Organització judicial espanyola i de Catalunya

Dret espanyol. Justícia. Tribunal Constitucional i del jurat. Consell General. Audiènces Provincials. Jutjas Socials, Penals, Contenciosos administratius, Degá, de Menors, de Pau. Demaracions Judicials

  • Enviado por: Marta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

ORGANITZACIÓ JUDICIAL

ORGANITZACIÓ JUDICIAL

1.-La justícia a Espanya

1.1.-La justícia constitucional

1.1.1.-El Tribunal Constitucional

1.2.-La justícia ordinària

1.2.1.-El Consell General del Poder Judicial

1.2.2.-Els ordres jurisdiccionals

1.2.3.-Els òrgans jurisdiccionals

2.-La organització judicial a Catalunya

2.1.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

2.2.-Les Audiències Provincials

2.3.-El Tribunal del Jurat

2.4.-Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció

2.5.-Els Jutjats del Registre Civil exclusius

2.6.-Els Jutjats Penals

2.7.-Els Jutjats Contenciosos Administratius

2.8.-Els Jutjats Socials

2.9.-Els Jutjats de Vigilància Penitenciaria

2.10.-Els Jutjats de Menors

2.11.-El Jutjat Degà

2.12.-Els Jutjats de Pau

2.13.-Les Demaracions Judicials

2.14.-El Partit Judicial

3.-El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

3.1.-Organització i funcions

1.-La justícia a Espanya

L'estat de dret es basa en el principi de la separació de poders, mitjançant una divisió material de funcions i una separació formal: legislatiu, executiu i judicial, essent la del poder judicial la de resoldre els conflictes suscitats en aplicació i interpretació de la Llei.

L'organització jurisdiccional a Espanya es desenvolupa bàsicament per a la justícia ordinària a: El Títol VI de la CE (que tracta del Poder Judicial).

La Llei Orgànica del Poder Judicial.

La Llei d'Enjudiciament Civil.

La Llei d'Enjudiciament Criminal.

La Llei de la Jurisdicció Contenciosa-Administrativa.

La Llei de Procediment Laboral.

La Llei de Demarcació i Planta Judicial.

La Llei Orgànica del Tribunal del Jurat

I per a la justicia constitucional a: El Títol IX de la CE (Del Tribunal Constitucional).

La Llei Orgànica del Tribunal Constitucional.

Els òrgans jurisdiccionals competents a l'àmbit espanyol són:

-El Tribunal Europeu dels Drets Humans, que és un òrgan jurisdiccional internacional que aplica i vetlla pels drets fonamentals recollits al Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals i que possibilita que qualsevol ciutadà pugui plantejar recursos contra actes o disposicions legislatives dels poders públics estatals que vagin contra el Conveni de Drets de l'Home signat a Roma el 4 de novembre de 1950 i ratificat per Espanya el 4 d'octubre de 1979

-El Tribunal de Justícia de la CEE, que és l'òrgan jurisdiccional que garanteix el respecte al Dret Comuniari en la interpretació i aplicació dels Tractats Constitutius de la CEE i el dret derivat d'aquests.

-El Tribunal Constitucional, amb potestat jurisdiccional constitucional, en els procediments de control de la constitucionalitat, del recurs d'empar en defensa dels drets i llibertats i dels conflictes constitucionals, de la impugnació del Govern contra disposicions sense força de Llei o resolucions de les CCAA, i de la valoració de la constitucionalitat dels Tractats Internacionals (les seves resolucions tenen efecte directe i immediat).

-El Poder judicial, amb potestat jurisdiccional a l'administració de justicia, inclosa la militar. S'integra pel TS, la AN, els TSJ de les CCAA, AP i Jutjats.

1.1.-La justícia constitucional

La justícia constitucional s'ha d'entendre com el control judicial de la constitucionalitat de les Lleis. L'òrgan suprem de la seva interpretació és el Tribunal Constitucional.

1.1.1.-El Tribunal Constitucional

El TC esta configurat com a òrgan jurisdiccional suprem per la interpretació de la Constitució i fins i tot pot declarar la nul.litat, per inconstitucionalitat, amb eficàcia derogatòria sobre la Llei.

L'organització i funcionament del TC està regulada al Títol IX de la CE, desenvolupat posteriorment per la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).

