Organització política de l'Estat espanyol

Dret Administratiu. Corona i refrendament. Poder legislatiu. Parlament y control de Govern. Poder executiu

  • Enviado por: Johnlouis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 18 páginas
publicidad
publicidad

TEMA 2: Organització política de l'Estat

  • .- Introducció als poders de l'Estat:

  • L'article primer del nostre texte constitucional defineix la forma política de l'Estat espanyol com una Monarquia Parlamentària.

    Trets que defineixen la Monarquia Parlamentària:

    • Al Rei no li és atribuït cap dels tres poders clàssics, sinò que el seu paper s'orienta cap a ser el símbol de la unitat i permanència de l'Estat, desenvolupant una activitat moderadora en relació a les diferents instàncies polítiques, donada la preeminència de la seva figura i el caràcter simbòlic de la institució.

    • A les Corts, tot i això, els correspon ocupar un lloc destacat en relació als demés poders de l'Estat, ja que, en residir la sobirania nacional al poble, la forma d'exercitar-la es personifica en les Corts.

    • Al Govern, amb la figura al capdavant del seu President, se li atribueix l'activitat més dinàmica de la direcció política, tant interior com l'exterior, així com l'administrativa.

    • Al poder judicial li correspondrà la doble funció d'exercir la tutel.la efectiva dels drets i interesos legítims de les persones i de control.lar la legalitat de l'activitat administrativa de l'Estat.

    En conseqüència, la forma política de l'Estat espanyol com a Monarquia Parlamentària es caracteritza per una Corona simbòlica i representativa, per un Parlament preeminent en relació als demés poders públics, per un Executiu que exercita pròpiament la dinàmica del poder polític i per un Poder Judicial independent i subjecte tan sols a l'imperi de la Llei.

  • La Corona:

  • L'article 56 de la Constitució manifesta que el Rei és el Cap de l'Estat, a més de ser el símbol de la unitat i la permanència, el que suposa que la seva figura haurà de gaudir d'una sèrie d'atributs que el caracteritzen com un Monarca parlamentari:

  • Atribucions del Rei:

  • Atribucions de títols i prerrogatives:

  • El seu títol és el de Rei d'Espanya, poguent utilitzar la resta de títols que corresponguin a la Corona. El Príncep hereu tindrà la dignitat de Príncep d'Astúries i els demés títols vinculats tradicionalment al successor de la Corona.

  • Inviolabilitat:

  • Es tracta d'inviolabilitat en el sentit d'immunitat general, el que no significa una llicència absoluta per a violar la llei impunement, ja que la comissió de delictes per part de la Corona podria reconduir-se per l'inhabilitació per a l'exercici del càrrec.

  • Irresponsabilitat:

  • L'irresponsabilitat política que es fonamenta en el caràcter simbòlic de la seva figura es tradueix en l'institució jurídica del refrendament, que és el traspàs de la responsabilitat a la persona que refrendi els seus actes. D'aquesta manera, es mostra l'¡mposibilitat jurídica d'exigir la responsabilitat política al Rei per l'exercici de les seves funcions constitucionals.

  • Funcions i poders de la Corona:

  • La Constitució espanyola fa referència a les funcions esencials de la Corona i als seus poders concrets als articles 56 i 62. Haurem de distingir:

  • Funcions esencials:

  • Es subdivideixen en quatre grups:

  • Funció simbòlica:

  • El Rei és símbol de la unitat i permanència. Per aquesta raó, la Corona es configura com un òrgan de naturalesa singular distinta a la dels demés poders de l'Estat i és justament aquesta independència la que el caracteritza com a representant d'aquesta unitat i permanència.

  • Funció moderadora:

  • La influència moral que pot exercir la Corona sobre els representants dels diferens òrgans de l'Estat pot ser molt significativa, donada la seva participació en els actes més significatius de l'Estat.

  • Funció arbitral:

  • És a travès de l'elecció del seu candidat a la Presidència del Govern on es veu més clarament aquesta funció d'arbitratge, sobretot quan la configuració dels grups parlamentaris no permet l'existència d'una majoria estable; en aquest cas, un cop efectuada la consulta amb els representants dels diferents grups parlamentaris, li correspondrà al Rei una autèntica prerrogativa en poder decidir un candidat entre les possibles opcions que pogueren concòrrer en una situació política sense majories.

  • Funció representativa:

  • El Rei assumeix la més alta representació de l'Estat espanyol a les relacions internacionals, acreditant als ambaixadors i altres representants diplomàtics. Els representants estrangers estan acreditats davant d'ell. Al Rei li correspondrà manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats. També li correspondrà, prèvia autorització de les Corts, declarar la guerra i fer la pau.

  • Poders:

  • Distingirem funcions de caràcter legislatiu, executiu i fins i tot judicial:

  • Funcions legislatives:

  • En relació a la funció legislativa se li atribueix:

    • Sancionar i publicar les lleis: el Rei sancionarà en el termini de 15 dies les lleis aprovades per les Corts Generals, promulgant-les i ordenant la seva immediata publicació.

    • Convocar i dissoldre les Corts, i convocar eleccions segons el previst per la Constitució.

    • Convocar a referèndum en els casos previstos per la Constitució.

  • Funcions executives:

  • Pel que respecta a les funcions executives li compet:

    • Proposar el candidat a President del Govern i, en el seu cas, nomenar-lo, així com posar fi a les seves funcions.

    • Nomenar i separar als membres del Govern, a proposta del seu President.

    • Expedir els Decrets acordats al Consell de Ministres, conferir els càrrecs civils i militars i concedir honors i distincions segons les lleis.

    • Ser informat dels assumptes d'Estat i presidir les sessions del Consell de Ministres, a petició del President del Govern.

    • El Suprem Comandament de les Forces Armades.

    • L'Alt Patronatge de les Reials Acadèmies.

    • Acreditar als ambaixadors i altres representants diplomàtics i rebre acreditacions dels representants estrangers a Espanya.

    • Manifestar el consentiment de l'Estat per a obligar-se internacionalment mitjançant tractats.

    • Declarar la guerra i fer la pau.

  • Funcions judicials:

  • Pel que respecta a les funcions judicials li correspon:

    • Exercir el dret de gràcia segons les lleis, però no podrà autoritzar indults generals.

    • Nomenar al President del Tribunal Suprem, a proposta del Consell General del Poder Judicial.

    • Nomenar al Fiscal General de l'Estat, a proposta del Govern, i un cop escoltat el Consell General del Poder Judicial.

    • Nomenar als 20 membres del Consell General del Poder Judicial.

    • Nomenar als 12 membres del Tribunal Constitucional.

  • Successió:

  • La Constitució tracta de la successió referint-se fonamentalment a la mort del Monarca, ja que en el cas d'inhabilitació per causa d'enfermetat o vellesa, el Rei segueix seent-ho, tot i que les seves funcions les dugui a terme un Regent. Les abdicacions i renúncies es resoldran pel que determini una Llei Orgànica.

    L'ordre successori ve establert a l'article 57 de la Constitució: “La Corona d'Espanya és hereditària en els successors de S.M. Joan Carles I de Borbó, legítim hereu de la dinastia històrica. La successió al tro seguirà l'ordre regular de primogenitura i representació, sent preferida sempre la línia anterior a les posteriors; en la mateixa línia, el grau més pròxim al més remot; en el mateix grau, l'home a la dona, i en el mateix sexe, la persona de més edat a la de menys”.

    Aquest sistema es fonamenta en tres principis:

    • Preferència de la línia recta (ascendents-descendents) sobre la co-lateral (germans,...)

    • Preferència dels fills sobre les filles i, en el mateix sexe, el major sobre el menor.

    • Principi de la representació: els fills de l'hereu hereden la Corona amb preferència als demés fills del Rei, ja que “representen” els drets dinàstics del seu pare, en cas de que li sobrevingui la mort.

    Per últim, cal dir que la Constitució preveu la possibilitat de que s'extingeixin totes les línies cridades en dret de succeir al Rei. En aquest cas, les Corts Generals proveïrien a la successió de la Corona en la forma que més convingués a Espanya.

    2.4 La Regència i la Tutel.la:

    La Constitució es refereix en els seus articles 59 i 60 a aquestes dues institucions.

  • La Regència és una institució de caràcter públic destinada a cobrir les necessitats atribuïdes al Rei mentre es donen els supòsits que la originen, és a dir, mentres el Rei és menor d'edat i en cas d'ésser inhabilitat el Rei.

  • En el cas de la Regència per minoria d'edat del Rei, la Constitució determina que, quan el Rei fos menor d'edat, el pare o la mare del Rei i, en el seu defecte, el parent major d'edat més proper a succeir-lo a la Corona segons l'ordre establert per la Constitució, entrarà a exercir immediatament la Regència, i l'exercirà durant el temps de la minoria d'edat, per mandat constitucional i sempre en nom del Rei.

  • La Tutel.la del Rei Menor és una institució ordenada per la llei, i ja no afecta exclusivament a la Corona. Té per objecte la protecció i l'assistència del menor d'edat. Disposa l'article 60 de la Constitució que serà “tutor del Rei menor la persona que en el seu testament hagués nomenat el Rei mort, sempre que sigui major d'edat i espanyol de naixement; si no l'hagués nomenat, serà tutor el pare o la mare, mentres romanguin vidus. En el seu defecte, el nomenaran les Corts Generals, però no podran acumular-se els càrrecs de Regent i de Tutor sinò en el pare, la mare o ascendents directes del Rei”.

  • 2.5 El Refrendament:

    L'institució del refrendament és conseqüència de l'irresponsabilitat política del Rei. Per aquesta raó, els actes del Rei precisen del refrendament. Aquest només admet les excepcions del nomenament dels membres civils i militars de la Casa del Rei, la lliure distribució de la dotació pressupostària assignada per al manteniment de la seva família i de la seva Casa i evidentment, tots els seus actes personalíssims.

