Parc natural de Mondragó

Medio ambiente. Parques naturales. Mallorca # Fauna. Medi físic. Vegetació. Medi mari. Ecosistemes. Clima. Geología. Educació ambiental. Vigilància y manteniment. Investigació

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

1. PARC NATURAL DE MONDRAGÓ

1.1 DEFINICIÓ,DADES D'INTERÉS I SITUACIÓ

Un Parc Natural és una zona especial de reserva de vegetació i fauna. És dels darrers racons verges que ens queden sense destruir. El parc de Mondragó pertany al municipi de Santanyí i està situat a 5 quilometres del poble, al sud-est de l'illa de Mallorca i la seva forma es quadrangular. La Cala de Mondragó està format per dues àrees diferents: Cala s'Amarador situada a l'oest i la Font de n'Alis situada e l'est. Es va declara l'any 1992, té 785 hectàrees a una altitud màxima de 57 metres. Les formacions mes importants son penya - segats litorals, sabines costaneres, comunitats de zones humides, garriga mediterrània, pinars i cultius tradicionals de secà.

1.2 FITXA TÈCNICA

RÈGIM DE PROTECCIÓ

  • Àrea Natural d'Especial Interès (Llei 1/91)

  • Parc Natural(Decret 85/92)

  • ZEPA (Directiva 79/409/CEE)

TERME MUNICIPAL

Santanyí

SUPERFICIE DEL PARC

765.69 ha.

SUPERFICIE PROPIETAT CAIB

95ha.

PERIMETRE DEL PARC

12.079m.

PERIMETRE DE LA COSTA

5.572 m

EXPLOTACIONS AGRÀRIES

693 parcel·les (430 aprox.)

SUPERFICIE DE GARRIGA

300 ha. Aprox.

ALTITUD MÀXIMA

57 m

ACCESSOS AL PARC

Carretera C717

Carretera 610-2

CENTRE D'INFORMACIÓ

Ctra. Cala Mondragó s/n (07691 s'Alqueria Blanca) Obert diàriament de 09:00 a 16:00h.

Tel. 971 18 10 22 Fax. 971 18 14 69

CENTRE D'INTERPRETACIÓ I/O INFOMACIÓ

C/ Llaneres, 8 (07650) Santanyí Obert els dimecres i dijous de 08:00 a 15:00h

ADMINISTRACIÓ GESTORA

Conselleria de Medi Ambient

Direcció General de Biodiversitat

1.3 CARACTERISTIQUES GENERALS

La zona està configurada majoritàriament per calcoarenilles que formaven part d'esculls miocénics, disposats horitzontalment. Es troba terra rotge per el contingut d'òxids de ferro. També podem trobar acumulacions de platges fòssils, formacions al·luvials, i dunes petites.

També te unes característiques naturals, ja que podríem dir que es un conjunt de barrancs i cales. La vegetació abundant És la maquia i la garriga coberta en el litoral per pinars i sabines encara que son menys abundants.

A nivell faunístic, no té poblacions nombroses però si de diversitat. Així doncs a la part de l'oest la cala es menys profunda i d'aigua dolça per el que viuen parelles de fotges entre d'altres. En canvi, a la zona est de la Cala les aigües no són tan profundes, mes salobres i abunden els cors marins, la gavina d'Audouin i la argentea. En vegetació destaquen orquídies dels gèneres Ophris i Orchis. El Parc de Mondragó esta situat a una de les zones de major cant d'ocells de Mallorca. Té un clima semiàrid amb un mitja anual de 16.9ºCi una mitja anual de precipitacions de 450mm.

  • ÀREA DE CONSERVACIÓ

  • LA FAUNA

  • Existeix una representació de nombrosos ambientes naturals característics de la regió sud y sud- est de Mallorca. Aquest fet es reflecteix en la presencia de moltes espècies animals, especialment aus.

  • PEIXOS

  • La ictiofauna dels estancs es pobre. Existeix una petita població d'espècies d'origen marí com anguiles i múgils. A Ses Fonts de n'Alis hi ha present es petites gambusies, espècie d'origen americà, introduïda a les zones humides mallorquines amb la intenció d'eliminar els mosquits donada la seva extraordinària voracitat.

