Orígenes de la literatura valenciana

Valenciano. Reino de Valencia. Edad Media. Latín. Lengua valenciana. Catalán. Ideal caballeresco. Feudalismo. Trovadores. Lírica. Poesía. Juglares. Crónicas. Occitano. Provenzal. Cancionero. Amor cortés. Baladas. Plany

  • Enviado por: Jose Luis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 1: ELS ORIGENS DE LA LITERATURA. LITERATURA MEDIEVAL

  • ELS ORIGENS DE LA NOSTRA LITERATURA

  • La caiguda de l'imperi Romá (l'any 476) provocá el naixement de les llengües romániques.

    Factors que han determinat la diferent evolució de les llengües:

    • Els residus de les antigues llengües parlades pels pobles

    • El tipus de llatí que portaren amb ells els colons romans(segons l'epoca)

    • Las huellas lingüístiques que diesen els pobles invasors.

    La notra llengua prové de l'evolució del llatí parlat a la Provincia Tarraconenese i en la zona dels Pirineus orientals.

    1.1.EL NAIXEMENT I L'EXPANSIÓ DE LA NOSTRA SOCIETAT.

  • Els orígens (ss.VIII-XI). Carlemany crea al voltant dels Pirineus un conglomerat de comtats destinats a aturar la expansió dels árabs cap a Europa. Es consolida l'hegemonia de Barcelona.

  • L'etapa d'orientació continental (s.XII). Els comtes de Barcelona governaven sobre un territori que comprenia Provença, la Catalunya Vella i la Catalunya Nova i el REgne d'Aragó. Parlaven tres llengües: l'occità, el català i l'aragonès.

  • L'etapa d'expansió mediterrània (s.XIII). Els exèrcits francesos arrasen Occitánia i el rei Pere el Católic és derrotat i mort pels francesos a la batalla de Muret. Jaime I va adreçar les seues conquistes cap a la Mediterrània: conquista Mallorca i la major part del REgne de Valéncia. Arriben a dominar Sardenya, Sicília i d'Atenes i Neopàtria.

  • 1.2. ELS PRIMERS DOCUMENTS EN CATALÀ.

    Al segle VIII les llengües ja estaven formades, fins als segles XI i XII que troben els primers documents escrits. El llatí es manté com a llengua de cultura, del dret i com a única llengua escrita. Hi ha diversos factors que ens poden ajudar a entendre el perqué d'aquest fet:

  • Hi havia poca gent que sabés llegir i escriure i per tant els era indiferents que els textos s'escrigueren en llatí o en romanç.

  • Als escrivans els resulta molt més cómode d'escriure en llatí que no en una llengua; a més es pronuncien amb un sons que no saben com ortografiar-a.

  • El llatí era una llengua de relació internacional, per a l'Església com per a l'ensenyament.

  • Però, el creixement de les ciutats, entre els ss. XII i XIII. Obligará a la burgesia a produir una quantitat de documents que ja hauran de ser redactats en romanç.

    Els primers textos catalans son de carácter jurídic y religió i no tenen valor literari:

  • Cançó de Santa Fe (2ª meitat del segle XI): obra apareguda a la zona del Rosselló. Barreja de català i provençal.

  • Forum Iudicum (1º meitat del XII): és la traducció d'un text llatí; és un codi civil i criminal.

  • Homilies d'Organyà (començaments del XIII): vuit fulls trobats a Organyà que contenen apunts per a sis sermons de cuaresma.

  • LA LITERATURA MEDIEVAL

  • 2.1. LA SOCIETAT MEDIEVAL

    L'Edat Mitjana es caracteritza per un estancament cultural. L'Edat MItjana comprén un període mol extens (final de l'Imperi Romà, descoberta d'America, 1492)

    • L'Alta Edat Mitjana (ss. VI-XII): el feudalismo, es difon l'art románic.

    • La Baixa Edat Mitjana (ss. XIII-XV): es generalitza l'art gòtic i l'aparició de les ciutats y del comerç, les universitats i les corts. La literatura s'escriurà en lengua romanç.

    La característica que més va individualitzar l'Edat Mitjana va ser la seua estructura social: el Feudalismo.

    2.2. EL FEUDALISME

    Estructura socioeconómica que s'instal.la a Europa des de la desintegració de l'Imperi Romà. La terra és la principal font de poder i de l'economia. Els amos de la terra dominaran la politica, leconomia i la justicia; dominen a qui la treballa.

    L'origen del feudalismo rau que els reis es veuen incapaços de fer-se amb el control dels territoris que han de cedir en feu als nobles o cavallers.

    Entre el senyor i el vassall hi ha un Pacte de Vassallatge, el vassall deu al senyor ajuda, obediencia, consell i una part de la collita, mentre que el senyor deu protecció al seu vasall.

    La noblesa

    -És la classe més poderosa, la possessió de la terra i el control dels serfs. Reben uan educació adecuada a la vida militar. No poden fer cap treball manual, repartiesen el seu temps entre la caça, la rampinya i la guerra.

    L'església

    -Poder més ben organitzat. Donava cobertura ideológica als seus senyors. El poder sempre s'obtenia “per la grácia de Déu”, els reis y emperadors eren coronats per papes.

    -L'estructura piramidal: el cim era el pala i granos inferiors pels cardenals, bisbes, abats i clergat i el nivell mes baix el poble pla.

    -Els monestirs van ser la gran aortació de l'Església medieval a la cultura. Els monjos es dedicaven a copiar obres religioses i llatines.

    El poble

    -Era la major part de la població. Treballaven en l'hort propi (havien de lliurar una part al senyor), en les terres d'aquest. Havien de pagar impostor i el denme (1/10 de la collita a l'Església).

