Ordenador (computadora)

Informática. Computación. PC (Personal Computer). Evolución. Componentes. Antecesores. Generaciones. Lenguajes. Software y Hardware. Periféricos # Ordinador

  • Enviado por: Er crack
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 33 páginas
publicidad

EL MÓN DELS ORDINADORS

EVOLUCIÓ I COMPONENTS

I.E.S. Cirvianum

2º de Batxillerat B

Divendres, 10 de gener de 2003.

Índex

Introducció

A diferencia de com la majoria pensa, la computadora no és el màxim invent d'un geni, sinó que és el producte de grans i complicats projectes d'investigació al llarg de molts anys, fins a poder crear models inicials de computadores; no és més que la revolució que ha vingut experimentant la nostra societat durant tota la historia.

La computadora apareix durant la segona guerra mundial, durant la construcció de la bomba atòmica, desde llavors ha arribat a constituí un element essencial per la transformació de l'indústria mundial, igual que en aquells moments va servir per l'industria belica. En efecte, aquesta primera computadora surt com a resposta a la necessitat de resoldre de forma ràpida i practica, el problema d'efectuar mil i mil de càlculs requerits per determinar la trajectòria d'un projectil. La universitat de Pensilvània junt amb el departament de defensa dels EEUU, va treballar en un projecte per obtindre trajectòries balístiques per medis mecànics o electrònics, això va donar com a resultat una maquina denominada ENIAC, utilitzada com ja he dit per necessitat de la guerra, per els EEUU, els quals van comprovar la seva eficàcia en els llançaments de las bombes atòmiques sobre las ciutats de Hiroshima i Nagasaki en el Japó.

Amb els pas dels anys, a canviat, amb respecte al seu origen militarista, perquè s'ha convertit, junt amb l'electrònica digital amb el pilar indiscutible sobre la que descansa tota la tecnologia moderna, ja que desde la maquina Pascal fins els robots, la computadora ha servit de base per la realització de diversos estudis relacionats per l'home, casi sempre en benefici de la societat i de la ciència.

Ho que ha fet possible, l'existència de las computadores i la seva evolució; ha set l'avanç de l'electrònica ,a més, de les inversions de capitals per l'investigació i el avanç tecnològic.

Per resumir, les computadores existeixen perquè tenien que aparèixer, un cop que l'home havia après a convertir en models matemàtics amb els que explica amb realitat que els rodeja.

Antecessors del ordinadors.

El Ábaco, va ser ,potser, el primer dispositiu mecànic de comptabilitat que va existir. El seu origen és com a mínim de 3000 anys, es un instrument amb boles que corrien d'esquerra a dreta i feien càlculs i encara avui es fa servir al Japó i a la Xina.

Las dos grans maquines que va inventar l'home que és podien considerar antecessors llunyans de les computadores van ser: la Pascalina ( maquina de Pascal) i la maquina analítica Babbage. Blaise Pascal, un dels mes grans filòsofs i matemàtics de l'historia, va ideà una maquina per sumar (també feia restes, multiplicacions i divisions), fen servir engranatges.

Ordenador (computadora)
La maquina analítica de Babbage, per altre costat, va ser un fracàs al intentar construir una enorme copia de la simple “calculadora” de Pascal, al intentar destacar una unitat de control que manejaria totes les operacions. Aquest disseny era molt ambiciós, en el sentit que el seu funcionament es dividia en dos parts: la primera, una unitat per guardar dades i l'altre per introduir valors a la maquina i obtenir-ne resultats, es a dir, en aquella època aquest home de ciència, va estar a punt d' “inventar” els programes que avui en dia fem servir, però en contra el projecte va fracassar, per la limitada tecnologia de els engranatges i les maquines de vapor.

Maquina analitica Babbage

Entre els antecessors mes directes de la computadora esta la MARK 1 i la ENIAC a on els seus projectes va intervenir John Von Newmann, qui va aportar el concepte de programa, ja oblidat, a més de aportar idees de rellevància, que amb base en elles, funcionen pràcticament totes les computadores actuals, entre elles el que la comptadora treballi amb sistema en base dos, és a dir amb els números 0 i 1, i no en base deu, que és el sistema que les persones utilitzem. Per les seves idees i aportacions es podria considerar a John Von Newmann, com l'inventor de les computadores modernes.

A partir de l'ENIAC i de l'EDVAC (primera computadora programable), les computadores comercials han sortit amb algunes característiques comunes, que ens ajuden a agruparles amb terminis històrics.

La curta historia de les computadores es divideix, no tant amb un ordre cronològic dels anys, sinó en funció dels seus avanços tecnològics, en qualsevol de els seus dos aspectes: els components físics (hardware) i els programes amb els que funcionen (software).

Des de la invenció de la primera computadora, aquests han evolucionat, i el progrés s'ha dividit en generacions.

Les generacions del ordinadors.

Primera generació:

Aquesta generació acapara des dels inicis de l'any 1945 fins uns deu anys desprès. Durant aquest període la tecnologia electrònica era en base bulbós i la comunicació (en terminis de computadores) es feia en el nivell més baix que pugui existir, el llenguatge maquina.

