Parcs naturals en Catalunya

Parques naturales # Espais naturals protegits. Flora. Fauna. Vegetació. Ecoturisme

  • Enviado por: Montse Gallego Patón
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 19 páginas
publicidad

Parcs naturals en Catalunya
BIBLIOGRAFÍA

  • Parcs Naturals de Catalunya. Generalitat de Catalunya.

  • Espais Naturals dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana.

  • El Montseny. RUEDA. J.M., TURA.J. Diputació de Girona.

PARC NATURAL DEL Montseny

RESERVA DE LA BIOSFERA

1.- Data de declaració: La primera manifestació concreta de voluntad institucional per a la conservació de les riqueses de la muntanya no va tenir lloc fins l´any 1928, amb la signatura per part del rei Alfons XIII. La creació del Patronat de la Muntanya del Montseny va ser un any més tard. Al 1978 va ésser declarat Reserva de la Biosfera per part de la UNESCO i al 1987 va tenir lloc l´aprovació del Parc Natural del Montseny per les Lleis dels Espais Naturals.

2.-Superfície: El Parc Natural del Montseny té 30.120 ha. Dividides en 2 àrees: àrea de Parc, de 17.372 ha., i àrea de Pre-parc, de 12.748 ha.

3.-Fauna rellevant: La diversitat climàtica que caracteritza el massís del Montseny determina, en certa manera, uns tipus de fauna d´acord, també, amb la vegetació exitent. A les zones baixes predominen les espècies típicament mediterrànies (el senglar, la guineu, la mostela...) i a les zones més altes i humides apareixen uns tipus d´influència centreuropea els quals li confereixen un caràcter més singular a la fauna (la granota roja, el tritó pirinenc...). L´extraordinària diversitat es contabilitza en més de 270 espècies de vertebrats i probablement, més de 10.000 espècies d´invertebrats ( 42 de les quals són formigues).

4.-Flora relevant: El clima del Montseny ve condicionat per l´altitud, la qual cosa ha determinat l´existència, a diferents bandes, dels estatges (ocupacions vegetals); la varietat d´aquests en tants pocs quilòmetres és una de les particularitats més descriptives del Montseny. Per damunt dels 1.000 m. ens trobem amb un clima submediterrani o medioeuropeu (arbres caducifolis com la roureda i en ocasions el faig…), en zones altes i puntuals també es troba l´avet. Ja en les zones més altes trobem el clima subalpí compost per prats subalpins i landes.

5.-Gea: El Montseny presenta una sèrie d´elements que li donen una de les diversitats biològiques més notables del nostre país i, fins i tot, del nostre entorn mediterrani. El gradient altitudinal, que va dels 150 m. als 1.713 m., fa del massís una zona molt rica tan a nivell faunístic com en la vegetació. Aquesta riquesa es pot percebre en la bellesa dels seus paisatges tan variats com els seus climes.

6.-Patrimoni històric: El poblament al Montseny data de temps prehistòrics, com ho testimonien les troballes d'arreu el massís. La seva situació propicia el seu poblament i ens en queden restes de quasi totes les èpoques,les restes ibèriques, les romanes, les esglésies romàniques, les restes de castells, els masos fortificats, les masies... Actualment la seva situació, a prop d´una urbs com Barcelona i d´altres zones densament industrialitzades, així com la completa xarxa de comunicacions que l´envolta, són les causes de que el Parc Natural del Montseny estigui densament poblat (acull totalment o parcial 18 municipis) i de la presència massiva de visitants.

7.-Equipaments interpretatius: La desmesurada afluència de visitants han comportat el desenvolupament d´una important oferta de lleure traduïda en l´existència de nombroses infraestructures públiques i privades de caire divers, encara que moltes d´elles centrades en aspectes culturals i de formació. En el parc hi ha una oficina principal d´informació i més de 10 centres d´informació en diferents àrees. Així mateix trobem dos museus ( d´humanitats i de ciències naturals respectivament), dos innovadors centres d´intrepetació, 14 escoles de natura o centres d´educació i es complementa amb un alberg-residència per a investigadors així com amb les diverses àrees de lleure ubicades en diferents indrets del massís. A més hi ha una bona quantitat d´itineraris senyalitzats.

8.-Cases de turisme rural:

  • Can Pareras Vell

Can Pareres Vell. 08470 Campins. Preu: 6.650ptes. (P.C)

  • La Morera

La Morera. 08553 El Brull. Preu: 6.000ptes. (P.C)

  • El Baiés

Finca El Baiés. 08460 Montseny. Preu: 30.000ptes (cap de set.)

