Origen biológico del ser humano

Evolución histórica de la filosofía # Actitud filosófica. Teoria de l'evolució. Procés evolutiu. Darwin

  • Enviado por: Mireia Merino Palou
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 15 páginas
publicidad

T-1 EL MÓN DE LA FILOSOFIA: L'AVENTURA FILOSÓFICA

1.LÓRIGEN HISTÒRIC DE LA FILOSOFIA.

L'horitzó dels pensadors grecs

L'home és algú que tendéis, s'aproxima i estima la saviesa (sophía); només pot arribar a ser savi qui fa de la saviesa la seva professió i assoleix així la perfecció més elevada de l'ànima. Això ens situa davant dues característiques, punt de partida de l'activitat filosófica:

  • L'home pren conciencia de la seva limitació davant d'una natura en canvi permanent. La filosofia és la “recerca” d'una saviesa que ens situa i ens arrela en la realitat.

  • La “sofia” o saviesa és un saber propi dels déus. Els homes són capaços de posseir-la perquè tenen una propietat comuna amb els déus. La intel·ligència. És més aviat, una mirada escrutadora, una visió nascuda de la llarga experiencia delshomes i les coses; és un angle de visió que capacita per a l'acció prudent entre els homes.

  • Els modes de la filosofia grega

    Hi ha diverses maneres d'entendre la filosofia.

    -Possessió de la veritat sobre la natura. La natura és el conjunt estructurat de totes les coses que existiesen. No és simplement una materia primera, sinó un moviment ordenat pel qual va prenent formes diverses des d'ella mateixa. Els primers filòsofs van voler desvetllar aquest ordre i aquesta mesura; per això se'ls anomena “físics” o “fisiòlegs”, busquen la veritat de la natura.

    -Visió de l'ésser. Atès que provenen de la natura, les coses no són ficcions, són “realitat”, tenen “ésser”. Filòsof és qui està atent a la manera en què les coses estan sent, es fixa en els processos pels quals les coses arriben a ser o deixen de ser.

    -Ciència racional de les coses. La filosofia també és entesa com una indagació d'alló que cada cosa és. La intel·ligència esdevé logos, és a dir, una facultat amb la qual no tans sols s'anomenen o es diuen les coses, sinó que s'analitzen.

    -Com a retòrica i cultura. El logos de l'home grec no és només la facultat d'entendre les coses, sinó de donar-les a conèixer als altres. Cal que l'home aprengui a comunicar-se. Significa que no hi ha coneixement si no hi ha un saber dir, saber comunicar, saber argumentar i, també, saber ensenyar.

    2 L'ACTITUD FILOSÓFICA.

    L'origen de l'actitud filosófica: l'estranyesa

    L'inici de la filosofia no és tan sols històric, com un fet cultural, sinó també personal. Què és la filosofia? Per què resulta tan radical i necesaria en la vida humana? Són temes que s'han plantejat des del mateix moment en què l'home, conscient de la seva propia capacitat de pensar, va començar a plantejar-se preguntes sobre la seva naturalesa humana.

    L'ésser humà té un desig irreprimible de saber. El món, les coses i les persones se'ns presenten davant dels ulls i no ens passen desapercebudes. Desperten en nosaltres la curiositat, noés una mera contemplació admirada d'allò que veiem, sinó un moviment real de recerca de respostes, una insatisfacció en la ignorancia.

    La filosofia com a actitud

    L'actitud filosófica consisteix, doncs, en aquest “viure despert”, en un inconformisme constant que ens porta a plantejar preguntes. Qui té una actitud filosófica no s'habitua al món. No pot viure adormit, ocupat en el transcurs tranquil del temps, sinó que ha de restar alerta, despert i mirant al voltant en una situació d'admiració contínua.

    Aquesta actitud vital que és l'actitud filosófica es distingeix de l' “actitud natural”, que és aquella que no es qüestiona i desenvolupa la vida responent només a la urgencia de la supervivencia.