Els principal avanços que es van donar en aquesta generació van ser el següents:

Ordenador (computadora)
ENIAC. Primera computadora digital de la historia. Aquesta maquina era experimental, no es podia programar, es tractava d'un enorme aparat el qual es diu que ocupava tota una habitació en la Universitat de Pensilvània, on és va construir. Constava de 18.000 bulbós, consumia variïs kW de potencia elèctrica i pesava unes quantes tones. Aquesta maquina era capaç de efectuar 5.000 sumes per segon i va ser feta per varis científics estadounidenses dirigits per Mauchly i Eckert.

Ordenador (computadora)

Ordenador (computadora)
EDVAC. Primera computadora programable. Era un prototip de laboratori, però ja incloïa en el seu disseny, les idees centrals que formen a les computadores actuals.

UNIVAC 1. primera computadora comercial, producte del treball que els doctors Mauchly i Eckert van realitzar. El seu primer ús va ser en las oficines de censos de els EEUU.

Ordenador (computadora)
IBM 701. Va ser la primera d'una llarga sèrie de computadores d'aquesta companyia, fundada per Thomas Watson el 1934, que al principi fabricava targes perforades de registres, per la comptabilitat. Amb el temps aquesta companyia es convertiria en la numero 1, per les altes vendes que realitzaven.

En aquesta generació van apareixen les primeres companyies de computadores que es van unir a la UNIVAC i a la IBM, com la REMINGTON RAND.

Segona generació:

A l'any 1955, l'electrònica va tenir un gran avanç, la qual va venir condicionada per la substitució del bulbós per el transistor.

Aquests tenien moltes avantatges, gràcies a que consumien menys energia elèctrica i reduïen la mida de las computadores. A mes, també ara és programarien les computadores amb llenguatge d'alt nivell y no amb llenguatge maquina. Es a dir, amb una sèrie de instruccions, mes fàcils de comprendre que el llenguatge maquina.

Varies companyies productores van aparèixer com CDC que fabricava computadores grans i ràpides; RCA que oferia una maquina que és manejava en llenguatge COBOL, enfocat a programes de model administratiu.

A més, va aparèixer un altre tipus de llenguatge denominat FORTRAN, traductor de formules

Aquesta segona generació va durar pocs anys, perquè en poc temps es van produir nous avanços i perquè ho que fes IBM al 1964, marcaria l'inici d'una nova generació de computadores.

Tercera generació:

Ordenador (computadora)

Aquesta es va iniciar amb la presentació de la sèrie 360 o família de computadores de IBM, que seria una connexió de computadores manejades a traves d'una computadora central. A més, aquestes computadores estaven fetes a base d'agrupaments de transistors en miniatura coneguts com circuits integrals; a més el llenguatge de programació era fàcil de fer servir, gràcies a la intervenció de intermediaris coneguts amb el nom de sistemes operatius que facilitaven el treball.

Poc desprès, IBM va posar a la venta la seva sèrie 370, que era més ràpida i potent, gràcies als circuits integrals d'alt rendiment. Mentre seguia avançant la micro-electronica, apareixia la quarta generació.

Quarta generació:

Ordenador (computadora)
Va aparèixer un aparell denominat microprocessador, gràcies al qual és van reunir tots els components del processador en un sol circuit. Això va servir de base per la aparició de las computadores petites, que cabien en un escriptori, denominades microcomputadoras. La producció d'aquestes computadores, va donar lloc a l'aparició dels PC (computadores personals), que molts de nosaltres tenim a casa nostre, introduïts per IBM, amb el sistema operatiu MS-DOS elaborat per Bill Gates, propietari de MICROSOFT ( actualment el numero 1 en el sector de las computadores).

La indústria de la microcomputacio ha introduït mils de milions de computadores al mercat, això ha donat lloc al naixement de noves tecnologies al llarg d'aquesta ultima dècada.

Cinquena generació:

Ordenador (computadora)
Actualment existeix una competència important entre els fabricants de computadores japonesos i estadounidenses. El premi d'aquest concurs de mils de milions de dòlars, és la computadora que pensa, ja que podria manejar dates i idees, fer deduccions i contestar preguntes i problemes en una molt petita fracció de segon.

La intel·ligència artificial es una tècnica que s'intenta desenvolupar en computadores i programes, capaços de simular els processos de pensament i de acció de l'home.

Una de las aplicacions de la intel·ligència artificial, son els robots, que son maquines empleades fonamentalment en las fabriques, en feines repetitives i perilloses.

Altre exemple de intel·ligència artificial, és el sistema expert, que és un conjunt de programes de computadora, que aconsellen al usuari en la toma de decisions respecta a un determinat problema (un exemple és el GPS).

Comparació entre el ENIAC i el Pentium 2500 MHZ.