PARC NACIONAL D´AIGÜESTORTES

I ESTANY DE SANT MAURICI

1.- Data de declaració: Creat per Decret el 21 d´octubre de 1955 i reclassificat per Llei 7/1988 de 30 de març de la Generalitat de Catalunya, és també un dels espais protegits integrants de la Red de Parques Nacionales de l´Estat Espanyol i únic d´aquesta categoria a Catalunya. Des del 1988 és Zona d´Especial Protecció per a les Aus (ZEPA).

2.-Superfície: La superficie total del Parc és de 40.852 ha., 26.733 de les quals són la zona periférica de preotecció i 14.119 ha. corresponen al Parc pròpiament dit, diferenciat en dos sectors diferents: Aigüestortes i Sant Maurici.

3.-Fauna relevant: Es contabilitzen actualment unes 200 espècies de vertebrats, de les quals dues terceres parts són aus, aquestes constitueixen un grup molt nombrós i importants dins la fauna del Parc (declarat ZEPA). La fauna és típicament d´alta muntanya on hi destaquen el gall fer, l´isard o el tritó pirinenc, entre d´altres.

4.-Flora relevant: Les variacions altitudinals influeixen en la composició i la distribució de les espècies vegetals. Els fons de les valls són ocupats per boscos de caducifolis ( bedoll, roures, faigs...), els boscos de pi roig ocupen una extensió considerable. Fins a una alçada de 1.900 m. hi trobem avets i, a partir d´aquesta, boscos de pi negre. Els prats subalpins predominen a partir dels 2.300m. (ranuncle pirinenc, silene acaule...).

5.-Gea: El Parc està situat als Pirineus Centrals, així doncs, presenta tots els elements caracterísitics de l´alta muntanya. En els seus encisadors paratges trobem valls obertes als vents humits de l´Atlàntic d´una bellesa salvatge, incomparables avetoses, valls en forma de U (típiques de l´erosió glacial), prats plans i sempre humits, on l´aigua dels rius i barrancs es divideix en nombrosos canals formant les “aigüestortes” , d´un atractiu especial, i sobretot més d´un centenar d´estanys repartits per tot el territori del Parc, que constitueixen la zona lacustre més important dels Pirineus.

6.-Patrimoni històric: Pel seu clima rigorós i fred trobem els assentaments humans reduïts i molt propers els uns dels altres. El Parc es reparteix entre quatre comarques pirineneques amb un ric patrimoni cultural i arquitectònic, tant és així, que trobem un bon nombre d´esglésies amb escultures i pintures murals, esvelts campanars, monestirs, castells... repartides per totes les seves valls, tot això constitueix un patrimoni artistic únic i perfectament integrat en el paisatge. Cal destacar la vall de Boí que conté un dels conjunts monumentals d´art romànic més importants d´Europa per les seves esglésies, i la seva recent declaració com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

7.-Equipaments interpretatius: Trobem dues oficines principals com a centres d´informació, així com diferents punts d´informació de temporada. El centre d´interpretació ambiental el trobem a la vall de Boí, i en diferents zones podem trobar oficines de turisme, nombrosos refugis excursionistes i un alberg de joventut a Salardú. Compten també amb itineraris senyalitzats.

8.-Cases de turisme rural:

  • Casa Sala

Casa Sala. Valencia D´Àneu. Preu: 4.000 (hab.)

  • Casa Armengol

Casa Armengol. Sorpe. Preu: 3.000 (hab.)

  • Casa Campaner

Casa Campaner. València D´Àneu. Preu: 3.800 (hab.)

PARC NATURAL CADÍ-MOIXERÓ

1.- Data de declaració: Creat per decret del 15 de juliol de 1983 de la Generalitat de Catalunya.

2.-Superfície: És el parc natural més gran de Catalunya, té una superficie total de 41.342 ha.

3.-Fauna relevant: Les espècies integrades en la fauna del Parc no són pròpies de l´àrea mediterrània, en els mamífers destaca l´isard, amb una població excepcionalment alta, el cérvol i el cabirol tornen a poblar el parc després de la seva extinció fa molt anys. El gall fer o el picot negre (símbol del Parc) destaquen d´entre les aus per èsser espècies relictes dels períodes glacials, a les parts més altes trobem l´àguila daurada o águila reial. L´escassetat d´aigua a la zona fa que els peixos no tinguin relevància, encara que als llocs humits trobem rèptils tan vistosos com el llangardaix verd o la serp verda i groga, i amfibis com el tritó pirinenc o la granota vermella.

