o en un circuit. 2 tipus d'objectius:

    · material,visitar llocs amb interés patrimonialmuseus,conjunts arqueològics,ciutats d'interés històric-artístic

    · immaterial, sense visitar objectes i dirigit pel Patrimoni Etnològic; formes de vida, organitzacions socials. O pel Patrimoni Folclòric; creències. Visitar llocs que tenen el valor perque són escenari d'esdeveniments històrics o de narracions literàries.

    Hem de catalogar el T.C dintre d'un determinat tipus de Tursime, que és el Tursime de Descobriment.

    • Turisme convencional de consum {turisme massiu ( majoria )

    • Turisme de Descobriment { turisme rural cultural i ecoturisme.

    El T.Descobriment és un usuari que busca conèixer i descobrir el lloc al que ha viatjat.

    2 fenòmens tradicionals que expliquen i justifiquen el Turisme Cultural:

    1.- peregrinació: ex camí de Santiago.Idea antiga que encara permaneix encara que no amb el mateix propòsit.

    2.- voluntat de retrobar el passat; visitar grutes prehistòriques per saber com vivien els nostres avantpassats.

    El T.C respon a una realitat actual, reconeguda per les administracions i per les polítiques de desenvolupament dels nostres països. És un dels capítols pels que aposten la Comunitat Europea com element de desenvolupament econòmic en al menys 3 àmbits diferents.

    • dinamització econòmica de regions pobres ex. de la llet.

    • element d'equilibri demogràfic entre el camp i la ciutat; sector alternatiu a l'agrícola.

    • dinamitzador econòmic urbà;desenvolupar les ciutats que compten amb un P. Arquitectectònic important.

    Especificacions del T.C com producte de mercat El T.C és producte de mercat amb unes característiques det.:

    • Es basa en el P.Monumental i Històric que és un P. costòs de mantindre i que es detriora amb relativa facilitat. És important tenir en compte que quan ofertem una activitat turística està basada en aquest P. i si no el mantenim, es deteriorarà i conseqüentment desparèixer i clar ja no la podrem ofertar.

    • Diversitat i la novetat que exigeix el mercat. ÉS una vertent amb una demanda més dinàmica, que la d'un altre turisme; per la simple raó que el T.C té el repte de renovar-se constantment per satisfer al seu mercat canviant i divers.

    • La necessitat de trobar un equilibri entre l'autenticitat del producte i la rendabilitat econòmica del producte cultural; aquesta rentabilitat ha de trobar un compromís amb l'autenticitat del producte.

    Conclusió: el T.C és actualment una de les poques vies de conservació viable del P.C i al mateix temps el T.C pot constituir un risc de destrucció d'aquest P. per un ús massiu...

    Tipus de turistes culturals que existeixen: 3 grups

    Tur.Cul. especialistes: són turistes motivats per un tema concret i específic i seran al mateix temps turistes en el que el seu viatge serà definitiu( hi aniran ) moltes vegades per aquest interés específic. Fan un recorregut temàtic; estan molt motivats, són molt exigents en el tema i amb l'estructura del viatge.És una part minoritària, són turistes d'èlit, d'alta gamma/qualitat.

    Tur.Cul. generalistes: turistes motivats per la cultura d'una forma general. Elegeix el seu destí del P.C que hi hagi i acceptarà anar a llocs molt diversos. Té un interés més genèric. Serà exigent en quant a l'oferta cultural, a més a més de la seva manera de presentació.Sabrà distingir d'un dolenta o bona presentació.

    Tur.Cul. ocasional: sentit ge.de la pal. fan T.C per raons diverses.+massiu i convencional.En aquesta experiència integraran algun element cultural.S'ha de convèncer de la seva oferta cultural.

    Qualitat de l'oferta del T.C

    { podem ofertar el T.C a una escala des d'un nivell d'exigència molt alta amb un T.C que es dissenya com una experiència intel·lectual; el viatge turístic i com a aprenentatge.

    { des d'un nivell d'exigència baix: el viatge turístic banalitzat.Té una estructura de viatge convencional amb continguts molt superficials, molt light.

    {Els altres nivells intermitjos de diferents graus es poden situar les diferentes ofertes culturals.

    Turisme Cultural: atractiu important a Catalunya

    Constitueix un element important d'atractiu. Venen per raons climàtiques, professionals ; que està en creixement a Catalunya. El T.C és un element que pot ser complementari als altres. A més hi ha elements emblemàtics com són els edificis Gaudí, Museu Picasso i Dalí i Barça. El turista francés constitueix al voltant del 55% del turisme a Catalunya . Vé per raons com la imatge que té de Catalunya com un país avançat, dinàmic amb un qualitat de vida. Amb una oferta cultural més àmplia. Venen primer per raons convencionals, de consum: de sol i platja; tenen una imatge de Catalunya com país de cultura.