Aquest Tribunal esta integrat per dotze membres que són designats pels tres poders de l'Estat (4 a proposta del Congrés de Diputats, 4 a proposta del Senat, 2 a proposta del Govern i 2 a proposta del Consell General del Poder Judicial -CGPJ-) per un període de nou anys, renovant.se per terceres parts (es a dir cada 3 anys quatre membres).

El propi TC elegeix d'entre els seus membres un President, amb un mandat de 3 anys, i un Sotspresident.

El TC s'organitza en:

a).-Plens: Al Plé li corresponen tots els assumptes de competència del Tribunal, excepte

el recurs d'empar.

b).-Sales (primera i segona):A les dues sales els hi corresponen en principi els assumptes

en recurs d'empar. Cadascuna de les sales esta integrada per

sis membres.

c).-Seccions (quatre): Cadascuna de les quatre seccions està integrada per tres magistrats

i en elles es decideix l'admissió dels recursos presentats.

Les decisions del TC s'adopten per majoria dels membres del Ple, Sala o Secció que participin en ella i en cas d'empat decideix el vot del President.

Les competències del TC són:

-A/.-Procediments de Control de la Constitucionalitat:

Resol els recursos d'inconstitucionalitat o qüestions d'inconstitucionalitat contra Lleis i altres disposicions normatives amb força de Llei i també emet la valoració de constitucionalitat dels Tractats Internacionals.

Poden interposar aquest recurs: El President del Govern.

El Defensor del Poble.

Cinquanta Diputats i cinquanta Senadors.

Els òrgans de les Comunitats Autònomes.

Els Parlaments Autonòmics.

-B/.-Recurs d'empar:

Resol els recursos d'empara interposats en defensa dels drets i llibertats, especialment protegits al Títol I, Capítol II, Secció 1ª (arts 14 a 29 CE) i artícle 30 CE (relatiu a l'objecció de consciència).

Poden interposar aquest recurs: El Defensor del Poble.

El Ministeri Fiscal.

Qualsevol persona amb interès legítim.

-C/.-Conflictes constitucionals:

Resol els conflictes de competències entre el Govern de l'Estat i les CCAA, d'aquestes entre elles, entre òrgans de l'Estat, Govern, Corts Generals o Consell General del Poder Judicial o entre ells.

-D/.-Impugnació de disposicions sense força de Llei o resolucions de les CCAA:

Resol les impugnacions plantejades pel Govern contra disposicions sense força de Llei o resolucions de les CCAA (i mentrestant queda en suspens l'execució de la resolució impugnada).

-E/.-Control prèvi dels Tractats Internacionals:

Per evitar que un Tractat Internacional contrari a la Constitució pugui entrar en vigor.

Els Jutges també poden plantejar qüestions d'inconstitucionalitat si consideren que una Llei viola la Constitució.

1.2.-La justícia ordinària

La regulació constitucional del poder judicial (justicia ordinària) es troba al Títol VI CE i està desenvolupada per la Llei Orgànica del Poder Judicial (LOPJ).

Els principis ordenadors del poder judicial són:

-La independència del poder judicial.

-La submissió a la Llei.

-Unitat jurisdiccional, funcionarial i territorial.

-Totalitat de la jurisdicció (tutela judicial, control sobre la potestat reglamentaria i actuació administrativa).

-Exclusivitat (només jutges i magistrats poden exercir la funció jurisdiccional).

-Responsabilitat de jutges i magistrats (en l'ordre disciplinari, civil i penal).

-Submissió al procediment legalment establert.

El poder judicial, tal com tractarem tot seguit, s'organitza en diversos tribunals i jutjats ordenats jeràrquicament, amb una successió d'instàncies de forma que un tribunal superior pot revocar les sentències d'un tribunal inferior, ordenar la reapertura d'un sumari etc. mitjançant la resolució dels corresponents recursos interposats a l'efecte.

La justicia és administrada sempre per Jutges i Magistrats integrants del poder judicial.

1.2.1.-El Consell General del Poder Judicial

A la CE es dissenya el CGPJ com a òrgan de govern del poder judicial.

Esta integrat pel President del TS, que el presideix, i per 20 membres nomenats pel Rei per un període de 5 anys. D'aquests, 12 entre Jutges i Magistrats de totes les categories judicials en els termes que s'estableix en una Llei Orgànica; 4 a proposta del Congrés de Diputats i 4 a proposta del Senat, elegits per majoria de 3/5 dels seus membres entre advocats i juristes de reconeguda competència amb més de 15 anys d'exercici en la professió (art 122.3 CE).