4.-Vegetació relevant: Les condicions físiques de baixes temperatures, altitud i elevat grau d´humitat fan que la vegetació tampoc tingui espècies pròpies de l´àrea mediterrània. A les parts més altes trobem prats alpins (gramínies, genciana alpina…), i més avall, boscos de pi negre. Hi ha interessants boscos d´avets a la vessant nort de les parts més baixes de les serralades i, a la vessant sud, es troben clapes que formen els roures i els faigs entre els boscos de pi roig. Les comunitats vegetals més interessants creixen a les tarteres, d´entre les pedres i sense humitat creix la joia botánica del Parc: el julivert d´isard, hi destaca també, als llocs humits, l´orella d´ós, que és una planta relicta de les glaciacions.

5.-Gea: El Parc Cadí-Moixeró és l´espai protegit cátala amb major nombre d´hàbitats i espècies de flora i fauna d´interès europeu, està considerat un parc de muntanya per les seves altituds, així doncs, els seus paisatges i els ecosistemes són de tipus alpí. Els boscos frondosos i els prats naturals alternen amb el rocam calcari que forma un relleu esquerp i de forta personalitat. La gran bellesa dels seus paisatges s´incrementa amb el naixement d´un bon número de rius, així com d´afluents, en combinació amb les vastíssimes extensions de pastures que trobem a diferents zones del mateix parc. Les dues grans serralades (la del Cadí i la de Moixeró) formen una impressionant barrera muntanyosa amb una extensió de 30 km. El Pedraforca (paratge natural dins el parc), de forma tan caracterísitica, és un dels símbols de l´excursionisme de Catalunya.

6.-Patrimoni històric: Quasi una vintena de poblacions pertanyen a la zona ocupada pel Parc. Un bon nombre d´aquestes mantenen la seva arquietectura rural tradicional i el seu tipisme, motiu pel qual són visitades constanment. D´altres poblacions fan la funció de llocs de segona residència i estiueig, són pobles que tenen urbanitzacions residencials al voltant del nucli antic. Es destaquen les bones mostres que deixà l´arquitectura religiosa románica arreu del parc.

7.-Equipaments interpretatius: En tota la seva extensió podem trobar un centre d´infromació i oficina de turisme principal, un ecomuseu, dos centres d´informació més complementats, l´un amb un centre d´interpretació de fauna forestal i l´altra amb una sala d´exposicions, així com un altre centre d´informació, aquest dedicat només a això. Arreu del parc trovarem 7 oficines de turisme més, uns 15 refugis excursionistes i un parell d´albergs de joventut.

8.-Cases de turisme rural:

  • Cal Xic

Castell de L´Areny. 08699. Saldes. Preu: 6.500 (P.C)

  • Cal Zet

C/Major,17. 25725. Montellà de Cadí. Preu: 6.000 (hab.)

  • Molí de Fórnols

Molí de Fórnols. 25717. Fórnols Preu: 5.700 (P.C)

PARC NATURAL DEL DELTA DE L´EBRE

RESERVA DE FAUNA SALVATGE

1.-Data de declaració: La Generalitat va crear, per un decret de 1983, ratificat i ampliat pel decret 332/1986, de 23 d´octubre de 1986, el Parc Natural del Delta de l´Ebre.

2.-Superfície: El delta de l´Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes amb una superficie total de 7.821 ha.

3.- Fauna rellevant: La diversitat d´hàbitats i el clima humit i temperat propicien l´aparició de molts invertebrats, tot i que quasi han desparegut algunes espècies com l´hemípter. Als arrossars hi ha nombroses espècies de petits i interessants crustacis. Les serps d´aigua són nombrossísimes, al igual que les granotes, hem de tenir en compte la poc freqüent tortuga i les quasi extingides granotetes. La intensa humanització fa que la presència dels grans mamífers sigui esporádica. Els peixos són abundants però l´avifauna del delta és la més característica i la seva importància quantitativa i qualitativa arriba a nivell internacional per les seves colònies de cria, anàtids, limícoles i ocells marins, així com pel pas dels ocells migratoris. Les espècies de molt interés entre d´altres, són el cullerot i l´ànec xiulador, però és important saber que el nombre d´exemplars d´ocells varia entre els 50.000 i els 100.000 distribuïts en unes 300 espècies que representen el 60% de les espècies de tot Europa.