    Professionals i sectors implicats en la definició del producte turístic cultural

  • professionals de promoció i mercat turístic.

  • professionals especialistes del patrimoni cultural; arqueòlegs, conservadors de museus o de conjunts monumentals arqueològics, historiadors... Són aquells professionals que proporcionen la materia prima del producte turístic cultural i en segon lloc, els conservadors són els que gestionen els llocs d'interés cultural. Són aquells professionals amb els que és necessari entendre's per construir un producte cultural.

  • Els responsables polítics i de la administració són necessaris per elaborar la definició del producte turístic, el qual permet l'explotació del producte turístic. La definició del producte turístic cultural el l'explotació del producte turístic. La definició del producte turístic té informa de que es lo que interessa al mercat i en l'explotació com portar-ho a cap, com aplicar-ho. Els elements necessaris per portar-ho a cap l'explotació del producte són:

    promoció del producte

    recepció dels visitants, de la gent

    sistemes de guies, de presentació d'aquest producte

    les publicacions que poden ajudar a visitar-lo

    mercat secundari associat al producte principal

    serveis necessaris ( de transport, restauració, de comunicació...)

    Per tenir una bona explotació del producte turístic, primer hem de definir la idea de com és o com ha de ser el producte. El producte turístic cultural és un producte mixt en el que tenim una part exclusivament turística i en segon lloc un part cultural.

    Condicions necessàries per a una bona explotació del turisme cultural

    1.- Coneixement del públic real i del públic potencial, aquest coneixement ha de ser quantitatiu i qualitatiu.

    2.- Integrar el producte dintre d'una xarxa més àmplia, dintre d'un conjunt més ampli.

    3.- El disseny adequat de les estratègies de presentació del producte, construir diferents itineraris per un públic divers.

    Les aportacions del Patrimoni Cultural al Turisme

    1, Aporta un mercat mundial perque la cultura està present en tots els llocs del món.

    2, Aporta una oferta turística gestionada i mantenida de manera important des del sector públic.

    3, Serveix per crear imatges d'identitat de països i en conseqüència de destins possibles.

    Orígens i desenvolupament del turisme cultural

    Neix al voltant del s.XX als EUA i al Canadà a la 2 ½ meitat es quan s'intensifica. Aquests dos països uneixen el turisme amb el Patrimoni Cultural. Els segons que van desenvolupar d'una manera important el T.C van ser Francia i Itàlia; els quals an els últims 20 anys han desenvolupat un T.C més intens i amb unes condicions de partida més favorables que els dels americans per oferir-lo a un mercat mundial. L'éxit d'aquest T.C està basat en el valor propi del patrimno i també en el fet d'haver aconseguit que la visita cultural a França i Itàlia sigui identificada en el mercat com visita a Europa.

    Per què Espanya s'ha quedat enrere en comparació amb Itàlia i França?

    Per les condicions polítiques i la manca de la professionalització del sector turístic. Aquest es va contentar amb el turisme de sol i platja i l'ferta cultural va quedar en un segon pla perque és difícil d'elaborar i necessita de professionals.

    Possibles variables del Turisme Cultural

    1.- T.C Tradicional: la visita organitzada de manera convenional o una institució clarament cultural museus...

    2.- T.C Renovador: l'ampliació d'aquesta oferta cultural tradicional, com el que tendeix actualment a desenvolupar-se en les ciutats.S'orienta a una oferta de tota la ciutat com element cultural.

    3.- T.C Innovador:; basada en la creació de noves ofertes a partir de nous interessos que abans no existien com a oferta cultural. Sovint hi ha aquesta oferta de T.C innovador, que està basada en conceptes que d'alguna manera s'identifiquen amb les aspiracions de l'usuari; dintre d'aquest trobem:

    T.C d'identitat; presenta una oferta en la qual la gent va a buscar la seva identitat social ex.Museu d'Història de Catalunya. Museo d'Història de la Petite Roselle a França.

    T.C Transfronteris; turisme que farà com tema la frontera perque defineixen l'evolució històrica dels països i perque la defineixen.ex els Pirineus, entre els dos costats dels Pirineus trobem tota una ruta de fortificacions, que visiten els turistes i permeten veure l'evolució de la frontera entre França i Catalunya.