    La filosofia com a una ocupació

    Tots tenim una actitud filosófica: els infants, amb la seva insistencia per preguntar, mostren el seu interés per descobrir un món que els admira i els sorprén. Poc a poc oblidem aquesta capacitat. Ens “adormim” i ens instal·lem en l'actitud natural.

    La filosofia és una tasca, es va fent. Cada ésser humà la fa dia a dia amb un esforç. És una manera d'“humanitzar-se” aquell que no se sorprén, busca, pregunta i reflexiona, prbablement està començat a deshumanitzar-se.

    Aquesta tasca dinámica i de vegades dolorosa que és la filosofia l'han anat fent els éssers humans de totes les èpoques. Encara que cadascun de nosaltres fa la filosofia i es planteja les seves preguntes no partim del no-res: disposem d'una tradició i d'una història.

    La història de la filosofia ja és filosofia, perquè constitueix una manera de pensar problemática sobre la mateixa esencia del pensament i sobre els canvis que a experimentat al llarg del temps. Però la filosofia és una reflexió constant sobre ella mateixa; és a dir, és torna a “plegar-se” sobre ella mateixa.

    Saber i sabor filosòfic

    L'actitud filosófica és una manera de mirar. Consisteix a “estar despert” davant de l'ésser humà. Per a ixò té dues dimensions: el saber, el coneixement; i el sabor, l'experiència personal.

    Aquestes dues dimensions no són alienes l'una de l'altra, perquè la filosofia també és poder gaudir del coneixement. L'experiència personal i única és un saber pràctic que permet assaborir el sentit i el decurs vital.

    3.LA TASCA DE LA FILOSOFIA: ELS MÈTODES

    La filosofia i la recerca de la veritat

    La filosofia no és quelcom que es pugui fer sense una preparació necessària.

    Per escometre els temes i els problemes que tracta necessitem les eines adients. No n'hi ha prou amb la mera opinió o les ocurrències.

    Amb un mètode adient, la filosofia se submergueix en els problemes que ens amoïnen a tots i comunica amb claredat els resultats o les noves dificultats que descobreix.

    La veritat que ateny la filosofia, sempre revisable i sotmesa a la crítica, no és una mena d'intuïció incomunicable que arribi al filòsof enigmàticament, sinó que és el resultat del dur “treball del concepte”.

    Peculiaritat del mètode filosòfic

    Normalment entenem per mètodeel conjunt de regles o operacions que cal seguir per assolir un fi o arribar a un resultat dessitjat. La ciencia moderna a seguit aquest camí que, a causa de l'èxit que ha obtingut, ha intentat estendre's a la resta de sabers.

    Però, què passa amb la filosofia? El mètode filosòfic no es concreta en un conjunt de regles que, un cop descobertes, comés cal aplicar, sinó que està en funció de les coses que estem investigant.

    Els mètodes i la pluralitat d'habits mentals

    El mètode filosòfic depèn, per tant, de l'actitud del filòsof, del seu tarannà i dels problemes que tracti, perquè és una manera concreta d'articular l'experiència humana en el món.

    Cada filosofia i cada mètode posen en joc unes capacitats humanes determinades en el conjunt de les capacitats posibles. Hi ha mètodes basats en hàbits mentals com ara la raó, uns altres en la sensibilitat, en el llenguatge... Tots són perspectives diferents sobre el que és humà. La pluralitat de perspectives s'explica perquè els éssers humans som plurals i oberts a la història,amb els seus problemes i les seves novetats.

    Cap filosofia, amb el seu mètode i el conjunt d'hàbits mentals que posa en marxa, és suficient per ella mateixa.

    4.FILOSOFIA I VIDA QUOTIDIANA.