    -La pressió dels senyors va empitjorar les condicions de vida dels serfs, i els camperols van acabar emigrat a la ciutat.

    -La població a les ciutats es dedicá a l'artesania i al comerç.

    2.3. LA LITERATURA MEDIEVAL

  • Literatura feudal: reprodueix els ideals cavallerescos de la noblesa. Manifestacions: la poesia trobadoresca, les cróniques historiográfiques, l'épica, la novel.la cortesana i la narrativa cavalleresca.

  • Literatura religiosa i moral: té com a objectiu la difusió dels ideals religiosos. Els tractats teologicofilosófics, les vides de sants i els sermons.

  • Literatura burgesa : intenta ridiculitzar els ideals del feudalisme i les actituds religioses. El génere que més es conrea és la poesia satírica.

  • La literatura humanística: apareéis al final de l'Edat Mitjana, quan apareéis l'interés pels clássics grecollatins. Assentá els fonaments del Renaixement.

  • 2.4. ALGUNS TRETS DE LA LITERATURA MEDIEVAL

    • Característiques Essentials:

  • Literatura impregnada d'intencions moralitzants (adoctrinar). La bondad de la vida religiosa o dels ideals cavallerescos.

  • El concepte de literatura: cróniques, els tractats filosófics i científics o epistolars (textos paraliteraris.

  • Literatura manca d'originalitat. Prenen d'altres arguments, idees o págines senseres.

  • Predominará una literatura oral i ambulant. Els joglars difondran la literatura com les noticies. Es convertiran en el més important mitjá de comunicacions del món medieval.

  • TEMA 2: ELS INICIS DE LA POESIA CATALANA.

  • LA POESIA TROBADORESCA

  • Les primeres manifestacions poétiques son escrites en una llengua no autòctona, el provençal. Primers poetes son els trobadors catalans dels segles XII i XIII. Aquests continuen escrivint en provençal.

    La literatura trobadoresca es el conjunt de poesies escrites en provençal o occità vulgar que apareixen a l'Europa cristiana (XII i XIII). Dues mil cinc-sentes composicions escrites per uns tres-cents cinquanta autors. Aquestes ens han arribat a través dels cançoners (poemas), ja que eren cançons destinades a ser llegides en públic i acompanyades amb música.

    La lírica provençal. El provençal era la llengua de la poesia peró no de la prosa, ja que les novel.les, els tractats… s'escrivien en catalá. El fet que els poetes catalans usen el proveçal s'explica per:

    • La proximitat

    • La semblanza entre les dues llengües, que procedien d'un mateix tronc: el llatí.

    • Els llanos politics

    • El prestigi de la lírica trobadoresca.

    1213 (Batalla de Muret, bona part de la plataforma cultural es trasllada a Catalunya i progresiva desaparició de la literatura provençal i d'un progressiu auge de la literatura en llengua catalana.

    • La figura del trobador. Diferéncies entre trobadors, joblars i poetes

    • Trobadors: versificaven en una llengua romanç i acompanyaven les seues composicions amb música. Podien se de condició ben diferent: des de grans senyors i reis fins a auténtics professionals.

    • Joglars : Divulgava, cantava les obres dels trobadors. (actor dotat de memória, us de instruments, saber ballar..)

    • Poetes : Versificaven en llatí i les seues obres eren per a llegirles.

    • L'amor cortés

    La poesia trobadoresca es el reflex de la societat feudal. L'amor cortés, insinuació amorosa fora del matrimoni que distancia l'amador de la persona amada per tal de perpetuar el desig:

    MON FEUDAL RELACIÓ AMBIT AMOROS

    Senyor-vasall-------------------------fidelitat------------------Senyora - Enamorat

    La relació amorosa será entesa com un Server que l'enamorat (vassall) fa a la dona noble (“midons”, `el meu senyor'). Com la relació ratlla l'adulteri, tindran un protagonisme en la poesia les figures del marit gelós i envejosos. No deixa d'insistir en la llunyania de la dona, aspectos que dificulten i acaben impossibilitant la trobada dels qui s'estimen. S'aprecia el desig i la tensió continua d'assolir una MENA de somni. La dona es un ésser superior, que no te res d'angélica, es ben fisica i concreta, plena de sensualitat.

    Una altra convenció es la presencia del senyal que apareixia en els carrers versos del poema. El trobador posaba el senyal amb l'objectiu de guardar el secret i Aixa poder-se comunicar els amants poéticament.

    • Géneres i formes poétiques provençals

    Van surgir els tractats de poética, una mena de manuals amb qué el poeta podia pal.liar les seues deficiències i corregir defectes. Aquests tractats tenien una part dedicada a la composició y l'altra a la gramática.

    Se preocupaben molt per l'estil. Ells empraven el trobar clus, esriptura caracteritzada per l'hermetisme i l'exces de conceptualització i el trobar lleu, d'expresió mes planera que facilitava la comprensió al receptor.

    El llenguatge utilitzat es el resultat de diverses parles occitanes. Segons el tema el trobador feia servir un génere diferent:

    1. La cançó, 2. el sirventés, 3. el plany, 4. la pastorel.la, 5. l'alba, 6. la dansa i la ballada, 7. el partiment o joc partit, 8. la tençó -- (pag. 10)

    • Principals trobadors

    Els primersvan ser Berenguer de Palol i Guerau de Cabrera. A finals del XII Guillem de Cabestany, conegut per les llegendes sobre la seua vida. Guillem de Berguedá es autor de nombrosos sirventesos. Ramon Vidal de Besalú autor de Las Razós de trobar. Guillem de Cervera (XIII), conegut amb el pseudónim de “Cervera de Girona”. La seua producció va des de les més sencillez composicions líriques a les més refinades i própies del trobar clus.