    2.1.2 ANFIBIS I RÈPTILS

    Amb una ample distribució a diferents ambients del Parc Natural es troba el granot verd, que te a les Balears una subspècie endèmica (Bufo viridis spp.balearica).

    La granota comú (Rana perezi), en el cas de trobar-la, és molt poc abundant ja que no s'ha trobat senyal de la seva presència.

    En els ambients més àrids els rèptils estan representats per les salamanqueses i la serp de garriga (Macroprotodon cucullatus). Nombroses parets seques son el lloc ideal per l'observació d'aquests animals.

    Els biòtops son favorables per la tortuga de terra (Testudo hemanni), avui dia molt disminuïda en la seva població i difícil de localitzar.

    En el Parc Natural de Mondragó s'està duguent a terme un projecte de reintroduccio i seguiment d'aquesta tortuga amb la alliberació d'exemplars nascuts en captivitat o decomisats. En cas d'observar qualque exemplar es molt important no molestar-lo ni capturar-lo.

    A les zones humides, es troba la quasi inofensiva culebra d'aigua (Natrix maura) que quasi només s'alimenta de gambusia.

    En els estancs, encara que es un ambient adequat (aigües salobres i tranquil·les), no es troba la tortuga d'aigua o galàpeg europeu (Emys orbicularis).

    2.1.3 MAMIFERS

    El mamífer més abundant és l'eriçó (Erinaceus algirus), comú sobre tot en els pinars i límits de cultius. Un gran nombre d'aquests animals moren cada any baix les rodes dels cotxes.

    El conill de muntanya (Oryctolagus cuniculus) i la llebre (Lepus granatensis) abunden a la zona de garriga.

    Una de les espècies més atractives per el seu simpàtic aspecte es el “liró careto” (Eliomys quercinus), encara que es molt difícil de veure per els seus hàbits nocturns.

    El mateix passa amb la geneta (Genetta genetta), poc freqüent ja que només les seves petjades i excrements permeten assegurar la seva presencia al tractar-se d'una espècie predadora nocturna.

    El mostel (Mustela nivalis) es més fàcil d'observar ja que es mou inquieta durant el dia.

    Diferents espècies de ratolins i rates de camp (Apodemuns sylvaticus, Rattus rattus) poden observar-se tan en zones de cultiu com a zones humides.

    No es pot dir que la fauna de mamífers del parc estigui completament estudiada. Al menys en la referent als quiròpters, dels que es desconeix encara les espècies existents. Es sap al menys d'una amb interès, Tadarida teniotis.

    La presència de gossos i gats asilvestrats perjudica a la fauna autòctona , per el que son controlats per els serveis del parc.

    2.1.4 LES AUS

    El mes segur es que aquest grup sigui el mes important i nombrós, per tant, mereix una atenció especial, encara que ara només anomenarem un parell perquè sinó ocuparia una gran extensió:

    Cormorán, Martinete, Garceta comú, Àguila pescadora, Falcón comú, Perdiu comú, Tórtora, Mussol chico, Martín pescador, Ononella comú, Petirrojo, Mirlo comú, Ruiseñor bastardo, Cuervo, Jilguero, Triguero...

  • EL MEDI FÍSIC

  • Bàsicament el medi físic està compost per el clima i la geologia ja que són els dos factors per determinar quina vegetació i quina fauna trobarem.

    2.2.1 EL CLIMA

    El clima de Mallorca és clarament Mediterrani.

    Per la seva concreta situació en aquest mar, les nostres illes reben tant la influencia de la circulació atmosfèrica temprada (pròpia del continent europeu) com la subtropical (pròpia del continent africà). La conjunció d'aquests dos tipus de circulació fan que les Balears presenti una alternança de precipitacions i temperatures o el que es el mateix, una estacionalitat hídrica i tèrmica. Aquesta es caracteritza per estius secs amb temperatures altes i escasses precipitacions i una estació humida amb temperatures moderades i precipitacions relativament abundants.