    La persona, protagonista

    Els protagonistes de la filosofia no són només els grans filòsofs del pasta o els grans pensadors actuals ; també ho és qualsevol persona que es pregunti reflexivament per allò que l'envolta. Les nostres preguntes sobre la nostra circunstancia són les que mantenen viva la vocació central de la filosofia:contribuir a una major humanització.

    De res no serviria la filosofia si no podem dir res a l'èsser humà concret, a cadascun de nosaltres. Si la filosofia no serveix per a la vida, no serveix per a res.

    Filosofia i vida quotidiana

    La vida quotidiana es compon del conjunt de les activitats que realitzem habitualment tant en la nostra vida privada com en la mostra vida pública. No és únicament la vida laboral, social o afectiva, sinó el conjunt d'hàbits quotidians amb els quals ens instal·lem en la realitat.

    Ens instal·lem en la quotidianitat quan no hi ha sorpreses en el usos, les regles, els supòsits i els sobreentesos d'acord amb els quals ordenem amb regularitat gairebé tots els moments de la nostra vida. Podríem pensar aleshores que es tracta d'alguna cosa a la qual estem sotmesos? Podríem objectar que els bohemis i els aventurers no hi estan instal·lats? La instal·lació, és mecánica immediata?

    La filosofia pot desenvolupar un paper decisiu en aquest procés d'instal·lació en la vida quotidiana perquè situa davant nostre la vida quotidiana com a problema.

    Gir coperniquià:

    Copèrnic va ser un filòsof que va dir que el Sol no girava al voltant de la Terra, sinó que era la Terra que girava al voltant del Sol.

    Per això qual es diu lexpressió gir coperniquià fa referència a que l'assumte a donat un gir inesperat.

    TEMA 2 ELS ORÍGENS BIOLÒGICS DE L'ÉSSER HUMÀ

    1. L'explicació dels orígens dels éssers vius.

    Ciències i creences.

    L'home s'ha interrogat pel seu propi origen. A l'hora de parlar de l'origen de la natura, les religions no tenen les mateixes pretensions. Les seves respostes no són comparables.

    Els desenvolupament de la ciencia, amb la manera particular d'acostar-se al món, acaba amb les pretensions falses de les religions o les mitologies.

    A més, els “grans relats”, mitològics o religiosos, de la creació no eren només explicacions de la natura, sinó mitjans que donaven un sentit i una vivencia a aquelles persones que compartien aquest univers de creences.

    Mites i religions.

    La nostra cultura actual es configura bàsicament a partir de dues tradicions: la judeocristiana i la grecorromana. Hi ha relats i narracions que expliquen els orígens del univers i de la humanitat.

    1 La tradició judeocristiana. Déu ha creat el món i l'ésser humà al qual concedéis un “lloc” privilegiat.

    2 La tradició grecorromana. Són molts els anomenats relats grecs i romans dels origins, A través de la vsió platònoca, ens narra l'orígen de l'home I les diferencies amb la resta d'animals.

    La ciencia davant de la diversitat natural.

    El descobriment d'Amèrica, a més de totes les implicacions socials, econòmiques o politiques, va tenir conseqüències importants en el món de la ciencia natural. Es van descobrir espècies noves. El món s'obria novament a l'observació i a l'admiració.

    La ciencia va aconseguir amancipar-se de sabers més tradicionals, filosòfics o religiosos, i ho va fer gràcies a un mètode adequat.

    Linné: un intent d'organitzar la natura viva.

    El gran valor de Linné és dur a terme una sistemalització de la pluralitat d'ésssers vius.

    Va proposar una nomenclatura que conservem avui dia i que consisteix a asignar a tota forma viva dos noms transcrits en llatí; el primer, designe el gènere, i el segon, més restringit, designa l'espècie.

    Lamarck: la primera gran teoria de l'evolució.

    A principis del segle XIX Lamarck va esposar una teoria evolutiva de l'orígen de les espècies. Totes les espècies provenen d'unes altres.

    1 “La funció fa l'òrgan” Un òrgan utilitzat amb freqüència es desenvolupa més que si no s'utilitza.

