Organización y administración de empresas

Economía. Empresa. Entorno empresarial. Subsitema de operaciones # Sistema econòmic. Empresari. Organització. Creació d'empreses. Classes d'empreses. Compètencia. Responsabilitat social

  • Enviado por: Mbc86
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 51 páginas
publicidad
publicidad

INTRODUCCIÓ

  • Etimologia

  • * ECONOMIA: administració d'un patrimoni

    - OIKOS: casa (conjunt de béns)

    - NEMO: administrar

    * PATRIMONI: conjunt de béns, drets i obligacions

    - BÉNS I DRETS: aporten valor positiu al patrimoni

    - OBLIGACIONS: part negativa del patrimoni

    * ADMINISTRAR: fer el que sigui necessari per aconseguir uns objectius prèviament determinats, fent servir els mitjans disponibles.

  • Ciència econòmica

  • ADAM SMIT (s. XVII) recopila tots els coneixements de ciència econòmica que hi havia fins aquell moment. Els seus coneixement s van estar aplicats a l'administració de l'Estat; se li deia ECONOMIA POLÍTICA.

    ECONOMIA: conjunt de coneixements ordenats, que tracten sobre l'administració eficient de patrimonis.

  • Conceptes previs

  • * NECESSITAT: sensació d'una carència unida al desig eliminable. Les necessitats són il·limitades; ja que, a mesura que anem cobrint les necessitats bàsiques, n'apareixen d'altres; llavors cal fer una jerarquia de necessitats.

    * BE: qualsevol mitjà que serveix per satisfer una necessitat. Hi ha de dos tipus:

    - BÉNS LLIURES: són aquells dels quals disposem la quantitat que volem en el moment que volem (ex: aire).

    - BÉNS ECONÒMICS: són aquells béns que són escassos.

    * ESCASSETAT: els recursos es presenten en una quantitat inferior a la que els agents econòmics demanden.

    * PRINCIPI D'ECONOMICITAT: els individus no poden satisfer totes les seves necessitats i, per tant, les han d'ordenar jeràrquicament per determinar quines satisfer primer. Haurem de decidir en que utilitzar els recursos disponibles.

    * ECONOMIA: és un comportament nacional en que tots els agents econòmics promouen assolir el màxim resultat possible, amb els mínims recursos possibles. Suposarem que els agents econòmics es comporten d'aquesta forma.

    1. EMPRESA I EMPRESARI

  • L'empresa i el sistema econòmic

  • La ciència econòmica hauria de respondre a tres preguntes bàsiques:

    • Què s'ha de produir i en quina quantitat?

    • Com produir?

    • Per a qui produir?

    SISTEMA ECONÒMIC: és la mesura en que una economia respon a cadascuna d'aquestes preguntes.

    Capitalisme USA Espanya Xina/Cuba Socialisme

    Economia de Sistema econòmic Economia

    mercat mixt planificada

    CAPITALISME

    SOCIALISME

    • Iniciativa privada (prop. privada)

    • Lliure presa de decisions

    • Preus mercat

    • Iniciativa pública (prop. pública)

    • La decisió és de l'autoritat

    • Preus autoritat

    ECONOMIA DE MERCAT

    ECONOMIA PLANIFICADA

    QUÈ?

    Mercat:

    El que desitja el consumidor

    Planificada

    COM?

    Mercat:

    Més eficient al menor cost de producció

    Planificada

    PER A QUI?

    Per a qui té ingressos (renda)

    Planificada

  • Funcions de l'empresa com a agent econòmic

    • Interpretar els desitjos dels consumidors sobre que produir i produir-ho.

    • Posar a disposició de les unitats del consum la producció (vendre).

    • Contractar una seria de factors de producció que em permetin desenvolupar l'activitat.

    CICLES DE L'ACTIVITAT:

    Despeses de consum

    Béns i serveis

    Empreses Famílies

    (Factor treball) Factors de producció

    Rendes

    La funció principal de l'empresa és generar béns i serveis en condicions d'eficiència econòmica, és a dir; crear valor, utilitat i riquesa.