4.-Flora relevant: El poblament vegetal del delta de l´Ebre és únic a les terres catalanes pel seu potencial quantitatiu, els darrers catàlegs donen 515 espècies. Els salobrars o sosars que es troben sobretot als punts de contacte del delta amb la mar, tenen plantes molt adaptades per la sosa com el borró, la lletera marina...aquestes apareixen sovint a les dunes que produeixen aquests salobrars. Els canyissars es troben en bona part de la superficie deltaica, en molts llocs coberta per l´aigua, amb plantes molt característiques com el senill i la canya vana. Als llocs amb aigua més profunda i estable apareixen les sisques bordes, les boves i les sisques. Els boscs de ribera que es troben a les vores de l´Ebre és l´única comunitat forestal deltaica. L´albereda ocupa llocs més alts i a les zones més baixes apareix el salzerar i espècies d´interès com el lligabosc de riu entre d´altres.

5.-Gea: El paisatge del delta té una forta personalitat que el fa únic a Catalunya. Les terres totalment planes li donen ja un aspecte peculiar. A l´interior, a part els sectors de conreus d´horta i d´arbres fruiters, els amplis i extensos arrossars, canviants segons les estacions, tenen una especial bellesa. A la banda litoral es presenta un dels paisatges lacustres més atractius de la Mediterrània, grans estanys vorejats per canyissars i jonqueres. Les llargues i desertes platges arenoses, amb dunes i la seva vegetació corresponent, són també símbol del delta.

6.-Patrimoni històric: Per la seva formació recent el delta no ha tingut una població humana estable fins a temps recents. Al segle XIX es varen construir els dos canals, un a cada costat del riu, que comportaren una rápida extensió del conreu de l´arròs, però la colonització del delta no fou fàcil i el paludisme endèmic fou un dels problemes més evidents. Poc a poc sorgiren nous nuclis al voltant d´antigues masades fins a l´actualitat que hi ha més de 40.000 habitants repartits en 7 muncicipis.

7.-Equipaments interpretatius: A la zona del delta trobem a més a més de les 6 oficines de turisme que es troben als diferents municipis, un centre de documentació, un ecomuseu (centre d´interpretació sobre el patrimoni natural i cultural del Delta), un centre d´educació ambiental, un parell de centres d´informació, una exposició museu sobre les basses del Delta, una agrobotiga i un alberg de joventut. Aquesta oferta es complementa amb itineraris senyalitzats.

8.-Cases rurals:

  • Barraca d´en Salvador

Ctra. De la Marquesa. 43580 Deltebre. Preu: --

  • Barraca d´en Joanet de Patacó

Camí de Parrillos, s/n. 43580 Deltebre. Preu: --

  • La Cusa

Camí del Serrallo, s/n. 43877 Sant Jaume d´Enveja. Preu: --

PARC NATURAL DE ST. LLORENÇ DEL MUNT I L´OBAC

1 i 2.-Data de declaració i superficie: Des de 1972, el massís de Sant Llorenç del Munt i l´Obac estan emparats per un Pla especial d´ordenació promogut per la Diputació de Barcelona, ampliat al 1982 fins a 9.638 ha. En l´actualitat, i després d´una darrera ampliació aprobada per unanimitat perl Ple de la Diputació el juliol de 1997 i per la Generalitat de Catalunya l´any següent, l´àmbit del Pla especial de protecció ha assolit les 13.693 ha.

3.-Fauna rellevant: La diversitat d´ambients ecològics és la causa de la varietat en les espècies, es poden comptabilitzar més de dues-centes espècies de vertebrats i és remarcable la presència d´algunes espècies avui raríssimes a la resta de Catalunya. Les espècies animals són pròpies de les zones mediterrànies i de les centreuropees, així doncs trobem com a més representatives la salamandra, la serp verda, el gaig, la merla, el pit-roig, el senglar, el gat mesquer, la mostela i diversos rapinyaires. També són interessants les comunitats que poblen rocams i cingleres, així com les poblacions de rates-pinyades que ocupen alguns avencs.

4.-Flora rellevant: La vegetació característica del parc natural és l´alzinar, que per sobre dels 800 m. s´enriqueix amb espècies pròpies de llocs humits, com la moixera, el boix i el roure, el qual forma boscos molt interessants. En altituds inferiors es barreja amb pins i arbusts mediterranis com el bruc i l´arboç. A les zones més baixes trobem pinedes de pi blanc, que a les zones més obagues és substituït pel pi roig i la pinassa i sovint, apareixen clapes ocupades per avellaners on s´arreceren plantes pròpies de la regió centreuropea, que constituyesen els reductes més meridionals de la seva distribució.