    2 “Les transformacions individuals adquirides per l'ús o desús es transmeten als descendents”

    Les aportacions de Darwin.

    Cambia la teoria de l'evolució d'una manera substancial.

    Darwin rebutja la segona “llei explicativa ” de Lamarck. No és posible sostenir científicament que les variacions individuals passin a la descendencia.Segons Darwin aquestes variacions estan donades en la línia de descendencia i el que fa l'ambient es seleccionar els més adients.

    Després de Darwin: genética i teoria sintética de l'evolució.

    Hi va haver dues preguntes que Darwin no va saber respondre:

    Què és el que fa que es mantinguin algunes de les característiques de generació en generació?

    Quin és el mecanisme pel qual, malgrat la permanencia d'alguns trets, es produeix també la variació?

    Per respondre aquestes preguntes va caler l'aparició d'una ciencia nova: la genética.

    2 L'ésser humà en el procés evolutiu.

    Hominització i humanització.

    Convé analitzar el procés per mitja del qual l'ésser humà ha arribat a constituir-se com a espècie independent des d'un punt de vista biològic. Aquest procés s'anomena Hominització.

    Al costat d'aquest terme s'acostuma a parlar també d'Humanització. Fa referencia a les característiques més culturals i menys físiques de l'ésser humà.

    El camí cap a la nostra humanitat.

    Del procés dels homínids convé destacar els moments més significatius.

    1 Aparició de la nostra familia els homínids.Són els nostres primers referents

    ancestrals.

    2 Aparició del nostre gènere.L'aparició del gènere Homo.

    3 Aparició de la nostra espècie la espècie sapiens.

    3 Originalitats humanes des dels nostres orígens

    L'ésser humà, animal bípede.

    El bipedisme com a signe evolutiu ha estatuna qüestió molt criticada, ja que planteja inconvenients seriosos, com les dificultats que presenta a l'hora del part, a causa de la modificació de tot l'esquelet. Però els avantatges que proporciona són suficients: permet alliberar les mans i per tant la fabricació de eines cosa que implica un desenvolupament més gran del cervell.

    L'ésser humà animal, intel·ligent

    L'ésser humà es l'ésser viu amb un índex d'encefalització més gran. Aquest índex és la relació entre el pes encefàlic d'una espècie determinada

    4 L'evolució ontogenètica de l'ésser humà.

    L'ontogènesi humana.

    L'ontogènesi humana és el procés mateix d'hominització referit a l'individu concret. En aquest procés d'hominització cal tenir en compte que una cosa és el zigot i una altre la vidaespecíficament human, una altra el nou organisme individual de l'espècie humana i encara una altra l'aparició d'un nou ésser personal.

    5 L'evoluciófa pensar: implicacions filosofiques.

    L'evolucionisme i la crisi de creences.

    El significat de la teoria de l'evolució no és únicament científic, sinó tambécultural.

    La difusió del darwinisme repercuteix en la manera de veure l'univers i de situar-hi l'ésser humà. Suposa un qüestionament radical i profund del nostre antropocentrisme.

    La teoria de l'evolució fa pensar el filòsof sobre el seu sentit i el seu significat últim, ja que ens planteja un interrogant fonamental: és l'ésser humà un producte de l'atzar?

    Darwin i l'actitud crítica de la cultura moderna.

    Darwin és un dels principals exponents de l'actitud crítica de la ciencia i de la filosofia en relació amb algunes de les idees clau de la cultura occidental, com és la que asigna a l'ésser humà un lloc privilegiaten el conjunt dels éssers.

    La teoria evolutiva deDarwin es relaciona amb l'heliocentrisme de Copèrnic i la teoria de la personalitat del Freud.

    L'ésser humà ja no ocupa un lloc central en l'univers , ja que la Terra a deixat de ser considerada el centre de l'univers, i es vista com un planeta més.