Les principals funcions del CGPJ són:

-Participar en la designació de membres d'altres òrgans jurisdiccionals (per exemple, del TC o Fiscal General de l'Estat).

-Aplica l'estatut jurídic de Jutges i Magistrats i exerceix la potestat disciplinaria.

-Inspecciona Jutjats i Tribunals.

-Elabora informes d'avantprojectes de Lleis i disposicions generals en matèries relacionades amb normes orgàniques, procesals i penitenciaries.

-Té al seu càrrec la publicació oficial de la Colecció de Jurisprudència del TS.

1.2.2.-Els ordres jurisdiccionals

La funció jurisdiccional és la de jutjar i fer complir allò jutjat o fer efectiva la resolució judicial segons les normes de procediment preestablertes, aplicant amb independència la Llei.

El poder judicial té una divisió per ordres que poden ser:

-Ordre Civil: que engloba matèries pròpies de dret privat (bàsicament civil i mercantil), com per exemple, drets reals, arrendaments, societats, sucessions etc.

-Ordre penal: que afecta a causes i judicis criminals sobre delictes i faltes comesos en l'àmbit jurisdiccional espanyol.

-Ordre contenciosadministratiu: que es fa càrrec dels assumptes en que es discuteix fonamentalment, la validesa o l'abast d'un acte administratiu, és a dir, de qualsevol acte que puguin dur a terme qualsevol de les tres administracions: estatal, autonòmica o local; i en definitiva aquest ordre afecta a disposicions de caràcter general o actes de les administracions públiques subjectes al Dret Administratiu o d'actes dels poders públics.

-Ordre social: en matèria de drets i obligacions laborals: contractes laborals, conflictes individuals o col.lectius, reclamacions en matèria de Seguretat Social etc.

-Ordre militar: quan l'activitat es desenvolupa a l'àmbit castrense.

1.2.3.-Els òrgans jurisdiccionals

Cadascun dels ordres abans esmentats esta integrat per un conjunt d'òrgans que coneixen de determinades matèries relacionades amb l'objecte competent.

Pel que fa a l'Administració de Justícia, està integrada pels òrgans següents:

A/.-Tribunal Suprem:

És l'òrgan superior de tots els òrdres, llevat d'allò que es disposa en materia constitucional, (el màxim intèrpret de la qual matèria és el Tribunal Constitucional). Està integrat per les Sales Civils, Penal, Contenciós-Administratiu, Social, Militar i la Sala Especial, segons l'article 61 de la LOPJ.

Té seu a Madrid i potestat a tot el territori espanyol.

B/.-Audiència Nacional:

Consta de les Sales: Penal, Contenciós-Administratiu i Social.

Té seu a Madrid i jurisdicció estatal en determinades matèries, com l'enjudiciament de delictes econòmics i monetaris, sobre terrorisme, contra la salut i contra el medi ambient.

C/.-Tribunals Superiors de Justícia:

Corresponen a l'òrgan jurisdiccional superior integrant del Poder Judicial en cadascuna de les Comunitats Autònomes i el seu àmbit és el de la Comunitat respectiva. Consten de les Sales Civils i Penals (cal destacar la singularitat dels TSJ, ja que els Estatuts d'Autonomia poden preveure la competència de les Sales Civils i Penals en recursos de casació i revisió en matèria de Dret Civil o Especial de la Comunitat respectiva -com es el cas de Catalunya, Aragó, Balears, Pais Basc, Navarra, Valencia, Murcia i Extremadura-), Contenciós-Administratiu i Social.

D/.-Audiències Provincials:

Tenen la seva seu en les respectives capitals de provincia, encara que poden crear seccions fora de la capital i el seu àmbit jurisdiccional és provincial. Consten de seccions i coneixen en els ordres penal i civil de delictes comesos en el seu territori jurisdiccional i dels recursos d'apel.lació contra sentències dictades pels Jutjats de Primera Instància.

E/.-Jutjats Penals, Jutjats de Primera Instància i Instrucció, Jutjats en matèria Contenciosa-Administrativa, Jutjats Socials (que tracten aspectes laborals), Jutjats de Vigilància Penitenciaria, Jutjats de Menors, Jutjats de Família i Jutjats de Pau.

