Parcs Naturals a Catalunya # Parques Naturales en Cataluña

Geografia. Medi ambient. Aigüestortes. Estany de Sant Maurici. Alt Pirineu. Aiguamolls de l'Empordà. Parc Natural del Cadí-Moixeró. Cap de Creus. Delta de l'Ebre. Els Ports. Montseny. Monsant

  • Enviado por: Sherpa
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

Parcs Naturals a Catalunya

'Parcs Naturals a Catalunya # Parques Naturales en Cataluña'

Parcs Naturals

Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

És l'únic parc nacional de Catalunya. El paisatge és d'alta muntanya amb un impressionant relleu i una gran riquesa de fauna i vegetación. L'aigua, amb gairebé 200 estanys i innumerables rierols n'és protagonista.

El Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici es troba situat a l'extrem nord-occidental de Catalunya en plena serralada dels Pirineus. Presenta doncs tots els elements característics de l'alta muntanya.

Creat per Decret el 21 d'octubre de 1955, i reclassificat per la Llei 7/1988, de 30 de març, de la Generalitat de Catalunya, és un dels dotze parcs nacionals existents a l'Estat espanyol i l'únic d'aquesta categoria existent a Catalunya.

La seva superfície total de 40.852 ha. es troba repartida entre quatre comarques pirinenques amb un ric patrimoni natural, cultural i arquitectònic: El Pallars Sobirà, l'Alta Ribagorça, el Pallars Jussà i la Vall d'Aran. D'aquesta extensió, 14.119 ha. corresponen al Parc pròpiament dit, que està dividit en dos sectors ben diferenciats:

Sant Maurici al Pallars Sobirà, accessible des de la Vall d'Espot, i Aigüestortes a l'Alta Ribagorça, que té la seva entrada per la vall de Boí.

Les 26.733 ha. restants formen part de l'anomenada zona perifèrica de protecció, la qual té com a finalitat amortir els possibles impactes procedents de l'exterior a fi de garantir una completa protecció dels recursos naturals que han justificat la creació del Parc.

A la zona perifèrica de protecció hi podem trobar indrets de gran bellesa i valor naturalístic, com el bosc de la Mata de València d'Àneu, les valls de Gerber i Cabanes, el circ de Colomers, la ribera de Valarties, els estanys de Cabdella i els estanys Gèmena.

Parc Natural de l'Alt Pirineu

És el Parc més gran de Catalunya, amb quasi 70.000 ha. Està situat al Pirineu axial català, a cavall de les comarques del Pallars Sobirà i l'Alt Urgell. Altes muntanyes, refugi d'espècies amenaçades, i uns paisatges modelats per segles d'activitat humana. El seu sostre és la Pica d'Estats, el cim més alt de Catalunya.

El Parc Natural de l'Alt Pirineu (PNAP), creat pel Decret 194/2003, d'1 d'agost, es troba situat a les comarques del Pallars Sobirà i el nord de l'Alt Urgell i comprèn bona part del Pirineu axial català. Amb 69.850 ha, és el parc natural més extens de Catalunya, i en les seves muntanyes es localitzen les alçades màximes del territori català.

La doble condició d'espai d'alt valor natural i alhora escenari d'uns aprofitaments que tradicionalment han contribuït a modelar el paisatge i a crear i conservar aquests valors, ha fet que es consideri que la figura del parc natural és la que millor pot garantir la protecció del patrimoni natural i cultural inclòs en el seu àmbit i l'establiment d'un règim d'ordenació i de gestió adreçat al desenvolupament sostenible d'aquest territori.

Aiguamolls de l'Empordà

És la segona zona humida de Catalunya. La formen un conjunt d'estanys, closes i prats inundables a la confluència dels rius Muga i Fluvià. Constitueix un hàbitat privilegiat per a la fauna, especialment, els ocells aquàtics.

El Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà és una de les zones naturals més conegudes i emblemàtiques de Catalunya, ja que la seva creació, l'any 1983, va ser conseqüència d'una intensa i llarga campanya de defensa iniciada el 1976 per aturar un projecte d'urbanització que pretenia construir una marina residencial per a 60.000 persones en el sistema llacunar situat entre les desembocadures dels rius Muga i Fluvià.
'Parcs Naturals a Catalunya # Parques Naturales en Cataluña'

Els aiguamolls empordanesos ocupaven, antigament, gairebé tota la plana de la badia de Roses i del baix Ter. Per fer-nos una idea, el massís del Montgrí es trobava aïllat per les aigües, i els grecs van fundar Empúries en una illa entre les antigues desembocadures dels rius Fluvià i Ter.
'Parcs Naturals a Catalunya # Parques Naturales en Cataluña'

Aquella extensa àrea de maresmes va anar desapareixent a causa de la dessecació per a aprofitaments agrícoles i ramaders, per evitar el paludisme, i a partir dels anys 60, a causa de l'especulació urbanística. 

Si l'any 1976 no s'hagués iniciat la campanya de defensa, actualment no quedaria cap vestigi d'aquesta zona humida.
'Parcs Naturals a Catalunya # Parques Naturales en Cataluña'

L'any 1983, el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de protecció dels aiguamolls de l'Alt Empordà. Els del Baix Empordà, és a dir, la zona del baix Ter i de Pals, van quedar fora de la Llei però finalment han quedat inclosos dins el Pla d'espais d'interès natural (PEIN) i s'espera que a la llarga es converteixin en reserves naturals.

Parc Natural del Cadí-Moixeró

És un Parc de gran extensió on podem trobar una enorme diversitat d'espècies de fauna i flora. Situat al Prepirineu, el tipus de roca, majoritàriament calcària, ocasiona un relleu esquerp. Són particularment impressionants les cingleres de la cara nord de la serra del Cadí i el massís del Pedraforca, de forma tan característica, és un dels símbols de l'excursionisme de Catalunya.

La necessitat de protegir l'àrea de la serra del Cadí figurava ja en les previsions de planificació regional que va fer, el 1932, la Generalitat de Catalunya de l'època republicana.

Això es va tornar a plantejar, molts anys després, en el Pla provincial de Barcelona del 1963 (que preveia espais naturals a la zona); el 1966 es va promulgar la Llei que establia la Reserva Nacional de Caça del Cadí, la qual abasta actualment, a més de la zona que avui és parc natural, les serres del Verd i de Port del Comte.

Aquesta Llei, encara vigent, ordena els recursos de la fauna de manera que el seu aprofitament cinegètic pugui representar una font d'ingressos per a les poblacions que en formen part.

Una altra figura de protecció inclosa dins l'espai que ocupa el parc natural és el Paratge Natural d'Interès Nacional del Massís de Pedraforca, declarat per la Llei 6/1982, de 6 de maig, de la Generalitat de Catalunya, que comprèn, a més de la muntanya del Pedraforca, la vall de Gresolet. Aquesta Llei va permetre regular les extraccions a cel obert que es feien als jaciments de lignit situats al sector de migdia del parc.

Finalment, per mitjà del Decret 353/83, de 15 de juliol de 1983, de la Generalitat de Catalunya i a instàncies del Parlament de Catalunya, es va crear, El Parc Natural del Cadí-Moixeró.

Cap de Creus

És el primer parc marítimoterrestre de Catalunya. La península del Cap de Creus constitueix el darrer contrafort dels Pirineus i l'extrem oriental de la Península ibèrica. El parc natural del Cap de Creus fou creat per la Llei 4/1998, de 12 de març (DOGC núm. 2641, 01-04-1998). Mitjançant aquesta Llei es protegeix la península del cap de Creus i el seu entorn marí i és el primer parc marítimoterrestre del país.

La superfície total del parc és de 13.886 ha, de les quals 10.813 corresponen a la part terrestre i 3.073 a la marina.A la zona terrestre s'estableixen 3 paratges naturals d'interès nacional (PNIN), al nord el de Cap Gros-Cap de Creus; al sud el de Punta Falconera-Cap Norfeu i a l'oest el de la Serra de Rodes; també tenen la mateixa condició totes les illes i illots situats dins l'entorn marí del Parc Natural

Els dos primers inclouen a més dues reserves naturals integrals (RNI), la de Cap de Creus amb les illes de s'Encalladora i la Maça d'Or i la de Cap Norfeu.