    Aquesta funció es pot dividir en funcions específiques:

  • FUNCIÓ DE DESCOMPTE O ANTICIPACIÓ DEL PRODUCTE: l'empresa anticipa unes rendes als factors de producció abans de que el resultat del procés s'hagi materialitzat.

  • FUNCIÓ D'ASSUMIR EL RISC DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA: no sabem amb certesa si aquest producte es vendrà o no.

  • FUNCIÓ DE COORDINACIÓ, ORGANITZACIÓ I CONTROL: una empresa és un conjunt de capital, element humà, organització i entorn.

  • FUNCIÓ SOCIAL: consisteix a contribuir al progrés, desenvolupament i, en definitiva, a la millora del benestar de tota la societat, a través de la creació de llocs de treball, investigació tecnològica i a la millora de la qualitat dels productes.

  • Introducció conceptual a l'empresa: organització i sistema

  • 3.1. Definicions i conceptes:

    * TEORIA ECONÒMICA: l'empresa és la unitat econòmica de producció. Un conjunt ordenat de factors destinats a la producció (crear valor).

    * DOCTRINA TRADICIONAL. SANCHEZ GIL (1964):

    Segons Sanchez Gil; l'empresa:

    • És una unitat autònoma de producció

    • Pot utilitzar treball aliè

    • Produeix per al mercat

    • Té ànim de lucre

    • És posseïdora de capital

    • Esta sotmesa a risc

    En aquest tipus d'empresa es troben alguns defectes:

    · Deshumanitzat: es troba a faltar al importància de les persones en la gestió de l'empres.

    En l'actualitat es pretén una humanització de les empreses.

    · Maximització de beneficis: incrementar les vendes i reduir costos. Avui en dia parlem de l'excel·lència* com la busqueda d'una situació òptima de benestar a tots els nivells.

    * excel·lència fixar objectius qualitatius.

    · Qualitat

    · Motivació

    · Benestar dels empleats

    * PÉREZ GOROSTEGUI: l'empresa é un sistema en el que es coordinen factors de producció, de finançament i de màrqueting per tal d'assolir uns objectius. Característiques de l'empresa:

    - És un conjunt de factors

    - Totes tenen objectius

    - Coordinació de producció, de finances i de màrqueting

    - Sistema

    * BUENO CAMPOS: en una empresa hi ha quatre elements principals:

    a) Unitat de producció:

    - Hi haurà una combinació de factors, segons la planificació de l'empresa.

    - Hi haurà una estructura interna que organitza i coordina els factors de producció.

    b) Unitat de decisió:

    - Perseguim uns objectius fixats prèviament

    - Es desenvolupen unes funcions en base als objectius

    c) Unitat financera:

    - Ha de prendre decisions en quant a l'origen dels recursos que necessita

    d) Organització:

    - Està formada per un conjunt de persones

    - Existeix una superioritat amb poder sobre els individus

    - Aparició d'una funció-objectiu corporatiu

    * TARRAGO: l'empresa és una organització amb personalitat jurídica, la qual, disposant dels necessaris mitjans de producció els combina per tal d'obtenir béns i serveis destinats a l'intercanvi i sempre actuant sota el principi d'economicitat.

    3.2. L'empresa com a organització

    * ORGANITZAR-SE

    Col·laborar, coordinar-se entre persones associades de manera que els esforços individuals s'apliquin en el moment oportú, en el lloc just i d'acord amb la resta d'elements. Des de aquest punt de vista les organitzacions són la part positiva dels esforços individuals coordinats d'un grup de persones amb una finalitat comuna.

    * ORGANTIZACIONS EMPRESARIALS MODERNES

    Van aparèixer amb la Revolució Industrial, amb les fàbriques. Com a conseqüència de la complexitat de la Revolució Industrial s'intensifica l'aparició de la divisió del treball, que requereix una especialització. Tenim dos classes de divisió de treball:

    • Horitzontals: es produeix dins d'un mateix nivell jeràrquic (ex: es produeix en els operaris d'una fàbrica)

    • Verticals: consisteix en la divisió de les funcions directives des de el nivell més alt al nivell més baix.

