Passat inmediat. La Consolidació de EEUU (Estados Unidos) de América

Historia universal. Desintegración de la URSS (Unión de Repúblicas Socialistas Soviéticas) # Crisi de 1973. Gorbatxov

  • Enviado por: Saul De Reyes
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 7 páginas
publicidad
publicidad

Història

El passat inmediat

La consolidació d'E.U.A.

E.U.A. havia colaborat en la reconstrucció d'Europa. Aquests ajuts van servir per consolidar la supremàcia americana que es basava en:

  • La superioritat tenólogica i econòmica. Els E.U.A. disposaven de:

    • 2/3 de les reserves mundials d'or.

    • 50% de la riquesa del planeta

    • En tecnologia era molt superior als demés i dominava l'intercanvi comercial internacional.

    • La producció agrícola sobrepassava les necessitats del país.

  • L'augment del prestigi polític. Havia intervingut en moments conflictius internacionals i havia sempre solventat el conflicte

  • La seva poténcia militar es basava en l'arsenal impresionant i en el fet que fins a l'any 1949 tenien el monopoli nuclear. A més tenien una flota marítima de guerra sense rival.

  • El pla polític

    Hi havien dos partits: els demócrates i els repúblicans (s'anaven rellevant en el poder mitjançant eleccions).

    • Els demócrates es caracteritzaven per ser partidaris del intervencionisme estatal, promovent lleis de carácter social, per que la societat és la base de l'Estat.

    • El partit demócrata va ser el que va canviar al poder durant la postguerra (Truman).

    Al 1953 els republicans pugen al poder amb Eisenhover, i la política canvia a tipus conservador. Va fer lleis conservadores i anticomunistes.

    La hegemonia nord-americana es fomentava en la creença de la superioritat del nivell de vida. Aixó comportava un optimisme general. L'ideal social nord-americà estava basat en la clase mitjana, amb dos o tres fills en una casa individual, amb dos cotxes o més i una llar comfortable i tots els avenços del món modern que la societat de l'adundancia tenia.

    Amb aixó, a les grans ciutats nord-americanes sorgeixen petits grups socials marginats, sectors exclosos de la societat, com els desocupats, els jubilats, els joves que abandonaven l'escola massa aviat, els agricultors, etc.

    A partir del 1960 la superioritat americana va començar a disminuir.

    En l'aspecte económic:

    Els E.U.A. es van veure obligats a afrontar la debilitat del dólar i la competéncia d'Europa i el Japó (ja recuperats de la guerra) i havien iniciat aquest procés de superació económica.

    En l'aspecte social:

    Es molt evident la presencia de grups pobres i marginats i s'aprecia la discriminació racial (negres).

    En l'aspecte polític:

    La imatge nord-americana decau fonamentalment per l'aparició de les matances al Vietnam, i també per l'augment de la por als soviétics i a l'expansió de la ideologia comunista. La U.R.S.S. disposava ja d'armament nuclear i míssils capaços d'arribar a les ciutats més importants d'E.U.A.

    Però a E.U.A. sorgeix un nou líder polític del partit demócrata: John Fidgerald Kennedy. Es va presentar a les eleccions del 1960 amb el programa “Nova Frontera”. Les característiques d'aquest programa són:

    • Potencia el dinamisme i la confiança del poble americà amb un rellançament de l'economia mitjaçant la intervenció de l'estat.

    • Intervenció de l'estat en la nova cursa armamentística i tecnológica.

    • Lluita contra la desigualtat social i racial (aquesta es deixa veure quan al 1964 s'aprova la Llei del Pobre i la Llei sobre els drets civíls, on s'ajuda als pobres i prohibeix la segregació reacial).

    Al 1963 es va produir un cop dur a la societat americana, que creia en el president. El van assassinar durant una visita al poble. Per sort, els projectes de llei ja eren en camí, les quals van ser aprovades per els seus col·laboradors (especialment Lindon B. Johnson).