ENIAC

Pentium 2500 MHZ

Velocitad

5.000 accions per segon

2.500.000.000

Memoria

200 dígits

256.000.000

Elements

Tubs 18.000 de buit
6.000 interruptors
10.000 capacito
70.000 resistors
1.500 relés

10.000.000 transistors (CPU)

Mides

10 pies de alto x 1.800 pies cuadrats

9” x 12” x 3”

Pes

30 tones

6 quilos

Entrevista : Marc García (titulat amb informàtica).

He entrevistat en Marc Garcia diplomat en informàtica a la universitat de Barcelona i treballa com a reparador d'ordinadors a la empresa “Casa Tarradellas” (Vic).

  • Quant fa que treballa amb els ordinadors?

Oficialment fa 3 anys, anteriorment realitzava treballs a familiars i amic, així s'estalviaven la reparació.

  • Aquest és el treball que sempre has volgut realitzar?

Si, els ordinadors sempre m'han agradat molt, però ho que sempre he volgut fer és crear el meu propi programa, ja de petit havia fet algun programa senzill com per exemple un programa en el qual pots parlar amb el ordinador, però una conversa molt senzilla.

  • Vostè que ha estudiat l'historia dels ordinadors, ha hagut grans canvis amb el poc temps que existeixen les computadores?

Si, han canviat contínuament desde el primer moment que van ser inventades i segueixen evolucionant. M'agradaria veure el límit al que podrem arribar, però el veig molt lluny.

  • Parlen d'evolució, creu que les persones evolucionem condicionats per la informàtica, així com la electrònica?

Jo crec que la informàtica i l'electrònica evolucionaven segons les nostres necessitats, així com per fen-se la vida una mica mes fàcil. Ho que nosaltres fem senzillament es adaptar-nos a les noves tecnologies a mida que van surtin.

  • Creu que avui en dia tothom es pot permetre tenir un ordinador a casa seva?

Gairebé tothom ja disposa d'un ordinador sobre tot las familiars amb algun fill adolescent o gent que porta treball a casa. Un ordinador no és una cosa que només es pugin permetre la gent rica, ja que hi ha plans de pagaments els quals s'adapten a tots els tipus de butxaques, així com ordinadors de tots els preus.

  • Es útil tenir un ordinador a casa?

Es un aparell molt útil, encara que no sigui de primera necessitat, ens pot ajudar a cada persona o servir-nos de entreteniment. Per joves i adults tots podem aprendre i divertint-nos amb ells.

  • Es necessari canviar l'ordinador cada 2 o 3 anys quan veus que l'altre gent el te més potent que el teu?

No crec que tinguis que canviar l'ordinador cada tan poc temps, ho que si es pot fer es canviar alguns elements de hardware per millorar el seu rendiment.

  • Veus amb perspectiva el negoci dels ordinadors?

Penso que aquest ofici deu ser un dels que més ingressos aporta als països industrialitzats en el àmbit de serveis, ho que passa es que hi ha molta gent que ho sap i s'incorpora a aquest tipus de negocis i n'hi ha una forta competència.

Llenguatge dels ordinadors

Per què un procesador realitzar una acció és te que subministrar en primer lloc un algoritme adequat. El procesador te que ser capaç d'interpretar l'algoritme i realitzar les operacions corresponents.

Quan un procesador es una computadora, el algoritme s'ha de expressar en un format que es denomina programa. Els programes s'escriuen en llenguatge de programació. Els llenguatges utilitzats per escriure programes de computadores son els llenguatges de programació i programadors, son els escriptors i dissenyadors de programes.

Existeixen diferents tipus de llenguatges:

  • Llenguatge de maquina.

  • Llenguatge de baix nivell.

  • Llenguatge d'alt nivell.

Llenguatges de maquina:

Els llenguatges de maquina son aquells que estan escrits en llenguatges directament intangibles per la maquina, ja que las seves instruccions son cadenes binàries (nombres 0 i 1) que especifiquen una operació, i les posicions de memòria aplicades en la operació és denominen instruccions de maquina o codis de maquina.

Les avantatges de programar en llenguatge de maquina son les possibilitats de carregar (transferir un programa a la memòria) sense necessitat de traducció posterior, ho que suposa una velocitat d'execució superior a qualsevol altre llenguatge de programació.

Els inconvenients en la actualitat, superen les avantatges, ho que fa pràcticament no recomanables als llenguatges de maquina.

Aquest problemes son:

  • Dificultat i lentitud en la codificació.

  • Poca viabilitat.

  • Gran dificultat de verificar i posar a punt els programes.

  • Els programes només son executables en el mateix processador (CPU).

Llenguatges de baix nivell:

Son més factibles de fer servir que els llenguatges de maquina, però igual que ells, depenen de la maquina en particular. El llenguatge de baix nivell per excel·lència és l'ensamblador. Les instruccions en llenguatge ensamblador son instruccions conegudes com nometecniques.

Un programa escrit en llenguatge ensamblador no pot ser executat directament per la computadora sinó que es requereix d'una fase de traducció al llenguatge maquina.

El programa original escrit en llenguatge ensamblador es denomina programa de font i el programa traduït al llenguatge es coneix com programa objecte, directament tangible per la computadora.