    * ELEMENTS DE LES ORGANITZACIONS

  • Un Objectiu comú

  • Conjunt de mitjans humans i materials

  • Esforç combinat

  • Sistema de dependències i altres tipus de relacions (d'autoritat, responsabilitat, definició de competències, liderat i motivació)

  • * DEFINICIÓ D'ORGANITZACIONS (ZERILLI)

    És la combinació de mitjans humans i materials disponibles en funció de la consecució d'un objectiu segons un esquema de dependències i interrelacions entre els diferents elements que la constitueixen. Les organitzacions líders a nivell mundial, són aquelles que saben adaptar-se a l'entorn.

    3.3. L'empresa com a sistema

    TEORIA DE SISTEMES

    Serveix per investigar mètodes complexes, i ha tingut molt èxit en els últims 50 anys. És un conjunt d'elements interrelacionats entre si. Els subsistemes es poden estudiar en el seu conjunt o bé pels diferents subsistemes que formen el sistema. L'empresa és un sistema format per diferents subsistemes.

    L'entorn agafa uns inputs els transforma i els converteix en productes o serveis. El sistema empresa és un sistema obert i té un mecanisme d'autoregulació (són les dos característiques).

    SISTEMA EMPRESA: és un conjunt d'elements ordenats segons una determinada estructura organitzativa que exerceix unes funcions específiques per tal d'assolir uns objectius comuns fixats en un pla que presenta un conjunt d'estats o situacions diferents en relació al seu entorn. És un sistema obert (amb l'exterior) i s'autoregula. Aquests sistemes tenen subsistemes.

    Mercat de factors = inputs

    DINERS RRHH

    MATER

    Finançament Inversió Producció Comercial

    (mkt)

    R+D

    Sistema empresa

    Mercat de productes = outputs

    * ÀREA DE FINANCES: es dedica a l'obtenció de recursos, diners, amb les millors condicions possibles.

    * ÀREA D'INVERSIÓ: decideixen en que s'inverteixen els diners (ex: comprar màquines, invertir en borsa, ampliar el capital, ...). Moltes empreses tenen el departament de FINANÇAMENT I d'INVERSIÓ en un mateix departament.

    * ÀREA DE PRODUCCIÓ: s'especialitza en la transformació d'esforços en un producte “output”.

    * ÀREA COMERCIAL: decideix quines seran les empreses que distribuiran el nostre producte. Decideix si es farà publicitat i quin tipus serà.

    * ÀREA DE I+D: s'encarrega de la investigació; aquest departament serà deficitari normalment.

    SUBSISTEMA ADMINISTRATIU

    Informació

    Acció Decisió

    El subsistema administratiu esta format pels directius de l'empresa.

    Funcions administratives:

    • Planificar objectius de producció: determinar que produir (quins béns) i quina quantitat produir-ne.

    • Organitzar: determinar quan hem de produir (en quin moment de l'any) i també pretén dir com produirem (quin serà el responsable, quins materials utilitzarem, qui serà el que s'encarregui del producte, ...).

    • Direcció: la direcció s'encarrega de la producció.

    • Control: determinar com hem produït allò que teníem planificat, si ho hem aconseguit o s'han produït desviacions sobre el que es volia, si s'han produït desviacions s'analitzarà el que ha passat amb la finalitat de corregir-ho en el futur, etc.

  • La figura del empresari i l'emprenedor: creació d'empreses

  • 4.1. La figura del empresari

    La figura d'empresari ha sofert una evolució històrica. A l'Edat Mitjana existeix el primer model d'empresari; eren els artesans, organitzats pels gremis. Les dos funcions principals per a ser empresari eren:

    • Ser propietari

    • Tenir control

    A la Revolució Industrial l'empresari canvia la seva visió d'empresa.

    * TEORIA D'EMPRESARI COM A CAPITALISTA (A. SMITH): concepte d'empresari com a propietari dels mitjans de producció i aportació de treball.