    Per altra part, també va seguir l'objectiu primordial d'E.U.A. després de la 2ª G.M., frenar l'expansió comunista.

    Ho va fer, per exemple buscant futurs aliats, ja que entre el 1946 i el 1949 va canviar d'actitud davant Alemanya i Japó anulant-los-hi les sancions i fent extensió del Pla Marshall a aquests.

    Durant els anys 50 E.U.A. fomenta pactes militars per aillar la U.R.S.S. Va dirigir la política de pactes en tres sentits:

  • Garantir la defensa d'Europa (pacte de l'Atlàntic). Van signar a Washington , E.U.A., Canadà i 10 països d'Europa la OTAN, per una cooperació en defensa dels comunistes.

  • Defensa del Pacífic, on E.U.A. s'alia amb Nova zelanda i Australia (P.Anzus) i amb Tailàndia i Filipines (POTASE).

  • Controlar el Orient Mitjà, amb la intenció d'explotar la riquesa del petroli i defensar Israel. Al Pacte de Bagdad van signar: E.U.A., Turquia, Irak i Pakistan.

  • Durant els anys 60 E.U.A. va començar a tenir la hegemonia i el model social somiat, els quals començaven a ser contradits per la ciutadania americana. S'exterioritzen organitzacions de negres que defensen la igualdat de drets, i algunes d'elles radicals. El seu líder carismàtic era Martí Luter King.

    Hyppies: alguns grups rebutgen la civilització nord americana i els seus valors, i sorgeixen moviments juvenils en contra de la societat de consum i en favor de la no-violéncia, la llibertat sexual, la vida en comunitat i el retorn a la natura. També estan en favor de la Pau, dels drets de la dona, de l'ecologisme

    A més, amb el descobriment de les matances nord-americanes a la Guerra del Vietnam es sensibilitza la opinió pública i es posa en contra dels Estats Units. El conflicte dels míssils va desprestigiar encara més E.U.A., i Fidel Castro va difondre idees anti-americanistes per América del sud.

    Incidéncia d' E.U.A. a l'Europa post bélica:

    Va influir molt degut al Pla Marshall. Es va cear el Fons Monetari Internacional i la Banca Internacional, tots dos iniciats a Europa i financiats per E.U.A., amb la finalitat de preservar la moneda (convertibilitat) i per assegurar la supremacia del dólar com a moneda de canvi.

    Sota el punt de vista comerial, a Europa es crea el GATT, dirigit a la liberalització del comerç mundial (comunitat de preus).

    Conseqüéncia directa de la política exterior d' E.U.A.: reconversió d'Europa.

    En el aspecte polític i comercial: l'acció més important per revifar l'economia d'Europa és la creació del Mercat Comú Europeu. L'origen d'aquests és al 1951, amb la reunió dels primers ministres d'Alemanya, Italia i França. Aquests van constituir el primer organisme comunitari (CECA) amb l'objectiu de conseguir unificat i de producció equilibrada del carbó i de l'hacer.

    Al 1957 es van afegir a aquesta confederació altres països: Bélgica, Holanda i Luxemburg. Aquests sis països signen al 25 de març de 1957 al Tractat de Roma, la creació del Mercat Comú Europeu. Aquest suposa la lliure circulació de mercaderies i treballadors per els sis països, i la creació de futurs acords per regir una política comercial comuna.

    En el aspecte cultural: creació del Consell d'Europa al 1949, de col·laboració cultural.Està constituït per una assemblea consultiva integrada per parlamentaris, amb la seu a Estrasburg.

    Així s'aconsegueix arribar a l'Europa del benestar, que és un període de creixement económic des dels anys 50 fins a 1973 (crisi del petroli). Durant aquest període la societat d'Europa experimenta canvis, com l'augment del sector terciari degut a la mecanització del camp i a la robotització de la indústria. Aixó comporta necessitat del sector dels serveis.

    Un altre exemple és la incorporació massiva de dones al treball.