    Mondragó presenta un clima temprat semiarid amb una mitja de 16.9ºC i pluges concentrades a la tardor- hivern oscil·lant uns 450mm de mitja anual.

    Respecte als vents, destaca el règim de brises marines, l'embat de component Sud. Dites brises es produeixen per la diferencia de calor específic de mar i terra. Durant el dia, la zona terrestre s`escalfa mes ràpid que la mar, pujant la temperatura de la columna d'aire i creant una baixa pressió local. La brisa, per tant, va de la mar cap a la costa. A la nit, al contrari, la mar reten per mes temps la calor que ha cedit el sòl durant el dia mentre que la terra i la seva columna es refreda. Per tant el vent bufa e terra cap a la mar.

    Els microclimes de Mondragó no han estat estudiats, però la vegetació mostra una sèrie de variacions que tenen interès en aquest sentit.

    2.2.2 LA GEOLOGIA

    Mondragó es localitza fisiogràficament en la comarca de les “Marines de Llevant”. Es tracta d'una plataforma tabular postorogènica estesa per les regions del sud est de Mallorca. Està formada majoritàriament per dipòsits de plataforma marina superficial que evolucionen cap els extrems de la conca, a dipòsits continentals. Damunt es situen sediments pliocuaternaris de caràcter continental o litoral de poca gruixa.

    La columna geològica de Mondragó es pot subdividir en tres unitats diferents:

    • Unitat arrecifal: l'horitzó superior presenta una superfície karstificada i treballada per l'abrasió. El grossor no supera els 20 metres però la seva potencia arriba als 80 metres.

    • Calcaries de Santanyí: dipòsits tabulars de grossor variable entre 5 i 20 metres.

    Aquesta queda dividida en 4 seqüències: complexa de manglar, unitat estromatolítica inferior, unitat oolítica i unitat estromatolítica superior

    • Unitat pliocuaternaria i sediments actuals: poden ser d'origen marí o continental. La sedimentació marina es situa sobre la franja costera i esta formada per dunes fòssils i per arenes de platges

    La continental esta formada per llims i graves d'origen fluviltorrencial.

    La disposició horitzontal dels materials així com les característiques litològiques fan que en Mondragó no hi hagi les espectaculars formes kàrstiques d'absorció que son freqüents a la Serra de Tramuntana.

  • LA VEGETACIÓ

  • La vegetació està constituïda per diferents comunitats, totes elles representades en altres llocs de les nostres illes. Així i tot, hi ha dos fers que requereixen especial interès: per una part la diversitat de comunitats repartides en una àrea relativament reduïda i per altre part, la presencia de tres comunitats de gran interès biològic i de conservació com son l'alzinar, les comunitats de zones humides i el savinar coster.

  • Platges i dunes

  • A Mallorca existeixen sistemes dunars ben desenvolupades com podrien ser els de Muro i la Platja des Trenc. Les dunes de Mondragó encara que de menor entitat no deixen de ser interessants.

    L'arena es un substrat mòbil molt àrid i pobre en nutrients i això fa que no s'instal·lin moltes comunitats de plantes però podem dir que n'hi ha algunes que son les adequades per aquestes característiques com són: Eryngium maritimum, Helichrysim stoechas, Pancratium maritumum i Ammopila arenaria.

  • Penya-segats costers

  • Aquí podem trobar la Crithmo-Limonion sotmesa a forts vents i concentracions de sal altes, així com la Crithum maritimum, Launaeetum cervicornis, Inula crithmoides, Daucus gingidium, Eupphorbia pithyusa, Schoenus nigricans, Plantago coronopus, Thymelaea hirsuta...

  • Alzinar

  • Les espècies vegetals mes comuns son: Quercus ilex, Lonicera implexa, Ruscus aculeatus, Tamus communis, Asparagus acutifolius...

    2.3.4 Comunitats de zones humides

    Són les comunitats mes valioses del Parc, ja que, mostren una combinació de comunitats de zones humides que son escasses en el litoral mallorquí. A tota l'extensió dels dos estancs es pot observar la Broza fina (herbes persistents, submergides de fulles filiformes i posades) així com Chaetomorpha (algues caràcees)

    En els marges creixen les Salicornies i els Joncs.