    * TEORIA D'EMPRESARI COM A AGENT O HOME DE NEGOCIS (R. CANTILLON 1730 I SAY 1830): concepte de l'empresari com a agent o home de negocis que compra els mitjans de producció a certs preus i els combina en un producte que vendrà a un preu.

    * TEORIA D'EMPRESARI COM A QUART FACTOR DE PRODUCCIÓ; FACTOR D'ORGANITZACIÓ (MARSHALL): empresari com a quart factor de producció amb el que s'aporta el coneixement a través de la organització.

    Per a Marshall l'empresari desenvolupa dos funcions:

    • Interpretar les necessitats del consumidor (ha de fer provisions)

    • Organitzar els factors de producció en base a les expectatives de demanda.

    * TEORIA O DOCTRINA DE L'EMPRESARI RISC (KNIGHT 1921): empresari com a figura que assumeix el risc de l'activitat econòmica en anticipar el producte racional, creant i assegurant rendes per al benefici empresarial o renda residual (remuneració d'aquest risc).

    * TEORIA DE L'EMPRESARI INNOVADOR (SCHUMPETER 1942): l'empresari innovador i agent principal del desenvolupament econòmic capitalista com a conseqüència del canvi tecnològic.

    Procés d'innovació:

    • Introducció d'un nou bé al mercat

    • Introducció d'un nou mètode de producció

    • Conquistar un nou mercat

    • Reorganitzar l'empresa

    Per a Shumpeter els empresaris no són els propietaris, sinó que ho són els directius, que són els que s'encarreguen d'innovar.

    * TEORIA DE L'EMPRESARI CONTROL O QUE PREN LES DECISIONS (SIMON 1947): concepte d'empresari com a “home administratiu”.

    * Avui en dia les FUNCIONS EMPRESARIALS TÍPIQUES les podem agrupar en tres tipus:

    - Coordinar el procés de producció

    - Assumir els riscos

    - Funcions relacionades amb la fase de direcció; concretament el liderar i motivar

    4.2. L'emprenedor i la creació d'empreses

    * CARACTERÍSTIQUES DE L'EMPRENEDOR: persona que té una idea de negoci i té la capacitat de portar el pla a la realitat.

    Característiques de la personalitat:

    • Persones intuïtives

    • Persones imaginaries

    • Persones optimistes

    Són persones que observen i són capaces de veure possibles negocis, és a dir, persones que senten entusiasme pel projecte i creuen amb l'èxit. Tenen una certa capacitat de lideratge i d'organització; són perseverants, tenaços i tenen capacitat per adaptar-se als canvis.

    Coneixements que ha de tenir: això de ser empresari és una barreja de art i ciència.

    • Coneixements sobre planificació

    • Coneixements sobre la fiscalitat (saber buscar financiació)

    • Coneixements d'informàtica

    • Coneixements d'organització, etc.

    Són persones que han de tenir una idea de futur, han d'imaginar el negoci abans de crear-lo. Han de tenir una visió de futur a ll/t, no han de pensar en el benefici immediat, sinó al llarg del temps que l'empresa pugui sobreviure, ja que s'han adaptat al temps i als canvis de la societat (ex: les esglésies).

    * HABILITATS DIRECTIVES: són totes aquelles habilitats que ha de tenir l'emprenedor (directiu):

    a) Habilitats tècniques: coneixements especialitzats a professionals del seu entorn.

    b) Habilitats humanes: qualitats personals que permeten que els directius treballin com a membres d'un grup i siguin capaços de dirigir els esforços del grup cap a la consecució (assoliment) dels objectius:

    - Comunicació

    - Relacions personals positives

    - Capacitat de lideratge

    c) Habilitats conceptuals: aquella qualitat del directiu o empresari que li permet veure el quadre general de l'empresa (visió de conjunt). Aquesta habilitat permet:

    - Veure la organització en el seu conjunt

    - Veure les interrelacions entre les diferents àrees i l'entorn

    ALTS

    DIRECTIUS Hab. conceptuals

    COMANDOS

    MITJANS Hab. humanes

    OPERATIUS Hab. tècniques

    d) Habilitats intuïtives: són les capacitats que permeten que el directiu pugui concevir de forma clara i instantània determinades idees, productes, serveis, solucions, accions de gestió sense necessitat d'un raonament conscient.