El funcionament dels òrgans és distint segons siguin unipersonals (és a dir els Jutjats on actua només un membre, el Jutge) o col.legiats (és a dir les Audiències i els Tribunals Superiors on actuen els magistrats de forma col.legiada per prendre les decissions). La forma de funcionar dels òrgans col.legiats esta establerta bàsicament als artícles 196 i 197 de la LOPJ, en els que es preveu una organització en sales i seccions dins de les sales (en el cas de les Audiències Provincials només existeixen seccions), cadascuna de les quals és competent en les matèries o assumptes relacionats. A més, existeix una Sala de Discòrdia pels casos en que no s'arribi a una majoria suficient per resoldre el cas (arts 262-263 LOPJ) però gairebé no s'aplica. El repartiment dels assumptes es fa per acord de les Sales de Govern per cadascún dels Tribunals en el seu àmbit jurisdiccional. Les decissions s'acorden per majoria, i es poden formular vots particulars per part dels magistrats en cas de que es dissenteixi de la majoria.

Q U A D R E T R I B U N A L S

---------------TRIBUNAL SUPREM---------------

' (5 sales) '

' '

' '

' '

AUDIENCIA NACIONAL TRIBUNALS SUPERIORS

' (3 sales) ' DE JUSTÍCIA

' ' '

' ' '

' ' ---------- '-----------------------------

JUTJAT CENTRAL ' ' ' '

PENAL ' ' ' '

' ' sala civil i sala cont-adm sala social

' ' penal social

' ' ' ' '

' ' ' ' '

' Jutjat Central ' ' '

' ---------------------------d'Instrucciò ' ' '

' ' '

' ' '

' ' '

' ' '

AUDIENCIES ' '

PROVINCIALS ' '

' ' '

' ' '

' ' '

--------------------------------------------------------------------------------- ' '

' ' ' ' ' '

' ' ' ' ' '

Jutjats Jutjats ' Jutjats Jutjats Jutjats

Menors Vigilància ' Penal Cont-Adm Social

Penitenciaria '

'

'

'

'

'

Jutjats Instància

i/o d'Instrucció

'

'

'

Jutjats de Pau

2.-La organització judicial a Catalunya

2.1.-El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya és un òrgan jurisdiccional col.legiat, en el qual culmina l'organització judicial de Catalunya, i és la máxima autoritat judicial en matèria de dret autonòmic.

Té la seu a Barcelona.

Està integrat per la Sala Civil i la Sala Penal, la Sala Contenciosa Administrativa i la Sala Social.

A més, també s'hi integra la Sala de Govern, que no té funcions jurisdiccionals.

Sala Civil i Penal:

Les competències més importants de la Sala Civil i Penal en matèria civil són les següents:

a).-Resoldre recursos de cassació i de revisió contra les resolucions d'òrgans jurisdiccionals de Catalunya, en matèria de Dret Civil Català.

b).-En única instància, resol demandes de responsabilitat civil contra determinades autoritats polítiques i judicials.

En matèria penal, les competències més importants són les següents:

a).-Instrucció i enjudiciament de les causes penals contra determinades autoritats polítiques i judicials.

b).-Resol recursos d'apel.lació contra les sentències dictades pel Magistrat President del Tribunal del Jurat.

Sala Contenciosa Administrativa:

Les competències més importants de la Sala Contenciosa Administrativa són les següents:

a).-En única instància, resol els recursos contenciosos administratius interposats contra l'actuació de l'administració, que la Llei no atribueix expressament a cap altre òrgan d'aquesta jurisdicció.

b).-Resol els recursos d'apel.lació interposats contra les resolucions dels Jutjats Contenciosos Administratius que la Llei determina.

c).-Resol els recursos de cassació interposats contra les resolucions que la Llei determina per infracció de normes emanades de la comunitat Autònoma.

Sala Social:

Les competències més importants de la Sala Social són les següents:

a).-En única instància, resol sobre els processos que la Llei estableix sobre controvèrsies que afecten interessos dels treballadors i empresaris, en un àmbit territorial superior al d'un Jutjat Social i no superior al de la Comunitat Autònoma.

b).-Resol els recursos que la Llei estableix contra resolucions de Jutjats Socials.

