Paraules del Fitxer Filòsofic

Actitud crítica y dogmática. Ciència. Logos. Paradoxa. Creença. Nomos. Metafísica. Essència

  • Enviado por: Gema Dm
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

FITXER FILOSÒFIC I

PARAULES DEL FITXER FILÒSOFIC

Actitud crítica: actitud basada en l'anàlisi que no accepta qualsevol afirmació si no és capaç de demostrar la seva racionalitat. És oberta al diàleg i vol evitar qualsevol tipus de perjudici i estereotip.

Actitud dogmàtica: actitud que es basa en acceptar de manera ingènua les afirmacions que no es raonen, que s'admeten perquè venen d'una autoritat, de perjudicis, o de costums. És tancada al diàleg i a qualsevol tipus de qüestionament.

Arbitrarietat: cap esquema a seguir. Explicació d'un comportament en el que no se segueixen regles i que per tant és irracional. Actitud contrària a la justícia, a la raó, a les lleis, etc. dictat pel capritx.

Ciència: és un conjunt de mètodes i tècniques per a trobar i organitzar els coneixements. L'aplicació d'aquests mètodes i coneixements condueixen a conèixer més coses de maneres comprovables.

Ciència formal: són aquelles que no s'ocupen dels fets que passaran al món, sinó que es preocupen de la coherència i no contradicció dels seus enunciats. Són l'instrument de les ciències empíriques, ja que aquestes la necessiten per donar validesa als seus enunciats.

Ciència empírica: s'ocupen dels fets que passen al món i per tant la seva preocupació és establir la veritat dels seus enunciats. És a dir, un enunciat serà vertader empíricament si es pot comprovar amb l'observació i l'experiència sensible.

Coneixement ordinari: per coneixement ordinari s'entén el conjunt de creences justificades racionalment i que té una gran importància la tradició. S'obté per experiències personals, creences que es transmeten genèricament.

Filosofia: reflexió racional, no admet cap suposició o creencia les quals no tinguin una raó adecuada i convenient per a admetre-les.

Hipòtesi: una hipòtesi, conjectura o suposició, és la solució provisional que donem a un problema observat. Haurà de ser coherent, rigorosa, neutral, imaginativa, i sobretot contrastada amb l'experiència sensible.

Inducció: treure una conclusió general a partir de dades concretes o particulars.

Inferència: treure una conseqüència.

Llei: És doncs, una hipòtesi que ha estat comprovada i confirmada com a vertadera si bé, sempre amb caràcter provisional i actitud critica.

Logos: La raó. Explicació racional que tracta de donar respostes lògiques als fets que ens envolten. Haurà de tenir una necessitat, un autor conegut, una actitud critica.

Mite: és un producte cultural de magnificació de certs personatges, valors, fets, o societats. És un component cultural bàsic en civilitzacions.

Necessitat: Explicació d'un comportament racional i que segueix unes determinades regles. L'explicació del logos es basarà en el concepte de la necessitat.

Prejudici: afirmació que es fa sense coneixement i sense reflexió racional. Actitud no raonada, amb falta de provació, que es mostra en forma d'antipatia o de simpatia envers individus, grups, races, etc.

Estereotip: cas molt típic de perjudici que consisteix en generalitzar unes mateixes característiques a un grup de persones quan cadascuna d'elles és diferent.

Normalment els perjudicis i estereotips tenen una connotació negativa.

Racionalitat: Consisteix en posar en pràctica la nostra facultat de raó. El nostre comportament no sempre és racional, ja que, que estiguem dotats de raó, no significa que sempre pensem i actuem racionalment.

Raó: facultat intel·lectual que ens permet conèixer i pensar, desenvolupar el llenguatge i actuar sobre uns principis lògics amb la màxima objectivitat i realisme possible i una actitud crítica.

Raonabilitat: La raonabilitat es situa al nivell de l'ètica i els valors. La raonabilitat té un caràcter més pràctic que el de la racionalitat. Un comportament raonable és quan a part de ser racional, també s'és just i prudent i savi.

Raonament: argument o inferència. És aquella estructura formal en la que d'uns enunciats inicials se'n deriva una conclusió.

Rigorós: inflexible, que segueix uns esquemes. Contrari a arbitrari.

Sistemàtic/a: aquella explicació en que les diferents parts de les que es composa, formen part d'un mateix conjunt i mantenen una relació de coherència i no contradicció.

Aquest caràcter sistemàtic, es troba en els mites i també en la filosofia i la ciència.

Teoria: hipòtesi, idea general, establertes per tal d'explicar un determinat conjunt de fets.

Validesa: coherència i no contradicció.

FITXER FILOSÒFIC II

PARAULES DEL FITXER FILOSÒFIC

Aporia: En grec significa `absència de camí' i era emprat per filòsofs grecs per a designar aquells problemes que presenten una dificultat lògica insuperable. Les paradoxes també són apories.

Paradoxa: Opinió contrària a l'opinió comuna. Enunciat o raonament que aporta dues conclusions mútuament contradictòries però de cap de les quals un no pot coincidir. Un enunciat que consta de dos conceptes antagònics, contraris.