Els inconvenients del llenguatge ensamblador és que tenen les seves aplicacions molt reduïdes en la programació de aplicacions i es centren en aplicacions de temps real, control de processos, dispositius electrònics, etc.

Llenguatge d'alt nivell:

Els llenguatges de programació d'alt nivell son els més utilitzats per els programadors. Estan dissenyats per que les persones escriguin i entenguin els programes d'una manera molt més fàcil que els llenguatges de maquina i ensamblador. Altre raó és que, un programa escrit en llenguatge d'alt nivell no depèn del disseny del hardware o d'una computadora particular.

Els llenguatges escrits en alt nivell son transportables, ho que significa que la possibilitat de poder ser executats amb poca o cap modificació en diferents tipus de computadores.

Avantatges:

  • El temps de formació del programadors es relativament curt amb comparació d'altres llenguatges.

  • Les escriptures dels programes es basen en regles sintàctiques similars als llenguatges humans.

  • S'utilitzen noms en les instruccions, tals com READ, WRITE, PRINT, OPEN, etc.

  • Les modificacions i postes a punt dels programes son mes fàcils.

  • Els programes no son tan costosos.

  • Son transportables.

Inconvenients:

  • Increment del temps de posta a punt, al necessitar-se diferents traduccions del programa Font per conegui el programa definitiu.

  • No s'aprofiten els recursos interns de la maquina, que s'exploten molt millor en llenguatges de maquina i ensamblador.

  • Necessitat de una major capacitat de memòria.

  • El temps d'execució dels programes es molt mes gran.

Alguns dels llenguatges de programació d'alt nivell existents son:

C, C++, COBOL, Pascal, Visual BASIC, etc.

Sistemes Operatius

És un software bàsic que controla un ordinador. El sistema operatiu té tres grans funcions: coordina i manipula el hardware de l'ordinador, com la memòria, les impressores, unitats de disc, gestiona els errors de hardware, la pèrdua de dades, etc.

Els sistemes operatius controlen diferents processos de l'ordinador. Un procés important és la interpretació dels comandos que permeten comunicar-se al usuari amb l'ordinador. Alguns interpretes de instruccions, estan basats en gràfics i permeten al usuari comunicar-se senyalen i fen clic amb un icona . per ho general, els interpretes basats en gràfics son més senzills d'utilitzar.

Els sistemes operatius poden ser feina única o multi-feina. Els sistemes operatius de feina única, mes primitius, només poden manejar un procés a cada moment. Per exemple si l'ordinador esta imprimint un document, no pot realitzar cap mes funció. Tots els sistemes operatius moderns son multi-feina i poden executar varis processos al mateix temps.

Els sistemes operatius poden fer servir memòria virtual per executar processos que exigeixen mes memòria que la realment disponible.

Els sistemes operatius que es fan servir normalment son UNIX, Macintosh, Windows (antigament es feia servi el MS-DOS). El UNIX i els seus clons permeten múltiples accions i múltiples usuaris. El seu sistema de arxius proporciona un mètode senzill d'organització i permet la protecció de arxius. En canvi, las instruccions del UNIX no son intuïtives. Altres sistemes operatius multi-usuari i milti-feines es per exemple el Windows desenvolupat per Microsoft. El sistema operatiu de las computadores Apple es el Macintosh.

El DOS i MS-DOS son sistemes que només permeten realitzar una feina i actualment pràcticament el seu us es nul.

Enquesta:

He donat a 20 persones de diferents edats (13-50 anys) un test per tenir una idea sobre el coneixement i l'ús que te la gent dels ordinadors.

El test era el següent:

  • Te ordinador a casa?

    • Si. (90 %)

    • No. (10%)

  • En el lloc on treballa o estudia utilitza ordinadors?

    • Si. (95%)

    • No. (5%)

  • Te algun tipus d'estudis (acadèmia o universitat) en relació a la informàtica?

    • Si, en acadèmies. (20%)

    • Si, universitaris. (15%)

    • No tinc cap estudi. (65%)

  • Utilitza l'ordinador com a medi d'oci? Si es així amb quina freqüència?

    • No l'utilitzo amb aquesta finalitat. (35%)

    • Si, diàriament. (30%)

    • Si, setmanalment. (15%)

    • Si, però en poca freqüència. (20%)

  • Te programes de Shareware o Freeware?

    • Dels dos tipus. (60%)

    • Només Shareware. (15%)

    • Només Freeware. (5%)

    • No sap. (20%)

  • Va millorant el seu ordinador amb nous components a mesura que els sistemes evolucionen?

    • Si. (20%)

    • No. (80%)

  • Amb quina freqüència canvia el seu ordinador, si es que ho ha fet algun cop?

    • No l'he canviat mai. (60%)

    • Cada any. (0%)

    • Cada 2 anys. (10%)

    • Cada 3 anys. (15%)

    • + de 3 anys. (15%)

    Software i Hardware.