Sala de Govern:

La Sala de Govern és el màxim òrgan de govern intern dels Jutjats i Tribunals de Catalunya.

Està formada pel president del Tribunal Superior de Justícia, que la presideix, pels presidents de cadascuna de les sales, pels presidents de les Audiències Provincials de Catalunya, i per un nombre igual de Magistrats o Jutges elegits pels membres de la carrera judicial que presten serveis a Catalunya.

2.2.-Les Audiències Provincials

Les Audiències Provincials són òrgans jurisdiccionals amb competències en matèria civil i penal en el seu àmbit provincial.

En l'ordre civil, coneixen dels recursos que la Llei estableix contra resolucions dictades en primera instància pels Jutjats de Primera Instància de la província.

En l'ordre penal, enjudicien i sentencien els delictes, excepte els que la Llei atribueix als Jutjats Penals o altres; i coneixen dels recursos establerts contra resolucions dictades pels Jutjats Penals i Jutjats d'Instrucció de la província, i dels recursos que estableixi la Llei contra les resolucions dels Jutjats de Vigilància Penitenciaria en matèria d'execució de penes i del règim del seu compliment.

Estan integrades per diverses seccions i ubicades a les capitals provincials.

2.3.-El Tribunal del Jurat

El Tribunal del Jurat, fa possible la participació dels ciutadans a l'administració de justícia.

És un òrgan col.legiat, integrat per nou jurats i un Magistrat, que el presideix.

El Tribunal del Jurat actua en l'àmbit de l'Audiència Provincial, i, si és el cas, en l'àmbit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per raò de l'aforament de l'acusat.

Té competència per a l'enjudiciament dels delictes que la Llei determina entre els inclosos en les categories següents: delictes contra les persones, delictes comesos pels funcionaris públics en l'exercici dels seus càrrecs, delictes contra l'honor, delictes contra la llibertat i seguretat, i delictes d'incendis.

2.4.-Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció

Els Jutjats de Primera Instància i Instrucció són òrgans unipersonals.

L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el partit judicial i la seu és a la capital del partit.

Tenen competències civils i penals. En poblacions amb deu o més Jutjats d'aquest tipus, es pot establir la separació entre els Jutjats de Primera Instància (matèria civil) i Jutjats d'Instrucció (matèria penal). Actualment a Catalunya només hi ha aquesta divisió a Barcelona.

Les competències més importants en matèria civil, són les següents:

a).-En primera instància, els judicis que la Llei no atribueix a altres Jutjats o Tribunals.

b).-Els actes de jurisdicció voluntària (en els quals no hi ha controvèrsia entre les parts) previstos a la Llei.

c).-Resoldre els recursos que estableix la Llei contra les resolucions dels Jutjats de Pau del partit.

Les competències més importants en matèria penal, són les següents:

a).-La instrucció de les causes per delicte, l'enjudiciament de les quals correspon a les Audiències Provincials i als Jutjats Penals.

b).-Els Judicis de Faltes, tret dels que corresponen a la competència dels Jutjats de Pau.

c).-La resolució dels recursos que estableix la Llei contra les resolucions dictades pels Jutjats de Pau del partit judicial.

2.5.-Els Jutjats del Registre Civil exclusius

Un dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció de cada partit judicial té a càrrec seu el Registre Civil.

A la ciutat de Barcelona hi ha uns Jutjats dedicats exclusivament a les funcions propies del Registre Civil.

2.6.-Els Jutjats Penals

Els Jutjats Penals són òrgans judicials amb competències respecte de l'enjudiciament i la resolució dels delictes als quals la Llei assenyali pena privativa de llibertat de durada no superior a 5 anys i faltes que hi estiguin relacionades.

L'àmbit territorial d'aquests òrgans és la província, o bé, quan la Llei així ho estableix, el d'un o més partits judicials de la mateixa província. Tenen la seu a la capital de la província, o bé, en el cas de les demarcacions d'àmbit inferior a la província, a la capital del partit judicial que la Llei determina.

2.7.-Els Jutjats Contenciosos Administratius

Els Jutjats Contenciosos Administratius, són òrgans unipersonals. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el de la província. Tenen la seu a la capital de la província.