    L'article 64 de la Constitució disposa el següent: “els actes del Rei seran refrendats pel President del Govern i, si s'escau, pels Ministres competents. La proposta i el nomenament del President del Govern, i la dissolució prevista a l'article 99 seran refrendats pel President del Congrés. Dels actes del Rei sefan responsables les persones que el refrendin”. Amb el refrendament, que és la contrasignatura del President del Govern, dels Ministres,o del President del Congrés, segons els casos, es trasllada al refrendant la responsabilitat pels actes del Rei.

    Dels actes que precissin del refrendament haurem de distingir, aquells el contingut dels quals ve imposat per la voluntat de l'òrgan refrendant, com els nomenaments i cesaments dels Ministres, i aquells altres que no puguin imputar-se a la voluntat del refrendant, com són els nomenaments dels membres del Consell General del Poder Judicial, que han estat prèviament elegits.

    Una menció apart representa el refrendament del President del Congrés al nomenament per part del Rei del President del Govern, ja que en aquest cas és visible una autèntica prerrogativa reial, doncs només a la Corona li correspondrà prendre la decisió sobre quin va a ser el seu candidat a President del Govern; pel que, si prospera la seva candidatura, el nomenament que es produeix a posteriori és la constatació d'una iniciativa del monarca.

  • El poder legislatiu:

  • ¡Error! Marcador no definido.

    El poder legislatiu ve regulat pel Títol III de la Constitució, sota l'epígraf “De les Corts Generals”. Les Corts actuals representen al poble espanyol i estan constituïdes pel Congrés dels Diputats i el Senat. Formen un òrgan complex i deliberant que té dues finalitats essencials: l'exercici de la potestat legislativa i el control de l'actuació política del govern.

    La CE al seu art. 66 estableix que: “Les Corts Generals representen al poble espanyol i estan formades pel Congrès dels Diputats i el Senat” . Les Corts Generals s'ordenen d'acord amb un sistema bicameral, és a dir, format per una cambra baixa (el Congrès dels Diputats) i una cambra alta (el Senat). Ambdues representen el poble espanyol (art. 66.1 CE) i les seves funcions giren al voltant de l'exercici de la potestat legislativa i de la resta d'activitats connectades amb el seu paper de poder de l'Estat: “exerceixen la potestat legislativa de l'Estat, controlen l'acció del Govern i tenen les altres competències que els atribueixi la Constitució (art. 66.2 CE).

    Les Corts s'han configurat tradicionalment com un dels òrgans essencials de les institucions de l'Estat, encara que al llarg de la nostra història han tingut una diversa significació., segons hagin estat Corts estamentals, originades a l'Edat Mitjana, o Corts lliberals, pròpies d'un constitucionalisme democràtic. Les Corts estamentals s'anomenaren així perquè no agrupaven representants de tota la comunitat política, sinò que representaven els diferents estaments: l'eclesiàstic, el noble i el de les comunitats locals; tenien un caràcter eminentment consultiu, doncs la decisió corresponia al Rei. Les Corts lliberals van nèxier amb el constitucionalisme del 1812.

    El Parlament esdevé l'eix referencial dels règims polítics parlamentàrio-democràtics. És l'únic complex orgànic que pot legislar strictu sensu i és l'únic que pot controlar el poder executiu o Govern.

    És un òrgan complex de caràcter col.legiat, deliberant i representatiu, subjecte a la Constitució, que exerceix la suprema potestat legislativa i que manté relacions de diversa índole amb els altres poders i les altres institucions de l'Estat. És el poder més important de l'Estat, teòricament, ja que és el representant i actuant permanent de la sobirania popular en la qual es basa el sistema polític democràtic. Alhora, és un òrgan complex perquè es compon de dues cambres, i perquè cada cambra se subdivideix en òrgans menors que possibiliten l'exercici de les diverses competències que té atribuïdes. Té un caràcter col.legiat i deliberant perquè és un òrgan format per una pluralitat de persones, la voluntat del qual es forma a partir del conjunt de voluntats individuals que coincideixen pel principi de la majoria. I es tracta d'un òrgan sotmès a la CE, el que posa de relleu que no és un òrgan sobirà.

    3.1 Eleccions generals:

    Excepte els supòsits de dissolució anticipada, les eleccions generals seran convocades el 25é dia anterior a l'expiració del mandat. Havent de celebrar-se entre el 54è i el 60è dies des de la convocatòria. Un cop celebrades les eleccions, haurà de convocar-se el Congrès dins dels vint-i-cinc dies següents a la celebració d'aquestes eleccions.

    3.1.1 Requisits per a exercir el sufragi actiu i passiu:

    Pel que respecta al sufragi actiu, la LOREG exigeix els següents requisits:

    • La nacionalitat: només poden formar part de l'electorat els que tinguin la nacionalitat espanyola, amb l'excepció de que en les eleccions municipals es pugui permetre l'exercici del sufragi actiu i passiu als estrangers, atenenjt a allò que, per criteris de reciprocitat, autoritzi un tractat.

    • L'edat: segons la nostra Constitució, es requereix tenir 18 anys per poder votar.

    • Estar en plenitud dels drets polítics: la privació d'aquests drets només pot obeir a una declaració judicial d'incapacitat o per causa d'una pena d'inhabilitació absoluta o especial.

    • La inscripció al cens electoral: per exercitar el dret al sufragi cal estar inscrit en un cens que inclou a tots els ciutadans amb dret a vot.

    Pel que fa a l'exercici del sufragi passiu, només seran elegibles els espanyols majors d'edat que, reunint les qualitats d'elector, no es trobin en alguna de les causes d'inelegibilitat contingudes a l'article 6 de la LOREG. A més, es dona el cas de que els ciutadans comunitaris, per a les eleccions municipals, poden ser elegibles (amb reciprocitat en els seus països d'origen per als espanyols), després del Tractat de Maasctricht i la reforma de l'article 13.2 de la Constitució, feta el 1992. El Senat està composat per 208 senadors, elegits per les circumscripcions provincials i insulars, més un altre nombre de senadors, elegits pels parlaments de les CCAA (actualment, són 48). El Congrés dels Diputats, actualment es composa de 350 membres (la CE preveia un nombre d'entre 300 i 400). El seu mandat és de 4 anys, com en el cas del Senat.

    El principi d'autonomia parlamentària confereix a les Corts Generals l'establiment de Reglaments propis, l'aprovació dels seus pressupostos i la regulació conjunta de l'estatut del personal al seu servei.

    Les cambres es reuneixen anualment en dos períodes ordinaris i de sessions: del setembre al desembre i del febrer al juny, tot i que també es poden reunir en sessions extraordinàries a petició del Govern, de la diputació permanent o de la majoria absoluta dels membres de cada cambra. Cada cambra pot funcionar en ple i per comissions, i es preveu la creació de comissions legislatives permanents per a l'aprovació de projectes o proposicions de llei. Cada cambra té una diputació permanent, presidida pel seu president

    3.1.2 Sistema electoral:

    S'entén per sistema electoral el conjunt de formes i principis pels que es regeix un procès electoral. El nostre sistema electoral és un sistema proporcional atenuat, per a l'elecció al Congrés dels Diputats, com a conseqüència de la combinació del procediment d'escrutini anomenat d'Hont amb la circumscripció bàsica que és la província, i de caràcter predominantment majoritari per a l'elecció al Senat.

    3.1.3 Convocatòria:

    La convocatòria d'eleccions es realitzarà mitjançant Reial Decret espedit pel Rei, amb el refrendament del President del Govern, el 25é dia anterior a l'expiració del mandat de les cambres. Les eleccions hauran de tenir lloc entre els 30 i 60 dies des de la terminació del mandat. La nostra LOREG concreta la data deisposant que les eleccions es celebraran entre el 54è i el 60è dies des de la convocatòria.

    3.2 Els poders del Parlament:

    3.2.1 La potestat legislativa:

    Qualsevol matèria pot ser objecte de regulació mitjançant una llei formal. Moltes disposicions constitucionals contenen una clàusula de reserva material de llei, és a dir, que ordenen que determinades qüestions han de ser necessàriament regulades per llei.

    Per parlar dels procediments legislatius, d'entrada cal diferenciar entre el procediment comú i els procediments especials. El primer regeix per als projectes (d'origen governamental) i les proposicions (d'origen parlamentari) de llei ordinària. Quant als procediments legislatius especials, com a especialitats més notables de l'aprovació dels projectes o de les proposicions de llei orgànica, hi ha les establertes per als supòsits de disconformitat entre el Congrés i el Senat: en cas de vet senatorial, el seu aixecament i la ratificació pel Congrés del text inicial s'haurà de fer sempre per majoria absoluta; i, en cas d'introducció de modificacions, aquestes hauran de ser acceptades pel Congrés mitjançant votació favorable de la majoria absoluta.

    3.2.2 Control del Govern i de l'Administració:

    La CE recull el principi genèric parlamentari de la responsabilitat solidària del Govern davant el Parlament i davant el Congrés dels Diputats. Es tracta d'una responsabilitat política i no jurídica. Pel que fa a la gestió política general, la falta de confiança o l'exigència de la responsabilitat es pot efectuar per la denominada moció de censura constructiva. Pel que fa a la gestió concreta, el Parlament disposa dels mecanismes de control ordinari, que són el dret a obtenir informació del Govern, a reclamar la presència dels seus membres en determinades sessions parlamentàries, i a efectuar interpel.lacions i preguntes.

    L'exercici d'aquestes funcions de control ordinari es pot beneficiar de la utilització de les comissions d'investigació, l'objecte de les quals no és només el control de l'activitat del Govern, sinò que pot recaure sobre qualsevol afer d'interès públic.

    Pel que fa al control sobre l'Administració, queda regulat en la CE com un poder de caràcter indirecte. En primer lloc, perquè l'actuació administrativa està subjecta al principi de legalitat. En segon lloc, perquè és el mateix Govern qui dirigeix l'Administració i, per tant, qui políticament és responsable dels actes d'aquesta. I, en tercer lloc, perquè l'esfera d'activitat pròpiament administrativa està delimitada pel camp propi dels drets i de les llibertats dels ciutadans i, de l'altra, per la presència d'una figura emanada del Parlament, el Defensor del Poble, en tant que òrgan encarregat d'exercir aquest control.