    El sentit de l'evolució.

    Hi ha qui pensa que la casualitat i l'atzar no poden explicar uns fets tn espectaculars i que l'harmonia interna del procés ha d'estar regida per algun tipus d'ordre intern.

    La teoria de l'evolució deixa algunes preguntes obertes: per què ha passat?, per què d'aquesta manera i no d'una altra?

    L'extensió de l'evolucionisme a d'altres disciplines.

    La teoria de l'evolució de Darwin sorgeix de l'aplicació dels principis de la demografía de Malthus als éssers vius. Per tant no és estrany que en algnes de les interpretacions i desenvolupaments de la teoria de l'evolució es pretengui explicar el funcionament de la societat.

    Una de les tasques de la reflexió filosófica consisteix a valorar la licitud de l'extrapolació d'uns resultats d'una disciplina a una altre.

    La tasca de la filosofia:aportar claredat.

    La missió principal que tenim respecte d'aquests temes és la de clarificar, ja que molt sovint confonen els termes espècie amb el d'ésser humà.

    En conclusió, i recollint els punts esmentats anteriorment, la teoria de Darwin planteja problemes nous perquè:

    -Implica una crisi de creences, en posar en qüestió la primacia de l'home sobre la resta de les espècies.

    -S'estén a altres disciplines i així dóna lloc a teories socials o models d'explicació del coneixement.

    -Continua deixant interrogants oberts sobre el seu sentit i , sobretot, la seva raó de ser.

    ACTIVITATS.

    (Pàg 35)

    2 Quines semblances i quines diferencies trobes entre l'evolucionisme que defensava Lamarck i el que defensava Darwin?

    Tant Darwin com Lamarck estàn d'acord en que l'ésser humà evoluciona. Lamarck diu que l'adaptació del medi produeix modificacions morfologuiques i que aquestes passaven de generació en generació, mentre que Darwin diu que es imposible que les modificacions de l'individu passin a la descendencia.

    3 Explica l'evolució que han experimentat les respostes sobre l'orígen de la vida al llarg de la història.

    Primer la creació de la vida es responia amb mites i narracions, es creia que un ser poderós havia creat els éssers, era una resposta basada en les creences. Amb el pas del temps es va anar investigant sobre el tema i es va descobrir que no erem un ésser sense cap modificació sinó que ens adaptavem al medi i evolucionavem, aquesta es una resposta basada en la ciencia.

    (Pàg 37)

    3 “L'home és conseqüència d'un procés d'hominització i d'humanització”Què vol dir aquesta frase? Es poden distinguir clarament els dos processos? Quin ha primat més en la constitució de l'ésser humà?

    Vol dir què l'ésser humà a canviat la seva constitució física per l'adaptació del medi on vivia,com per exemple el bipedisme i que aixó a donat lloc al lliberament de les mans i així a pogut elaborar eines que per aquest motiu l'home s'ha tornat més intel·ligent. Ha primat el procés d'humanització per exemple hem sigut capaços de elaborar un codi ,llenguatge, per la nostra necessitat de comunicar-nos.

    (Pàg 39)

    1 Enumera totes les característiques de l'ésser humà. Quines són pròpiament biològiques? Quines són culturals?

    Bipedisme és de caràcter biològic.

    Llenguatge és de caràcter cultural.

    Índex d'encefalització més elevat és de caràcter biològic i cultural

    Caràcter social és de caràcter cultural

    Capacitat de construir és de caràcter cultural

    Sexualitat original és de caràcter biològic i cultural

    Llarg periòde d'aprenentatge és de caràcter biològic i cultural

    2 Tria'n quatre i organitza-les en ordre d'importància.

    Bipedisme, índex d'encefalització més elevat, creació del llenguatge.

    3 Algunes d'aquestes caracteristiques és present en els animals, ni que sigui en un grau més baix?

    El llenguatge. Els animals es comuniquen entre si per mitjà d'un codi.