    4.2.1. La figura de l'emprenedor

    * DEFINICIÓ CANTILLON:

    Són persones amb una sensibilitat especial per detectar oportunitats i la capacitat de mobilitzar recursos externs que, generalment, són propietat d'altres persones, per explotar aquestes oportunitats.

    OPORTUNITAT

    IDEA

    PLA D'EMPRESA

    EMPRESA

    4.2.2. Fonts d'oportunitats

  • Observació del nostre entorn Detectem les necessitats més immediates

  • Aficions personals

  • Parlar, contractar amb altres emprenedors que han tingut èxit en els seus negocis.

  • Franquícies (per a persones poc arriscades) com a mínim reben assessorament.

  • Premsa, diaris, revistes de caràcter econòmic

  • Normatives legals (ex: BOE, Diaris Oficials, Ajuntaments,...)

  • Copiats a l'estranger

  • 4.2.3. Pla d'empresa

    El pla d'empresa és un document escrit que identifica, descriu i analitza una oportunitat de negoci. Examina la viabilitat tècnica, econòmica i financera. Desenvolupa els procediments en un projecte empresarial en concret.

    Objectius:

    • Definir l'oportunitat de negoci en profunditat

    • Fer un estudi de mercat

    • Determinar la viabilitat del projecte

    • Analitzar les desviacions que es van produint

    • Targeta de presentació del projecte

    Estructura:

    • Presentació del nou empresari

    • Descripció del producte o servei

    • Pla de màrqueting

    • Pla d'operacions

    • Pla d'organització

    • Pla financer

    • Aspectes jurídics

    • Conclusions

    A quines preguntes ha de respondre el pla d'empresa?

    • QUI? Quins són els promotors, quin és el nom de l'empresa, quin és el nom del producte o la marca

    • QUÈ? Quin producte o servei oferir

    • PERQUÈ? La missió o objectiu de l'empresa. Esta relacionat amb l'obtenció de beneficis.

    • ON? On estarem ubicats físicament, on pensem vendre el nostre producte, on pensàvem presentar el nostre servei.

    • QUAN? A partir de quin moment començarem a produir o a prestar el servei. Quan ficarem en marxa el pla d'empresa.

    • COM? Com s'organitzaran les tasques

    • QUANT? Quin nivell de producció, quants beneficis pensem obtenir, quin nivell d'inversió tindrem,...

    Qüestions finals del Pla d'empresa:

    • El pla ha de donar una visió integra, que no quedi cap pregunta per contestar, el pla ha de ser complet,...

    • El pla d'empresa és un sistema de control, és a dir:

    PLANIFICA ORGANITZA DIRIGEIX CONTROLA

    Aquest pla ha de servir per controlar el funcionament de l'empresa.

    * INVESTIGACIONS RESPECTE ALS EMPRENEDORS:

    - Motivació: Per a que serveix?

    Autoocupació: persones que han tingut dificultat per entrar al mercat laboral

    Desig de prosperar econòmicament: persones que volen prosperar més.

    Normalment els joves que creen una empresa ho fan per autoocupar-se. En el cas dels universitaris que són emprenedors, és perquè volen incertar un projecte; en canvi, els estudiants de formació professional són emprenedors perquè volen prosperar econòmicament. Els que tenen estudis primaris, responen que són emprenedors perquè volen el benestar familiar.

    També s'ha trobat una relació entre la motivació i el creixement de les empreses. Els que tenen com a motivació el prosperar econòmicament creen empreses que tenen un alt creixement; en canvi, els que busquen la autoocupació solen crear empreses amb un creixement més lent.

    - Factors que afavoreixen la creació:

    PERSONA MOTIVADA EMPRENEDOR

    Quins factors fan que una persona motivada sigui un emprenedor?