    3.3. Estatut dels membres de les Corts Generals:

    3.3.1 Inviolabilitat, immunitat i assignació d'avantatges econòmics:

    L'autonomia i independència de les cambres té el seu parangó en les prerrogatives individuals dels membres de les Corts, per tal d'assegurar el normal compliment de les funcions que han de ser assumides per l'esmentat òrgan legislatiu. Les prerrogatives de que gaudeixen els diputats i senadors s'enumera a l'article 71 de la Constitució, havent de distingir:

    • INVIOLABILITAT: És una protecció jurídica que impedeix la prosecució contra qualsevol membre de les Corts d'algun procés judicial basat en opinions o en manifestacions realitzades en l'exercici de les seves funcions.

    • IMMUNITAT: Durant el transcòrrer del seu mandat, els diputats i senadors no podran ser detinguts, sinò en cas de flagrant delicte, sense que tampoc puguin ser inculpats ni processats sense la prèvia autorització de la cambra respectiva. Aquesta autorització, coneguda amb el nom de suplicatori, haurà de ser sol.licitada a la Cambra respectiva, a travès del seu President pel Tribunal Suprem. Un cop admés el suplicatori serà remés a la Comissió de Suplicatoris, la qual emetrà un dictamen sobre la procedència o no de que determinat membre de la cambra sigui processat. Posteriorment, el Ple de la Cambra respectiva, en sessió secreta, el debatrà i es pronunciarà sobre ell.

    • ASSIGNACIÓ I ALTRES AVANTATGES ECONÒMICS: Els membres de les Cambres rebran una assignació pressupostària consignada als pressupostos de cada cambra, la quantia de la qual serà determinada per aquesta.

    3.3.2 Ineligibilitat i incompatibilitat:

    La Constitució fa referència a ambdós conceptes determinant que les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat dels membres de les Corts seran desenvolupades per la LOREG. Tot i això, enumera els següents supòsits d'inelegibilitat:

    • Els components del Tribunal Constitucional.

    • Els alts càrrecs de l'Administració de l'Estat, exceptuant-se els membres del Govern.

    • El Defensor del Poble.

    • Els Magistrats, Jutges i Fiscals en actiu.

    • Els militars professionals i membres de les Forces i Cossos de Seguretat i Policia en actiu.

    • Els membres de les Juntes Electorals.

    Respecte a la incompatibilitat, l'article 159 LOREG disposa que “el mandat dels diputats i senadors és compatible amb exercir activitats privades, excepte en els casos següents:

    • Les activitats de gestió, defensa, direcció o assessorament davant de les Administracions públiques...

    • L'activitat de contractista o fiador d'obres, serveis i subministres i qualsevol contracte que es pagui amb fons d'organismes o empreses del sector públic estatal, autonòmic o local, o l'exercici de càrrecs que comportin funcions de representació, direcció o assessorament en companyies o empreses que es dediquen a aquestes activitats.

    • L'exercici de llocs o càrrecs que comportin funcions de direcció, representació o assessorament en empreses o societats arrendatàries o administradores de monopolis.

    • La prestació de serveis d'assessorament o de qualsevol altra classe, amb titularitat en favor d'organismes o empreses del sector públic estatal, autonòmic o local.

    • La participació superior al 10 %, adquirida en tot o en part amb posterioritat a la data de la seva elecció, a no ser que fos per herència, en empreses o societats que tinguin contractes d'obres, serveis o subministres...

    • Les funcions de President del Consell d'Administració, Conseller, Administrador, Director General, Gerent o càrrecs equivalents en societats i entitats que tinguin un objecte fonamentalment financer i facin apelació pública a l'estalvi i al crèdit.

    • I qualsevol altra activitat que per la seva naturalesa sigui incompatible amb la dedicació i les obligacions parlamentàries.”.

    3.4 Composició de les Corts Generals:

    El nombre de diputats no podrà ser superior a 400 ni inferior a 300, havent fixat la LOREG el nombre de 350 diputats, elegits per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. La circumscripció escollida és la província, assignant-se a cadascuna d'elles un mínim de dos Diputats i la resta en relació a l'importància numèrica de les poblacions de cadascuna de les províncies, essent representades les ciutats de Ceuta i Melilla per un diputat per a cada una d'elles.

    En quant al Senat, cambra de representació territorial, llurs components representen a les províncies (a raó de 4 Senadors per província, amb una consideració especial respecte de les províncies insulars: tres per les illes majors i un per les illes menors i, en relació a Ceuta i Melilla, 2 per cada població) i a les Comunitats autònomes (es designarà un Senador per cada Comunitat Autònoma i un altre més per cada milió d'habitants en el seu respectiu territori, en aquest darrer cas, l'elecció correspondrà a l'Assemblea Legislativa de la Comunitat en qüestió).

    3.5 Estructura de les Corts Generals:

    Les cambres estableixen llurs propis Reglaments, aproven els seus propis pressupostos autònomament i, de comú acord, regulen l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Les Cambres estan compostes per una sèrie d'òrgans necessaris a fi de possibilitar la funció que té assignada.

    Els òrgans d'ambdues cambres venen regulats en sengles Reglaments del Congrés i del Senat, poguent destacar-se els següents: la Presidència, la Mesa, la Junta de Portaveus, el Ple, les Comissions i la Diputació Permanent.

  • La Presidència:

  • L'elecció del President és una de les més importants manifestacions de l'independència del poder legislatiu.La seva elecció es verifica pel Ple de la Cambra, en la sessió constitutiva, essent precís que el candidat obtingui el vot de la majoria absoluta dels seus membres. Si no s'arribés a aquesta majoria, es procedirà a efectuar una nova votació, repetint-se entre els que haguessin obtingut les dues votacions més altes i resultant elegit el que obtingués major nombre de vots. Les seves funcions consisteixen en l'exercici de tots els poders administratius, així com les facultats de policia en l'interior de les respectives seus. A més, el President ostenta la representació de la Cambra, assegurant la bona marxa dels treballs, dirigint els debats i mantenint l'ordre d'aquests.

  • La Mesa:

  • La Mesa, que al Congrés està composta pel President, 4 Vice-Presidents i 4 Secretaris, i al Senat pel President, 2 Vice-Presidents i 4 Secretaris, ostenta la representació col.legiada i és l'òrgan rector de la Cambra. És la que dirigeix i ordena les tasques de la respectiva cambra, per tant, les seves atribucions són molt àmplies.

  • La Junta de Portaveus:

  • Els portaveus dels grups parlamentaris constitueixen la Junta de Portaveus, que es reunirà sota la presidència del President de cada Cambra. Per formar un grup parlamentari al Congrés els partits hauran de tenir un nombre mínim de 15 membres; també podran formar un grup parlamentari els Diputats de les formacions polítiques que sense reunir l'esmentat mínim, haguessin obtingut un nombre d'escons no inferior a 5, i, al menys, el 15 % dels vots de la circumscripció o el 5% al conjunt de l'Estat. Al Senat, un grup parlamentari estarà compost, al menys, de 10 Senadors. La Junta de Portaveus representa l'autèntic parer de la Cambra, a travès del vot ponderat de cada portaveu dels diferents grups parlamentaris. Es per tant un autèntic òrgan polític de gran transcendència, ja que a travès d'ella es poden ordenar i facilitar els debats.

  • El Ple:

  • És l'òrgan fonamental, essent constituït per la totalitat dels membres de la Cambra i essent el fòrum on té lloc la discussió i aprovació de tots els debats parlamentaris. A les sessions parlamentàries poden assistir, igualment, amb veu, però sense vot, els membres del Govern que no siguin membres de les Cambres.

  • Les Comissions:

  • Podran ser permanents, especials o d'enquesta. Estaran formades pels membres que designin els grups parlamentaris, en proporció a l'importància numèrica d'aquells en els Plens de les Cambres. Les funcions de les Comissions Permanents són de dos tipus: la d'aprovació dels projectes o proposicions de llei delegades pel Ple de les cambres i la de preparació dels treballs que després seran presentats a l'esmentat Ple, a travès dels dictàmens. Les Comissions Especials es formaran per decisió de la Mesa o del Ple de la Cambra, quan existeixin raons per a la seva constitució o la matèria a tractar no sigui específica de les Comissions Permanents.

  • La Diputació Permanent:

  • S'ha instituït un òrgan en cada una de les Cambres anomenat Diputació Permanent, que presidit pel President de cada Cambra, es composa d'un nombre de membres no inferior a 21, elegits pels grups parlamentaris d'acord amb la seva respectiva importància numèrica.

    Les funcions de la Diputació Permanent del Congrés consisteixen en vetllar pels poders de la Cambra quan aquesta no està reunida. Les seves facultats seran diferents, però, segons es tracti dels casos de dissolució o expiració del mandat del Congrés, o bé dels lapsus temporals existents entre els dos períodes de sessions (vacances parlamentàries). En el primer cas, la Diputació Permanent assumeix totes les facultats que en relació amb els Decrets-lleis s'atribueixen al Congrés dels Diputats a l'art. 86 Constitució. A més, exerciran les competències que amb respecte als estats d'alarma, excepció i setge, s'atribueixen a la Cambra. En el segon cas, durant els períodes de vacances, la Diputació Permanent podrà convocar el Ple de la cambra, en sessió extraordinària, sempre que ho consideri necessari.

    Pel que fa a la Diputació Permanent del Senat, només li correspon la facultat de convocar al Ple en sessió extraordinària i la de vetllar pels poders de la Cambra, quan es trobi en període de vacances.

  • Funcionament de les Cambres:

  • S'entén per legislatura el període de durada d'una Cambra, que la nostra Constitució fixa en 4 anys. Per tant, la finalització d'una legislatura comportarà una conseqüència, ja que quedaran sense efecte tots els treballs que s'estaven realitzant o que estaven en curs. Les noves cambres no estaran vinculades per aquells treballs.