Aquests Jutjats coneixen en primera o única instància dels recursos contenciosos administratius que es dedueixin contra els actes i disposicions de l'Administració Pública que la Llei determina.

2.8.-Els Jutjats Socials

Els Jutjats Socials, són òrgans unipersonals. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el de la província, o bé, quan la Llei així ho estableix, el d'un o més partits judicials de la mateixa provincia.

Tenen la seu a la capital de la província, o bé, en el cas de les demarcacions d'àmbit inferior a la província, a la capital del partit judicial que la Llei determina.

Coneixen en primera o única instància dels processos en matèria laboral i de seguretat social que no estiguin atribuïts a altres òrgans d'aquest ordre jurisdiccional.

2.9.-Els Jutjats de Vigilància Penitenciaria

Els Jutjats de Vigilància Penitenciaria són òrgans unipersonals. L'àmbit territorial d'aquests òrgans és el d'una o més províncies.

Tenen la seu a la capital d'una de les províncies que s'integren en el seu àmbit territorial.

Exerceixen funcions en matèria d'execució de penes privatives de llibertat, mesures de seguretat, empara dels drets i beneficis dels interns en els establiments penitenciaris i altres que assenyala la Llei General Penitenciaria.

2.10.-Els Jutjats de Menors

Els Jutjats de Menors, exerceixen les funcions que estableixen les lleis envers els menors que hagin incorregut en conductes tipificades per la Llei com a delicte o falta. Amb l'entrada en vigor de la nova Llei de Responsabilitat Penal dels Menors (al gener de 2001), el Jutge de menors rep l'expedient que ha instruït el fiscal i adopta la decisió que correspongui legalment.

A Catalunya, els Jutjats de Menors, estan situats a les capitals de provincia i estenen la seva jurisdicció a la respectiva província.

2.11.-El Jutjat Degà

A la capital de cada partit judicial hi ha un Jutge Degà, que s'elegeix o es designa entre els titulars dels diferents jutjats que hi tenen la seu.

És un òrgan que té atribuïdes funcions de govern intern i de representació dels diversos jutjats de la població.

A la ciutat de Barcelona hi ha un Jutjat dedicat exclusivament a aquestes tasques. A la resta de partits judicials, el Jutge Degà manté les seves funcions jurisdiccionals pròpies de l'òrgan on esta destinat.

2.12.-Els Jutjats de Pau

Els Jutjats de Pau es constitueixen en tots els municipis que no són capital de partit judicial. Els Jutjes de Pau no pertanyen a la carrera judicial i són nomenats pel Tribunal Superior de

Justícia de Catalunya, a proposta de l'Ajuntament corresponent que l'elegeix per majoria absoluta.

Tenen competències civils, en primera instància, dels assumptes de quantia no superior a 90,15 Euros, llevat els que la Llei determina, actes de conciliació i altres actuacions.

Penalment, intervenen en els Judicis de Faltes que la Llei determina.

2.13.-Les Demaracions Judicials

Les demarcacions judicials són les divisions territorials en que l'Estat s'organitza a efectes judicials. Cada tipus d'òrgan judicial té com a àmbit territorial un tipus determinat de demarcació judicial. Algunes demarcacions són també demarcacions administratives o polítiques (municipi, província, comunitat autònoma), i d'altres són exclusivament judicials (partit judicial, demarcacions dels Jutjats Penals inferiors a la província, demarcacions dels Jutjats Socials inferiors a la província, demarcacions dels Jutjats de Vigilància Penitenciaria superiors a la província).

Cada demarcació té una capital. La capital és el lloc on han de tenir la seu els òrgans judicial l'àmbit territorial dels quals coincideix amb la demarcació. La capital de les demarcacions que coincideixen amb demarcacions administratives o polítiques coincideix amb la capital d'aquestes.

2.14.-El Partit Judicial

El partit judicial està integrat per un o més municipis limitrofs, pertanyents a una mateixa provincia. Un d'aquests municipis és la capital del partit.

El partit judicial, per tant, pot estar constituït per:

a).-Les demarcacions dels Jutjats Penals inferiors a la provincia, que estan integrades per un o més partits judicials de la mateixa província. La capital de la demarcació és la capital d'un dels partits judicials que la integren.

b).-Les demarcacions dels Jutjats Socials inferiors a la província, estan integrades per un o més partits judicials de la mateixa província. La capital de la demarcació és la capital d'un dels partits judicials que la integren.

c).-Les demarcacions dels Jutjats de Vigilància Penitenciaria superiors a la província estan integrades per una o més províncies. La capital de la demarcació és un dels municipis de la demarcació.