    Software

    Son els programes de las computadores. Realitzen las instruccions responsables de que el hardware (la màquina) realitzi les seves feines. Amb conceptes generals, el software pot dividir-se en varies categories basant-se en el tipus de treball que realitzen:

    Software del sistema:

    També denominat com a sistema operatiu, es el encarregat de controlar els treballs del ordinador o computadora. Realitza feines molt essencials, encara que de vegades invisibles, com el manteniment dels arxius del disc i la administració de la pantalla.

    Software de aplicació:

    Dirigeix las diferents feines per a que s'utilitzen els ordinadors. Es l'encarregat de realitza els tractaments de text, gestió de base de dades i similars.

    Software de ret:

    Es el software que permet que l'usuari d'un ordinador es pugui comunicar amb els usuaris d'altres ordinadors.

    Software de llenguatge:

    Es el que l'ordinador fa servir per escriure els programes.

    A més d'aquestes categories basades en les feines que realitzen, hi ha varis tipus de software que es descriuen basant-se em el mètode de distribució. Els mes coneguts son els softwares “enllaunats”, és el software desarrelats per companyies i venuts principalment per distribuïdors. Es poden distingir 3 tipus:

    Freeware:

    També denominat, però en menor mesura, com a software de domini públic, que s'ofereix sense cost algun, aquest tipus de programes s'adquireixen en la seva majoria a traves de internet, i mols cops son creats per particulars que volen millorar algun programa o crear un nou.

    Shareware:

    Es similar al freeware, però en aquest cas es té que pagar una petita suma per obtenir el programa en cas que els usuaris que ho utilitzin professionalment, i en contrari del freeware no s'obtén en tan mesura a través de l'internet.

    Vaporware:

    Es el software que poca gent coneix ja que en molts casos no arriba a presentar-se al públic o apareix molt desprès de ho promès, i la gent el cataloga en el moment que surt de freeware o shareware.

    Hardware

    El hardware es refereix als components materials, i per tant que es poden tocar del ordinador. Es poden dividir en tres categories segons la seva funció: de entrada, de sortida i de emmagatzemització.

    Per conèixer millor un equip informàtic, es important saber distingir, que forma part del hardware i per què serveix cada un dels elements. A continuació exposaré els diferents elements de hardware d'un ordinador personal.

    La unitat de procés central.

    Ordenador (computadora)

    La unitat central de procés, frecuenment dit com CPU, son les sigles amb angles, engloba les parts del hardware de major importància, com la targeta mare, el chip, la memòria o el disc dur, on es guarden les dades.

    Ordenador (computadora)

    La targeta mare.

    Els principals elements del hardware estan connectats entre si mitjançant la targeta mare. Els seus elements son:

    Autopista de dades:

    Son circuits integrats en la targeta mare, capaços de enllaçar tots els dispositius que formen part del equip. Aquests circuits reben el nom de bus, son la part essencial del computador. De la seva capacitat de assimilar la informació depèn en gran mesura el rendiment del sistema.

    La funció dels zocals

    Dintre de la targeta mare, també coneguda com placa base, es costum de construir unes ranures, (zloty en terminologia anglesa). La funció de aquests zocals es de permetre, entre altres coses, la inserció de chips de memòria, acceleradors gràfics, targetes de so o dispositius de ret.

    El microprocessador.

    Ordenador (computadora)

    El microprocessador o chip, defineix les funcions que pot oferir l'ordinador. Així, el microprocessador controla l'estat de la unitat central de procés i els perifèrics, donen milions de instruccions per segon. El intens ritme d'investigació ha aconseguit duplicar la capacitat de aquests chips cada any i mig, aproximadament.

    La memòria de l'ordinador.

    Dintre d'un mateix equip conviuen diferents tipus de memòria:

    Memòria RAM:

    Ordenador (computadora)
    La memòria RAM (Random Acces Memory) es utilitzada per l'ordinador per emmagatzemar instruccions i altres paràmetres dels programes que l'usuari ha activat. Una de las característiques mes destacades d'aquest tipus de memòria, és la seva volatilitat: el seu contingut es perd quan l'ordinador s'apaga. Per aquest motiu la memòria RAM es fa servir amb estreta relació amb el disc dur del sistema, capaç de mantenir la informació encara que no rebi corrent elèctrica

    Ordenador (computadora)
    Memòria ROM

    La memòria ROM (Read Only Memory), a diferencia de la memòria Ram , la informació que emmagatzema no es borra quan s'apaga l'ordinador. Com el seu propi nom indica, la memòria ROM es caracteritza per se la única i exclusivament de lectura. En ella es guarda la informació necessària per activar el sistema operatiu i reconèixer els perifèrics connectats al sistema com el monitor el teclat, el ratolí, etc.

    Memòria Virtual:

    El descens dels preus de las plaques RAM ha permès a molts usuaris incrementar la capacitat de memòria del seu ordinador. No obstant, en ocasions, els requeriments de memòria de las aplicacions en us, superen la capacitat de la memòria RAM de l'equip.

    Quan això succeeix, el sistema operatiu, utilitza la denominada memòria virtual. Es tracta de un senzill truc tecnològic que permet a l'ordinador agafar part del disc dur com a continuació de la memòria RAM. La memòria virtual ajuda a sortir del pas d'una situació apurada. Al tindré que llegir i escriure en el disc dir, amb un accés molt mes lent, l'execució dels programes es fa considerablement lenta.

