Países europeos

Historia. Estados repartidos según las naciones. Lengua. Política # Estats que engloben una sola nació. Símbols nacionals

  • Enviado por: Jmhll
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad
publicidad

1.ESTATS QUE ENGLOBEN UNA SOLA NACIÓ

REPÚBLICA PORTUGUESA: Portuguesos.

PRINCIPAT D'ANDORRA: Catalans.

GRAN DUCAT DE LUXEMBURG: Alemanys.

REPÚBLICA D'ESTÒNIA: Estonians.

REPÚBLICA DE LETÒNIA: Letons.

REPÚBLICA DE LITUÀNIA: Lituans.

REPÚBLICA D'ALBÀNIA: Albanesos.

REPÚBLICA DE BIELORUSSIA: Bielorrussos.

REPÚBLICA D'UCRAÏNA: Ucraïnesos.

REPÚBLICA AUSTRÍACA: Alemanys.

LIECHTENSTEIN: Alemanys.

REGNE DE DINAMARCA: Danesos.

REPÚBLICA D'ESLOVÈNIA: Eslovens.

REPÚBLICA TXECA: Txecs.

REPÚBLICA HONGARESA: Hongaresos.

2.ESTATS ON ES TROBEN REPARTIDES LES SEGÜENTS NACIONS

ALEMANYS: República Francesa, Regne de Bèlgica, República d'Itàlia, Gran Ducat de Luxemburg, Confederació Helvètica, República Austríaca, Liechtenstein, República Federal d'Alemanya, República de Polònia.

NEERLANDESOS: República Francesa, Regne de Bèlgica, Regne dels Països Baixos.

ITALIANS: República Francesa, República d'Itàlia, Confederació Helvètica.

FRANCESOS: República Francesa, Regne de Bèlgica, Confederació Helvètica.

HONGARESOS: República Eslovaca, República Hongaresa, República de Romania, República de Sèrbia i Montenegro.

MACEDONIS: República de Bulgària, República de Macedònia, República de Grècia.

SERBIS: República de Croacia, República Federativa de Bòsnia-Herzegovina, República de Sèrbia i Montenegro.

LAPONS: Regne de Suecia, Regne de Noruega, República Russa, República de Finlandia.

ROMANESOS: República de Romania, República de Moldavia.

BASCOS: Regne d'Espanya, República Francesa.

CATALANS: Regne d'Espanya, Principal d'Andorra, República Francesa.

CROATS: República de Croàcia, República Federativa de Bòsnia-Herzegovina.

ALBANESOS: República de Macedònia, República d'Albània, República de Sèrbia i Montenegro.

IRLANDESOS: Regne Unit.

3.ESTATS ON ES TROBEN LES SEGÜENTS NACIONS

ESCÒCIA: Regne Unit.

CÒRSEGA: República Francesa.

KURDISTAN: República de Turquia.

TXETXÈNIA: República Russa.

BRETANYA: República Francesa.

GALÍCIA: Regne d'Espanya.

GAL·LES: Regne Unit.

1.1.ROMANIA

'Países europeos'

1.2.SÍMBOLS NACIONALS

ROMANIA

'Países europeos'

L'himne està compost per Anton Pann i la seva lletra escrita per Andrei Muresianu. Té el mateix himne que Moldàvia. Adoptat al 1990.

La seva bandera és senzilla, de tres colors; blau, groc i vermell.

MOLDÀVIA

'Países europeos'

El seu himne és exactament igual que el de Romania, però la seva fecha d'adopció és desconeguda.

La seva bandera, també és de tres colors; blau-verdós, groc i vermell. Però en canvi, aquesta té l'escut al mig.

1.3.LLENGÜA

Tenen una llengua romana, és una llengua romanç que procedeix bàsicament del llatí i es parlava a Dàcia, antiga província de l'imperi romà. Posseeix quatre dialectes principals: el romà, que el parlaven uns 18 milions de persones a Romania, i a determinades regions de Sèrbia i Montenegrí, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina, la ex -República Iugoslava de Macedònia, Hongria i també en una zona de Moldàvia; el macedoromà, el parlen mils de persones en les repúbliques balcàniques; el meglenoromà, conta amb pocs parlants a Grècia al nord-est de Tessàlia; per acabar, l'istroromà, que el parlen a la península d'Istria a Croàcia. Algunes escoles lingüístiques veuen aquests dialectes com llengües independents.

La llengua literària és la norma culta del romà que es parla a l'històrica regió de Valaca, al sud de Romania. El seu primer text conegut data del 1521 i existeix una inscripció macedoromà del 1731. La llengua conserva moltes característiques del llatí que han perdut les demés llengües romàniques, concretament la declinació nominal. Com altres llengües veïnes dels Balcans, que no pertanyen al grup romànic. Ha rebut moltes paraules de l'eslau, grec, turc i albanès, llengües amb les que ha estat en contacte al llarg de la història. Es consolidà la llengua romana, heretera directa del llatí parlat, amb importants aportacions eslaves.

El 90% de la població està constituït per romans de llengua llatina. La resta pertany a minories alemanyes, ucrainianes, russes, etc. L'expansió otomana i la caiguda d'Hongria obligaren als territoris romans a acceptar la sobirania turca, sense perdre les seves característiques pròpies.

1.4.POLÍTICA

Al 1944 després de que Miguel I declares la guerra a Alemanya, la pau i la influència soviètica afavoriren el ràpid ascens del Partit Comunista i en 1946 una coalició dirigida per aquest triomf a les eleccions, que proclamaren la República (1947) i aprovaren la nova Constitució a l'any següent, el país es convertia en un règim comunista. Al 1952 i 1965 s'adoptaren noves constitucions, però cap d'elles es decantà al govern soviètic. Durant tot el període de la postguerra, la direcció de la política romana va perdurar estable. Als primers anys de la postguerra, va baixar la dominació soviètica.

Relacions comercials. Al 1960 les relacions comercials i diplomàtiques amb el món no comunista milloraren firmament. Gener del 1967 Romania fou la única nació comunista que establí plenes relacions diplomàtiques amb Alemanya Occidental i al mateix temps el primer país comunista en establir relacions consulars amb Espanya.

Canvi de règim. Al 1992 les eleccions legislatives donaren una majoria relativa al Front de Salvació Nacional (FSN), mentres que Ilescu fou reelegit president del país. Octubre del 1993 Romania ingressà en el Consell d'Europa i al 1994 a la Associació per la Pau. Un òrgan de govern provisional, revocà moltes de les polítiques repressives de Ceausescu i empresonà a alguns dels destacats dirigents del règim. Pel maig del 1990 el FSN, format majoritàriament per antics comunistes, guanyà les eleccions legislatives i presidencials. A finals del 1991 va entrar en vigor una nova Constitució. En octubre del 1992 el president va aconseguir una reelecció i en novembre formaren un nou govern els independents i els membres del Front de Salvació Nacional Democràtica (FSND), uns dels dos partits que sorgiren darrera la divisió del FSN.

Durant l'estiu del 1993 el govern romà va reconèixer els drets educatius i lingüístics a les ètnies alemanyes i hongareses dins de les seves fronteres. L'entrada de govern dels nacionalistes procedents de Romania i del Partit de la Unitat Nacional Romana al 1994 amenaçà la coexistència pacífica amb la minoria hongaresa de Transilvana.

- BIBLIOBGAFÍA

  • Biblioteca de Consulta 2005.

  • Mi primera Encarta.

  • Enciclopedia Artel (CD-ROM i llibres).

  • Enciclopedia Alfa Nauta.

1

Vídeos relacionados