Palau de la Música

Arte contemporáneo del siglo XX. Arquitectura catalana. Modernisme. Lluís Domènech i Muntaner. Orfeó Català. Lluís Millet i Pagès

  • Enviado por: Betsy
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

1. DOCUMENTACIÓ GENERAL

1.1 Catalogació

- Nom: Palau de la Música

- Arquitecte: Lluís Domènech i Muntaner

- Cronologia: 1905 - 08

- Moviment artístic: modernisme

- Localització: Barcelona (Catalunya)

1.2 Elements materials i tècnics

- Materials constructius: pedra artificial, maó i ferro

- Materials decoratius: vidre, ceràmica i mosaic

- Sistema constructiu: mixta (arquitravat i voltat) amb materials industrials.

2. ANÀLISI FORMAL I ESTILÍSTIC

- Elements de suport: estructura metàl·lica, parets, pilars i arcs.

- Elements suportats: bigues, revoltons i claraboia.

- Espai interior:

- Planta: S’aixeca sobre un solar irregular encaixat dins la trama urbana. És irregular i lleugerament trapezoïdal. A la part més estreta hi ha l’escenari. La resta de l’edifici és ocupada per l’auditori i les oficines. És d’arquitectura del ferro, per tant, es poden estalviar les parets mestres. Trenca amb la tradició perquè la boca de l’escenari no està tancada en la seva part superior per un arc.

- Il·luminació natural: S’obté mitjançant la claraboia.

- Elements decoratius: pintura, vitralls, mosaics, esgrafiats, reixes, trencadís vermell, escultures de figures femenines que toquen instruments musicals, voltes de ventall a l’anglesa, columnes recobertes de mosaic, amb capitells florals, ceràmica, etc.

- Espai exterior:

- Descripció: Els volums exteriors no s’apreciaven, donada l’estretor i densitat de la trama urbana en aquella part del barri de Sant Pere del centre de la ciutat. La remodelació actual permet apreciar el paral·lelepípede d’un dels costats- La manca d’espai determina la façana. L’element principal és el grup escultòric de Blay, una al·legoria de la música catalana, està fent cairell en el xamfrà.

- Elements decoratius: Motius vegetals, mosaics i bust de músic,

- Estil i autor: Aparença historicista per fora, ús de nous materials i tècniques a nivell estructural. Concepció orgànica de l’edifici. Abundant decoració. I les línies rectes predominen sobre les corbes. Domènech era arquitecte, historiador de l’art i polític, va presidir l’assemblea de la Unió Catalanista que va redactar les Bases de Manresa. És un dels modernistes més destacats que amb edificis com la Casa Amatller, l’Hospital de Sant Pau, ...

3. INTERPRETACIÓ

- Caràcter i tipus d’edifici: Civil i públic.

- Funció: Unicitat del gran espai interior, persegueix la millor visibilitat possible i una acústica molt remarcable.

- Símbols: Paper de temple de la música nacional. Les escultures fan referència a les arrels de la música catalana. El Palau és el programa del catalanisme polític aplicat a la música.

- Client: President de l’Orfeó Català

- Context històric: El catalanisme polític està intentant bastir l’embrió d’un aparell d’Estat. La ciutat de Barcelona creix fins a omplir a la pràctica les funcions de capital d’un país que existeix però no és, el modernisme construirà els primers edificis d’aquest projecte políticocultural.

4. VALORACIÓ I CONCLUSIÓ

L’edificació del Palau de la Música Catalana s’emmarca dins del corrent que es proposa ser el pont entre la tradició constructiva, en què l’aplicació de les innovacions tècniques (estructura de ferro i vidre) es combina amb la recuperació de materials tradicionals en la construcció (la volta enrajolada, el maó, etc.).

Vídeos relacionados