  • Relacions personals: tenir tradició empresarial familiar, que algun amic sigui empresari,...

  • Capacitat financera: cal tenir diners per fer la inversió, cal tenir avals.

  • Coneixement de la activitat: o perquè alguna vegada ha treballat en aquell sector o per que el coneix de prop.

  • Preparació, estudis “formació professional”.

  • - Requisits que ha de tenir un emprenedor:

        • Visió: tenir capacitat intuïtiva de veure situacions futures.

        • Necessitat d'autonomia: vol fer les coses com ell creu que ha de fer-les. Necessitat d'actuar lliurement.

        • Necessitat d'èxit: motivació per triomfar.

        • Capacitat d'assumir riscos calculats: esta disposat a tenir unes determinades pèrdues, a canvi d'un benefici superior.

        • Tendència oportunista: té una certa debilitat per captar les oportunitats que li ofereix el seu entorn. Detecta necessitats!!!!

        • Localització interna del control: assumeix internament totes les responsabilitats.

        • Capacitat d'innovació: les “3 C” creativitat, col·laboració i capacitat per compartir.

  • Classes d'empreses

  • 5.1. Classes d'empreses segons la propietat

  • Empreses de PROPIETAT PRIVADA: són propietat de particulars

      • Empresa privada individual: aquelles en que la propietat recau en una persona física.

      • Empresa privada societat: els empresaris són varies persones físiques o altres societats.

      • Empreses de PROPIETAT PÚBLICA: aquelles de les quals són propietaris les diferents administracions polítiques (ex: Estat conjunt de administracions públiques)

      • Raons per les quals existeixen empreses amb titularitat pública:

      • Necessitat de protegir el benestar individual a través de la prestació de serveis associats.

      • Necessitat de conservar determinats recursos naturals.

      • Mantenir el ritme econòmic del país, forçar el creixement del país, de la economia.

      • Defensar la competència.

      • Determinar sectors estratègics que no proporcionen beneficis a les empreses privades que participen.

      • Empreses de PROPIETAT MIXTA: són empreses de propietat combinada entre Estat i individuals (ex: Repsol, Endesa,...). Hi ha empreses que no poden fer grans inversions i per això ho fan conjuntament amb l'Estat (ex: AVE, les obres que van comportar les olimpíades de Barcelona 92',...).

      • Empreses COOPERATIVES: una associació de persones que aporten el seu treball i capital per satisfer una necessitat comuna. Els objectius són fixats pels cooperativistes i normalment no tenen com objectiu la maximintació dels beneficis.

      • 5.2. Classes d'empreses segons la grandària o tamany

      • PETITA EMPRESA:

          • Coincideix propietat amb control

          • L'empresari depèn exclusivament de la retribució de l'empresa.

          • La mà d'obra fixa és escassa

          • No s'apliquen tècniques de gestió

          • No existeix una estructura organitzativa

          • Operen en mercats locals

          • Poca despesa en publicitat

          • La inversió en actiu fix és petita

          • Tenen dificultats per a accedir a mercats financers

          • Màxim: 50 treballadors

          • MITJANA EMPRESA:

              • Solen tenir una estructura organitzativa estable (hi ha un organigrama definit)

              • Hi ha pocs propietaris que depenen econòmicament de l'empresa

              • Solen dedicar-se a un únic tipus de negoci, és a dir, un únic producte

              • Recorren a consultors externs (contractar empreses assessores, RRHH, empreses de treball temporal, etc.)

