Organització i Mètodes del Treball

Teoría de la organización # Teoria de l'organització. Empreses. Concepte i objectius. Clases. Funció directiva. Tasques de direcció. Estratègia o política d'empresa

  • Enviado por: Troya
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad
publicidad

ORGANITZACIÓ I MÈTODES DEL TREBALL

TEMA 1: L'empresa

1.Concepte i objectius de l'empresa

Empresa: És una organització, la qual es regeix d'acord amb els principis d'organització.

Teoria de l'organització: “Conjunt de proposicions teòriques que estudien la naturalesa, estructura y funcionament de les organitzacions (sistemes i grups humans) i que intenta precisar les series de principis, rutines, regles i mètodes pels quals es desenvolupen”.

Funció d'organitzar: Conjunt de principis, regles, procediments, tècniques i habilitats directives que disenyen l'estructura organitzativa i configuren els processos per aconseguir una acció eficient i eficaç respecte als objectius pretesos.

Subjecte o empresa com a organització: “Sistema socio-tècnic obert o “sistema d'aspectes” compost per cinc elements principals:

-Sistema o aspecte tècnic

-Sistema o aspecte humà

-Sistema o aspecte de direcció

-Sistema o aspecte cultural

-Sistema o aspecte polític o de poder

en el qual es persegueixen uns objectius bàsics a través d'un pla d'acció comú.

Empresa: unitat econòmica organitzada, generalment amb afany de lucre, que es dedica a la producció, distribució o comercialització de béns i serveis.

Objectius:

-Maximitzar beneficis,minimitzant costos=optimitzant recursos i invertir en teconologia

-Cumplir exigències del consumidor = qualitat, preu i servei

-Funció social = proporciona llocs de treball i crea riquesa

-Minimitzar els efectes nocius i contaminants = cumplir legislació.

2.Classes d'empreses:

-Petites empreses = el propietari dirigeix l'activitat econòmica

-Grans empreses = es diferencia la persona o persones que tenen el capital (accionistes) i la persona o persones que administren o gestionen l'empresa (equip directiu).

3.Elements o recursos: Materials

-Recursos tangibles

Financers

-RRHH

-Recursos intangibles Tecnologia (patent)

Imatge (marca)

Reputació (prestigi)

Informació (consumisme, Maslow)

-Objecte

4.Funcions:

Input PRODUCTE Output

(producció) 1 (vendre)

Compres de Input: 3 2 Vendes/ Comercial:

-Tecnologia -Vendes

-Matèries primeres -Marketing

-Local

-Capital

4-Recerca i desenvolupament

5-Informació

6-Gestió RRHH (organització i gestió de personal)

7-Finances + Comptabilitat (controla i gestiona diners)

8-Funció Directiva

TEMA 2: Concepte i Tasques de direcció

1.Funció directiva: organitza, controla, planifica i pren decisions sobre l'empresa.

Organitza els recursos de l'empresa i els adapta a l'entorn.

Busca dues coses:

*Eficiència: maximitzar output , minimitzar input

*Eficàcia: assolir els objectius

Direcció: procés dinàmic d'actuació d'una persona sobre una altra amb l'objecte de guiar el seu comportament cap a una meta o objectius determinats a través de la seva prioritat de decisió que li concedeix la seva posició de poder.

-Objectius

-Prioritat de decisió (les decisions del dirigidor són les prioritàries)

-Posició de poder: -capacitat d'imposar

-legitimació

-recompensa

-coneixement

-coercitiu

-referent

Importància Funció Directiva:

-Quart factor de producció

-Creen empreses

-Decideixen combinació capital-treball-recursos

-Factor competència o competitivitat: -buscar oportunitats i amenaces

-gestionar òptima eficàcia i eficiència

Clases de direcció:

-Direcció formal (jerarquia oficial)

-Direcció informal (direcció per confiança, experiència, referent, lideratge).

2.Tasques de direcció:

-Política d'empresa / estratègia

-Conducció de l'equip humà Fonamentals

-Informar-se

-Comunicar

-Coordinar tasques

-Planificar Concreció de les dues primeres.

-Control

-Representació

-Organitzar

Determinar mitjans o instruments per assolir objectius Principis o valors.

Fixar objectius Poder = triar

Manera d'arribar-hi Conflicte

Incertesa o risc

Conducció de l'equip humà: procés d'actuació d'una persona sobre una altra.