    El Canyís enrrevolta els estancs així com el Tamarell. També podem veure la Mata, i Graners.

  • La garriga

  • La comunitat natural mes estesa es la Màquia (Olea europaea)que va acompanyada de pins mediterranis així com també es pot trobar garrovers.

    Com a arbusts podem destacar: la mata, les estepes, i el romaní.

    Típiques de s'aliança podem trobar: clematis, esparreguera, les eurphorbiacees, així com les orquídies i les plantes aromàtiques

  • El savinar

  • En podem trobar a tota la linea de la costa del parc. L'acompanya els pins i les mates, carritx, estepes...

  • Camps de cultiu i vegetació ruderal

  • Molta part de Mondragó està ocupat per l'agricultura de cultius d'arbres fruiters, gramínies, ametllers, garrovers i figueres.

    Aquests cultius s'han anat abandonant i ara predominen la vegetació ruderal.

  • EL MEDI MARÍ

  • Encara que Mondragó sigui un parc terrestre no es pot deixar de part el medi marí.

    2.4.1 Les prades de posidònia

    una gran part dels fons arenosos que enrevoten el Parc Natural estan recoberts per Posidònia

    la Posidonia es una fanerògama marina endèmica del Mediterrani que forma praderies submarines. És una planta superior i no s'han de confondre amb una alga encara que els seus noms populars així ho indiquen.

    Ara mateix la posidònia està en regressió i no saben molt be totes les causes, encara que la colonització de la Caulerpa és una d'elles.

    La flora i la fauna associada és molt rica. Els organismes que viuen en la praderia els podem agrupar en tres grups:

    • Habitants de les fulles

    • Habitants dels rizomes

    • La fauna vàgil associada

    2.4.2 Les tenasses

    Són formacions característiques de les zones infra litorals. Són plataformes d'abrasió format per l'efecte erosiu de les ones.

    Damunt les tenasses s'instal·len una interessant comunitat d'algues fotòfiles i altres organismes associats.

    2.4.3 Altres riqueses marines

    • Diversitat íctica existent

    • Dofí mular

    • Altres

    2.5 GESTIÓ DEL MEDI FÍSIC

    L'equip de manteniment del parc és l'encarregat de realitzar les tasques que s'inclouen dins la gestió del medi físic, amb la col·laboració de l'agent de medi ambient i la intervenció puntual de la Brigada de Parcs. També han participat voluntaris en actuacions programades dins l'agenda d'activitats.

    2.5.1 Gestió de la flora

    • Programa de conservació

    S'han realitzat tasques de desbrossar i podar, voreres de parets, retirada de pins caiguts...

    • Projecte de plantació d'arbres

    Es varen realitzar repoblacions de 18 oms als marges del torrent de s'Amarador, 230 pins a Ca sa Muda, 30 garrovers a la tanca triangular veïna al Centre d'Informació i a Ca sa Muda. Simultàniament es col·locaven els cons de protecció als pins i tutors per als garrovers.

    Es varen col·locar els cons de protecció als pins i tutors per als garrovers.

    Col·locació de protectors a pins nascuts de forma natural a la zona de s'Amarador i niu de Metralladores.

    • Control de la planta invasora

    Es va eliminar Carpobrotus edulis localitzat als marges de l'estany de s'Amarador.

    • Control de la processionària

    Es varen retirar bosses de processionària de forma manual i a les més inaccessibles es va actuar mitjançant el tir amb escopeta.

    Es va iniciar la col·locació de caixes trampa fins un total de 324 caixes dins el parc

    Seguiment i control de les captures de les caixes trampa que va acabar amb 0 papallones.

    Es dugué a terme el tractament aeri a un 40% de la superfície de pinar del parc afectada a partir de la supervisió de tècnics de la conselleria de medi ambient i en compliment del “Pla de xoc per al control de la processionària de les Illes Balears”.

    • Control de la plaga de Thomicus i Ortothomicus

    Durant tot l'any l'equip de manteniment s'encarrega de tallar pins afectats per thomicus. Els pins talats es lleva el brancam que es retira i crema i els troncs es fan bocins per ús propi.