              • La producció sol estar concentrada en una fàbrica

              • Els mercats són més amplis

              • Les seves armes competitives són la qualitat, fa flexibilitat i la rapidesa

              • Té entre 50 i 250 treballadors

              • GRAN EMPRESA:

                  • Hi ha una separació entre propietat i control

                  • La gestió de l'empresa és jeràrquica

                  • Existeix de vegades diferents unitats estratègiques de negoci

                  • Té com a àmbit d'actuació el Món sencer

                  • Són líders en el seu mercat; tenen grans quotes de mercat

                  • Tenen diferents centres de producció

                  • Li donen importància a la innovació i a I+D

                  • La gestió financera és important ja que necessiten grans quantitats de diners

                  • Solen cotitzar en borsa

                  • Li donen molta importància a la formació dels empleats

                  • Utilitzen noves tecnologies

                  • Té més de 250 treballadors

                5.3. Classes d'empreses segons l'activitat

              • Sector primari

              • Sector secundari

              • Sector terciari

              • 5.4. Classes d'empreses segons l'àmbit geogràfic

              • Locals

              • Provincials

              • Regionals

              • Nacionals

              • Internacionals

              • 5.5. Empreses d'àmbit internacional

              • En funció del grau de internacionalització:

              • a) Empreses INTERNACIONALS (en sentit estricte): empreses exportadores o importadores, però sense filials fora de l'àmbit nacional.

                b) Empreses MULTINACIONALS:

                - Realitzen inversions fora del país on està la matriu mitjançant filials

                - Té una estratègia global

                - El capital procedeix del país d'origen

                c) Empreses TRANSNACIONALS:

                - La propietat correspon a diferents països

                - La gestió i el capital també corresponen a diferents països (ex: Repsol)

                - No tenen caràcter uninacional (ex: NIKE)

                d) Empreses SUPRANACIONALS:

                - Estan totalment desvinculades de la influència de països en concret

                - Solen estar sotmeses a organismes de caràcter supranacional

                - Poden tenir un règim jurídic i fiscal especial

              • En funció de la orientació

              • a) Empreses INTERNACIONALS ENDOCÈNTRIQUES:

                - Es caracteritza perquè s'orienta cap a país d'origen

                - Els directius de la matriu i de les filials són del país d'origen

                - La matriu té un control jeràrquic sobre les filials, no hi ha descentralització

                b) Empreses INTERNACIONALS POLICÈNTRIQUES: és un cas intermedi

                c) Empreses INTERNACIONALS GEOCÈNTRIQUES:

                - S'orienta en plantejaments globals; són empreses planetàries

                - Són organitzacions independents i complexes

                - Les decisions són preses independentment de la nacionalitat

                - Els recursos que generen són distribuïts per tot el Món amb la intenció de assolir objectius globals


                Forma jurídica

                Nº de socis

                Capital mínim

                Responsabilitat

                Fiscalitat

                Seguretat Social

                Empresari individual

                1

                No existeix mínim legal

                Personal il·limitada

                IRPF

                IVA

                Règim d'autònoms (RETA)

                Comunitat de béns

                Mínim: 2

                No existeix mínim legal

                Personal il·limitada

                IRPF

                IVA

                Règim d'autònoms (RETA)

                Societat civil

                Mínim: 2

                No existeix mínim legal

                Personal il·limitada

                IRPF

                IVA

                Règim d'autònoms (RETA)

                Societat Limitada (SL)

                Mínim: 1

                3.005€

                Limitada al capital aportat

                Impost s/ societats

                IVA

                Administradors: autònoms

                Resta: règim general

                SL nova empresa

                Mínim: 1

                Màxim: 5

                3.005€

                Màx: 120.202€

                Limitada al capital aportat

                Impost s/ societats

                IVA

                Com una SL o una SA

                Societat Anònima (SA)

                Mínim: 1

                60.101€

                Limitada al capital aportat

                Impost s/ societats

                IVA

                Administradors: autònoms

                Resta: règim general

                Societat Laboral

                Mínim: 3

                60.101€ (SA laboral)

                3.005€ (Soc. Responsab. lim. Laboral)

                Limitada al capital aportat

                Impost s/ societats

                IVA

                Administradors retribuïts o treballadors: règim general

                Socis i familiars amb participació superior al 50%: autònoms

                Societat Col·lectiva

                Mínim: 2

                Màx: 300.506€

                Personal il·limitada

                IRPF segons soci

                Règim d'autònoms (RETA)

                Societat Comanditària

                Mínim: 3

                60.101€

                Personal il·limitada

                IS

                IVA