-Motivació

-Treball en equip

-Gestionar un conflicte

-Resoldre problemes

-Fixar objectius i tasques de les persones.

La conducció de l'equip humà es feia de forma autoritària (es tenia la idea de treballador = gandul).

En l'escola de RRHH, l'important era el tracte psicològic del treballador.

Direcció participativa: fa partícep al treballador de les decisions de l'empresa.

3.Investigacions empíriques de la funció directiva:

1.Mintzberg:

2.Kotter: va fer un estudi sobre els alts directius. La seva labor consisteix en una recerca de l'equilibri en l'assignació de recursos.

-Informació i cooperació

-Obtenir col·laboració de gent externa a l'empresa

-Motivar i controlar grups de treballs.

3.Veciana: va entrevistar molts directius de tots els nivells. Va treure la conclusió de que la feina dels directius ha de consistir en la conducció de l'equip humà.

Funció directiva: feina superficial, amb rapidesa i poca reflexió, és discontínua, hi ha varietat en àmbits a tractar amb el qual no és especialista, és una feina fragmentada.

4.Funció directiva i competitivitat:

-Crear xarxes d'informació

-Dirigir grups

-Dialogar i integrar punts de vista diferents

-Identificar oportunitats i amenaces

-Analitzar

-Prendre decisions amb incertesa

Evolució dels sistemes directius:

1.Direcció per control: entorn estable, desenvolupa instruments de control pressupostari. Busca com assignar recursos a l'empresa que sigui suficient al màxim.

2.Planificació per extrapolació, controls pressupostaris i instruments

3.Planificació estratègica o anticipació

4.Direcció estratègica: + implantació estratègica ha de mantenir gran flexibilitat per adaptar-te al canvi si cal. I crear avantatge competitiu sòlid.

TEMA 3: Estratègia o política d'empresa com a funció configuradora

1.Concepte de política o estratègia:

-Chandler (1962): És la definició de les metes i objectius a llarg termini d'una empresa i l'adopció d'accions i l'assignació de recursos necessaris per aconseguir aquests objectius.

-Andrews (1977): És el mòdul d'objectius, propòsits o metes i de les principals polítiques i plans per aconseguir-los, plantejats de tal manera que defineixen en quin negoci està o vol estar la companyia i la classe d'empresa que és o vol ser.

-Veciana (1998): comprèn aquelles decisions fonamentals de l'empresa relatives als objectius o fins que s'han d'aconseguir, els instruments o mitjans disponibles per aconseguir els objectius fixos i els principis o valors que s'han d'observar en l'aplicació dels fonaments triats.

Táctica: guanyar a curt termini.

2. Contingut de l'estratègia de l'empresa:

1.Suposa una manera d'establir propòsits (objectius a ll/t, programes d'actuació i prioritat en l'assignació de recursos).

2.Definició de l'àmbit competitiu amb l'estratègia (negocis que fa o vol fer).

Producte existent

Producte nou

Mercat existent

Penetració en el mercat

Desenvolupament del

producte

Mercat nou

Expansió geogràfica

Expansió diversificada

3.Avantatge competitiu: a llarg termini i sostenible. Factor clau de competitivitat.

4.Integrar els 3 nivells de jerarquia estratègica:

a)Estratègia corporativa: fa referència a quins negocis es vol entrar

b)Estratègia de negocis: com competirem i aprofitarem els recursos

c)Estratègia funcional: com utilitzem recursos dins de cada àrea funcional

5.Funcionar com un patró de decisions: decidir amb poca informació, serveix com a mecanisme, ajuda a realitzar els objectius.

6.Funcionar com una manera per desenvolupar les competències esencials de l'empresa

7.Adquirir recursos tangibles i els intangibles.

3.Relacions entre l'estratègia, l'estructura i els Recursos Humans

Quan es determina una estratègia, també s'està determinant l'estructura que s'haurà d'implantar i els recursos humans amb què s'ha de comptar.

-A. Smith (liberalisme): el lliure mercat fa augmentar el creixement econòmic dels països. El mercat lliure organitza l'economia assignant els recursos econòmics mitjançant la “mà invisible”, és a dir, el mecanisme del preu que determina l'oferta i la demanda de tots els sectors, sense que calgui ningú en concret que ho faci.

