L'Ombra del Stuka; Pau Joan Hernàndez

Literatura catalana contemporánea. Narrativa. Misterio. Intriga. Guerra Civil española

  • Enviado por: Senney Terlow
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 6 páginas
publicidad

ÍNDEX

  • Referència bibliogràfica..................................................................... pàg. 3

  • Tema .................................................................................................. pàg. 3

  • Estructura

      • Interna ............................................................................ pàg. 3

      • Externa ........................................................................... pàg. 3

  • Argument ............................................................................................ pàg. 4

  • Punt de vista narratiu .......................................................................... pàg. 4

  • Personatges

      • Principals (protagonistes) ............................................... pàg. 4

      • Secundaris (apareixen al llibre; se'n parla) .................... pàg. 4

  • Espai .................................................................................................... pàg. 5

  • Temps .................................................................................................. pàg. 5

  • Llenguatge ........................................................................................... pàg. 5

  • Opinió personal ................................................................................... pàg. 5

REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

Autor: Pau Joan Hernàndez

Títol: L'Ombra del Stuka

Editorial: Empúries Col·lecció: L'odissea

Lloc i data de publicació: Barcelona, 2006

TEMA

La recerca del que els hi va passar realment durant la Guerra Civil als avantpassats dels protagonistes.

ESTRUCTURA

Interna:

  • Plantejament: Fins a la pàg. 32 (capítols 1,2,3). Presenta els protagonistes (El Roger, l'Elvira i el David) i també inclou, al principi, una mena de petit pròleg.

  • Nus: fins a la pàg. 142 (capítols 4-12). Comença la recerca de la veritat i al temps que es resolen unes incògnites, n'apareixen d'altres.

  • Desenllaç: fins al final (últim capítol (13)). Es resolen totes les incògnites i tots els problemes que han aparegut durant el nus.

Externa:

El llibre es divideix en 13 capítols i conté un petit pròleg sense títol al començament, però no té epíleg.

    • Capítols:

“Pròleg” (pàg. 7)


  • Cervesa, nenes i rock (pàg. 11)

  • Elvira (pàg. 16)

  • Un guiri amb bicicleta (pàg. 22)

  • Benvingut (pàg. 33)

  • Balades tristes vora el riu (pàg. 49)

  • Dos dies decebedors (pàg. 64)

  • ¿Què passa a la bauma? (pàg. 69)

  • “Aixecaré el gòlem...” (pàg. 83)

  • El cor de la terra (pàg. 101)

  • Séfer-masa'ot (pàg. 109)

  • Engany (pàg. 120)

  • L'Ombra del Stuka (pàg. 129)

  • Hevenu shalom... (pàg. 142)


  • ARGUMENT O RESUM

    En Roger i l'Elvira són dos adolescents de Benissuda que, per casualitat, coneixen un noi jueu alemany -en David Tischler- que ha viatjat des d'Alemanya perquè vol saber què va passar a una part de la seva família que va viure a Sant Joan del Pla (l'únic que sap és el nom de la casa on vivien i en té una foto antiga).

    Des del primer moment, els dos amics s'interessen per aquesta recerca i l'ajuden. Acullen el noi a una caseta de l'hort dels pares del Roger. Després passen el cap de setmana a la Bauma (una casa entre Benissuda i Sant Joan, propietat de la família del Roger). A poc a poc van esbrinant coses (tot i que els dos primers dies no esbrinen res) i en Roger s'adona que la casa que buscaven és la mateixa Bauma.

    La Rebeca, neboda de l'àvia d'en David, escrivia cartes a la seva tia, i és gràcies a aquestes cartes que s'acaben resolent més enigmes, i els tres amics troben un amagatall a la Bauma on la Rebeca hi va amagar un penjoll i el seu diari. Aquest diari resol molts misteris però també planteja nous enigmes.

    Finalment, descobreixen tota la veritat, que resulta ser molt més del que s'esperaven: l'avi del Roger va enganyar, robar i matar a tota la família Tischler.

    Aquesta descoberta pertorba moltíssim en Roger, però l'Elvira el consola.

    Finalment les famílies fan les paus i en Roger i l'Elvira acaben junts.

    PUNT DE VISTA NARRATIU

    El narrador és en 3a persona i omniscient.

    PERSONATGES

    Principals

    Protagonistes: Roger Arganyol, Elvira Ferrer, David Tischler.

    Secundaris

      • Que apareixen en algun moment al llibre: Àvia Alexandra (àvia de l'Elvira), Josep-Anton Arganyol (pare d'en Roger), Franz Wigobald, petit Hansi (nét d'en Franz), Sra. Tere (propietària del bar de Sant Joan del Pla), Miquela (secretària d'en Josep-Anton Arganyol), mare d'en Roger (no se'n menciona el nom), el Ximple (el gos d'en Roger)

      • Personatges dels quals “es parla” en el llibre: tota la família Tischler (especialment la Rebeca, neboda de l'àvia del David), Josep Arganyol (avi del Roger), Klaus (pilot del Stuka on anava en Franz), Carles Ferrer (avi de l'Elvira).

    ESPAI

    L'acció està centrada en els pobles de Benissuda i Sant Joan del Pla. Tots dos són pobles imaginaris. “Cal situar Benissuda a la riba esquerra de l'Ebre, en algun punt entre Móra la Nova i Tivenys. Pel que fa Sant Joan del Pla, el poble mira cap al riu des de les muntanyes de l'Est, no gaire lluny del santuari de Cardó. (N. d l'A.)” (p. 7).

