Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic

Electrónica # Fiabilitat. Temps. Plànols. Plec de condicions. Projèctes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 37 páginas
publicidad

CAPÍTOL 1: INTRODUCCIÓ

En un procés:

  • S'ha de tenir clar què es vol fabricar

  • Equipaments, maquinària,....necessaris

Aquesta estructura bàsica té dos noms a nivell d'enginyeria:

  • Enginyeria de producte (pensar com ha de ser el producte)

  • Enginyeria de procés (fabricació del producte d'acord amb un criteris pleestablerts

Tot això és el que assumeix el Departament Tècnic de l'empresa que vol dur a terme el procés. Una organització es pot estructurar de la següent manera:

L'enginyeria de producte i de procés, departaments independents, van lligats al concepte de la qualitat. El concepte de qualitat va molt lligat al de la fiabilitat ! Probabilitat de què un aparell o dispositiu desenvolupi una determinada funció sota unes condicions determinades en un període de temps.

Fiabilitat

Temps

Si analitzem perquè un equip falla hi ha tres possibilitats, què representats donen una corba:

Tassa de fallos

Temps

Això és bastant general per qualsevol equip, però hi ha un cas particular en què no es compleix, per exemple el “software” informàtic:

Fallos

Temps

Un bon manteniment fa que la fiabilitat pugui.

El procés des del pensament d'un producte fins la sortida al mercat és:

  • Disseny del producte

  • Prediccions inicials de fiabilitat

  • Prova i avaluació de prototipus

  • Anàlisi del tipus i efectes de les fallides

  • Revisió del disseny

  • Actualització de les precisions de fiabilitat

  • Establiment del procés en una sèrie pilot

  • Edició de plans definitius

  • Acord amb proveïdors

  • Inici de la producció

  • Informació sobre comportament real del producte

  • Introducció d'aquesta informació en primera fase i següents

  • L'enginyeria de producte i de procés es poden dividir en altres per diferents motius. Per exemple: dins de l'enginyeria de procés poden tenir departaments:

    • De control de qualitat ( Poden estar separats o ser el mateix)

    • De manteniment

    • Oficina tècnica de fabricació

    L'enginyeria de producte es pot dividir segons el tipus de producte o per exemple:

    • Departament de màrqueting

    • Departament de control de qualitat (separats o units)

    "Empresa d'enginyeria: És una empresa dedicada a resoldre el màrqueting, el manteniment, el control de qualitat, etc... d'una empresa de fabricació.

    Els treballs d'un enginyer, solen ser:

    • Redacció de projectes

    • Direcció dels projectes

    • Redacció d'informes tècnics

    Els treballs del enginyers tècnics (així com de qualsevol professió) estan regits per la llei d'Artibucions. La llei d'atribucions té 2 parts:

    • Preàmbul: Diu les tasques que un enginyer tècnic fa en funció al pla d'estudis que ha seguit.

    • El segon apartat: Especifica més el tipus de tasques que pot dur a terme (redacció i direcció de projectes i d'informes tècnics ).


    CAPÍTOL 2: PROJECTES D'ENGINYERIA

    Què és un projecte?

  • Planta i disposició que es forma per un tractat o per l'execució d'una cosa d'importància, anotant i extraient totes les circumstàncies principals que han de concórrer per la seva consecució.

  • Designi o pensament d'executar alguna cosa

  • Conjunt d'escrits, càlculs i dibuixos que es fan per donar idea de com ha de ser i el que ha de costar una obra d'arquitectura o d'enginyeria.

  • Conjunt de totes les activitats necessàries per l'execució d'una cosa

  • Combinació de recursos, humans i no humans, reunits en una organització temporal per aconseguir un propòsit determinat.

  • " Projecte Industrial: Combinació dels recursos necessaris, reunits en una organització temporal, per la transformació d'una idea en una realitat industrial.

    " Fases d'un projecte: Cost econòmic baix

    Cost

    + elevat

    Un projecte no sempre arriba fins al final. El punt on normalment es queden (quan no s'acaben) és entre la fase del projecte tècnic i la fase d'execució.

    Un enginyer tècnic pot intervenir en qualsevol de les fases. Per exemple ,en la fase d'execució, l'enginyer tècnic realitza la tasca de Director de Projecte. El director de projecte no té per què ser el mateix enginyer que l'ha redactat.

    *Principals tipus de projecte industrials:

  • Grans projectes d'inversió industrial: Són projectes molt ambiciosos. Moltes vegades enfocats en el terreny dels estudis econòmics. Si els resultats d'aquests projectes no són favorables, no es segueix endavant. Des d'un punt de vista geogràfic, abarquen grans superfícies (comarques, províncies, regions,...). Són fàcilment divisibles en subprojectes.

  • Instal·lacions i plantes industrials: Ja es parla d'un solar en concret, no d'una comarca o una regió. Pot ser qualsevol fàbrica, central elèctrica, nuclear, etc..

  • Línies i processos de producció industrial: Cada línia és per fer un determinat producte dins d'una fàbrica.

  • Màquines, equips i els seus elements, prototipus: Que formen part d'una línia de producció industrial. Podria ser també, per exemple, el motor d'una d'aquestes màquines.

  • Programes d'informàtica(software), aplicats als tipus de projectes anteriors: Serien els programes que fan anar les màquines comentades anteriorment.

  • *Característiques que fan que un projecte vagi endavant o no:

    Aquests condicionants es troben a la fase de IDEA o d'ESTUDIS PREVIS. Són 5 condicionants:

  • Condicionants geomètrics: És un tema d'espai. Si es requereixen “x” m2 i no es tenen, no es pot dur a terme.

  • Condicionants normatius: Existeixen tot una sèrie de normes d'obligat compliment. Si la nostra idea passa per haver d'infringir alguna norma existent, ja no cal plantejar res.

  • Condicionants funcionals: Hem de ser capaços de veure que la idea que tenim la podem arribar a dur a terme. Allò que volem fer ha de funcionar.

  • Condicionats econòmics: S'han de disposar dels diners necessaris per a dur a terme el projecte i tot i això la inversió ha de ser rentable.

  • Consicionants socials: Pot ser que la societat sigui reticent amb el projecte, produint queixes que facin que el projecte no tiri endavant.

  • És important tenir en compte tots aquests condicionants a les primeres fases del projecte, ja que a mesura que es va avançant ne les següents fases, la inversió econòmica que es va fent, és més important i , per tant, com més endavant estiguem més pèrdues econòmiques tindríem en cas d'aturar-se el projecte.

    Projectes Tècnics:

    Un projecte tècnic és una concreció de les idees, estudis previs i avantprojectes en un únic document en el què es donarà idea de com serà l'obra acabada i quant costarà econòmicament.

    Existeix una estructura típica que segueixen pràcticament tots els projectes tècnics:

  • Memòria descriptiva

  • Memòria de càlcul

  • Plànols

  • Pressupost

  • Plec de condicions

  • *Memòria descriptiva: Es tracta d'explicar en què consisteix el projecte que es vol fer

    *Memòria de càlcul: S'hi posen tots els càlculs que s'han fet per determinar els diferents components i elements que intervenen en el projecte. En projectes d'informàtica, els llistats dels programes s'inclouen a la memòria de càlcul.

    *Plànols: Apartat on es posa tota la informació gràfica que es pugui fer en plànols, no es posarà per escrit. És una part molt important, ja que de vegades, a l'hora d'executar un projecte es disposarà només dels plànols.

    *Pressupost: És on es calcula els cost de l'execució de l'obra.

    *Plec de condicions: És el document contractual per naturalesa. Planteja les condicions que nosaltres volem exigir a la persona que executarà el projecte.

    Hi ha uns casos especials en què, o no estan els 5 documents o estan d'un altre manera:

    Memòria i Annexes (1r apartat)

    Memòria Memòria de

    Descriptiva Càlcul

    Resta d'apartats

    En un projecte d'informàtica, no hi han plànols, hi ha els llistat del programa i el manual d'usuari.