-A. Chandler, va trobar que el 4rt. factor de producció citat per Marshall, la Funció Directiva, organitzava l'economia al marge del mercat, existia una “mà invisible” que determinaba els fluxes econòmics, les assignacions de recursos, etc. Aquesta mà, es la dels gestors de les empreses. L'empresa i els seus directius controlen el mercat.

Per Chandler, l'estratègia determina l'estructura que s'haurà de crear per portar a terme dita estratègia. Un cop determinada aquesta, es crea l'estructura apropiada.

Actualment es considera que l'estructura existent i els RRHH també condicionen les possibles estratègies a decidir.

Estratègia

Estructura RRHH

4.Procés de Direcció Estratègica

1.Anàlisi estratègica

-Missió: Raó de ser de l'empresa, missió actual o futura determinada a partir de les creences i valors de l'empresari, a què es dedicarà l'empresa.

-Objectius: on es vol anar de manera concreta.

-Anàlisi externa: Què podría fer? Identificar oportunitats i amenaces de l'entorn, factors externs a l'empresa (competència, clients, societat, legislació...) que es pressentin de manera favorable o desfavorable per a l'empresa.

-Anàlisi interna: Què es pot fer? Identificar els punts forts i els punts febles de la pròpia empresa, recursos o capacitats sobre els que es pot basar una estratègia positiva o que cal vigilar i corregir perquè son frens a l'estratègia.

2.Formulació estratègica:

*Alternatives estratègiques: formular opcions estratègiques que permetin assolir els objectius establerts.

*Principals opcions: -competir en costos (baixos)

-competir en diferenciació (crear algún tret distintiu i pagar que els clients paguin per ell). -especialitzar-se (dedicar-se a un o a pocs productes)

-diversificar-se (+ d'un producte o negoci)

-créixer internament (amb recursos i desenvolupament intern)

-cooperant (amb socis com els franquiciats)

-externament (externalitzant el producte buscant l'augment de vendes) -grau i forma d'internacionalització (exportacions esporàdiques, xarxes comercials...)

*Avaluació de les alternatives estratègiques (criteris):

-Consistència: l'estratègia ha de ser coherent amb els objectius perseguits -Consonància: l'estratègia ha de ser adequada a l'entorn.

-Factibilitat: l'estratègia ha de ser viable amb els recursos i capacitats de l'empresa. -Avantatge: ha de crear algún avantatge competitiu (factor clau d'èxit) i no ha de ser òbvia.

Seleccionar l'estratègia: La selecció es fa depenent dels valors i creences dels decisors, i noserà perfecta dons hi hauràn pros i contres que cal conèixer per contrarrestar-los.

3.Implantació estratègica:

-Fer un pla estratègic

-Decidir sobre l'assignació dels recursos

-Desenvolupar l'estructura

-Crear un sistema de control

-Crear un sistema d'incentius, motivació, gestió de RRHH

-Tipus o estil de direcció

Enfocaments per interpretar el procés estratègic:

Racionalista: l'estratègia és deliberada, es un procés racional.

Orientat al procés: hi ha elements que fan pensar que l'estratègia és emergent, no deliberada ni racional, sinó que sorgeix amb el temps

Visió integradora: l'estratègia és deliberada i racional però cal acceptar fenòmens emergents importants com l'aprenentatge, l'experiència, els coneixements tàcits, la intuïció, les contingències i canvis en les situacions.

Conclusió: l'anàlisi estratègica, és essencial per millorar la direcció de l'empresa. Permet comprendre millor els problemes, la situació de l'empresa i del seu entorn. Per prendre una decisió cal entendre la situació.

TEMA 4: El procés de formulació de l'estratègia I

1.Anàlisi interna: anàlisi funcional i de perfil estratègic

Estratègia corporativa: es tracta d'escollir un sector atractiu al qual ens dedicarem.

Estratègia de negoci: determinar com competirem i quin avantatge competitiva desenvoluparem per competir.

Com crear un avantantge competitiu? Un Avantatge Competitiu és una habilitat que sitúa a l'empresa en una posició competitiva superior, la possibilitat d'obtenir un rendiment superior respecte la competència.

Un avantatge competitiu ha de:

-Influir en un factor clau d'èxit en el mercat

-Ser suficientment important per crear diferències respecte a la competència

-Ser sostenible a ll/t inclús als cambis de l'entorn, perquè si no és així no és una bona opció estratègica.

Com es pot fer una estratègia sostenible? Una estratègia sostenible ha de:

-Crear barreres a la imitació.