Pel que fa a la zona marina, és parc natural l'entorn de la península del cap de Creus des de la punta del Bol Nou, a cala Tamariua (el Port de la Selva), fins la punta Falconera (Roses) amb l'exclusió de la badia de Cadaqués. L'amplitud de la zona marina protegida oscil·la entre les 1,3 i les 0,2 milles. A l'interior d'aquesta zona s'estableixen 3 reserves naturals parcials (RNP); els Farallons (entre el Brescó i la punta dels Tres Frares); el Cap de Creus (entre l'illa de Culleró i cala Jugadora) i el Cap Norfeu. Finalment, es crea una reserva natural integral marina s'Encalladora (al nord de l'illa).

Delta de l'Ebre

És la zona humida més extensa del país i un dels hàbitats d'ocells més importants de la Mediterània. El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de les terres catalanes.
Amb els seus 320 km2 de superfície, constitueix l'hàbitat aquàtic més important de la Mediterrània occidental després de la Camarga (Parc Regional Francès), i el segon de l'Estat espanyol, desprès del Parque Nacional de Doñana.

L' harmonia entre els seus valors naturals i l'explotació per part de l'home no ha estat mai fàcil. D'altra banda, el seu considerable paper biològic contrasta amb la profunda humanització d´una gran part de la seva superfície i amb el seu no menys considerable pes agrícola.

Els Ports

Els Ports, les muntanyes situades entre Catalunya, València i Aragó, són un massís calcari de relleu escarpat i abrupte que ha estat humanitzat des de temps prehistòrics. L'home ha trobat sempre en els Ports una font de recursos naturals per a la seva subsistència i per als seus interessos. Tot i així, aquest territori, tan explorat i explotat històricament, se'ns presenta avui com un espai natural feréstec i ple de vida salvatge.

El Massís dels Ports és una zona de relleu molt complex, de transició entre el sistema Mediterrani Català i el sistema Ibèric. Els Ports és el límit tradicional entre les comarques del Baix Ebre i el Montsià a l'est; la Terra Alta i el Matarranya al nord i oest respectivament; i el Baix Maestrat al sud. És un territori fronterer amb les províncies de Terol i Castelló, on els estrets vincles entre els diferents pobles, donen una especial dinàmica i riquesa de valors als habitants del territori. En el Tossal del Rei, hi ha un munt de pedres que simbolitzen el punt de trobada i confluència dels tres regnes : Aragó, València i Catalunya.

Els Ports constitueixen una unitat de relleu calcària d'una notable complexitat estructural. El massís presenta muntanyes destacables per la seva alçada i singularitat, amb una important àrea superior als 1000 m. El cim més alt de tot el massís és el Mont Caro, amb 1447 m. Altres cims a remarcar són : Tossal del Rei (1356 m), el Negrell (1343 m), Mola de Catí (1326 m), Punta Torroja (1246 m), Tossal Nou (1233 m), Morral de Catinell (1232 m), Punta Serena (1031 m), Roques de Benet (1013 m), entre d'altres.

Montseny

Un patrimoni universal. El Montseny, Reserva de la Biosfera és un mosaic de paisatges mediterranis i centreeuropeus situat a tocar de grans conurbacions metropolitanes. La seva biodiversitat extraordinària i la petjada cultural que l'home hi ha deixat al llarg dels temps, presenten un valor universal que ha inspirat artistes, intel·lectuals i científics, i que desvetlla l'emoció de les persones que el visiten.

Montsant

El Montsant, serra d'elevat simbolisme, ofereix a través del seu paisatge la petjada de l'activitat humana lligada a un important patrimoni natural, que aplega una elevada diversitat biològica propiciada per un particular relleu de cingles, barrancs i congostos.

El Parc Natural de la Serra del Montsant és un dels espais naturals més singulars de Catalunya. El valor excepcional d'aquesta zona va ser reconegut pel Parlament de Catalunya l'any 2002 quan es va aprovar la seva declaració de Parc Natural amb l'objecte de protegir els seus valors geològics, biològics, paisatgístics i culturals, respectant el desenvolupament sostenible dels seus aprofitaments.

La Serra del Montsant és un territori eminentment rocós, i s'estén en el sector occidental de la Serralada Prelitoral Catalana, dins de la comarca del Priorat. L'àrea protegida té una superfície de 9.242,07 ha, inclosa dins dels municipis beneficiaris de La Morera de Montsant, Ulldemolins, Margalef, Cabassers, Cornudella de Montsant, La Vilella Alta, La Vilella Baixa, La Bisbal de Falset i La Figuera.