    Altres consideracions: S'haurà d'incloure una bibliografia, encara que mai es fa. Podria ser un annex de la memòria descriptiva, podria ser al final de tot el projecte...depèn de l'estructura que se l'hi doni. S'ha de posar un índex en què hi hagin els capítols i els seus apartats i subapartats.

    Si el projecte és molt voluminós, s'haurien d'enquadernar els capítols per separat i tots aquests documents dins d'una carpeta o caixa. Si es fa aquesta separació, és convenient ficar un índex a cada volum.

    Signatura dels projectes: Cada projecte té un o uns tècnics responsables d'allò. Es signa al final de cada document i a cada plànol. Quan es signa s'ha de ficar la data en què es signa, el nom del que signa i el numero de col·legiat.

    Es convenient numerar les pàgines, per poder controlar el fet que algú n'arrenqui alguna. 1/25, 2/25, 3/25, .....


    CAPÍTOL 3: CONTINGUT DELS PROJECTES TÈCNICS

    3.1 MEMÒRIA DESCRIPTIVA:

    La memòria descriptiva és la part del projecte on es descriu en què consisteix aquest projecte. Sempre és el primer document i ha d'estar presentat per donar una idea clara del que l'autor del projecte pretén fer.

    S'ha de seguir un índex, molt general, que és el següent:

  • Objecte del projecte: S'ha d'explicar perquè es fa el projecte, què es pretén aconseguir. S'han de definir els elements necessaris per fer una instal·lació, obra, etc.. S'ha de resumir en unes 2 o 3 línies. No ha de ser massa extens.

  • Titular: És qui ha de desenvolupar aquell projecte i el qui paga: ajuntament, empresa, promotor....

  • Situació: És refereix al lloc físic on es construirà aquella instal·lació. En un projecte d'un programa informàtic, no té sentit parlar de situació. Existeixen 2 tipus de situacions:

  • * Locals/Urbanes: carrer i numero

    * Carretera: S'ha d'indicar una referència cadastral o alguna referència física (qualsevol

    element característic, com una benzinera, una fàbrica, església, etc..)

  • Antecedents: És explicar quin és el motiu que ha portat a redactar el projecte. Sempre van lligats a que hi hagi alguna historia( necessitat d'adaptació, de millorar aquell projecte fet abans). No sempre hi haurà antecedents en un projecte.

  • Possibles solucions i solució adaptada: Quan es planteja una determinada solució, de vegades aquesta no és única. Cadascuna d'aquestes solucions té avantatges i inconvenients sobre les altres. Aquí es pretén citar cada solució, explicar en què consisteixen i mostrar avantatges i inconvenients de tipus tècnic o econòmic. A judici del projectant, s'ha d'adoptar una de les solucions citades, tot explicant els motius pels quals s'ha fet la tria.

  • Descripció general: Es tracta de descriure la solució que s'ha adoptat: quins materials i quina maquinària farà falta, com es farà servir (generalitzat)

  • Prescripcions tècniques: S'han de concretar característiques dels materials. S'ha de detallar la relació de totes les normes i reglaments que s'han tingut en compte per a la redacció del projecte.

  • Posta en marxa i funcionament: Es tracta d'explicar que s'ha de fer un cop la instal·lació s'ha acabat. És possible que des de que un projecte s'ha acabat fins que es posi en marxa passi un cert temps.

  • Hi ha un procés de legalització de tipus administratiu, abans de fer la posta en marxa. És un tràmit que s'ha de resoldre. S'han de programar els diferents elements (en cas necessari), ajustar vàlvules(si existeixen), etc.. S'han de fer també assaigs que legalment es demanen: mirar si funcionen, els diferencials, fer proves de posta a terra, etc.. S'ha de comprovar que funcioni correctament.

  • Planificació i programació: Es pretén dir quant de temps es necessitarà per executar el projecte. Bàsicament existeixen 2 mètodes:

    • Diagrama de Gautt

    • Diagrama de Pert

  • Resum de pressupost: Es tracta de dir la xifra total del document del pressupost, es a dir, l'import total d'execució del projecte.

  • Annexes: (exemples):

    • Estudi de l'impacte ambiental

    • Estudi d'explotació de costos d'una fàbrica

    • Bibliografia ( no només de la memòria descriptiva, sinó de tot el projecte)

    La llei 13/1995 explica el contingut que han de tenir els projectes i dóna una orientació sobre què han de tenir cadascun d'aquests apartats.

    3.2 CÀLCULS JUSTIFICATIUS:

    S'han d'incloure tots els càlculs que intervenen en el projecte. S'ha de remarcar la importància de fer bé els càlculs, S'ha de ser rigorós en els càlculs. Hi ha 3 tipus de càlculs:

    • Càlculs literals

    • Càlculs numèrics

    • Càlculs gràfics

  • Càlculs literals: Partint de diverses fórmules i es van barrejant, trobant tot un desenvolupament i arribant a un valor.

  • Càlculs numèrics: Hi ha una variable coneguda, pròpia d'una fórmula i es troba el resultat substituint simplement a la fórmula.

  • Càlculs gràfics: Són càlculs on no es fan servir fórmules ni calculadora. Es fan servir gràfiques o qualsevol tipus de procediment que impliqui no fer operacions numèriques. Aquest tipus de càlculs no són tan precisos, però son molt usats.

  • A vegades no fa falta treballar amb tants decimals, ja que els elements solen tenir uns valors estàndard del mercat i s'han de fer aproximacions.

    *Criteris a tenir en compte a l'hora de fer els càlculs

  • S'intentarà que l'ordre de presentació dels càlculs sigui el mateix que a la memòria descriptiva amb els elements associats

  • Els càlculs evidents es poden elidir

  • Quan les dades s'obtinguin de taules gràfiques, etc. si aquestes són conegudes no cal ficar-les, simplement esmentar-les. Si no són conegudes, s'ha d'incloure una fotocòpia de la mateixa.

  • S'han de fer servir al màxim, els fulls de càlcul, taules de resum de resultats, etc. sobretot quan els càlculs siguin repetitius.

  • Sempre que sigui possible, es faran servir esquemes per acabar d'aclarir el que s'està calculant. Per exemple, un circuit elèctric/electrònic que necessita el càlcul d'algun paràmetre , ha d'incloure el dibuix del mateix per aclarir els càlculs fets a continuació.

  • S'han de numerar les fórmules, si hi ha tota una seqüència.

  • A sota de les fórmules s'ha de ficar quina és cada variable( la primera vegada que apareix aquesta fórmula) i en quines unitats treballa.

  • Ús de programes d'informàtica per calcular algun element. Normalment qualsevol programa genera uns llistats de resultats, que s'han d'incloure en el projecte. Generi o no generi llistats, sempre s'ha de citar el programa que s'ha utilitzat. El fet d'usar un programa i de fer un incís en usar-lo , tenim la responsabilitat de comprovar que els resultats del programa siguin correctes. S'han de comprovar aquests càlculs i testejar el programa per veure si fa bé els càlculs.

  • Exemple:

    Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic
    ( Intensitat )

    Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic
    ( Caiguda de tensió )

  • S'ha d'explicar el procés de càlcul amb les fórmules anteriors.

  • Es fa una taula amb totes les variables que intervenen:

  • P

    V

    cos 

    I

    S

    L

    e [V]

    e (%)

    Línia 1

    Línia 2

    A cada fila se li assigna una línia i a les cel·les s'hi fica directament el resultat, sense

    escriure la mateixa fórmula moltes vegades.

    3.3 PLÀNOLS:

    És la única part purament gràfica de tot el projecte. Els plànols tenen una gran importància a nivell d'execució del projecte. És molt habitual que en una obra només es facin servir els plànols, per aquest motiu han d'estar ben elaborats i ser el suficientment clars per què la persona que executa l'obra en tingui prou amb ells.