3.-El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)

3.1.-Organització i funcions

Amb el Conveni Europeu de Drets Humans i els seus protocols posteriors, s'estableix un sistema internacional de protecció col.lectiva dels drets de l'home (integritat de la persona, a la vida, contra la tortura, dret a la la llibertat i seguretat etc.).

El TEDH es l'òrgan amb jurisdicciò sobre els paissos membres del Consell d'Europa, previst en el Conveni per la tutela d'aquests drets.

Aquest Tribunal s'integra amb un nombre de Magistrats igual al dels estats membres del Consell d'Europa (uns 40). Cada Estat proposa una terna de candidats que són elegits per majoria per l'assemblea parlamentària per un període de 9 anys reelegibles. Els Magistrats formen part del Tribunal a títol individual i gaudeixen d'independència completa en l'exercici de les seves funcions. El Tribunal elegeix al seu President i Sotspresident, i a més esta assistit per una secretaría permanent.

La seva competència s'estén a tots els assumptes relatius a la interpretació i aplicació del Conveni i protocols.

La facultat de fer actuar al TEDH correspon a la Comissió Europea de Drets Humans i als Estats interessats. Poden demandar davant la Comissió, els Estats que han admés la competència d'aquests òrgans i que a la vegada es sotmeten al seu control, i els individus o organitzacions no gubernamentals o grups de particulars.

En el primer cas, la demanda es remet al President de la Comissió, que al mateix temps la remet a l'Estat demandat perquè formuli les al.legacions pertinents, i el Ple decideix la seva admissibilitat, que correspon a un membre de la Comissió (anomenat instructor) que emet un informe sobre el que ha de resoldre el Ple de la Comissió.

Perquè un assumpte sigui admès és necessari que s'hagin esgotat les vies internes o nacionals i que hagin transcorregut sis mesos des de la resolució definitiva a l'Estat corresponent.

Un cop decidida l'admissió, aquesta és inapelable i passa a l'examen del fons de l'assumpte, amb anàlisi dels fets. Finalment, i si fracasa l'intent d'una conciliació per arribar a un acord amistós de l'assumpte, es redacta un informe motivat amb els fets i les conclusions de que l'Estat demandat viola el Conveni i en el que és fan les corresponents propostes de solucions a la situació. Aquest informe és enviat al Comité de Ministres del Consell d'Europa que el remet al demandant individual o al TEDH el qual decidirá per majoria si ha existit violació o no al Conveni. Els magistrats disidents poden formular vots particulars.

En el supòsit de prosperar la solució amistosa, l'assumpte acaba amb una resolució. Les sentències i les resolucions d'admissibilitat han de ser motivades.

El "fallo" del TEDH és obligatori per l'Estat demandat, en el sentit de corregir les conseqüències derivades de la seva actuació lesiva, tenint l'obligació de reparar a favor de la víctima els drets vulnerats, podent provocar la "modificació" de la normativa o la "nul.litat" de l'acte administratiu o resolució judicial causant de la violació de drets i llibertats tutelats pel Conveni (això a la pràctica topa amb moltes dificultats com per exemple les derivades de que les sentències del TEDH no poden anular o modificar les normes constitucionals, legals o administratives dels Estats que siguin contraris al Conveni).

L'execucio de les sentències del TEDH es competència de l'Estat membre, pel qual són d'obligat compliment i correspon al Comité de Ministres del Consell d'Europa el vigilar aquesta execució.

A Espanya, les normes relatives als drets i lliberats fonamentals segons la CE s'interpreten de conformitat amb el Conveni Europeu de Drets Humans i els acords o tractats internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya, corresponent aquesta competència jurisdiccional al TC i al TS, i per tant la seva jurisprudència ha de recollir la doctrina del TEDH i tenir en compte els criteris interpretatius que fa aquest Tribunal en aquestes materies.

El secretari del TEDH ha de publicar les sentències i decisions del Tribunal, dels tràmits del procediment, dels informes de les audiències públiques i els altres documents pertinents en els seus dos idiomes: francés i inglés.

1