    La Ruta Identitària; la ruta 66 d'EEUU, carretera que uneix Chicago amb Los Angeles,seria per al transport i com a element de transport públic. Torna a recobrar actualitat perque a partir dels `80-'90 la gent torna a frqüentar-la des d'un punt de vista turístic ( com un destí turístic ).L'interés és que aquesta carretera és un resum de la cultura d'EEUU. A més a més, atravesa una serie de llocs d'interés turístics ( zones de residències dels indis ). EL P.C tenia utilitat turística. La propia existència del turisme pot generar P.C. La creació de les vies de comunicació es converteix en un element del P.C.

    TEMA 2 DEFINICIÓ D'ART.

    2.1.- Deficnició d'Art

  • l'art és un món de formes, hi ha una dimensió purament material que té a veure amb l'art ex. discobul de Miró.

  • Situem dintre de l'art un món de sensacions, que ens arriben a través dels sentits i crea unes determinades experiències dels sentits.ex. José Artesano de Caravagio

  • Un món de sentiments, aquestes formes artístiques que ens creen sensasions crean també en soaltres una sèrie de sentiments.

  • Un món d'idees, de conceptes que poden ser racionalsel Guernica, o poden ser trascendents que tenen que veure amb lo inexplicable i que tenen a veure amb els grans interrogants filosòfics de la humanitatla mort,l'origen del món, el món allà... Llibertat guiant al poble de Delacroix.

  • 2.2.- L'art com a comunicació i expressió, Podem veure l'art com 2 llenguatges:

    A.- de la comunicació:l'art serveix per transmetre informacions de la realitat i convertir-les en obres artístiques. Pot tractar temes molt diversos; sobre coses de la societat, sobre la llum i el color que ens arriba de la realitat i que l'artista el converteix en obra d'art...És una art fàcilment comprès, que intenta convertir-se i ordenar-se com el món, al qual és fàcil accedir a aquest art. Bany de Asnières de Seurat.

    B.- de l'expressió: l'artista a través de l'art expressa un món interior; els seus sentiments, imaginacions,pensaments... Per tant no es basa en la realitat exterior. Té la voluntat de traduir a formes i imatges el que té en la seva imaginació. Aquest llenguatge està ordenat igual que la imaginació de l'artista i per això a vegades é sun art que sembla un poc incomprensible, perque pertany a una cosa que és individual. No busca la bellesa artística, sinó que a vegades sembla deformada, mal feta, tosca

    com La lluita de l'àngel i Jacob de Gauguin.

    2.3.- La definició de l'art del S.XX

    L'art del s.XX apareix com producte d'una evolució tècnica i científica diferent de la resta de la història. Serà un art diferent perque l'home del s.XX tindrà els mitjans tecnològics per produir industrialment imatges i objectes; això és important perque al llarg de la història l'artista era l'únic que podia fer objectes i imatges. Ara ja no necessitaven a l'artista. L'artista del s.XX es planteja la mort de l'art, quin sentit té l'art dintre d'una civilització com aquesta que té totes aquestes capacitats. L'art del s.XX neix de la crisi de l'art, de la idea de la mort de l'art i per això serà un art estrany i diferent.Es donen diferentes manifestacions:

    Cubisme representa una 1ª ruptura amb l'art que s'havia fet fins araPicasso. Desapareix la representació de l'espai, la figura del personatge no es distingeix del fons. Parteix de la idea de fer representacions dels objectes mirant-les des de diferents punts de vista. És un art que nega la tradició.

    Abstracta Kandinsky. El pintor decideix que la pintura és un llenguatge propi de colors, de formes, de líneas que responen als estas d'ànims o a sensacions del pinotr i en conseqüència el pintor utilitza per fer imatges que li semblen belles.Aquesta pintura es una pintura en estat pur; en color en forma...Én un tipus d'imatge abstracta que no pretèn cam representació del món.

    Dadaísme El Gran Vidre de Duchamp. Són dues làmines de vidre transparents entre els quals col·loca una objectes metàl·lics separant-la en dues parts, amb obres com aquesta nega inclús la validesa del quadre.

    Negació de l'objecte artístic tradicional. La descontextualització dels objectes per convertir-los en obres d'art. Trenca amb la realitat.

    Surrealisme Mosificació prematura d'una estació de dalí, representació de coses que reconèixer, però en un món imaginari.

    Art que representa el mon del inconscient, la part oculta i emocional del nostre cervell. Tenim un món de somnis i imaginaris i que són representats pel surrealisme. La llum té una apariència estranya i per tant l'art del surrealisme és estranya.

    Abstracta de Acción Gótico de Pollock. El pintor no representa res reconegut. El pintor fa el quadre a través dels seus moviments a través de la tela. Quadres de gran tamany.