    Les Cambres es reuniran anualment en dos períodes ordinaris de sessions: el primer, de setembre a desembre, i el segon, de febrer a juny.

    A més dels períodes ordinaris de sessions, les Cambres es podran reunir en sessions extraordinàries quan ho sol.liciti el Govern, la majoria absoluta del nombre legal de membres de qualsevol de les cambres o de la seva Diputació Permanent.

  • Funcions de les Corts Generals:

  • 3.7.1 Funció legislativa:

    El procediment d'aprovació de les lleis comença des de la iniciativa legislativa, que pot provenir de 4 vies diferents: del Govern (projectes de llei), del Congrés o del Senat (proposicions de llei), de les Assemblees de les Comunitats Autònomes o mitjançant l'iniciativa popular, amb un mínim de 500.000 signatures acreditades. Aquesta darrera iniciativa no podrà exercitar-se per a matèries reservades a lleis orgàniques, normes tributàries o de caràcter internacional, ni en el relatiu a la prerrogativa de gràcia.

    L'iniciativa governamental és prioritària, fins i tot el propi Govern monopolitza aquesta iniciativa en el cas dels Pressupostos de l'Estat. Els projectes de llei seran aprovats pel Consell de Ministres que els sotmetrà al Congrés, acompanyats d'una exposició de motius i dels antecedents necessaris per a pronunciar-se sobre ells. Es presentaran davant la Mesa del Congrés, que ordenarà la seva publicació al Butlletí Oficial del Congrés i el seu enviament immediat a la Comissió Permanent corresponent. Publicat el projecte, els Diputats tindran el termini de 15 dies per a presentar esmenes a la totalitat o a l'articulat. Si es presentessin a la totalitat caldrà que es pronuncïi el ple del Congrés, per acceptar-les o rebutjar-les. Si s'admetessin algunes de les esmenes a la totalitat, el projecte de llei serà retornat al Govern, concloent el procediment. Si el Ple del Congrés no acceptés cap de les esmenes a la totalitat, continuarà la tramitació de la llei en la Comissió legislativa corresponent. Igualment procedirà en cas de presentar-se esmenes parcials.

    Dins de la Comissió legislativa corresponent es nomenarà una Ponència per a que redacti un informe en el termini de 15 dies. Conclós l'informe de la Ponència, començarà el debat en la Comissió, que es farà article per article. El dictamen de la Comissió es remetrà al President del Congrés als efectes de la tramitació subsegüent, que consistirà en la votació del texte per part del Ple del Congrés, que requerirà el quòrum de la majoria absoluta en cas de que es tracti de Lleis Orgàniques o de la majoria simple en les lleis ordinàries; en aquest segon cas, les lleis podran ser aprovades per la pròpia Comissió legislativa, sempre que el Ple hagi delegat aquesta facultat.

    Aprovat un projecte de llei pel Congrés, el seu President el remetrà al Senat per a la seva deliberació i votació, disposant d'un termini de 2 mesos per a interposar el seu vet o introduir esmenes, a no ser que es declari d'urgència pel Govern o el Congrés, cas en el qual el termini es redueix a 20 dies naturals. La posició del Senat suposa una manifesta situació d'inferioritat respecte del Congrés, si es té en compte que el vet del Senat pot ser superat pel Congrés mitjançant la ratificació per majoria absoluta del text anteriorment aprovat pel Congrés. Les esmenes introduïdes pel Senat podran ser acceptades o rebutjades posteriorment pel Congrés, per majoria simple.

    El Rei sancionarà en el termini de 15 dies les lleis aprovades per les Corts Generals i les promulgarà i ordenarà la seva immediata publicació. Entrant en vigor les lleis als 20 dies de la seva publicació al BOE, a no ser que en aquestes es disposés altra cosa.

    3.7.2 Funció de control de l'activitat política del Govern:

    El Govern respon solidàriament de la seva gestió política davant del Congrés. El Senat representa un paper secundari en el control d'aquesta activitat política del Govern. Només ostenta facultats per a recabar informes, reclamar la presència dels membres del Govern i formular interpel.lacions i preguntes. El control del Govern es realitza fonamentalment mitjançant el Congrés, a través sobretot de la qüestió de confiança i la moció de censura.

    La qüestió de confiança és una facultat que només pot ser exercitada pel President del Govern i es tradueix en l'aparició del President davant del Congrés dels Diputats per sol.licitar la ratificació del seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança s'entendrà atorgada quan voti en favor seu la majoria simple dels Diputats.

    La moció de censura, en canvi, s'origina per la proposta que fa al menys una desena part dels Diputats, amb la finalitat de fer dimitir al President del Govern, havent-se d'incloure en la mateixa un candidat a la Presidència per al cas que la dita moció fos ratificada pel Congrés. No podrà ser votada fins que passin 5 dies des de la seva presentació, i podent-se plantejar altres mocions de censura alternatives durant els dos primers dies de l'esmentat termini. S'entendrà aprovada quan sigui votada favorablement per la majoria absoluta del Congrés.

    Tant la qüestió de confiança com la moció de censura poden originar la dimissió del President del Govern. Ara bé, en el primer cas, es procedirà a la designació d'un nou President d'acord amb el procediment de l'article 99 de la Constitució. En el cas de la moció de censura, el candidat alternatiu inclós a la moció, s'entendrà investit de la confiança de la Cambra, essent nomenat pel Rei.

    3.7.3 Funció financera:

    Aquesta funció es bifurca en la potestat tributària i la potestat pressupostària. La primera ve instituïda per la Constitució en significar l'article 133 que la potestat originària per establir els tributs correspon exclusivament a l'Estat, mitjançant llei.

    Respecte de la segona, la tramitació del pressupost fa evident l'actuació compartida entre l'executiu i el legislatiu, doncs correspondrà exclusivament al Govern l'elaboració dels Pressupostos generals de l'Estat, havent de presentar-los davant de les Corts, al menys amb 3 mesos d'antelació al de l'expiració de l'exercici econòmic per a que es tingui prou temps per ser deliberats per les cambres. Aquests Pressupostos, tot i que són aprovats per majoria simple, requeriran el pronunciament del Ple de les Cambres. En la tramitació de les esmenes contra aquests Pressupostos, qualsevol proposició o esmena que suposi augment de les despeses o disminució dels ingressos pressupostaris requerirà la conformitat del Govern per a la seva tramitació.

    3.7.4 Funció en relació a la política exterior:

    És competència d'ambdues cambres l'autorització per a la prestació del consentiment de l'Estat en tractats o convenis internacionals, en casos com són: els tractats de caràcter militar, de caràcter polític, que afectin a l'integritat del territori o als drets i els deures fonamentals, que impliquin obligacions financeres per a l'Hisenda Pública o suposin modificació d'una llei o mesures legislatives per a la seva execució. Els Tractats internacionals vàlidament celebrats, un cop publicats oficialment a Espanya, formaran part del seu ordenament jurídic.

    4 El poder executiu:

    El Govern neix originàriament de la pràctica i no del marc normatiu. La seva naturalesa és residual. Els altres poders van ser sustrets al Monarca com a conseqüència de les conquestes dels ciutadans. El poder executiu neix amb els residus competencials que li queden al poder reial. Calia esperar a la Constitució republicana de 1931 per a que el Govern adquirís perfils propis i independents, començant a manifestar-se el seu auge i una clara superioritat respecte dels demés poders públics. Aquesta preponderància es manifesta a través de tres institucions:

    • La votació d'investidura del President del Govern comprometrà a les forces parlamentàries que l'han recolzat, assentant les bases d'una col.laboració durant el mandat.

    • L'exigència d'un quòrum qualificat per fer dimitir al President del Govern mitjançant la moció de censura fa difícil que es produeixi la caiguda del Govern, sempre i quan compti amb una majoria parlamentària estable.

    • Les pròpies funcions que la Constitució atribueix al Govern reflexen la seva superioritat i dinamisme.

  • Composició del Govern:

  • El Govern està compost pel President, els Vicepresidents, els ministres i els demés membres que s'estableixin a la llei. D'això s'en dedueix que els únics membres estables del Govern seran el President i els Ministres, ja que el Vice-President o els Vice-Presidents i els demés membres que estableixi la llei dependran de l'opció política que faci el President. La figura del Vice-President, tot i això, s'ha institucionalitzat com un poder intermig entre el President i els demés Ministres, el que li confereix una gran rellevància política i una funció coordinadora que es manifesta en la presidència de la Comissió de Subsecretaris. L'incís final de l'article 98.1 possibilitarà l'incorporació d'altres òrgans superiors de l'Administració, com podrien ser els Secretaris d'Estat.

  • Nomenament del President del Govern:

  • En el procés de nomenament a President del Govern, poden destacar-se tres fases significatives: consultes i proposta de candidat, discurs d'investidura i votació, i per últim, el nomenament per part del Rei.

    • Consulta i proposta: Segons l'article 99 de la Constitució, "Després de cada renovació del Congrés dels Diputats, i en els demés supòsits constitucionals en que així procedeix, el Rei, prèvia consulta amb els representants designats pels Grups Polítics amb representació parlamentària, i a travès del President del Congrés, propondrà un candidat a la Presidència del Govern". En aquesta fase, es manifesta clarament el poder d'arbitratge que ostenta el Rei. Evidencia una facultat de decisió per part del Monarca.