    2.5.2 Gestió de la fauna

    • Tortuga de terra (Testudo hermanni)

    Es dur aigua als 6 abeuradors de tortuga durant els mesos d'estiu. Es va realitzar una jornada de seguiment de la tortuga, i també es va realitzar una amollada de 12 tortugues a la zona de la torre de vigilància.

    • Col·locació de caixes niu per al Cap ferrerico (Parus major)

    Es varen col·locar un total de 30 caixes niu per al cap ferrerico a les tanques públiques del parc. L'objecte d'aquesta actuació és afavorir la nidificació, i per tant, el poblament d'aquesta espècie d'au que contribueix al control biològic de la processionària.

    • Recollida d'animals ferits

    Es lliuren animals salvatges que has estat trobats en mal estat i que són immediatament traslladats al centre de recuperació de Natura Parc per l'agent de medi ambient.

    2.5.3 Gestió d'ecosistemes

    • Estanys

    La brigada del parc va retirar canyís sec a l'estany de s'Amarador i va netejar altres estanys

    • Sistema dunar

    Es varen dipositar restes de posidònia al llarg del perímetre del front dunar per a l'augment de la retenció de sediments, al a vegada que provoca un efecte dissuasori contra el pas de banyistes.

    • Ecosistema rural

    Arrabassaren 25 ametllers morts a tanques de propietat pública. També es van acumulant pedres del terreny que foren aprofitades per l'escola de margers.

  • GESTIÓ D'ÚS PÚBLIC

  • 3.1 SENYALITZACIÓ

    Es va detectar un dèficit en senyalització per part de la Direcció General de Biodiversitat que es va resoldre de la següent manera:

    Tipus de senyal

    Quantitat necessària

    Panells de Benvinguda

    3

    Pannells d'itineraris i equipaments

    2

    Pannells indicatius propietat privada

    3

    Pannell Benvinguda + itineraris

    1

    Banderoles (pals)

    17

    Banderoles (carellet)

    11

    Fites

    35

    Plaques (2 per fila)

    92

    Pictogrames diferents

    26

    Aquesta quantificació del dèficit en senyalització va servir per fer una precisió de cara al 2004, per a la seva instal·lació total o parcial, i solucionar així aquest aspecte d'ús públic.

  • EDUCACIÓ AMBIENTAL

  • S'ha dut ha terme un programa educatiu, programa de visites guiades per a grups d'adults, estudiants en pràctiques, publicacions, programa comarca (agenda d'activitats d'hivern i de tardor), i exposicions permanents.

  • RECEPCIÓ I INFORMACIÓ ALS VISITANTS

  • El servei de recepció i informació als visitants, assistit per personal d'IBANAT, ha continuat amb el registre estadístic sobre les persones informades, diferenciant-ne: el dia. L'hora, la quantitat de persones i la nacionalitat. El total es d'unes 15412 persones durant l'any 2003 i 15704 durant l'any 2004.

  • ÀREA DE VIGILÀNCIA I MANTENIMENT

  • 4.1 Servei de vigilància

    El servei de vigilància està format per un agent de medi ambient. Com a funcions fonamentals d'aquest servei destaquem:

      • Vigilància a tot l'àmbit del parc

      • Inspecció per a la comprovació del bon compliment de la normativa aplicable ja sigui estatal, autonòmica o pròpia del parc.

      • Suport a l'equip de manteniment del parc

    Com a resultat d'aquestes funcions l'agent assignat realitza informes i denúncies.

    Dins aquest servei també incloem la vigilància contra incendis que es realitza durant la temporada d'estiu per personal d'IBANAT. Una de les infrastructures bàsiques per desenvolupar aquesta tasca és la torre de vigilància de la que el parc disposa.

    4.2 Servei de manteniment

    4.2.1Brigada de manteniment del PN de Mondragó

    El servei de manteniment del parc esta format per la brigada del parc composta per 3 persones de forma permanent i una quarta contractada de “reforç” del 6 de Juny al 6 de desembre.