    Unitats d' emmagatzematge.

    En busca d'un suport per guardar les dades, al llarg dels anys han sorgit propostes de diverses característiques. Les més utilitzades actualment son:

    El disc dur:

    Ordenador (computadora)

    El disc dur es un dispositiu essencial, de tot ordinador. Si la targeta mare permet la circulació de les dades, el disc dur les emmagatzema de forma segura. La capacitat i velocitat d'aquest tipus d'unitats ha augmentat enormement desde que van sortir els primers models de PC.

    La Disquetera:

    Ordenador (computadora)
    La disquetera es sense dubte, el sistema removible d'emmagatzematge mes comú entre els usuaris de PC (encara que ha perdut utillatge en favor de la gravadora de CD's(. El seu disseny i prestacions pràcticament no han variat en las ultimes dècades. Encara que en l'actualitat els seus 1.44Mb de capacitat poden sembla escassos, en el seu dia, l'aparició d'un suport tan flexible com el disquet, és va considerar com un gran avanç tecnològic

    Els sistemes Làser:

    Ordenador (computadora)
    Tant el CD-ROM com el DVD utilitzen un mateix disc de metall, recobert per una capa plàstica, per emmagatzemar dades. Els lectors de CD-ROM porten prop de 20 anys en el mercat i tenen una gran popularitat. Els DVD no porten gaire en el mercat i encara no son accessibles per tothom degut als seus alts preus. Uns i altres es basen en un sistema de lectura làser en el que un raig de llum recorre la superfície del CD, mentre que altre dispositiu s'encarrega de analitzar el reflexa del làser sobre el suport.

    Imatge i so

    La revolució multimedia va significar una millora en la presentació gràfica i sonora de l'ordinador, el hardware que s'utilitza es:

    La targeta gràfica:

    La imatge que reflexa el monitor part d'un component del PC denominat targeta gràfica. Encara que la qualitat de visualització depèn en gran mesura de la mateixa pantalla, una targeta gràfica de funcions elevades incrementa sensiblement el grau de definició de la imatge, aquestes targetes son molt utilitzades per els jove per els seus jocs i han de renovar-les quan ja que els nous jocs necessiten targes mes potents

    Ordenador (computadora)

    Las Targetes Gràfiques:

    La imatge que reflexa el monitor surt d'un component del PC denominat targeta gràfica. Encara que la qualitat de visualització depèn en gran mesura de la mateixa pantalla, una targeta gràfica de funciones superiors incrementa sensiblement el grau de finesa de la imatge.

    So de l'ordinador:

    Tot ordinador disposa d'un petit “parlant”, destinat a emetre senyals de advertència quan les circumstancies ho precisen. Aquest petit parlant és insuficient per oferir musica amb qualitat.

    Las modernes targes de so substitueixen en gran mesura aquesta necessitat, i alguns models, inclòs son capaços de convertir l'ordinador en un modern estudi de grabació. En aquest cas, solen incloure conversors per la grabació i la reproducció de senyals de so exteriors, chips amb mostres de instruments digitals, etc.

    Ordenador (computadora)

    Els altaveus i el so envoltant:

    Desprès d'uns anys en els que les novetats escassejaven, el mercat audiovisual, s'ha vist revolucionat per l'aparició del so envoltant. La principal característica d'aquest tipus de senyal es la notable sensació de realisme que consegueix l'usuari. Traslladat a un entorn informàtic, el so envoltant s'ha convertit ràpidament en un dels productes principals de venda.

    Perifèrics de entrada/sortida:

    Un perifèric es qualsevol unitat del sistema, excepte la unitat central de procés i la memòria principal.

    Els perifèrics son una sèrie de dispositius que permeten a l'ordinador comunicar-se amb l'exterior, be sigui per agafar dades o mostrar informació, o be per guardar, de forma permanent, grans quantitats de informació.

    • Perifèrics d'entrada : estableixen un conducte d'informació desde l'exterior del ordinador capa ell.

    • Perifèrics de sortida: estableixen un conducte de informació desde l'interior capa l'exterior

    • Perifèrics de entrada/sortida: poden establir un conducte d'informació amb els dos sentits: desde l'exterior capa l'interior o al revés.

    Diferents perifèrics:

    Ordenador (computadora)

    El monitor:

    El procés de observació de dades es possible al sistema de vídeo de l'ordinador. Un sistema de vídeo consta del monitor, la targeta gràfica i un programa controlador.

    El monitor visualitza la informació que es genera en el programa que s'executa en l'ordinador. Esta controlat per la targeta gràfica. El monitor es un perifèric de sortida.

    Ordenador (computadora)
    El teclat:

    Es el dispositius principal de introducció que serveix al usuari com a medi de comunicació amb l'ordinador. No tots els teclats s'adapten a qualsevol ordinador. Això prové del tip d'ordinador. El teclat es un perifèric d'entrada.