    • Discurs d'investidura i voatció: l'article 99 disposa a continuació: "El candidat proposat ...expondrà davant del Congrés dels Diputats el programa polític del Govern que pretengui formar i sol.licitarà la conficança de la Cambra. Si el Congrés dels Diputats, pel vot de la majoria absoluta dels seus membres, atorgués la seva confiança a l'esmentat candidat, el Rei li nomenarà el seu President. De no arribar a la citada majoria, es sotmetrà la mateixa proposta a nova votació 48 hores després de l'anterior, i la confiança s'entendrà atorgada si obtingués la majoria simple. Si fetes les votacions no s'atorgués la confiança per a l'investidura, es tramitaran succesives propostes a la forma prevista als apartats anteriors. Si transcorregut el termini de 2 mesos, a partir de la primera votació de la seva investidura, cap candidat hagués obtingut la confiança del Congrés, el Rei dissoldrà ambdues Cambres i convocarà noves eleccions amb el refrendament del President del Congrés". La votació d'investidura no només es fa a la persona del candidat proposat, sinò al seu programa de govern.

    • Nomenament: el nomenament del President per part del Rei amb el refrendament del President del Congrés, constituïrà la darrera part d'aquest procés que culmina amb la formació del Govern, alhora que el nou President haurà de proposar al Rei el nomenament dels Ministres, advertint-se que el govern romandrà en funcions fins a la pressa de possessió del següent govern, per tal d'evitar qualsevol buit de poder.

    El Govern es forma mitjançant el procediment d'investidura del seu president i cessa per la celebració d'eleccions generals, pèrdua de la confiança parlamentària (per moció de censura o qüestió de confiança), dimisió o mort del seu president.

    El President dirigeix l'acció del Govern i coordina les funcions dels demés membres del Govern, sens perjudici de la competència i responasbilitat directa d'aquests en la seva gestió. La facultat que ostenta de proposar al Rei el nomenament dels ministres es una altra manifestació ineludible de la seva supremacía. Per això, la dimissió o renúncia del President duu aparellada la del Govern en ple. El President del Govern és una figura destacada, tant de l'acció política com administrativa del Govern.

  • Cesament del Govern:

  • L'article 101 de la Constitució preveu 4 possibilitats: després de la celebració de les eleccions generals, en els casos de pèrdua de confiança parlamentària, per dimissió o per defunció del seu President.

  • Després de la celebració d'eleccions generals, cal el cesament, ja que el Govern haurà de comptar amb la confiança del Congrés per poder exercir les seves funcions.

  • La pèrdua de la confiança parlamentària pot ocòrrer només per dos supòsits diferents: primer, per iniciativa del propi President en plantejar una qüestió de confiança i segon, per via de la moció de censura.

    • En el primer cas, el President del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant del Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança s'entendrà atorgada quan obtingui la majoria simple dels vots dels diputats, devent presentar la seva dimissió en cas de no obtenir l'esmentat quòrum de votació.

    • En el segon cas, la proposta prové de la oposició parlamentària, i s'ha d'incloure en la proposta un candidat alternatiu a President del Govern per al cas de que prosperès la moció de censura. Aixímateix, haurà de tenir-se en compte que la moció de censura no podrà ser votada fins que transcorrin 5 dies des de la seva presentació, permitint-se presentar, durant els dos primers dies de l'esmentat termini, mocions alternatives. Per últim, a diferència de la qüestió de confiança, la moció de censura precissarà per a la seva aprovació el vot favorable de la majoria absoluta del nombre legal de membres de la Cambra baixa.

    • La dimissió voluntària del President tindrà de ser acceptada pel Rei, ja que és un dels supòsits constitucionals previstos per al seu cesament, tot i que la seva funció moralitzadora pot influenciar en l'ànim del President per a que reconsideri la seva decissió. Tot i això, és una facultat que pertany legítimament al President i que per tal raó pot exercir-la si ho estimés necessari.

    • La defunció és una causa natural que produeix automàticament el cesament del Govern i que comporta l'inici del procés d'una nova elecció.

  • Estatut dels membres del Govern:

  • Sobre el règim d'incompatibilitats, l'article 98.3 de la Constitució disposa que "els membres del Govern no podran exercir altres funcions representatives que les pròpies del mandat parlamentari, ni qualsevol altra funció pública que no derivi del seu càrrec, ni activitat professional o mercantil...".

    En quant a la seva responsibilitat, al marge de la responsabilitat política que és exigida a través del Congrés dels Diputats, cal referir-se a la civil (exigida davant del Tribunal Suprem) i la penal (davant de la Sala del Penal del mateix Tribunal Suprem). En cas de que els membres del Govern o el seu President incorrin en responsabilitat penal no els hi podrà ser aplicable la prerrogativa reial de gràcia.

  • Les funcions del Govern:

  • D'acord amb les disposicions constitucionals, el Govern exerceix les funcions següents:

  • FUNCIÓ POLÍTICA:

  • L'article 98 de la Constitució al.ludeix al que s'entén per funció política del Govern. En el seu primer incís, destaca la direcció de la política interior, entenent-se per tal, el desenvolupament bàsic de la gesetió del Govern. Així, la decissió de controlar la inflació, de contenir els preus al consum, de reduir la despesa pública, d'augmentar les prestacions socials, en són exemples.

    Quant a la política interior de l'Estat, fa el seu programa de Govern, acceptat prèviament pel Parlament mitjançant el vot d'investidura.

    Pel que fa a la política exterior, la dirigeix amb l'autorització de les Corts Generals. Hem d'entendre el desenvolupament de les relacions internacionals, les decissions respecte dels convenis internacionals, la determinació de participar o no en determinats fòrums multinacionals, la pertinença a organismes pluriestatals,... Aquestes decissions competen al Govern, però haurà de comptar amb la prèvia autorització de les Corts en els casos contemplats per l'article 94 de la Constitució. Les Cambres hauran de ser immediatament informades de la conclusió de tractats o convenis.

    Respecte als poders, als òrgans i a les institucions de l'Estat, dissol les Corts; proposa al rei un referèndum consultiu, amb l'autorització prèvia del Congrés dels Diputats; interposa el recurs d'inconstitucionalitat; participa en la declaració de situacions d'anormalitat constitucional.

  • FUNCIO EXECUTIVA:

  • Es manifesta a través de la potestat reglamentària i de l'activitat merament executiva del Govern. La potestat reglamentària s'exerceix mitjançant els Decrets del Consell de Ministres o de les Ordres de les Comissions Delegades del Govern o dels propis Ministres. En l'exercici d'aquesta funció reglamentària s'hauran de tenir en compte els principis de legalitat (que determina l'imposibilitat de que el Govern reguli matèries reservades a la llei) i el de jerarquia normativa (que estableix la plena subordinació d'aquesta potestat reglamentària a la llei i a les demés normes de rang superior). El Govern exercirà la potestat reglamentària, és a dir, la facultat de dictar normes obligatòries i de caràcter general, però amb valor subordinat a la llei.

    L'activitat merament executiva es tradueix en la producció d'actes jurídics concrets, els quals hauran de manifestar-se a través de l'anomenat procediment administratiu i mitjançant un òrgan competent, és a dir, que sigui un subjecte de l'Administració en exercici d'una potestat administrativa.

  • PARTICIPACIO EN LA FUNCIO LEGISLATIVA:

  • El Govern participa en la funció legislativa a través de tres figures: els projectes de llei, els decrets-llei i els decrets legislatius.

    • Els projectes de llei que seran aprovats pel Consell de Ministres. La Constitució destaca aquesta classe d'iniciativa a fi de que des d'ells s'elaborin les corresponents lleis, essent aquesta iniciativa governamental prioritària sobre les altres tres iniciatives legislatives.

    • Els Decrets-llei, que es fonamenten en circumstàncies d'extraordinària i urgent necessitat, són disposicions legislatives provisionals amb rang de llei que no podran afectar a aquelles matèries reservades a lleis orgàniques, i que precissaran de la seva convalidació immediata per part del Congrés dels Diputats.

    • Els Decrets legislatius, obeeixen a raons de caràcter tècnic, el seu fonament procedeix de la necessitat d'articular les bases d'una llei o de refondre una sèrie de disposicions normatives disperses en un sol texte positiu. L'autorització per part de les Corts és “a priori”, en forma de llei de bases quan es tracti d'articular aquestes bases o en forma de llei ordinària per al cas que es tracti de refondre textes legals. L'autorització o delegació legislativa haurà d'atorgar-se al Govern de forma expressa, per a matèries concretes i amb fixació del termini per al seu exercici.

  • FACULTATS PRESSUPOSTÀRIES:

  • Els Pressupostos Generals de l'Estat constitueixen l'instrument essencial a través del qual es manifesta la política econòmica del Govern; per això, l'iniciativa de la llei pressupostària només i exclusivament podrà partir del Govern, precisant-se per a la seva aprovació que es reuneixi el Ple del Congrés, tot i que el quòrum de votació exigit no és qualificat, bastant la majoria simple. Com a conseqüència de la seva exclusiva iniciativa, tota proposició o esmena que impliqui augment de les despeses o disminució dels ingressos previstos precisarà del requisit de conformitat del Govern per ser tramitada.

  • FACULTATS DE DISSOLUCIÓ DE LES CAMBRES:

  • El President, prèvia deliberació del Consell de Ministres, podrà proposar la dissolució de qualsevol de les Cambres, que serà decretada pel Rei, havent de fixar-se, alhora, la data de les eleccions. Aquesta facultat no podrà exercir-la de nou fins que hagi transcorregut un any des de l'anterior. Aquesta facultat és la contrapartida del control que exerceix el Congrés sobre l'actuació política del Govern. Ara bé, en tant que s'estigui tramitant la moció de censura no podrà proposar el President del Govern la dissolució del Congrés, ja que faria completament estèril aquesta facultat de la Cambra baixa. Tampoc podrà dissoldre's el Congrés mentres estiguin declarats algun dels estats d'alarma, excepció i setge.

  • La Llei del Govern:

  • Introducció:

  • Les Corts Generals, responent al mandat contingut a l'article 98 de la Constitució, han dictat recentment l'anomenada Llei del Govern (Llei 50/1997, de 27/11). Aquest texte legal té per finalitat precisar i desenvolupar l'organització, competència i funcionament del nucli fonamental del poder executiu com és el Govern; però no només es refereix al Consell de Ministres, sinò també al seu President, Vice-Presidents, Ministres, i als demés òrgans de col.laboració, com són els Secretaris d'Estat.