5.-Gea: El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac es troba a la Serralada Prelitoral Catalana, conformat per les dues serralades que li donen nom. El seu paisatge, caracteritzat per les altives cingleres, és aspre, pedregós i agrest. L´acció erosive de l´aigua sobre els conglomerats dóna lloc al singular relleu del parc amb elements tan característics com les canals, els roqueters i els monòlits. A nivell subterràni, l´aigua ha modelat un impressionant conjunt de cavitats que, en aflorar a l´exterior, donen lloc als coneguts avencs, coves, caus i surgències.

6.-Patrimoni històric: L´establiment humà al massís és conegut des de la prehistòria. Al llarg del temps, s´han anat amuntegant restes que testimonien les ocupacions dels diferents períodes històrics. L´edat mitjana és la que ha deixat una empremta més profunda, el més destacable són les esglèsies romàniques i en especial el monestir de Sant Llorenç del Munt, bastit al cim culminant de la Mola. Actualment el Parc comprén dotze municipis.

7.-Equipaments interpretatius: La principal oficina de turisme es troba en un antic mas agrícola que pertany a Matadepera, al Monestir en trobem una altra que es complementen amb dos centres d´interpretació. Un centre cultural, un casal de cultura, juntament amb un el centre de documentació del parc configuren l´oferta pedagògica del Parc. Diversos itineraris senyalitzats i tres àrees d´esplai complementen l´oferta lúdica que queda completa amb les àrees d´aparcament.

8.-Cases de turisme rural:

*No he trobat cases de turisme rural a la zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l´Obac, les més properes disten 20 km. o més del mateix.

FOLLETONS DELS ESPAIS NATURALS

  • Parc Natural Cadí-Moixeró

  • Parc Natural Delta de l´Ebre

  • Parc Natural Aiguamolls de l´Empordà

  • Parc Natural Cap de Creus

  • Parc Natural Zona volcánica de la Garrotxa

  • Parc Natural Illes Medes

Nota: Els folletons de Parcs Naturals que he trobat no corresponen als Parcs Naturals treballats a les fitxes, ja que la major part de l´informació l´he cercada mitjançant els medis que apareixen en la Bibliografía.

FOLLETONS D´AGÈNCIES DE VIATGES D´AVENTURA

    • Viatges i expedicions Tuareg. Consell de Cent, 378. Barcelona

    • Viatges Añosluz. Rda. Sant Pere, 26. Barcelona

    • La Transpirenaica. Nouvelles Frontieres. Barcelona

    • Orixà. C/ Aragó, 227. Barcelona

    • Viajes y aventuras Kananga. África y Ásia. C/ Guillem, 1. Barcelona

Parcs naturals en Catalunya

MONTSE GALLEGO PATÓN

Espais Naturals Protegits

Miguel del Reguero Oxinalde

QUÈ ÉS L´ECOTURISME?

L´ecoturisme és el turisme que es practica en un àmbit rural i que està interessat en visitar espais naturals protegits (ENP) o espais naturals d´alt valor ecològic, coneixent la seva flora, la seva fauna, el seu paisatge, en definitiva, la seva geografia, al mateix temps que conserva i millora la qualitat de vida dels habitants locals.

ON ES PRACTICA?

Els ecoturistes viatgen a territoris poc alterats, poc humanitzats, quant més verges millor, llocs on la qualitat ecològica dels paisatges en general es conserva encara alta.

PERQUÈ ES PRACTICA?

Hi ha tres motius principals pels quals l´ecoturisme es dur a terme:

A Europa la Política Agrària Comunitària fomenta la diversificació de les rendes agrícoles fa dues dècades. Es proposen alternatives turístiques a les antigues activitats ramaderes i agrícoles. D´aquesta manera neixen empreses d´agroturisme, d´activitats esportives a l´aire lliure i d´ecoturisme.

Els Estats de Nacions no desenvolupades s´aprofiten de les grans divises que pot aportar l´ecoturisme a la seva economia i el fomenta als seus Parcs Nacionals.

La nova tendencia i motivació dels turistes que busquen el contacte amb la Natura, la convivencia amles cultures indígenes i nous destins i aventures.