    * Diferents tipus de plànols:

  • Dibuixos d'avantprojecte: Ens donen una visió del què serà el projecte a la realitat. No donen ni mides ni formes.

  • Dibuixos de conjunt: Resulten de compensar les diferents peces que intervenen en un conjunt. Són els dibuixos que millor serveixen per entendre el funcionament d'un mecanisme.

  • Dibuixos de detall: Ja estudien cada peça del conjunt abans esmentat, amb les seves dimensions i formes totalment determinades.

  • Dibuixos de fabricació: Es realitzen a l'oficina tècnica de fabricació. Es té en compte la forma constructiva en què es farà aquella peça, aquell mecanisme, buscant els procediments més pràctics i econòmics de què es disposi a la fàbrica.

  • Dibuix de fitxes de fabricació: Són dibuixos que s'obtenen a partir dels dibuixos de fabricació. Es realitza a l'oficina de tècnica de mètodes. Són dibuixos que serveixen com a pauta de treball per l'operari.

  • Plànols de projecte: Tots els dibuixos que entren en un projecte (més endavant s'explicaran)

  • Plànols d'oferta o catàleg: Quan es ven al mercat una màquina, l'oferta es fa mitjançant un document en què surten: el preu, fotografies, garanties i un plànol de la màquina. És un dibuix en què es veu l'aspecte que té, les mides més importants, etc.

  • * Aspectes més importants a tenir en compte a l'hora de fer els plànols:

  • A primer cop d'ull no es pot dir exactament quants plànols hi hauran en un projecte.

  • La informació dels plànols ha de permetre fer el muntatge, la instal·lació, etc. sense l'auxili de la resta dels documents del projecte.

  • Sempre que es pugui es farà servir una normalització determinada a fi de facilitar la seva interpretació.

  • Utilització d'escales de reducció i d'ampliació:

  • Si no hi ha escala predominant, al caixetí es fica: “veure plànol” i a sota de cada dibuix, la

    seva escala.

    Escales normalitzades:

    d'ampliació

    50:1, 20:1, 10:1, 5:1, 2:1

    de reducció

    1:2, 1:20, 1:200, 1:2000; 1:5, 1:50, 1:500, 1:5000; 1:10, 1:100, 1:1000, 1:10000

    Tamany real : 1:1.

  • Utilització de colors: ajuda a un dibuix. Fins ara això no es feia per què era complicat treure còpies. Avui en dia hi ha “plotters” en color, copiadores de plànols en color, etc. Els colors segueixen un codi per identificar determinats elements o característiques.

  • Per exemple:

    Tuberies de fluids: Segons quin fluid passi per una tuberia, es pintarà de color diferent

    . Altres:

    vermell viu ! protecció contra incendis

    taronja + negre ! instal·lacions de perill

    gas natural ! groc

    etc.

  • Materials que s'utilitzen per fer els plànols. N'hi ha bàsicament 3:

    • Paper vegetal

    • Paper de poliester

    • Paper opac

    Tot el paper vegetal com el poliester estan pràcticament en desús. Avui en dia treballar en paper opac és el més usual.

  • Formats del paper. La norma UNE estableix les dimensions del paper en els següents formats:

  • A4

    A3

    A2

    A1

    A0

    mm

    210 x 297

    297 x 420

    420 x 594

    594 x 841

    841 x 1189

    Un format A1 o més gran és molt molest de fer anar. Es recomana no fer servir formats més grans de l'A1.

  • Plegat dels plànols: hi ha una norma que diu com han de quedar plegats els plànols! ha de quedar en un format DIN A4, es parteixi del format que es parteixi:

  • Marge

    Caixetí

  • Rotulació del caixetí dels plànols: el caixetí serveix per identificar un plànol, depenent de l'empresa on es realitzi, ús del plànol, etc. les necessitats d'aquest caixteí seran diferents. Les necessitats bàsiques són:

    • Nº de plànol: poden ser nombres o successió de nombres i lletres ! format del plànol, xifres que defineixen el nº del projecte, departament que ha generat el plànol en l'empresa ( en un codi ), nº d'ordre del plànol en el projecte, nº de revisions, etc

    • Títol del projecte

    • Nom del plànol

    • Data

    • Etc.

    * Utilització dels plànols:

    Un plànol pot tenir diferents usos:

  • Per la seva construcció

  • Per a usos oficials: demanar permisos o llicències a l'administració pública.

  • Plànols d'informació. Per exemple per mostrar vies d'evacuació,etc.

  • Plànols de coordinació. Pretenen donar detalls o aclariments en aspectes en què intervenen diferents industrials o diferents instal·lacions industrials.

  • Plànols “AS-BUILT”! Són el reflex de com han quedat una obra o instal·lació un cop ha finalitzat.

  • * Principals plànols d'un projecte:

    En un projecte d'instal·lació d'una fàbrica es poden diferenciar els següents plànols:

  • Situació i Emplaçament

  • Plànol de planta. Situarem màquines, dependències, usos, circulació de mercaderies, vehicles, etc.

  • Plànols d'obra civil. Cimentació i estructures.

  • Plànols d'instal·lacions:

  • Canonades (aigua, gas, aire comprimit,...)

  • Plànols d'electricitat:

  • Plànols en planta d'enllumenat

  • Plànols en planta de força.

  • Esquemes elèctrics

  • Plànols d'instrumentació:

  • Plànols en planta d'instrumentació

  • Esquemes d'instrumentació

  • 3.4 PRESSUPOST:

    Per fer el pressupost s'ha de saber tota la resta del projecte, per poder calcular quant costarà fer-lo.

    Primer s'han de definir els diferents tipus de preus que existeixen:

    * Tipus de preus:

  • Preus simples

  • Preus compostos

  • Preus Simples: Són preus indivisibles

  • Preus de materials

  • Preus de ma d'obra

  • Preus de maquinària

  • * Preus de materials: És el que val un determinat material quan el comprem a la botiga. Depèn de quin material sigui, les unitats seran diferents: pts/m, pts/m2, pts/Kg

    * Preus de ma d'obra: El que costa la ma d'obra, inclòs els costos afegits que hi ha (seguretat social, vacances, plusos,...) Les unitats són sempre pts/h.

    * Preus de maquinària: És el cost d'amortització d'una determinada màquina. Sempre ve en pts/h.

    La combinació de diferents preus simples determinen el preu d'una unitat d'obra. Una unitat d'obra és un element del projecte quantificable per si sol.

  • Preus compostos: Són aquests resultat de combinar preus simples. Es poden plantejar de 3 tipus:

  • Descompostos: Combinació de preus simples amb les seves quantitats corresponent, i que donen el preu d'una unitat d'obra determinada.

  • Auxiliars: Són preus descompostos que actuen com a preus simples dintre d'altres descompostos. Per exemple: Formigó

  • Alçats: Són preus que directament diem el preu per unitat d'obra, sense justificar aquest preu.

  • * Estructura del pressupost:

    El document del pressupost es divideix en els següents apartats:

  • Anidaments:

  • Designació

    Nº parts

    L

    A

    H

    Subtotal

    Total

    1

    CAP 1 ELECTR.

    Ml.Conductor

    De Cu 2 x 6 mm

    -Zona A

    - Zona B

    - Zona C

    20

    10

    5

    20

    10

    5

    2

    CAP2 OBRA CIVIL

    M3.Formigó

    H-120

    10

    5

    1

    1

    0.5

    0.4

    5

    2

    35

    7

  • Quadres de preus:

  • Quadre de preus nº 1: Són els descomposats. Cada preu ha d'estar justificat.

    Quadre de preus nº 2:

    Designació

    Preu

    1

    CAP 1:

    Ml.Conductor de Cu

    700.- Set-centes pessetes

    En nº i en text. Aquest preu aquí no es justifica.