    El desenvolupament económic comporta progrés social, que es veu reflectit en una millora de les condicions de vida, com el servei social de sanitat, l'ensenyança gratuïta, la seguretat social, etc. Així, l'interven-cionisme de l'estat el diferéncia del model americà.

    Vist l'éxit de la CE altres països s'hi afegeixen al 1973, que són Gran Bretanya, Dinamarca i Irlanda. Posteriorment s'hi afegiran més.

    A partir de 1973, la Crisi:

    Es va iniciar un llarg període de crisi fins a la década dels 80.

    Les senyals externes d'aquesta Crisi són:

    • Creixement económic baix o nul.

    • Gran concentració d'stocks.

    • Tancament de gran quantitat de fàbriques o empreses.

    • Augment considerable de l'atur.

    • Desaparició o reestructuració de sectors industrials tradicionals, com la siderúrgia, la construcció naval, la construcció de l'automñovil, la téxtil…

    Origen de la crisi: desenvolupament del sistema capitalista durant 30 anys.

    La desintegració de la U.R.S.S.

    Eix cronológic del desmantellament de la U.R.S.S.:

    1985- 11 març: Mikhail Gorbatxov és elegit secretari general del PC de l' U.R.S.S.

    1988- 1 octubre: Gorbatxov és elegit cap d'estat (al 26 de maig va ser elegit cap del Soviet Suprem).

  • Primeres eleccions amb diversos condidats a l' U.R:S.S.

  • 5 febrer: el PCUS renúncia al monopoli polític

  • 29 maig: Boris Ieltsin és elegit president del parlament de la República Russa.

    1991- 25 febrer: dissolució del Pacte de Varsóvia.

    12 juny: Ieltsin és elegit president de la Federació Russa.

    28 juny: dissolució del COMECON.

    18 agost: cop d'estat comunista a Moscow.

    20 - 31 agost: els Estats Bàltics i diverses repúbliques soviétiques es proclamen independents.

    8 desembre: Russia, Ucraïna i Bielorrússia declaren el final de la U.R.S.S. i la CEI (Confederació d'Estats Independents).

    25 desembre: dimiteix Gorbatxov i el releva Ieltsin.

    31 desembre: Desintegració de la U.R.S.S.

    Entrada de Mikhail Gorbatxov al poder:

    Quan va arribar al poder la U.R.S.S. era la 2ª poténcia però atravessava una profunda crisi social i económica.

    La CAUSA principal era la gran despesa militar duda a terme durant la Guerra Freda. Hihavien altres causes com la producció agrícola insuficient (importació de blat de Canadà i E.U.A.) i la disminució de la influéncia sobre el bloc soviétic.

    Així, alguns països comencen a sentir ganes de separar-se i d'introduir radicals canvis polítics, económics i socials.

    Gorbatxov també mostrava intenció d'introduir canvis de política interior i exterior. És així que al 27é congrés del PCUS, Gorbatxov va anunciar la Perestroika. Aquesta consistia en un canvi de política económica i social amb la finalitat de revifar l'economia de l' U.R.S.S.

    Es basa en el fet d'introduir novetats que caracteritzen l'economia capitalista, com és l'introducció d'esperit d'empresa amb marge ampli, la capacitat d'opertura d'una empresa per individual i amb beneficis individuals, etc.

    Amb aquesta reforma es van crear cooperatives, es va permetre l'explotació individual de la terra, es va augmentar l'autonomia de les empreses…

    Amb la Perestroika es volia revifar l'economia i augmentar la producció, amb la qual cosa augmentarien els béns de consum.

    En quant a política, la Perestroika era una reforma més profunda, perquè pretenia iniciar el camí cap a la democràcia. El primer pas que va fer va ser l'admissió d'altres partits com a legals. Al cap de poc va convocar eleccions de caire secret, que va permetre als exiliats polítics tornar al país, presentar-se a les eleccions i fins i tot formar part del govern.