    Pop Art La noia ahogándose de Lichstenstein, és una imatge totalment comprensible. Recull les conseqüències de tots els moviments anteriors, posen en el quadre les imatges de la publicitat, dels còmics o dels mediàtics, però fent un quadre que no té la intenció de semblar un quadre. Posa de manifest que la pintura representa coses del món real i/o no tenen interés i que el que es fa és la pintura abstracta i representar aquest tipus d'imatges de consum. Ens representa una imatge absolutament banal, intrascendent, sense importància. Té molt que veure amb la societat la 2ª ½ del s.XX, la societat de consum.

    Art Conceptual Una i tres cadires de Kosuth. L'art és un joc entre objectes reals, métodes de representar objectes reals ( la fotografia ) i un joc d'idees, la definició de cadira. L'art està buscant un altre àmbit d'actuació, es basa en el principi de que l'art són idees que es poden expressar a través de qualsevol mitjà.

    2.4.- Evolució històrica de la sociologia de l'art

    Com es va encaixar l'art en el funcionament de la societat.

    • En la civilització aristocràtica i monàrquica ( s.XV-XVIII ). Existència de les academies que apareixen en el Renaixement i que té el poder de decidir què és i què no és art.L'academia fa una separació jeràrquica de les activitats artístiques . 3 grups: Belles Arts ; pintura, escultura i arquitectura.Arts decoratives o arts menors; orfebreria, ebanisteria, mosaics...Artesania; és l'art popular de crear objectes útils.

    Tant les belles arts com les arts menors són reservats a élits socials molt reduïts; noblesa, aristocràcia, monarca i el clero, que protegeixen econòmicament aquest artista i es converteix en el seu mecenàsprotector de la creació artística. Posen al seu servei als artistes ex: El pintor del rei. Com a conseqüència l'artista tindrà un marge de creació artística limitat pels gustos, ideologia i interessos d'aquell qui el protegeix. Tenia encàrrecs determinats.

    • En el món contemporrani. Canvien les formes polítiques, de la monarquia tancada es passa a una estructura amb l'estat com a institució. Hi ha una nova estructura econòmica, la de la societat de mercat. Apareix una nova classe social la burguesia industrial com protagonista principal de la societat contemporrània. S'amplia el públic i la clientela del art. La buerguesia tendeix a imitar el comportament de l'aristocràcia com comprar i protegir les obres d'art i convertir-se en clients dels artistes. S'estableix una nova relació entre els clients i els artistes. Desapareix l'artista com protegit que ho deu tot al seu senyor. Es produeix individualment sense pensar en un client determinat sinó que es vengui en el mercat de l'art. Ni hi ha una relació directe personal entre client i l'artista. Apareixen les exposicions d'art en institucions públiques o en privades; és la galeria d'art. El Galerisme permet que es trobin productors i consumidors del art s.XVIII.

    Per sensibilitzar i atreure al públic de la societat de masses a l'art contemporrani més personal, apareix un altre intermediarilacrítica de l'art, pot dir que l'obre és bona o no, té un paper molt important en el mercat del art contemporrani. Qualsevol moviment del art contemporrani ha tingut una crítica que l'ha recolzat. El crític és el divulgador social de l'art.

    TEMA 3. El patrimoni museístic

    3.1.- Orígens històrics del museu

    De les col·leccions reals als museus als museus públics: el Louvre de palau a museu

    Origen grec “ museion ” que significa el lloc de les muses, divinitats de la mitologia grega que protegien les arts i que servien d'inspiració als artistes. El museu era un temple al culte dels museus (valor sagrat).

    Els romans van inventar el museu com lloc d'expansió d'objectes preciosos i de conservació.

    Els dos conceptes anteriors apareixen en les catedrals cristians; els 2 valors: sagrat i artístic.

    El renaixement introdueix el gabinete del sinclo, un lloc privat, un espai de laboratori, en el que l'individu pretendia conèixer millor el món a través de la recopilació d'objectes i col·leccions de coses pasades.

    Precedents dels nostres museus

    El col·leccionisme privat era una pràctica corrent en el Renaixement i el Barroc, reis, aristòcrates, clero.. que fins el s.XVIII foren col·leccions privades fins que un aristòcrata va deixar totes les seves col·leccions al rei amb la condició que aquesta fora pública, fou l'origen del British Museum.

    Guillem IV de Prússia obre el Kassel, galeria d'art i Federic Guillem III obre el museu de Berlín.