    El ratolí:

    Ordenador (computadora)
    L'ús del ratolí facilita en gran mesura el treball, especialment en entorns gràfics. El ratolí forma part de la categoria de perifèrics d'entrada i actua com a punter.

    La majoria dels ratolins treballen mecànicament. En la seva part inferior es troba instal·lat una bola de ferro recoberta de goma, al moure el ratolí, sobre una superfície, permet que el punter es mogui a la nostra voluntat.

    Ordenador (computadora)
    La impressora:

    La impressora es un perifèric de sortida. Es un element mol utilitzat per portar i ensenyar les nostres dades en llocs on no hi ha ordinador per poder introduir un CD o un disquet.

    Taula digital

    En una taula digital representarem dibuixos de la mateixa forma que en una taula de dibuix. Els moviments del llapis de dibuix es tradueixen en informacions digitals que s'envien al ordinador a traves d'un cable sèrie. D'aquesta forma el dibuix es pot guardar en el disc dur del ordinador.

    Ordenador (computadora)
    Escáner:

    L'escáner es un element de entrada. Per pogué portar dades ja existents a un suport informàtic podem fer servir un escáner, que llegirà la informació i la introduirà en l'ordinador.

    Ordenador (computadora)
    Modem:

    El modem serveix per la transmissió de dades a distancia, pot actuar tant com a dispositiu d'entrada com de sortida. Amb un modem es possible enviar i rebre dades d'un ordinador a traves d'una línia telefònica.

    Ordenador (computadora)
    Unitats de disc:

    Existeixen varis tipus, en funció del suport: unitats de disquets, unitats de discs durs, unitats de CD-ROM, etc. Actualment tenen una certa popularitat les unitats ZIP i els DVD. Aquestes unitats son perifèrics d'entrada i de sortida, ja que poden passar informació que contenen al disc dur o agafar informació del disc dur i guardar-la en aquests formats.

    Ordenador (computadora)
    Altres perifèrics:

    Aquí podríem ficar altre elements com micròfons, altaveus, lectors de codis de barres, joysticks, pantalles de vidre líquid, llapis òptic, etc.

    Preus de ordinadors i components.

    Ordinadors Personals.

    HP Pavilion 432 AMD Athlon

    • Procesador: AMD Athlon.

    • Velocitat del Procesador: 1.53 GHz.

    • Memòria Caché 384 Kb.

    • Memòria RAM: 256 MB.

    • Classe de memòria RAM: DDR-RAM.

    • Disc Dur: 60 GB.

    • Unitats òptiques: DVD 16x.

    CD-RW 32x10x40.

    PREU: 1049 €.

    Packard Bell iMedia 8141 AMD Athlon.

    • Procesador: AMD Athlon.

    • Velocitat del procesador: 1.73 GHz.

    • Memòria RAM: 256 MB.

    • Classe de Memòria RAM: DDR.

    • Ampliacions de memòria RAM: Fins a 1 GB.

    • Disc Dur: 40 GB.

    • Unitat òptica: Lector DVD-CDRW 48x.

    PREU: 899 €.

    Fujitsu Scaleo 600i

    • Procesador: Intel Pentium 4.

    • Velocitat del processador: 2.66 GHz.

    • Memòria Cache: 512 KB.

    • Memòria RAM: 512 MB.

    • Classe de memòria RAM: DDR-SDRAM.

    • Ampliació memòria RAM: Fins a 2 GB.

    • Disc Dur: 80 GB.

    • Unitats òptiques: DVD 16x.

    CD-RW 48x16x48.

    PREU: 1449 €.

    Monitors.

    HP TFT F50s 15.

    • Purgades: 15”.

    • Resolució màxima: 1024 x 768 ppp.

    • Dimensions: 399 x 366 x 208 mm.

    • Pes: 4,4 Kg.

    • Altaveus integrats en el monitor.

    PREU: 399 €.

    INVES TFT 15.

    • Purgades: 15”.

    • Resolució màxima: 1024 x 768 ppp.

    • Dimensions: 353 x 368 x 204 mm.

    • Pes: 3 Kg.

    • Altaveus integrats en el monitor.

    PREU: 379 €.

    COMPAQ TFT 1501 15.

    • Purgades: 15”.

    • Resolució màxima: 1024 x 768 ppp.

    • Dimensions: 317 x 140 x 341 mm.

    • Pes: 3 Kg.

    PREU: 449 €.

    Impressores.

    CANON S330 Photo.

    • Tipus de impressió: Injecció de tinta per bombolla.

    • Resolució del negre: 2400 x 1200 ppp

    • Resolució color: 2400 x 1200 ppp.

    • Velocitat de impressió del negre: Fins a 14 ppm.

    • Velocitat de impressió de color: Fins a 10 ppm.

    PREU: 109 €.

    LENMARX Z35

    • Tipus d'impressió: Injecció de tinta tèrmica.

    • Resolució del negre: 2400 x 1200 ppp

    • Resolució de color: 2400 x 1200 ppp

    • Velocitat impressió del negre: Fins a 13 ppm

    • Velocitat impressió de color: Fins a 9 ppm.