    A l'Exposició de Motius de la Llei es destaquen els tres principis informadors que configuren el funcionament del Govern: el de direcció presidencial (amb el qual es deixa constància de la postura de supremacia del President respecte a la del resta dels seus integrants, ja que del mateix depén l'existència mateixa del Govern), el de col.legialitat (del qual s'en deriven dues conseqüències: la responsabilitat solidària de tots els seus membres respecte dels acords que s'adoptin, sens perjudici de l'específica responsabilitat dels Ministres, com a titulars dels seus respectius Ministeris, i per un altre, el funcionament en forma col.legiada.) i el principi relacionat amb el caràcter departamental (que atorga al titular de cada Ministeri una àmplia autonomia i responsabilitat en l'àmbit de la seva respectiva gestió).

  • El Govern:

  • La Llei del Govern s'estructura en 5 Títols. El Títol I tracta de la composició, organització i òrgans de col.laboració i de recolzament. Es fa una distinció entre el Govern, en el seu concepte d'òrgan de naturalesa política (com a tal li corresponen les competències de l'article 97 de la Constitució), i el Consell de Ministres, com a òrgan col.legiat superior del Govern (al qual corresponen una llarga sèrie de competències pròpies en la seva condició d'òrgan superior col.legiat de l'Administració)

  • Membres del Govern:

    • EL PRESIDENT DEL GOVERN:

    Dirigeix l'acció de Govern i coordina les funcions de la resta dels membres del mateix, sens perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en la seva gestió. Li corresponen les següents atribucions:

    • Representar al Govern

    • Establir el seu programa polític

    • Determinar les directrius de la política interior i exterior, i dirigir la política de defensa

    • Proposar al Rei, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la dissolució de les Cambres., i la convocatòria d'un referèndum consultiu, amb l'autorització prèvia del Congrés

    • Plantejar davant del Congrés, prèvia deliberació del Consell de Ministres, la qüestió de confiança

    • Convocar, presidir i fixar l'ordre del dia de les reunions del Consell de Ministres, excepte quan hi assisteixi el Rei a petició del propi President

    • Refrendar els actes del Rei i sotmetre'l per a la seva sanció les normes amb rang de llei

    • Interposar el recurs d'inconstitucionalitat

    • Crear, modificar o suprimir, per Reial Decret, els Ministeris i Secretaries d'Estat i l'estructura orgànica de la Presidència del Govern

    • Proposar al Rei el nomenament i separació dels Vice-Presidents i dels Ministres

    • Resoldre els conflictes d'atribucions entre els diferents Ministeris i impartir instruccions a la resta dels membres del Govern.

    El que realment ha assolit la Llei del Govern ha consistit en unir en sol text les importants funcions que, atribuïdes al President, estaven disperses per diferents normes.

    • EL VICE-PRESIDENT:

    Segueix sent un càrrec disponible pel President. La seva existència dependrà del que aquest decideixi, i, cas que també assumeixi un Ministeri, tindrà també la condició de Ministre.

    • ELS MINISTRES:

    Als Ministres com a titulars dels seus respectius Departaments, els correspondrà el desenvolupament de l'acció del Govern en l'àmbit del seu propi Ministeri, l'exercici de la potestat reglamentària en matèries pròpies del seu Ministeri, refrendar els actes del Rei en matèria de la seva competència i les altres competències que els atribueixin les normes.

    A més dels Ministres titulars dels Departaments, podran existir Ministres sense cartera, als quals s'atribuirà la responsabilitat de determinades funcions governamentals.

    • COMISSIONS DELEGADES DEL GOVERN:

    La Llei del Govern al.ludeix d'una forma àmplia a aquestes Comissions, que són òrgans col.legiats que tractaran d'aquells assumptes que per afectar a varis Ministeris s'han de tractar col.legiadament, però que alhora no tenen prou rellevància com per tractar-se al Consell de Ministres. Fins i tot, per delegació del Consell de Ministres podran assumir funcions de caràcter administratiu. La seva creació serà acordada al Consell de Ministres mitjançant Decret, a proposta del President del Govern, havent d'especificar el Decret de creació: el membre del Govern que assumeix llur presidència, els Ministres i Secretaris d'Estat que l'integrin, el membre de la Comissió que n'exercirà la Secretaria i les funcions que se li atribuiran. Les seves competències seran les de:

    • Examinar les qüestions que afectin a varis Departaments

    • Estudiar aquells assumptes que requereixin una proposta conjunta al Consell de Ministres

    • Resoldre aquells assumptes que afectant a varis Ministeris no hagin de ser portats al Govern.

    Les seves deliberacions seran secretes.

    • ORGANS DE COL.LABORACIO I RECOLZAMENT AL GOVERN:

    La Llei distingeix: els Secretaris d'Estat, la Comissió General de Secretaris d'Estat i Sots-secretaris, el Secretariat del Govern i els Gabinets.

    • Respecte dels Secretaris d'Estat, seran responsables d'un sector específic del Ministeri o de la Presidència del Govern, podent representar als seus Ministres respectius, per delegació expressa d'aquests, en matèries pròpies de la seva competència.

    • La Comissió General de Secretaris d'Estat i Sots-secretaris tindrà per finalitat fonamental examinar tots els assumptes que vagin a sotmetre's a aprovació pel Consell de Ministres. La seva funció fonamental consisteix en preparar les sessions d'aquest Consell, per tant, tots els afers que es vagin a sotmetre a aprovació del Consell s'hauran d'examinar prèviament per la Comissió, excepte aquells que es determinin en les pròpies normes de funcionament del Govern. Es prohibeix expressament que aquesta Comissió pugui adoptar acords per delegació del propi Govern.

    • El Secretari del Govern, com a òrgan de suport al Consell de Ministres i dels restants òrgans col.legiats del Govern, tindrà les següents competències:

    • Assistència al Ministre Secretari del Consell de Ministres

    • Remissió de les convocatòries als diferents membres dels òrgans col.legiats

    • Col.laboració amb les Secretaries Generals Tècniques de les Comissions Delegades del Govern

    • Arxiu i custòdia de les Actes de les reunions

    • Vetllar per la inserció al BOE de les disposicions i normes aprovades pel Govern.

    • Els Gabinets són òrgans de suport polític i tècnic del President del Govern, dels Vice-Presidents, dels Ministres i dels Secretaris d'Estat i duen a terme funcions de confiança, i assessorament, bàsicament en les seves relacions amb les altres institucions. Donat el seu caràcter d'òrgans de caràcter consultiu, no tindran caràcter resolutiu. Aquests Gabinets hauran de prestar el seu suport en el desenvolupament de la tasca política d'aquells òrgans, en el compliment de les seves tasques de caràcter parlamentari i en llurs relacions amb les institucions i l'organització administrativa.

  • Estatut dels membres del Govern i altres òrgans de col.laboració:

  • El Títol Segon de la Llei del Govern es dedica a regular l'estatut dels membres del Govern, i en especial, els requisits d'accés al càrrec, el seu nomenament i cesament, el sistema de suplència i el règim dincompatibilitats.

    En quant al nomenament i cesament del President o dels Ministres, cal observar que per a ser membre del Govern s'ha de ser espanyol, major d'edat, gaudir dels drets de sufragi actiu i passiu, així com no estar inhabilitat per a exercir càrrec públic per sentència judicial ferma. En quant a la suplència dels Ministres , haurà de recaure en un altre membre del Govern. El règim d'incompatibilitats ve regulat a la Llei reguladora del règim d'incompatibilitats dels alts càrrecs.

    Els Secretaris d'Estat són nomenats i separats per Reial Decret del Consell de Ministres, a proposta del President del Govern o del Ministre del Departament al qual pertany. Tenen el mateix règim d'incompatibilitats que els Ministres.

  • Normes de funcionament:

  • El Títol III al.ludeix a les normes de funcionament del Govern i a la delegació de competències.

    El President, que fixarà l'ordre del dia, convocarà i presidirà les seves sessions, actuant com a Secretari el Ministre de la Presidència, devent aixecar-se acta en la que figurarà exclusivament les circumstàncies relatives al temps i lloc de la seva celebració, relació d'assistents, acords adoptats i informes presentats. Les reunions del Consell de Ministres podran tenir caràcter decisori o deliberant.

    El President podrà delegar competències en favor dels Ministres o el Vice-President, i els Ministres en favor dels Secretaris d'Estat, dels Delegats del Govern o dels òrgans directius del seus Departaments.

  • El Govern en funcions:

  • Quan el Govern cessant continua en funcions fins la presa de possessió del nou, haurà de limitar-se la seva gestió al despatx ordinari dels seus assumptes, excepte casos d'urgència o per raons de necessitat. Es prohibeix al Govern en funcions, taxativament:

    • Proposar al Rei la dissolució de les Cambres

    • La convocatòria de referèndum

    • Plantejar la qüestió de confiança

    • Aprovar els Projectes de llei de Pressupostos Generals de l'Estat i demés projectes de llei

    Les delegacions legislatives atorgades per les Corts (per a elaborar Decrets Legislatius) quedaran en suspens durant aquest temps.

  • Funció normativa del Govern:

    • Iniciativa legislativa del Govern:

    El Títol V es dedica al procediment per a l'exercici de l'iniciativa legislativa. L'iniciativa legislativa del Govern, que es recondueix a travès dels anomenats Projectes de Llei, es desenvolupa en dues fases: en una primera, que és la presa de raó, el Consell de Ministres assumeix l'esmentada iniciativa, anomenada avant-projecte de llei, que s'ha originat al Ministeri competent, previ informe de la seva Secretaria General Tècnica, decidint el Consell sobre ulteriors tràmits, i en particular sobre les consultes, dictamens i informes que resultin convenients, sens perjudici dels legalment preceptius. I en una segona, un cop acomplerts els esmentats tràmits, el Consell ho aprova, però ja com a Projecte de Llei, remetent-se posteriorment al Congrés o, si s'escau, al Senat, per al seu tràmit parlamentari, a fi de transformar-lo en Llei. Per raons d'urgència, la Llei contempla la possibilitat de que es prescindeixi de la primera fase, és a dir, de la corresponent a la presa de raó del corresponent avant-projecte.