  • Aplicació de preus:

  • Designació

    Quantitat

    Preu

    Subtotal

    Total

    1

    2

    CAP 1: ELECTR

    Ml.Conductor Cu

    35

    700

    2450

    +

    Suma de tots els subtotals dins d'un mateix capítol

    *Resum del pressupost:

    CAP 1:

    CAP 2:

    CAP 3:

    +

    PRESSUPOST D'EXECUCIÓ MATERIAL: Suma de preus per capital

    DESPESES GENERALS (13 %):

    BENEFICI INDUSTRIAL (6%):

    +

    PRESSUPOST D'EXECUCIÓ CONTR.:

    IVA ( 16 % ) Pressupost final

    + (licitació)

    El preu de licitació és el preu de partida en les subhastes en els casos d'administració pública.

    En empreses privades, la justificació de preus no es necessària i el més normal es deixar només, dels 2 quadres de preus, el nº 2 (si la empresa així ho creu convenient)

    Hi ha despeses que són a més a més i que no s'han tingut en compte:

    - Taxes dels permisos d'obra

    - De redacció del projecte

    - Preparatius i condicions de treball adequades:

    - casetes d'obra

    - lavabos

    - cascos , cinturons, botes...tema seguretat.

    - controls de qualitat dels materials ( assaigs , etc.)

    Revisió de preus: Ens podem trobar que al cap d'uns anys es decideixi tirar endavant un projecte arxivat. El primer que convé es actualitzar el pressupost. Hi ha dues maneres:

  • Recalcular-ho

  • Utilitzar unes fórmules polinòmiques que l'administració té aprovades, en què a partir del temps que ha passat i d'uns índexs que hi ha publicats al B.O.E. , s'obté un coeficient multiplicador de la xifra que s'havia calculat en el moment de redactar el projecte, per poder trobar el preu actualitzat. És un sistema aproximat.

  • Fórmula per actualitzar el pressupost de projectes d'equips electrònics.

    Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic

    índex ma d'obra índex energia índex material índex coure

    siderúrgic

    Actualment hi ha en paper i en suport informàtic, els preus de les unitats d'obra. Això facilita la tasca de calcular el pressupost.

    3.5 PLEC DE CONDICIONS:

    És el document contractual. Hi ha 4 tipus de condicions:

  • Administratives

  • Econòmiques

  • Facultatives

  • Tècniques

  • * Condicions administratives:

    Han de quedar clars aspectes legals, com han de ser:

  • Relació de normes i reglaments que ens afecten en l'execució del projecte

  • Dates com poden ser:

  • - Quan començarà l'obra

    - Quan temps durarà

  • Utilització del llibre d'ordres (llibre on s'anoten circumstàncies anòmales que es produeixen durant l'execució del projecte com poden ser: treballs, fets, imprevistos de l'obra...)

  • Funció del tècnic director de les obres quan a aclaracions que li demani el contractista

  • Recepció d'obres:

  • - Recepció provisional. Quan l'obra s'acaba se li dóna al propietari. Es dóna un temps de garantia que acostuma a ser d'un any.

    - Recepció definitiva.

  • Forma de contractar l'empresa que farà la feina

  • Fiança que ha de deixar el contractista

  • * Condicions econòmiques:

    Fan referència a la forma de mesurar les obres executades com valorar-les i com es pagaran. Han de quedar clars:

  • Forma i plaços de pagament

  • Possibilitat de revisar preus i fórmules a aplicar

  • Penalitzacions per retràs en els plaços d'entrega

  • Responsabilitat econòmica del contractista en aspectes com:

    • Incompliment de disposicions vigents en matèria laboral

    • Danys o accidents

    • Defectes d'obra

  • Rescissió del contracte. Causes:

    • Suspensió de pagaments

    • Mort de la persona física a qui se li havia encomanat el projecte

  • Liquidació, pagament del treballs realitzats en cas de rescissió del contracte

  • *Condicions facultatives:

    Són les mesures que asseguren el compliment de les condicions anteriors i de tot el projecte. Exemples:

  • Resolució de coses que no estaven previstes en el projecte

  • Determinació de treballs defectuosos ( muntatge, material rebut, un equip...ha d'haver-hi una persona que digui que s'ha de fer si és defectuós ).

  • Personal mínim de què es disposarà el contractista.

  • Reconeixements i assaigs abans de la recepció de nous materials

  • Assaigs i comprovacions abans de la posta en marxa.

  • *Condicions tècniques:

  • De materials i equips: S'han d'establir les condicions mínimes que han de complir. Sempre que es pugui es faran servir materials normalitzats, per dues raons:

    • La seva definició és molt fàcil

    • Segur que és el material més econòmic

    • D'execució: Tindrem en compte les normes de seguretat industrial.


    • CAPÍTOL 4: ENGINYERIA LEGAL

      Les normes s'enfoquen de 2 maneres:

    • Reglaments i normes d'obligat compliment

    • Normes que no són d'obligat compliment

    • * Normes d'obligat compliment:

      S'han de conèixer les instruccions que generen la normativa:

    • Nivell comunitari: Els tipus de normes que poden redactar són 3 i són:

    • Reglaments: Són els actes jurídics comunitaris més importants. Són obligatoris i d'aplicació a cada un dels estats membres, sense necessitat de traduir-los ni transcriure'l a la legislació nacional.

    • Directives: Obliguen als països membres destinataris en quan els objectius a aconseguir, donant llibertat per escollir la forma i les mitjans per donar-li compliment . La pròpia directiva dóna un plaç de temps per aconseguir els objectius.

    • Decisions: Són actes jurídics que van dirigits a un estat membre, a una regió, a una empresa, a un individu, ..es pot concretar tant com es vulgui. Tots ells es publiquen al Diari Oficial de la Comunitat (DOCEE).

    • Nivell nacional: L'estat té atribucions per fer normes ( B.O.E.)

    • Reglament de seguretat industrial: Són normes d'obligat compliment. Fan referència a tot tipus d'instal·lacions industrials. Es publica al MINER (Ministeri d'Indústria i Energia) i tenen una estructura formada per un Real Decret + Conjunt d'ordres Ministerials.

      • Real Decret: És un document introductori on s'aprova el reglament, no s'entra massa en les qüestions tècniques. Normalment no varia.

      • Ordres Ministerials: Són un conjunt de reglaments que poden variar (se'n poden afegir, substituir, etc..). Exemples:

        • Reglament de baixa tensió: És el més utilitzat de tots

        • Reglament d'aparells a pressió: Queda englobat qualsevol element que tingui gas o líquid a una determinada pressió.

        • Reglament de seguretat per a plantes i instal·lacions frigorífiques: Queda englobat qualsevol cambra frigorífica ja sigui gran, petita, de refrigeració, de congelació, etc.

        • Reglament d'instal·lacions tèrmiques: Qualsevol instal·lació de generació de fred ( aire condicionat) o calor.

        • Reglament d'emmagatzematge de productes químics: Ex!benzinera.

        • Reglament de línies elèctriques aèries d'altra tensió

        • Reglament de centrals elèctriques i estacions transformadores.

        • Etc.

        • * Objectius d'aquests reglaments:

            • Garantir al màxim la seguretat de les persones, animals, coses,.. que conviuen amb aquella instal·lació.

            • Incrementar la fiabilitat en el funcionament d'aquella instal·lació

            • Unificar materials

            • Millorar el rendiment econòmic de les instal·lacions.

        • Altres normes:

          • NBE (Normes Bàsiques d'Edificació): Conjunt de normes que fan referència a les edificacions. Es ressalten 2:

            • NBE-CA-81: Sobre condicions acústiques. Fa referència als aïllaments acústics que han de tenir habitatges, locals, etc.

            • NBE-CPI-96: Condicions de protecció contra incendis. La primera és de l'any 81, la segona de l'any 82, després any 91 i la última del 96. La del 82 era correcció d'errors del 81. En les dues primeres es pretenia conservar els elements; a la del 91 existeix un canvi de criteris i la idea principal és la evacuació! prioritat de les persones. A la de l'any 96 existeixen els següents apartats:

            • Determinar les formes: tamanys de passadissos, escales, com han de ser les portes, etc. Per decidir això depèn molt de l'ocupació prevista, determinada en persones/m2 i en funció de l'activitat a desenvolupar-hi.