-Anticipar-se a la competència, es tracta de trobar forats al mercat y tapar-los abans que ho faci la competència.

-Dissimular: si es camufla la clau de l'èxit, els imitadors ho tindràn difícil.

-Posar dificultats a l'adquisició de recursos i capacitats (patents, prestigi...)

Les barreres a la imitació es refereixen a la capacitat de mantenir un avantatge competitiu, però crear un avantatge competitiu implica gestionar recursos i capacitats.

Principals fonts d' un avantatge competitiu:

-Diferenciació

-Costos

Amb la diferenciació aconseguim que el client estigui disposat a pagar + per un producte que el client considera exclusiu.

PORTER parla d'una altra estratègia que és l'especialtzació, ho fa combinant l'àmbit de l'empresa (entorn) amb els costos y la diferenciació. L'especialització implica necessariament una estratègia de costos i de diferenciació.

2.Cadena de valor

Amb la cadena de valor es tracta de veure l'estructura de costos i llocs on es pot actuar per reduir costos. També podem buscar guies de diferenciació, situacions, activitats, etc, que ens permetin introduir alguna diferenciació.

La cadena de valor ens indica on introduir costos y on introduir diferenciació.

*La cadena de valor de Mckinsey “Business System”:

Tecnologia - Producte - Disseny - Fàbriques - Marketing - Distribució - Serveis

*Hi ha una altra cadena molt important que és la de Porter:

Activitat d'infraestructura (Marge)

Gestió de RRHH

(Activitat) Desenvolupament tecnològic

(de suport) Servei, Generals

Logística Producció Logística Marketing Servei

Interna Externa de vendes post venda (Marge)

(Activitats primàries)

Hi ha dos tipus d'activitats:

Primàries: s'organitzen de forma seqüencial

De suport: afecten a tota la seqüència. Per exemple, RRHH té personal en totes les activitats primàries.

3.Assimilació i Integració de Capacitats Organitzatives

-L'Organització asimila les capacitats amb els reglaments i directrius.

-Amb les rutines organitzatives

El disseny de l'estratègia ha de procurar explotar les fortaleses interiors, superar les debilitats però també ha de permetre un desenvolupament de recursos i capacitats en el futur.

Es un procés constant d'ajust als recursos i capacitats

4.Benchmarking

Es tracta de buscar en alguna empresa externa com s'està fent una determinada activitat i aprendre d'ells. Serveix per millorar les capacitats.

-Primer identifiquem les activitats pròpies que creiem que necessita millora (fent un anàlisi intern i veure els nostres problemes).

-Després identifiquem les empreses líders en aquestes activitats o activitat que es vol millorar.

-S'estableix un acord amb aquesta empresa perquè ens deixi aprendre.

-Utilitzem el nou aprenentatge per redefinir objectius, redisenyar processos o cambiar activitats pròpies.

TEMA 5: El procés de la formulació de l'estratègia II

1.Anàlisi externa: anàlisi general de l'entorn

Segons la teoria econòmica, l'estratègia de costos, és l'estratègia vàlida per competir, és la manera més important de fer-ho. Això es cert especialment en dos casos:

-Quan es tracta d'un sector estandaritzat

-Quan hi ha intensitat competitiva molt important en aquest sector.

Fora d'aquests dos casos, la teoria econòmica falla.

Com una estratègia pot reduir costos? Fonts de reducció de costos:

1.Economia d'escala: Significa un major augment de producció, en menor cost unitari

S'ha de buscar la dimensió mínima eficient en planta o dimensió òptima.

Causes de l'economia d'escala:

-Tindrà relació tèncica, relació de factors per producte (input-output). Un augment de producció no suposa un augment proporcional dels factors.

-La indivisibilitat. Hi ha molts factors que no es poden dividir.

-La especialització. L'augment de la dimensió de l'empresa permet augumentar també l'especialització. Aquesta aporta un augment de productivitat, amb el qual baixen els costos.

Les economies d'escala es fomenten mitjançant les fusions o absorcions d'empreses.

Problemes de l'economia d'escala:

-Dificultat d'introduir diferenciacions. Si lluitem per baixar els costos, ens interessa produir estandaritzats.

-Falta de flexibilitat. En un entorn turbulent l'empresa que vol realitzar economies d'escala té problemes de flexibilitat.