Informar: De manera objectiva, explicar un fet qualsevol, sense cap tipus d'influència.

Argumentar: De manera molt subjectiva, raó que es dona per a convèncer d'alguna cosa a algú. Destinat a provar o refutar un altre enunciat proposat.

Sentenciar: Amb autoritat, imposar a algú un argument propi, inclús amb to amenaçant.

Fal·làcia: Una fal·làcia és un raonament que sembla vàlid però que no ho és. Si el raonament incorrecte té l'objectiu conscient d'enganyar, llavors, a més, s'anomena sofisme, i si s'expressa sense cap intenció s'anomena paralogisme.

Conèixer: Saber, dominar una matèria, un fet. Identificar, reconèixer. Aprehensió d'un estat de coses, de tal manera que pugui ser compartida amb els altres.

Opinió: Tipus de coneixement entre la ciència i l'ignorància, el qual comporta un judici o manera de veure l'aparença. Ni seguretat en el que es diu, ni proves sobre això.

Creença: Actitud mental en la que es té una seguretat del que s'afirma, tot i no tenint-ne proves.

Saber: Coneixement, que mitjançant la comprovació donen lloc a la ciència. Un saber és una afirmació de la qual en tens seguretat i proves.

Certesa: un coneixement segur d'alguna cosa, és a dir, aquells fets que degut a unes demostracions estem segurs que es produiran i ningú ho qüestiona.

Veritat: Enunciat o realitat. És verdader quan no és fals ni contradictori, quan és el més universal possible, quan és el màxim d'objectiu possible i quan tingui el màxim grau de consens per donar-nos la màxima certesa.

Aquesta aproximació a la veritat és molt genèrica i és per això que el principal criteri per a referir-nos a la veritat és el de correspondència: entre el pensament i la realitat, el que pensem és vertader si en comprova-ho coincideix amb la realitat empírica.

Allò que realment, és realitat.

FITXER FILOSÒFIC III

Intel·ligència abstracta:

- comprensió i ús de la lògica.

-La inteligencia abstracta es aquella que te hace entender cosas que no son muy lógicas, o que no son aparentemente visibles.

Fisis:

  • leyes de la naturaleza

  • Las leyes de la Naturaleza son inevitables e invariables, como las de la Física y la Biología. Ej: Una piedra cae con un movimiento rectilíneo, vertical y descendente, uniformemente acelerado, etc... y no puede decidir caer de otra manera.

Nomos:

  • leyes humanas.

- Las leyes de los hombres (leyes civiles) son evitables y variables, como las de la Economía y el Derecho; eso quiere decir que puedo hacer lo contrario de lo que dice la ley ... ¿cuantas veces he cruzado un semáforo en rojo?, o sea, puedo saltarme la ley. También significa que estas leyes pueden ser distintas en cada lugar. Ej: En cada país tienen una bandera distinta, o una leyes distintas -lo vemos en las películas americanas de abogados y juicios-.

Las leyes de los hombres implican que los hombres son libres. Es necesario un momento de libre elección -aunque sólo sea teórico- en el que decido si cumplo o no la ley (a esto es lo que se llama libre albedrío). Ej: Yo puedo escoger esperar a que el semáforo se ponga verde o no esperar y pasar en rojo.

            Este es el "elemento diferenciador", me sirve para separar las cosas por fisis (naturaleza) de las cosas por nomos (ley). Ej: No puedo escoger no caer -y por tanto no soy responsable de que se rompa algo sobre lo que caigo-, pero si soy responsable de cruzar el semáforo en rojo. La ética versa, sobre todo, del nomos.

Determinisme: Més específicament, el determinisme universal, també anomenat determinisme causal, afirma que tot fenomen de l'univers ocorre segons lleis causals; aquest determinisme pot anomenar-se també principi de causalitat. El determinisme filosòfic sosté, en particular, que també les accions humanes estan causalment determinades i són, per tant, previsibles i predictibles. El determinisme teològic, per la seva banda, sosté, segons algunes formulacions, que la omnisciència de Déu implica que els successos, inclosos els d'ordre moral, es troben també determinats.

Epistemologia: Reflexió filosòfica sobre el coneixement científic o episteme. És a dir, sobre l'origen, límits i possibilitats del coneixement.

Metafísica:

  • la ciencia fundamental de la filosofía. Trata los problemas centrales y más profundos de la filosofía, tales como los fundamentos (presupuestos, causas y “primeros principios”), las estructuras más generales (leyes y principios), el sentido y la finalidad de la realidad toda y de todo ser.

  • disciplina que estudia los primeros principios que rigen la existencia de las cosas

Antropologia: Reflexió filosòfica sobre l'esser humà. Pot tenir diverses vessants: cultural, filosòfica...

Essència: lo que hace que una cosa sea lo que es. El contenido de la definición. “Digo que pertenece a la esencia de una cosa aquello dado lo cual la cosa resulta necesariamente dada, y quitando lo cual la cosa necesariamente no se da; o sea, aquello sin lo cual la cosa no puede ni ser, ni concebirse” (Spinoza)