    El Louvre passa a ser un museu públic a partir de 1793, després de la revolució francesa que passà a ser d'una col·lecció privada de la monarquia a un edifici i col·lecció pública,era un palau que es convertí en un museu i s'especialitza en museu nacional de les arts i oberta a la societat.

    Els països que no han tingut les lleis aristocràtiques amb l'activitat del col·leccionisme com els EEUU, van desenvolupar una política de col·leccionisme per guanyar temps perdut i això va donar lloc a museus tan importants com el Metropolitan Museum de Nova York que neix d'una política de compra d'objectes artístics durant el s.XIX al 1870.

    Catalunya tampoc havia tingut cap rei en el país amb una activitat de col·leccionisme reial (s.XV-XVIII) i al arribar al món modern no compta amb una herència de col·leccions privades per transformar en públics. En la 2ª ½ del s.XIX la burguesia ctalana desenvolupa una activitat de col·leccionisme industrial però des d'una perspectiva privada com el Museu de Mares a BCN.En '80 es crea el museu d'art català.

    3.2.- Evolució de la definició de museu en les últims 2 segles

    1.- s.XIX El museu és una institució pública organitzada de Mnera molt poc pedagògica i dirigida a un públic especialtzat, atrau poc al públic de masses. El museu té 2 funcions:

    A) és un magatzem d'objectes i d'obres artístiques B) és una escola d'artistes i de científics.

    No hi havia un atractiu ampli a la societat, s'havia de tenir uns coneixements previs com per entendre i disfrutar del museu.

    2.- 1947 el ICOM ( Institut Internacional de Museus ) dona una definició nova de la que hauria de ser el museu al s.XX: “ una institució permanent que conserva i presenta col·leccions d'objectes de caràcter cultural o científic amb fins d'estudi, educació i de deleit ”.

    Aporta l'ampliació del públic al museu, serveix per l'educació i el plaer de les obres d'art. El museu està més obert a la societat de masses.

    3.- 1974, definició també del ICOM “ una institució permanent sense fins lucratius al servei de la societat que adquereix, conserva, comunica i presenta testimonis material de l'home i del seu medi amb fins d'estudi, educació i deleit ( plaer ).” És una definició amb novetats, el tipus de coses que conserva el museu no son sols objectes sinó també testimonis materials de l'home i del seu entorn. Es proposava adquirir i comunicar les seves col·leccions.

    4.- 1984 La declaració de la nova museulogia. Defineix el museu “com un element que s'integra en la realitat territorial, social i econòmica”.

    Deixa de ser una cosa tancada en 4 parets a convertir-se en un element que forma part del territori en el que participa la societat de forma activa. El públic no és un element passiu que visita les sales sinó que és un element actiu en la definició i en el procés de funcionament del museu.

    Museus que neixen a partir de la nova museulogia

    • Museus locals o Museus comunitaris:

    Neixen a partir d'una ciutat, territori o comunitat i que recull la història, les formes de producció, la manera de viure, les modes...d'aquesta comunitat. Es necessita de la participació dels habitants d'aquesta comunitat determinada. A través del seu propi edifici o treball també es necessitan d'habitants d'aquesta comunitat. El museu local també desenvolupa activitats diferents locals. No està necessàriament tancat en un lloc, sinó que a partir d'ell es promouen activitats de conservació del patrimoni i de la divulgació.

    • Ecomuseus:

    D'un determinat mitjà natural i social amb un funcionament molt semblant als museus locals que es desenvolupen amb una realitat natural, social i serveix com element de comprensió d'aquest element natural, social serveix com element d'expressió de la població relacionada amb el museu i com element de divulgació cap altres comunitats o societats fan comprendre, a través del recorregut/ paseig pel bosc, les característiques del mitjà natural i com han viscut els homes al llarg del temps. L'activitat no es desenvolupa en un edifici sinó en el propi medi natural.

    3.3.- Criteris de classificació

    Tipus de museus segons la temàtica

    1.- Art 2.- Història 3.- Etnologia 4.- Ciència 5.- Tècnica

    1.- Art: és una subdivisió cronològica:

  • Art antic o arqueologia.

  • Belles Arts, contenen l'art de les etapes medieval i moderna,són un mateix objecte,mateix tipus de soport.

  • Art Contemporrani; presenta una especificitat, perque ha de guardar un tipus d'obra que és diferent a les anteriors, intenta presentar, recollir la producció artística més actual.

  • Museu d'arts decoratives, és on es guarda la porcellana, orfebreria...arts de decoració que no es consideren com arts majors; és una classificació artificial, respon a una lògica operativa.

  • 2.- Història; Història social Museus d'història d'un poble o d'un continent.