            • Determinar els materials: han de tenir unes determinades característiques de resistència al foc.

            • Determinar els elements d'extinció: alarmes, boques de rec, etc.

        • Reglaments de politica d'espectacles públics i activitats recreatives: És un reglament de l'any 82 que té 3 apartats:

          • Condicions tècniques de com ha de ser un local de pública concurrència.

          • Fa referència al funcionament de l'activitat

          • Annex on estan relacionades totes les activitats que estan afectades per aquest reglament.

        • Llei de riscos laborals: És molt ampli. Afecta a tots els camps de la indústria. Ha sortit un decret molt específic que fa referència a les obres i a les instal·lacions on diu que qualsevol projecte on es faci una instal·lació ha de contemplar un estudi de seguretat on es justifiqui quines mesures preventives adoptarà la gent que hi treballa, aquest estudi pot ser de 2 tipus:

        • Pressupost < 751.000.000 ! Estudi bàsic

        • Pressupost > 751.000.000 ! Estudi complert de seguretat

        • Ens explica també els documents que té un projecte de seguretat.

        • Nivell autonòmic: La més important és la llei 3/99 que fa referència a la intervenció de l'administració pública en temes de medi ambient. El què pretén és assegurar que qualsevol activitat que es desenvolupi no afecti negativament el medi ambient. Es publiquen totes al DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

        • Nivell provincial, comarcal, local: Tots va a publicar-ho al B.O.P (Butlletí Oficial de la Provincia).

          • Provincial ! Diputació

          • Comarcal ! Consells Comarcals

          • Local ! Ajuntament ! És el que té més importància i amb diferència, es diuen Ordenances Municipals.

          • Hi ha empreses especialitzades que filtren la informació per a què un tècnic sàpiga quines normatives ha de tenir en compte a l'hora de redactar un projecte.

            Quadre Resum:

          • Nivell Comunitari

          • Nivell Nacional (B.O.E.)

          • Nivell Autonòmic: (D.O.G.C.)

          • Nivell Provincial, comarcal, local ! B.O.P.

          • Ordenances Municipals ( Molt important)

            Dins d'altres normes, de les de Nivell Nacional tenim també:

              • NTE: Són un conjunt de normes que fan referència als diferents processos de la construcció. Què pretenen? Pretenen donar una idea a un projectista sobre el què ha de fer ! Ajuden al projectista. NO SON D'OBLIGAT COMPLIMENT.

            Totes les normes estan estructurades en 6 apartats:

          • Disseny:

          • Càlcul: Trobem tabulats els càlculs necessaris per determinar qualsevol element que intervé en la instal·lació.

          • Construcció: Ens posa detalls i exemples de com s'ha d'executar la instal·lació.

          • Control: Ens explica els procediments de control de la instal·lació. Existeixen 3 tipus de control:

          • De materials i equips

          • D'execució

          • Proves de servei

          • Valoració econòmica: És un apartat en desús. Es feien servir quan no hi havia les bases de dades de càlcul de pressupostos, era una opció interessant.

          • Manteniment: Ens diu, un cop finalitzada la instal·lació, quin manteniment preventiu es recomana.

          • * Normalització:

            No les publica un organisme oficial, sinó organismes impulsats per l'organització pública. En principi no són d'obligat ús.

            *Definició de normalització per AENOR: Compromís escrit en un document tècnic mitjançant el

            qual, fabricants, consumidors i administració acorden les característiques tècniques que haurà de

            tenir un producte o servei.

            Al nostre país , les activitats de normalització les fa AENOR (Associació Espanyola de Normalització i Certificació ).

            Objectius d'AENOR:

          • Elaboració i publicació de normes ( Espanya, U.N.E.)

          • Fomentar el desenvolupament

          • Representar espanya als Organismes Internacionals de Normalització

          • * Per què normalitzar?

            Existeixen varies avantatges:

          • Simplificació ! La normalització ajuda a simplificar i unificar productes i processos

          • Comunicació ! Si aconseguim que els cables estiguin tipificats, quan els comprem podem demanar cable segons la norma U.N.E.xxx (p.ex)

          • Economia en la producció ! Si s'estandarditza, es fabrica més quantitat d'uns determinats elements! ho faran varis fabricants !hi haurà més competència! preus més baixos, etc.

          • Seguretat i protecció de la vida ! Existeixen moltes normes que fan referència a temes de seguretat.

          • Protecció dels interessos dels consumidors

          • Eliminació de barreres tècniques i comercials ! Interessa que les normes siguin el més estandarditzades i internacionals possible.

          • * Què es normalitza?

            Avui en dia es normalitza tot: procés, treball d'investigació, sistemes d'assaig, materials, equips, etc.

            * Com es normalitza?

            AENOR està format per una sèrie de Comitès Tècnics de Normalització on cada un està especialitzat en una matèria determinada. Hi ha uns 140 comitès que cobreixen tots els camps de la tècnica.

          • El primer es tenir una necessitat de disposar d'una determinada normalització

          • S'ha de mirar si ja existeix alguna altra norma internacional que s'ajusti al que volem, en cas de servir se'n fa una transcripció, en cas contrari s'ha de fer. El primer és un projecte de norma U.N.E.

          • Un cop fet el borrador es porta a informació pública per si algú vol consultar-lo i fer les oportunes al·legacions, el període és de 30 dies, un cop passats és fa la proposta de norma U.N.E. i es publica al B.O.E. ( referència i títol ), confirmant-se l'aprovació. Si es volgués consultar el contingut hem d'adreçar-nos a AENOR.

          • Un pas important és fomentar l'ús de les normes per què no quedin arxivades sense que es facin servir

          • Ens trobem a vegades amb reglaments d'obligat compliment, que fan menció a normes U.N.E.. En aquests casos adquireixen el caràcter obligatori pel fet d'estar citades en el reglament, encara que per si soles no tinguin caràcter obligatori. Cada vegada més s'incorporen normes U.N.E. en reglaments d'obligat compliment.

            Existeixen altres organismes de normalització en altres països:

              • ANSI: American National Standards Institute

              • CENELEC: Comité Europeo de Normalización Elèctrica.

              • DIN: Deutsches Institut für Normen

              • CEI: International Electrotechnical Comission

              • ISO: International Standards Organization El més important de tots

              • VDE: Verband Deutscher Elektrotechniker


            CAPÍTOL 5: ALTRES DOCUMENTS TÈCNICS

            5.1 Informes Tècnics: Un informe tècnic és tota comunicació verbal o escrita que un tècnic fa en relació a la seva participació en l'estudi d'un problema o una circumstància de caràcter tècnic.

            *Exemples d'informes tècnics:

            • Arbitratge: Consisteix en dues parts enfrontades per un determinat problema i el tècnic actua com a àrbitre o com a jutge. En principi qualsevol persona pot actuar com a àrbitre sempre que les dues parts es posin d'acord. En cas contrari, serà un jutge qui determini qui farà d'àrbitre. Quan es produeix un arbitratge, les dues parts ho han d'acceptar sense possibilitat de reclamar.

            • Càlcul d'elements: Ens podem trobar que a un enginyer tècnic se'l reclami per fer un càlcul determinat: una resistència, una peça, un cable, etc. Es presenta un informe amb els càlculs fets.

            • Comprovació d'elements: Al tècnic se li demana simplement que comprovi alguna cosa que ha calculat un altre.

            • Confrontacions: Són comprovacions que es fan per determinar la conveniència o concordança de projectes, dades, instal·lacions industrials, etc.

            • Assaigs i anàlisis: Ens podem trobar que ens demanin un assaig per determinar p.ex la resistència de posta a terra. Existeix un procediment per a portar a terme l'assaig i el resultat es presenta en un informe. Aquests assaigs els podem fer directament nosaltres o podem subcontractar un laboratori perquè ho faci. En qualsevol cas la responsabilitat és nostra per què som el què hem firmat l'informe.