    • Potestat reglamentària:

    En quant a l'exercici de la potestat reglamentària, destaca els principis de legalitat i jerarquia normtiva. Pel que fa al primer, determina que el seu exercici es realitzarà conforme a la Constitució i les Lleis. Alhora, es determinen les matèries que estan vetades a l'exercici d'aquesta potestat reglamentària, i que són els següents: en primer lloc, s'expressa que no podran regular matèries objecte de reserva de llei, ni tipificar delictes, faltes i infraccions administratives, estavlir penes o sancions; i en segon lloc, no podran establir tributs, cànons o altres càrregues o prestacions personals o patrimonials de caràcter públic.

    Pel que fa al principi de jerarquia normativa, els Reglaments s'ajustaran a les següents normes de competència i jerarquia: Disposicions aprovades per Reial Decret del President del Govern o del Consell de Ministres i Disposicions aprovades per Ordre Ministerial.

    L'esmentat Títol conclou fent referència al principi d'inderogabilitat dels Reglaments, titllant de nul.litat les resolucions que el vulnerin.

    • Procediment d'elaboració dels Reglaments:

    La Llei estableix les següens fases:

    • Iniciació: La durà a terme el Centre directiu competent mitjançant l'elaboració del corresponent projecte, al que s'acompanyarà un informe sobre la necessitat i oportunitat d'aquell i una memòria econòmica.

    • Audiència i informació pública: Elaborat el texte de la disposició general, si aquesta afecta als drets i interesos legítims dels ciutadans, s'els hi donarà audiència durant un termini mai inferior als 15 dies. Quan la naturalesa de la disposició ho aconselli serà sotmés l'expedient al tràmit d'informació pública.

    • Informes: En tot cas haurà d'informar la Secretaria General Tècnica. Si la disposició afectés a la distribució de les competències entre l'Estat i les Comunitats Autònomes serà necessari l'informe previ del Ministeri d'Administracions Públiques.

    • Entrada en vigor: Donat el caràcter normatiu de les disposicions generals, aquestes no podran estar en vigor fins que es publiquen íntegrament al BOE.

    La llei fa una ordenació de les normes reglamentàries en base als principis de jerarquia i competència:

  • Decrets legislatius, Decrets-Llei, ambdós amb rang de llei.

  • Decrets de la Presidència del Govern, que són disposicions i actes l'adopció dels quals vingui atribuida al President.

  • Decrets del Consell de Ministres, que són les decisions que aproven normes reglamentàries de la competència d'aquell i les resolucions que hagin d'adoptar l'esmentada forma jurídica.

  • Acords del Consell de Ministres, que són les decisions de l'esmentat òrgan que no han d'adoptar la forma de Decrets.

  • Acords adoptats per les Comissions Delegades del Govern, revestiran la forma d'Ordre del Ministre competent o del de la Presidència, quan afecti a varis Ministeris.

  • Ordres Ministerials, disposicions i resolucions dels Ministres. Si aquestes afectessin a varis Ministeris, revestiran la forma d'Ordre del Ministre de la Presidència.

  • La Llei del Govern regula les diferents formes de control de l'activitat tant política com administrativa del Govern, reconduint-la a través del control polític de les Corts Generals, a través del control del Tribunal Constitucional respecte dels actes del Govern susceptibles de ser fiscalitzats per l'esmentat Tribunal, o de la Jurisdicció Contenciós-Administrativa, respecte als seus actes i disposicions de caràcter administratiu.

    .

  • El Poder Judicial:

  • Introducció:

  • L'Estat de Dret, en implicar separació dels poders de l'Estat i exercici de la sobirania popular, requereix l'existència d'uns òrgans judicials que, caracteritzats per la seva independència, tinguin un emplaçament constitucional que els permeti l'exercici de les seves funcions. Els òrgans judicials exerceixen les següents funcions:

  • La protecció jurisdiccional dels drets i llibertats públiques. L'article 24 destaca que “totes les persones tenen dret a obtenir la tutela efectiva dels jutges i tribunals en l'exercici dels seus drets i interesos legítims...

  • El control i fiscalització de l'activitat dels poders públics: l'article 106 de la nostra Constitució determina que “els Tribunals controlen la potestat reglamentària i la legalitat de l'actuació administrativa, així com el sotmetiment d'aquesta als fins de la justícia”.

  • Principis d'ordenació de la funció judicial:

  • Es contenen al Títol VI de la Constitució:

  • Independència:

  • La Constitució enuncia els principis bàsics i ordenadors de la funció judicial des del principi d'independència, que constitueix la característica essencial del poder judicial. L'article 117 assenyala que: “la justícia emana del poble i s'administra en el nom del Rei per Jutges i Magistrats integrants del poder judicial, independents, inamovibles, responsables i sotmesos únicament a l'imperi de la llei”. L'exercici de la funció judicial ha de realitzar-se sense cap tipus d'interferència, no estant subjectes els jutges a cap ordre o instrucció que procedeixi d'un òrgan superior, en tal sentit el jutge “únicament estarà sotmés a l'imperi de la llei”, i consegüentment al seu franc albir a l'hora d'aplicar la llei.

  • Inamovilitat:

  • Els jutges i magistrats només podran ser remoguts dels seus càrrecs per les causes i procediments previstos a la llei, corresponent al Consell General del Poder Judicial l'exercici del règim disciplinari.

  • Exclusivitat i unitat de jurisdicció:

  • La funció jurisdiccional està reservada exclusivament als Jutjats i Tribunals previstos a les lleis, segons les normes de procediment i competències que les mateixes estableixen. La jurisdicció és única i s'exercirà pels Jutjats i Tribunals. Només podem trobar l'excepció de la jurisdicció militar limitada a l'àmbit estrictament militar i als supòsits d'estat de setge.

  • Responsabilitat:

  • L'article 121 diu el següent: “els danys causats per error judicial, així com els que siguin conseqüencia del funcionament anormal de l'Administració de justícia, donaran dret a una indemnització a càrrec de l'Estat, conforme a la llei”.

    La mera revocació o anulació de les resolucions judicials no presuposa per si només dret a l'indemnització. Tot i això, tindran dret a indemnització, els que després d'haver patit presó preventiva, siguin absolts per inexistència de fets o s'hagi dictat “acto de sobreseimiento libre”, sempre que se li hagin provocat perjudicis.

  • Gratuïtat:

  • La manca de recursos econòmics no ha d'obstaculitzar les possibilitats de defensa que pugui tenir una persona per poder-se dirigir a un Jutge o Tribunal. L'article 119 disposa que “la justícia serà gratuïta quan així ho disposi la llei i, en tot cas, respecte de quins acreditin mancances de recursos per a litigar”..

  • Publicitat i oralitat:

  • L'article 120 manifesta que “les actuacions judicials seran públiques, amb les excepcions que preveïn les lleis de procediment”. Aquest principi s'ha d'entendre, igualment, en el sentit de que tots els interessats tindran dret a conèixer l'estat de tramitació de les actuacions judicials i l'accés a tots aquells registres i antecedents, excepte que tinguin el caràcter de reservats.

  • Participació ciutadana:

  • Aquest principi ve enunciat a l'article 125 de la Constitució: “els ciutadans podran exercir l'acció popular i participar en l'Administració de Justícia mitjançant l'institució del Jurat, en la forma i amb respecte a aquells procesos penals que la llei determini, així com en els Tribunals consuetodinaris i tradicionals”.

  • Col.laboració amb la justícia:

  • Aquest principi es desplega en dos deures per part del ciutadà: l'obligació de respectar i cumplir les sentències i resolucions judicials que hagin guanyat fermesa o siguin executables i la de prestar la col.laboració requerida pels Jutges i Tribunals, tant en el curs del procés com en el moment de l'execució de la sentència.

  • Principi de reserva de llei en matèria estatutària:

  • L'article 122.1 disposa que la Llei Orgànica del Poder Judicial determinarà l'organització de la justícia i l'estatut jurídic dels jutges, magistrats i del personal al servei de l'Administració de Justícia.

  • Organització judicial:

  • Introducció:

  • La Constitució espanyola sotmet a un desenvolupament legislatiu posterior l'organització dels Jutjats i Tribunals, a través de la que s'anomena Llei Orgànica del Poder Judicial. Aquesta llei, d'1 de Juliol de 1985, regula la composició i atribucions dels òrgans jurisdiccionals. La nostra Constitució destaca en el seu articulat tres òrgans: el Tribunal Suprem, el Consell General del Poder Judicial i el Ministeri Fiscal.

  • El Consell General del Poder Judicial:

  • Caràcter i regulació:

  • Segons l'article 122.2 de la Constitució es configura al Consell General del Poder Judicial com l'òrgan de govern del Poder Judicial. Es pretén l'auto-govern d'aquest poder i conseqüentment la plena virtualitat de l'independència dels Jutges. La seva regulació concreta es troba a la Llei Orgànica del Poder Judicial. Segons aquesta norma, el Consell General exerceix la seva competència en tot el territori nacional.

  • Composició:

  • El Consell General del Poder Judicial estarà integrat per:

  • El President del Tribunal Suprem, que el presideix.

  • Vint Vocals nomenats pel Rei per un període de 5 anys.

  • D'aquests:

    • 12 entre Jutges i Magistrats en servei actiu de totes les categories judicials. Dels 12, cada Cambra proposarà, per majoria de 3 cinquenes parts dels seus membres, a 6, escollits d'entre els citats jutges i magistrats.

    • 4, a proposta del Congrés dels Diputats.

    • 4, a proposta del Senat.

    Aquests 8 darrers, s'escolliran també per majoria de 3/5 dels membres de cada Cambra d'entre advocats i altres juristes de reconeguda competència i amb més de 15 anys d'exercici de la professió.