    Històrira natural col·leccions de zoologia, de botànica, geologia.

    3.- Etnologia; ,museus dedicats a formes de vida tradicionals, antigues o en vies d'extinció; museus de les cultures primitives a els museus de les cultures tradicionals.

    4.- Ciència; hereus més directes dels gavinets del món, en el que es fa un museu destinat al coneixement de les ciències pures ( físisca, química...) Museu recent, característica del s.XX i que té un objectiu pedagògic. Museus generalment experimentals que exigeixen la paricipació de l'espectador. Importen les experiències que es poden observar i en les que es pot participar.

    5.- Tècnica; museu similar al de la ciència, però que ens mostra aplicacions concretes del saber científic que es tradueixen en tecnologia. Són museus molt més propers a la societat en la qual neixen. El punt comú entre els museus de la tècnica i de la ciència és la participació del públic, dels visitants.

    Tipus de museus segons el contingut

  • M. Generals, té una voluntat d'universalitat, intenta recollir el màxim de testimonis de totes les èpoques i de tots els temps i això dona lloc a museus de grans dimensions.

  • Especialitzats o Monogràfics, es dediquen a un tema concret en el camp de les arts són museus que es dediquen a un autor concret i aquest dona lloc a museus molt més reduïts.

  • M. Intermitjos, estan entre els dos anteriors museus locals o regionals.

  • Tipus de museus segons la propietat

  • M. Públics, museus en que la propietat és de l'administració pública que funcionen amb presupostos del Estat. És el tipus de propietat més tradicional.

  • M. Privats, pertanyen materialment a un propietari privat que generalment té la propietat del museu a través d'una fundació fundació Miró, Museu de la Ciència, la fundació Tàpies.

  • M. de Propietat Mixta, es complementa la propietat pública amb la propietat privada i es gestiona a través de patronats on s'integren per una partles administracions públiques i per l'altre costat les propietats privades, els autèntics propietaries són els patronats MACBA.

  • 3.4.- Les funcions del museu: conservació, investigació, divulgació. La tasca científica, la projecció social, la rendibilitat econòmica. La visita guiada: mètodes.

    Col·leccions

    Públic

    En el museu hi ha tres elements fonamentals: les col·leccions, el públic i el personal del museu.

    Les exposicions; el museu té espais no oberts al públic com les sales de reserva, lloc on es conserven tots aquells objectes que el museu té però que no estan exposades al públic. També té els tallers ( espai no obert ), n'hi ha de conservació, de restauració o d'investigació.

    El personal el dividem en 3 grups:

    1.- p. dedicat a feines internes, es dediquen a la conservació i investigació, seguretat, ampliació de la col·lecció, restauració. Són importants perque asseguren la qualitat de la col·lecció.

    2.-p. dedicat a feines externes, difusió, s'orienta més obertament cap al públic, recepció sistemes de guiatge.

    Sense acompanyament.

    sistema de rotulació

    -Guia visual;, rotulació identificació del museu ( dels objectes )

    Rotulació informativa referent als continguts

    -Guia textual; folletos, ens informen del museu , catàlegs...

    -Sistema de guia audiovisual; el visitant té un receptor individual que transmet una informació significativa al visitant i la condueix per un recorregut i que pot associar-se amb soports visuals.

    Amb acompanyament

    -Visita conduïda i comentada per un guia o animador professional

    -Visita conduïda i comentada per un animador no convencional ( un escriptor....)

    Educació

    Conduïda a través d'un servei pedagògic que s'ocupa de la feina eductavia del museu. El museu s'utilitza com un instrument de la societat a través d'una serie d'estràgies: visites dirigides a l'escola, disenya vistes a la gent amb interessos determinats ( jubilats ). Pot plantejar activitats educatives com tallers , es més participatiu. També s'ofereix xerrades de museus dintre de classes ( colegis ); el museu s'introdueix dintre de l'escola(maleta pedagògica ).

    El museu-bus; es desplaça pels pobles per realitzar la mateixa feina que la maleta pedagògica.

    Difusió

    Projecta el museu a la societat, donen a conèixer l'existència del museu a través de la publicitat. Creació d'acontexeiments importants que atrauen al públic.

    3.-p. de l'administració i de la gestió, per coordinar tot això. Té un doble obectiu final:

    una oferta de qualitat i aconseguir rendabilitat econòmica per fer del museu una institució sostenible.