            • Estudis i tempteigs: Són treballs per conèixer el desenvolupament i conseqüències a les què es podria arribar seguint un determinat criteri. Quan es treballa amb dades aproximades, és quan parlem de tempteig.

            • Dictamen: És l'exposició de l'opinió que emet el tècnic sobre una determinada qüestió.

            • Peritatge: És un dictamen on s'interpreten qüestions de caràcter tècnic. No té per què entrar en consideracions econòmiques.

            • Inspecció i estudi d'expedients: Són els treballs corresponents a la gestió i tramitació d'expedients. Aquests treballs són exemples clars a l'administració pública.

            • Investigacions: Una investigació és un treball que s'inicia amb algun propòsit o finalitat però que no sabem ben bé com pot acabar.

            • Mesures: Es poden enfocar les 2 maneres:

              • D'alguna variable (elèctrica, mecànica, etc.)

              • En construccions: comprovar la quantitat executada d'una obra o instal·lació.

            • Reconeixements i inspeccions: Va lligat a inspecció i estudis d'expedients. Es fa una inspecció per veure si el què s'ha fet concorda amb el projecte.

            • Valoracions i taxacions: Són els treballs que determinen el valor d'alguna cosa determinada.

            * Els informes tècnics poden ser:

          • Verbals: Són els més utilitzats en l'empresa pel fet de ser més ràpids de fer i breus, però poden portar a mals entesos o interpretacions errònies.

          • Escrits: Tot i necessitar més temps per fer-los no porten a interpretacions errònies, tenen facilitat de registre. La redacció no ha de tenir una gran qualitat literària, però s'ha de procurar que sigui molt clar, exacte ( sense frases com: “sembla ser..”, “ens han dit..”) i ser un informe sincer.

          • * Apartats d'un informe:

          • Portada amb títol

          • Índex

          • Enunciat

          • Estudi o desenvolupament d'aquell informe dividit en les capítols que calguin

          • Resum o conclusió

          • Annexes:

            • Fotocòpies de documents que hem fet servir per redactar l'informe

            • Càlculs espessos que no s'inclouen en el gros de l'informe.

            • Etc.

            • En el cas de l'arbitratge, l'apartat de resum o conclusió se li diu LAUDO ( o sentència)

              5.2 Avantprojecte:

              Són els documents necessaris pe definir, en línies generals, una obra o instal·lació i que permeten donar una idea del conjunt i deduir un pressupost aproximat. Inclou:

              • Memòria descriptiva

              • Plànols

              • Valoració del pressupost aproximat

              No s'inclouen càlculs ni ple de condicions, sent els apartats inclosos molt simples.

              5.3 Projecte Oferta:

              Són documents que s'elaboren per donar oferta a un determinat client.

              5.4 Separada d'un projecte:

              Ens podem trobar que en fer un projecte, l'administració pública ens demani que separem del projecte una part per poder legalitzar-la. Aquesta part ha d'incloure Memòria, plànols i pressupost.

              Exemple: Projecte d'urbanització d'un carrer. Es redacta el projecte i s'executa l'obra. Per posar en marxa l'administració d'Indústria ens demana la instal·lació elèctrica de l'enllumenat públic (p.ex) per poder legalitzar-la.

              5.5 Projectes per sol·licitud d'obertura i instal·lació de noves indústries o comerços:

              És un projecte d'activitat per sol·licitar la realització d'una determinada activitat. Es presenta a l'Ajuntament i es per justificar que aquella activitat no repercutirà sobre el medi ambient.

              Inclou

              Hi ha un pressupost per temes de taxes d'administració pública

              En el cas de possible repercussió sobre el medi ambient s'han de justificar les mesures correctores que s'adoptaran:

              • Emissions que s'emeten a l'atmosfera

              • Abocaments líquids

              • Residus líquids

              • Sorolls i vibracions

              • Radiacions tèrmiques

              • Radiacions ionitzants

              • Ambient interior

              Protecció contra incendis. S'ha de resoldre segons la CPI-96 amb els criteris explicats en el capítol 4, apartat “altres normes”.

              Plànols:

              • Situació i emplaçament

              • Planta o plantes dels locals

              • Plànols d'instal·lacions

              • Mesures correctores adoptables

              • Seccions constructives (sobretot per veure alçades)


              CAPÍTOL 6: DIRECCIÓ DE PROJECTES

            • Després de la redacció d'un projecte sempre ha d'haver-hi una direcció per executar-lo.

            • El tècnic no té perquè ser el mateix que ha redactat el projecte.

            • Es pot plantejar de 2 maneres:

            • Facultativa(la que marca la llei ): El tècnic comprova el que es fa i resol dubtes que pot tenir l'instal·lador a l'hora de fer el muntatge.

            • Integral: A més de comprovar la instal·lació s'encarrega de contractar, comprovar factures, donar ordres de pagament,... O sigui, agafa una responsabilitat més complerta des de l'inici de l'obra fins al final.

            • *Característiques de la funció del director de projecte:

            • Fa una feina molt personal

            • S'ha de desenvolupar al lloc on s'executa el projecte

            • Possibilitat de compartir: en un projecte pot haver-hi més d'un director, però és necessari saber les responsabilitats de cada un dels tècnics.

            • *Fases de l'execució:

            • Fase inicial: Es poden ressaltar les següents activitats:

            • Interpretació d'especificacions: Si el director no és el mateix que ha redactat el projecte, ha d'estudiar-lo per tenir clares les especificacions del mateix.

            • Analitzar possibles modificacions: Si des de la data de redacció del projecte fins la data d'execució passa un temps més o menys gran, podria ser que s'haguessin de modificar les especificacions del projecte.

            • Planificació: Pretén especificar el temps necessari per executar el projecte, acotant el temps necessari per a cada una de les tasques del projecte.

            • Sol·licitar permisos i autoritzacions

            • Fase de desenvolupament: És més llarga en temps, es pot estructurar en 3 apartats:

            • Gestió de compres: S'ha d'enfocar en 2 casos:

              • Compra de materials i equips.

              • Contractació d'obres i instal·lacions.

              La gestió de compres es pot observar des de 2 vessants:

            • Empresa privada:

              • Compra de materials i equips: Es pretén decidir a qui li comprem. El que s'ha de fer és:

            • Sol·licitud de compra: quins materials, quines especificacions, termini de lliurament, garantia, etc. Tot això s'extreu del plec de condicions.

            • Buscar possible proveïdors: Pot ser que l'empresa ja tingui els proveïdors (habituals) o que hagi de buscar-los. Un cop trobats s'envien les sol·licituds. Com més concreta sigui l'oferta, més fàcil serà decidir a qui es compra el material. Si deixem l'oferta de forma ambigua, més difícil serà per les empreses saber les especificacions que volem.

            • Triar l'empresa proveïdora: Si hem redactat bé l'oferta, la tria serà bàsicament, un tema econòmic.

            • Es prepara l'ordre de compra: on es fiquen totes les condicions més les que hagi ofert el subministrador més possibles penalitzacions per demora en termes de lliurament.

            • S'ha d'inspeccionar el material un cop rebut: En certs casos serà simplement una inspecció visual. Si el subministra s'adapta al que s'ha demanat, s'accepta el material i comença el pagament, en cas contrari es retorna.

              • Contractació d'obres o instal·lacions:

            • Redactem una oferta del que volem contractar. S'hauran de posar uns plànols , l'estat de mesures del projecte, etc.

            • Busquem possibles constructors o instal·ladors. És molt important comprovar l'estat de càrrega de feina de les empreses a les que volem demanar l'obra o instal·lació.

            • Seleccionarem les que ens calgui, és important agafar les més econòmiques.

            • Preparem el contracte amb totes les condicions, tant les nostres con les que ells ens han ofert, etc.