    Les funcions de la brigada del parc es poden sintetitzar en :

    • tasques agrícoles

    • tasques de manteniment

    • tasques de neteja

    • tasques forestals

    • Brigada del Parc

    Aquesta brigada que es va constituir per rotar per tots els Parcs o Reserves de Mallorca, trimestralment realitza feines de manteniment dins el Parc.

    4.2.2 Neteja dels locals del Parc

    L'empresa Fundació Deixalles (projecte Teula) és l'encarregat del servei de neteja del Centre d'Informació del Parc i del Local de Santanyí.

    4.3 . CONSTRUCCIONS

    Com a vestigi d'altres temps queden las barraques de roter, petites construccions de pedra seca destinades a vivenda i, a la vegada, al sesteig d'animals. També les barraques de cuncull, més petites i utilitzades, avui encara, per guardar els animals. Per últim, les sínies, mecanisme que servia per retindré l'aigua subterrània, després usada per el reg dels cultius.

    5. ÀREA DE DESENVOLUPAMENT SOCIO-ECONOMIC

  • SUBVENCIONS

  • Acollint-se a la Resolució de la conselleria de medi ambient de convocatòria pública per a la presentació de sol·licituds de subvenció per al finançament d'inversions als espais naturals protegits de les Illes Balears hi ha un llistat de sol·licituds de subvencions convocatòria 2003-2004 del PN de Mondragó. (Annex)

    28 propietaris de terrenys inclosos dins el Parc Natural varen sol·licitar acollint-se a la convocatòria de subvencions 2003-2004 (BOIB 73, 22/05/2003), 55 activitats objectes de subvencions. Aquestes activitats consistien en restaurar i reformar valors etnològic del Parc, manteniments agrícoles, proveïment d'aigua potable mitjançant xarxes soterrades, instal·lació de plaques solars, condicionament de camins de façanes i balconades, etc.

    De les 55 activitats sol·licitades s'hem van subvencionar 33.

  • BOTIGA DEL PARC

  • La botiga del parc es va obrir al 2002 al centre d'informació del parc, i des de llavors al personal de recepció - d'IBANAT- es fan càrrec de les funcions de venedors

    L'any 2004 es van facturar per vendes a la botiga del Parc un total de 4.945.55€.

    6. AREA D'INVESTIGACIÓ I SEGUIMENT

    6.1 L'estació meteorològica

    Diàriament s'han recollit les dades de temperatura, pluviometria i evaporació de l'estació meteorològica que hi ha vora el centre d'Informació.

    TEMPERATURA MÀXIMA (Cº)

    TEMPERATURA MÍNIMA(Cº)

    TEMPERATURA MITJANA (Cº)

    21.59 Cº

    11.49Cº

    16.54Cº

    PLUVIOMETRIA 2004: 359.5 mm

    6.2 DADES ORNITOLÒGIQUES

    Cada any els treballadors del Parc van recollint cites ornitològiques d'aus avistades i poc freqüents al Parc. L'inventari de cada temporada es publica al Butlletí del parc natural de Mondragó com és el cas d'una parella d'arners (alcedo atthis) entre d'altres.

    6.3 SEGUIMENT DE LA QUALITAT DE LES AIGÜES

    Cada dos mesos es recullen 4 mostres d'aigua( 2 a s'Amarador i 2 a Ses Fonts de n'Alis). Una vegada mesurats el PH, la temperatura i la conductivitat i l'oxigen dissolt en situ, s'envien al laboratori de la DG de Recursos Hídrics i allà s'analitzen altres paràmetres fisicoquímics i microbiològis (nítrics, nitrats, fosfats, i coliformes fecals. Els resultats obtinguts son enviats al Parc.

    6.4ESTUDI NATURALÍSTICS I INVENTARI I CATALOGACIÓ DE LA BIODIVERSITAT DEL PARC

    Es fan:

    • Projectes - estudi de poblacions de tortuga mediterrània

    • Projectes - estudi, catalogació i seguiment de les poblacions de lepidòpters nocturns

    • Projectes - estudi i catalogació de les poblacions d'invertebrats terrestres a les zones humides del Parc

    • Projecte europeu MEDWET

    • Projectes - inventari i catalogació de la flora micològica del Parc