    3.5.- L'especificitat dels museus d'art contemporrani

    Els museus d'art contemporrani són museus del present perque plantegen un funcionament diferent. El primer problema es planteja quan s'ha d'elegir quins objectes s'esposen en el museu i quins no. Això es resol amb:

    1.- Flexibilitat per adaptar-se i evolucionar ( no massa depressa ), ha d'anar amb el temps, s'ha de constituïr un centre contemporrani ( moltes exposicions diferents en poc temps )

    2.-M. de participació del espectador, museu amb mostres de basura i objectes curiosos.

    3.-M. que es projecta en el seu entorn, vol mostrar la seva presència en tota la ciutat. Es desenvolupen galeries al voltant del museuMACBAC, una part d'ell està projectada a l'exterior.

    Els primers museus contemporranis es van constituïr al 1929 a Nova York MOMA, és un museu viu. FrançaPompidou, inaugurat '70. És un centre cultural amb molta activitat.

    Reina Sofia de Madrid inaugurat `86-'88 i que s'ha consolidat com un focus d'atracció( reb molta ajuda )

    Institut Valencià d'Art Modern 1989, està dividit en 2 parts.1 per escultura contemporrània i l'altre per desenvolupar diferents exposicions.

    centre contemporrani Atlàntic de Gran Canaria o el Centre Contemporrani de Galícia.

    MACBA, Guggenheim ( Bilbao )és famós mundialment per tenir una marca Gehry, arquitecte valorat.

    3.6.- Arquitectura dels museus

    Els edificis dels museus a vegades són més importants que el que alberga el museu mateix, hi ha com un objectiu de restaurar edificis d'interés antic, monumentals. Com el MACBA, que el van inaugurar varis. L'arquitectura de museu té 2 categories:

  • Edificis existents que s'aprofiten per a museus com el Louvre. Amb les excavacions es fan noves entrades que són més còmodes. Es renova l'edifici. Pei introdueix les piràmides de vidre, respectant l'entorn històric es crea la marca de Paris juntament amb la Torre Eifell.

  • ORSAY Museu dedicat a l'art del s. XIX, és de nova creació. S'eligeix, però un edifici antic s. XIX, una estació.

  • Edificis nous per ser museus.

  • Museu del Prado, finals s.XVIII construit per Villanueva en un principi per albergar un museu de ciències i de les arts, però amb el temps es converteix en un museu de pintura.

    Museu d'Història National de Londres. Imita el romànic i a una església.

    Guggenheim, Lloyd Wright a Nova York.

    Museu d'Art Contemporrani de Nîmes, és modern amb una estructura cíclica, de vidre i ferro, hi ha una relació amb la Maison Carée. El museu es construeix al voltant d'un edifici neoclàssic, amb el que es creà una gran polèmica.

    Museu d'Art Romà a Mèrdia; juntament al teatre de Mèrida es reconstrueix el museu, a càrrec de Rafael Moneo, va crear un edifici nou però amb unes característiques romanes, arcs de mitja punta..

    3.7.- Classificació de museus a Catalunya

    • Museus i col·leccions oberts al públic, Generalitat 1998

    • Guia de Museus de BCN, Ajuntament 1995

    • Guia dels Museus de Catalunya, Genralitat 2000

    Característiques de l'oferta museística a Catalunya

    Tenen un gran pes, hi ha una oferta bastant gran, però el patrimoni museístic ha estat sotmès a un procés de renovació i a,pliació en els últims 20 anys. Per unapart això és positiu perque significa un augment de l'oferta, però no ha sigut un camí fàcil. Alguns han tencat les seves portes a causes de les renovacions i això ha interrumput el contacte amb el poble. Apart dels museus també existeixen col·leccions obertes al públic. Amb tot això podem dir que l'oferta és enorme, però la distribució és molt desigual la major part per bcn i al voltants. Una de les claus de molts museus és el lloc on s'ubiquen, Dalí a Figueres a 105 km de la platja. A BCN es localitzen 25 museus i 13 col·leccions. En tota Ctalunya hi ha 100 museus.

    L'oferta es caracteritza principalment per les arqueologies i les belles arts Museu nacional d'Arq. MENAC de Catalunya amb diferents seus. També hi ha una sucursal de la Tysen, en el monasteri de Pedralbes.

    Classificació dels museus de Catalunya segons la llei 1990

    Hi ha una distinció entre els museus i les col·leccions. La diferència existeix a partir del propietari de la col·lecció, mentrestant el museu és una institució fundada a través de la llei, és un estatus jurídic.Trobem 5 cat

    • Museu Nacional: visió global d'algun àmbit de la cultura catalana, són estatals són de gestió pública, 40% provenen de la Generalitat.MNAC i MNCT.

    • Museu d'interés nacional: poden rebre algun tipus d'ajuda de la Generalitat.