            • Administració pública: Existeix una llei que diu com s'han de fer les coses. Té dret a fer oferta tothom que compleix uns certs prerequisits. En el tema selecció hi ha 3 o 4 formes jurídiques possibles.

            • * Qui pot participar ?

              En principi qualsevol empresa però amb unes certes condicions que es van fent més importants a mesura que l'obra es va fent més cara. Els requisits estan enfocats de 2 maneres:

                • Que aquella empresa estigui capacitada tècnicament per fer aquella feina.

                • Que econòmicament l'empresa pugui fer-ho

              Aquests 2 conceptes es lliguen al concepte de classificació de contractistes. És una classificació que gestiona el ministeri d'hisenda. Té una estructura de grups, subgrups i categories. Els grups i subgrups classifiquen en funció de la capacitat tècnica i les categories en funció de la capacitat econòmica de l'empresa.

              Cada vegada que es presenta un projecte a concurs, s'especifica la classificació mínima que ha de tenir una empresa per presentar-se a concurs.

              * Com s'adjudica el projecte ?

              Existeixen 4 sistemes en funció de l'envergadura de l'obra, pressupost, etc.

                • Subhasta: Es presenta qualsevol que compleixi el prerequisit i presenta un preu igual o inferior al preu de sortida. En principi se li adjudica a qui presenta el preu més baix sempre que no s'entri en baixa temerària, que vol dir que el preu és excessivament baix. No és pot fer una obra ben feta a un preu excessivament baix. El criteri matemàtic és que quan la rebaixa supera el 10% de la mitja del conjunt de les baixes proposades pels concursants, es quan s'entra en baixa temerària.

                • Subhasta amb admissió prèvia: És un cas molt particular, per exemple quan existeix un problema específic que s'ha de resoldre amb alta tecnologia, que poques empreses al món poden resoldre'l, no n'hi ha prou amb que compleixin els prerequisits sinó pot resoldre el problema proposat.

                • Concurs: La rebaixa no és la única condició, es valoren altres aspectes que es justifiquen a l'hora de proposar el concurs (Ex: treballadors del poble)

                • Contractació directa: Es seleccionen una sèrie d'empreses, es comparen pressupostos i es contracta el més econòmic sense cap mena de subhasta i concurs. Molt usat per obres i instal·lacions senzilles.

            • Fase de muntatge: Feines que fa el tècnic director de projecte:

                  • Tasques de tipus tècniques:

              • Control de la seguretat: que els operaris portin casc, cinturó, etc.

              • Control dels mitjans i dels mètodes que s'utilitzen.

              • Control de qualitat. S'han de fer els assaigs que s'especifiquen en el plec de condicions.

              • Comprovar el compliment del projecte: que es fa exactament el que s'ha redactat en el projecte.

              • Resoldre temes sobre modificacions del projecte per imprevistos.

              • Proposta de preus contradictoris. Sempre que existeix alguna modificació respecte al projecte normalment repercuteix amb un increment de cost respecte el pressupost inicial. Com que el contractista no voldrà assumir-ho s'ha d'entrar en una discussió entre el contractista i el tècnic per solucionar el problema.

                  • Tasques de tipus administratiu:

              • Control de mesures: quan el contractista ens passa una factura on es justifica l'execució d'unes unitats d'obra, s'ha de comprovar que realment s'han executat.

              • Control de certificacions: comprovar que la factura és correcte.

              • Control de terminis: constantment s'ha d'anar comprovant que cada tasca es va fent en el termini previst.

            • Posta en marxa: Distintes feines

            • Redacció dels manuals d'operació i manteniment.

            • Realització de proves i verificacions

            • Realitzar les legalitzacions necessàries.

            • Posar la instal·lació en el seu funcionament normal.

            • * Recepció de material: es lliura la instal·lació al propietari i es dóna un temps de garantia

              determinat al plec de condicions ( a l'administració pública és d'1 any).

              * Recepció definitiva: la garantia serveix per què en cas de que hi hagi algun defecte i es

              pugui demostrar que és de construcció de la instal·lació s'ha de reparar de forma gratuita.

              Es sol deixar fiances per la garantia, o retenir part del pagament. Un cop acabat aquest termini es retornen els diners o s'acaba de pagar.

              A més d'aquesta garantia, existeix una garantia anomenada decennal, que es una garantia de 10 anys.


              CAPÍTOL 7: PROGRAMACIÓ I PLANIFICACIÓ

            • Planificació: És fer una relació d'activitats que s'han de dur a terme.

            • Programació: És el mateix però, a més, es quantifica el temps.

            • En els dos casos s'ha de saber de quins recursos es disposa, doncs el fet de disposar de menys o més recursos implica més o menys despeses. En línies generals intervenen 3 variables:

              Si cost ! Termini ! Potser Qualitat !

              Un bon sistema de programació ha de servir per què dia a dia es pugui anar comprovant si es van complint els terminis i poder veure com repercuteix en les feines posteriors (endarreriment o avançament).

              Existeixen 2 mètodes clàssics de programació:

            • Diagrama de Gautt:

            • Es divideix el projecte en diferents activitats i s'escriuen una a sota de l'altra:

              Temps

              Activitat

              1

              2

              3

              4

              5

              6

              7

              8

              Activitat 1

              Activitat 2

              Activitat 3

              Activitat 4

              Activitat 5

              Activitat 6

              És tant senzill que té problemes, no es reflexa com es veuen afectades les altres activitats quan una d'anterior s'endarrereix o s'avança, tampoc es veu quines activitats depenen de quines.

            • Diagrama de PERT:

            • Comença en un succés o estat inicial i acaba en un succés o estat final. La fletxa és l'activitat que ens fa passar d'una situació a un altra.

                  • tm i ! Temps mínim estat i

                  • tMi ! Temps màxim estat i

              Criteris o normes a tenir en compte per a la construcció d'un diagrama de PERT:

            • Cada activitat real ha de tenir un succés anterior i un succés posterior amb dues excepcions: succés inicial (amb temps zero) i succés final (no hi ha activitat posterior).

            • No es pot començar una activitat fins que el/s succés/sos que el precedeixin hagin acabat.

            • Si existeixen activitats paral·leles amb successos inicials i finals iguals es pot transformar en:

            • !

              Activitat fictícia ( no acumula temps)

            • Mai un succés pot ser a la vegada succés inicial i final.

            • Per fer un diagrama de PERT s'han de seguir els següents passos:

            • Fer una descomposició ordenada del projecte obtenint una sèrie d'activitats

            • S'analitzen les vinculacions entre les activitats i les dependències entre elles.

            • Es fa una assignació de recursos per determinar la duració de cada activitat.

            • Exemple:

              Es vol fer una construcció sobre un terreny inclinat que consisteix en ficar una cimentació “A” i una cimentació “B”. Construïm una torre B per arribar al nivell A per a que estigui a la mateixa alçada que la torre B. Es construeixen unes torres C1 i C2 i es fica un arc a sobre:

              Activitats:

              • Marcar terreny ! 1 dia

              • Preparar la cimentació A ! 2 dies

              • Preparar la cimentació B ! 4 dies

              • Realitzar la cimentació A ! 1 dia

              • Realitzar la cimentació B ! 3 dies

              • Realització de la torre B ! 2 dies

              • Anivellació de la cimentació A ! 1 dia

              • Construcció torres C1, C2 ! 2 dies (1 dia cada una)

              • Col·locació de l'arc ! 1 dia

              Diagrama de PERT:

              Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic

              Camí crític: Recorregut que va del succés inicial al final però que qualsevol variació (increment) de temps en les activitats d'aquest recorregut provoca variació (increment) en el temps final.

              En aquest diagrama es pot veure que passa si una activitat s'endarrereix o s'avança, en el de GAUTT NO!!.