    Dins la història, els diversos espais on succeeixen els fets són: El Puig de la Metralladora, casa de l'Elvira, casa del Roger, “la caseta de l'hort”, la Bauma, L'Hispano (bar), el bar de la Sra. Tere, el Mirador de la Torrassa, la Biblioteca de Tortosa.

    TEMPS

    La història passa en 5 dies aproximadament. Es pot deduir ja que els protagonistes passen dos dies a “la caseta de l'hort” i després el cap de setmana a la Bauma; el 5è dia acaba la història. Es menciona l'estació de l'any i fins i tot el mes concret: l'estiu, el juliol. “I aquell matí de juliol (...)” (pàg. 20)

    Es pot deduir que la història succeeix aproximadament l'any 1988, tot i que en cap moment es menciona l'any exacte, sí que en algun moment es diu: “fa cinquanta anys...”. Ho fa en Franz, per exemple, quan parla del que va veure la nit en que la metralladora antiaèria va abatre el seu Stuka. Considerant que va ser la nit del 14 d'abril de 1938, cinquanta anys després ve a ser l'any 1988.

    “-No. Ho havia oblidat. No hi havia pensat en cinquanta anys. Però ho vaig veure. Si vols...” (pàg. 144)

    LLENGUATGE

    El llenguatge que s'utilitza en la novel·la no és gens difícil ni massa culte, per això resulta de lectura fàcil i no hi ha paraules que no s'entenguin.

    OPINIÓ PERSONAL

    Aquest llibre m'ha agradat molt. És una bona novel·la que combina perfectament intriga, història, amor, humor... Tot i que explica fets històrics reals, no es fa gens avorrit ni pesat. A més, com que el llenguatge és molt senzill i no complica la lectura, “enganxa” des de la primera pàgina. També hi contribueix el fet que els protagonistes siguin adolescents i penso que per això es molt adequat per lectors d'aquesta edat.

    DURANT LA GUERRA...

    • Iaia, què recordes de la guerra?

    • Durant la guerra... van passar moltes coses.

    • Quants anys tenies?

    • 15

    • I què recordes? Alguna anècdota...

    • Ui... Recordo moltes coses...

    Al castell hi havia “els nacionals” i a l'altra banda de riu hi havia “els rojos”.

    Els soldats es van prometre, nedant pel riu, passar-se "tabaco", si els altres els hi donaven "mistos"...

    Recordo... que vaig anar a buscar menjar pels meus germans i quan tornava, em vaig trobar que a banda i banda la carretera era plena de “moros”...

    • Moros?

    • Sí... eren la Guàrdia de Franco... I jo vaig passar, tota sola, pel mig de la carretera, davant tots aquells...

    També recordo... que durant la guerra... el segon any... es va morir el meu pare...

    • Que era soldat? Que el van matar els soldats?

    • No, no. Era pagès. Va morir del cor.

    Recordo... que els soldats, amb bombes enormes, van fer explotar el pont.

    • El pont? I perquè?

    • Doncs per a que no poguessin passar, ni els uns, ni els altres!

    • I què més recordes, iaia?

    • Recordo... que anàvem a buscar menjar a les botigues abandonades... Agafàvem farina... bé, el que trobéssim.

    Recordo... que la Serra de Pàndols... un dia era d'uns i l'endemà dels altres. I així, quan van venir els avions, es van equivocar i van bombardejar els del seu propi bàndol.

    Recordo... que tots se n'anaven a la guerra...

    • Tots? Qui eren tots?

    • Doncs tots els joves... i tothom... la gent del poble va anar marxant, i es deixaven les cases obertes, i els nacionals entraven i agafaven tot el que podien...

    • I a vosaltres no us van agafar res?

    • I tant! Com que nosaltres érem pagesos, ens ho prenien tot: garrofes, olives, ametlles, cabres, el bestiar... tot...

    • I les bombes? Que les recordes, les bombes? Que en va caure alguna a prop de teva casa?

    • Vés si les recordo les bombes! Però a casa no en va caure cap, no. En va caure una a prop de l'hort, i jo la vaig veure caure! Era grossa, així de grossa!

    I també recordo les bales... rebotaven a les parets de casa, i algunes entraven per les finestres...

    • Per les finestres!

    • Si, i tant! I a mi me n'hagués pogut tocar alguna, perquè jo sempre estava asseguda a la finestra....

    • I què hi feies, allí?

    • Doncs volia veure... mirava com bombardejaven Móra la Nova. Començaven per un cap i... bum, bum, bum! Les anaven deixant caure...

    • I els soldats? Que te'n recordes d'algun?

    • I tant! Amb aquell que m'hi vaig discutir!

    • Que vols dir, que t'hi vas discutir?

    • Em volia fer rabiar. Em va dir que jo tenia la sang roja, volent dir com si fos dels rojos, i jo li vaig dir “Escolta! Si a tu et peguen un tret de quin color et penses que serà la teva sang?!” I llavors es va posar a fer guàrdia a la porta de casa, allí palplantat.

    • I ara! Perquè?

    • No ho sé. Havíem de tancar la porta quan ell deia.

    • Està bé, iaia. Quin munt de coses que m'has explicat! Moltes gràcies.

    • De res, carinyo.