    • Comarcals i locals: mantingut i promogut per entitats locals catalanes com l'ajuntament i consell comarcals, tracten una temàtica cultural a un àmbir reduït.

    • Monogràfics: és un tipus de museu definit per la temàtica, poden tenir una gestió tan públic com privat.

    • Altres museus: diferents temàtiques, coses determinades.

    Criteris per la definició dels diferents tipus de museus

    1.- Tituralitat del museu: propietat, gestió.

    2.- Extensió geogràfica o temàtica del tema que tracta el museu.

    TEMA 4. EL PATRIMONI MONUMENTAL,ARQUITECTÒNIC I ARQUEOLÒGIC.

    Oferta de tipus actual, innovadora i tradicional.

    4.1.- Classificacció del Patrimoni Monumental i Arqueològic. Legislació vigent.

    La llei catalana del Patrimoni té 3 categories vigents:

  • d'interés nacional: són patrimonis considerats com els més rellevants dintre del P.Català i tenen una siginificació per a Catalunya; aquest comprèn:

  • *Monument històric: són construccions produïts per l'activitat humana que presenten 1 unitat singular (per ex catedral ).Una unitat amb coherencia i valor històric-cultural.

    *Conjunt històrics: agrupacions de béns immobles que presenten una unitat coherent i que poden estar reunits o dispersos en l'espaipoble medieval.Pot estar constituit per elements patrimonials que a vegades tenen poc valor per si mateixos.

    *jardins històrics: espais delimitats d'elements naturals definits per l'home.Proper al P.Natural, és el P.Natural conçebut per l'home.Anteriorment estaven vinculats als palaus i a les grans mansions.

    *llocs històrics: parc natural amb béns patrimonials als immobles que presenten un valor històric, cultural o tècnic.

    *zona arqueològica: hi ha restos de l'intervenció humana que únicament poden estudiar-se i conèixer a través del descobriment arqueològic.

    Tot aquest patrimoni presenta una màxima protecció per les autoritats i qualsevol intervenció en ell ha de comptar amb l'aprovació dels experts i de l'administracióles cases modernistes; no es pot modificar en elles pq es destruiria lo modernista.

  • Béns Catalogats: són elements de patrimoni significatius que es consideren d'interés local( diferència és a nivell local o comarcal no a nivell de Catalunya). Són ctalogats per les administracions locals, els ajuntaments o les conselleries comarcals.

  • Espais de protecció arqueològica: llocs no declarats d'interés nacional que se suposa l'existència de vestigis arqueològics.

  • 4.2.- Evolució del concepte de Monument històric i Arquitectònic: noció tradicional i noció integradora. La Ruta Monumental com païsatge i com museu.

    · Una 1ª noció és tradicional: l'element arquitectònic és un element aislat, protegit i catalogat dintre d'una realitat diversa.Eren coses soltes. La mateixa concepció es pot aplicar al yaciment: era un lloc on trobaven tresors naturals, tresors artístics i objectes de valor

    · La noció integradora: el monument històric; s'ha d'ampliar allò que pot ser considerat com monumenmt històric, s'abarquen més coses a ser considerades monument històric apart de la catedral o l'edifici es considera també tot el seu entorn que envolta el monument inicial, passa a prendre valor de patrimoni.

    Yaçiment arqueològic, consisteix en entendre'l com un lloc que s'ha d'analitzar enterament, no sols com un lloc d'on intentem treure pedres i coses precioses.S'ha d'intentar veure l'organització del yaçiment, la realitat que fou en un moment, a partir dels objectes trobats. S'ha d'entendre de manera integral i intentar-ho comprendre de manera coherent. Una opció és convertir-lo en un museu.

    yaçiment Vesonne a Perigueux, està a dins d'una ciutat i s'intenta que el visitant entengui aquest museu que cobreix el yaçiment com una part històrica de la ciutat.

    lac de Chalain, yaçiment molt dèbil , situat a sobre d'un llac sobre soports de fusta. Es reconstruí artificialment un poblat amb les mateixes tècniques i materials que el que hi havia abans per que així el públic es faci una idea.

    yaçiment de Tautanel a la zona del Roselló, és un yaçiment prehistòric que havia estat l'europeu més antic (fins Atapuerca). Està dintre d'una cova. Es creà el primer museu associat al yaçiment arqueològic. És el 1r museu interactiu on es recrean les activitats dels pobladors del yaçiment.

    16

    Administracions

    Servei d'ús

    Conservació i investigació

    Recepció educació

    animació

    Tallers

    Sales de reserva

    Personal

    Sales d'exposició

    ó