              CAPÍTOL 8: VESSANT FACULTATIVA DE L'ENGINYERIA TÈCNICA INDUSTRIAL

              8.1. Tramitació de projectes tècnics d'instal·lacions en entitats oficials:

              • A nivell municipal

              • A nivell d'indústria

              8.1.1. A nivell municipal:

              8.1.1.1 Obres:

              • Obres menors: Són obres senzilles (pressupost molt baix, en què no es requereix realitzar cap modificació estructural). Són fàcils de demanar, barates ( taxes ) i ràpides de ser concedides. El tècnic no hi intervé per res.

              • Obres majors: Sempre cal projecte, es necessari una direcció d'obra. Les taxes són més cares i el temps de tramitació és més llarg. La intervenció del tècnic es necessària per la redacció del projecte, aquest ha d'anar vista pel col·legi d'enginyers. El visat és un reconeixement què l'enginyer que ha signat té la titulació necessària.

              8.1.1.2 Activitats:

              Estan dividides en 3 annexes diferents, en funció de la repercussió d'aquesta activitat.

              • Annexa I: No cal la intervenció del tècnic.

              • Annexes II i III: Cal la intervenció del tècnic. S'ha de redactar projecte, visar i ha d'haver-hi una direcció tècnica.

              8.1.2. A nivell d'indústria:

              8.1.2.1 R.E.I.C. (Registre d'Establiments Industrial de Catalunya):

              Divideix els tipus d'instal·lacions industrials:

            • Tipus A: No cal la intervenció del tècnic

            • Tipus B: Es necessari redactar projecte, visar i una direcció tècnica.

            • 8.1.2.2 Legalització ( o autorització) d'instal·lacions industrials:

              Una instal·lació industrial és aquella que està emparada per un reglament de seguretat industrial (Ex: Reglament Elèctric de baixa tensió)

              R.E.B.T.

              8.2. Tramitació de projectes o de prototipus i software.

              8.2.1 Prototipus:

              • Registre de la propietat Industrial (depèn del ministeri d'Indústria): Pretén donar protecció jurídica a l'activitat innovadora. Els tràmits a nivell de propietat industrial són:

                • Invencions Industrials: Existeixen 2 tipus:

            • Patents: És un títol que reconeix el dret d'explotar en exclusiva una invenció, impedint a altres la seva fabricació, venta... a no ser que tinguin el nostre consentiment. A canvi de tenir aquest dret, la patent es posa a informació pública per què la conegui tothom. La duració de la patent és de 20 anys. Després passa a ser d'ús públic.

            • Model d'utilitat: Ens protegeix invencions de menor importància consistents en donar a algun objecte una configuració o estructura diferent de la que se'n derivi una nova utilitat. La duració és de 10 anys.

                • Models i dibuixos industrials:

            • Model industrial: Dóna un dret al seu titular sobre la forma donada a un producte (forma tridimensional). Es protegeix l'aspecte estètic del producte.

            • Dibuix industrial: És el mateix que l'anterior, però aplicat a objectes bidimensionals. Tant per uns com per altres, la duració és de 10 anys.

                • Signes distintius: Són marques de productes, noms comercials i rètols d'establiments. No ens afecta a nosaltres com a tècnics.

              • Registre de la propietat intel·lectual: Depèn del ministeri de cultura. Qualsevol desenvolupament de software, llibre, etc. fet per nosaltres, ens el pot protegir.

              8.2.2. Certificació i homologació de productes i equips

              • Certificació: Consisteix en la comprovació de conformitat d'un producte o servei a unes normes o especificacions tècniques.

              • Homologació: Consisteix en l'aprovació oficial d'un producte, procés o servei, realitzat per un organisme que té aquesta facultat. És com una certificació però amb caràcter oficial.

              8.3. Els Col·legis Professionals:

              • Visats de treballs: Qualsevol col·legi oficial és una associació de persones que tenen aquella titulació. La seva funció està establerta en els estatuts corresponents. La missió del col·legi és representar i defensar els interessos dels col·legiats. Defensa en temes d'atribucions, donar formació, ...

              Els col·legis oficials de tipus tècnic tenen la obligació de visar els treballs dels seus col·legiats, per fer-ho, cobren segons unes tarifes. Fins fa uns anys també marcaven les tarifes que un tècnic havia de cobrar per fer les feines pròpies de tècnic, ara ja no.

              8.4. Implicacions legals en el desenvolupament de la professió d'Enginyer Tècnic Industrial:

              • Responsabilitat Civil: És la més important. Quan es produeix un accident en una obra o instal·lació que hem projectat i/o dirigit que comporta dany material o humà, si es demostra que és culpa del tècnic aquest incórrer en responsabilitat civil. Si el jutge el declara culpable, haurà de paga un multa ( com a mínim) o fins i tot pot anar a presó. Sempre es recomanable una assegurança de responsabilitat civil adequat al àmbit de treball.

              • Responsabilitat penal: Moltes vegades no es detecta alguna cosa que està mal feta, però no es produeix dany. Si algú ho detecta, s'incorre en responsabilitat penal.

              • Responsabilitat administrativa: La posa l'administració i es causa de l'incompliment d'un reglament. Aquestes no les posen els jutges.

              • Responsabilitat fiscal: Estan enfocats a aquella gent que es posa a treballar pel seu compte.

              Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònic
              ETSE Oficina Tècnica en Enginyeria Electrònica

              Capítol 1: Introducció

              2

              Capítol 2: Projectes d'Enginyeria

              6

              Capítol 3: Contingut dels projectes Tècnics

              17

              Capítol 4: Enginyeria Legal

              23

              Capítol 5: Altres documents tècnics

              26

              Capítol 6: Direcció de Projectes

              30

              Capítol 7:Programació i Planificació

              34

              Capítol 8:Vessant Facultativa de l'Enginyeria Tècnica Industrial

              37

              DIRECCIÓ

              DEPARTAMENT

              ADMINISTRATIU

              DEPARTAMENT

              COMERCIAL

              DEPARTAMENT

              TÈCNIC

              Fallos desgast

              Fallos aleatoris

              Fallos infantils

              DISSENY ADEQUAT

              TECNOLOGIA IDÒNIA

              QUALITAT REQUERIDA

              UTILITZACIÓ ÒPTIMA DE :

              INSTAL·LACIONSS

              MATÈRIES

              PERSONAL

              MÈTODES I TEMPS

              PLANIFICACIÓ

              IDEA

              ESTUDIS PREVIS

              AVANT PROJECTES

              PROJECTE

              TÈCNIC

              EXECUCIÓ

              POSTA EN MARXA

              REALITAT INDUSTRIAL

              Escala :

              Es fica l'escala predominant i als dibuixos que no estigui en aquesta escala, es ficarà a sota la seva escala

              1/10

              1/50

              !Transparents

              Xt! índex actual

              Xh ! index anterior

              Condicions generals

              • Reglaments

              • Directives

              • Decisions

              DOCEE

              - Reglaments de seguretat Industrial !MINER

              ( Real Decret + Ordres Ministerials )

              - Altres normes:

              MOPU

              NBE-CA-81

              NBE-CPI-96

              81

              82

              91 ! Evacuar

              96

              Conservar

              - Formes : Ocupació

              - Materials

              - Extinció

              - Informació necessària

              - Quins plànols calen i com es fa

              la representació

              - Seccions

              - Memòria descriptiva

              - Plànols

              COST

              TERMINI

              D'EXECUCIÓ

              QUALITAT

              tm i

              tMi

              i

              j

              tMj

              tmj

              Situació o

              estat actual

              Situació o

              estat final

              Activitat

              tt

              t

              t + tt

              ta

              tb

              ta

              tb

              t = 0

              Obres

              Activitats

              Registre d'establiments industrials de Catalunya (R.E.I.C.)

              Legalització d'instal·lacions industrials

              • A: No cal fer res. Butlletí de la instal·lació. Ex: Instal·lació elèctrica en un domicili.

              • B: Cal el dictamen d'Indústria (sense intervenció del tècnic)

              • C: També cal el dictamen d'Indústria, però és més complicat. S'ha de fer un projecte. Ex: enllumenat públic.