-Problemes de coordinació i motivació. Les empreses s'han de cenyir a l'òptim de la planta. Quan hi ha problemes de coordinació i motivació s'ha de reduir l'escala de producció.

2.Economia d'aprenentatge: L'hàbit fa reduir els costos, perque redueix els temps necessaris per fer l'activitat, corregeix errors, millora la coordinació... Normalment, com més complexitat, més fàcil es que l'aprenentatge ens permeti reduir els costos.

A + productivitat, l'aprenentatge és + important.

A - productivitat l'aprenentatge és - important.

Quan es fàcil aprendre no es redueixen els costos, les empreses en aquests casos fa una reducció de plantilla. Però quan l'aprenentatge és + important perquè redueix costos, l'interessa gent que hagi après molt.

3.Utilització de la capacitat productiva: A c/t i a m/t, la capacitat productiva es fixa. A m/t no cambiarem les dimensions del negoci, però a l/t es possible que si que ho fem.

La variació del volum de producció significa una utilització + o - intensiva de la capacitat productiva. L'ideal és utilitzar el 100% de la capacitat productiva, perquè els costos són menors. El problema és quan es produeixen oscil·lacions en els costos.

Estar per sobre del 100%, significa pagar hores extres, nocturnitat...es a dir, costos elevats. I estar per sota, tampoc és òptim perquè significa uns costos d'amortització que s'han de repartir entre menys productes.

Hi ha guanys en costos segons l'habilitat d'oscil·lar.

4.Disseny del producte: Es tracta de dissenyar el producte per aprofitar economies d'escala o tecnologies de reducció de costos.

5.Cost dels factors: aconseguir reduir el cost dels factors, per exemple en materies primes,etc. Com podem fer això?

-Una estratègia seria la localització.

-Apropiar-se d'una font de subministraments

-Aprofitar poder de negociació amb els proveïdors

-Establir relacions especials amb els subministradors (acords, col·laboracions, etc)

-Contractar mà d'obra no sindicada. L'empresari que ho fa és per evitar-se vagues, reclamacions de millores salarials...etc.

6.Tecnologia de procediment: Desenvolupar una tecnologia intensiva en el factor + barat, a partir dels preus dels factors. Aquí s'han de mirar els preus relativament buscant quin és el més barat.

7.Eficiència directa: Aptitud dels directius per aproximar el negoci a la seva eficiència màxima. Normalment es veu per defecte, es a dir, quan hi ha una inefìciència directiva.

8.La curva d'experiència: combina la font d'aprenentatge, la d'economia d'escala, la d'innovació de procés, inclus el disseny de productes.

La curva de l'experiència amb el pas del temps, també observa que els costos es van reduint.

Costes

unitarios

Produccion acumulable

con el tiempo

Aquesta gràfica, indica que hi ha una Acumulació de productes i els costos unitaris es van reduint.

Cuota de mercat: les vendes flueixen amb relació al total de les vendes del sector.

Amb aquest concepta, la lliçó estratègica que es traurà d'aquí, és la d'augmentar la cuota de mercat si vols explotar la curva de l'experiència. Com s'aconsegueix?

-Maximitzar el volum de producció.

-Posar els preus avui, valorant els costos futurs, no en base als costos actuals.

Això significaria una baixada de preus, perquè a la llarga, com s'ha produit més = + producció ens porta a - cost unitari.

Crítiques a la lluita per la cuota de mercat:

-La causalitat: un augment de la cuota de mercat es traduiría en majors beneficis y això no és així, sinó al revés.

-Les inversions: en cuota de mercat solen ser cares i per tant, pot erosionar els beneficis que se suposa que hem d'obtenir.

Els tipus d'inversions que hi ha, es dediquen a la conquesta del MK:

-Absorció de MK

-Publicitat

-Penetració

-Inversions en millors infraestructures.

2.DAFO

Es una tècnica que inclou l'anàlisi extern i intern y significa:

Debilitats, Amenaces, Fortaleses y Oportunitats (dos primers analisi intern, dos últims anàlisi extern).

Es fa un llistat de debilitats, amenaces, fortaleses y oportunitats. Després farem la matriu de DAFO, que és combinar tots aquests elements.

Oportunitats

Amenaces

Fortaleses

Quadrant Ofensiu

(estratègia ofensiva)

Quadrant Defensiu

Debilitats

Quadrant adaptatiu (davant les debilitats

podem aprofitar les debilitats).

Quadrant de supervivència