QUAN VA COMENÇAR?

El naixement de l´ecoturisme va unit a la creació dels Parcs Nacionals al 1872 amb el primer Parc Nacional que va ser el de Yellowstone a Estats Units. A Espanya els primers Parcs varen crear-se al 1918 (Covadonga i Ordesa) però l´entrada va ser prohibida per a la majoria fins fa dues dècades gràcies a la creació de les Comunitats Autònomes que varen disparar la creació d´Espais Naturals Protegits amb diferents denominacions i figures legals. Tot aquest moviment conicideix, en el temps, amb la nova conciencia ecológica dels ciutadans de països industrialitzats preocupats per la ja avançada degradació de la Natura. Per cobrir aquesta demanda es creen les primeres agències de vitges que comercialitzen el que poden anomenar viatges ecoturístics. Actualment s´intenta seguir amb aquesta tònica i “preservar” els llocs que encara resten naturals.

COM ES VA DUR A TERME?

Per dur a terme l´ecoturisme com a tal es van haver de plantejar tres objectius a aconseguir, són aquests:

  • Compatibilitzar l´explotació turística com industria amb la conservació cuidadosa de la Natura, és a dir, un turisme sostenible o de baix impacte ambiental mitjançant estudis de capacitat de càrrega turística. Igualment mantenir el patrimoni artístic rural sempre que es pugui.

  • L´oferta turística ha d´estar ben distribuida en el territori, a petita escala, tan l´oferta d´allotjament com la recreativa, i coordinada a nivell local per raons de promoció, comercialització i gestió.

  • Donar resposta al perfil de l´ecoturista que demanda activitats tan culturals como esportives, a l´aire lliure. Aquesta oferta complementària ha de fomentar la comunicació entre la població local i els visitants.

  • La població local és la que ha de gestionar i organitzar el model turístic del seu territori per tal que sigui la mateixa qui rebi el benefici econòmic facilitant el desenvolupament autònom optimitzant l´economia local.

PERFIL PSICOSOCIAL DE L´ECOTURISTA

Els podem diferenciar en 4 tipus:

Turistes de baixa motivació: aquells que casualment apareixen als Espais Naturals Protegits. No tenen especial interès.

Turistes de motivació mitja: aquells que els agrada la Natura com a lloc recreatiu i de descans amb interessos no massa específics. Practiquen esports com el senderisme o l´equitació.

Turistes d´alta motivació: Sovint viatgen a Espais Naturals Protegits buscant fauna i flora especials. Són molt característics els amants dels ocells.

Ecoturistes científics: Viatgen per motius profesionals a llocs especials del planeta on estudien els paissatges locals. Hi ha pocs.

Al mercat espanyol el perfil sociològic de l´ecoturista seria aquest:

L´edat, normalment, es situa entre els 20 i els 40 anys, així doncs, és un jove madur, que treballa, que no està casat i si ho està no té fills.

Amb una professió liberal o és funcionari de certs sectors administratius com l´educació o la sanitat.

Pertany a una classe social mitja, mitja/alta.

Amb estudis mitjos o superiors. Són comuns els estudis universitaris, fet que els permet ser turistes flexibles que s´adapten bé a les condicions diferents o exòtiques, si no difícils, de certs paissatges naturals o rurals.

El seu punt fort no és el col.lectiu. No compra habitualment paquets turístics si no que es posa directament en contacte amb la zona que vol visitar.

Més sovint és una dona que un home, tot i que varia segons l´activitat.

Sovint són viatgers amb períodes llargs vacacionals que els reparteixen al llarg de l´any en móduls de 4, 10 ó 15 dies depenent de la llunyania del lloc escollit.

MONTSE GALLEGO PATÓN

ESPAIS NATURALS PROTEGITS

MIGUEL DEL REGUERO OXINALDE

ÍNDEX

Què és l´ecoturisme? On es practica? Perquè es practica?

Quan va començar? Pàg. 1

Com es va dur a terme? Perfil psicosocial de l´ecoturista. Pàg. 2

Parc Natural del Montseny. Reserva de la biosfera. Pàg. 4

Parc Nacional d´Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Pàg. 6

Parc Natural Cadí-Moixeró. Pàg. 8

Parc Natural Delta de l´Ebre. Reserva de fauna salvatge. Pàg. 10

Parc Natural Sant Llorenç del Munt i l´Obac. Pàg. 12

Folletons dels Parcs Naturals i de vitages d´aventures adjunts. --