    Amb la reforma política s'introdueixen més llibertats com a garantia dels drets dels ciutadans, com per exemple la llibertat d'entrar i sortir del país a plaer, canviar de província lliurement…

    Es va introduir el Glasnost (transparéncia), que volia suprimir la censura i establir la llibertat d'expressió. Ara ja es podria criticar el govern i exigir responsabilitats polítiques.

    Per millorar les relacions de política exterior, Xevarnadze duia a terme reunions amb els ministres d'assumptes exteriors occidentals, lo que suposva una política de desarmament i atançament al bloc capitalista.

    Respecte als altres països comunistes, Gorvatxov no va posar cap impediment en que aquests duguéssin la iniciativa de reforma política. Per exemple, Hongria (1956) i Txecoslovaquia (1968) van canviar de política sense cap tipus d'impediment per part de l'exércit rus. Després, Hongria va obrir fronteres per que els habitants de la RDA poguéssin sortir del país i passara a ser lliures. Així, Alemanya oriental s'anava quedant sense gent.

    A Polonia hi havia un sindicat: “Solidaritat”, on l'Església católica té i tenia molta importància, i del qual “Le´´chs Walessa” n'era el líder. Aquests van decidir canviar la política económica, que donava vagues, paralització dls treballadors, etc. La intenció era de reestructurar aquesta política i convocar eleccions on guanyaria clarament el representant de Solidaritat.

    Al 1989 Jaruzelsky pujà al poder com a primer ministre i canvià la política a demócrata.

    A Txecoslovàquia un grup d'itel·lectuals (CARTA 77) van ser els iniciadors del canvi polític. Havien estat sempre els defensors dels drets humans dels txecoslovacs.

    Al 1941 cau el Mur de Berlín i la pressió sobre el govern txecoslovaq es més forta, i s'aconsegueixen eleccions on surt elegit l'intel·lectual Havel.

    Va ser un canvi tan pacífic que s'anomena revolta de Vellut.

    A Bulgària es convoquen eleccions democràtiques al juny de 1989/90, i es va constituir el primer govern democràtic. Van ser perquè Givka va dimitir després de 35 anys de presidéncia.

    A Romania governava el dictador Ceaucescu “/Xoxescu/”, que va repartir els càrrecs entre els seus familiars. Quan va sortir del país, els seus contraris van organitzar una revolta, rapidament apagada per la policia, i contestada per els seguidors d'aquest amb un homenatge al tirà. Aleshores, els contraris es van tornar a revoltar a Tinosoara, que també van ser reprimits a trets. Aleshores es va produir un aixecament popular, amb mig exércit del costat del poble i mig en contra, i veient com estaven les coses, Ceaucescu va fugir, però el van enxampar i van executar-lo amb la seva dona.

    República Russa

    A l'agost de 1901 el senyor Gorvatxov i la seva esposa s'en van anar de vacances, i un grup de dirigents van protagonitzar un cop d'estat i van constituir un comité d'urgéncia, suprimint les llibertats de la Perestroika.

    Els recolzadors de la Perestroika van revoltar-se, dirigits per Boris Ieltsin. Gorbatxov es restituit en les seves funcions, però perd el lideratge, que passa a mans de Ieltsin.

    Una vegada arribat Ieltsin al poder, suprimeix el PCUS i en clausura tots els centres. Va reconeixer l'independéncia dels països Bàltics el 8 de desembre de 1991. També va iniciar un pacte que duria a la desintegració de l'U.R.S.S. i a la creació de la Confederació d'Estats Independents (CEI).

    Ieltsin va fer aprovar al 1993 una constitució de caire presidencia-lista, que li suposava l'atribució de molts poders, cosa que provocà el recel de grups demócrates de la població.

    Problemes étnics: nombre de russos que vivien fora de la Federació russa.

    Problemes económics: la privatització de l'economia va comportar l'aparició de mafies que controlen grans indústries, i el 70% de la població continua amb dificultats per viure.

    Vídeos relacionados