    PREU: 69 €

    HP Deskjet 2820

    • Tipus d'impressió: Injecció de tinta.

    • Resolució del negre: 600 x 600 ppp

    • Resolució de color: 1200 x 1200 ppp.

    • Velocitat d'impressió del negre: Fins a 16 ppm

    • Velocitat impressió de color: Fins a 12 ppm.

    PREU: 109 €

    Escáners.

    CANON LIDE 30.

    • Resolució: 1200 x 1400 ppp.

    • Velocitat de exploració: Color (16/32 segons per línea)

    Grises (5,3/10,6 segons per línea)

    Blanc i negre (5,3/10,6 segons per línea)

    • Escala de color/grisos: Color 48 bits.

    Grisos 16 bits.

    • Dimensions: 256 x 383 x 34 mm.

    PREU: 119 €.

    HP Scanjet 3530C.

    • Resolució: 1200 x 1200 ppp

    • Velocitat d'exploració: Color (16/30 segons per línia)

    Grisos (5/10 segons per línia)

    Blanc i negre (5/10 segons per línia)

    • Escala de color/grisos: Color 48 bits.

    Grisos 16 bits

    • Dimensions: 500 x 300 x 69 mm

    PREU: 119 €

    HP Scanjet 4500C

    • Resolució: 2400 x 2400 ppp

    • Velocitat d'exploració: Color (8/16 segons per línia)

    Grisos (2,2/6 segons per línia)

    Blanc i negre (2,2/6 segons per línia)

    • Escala de color/grisos: Color 48 bits.

    Grisos 24 bits

    • Dimensions: 212 x 305 x 47 mm

    PREU: 199 €

    Multifeina.

    LENMARX X85.

    • Funcions: Impresora-scaner-copiadora.

    • Funció impressora: Injecció amb doble capçal d'impressió.

    Resolució de 4800 x 1200

    Velocitat fins a 12 pagines per minut en negre i 6 en color.

    • Funció escáner: Resolució de 600 x 1200 ppp.

    Profunditat de 48 bits.

    • Funció copiadora: Velocitat de 10 copies per minut en negre i 6 en color.

    Reducció/ampliació 25-400%.

    PREU: 219 €.

    HP 1020.

    • Funcions: Fax-telefon-impresora-copiadora.

    • Funció impressora: Impressió per injecció de tinta.

    Resolució de 3600 x 1200 ppp.

    • Funció copiadora: Reducció/ampliació 50-100%.

    Resolució de 600 ppp.

    • Funció Fax: Fax módem de 14,4 kbps.

    Velocitat de fax 8 pagines per segon.

    PREU: 179 €.

    BROTHER MFC590.

    • Funcions: impresora-scaner-copiadora-fax-telefon.

    • Funció impressora: Impressió per injecció de tinta.

    Velocitat de 10 ppm en negre i 8 ppm en color.

    Resolució de 1200 x 1200 ppp en color i 2400 x 1200 ppp en color.

    • Funció escáner: Profunditat de 36 bits.

    Resolució de 600 x 2400 ppp.

    • Funció copiadora: Velocitat de 7 ppm en negre i 4 ppm en color.

    Reducció/ampliació 25-400%

    Resolució de 1200 x 1200 ppp.

    • Funció fax: Velocitat del módem de 14,4 kbps.

    PREU: 419 €.

    Conclusió.

    Després de tot he assumí he assolit l'objectiu que volia aconseguir amb la realització d'aquest treball i ara conec d'una manera mes amplia d'on ha vingut la tecnologia que fem servir a casa nostra o sense anar més lluny, els ordinadors i altres complements que he fet servir per realitzar aquest treball.

    Vaig donar-li moltes voltes a agafar el tema, encara que no hi vaig tenir molt temps, però vaig decidir triar aquest tema, ja que els ordinadors son objectes als quals els hi dedico moltes hores i aquest món era el que volia estudiar.

    Quan vaig comença el treball no sabia a quin tema l'enfocaria ja que es podria escriure una enciclopèdia de mes de 10 volums dedicada als ordinadors, però un dia ensenyant-li a arreglar l'ordinador a la meva cosina vaig veure que el treball tindria que estar enfocat en un espai comú, un espai el qual no sigues gaire complicat i que la gent pogués entendre fàcilment; així com esta redactat amb català, cosa no gaire comú, ja que tots els llibres que he utilitzat era amb castellà.

    Ordenador (computadora)

    Bibliografía

    Llibres:

    Informática Bachillerato Ed: Casals.

    Autors: J.M Arias, O. Arias, S.M. Arias,

    Edició: 1999.

    Análisis y planeación de calidad Ed: Mc Graw Hill

    Autors: J.M Juran, F.M. Gryna

    Edició: 1998.

    Revista:

    Mi PC Ed: Planeta Agostini.

    Edició: Març 2002.

    Ordinador:

    Internet Cercador google.

    Enciclopedia Encarta Edición: 2001.

    Altres:

    Diferents botigues de informàtica

    33