    El President del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial serà nomenat pel Rei a proposta del propi Consell entre membres de la carrera judicial o juristes de reconeguda competència, amb més de 15 anys d'antiguitat en la seva carrera o en l'exercici de la seva professió.

    És la primera autoritat judicial de la Nació, i ostenta la representació del Poder Judicial i de l'òrgan de govern del mateix.

  • Competències:

  • Poden ser decisòries o consultives. Segons l'article 107 de la Llei Orgànica del Poder Judicial tindran competències decisòries en les següents matèries:

  • Proposta per majoria de 3/5 per al nomenament del President del Consell General del Poder Judicial i del Tribunal Suprem.

  • Proposta per la mateixa majoria per al nomenament de 2 membres del Tribunal Constitucional.

  • Inspecció de Jutjats i Tribunals.

  • Formació i perfeccionament, provisió de destinacions, ascensos, situacions administratives i règim disciplinari de Jutges i Magistrats.

  • Nomenament mitjançant Ordre dels Jutges i presentació a Reial Decret referendat pel Ministre de Justícia, dels nomenaments de Magistrats del Tribunal Suprem Presidents i Magistrats.

  • Nomenament del Secretari General i membres dels Gabinets depenents del mateix.

  • Exercici de les competències relatives al Centre d'Estudis Judicials que la Llei li atribueix.

  • Elaboració i aprovació de l'avantprojecte de pressupost del Consell.

  • Potestat reglamentària sobre el personal al servei del CGPJ, la seva organització i funcionament.

  • Publicació oficial de la colecció de jurisprudència del Tribunal Suprem.

  • Les demés que els atribueixen les lleis.

  • El CGPJ té competències consultives i en aquest sentit ha d'informar dels avantprojectes de lleis i disposicions generals en relació amb les següents matèries:

  • Determinació i modificació de les demarcacions judicials.

  • Fixació i modificació del planter orgànic de Jutges, Magistrats, Secretaris i personal que presti els seus serveis a l'Administració de Justícia.

  • Estatut orgànic de Jutges i Magistrats.

  • Estatut orgànic dels Secretaris i la resta del personal al servei de l'Administració de Justícia.

  • Normes processals i qualsevol altres que afectin a la constitució, organització, funcionament i govern dels Jutjats i Tribunals.

  • Règim penitenciari.

  • Aquelles altres que els atribueixen les lleis.

  • Funcionament:

  • El CGPJ s'estructura en els següents òrgans: el President, el Vice-President, el Ple, la Comissió Permanent, la Comissió Disciplinària, la Comissió de Qualificació.

  • El President:

  • El President del Consell General del Poder Judicial és el President del Tribunal Suprem i és nomenat pel Rei a proposta del CGPJ entre membres de la carrera judicial o juristes de reconeguda competència, amb més de 15 anys d'antiguitat en la seva carrera o en l'exercici de la seva professió. Podrà ser reelegit i nomenat, per una sola vegada, per a un nou mandat.

    El President té assignades les següents funcions:

  • Representa al Consell.

  • Convoca i presideix les sessions del Ple i de la Comissió Permanent, resolguent els empats amb el seu vot qualitatiu.

  • Fixa l'ordre del dia de les sessions.

  • Sotmet les propostes que estimi oportunes.

  • Proposa la designació de Ponències per a preparar la resolució o despatx d'un assumpte.

  • Autoritza amb la seva signatura els acords del Ple i de la Comissió Permanent.

  • Exerceix la direcció de l'activitat dels òrgans tècnics del Consell.

  • Exerceix les demés funcions previstes per les lleis.

  • El Vice-President:

  • El Vice-President del Consell General del Poder Judicial és proposat pel Ple entre els seus Vocals, per majoria de 3/5 dels seus components i serà nomenat pel Rei.

  • El Ple:

  • Està composat de tots els membres del Consell, requerint-se per a la seva vàlida constitució la presència d'al menys, 14 dels seus vocals. Es reunirà, prèvia convocatòria del President, en sessions ordinàries i extraordinàries, segons el que es determini en el Reglament d'Organització, aprovat pel propi Consell. Haurà de celebrar sessió extraordinària quan ho sol.licitin 5 dels seus membres, incloent en l'ordre del dia els assumptes que aquests hagin proposat.

    Són competències del Ple:

  • La proposta de nomenament del President del Consell, de 2 Magistrats del Tribunal Constitucional, dels Presidents de Sala i Magistrats del Tribunal Suprem, dels Presidents dels Tribunals Superiors de Justícia, així com el prestar l'audiència prèvia sobre el nomenament del Fiscal General de l'Estat.

  • Resoldre els recursos d'alçada, els expedients de rehabilitació i decidir en alguns casos de la separació i jubilació de Jutges i Magistrats.

  • Evacuar els informes preceptius i exercir la seva potestat reglamentària.

  • Elegir i nomenar els vocals components de les Comissions i Delegacions.

  • Aprovar la memòria anual i l'Avantprojecte de Pressupost.

  • Realitzar qualsevol altra funció, que correspongui al Consell i no es trobin expressament atribuïdes a un altre òrgan del mateix.

  • La Comissió Permanent:

  • Estarà formada pel President del Consell i 4 Vocals, elegits per una majoria de 3/5 per acord del propi Ple del Consell, 2 pertanyents a la carrera judicial i altres 2 que no en formin part d'aquesta.

    Les reunions de la Comissió permanent seran vàlides quan compten amb l'assistència d'al menys 3 dels seus components.

  • La Comissió Disciplinària:

  • Estarà integrada per 5 membres elegits anualment pel Ple per majoria de 3/5. 3 d'ells pertanyents a la carrera judicial i 2 que no en formen part. Ha d'actuar amb tota l'assistència de tots els seus components per a l'instrucció d'expedients i imposició de sancions a Jutges i Magistrats.

  • La Comissió de Qualificació:

  • El nombre de membres, elecció d'aquests i “quòrum” seran els mateixos que per a la Comissió Disciplinària. Li correspon informar sobre els nomenaments de la competència del Ple.

  • Altres òrgans judicials:

  • Des d'un punt de vista territorial Espanya s'organitza judicialment en municipis, partits judicials, províncies i Comunitats Autònomes.

    Orgànicament, la justícia al nostre país queda estructurada d'aquesta forma:

    • Tribunal Suprem, amb jurisdicció a tot el territori nacional.

    • Audiència Nacional, amb jurisdicció a tot el territori nacional.

    • Jutjats Centrals d'Instrucció, amb la mateixa jurisdicció.

    • Jutjats Centrals de lo Penal, amb la mateixa jurisdicció.

    • Tribunals Superiors de Justícia amb jurisdicció al territori de cada Comunitat Autònoma.

    • Audiències Provincials, amb jurisdicció a cadascuna de les províncies.

    • Jutjats del Contenciós-Administratiu, Jutjats de Menors, Jutjats del Social, Jutjats de Vigilància Penitenciària, Jutjats del Penal, amb jurisdicció, tots ells, al territori de la província.

    • Jutjats de primera instància i instrucció, amb jurisdicció als partits judicials.

    • Jutjats de Pau amb jurisdicció al municipi del que pren el seu nom.

    La Llei Orgànica del Poder Judicial articula els diferents òrgans jurisdiccionals de manera equilibrada d'acord amb el model de planta dissenyat per l'esmentada llei quedant estructurats de forma que la primera instància sigui un òrgan unipersonal, la segona sigui un òrgan col.legiat i transformant-se el Tribunal Suprem, com un òrgan de casació la principal funció del qual serà la d'unificació en l'interpretació de la Llei i la doctrina.

  • Repercusió de la Llei Orgànica del Poder Judicial a l'esfera de les Corporacions Locals:

  • Una de les singularitats que contempla la citada llei és el procediment de l'elecció dels Jutges de Pau, en el que desenvolupen una part molt activa els Ajuntaments, alhora que seran escollits pel Ple de les esmentades Corporacions, pel quòrum de la majoria absoluta, entre les persones que, reunint les condicions generals, així ho sol.licitin. Els esmentats jutges seran nomenats per la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de la respectiva Comunitat Autònoma, per un període de 4 anys.

    Si en el termini de 3 mesos l'Ajuntament corresponent no efectués la proposta, la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia procedirà a designar Jutge de Pau. S'actuarà d'igual manera quan la persona proposta per l'Ajuntament no reunís, a jutge de la Sala de Govern i escoltat el Ministeri Fiscal, les condicions exigides per la Llei Orgànica del Poder Judicial.

    El procediment de nomenament dels Jutges de Pau s'iniciarà prèvia convocatòria pública, que es publicarà al Butlletí Oficial de Província i mitjançant edictes al tauler d'anuncis de l'Ajuntament, al Jutjat de 1ª Instància i Instrucció del Partit o Jutjat Degà si hagués varis d'aquella classe i al propi Jutjat de Pau. Si no hi hagués sol.licitants, el Ple ho elegirà lliurement.

    Les instal.lacions i mitjans instrumentals del Jutjat de Pau, estaran a càrrec de l'Ajuntament respectiu. Per això, als Pressupostos Generals de l'Estat s'establirà un crèdit per subvencionar als Ajuntaments per a que atenguin les necessitats esmentades, fixant-se en funció del nombre d'habitants de dret del municipi.

    La determinació de l'edifici on s'hagi d'ubicar el Jutjat de Pau s'efectuarà a proposta del respectiu Ajuntament.

    En quant a la representació i defensa de les Corporacions Locals, la Llei determina que correspondrà als lletrats que serveixin en els serveis jurídics de la Corporació local, per lo que han deixat de prestar els seus serveis respecte d'aquests ens els advocats de l'Estat. Aquesta mesura, si bé aporta solidesa al substrat autonòmic dels ens locals, pot ocasionar problemes d'indefensió en aquells municipis amb recursos escassos, d'aquí l'important funció col.laboradora que poden exercir les Diputacions Provincials, prestant els seus serveis jurídics per a aquest fi.