L'ombra del Stuka; Pao Joan Hernández

Tema. Personatges. Intriga. Misteri # Literatura catalana. Guerra civil española

  • Enviado por: Mireya
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

L'ombra del Stuka

Pau Joan Hernàndez

Català 3er d'e.s.o.

2) Fitxa bibliogràfica de l'obra, seguint el següent esquema:

Autor: Pau Joan Hernàndez

Títol: L'ombra del Stuka

Editorial, lloc: Empúries, Barcelona

Edició, any: 2a, 2001

Col·lecció, número: L'odissea, núm. 98

Estil: misteri

Traductor, il·lustrador (si n'hi ha): coberta: Ernest Folch

3) Situació del llibre en un lloc i un temps determinat. Busca “Guerra civil espanyola” i assabenta't de què va passar, quins països lluitaven, com va anar...(mínim 10 línies)

El llibre es situa als voltants de l'Ebre, entre dos pobles anomenats Benissuda i Sant Joan del Pla. Ens trobem cap a l'any 1988, cinquanta anys desprès de la Guerra civil espanyola.

Guerra civil espanyola: va ser una amarga lluita militar entre l'esquerra i la dreta a Espanya, que va durar del 1936 al 1939. Desprès de la caiguda de Primo de Rivera el 1930 i de l'eclipsi de la monarquia espanyola el 1931, Espanya estava dividida. D'una banda, hi havia el bàndol dels nacionalistes integrat per grups privilegiats i políticament forts com ara els monàrquics i el partit de la Falange i, d'una altra, hi havia els republicans, els autonomistes catalans i bascos, els socialistes, els comunistes i els anarquistes. Les eleccions del febrer de 1936 van donar la victòria al Front Popular d'esquerres i va començar un seguit de vagues, aldarulls, violències i complots militars. Al juliol de 1936 el general Francisco Franco, al Marroc espanyol, va liderat un aixecament contra la República que va fracassar, però que, per altra banda, va conduir a l'inici d'una cruenta guerra civil, marcada per les atrocitats de tots dos bàndols. El 1937 els nacionalistes de Franco, que aplegaven falangistes, carlins i tropes marroquines, van enviar el País Basc, que, amb l'esperança de la independència, donava suport als republicans. Els nacionalistes també van conservar l'estratègica ciutat de Terol contra els atacs republicans. Això va permetre que Franco, amb l'ajut dels alemanys i dels italians, dividís les forces de la República conquerint una franja de territori entre Catalunya i València el 1938. Els republicans, debilitats per intrigues internes entre faccions rivals i per la retirada de l'ajut soviètic, van intentar un contraatac desesperat a l'Ebre. Va fracassar, i Barcelona va ser ocupada per Franco al gener de 1939;a continuació, va passar el mateix amb Madrid. Franco es va convertir en el cap de l'Estat espanyol i la Falange va ser l'únic partit legal.

La guerra civil va atreure el suport internacional a tots dos bàndols: la Unió Soviètica va enviar assessors i subministraments militars als republicans, mentre que uns 50000 soldats italians lluitaven al costat de Franco. Alemanya va proporcionar uns 10000 homes als nacionalistes, la majoria a l'aviació i als tancs. Els bombardejos a civils per part dels pilots alemanys i la destrucció de la ciutat basca de Gernika, l'any 1937, es van convertir en el símbol de la crueltat feixista i van inspirar un dels quadres més famosos de Picasso. Com a voluntaris d'esquerres i comunistes de molts països van lluitar per la causa de la República. La guerra va causar 700.000 morts al camp de batalla, 30.000 executats o assassinats i 15.000 persones van morir en atacs aeris.

4) Els protagonistes, David, Elvira i Roger: com són físicament, la seva psicologia, què fan, què pensen i quina evolució experimenten al llarg de l'obra.

David: és un jove alemany ros, ulls clars, alt, robust i és molt valent per l'acció d'anar cap a l'Ebre sol sense cap informació del lloc que busca, també és molt sentimental, simpàtic, sociable i amable. Arriba a Benissuda en recerca del passat dels seus familiars, per retornar al misteri familiar i donar-li alguna solució. Al principi pensa de donar mitja volta perquè no té cap informació del que busca, però com més ajuda rep de part de l'Elvira i en Roger més ganes té de sortir del misteri encara que hi ha moments en que donaria mitja volta.

Elvira: és una noia morena, feta una dona, d'ulls foscos, alta, sense gaire autoestima, simpàtica, sentimental i insegura. Es preocupa perquè no es veu maca, també com més gran es va fent sent alguna cosa més que amistat amb en Roger, però té por, ja no és el mateix quan a l'estiu jugaven i es feien petons per divertir-se. Quan s'embolica amb tota la història del David es sent interessada, però no només per el misteri que comporta, també per en David, però al final descobreix que és en Roger el que estima de veritat.

Roger: és un noi morè, alt, fort, prim, d'ulls foscos, molt valent, sociable, nerviós, intel·ligent, capficat i molt segur d'ell mateix i del que fa, i quan comença una cosa sempre l'ha d'acabar per força que costi. Des del començament es veu molt interessat per descobrir l'enigma i és el que sempre porta la iniciativa la majoria de vegades. Arriba un moment que el seu amor per l'Elvira és tant, que es sent gelós per en David, però s'ho treu del cap i només continua pensant amb l'enigma.

5) Creus que l'autor ha creat intriga i misteri? Esmenta 4 coses que t'ho facin pensar, tant si has respost que sí, com si has respost que no.

Sí que crec que ha creat intriga i misteri perquè:

  • No esmenta fins al final l'enigma de la família d'en David i entremig dóna pistes però confuses.

  • El misteri de la Senyora del Riu.

  • Les reaccions del gos d'en Roger, en Ximple.

  • Els poemes de la Rebeca.

  • 6) En l'obra s'explica l'èxode d'uns personatges per la guerra (d'Alemanya a Espanya, Suècia...). Els fills es queden al nou lloc intentant d'oblidar, però el nét torna per buscar informació. Trobes que en David ha fet bé? Què hauries fet tu?

    Crec que en David sí ha fet bé ja que demostra que la família té molt valor i mostra interès per el seu passat i per voler saber tota la veritat. Jo hauria fet el mateix, però hi hauria anat acompanyada per no trobar-me sola o espantada en un lloc que no conec.

    7) Opinió personal: Què t'ha semblat, què canviaries? És adequat per a les persones de la nostra època que encara recorden una guerra? Què has après?

    M'ha semblat una història molt interessant i plena d'intriga i por, a més a més dóna una volta per el passat i aprens coses noves, també aprens el valor de l'amistat i el valor d'un poble sencer per ajudar a una persona en busca del passat d'una família a més de 1.000 km. de distància.. Crec que les persones que hagin passat aquella guerra i llegeixin aquest llibre s'enduran un gran record i potser la història s'assemblarà a alguna pròpia. He après que la història del passat no s'ha de menysprear i en qualsevol moment pot tornar al present i fer-te viure en el propi passat com els hi ha passat als tres protagonistes del llibre. Llegir aquest llibre et fa obrir els ulls i pensar en totes aquelles pobres persones que van viure aquella guerra i ho van passar tan malament, i ara són les seves famílies les que ho passen malament sense saber que va ser d'ells.

  • Resum:

  • En David és un noi jueu alemany que va a Benissuda per intentar descobrir el misteri de la seva família que des de fa cinquanta anys que no se'n sap res. Al arribar al poble troba dos nois: en Roger i l'Elvira que des del primer moment l'ajuden en tot. Primer l'acullen en una caseta de l'hort que els pares d'en Roger li deixen. Durant dos dies intenten buscar informació sobre la família d'en David i a la casa on van viure fa anys preguntant a la família i als habitants del poble però no descobreixen res. Van passant els dies i cada vegada van trobant coses relacionades amb la guerra, la família que els van portant al final de l'enigma. Ja al cap de dies seguint pistes descobreixen tota la veritat: la casa on s'acollia d'amagat la família d'en David és la que la família d'en Roger lloga cada agost, anomenada Bauma. Resulta que l'avi d'en Roger els va enganyar dient que els trauria d'allà mentre que l'únic que volia eren les seves riqueses. La Rebeca, una neboda de l'àvia d'en David tenia molta estimació cap a ella i sempre li escrivia cartes amb poemes, i gràcies a aquells poemes també van anar desxifrant secrets, com per exemple que dins del pou de fora la casa hi ha un petita cova amb un gòlem (estàtua de fang que per els jueus és com un vigilant cap a una cosa amb molt de valor) que proveeix una polsera de record i el diari de la pròpia Rebeca. Llavors a partir de totes les escriptures que troben més cartes que els i ensenya en David ho treuen tot a la llum