L'odissea; Homer

Literatura antigua universal. Letras griegas. Épica. Poemas épicos. Mitología e historia. Aventuras de Ulises # Argument. Personatges

  • Enviado por: Moxi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 63 páginas
publicidad
publicidad

Cant I

Els déus decideixen en assemblea el retorn d'odisseu

Tema

Després d'una breu xerrada amb Zeus, Atena decideix visitar a Telèmac, transformada en Mentes, i l'acosella que ha de viatjar a Pilos i Esparta per saber notícies de son pare. Telèmac comença a seguir el consell d'Atena a partir d'una reunió que té amb els pretendents d'Atena.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Menelau: rei d'Esparta

Mentes: rei dels tafis. És una de les aparences humanes que agafa Atena quan està en el món dels mortals.

Nèstor: rei de Pilos.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Posidó: fill de Cronos i Rea, germà de Zeus i Plutó i marit d'Anfítrite. Déu del mar, dels terratrèmols i les tempestes. Se li atribueix la creació del cavall. Els seus atributs són el tritó i. És un enemic dels troians, durant L'Odissea, persegueix a Odisseu per haver encegat el seu fill Polifem.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Zeus: fill de Cronos i Rea i marit d'Hera, però va tindre moltíssimes amants, el qual va tenir-ne fills. déu dels déus i dels homes. Governava les tormentes, guiava els astres i regulava tot el curs de la naturalesa. Els seu atribut és el llamp.

Epítets

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atlas, el que coneix les profunditats de tota la mar.

  • Atlas, el que aguanta les grans columnes que mantenen separats el cel i la terra.

  • Calipso, divina entre les dees.

  • La nimfa Calipso, de belles trenes.

  • Crònida, el més excels dels sobirans.

  • Forcis, el que té cura de la mar estèril.

  • Hermes, el vigilant Argifontes.

  • Menelau, l'aqueu de cuirassa de bronze.

  • El ros Menelau.

  • Mentes, capdavanter dels tafis.

  • Odisseu, el més dissortat dels homes mortals.

  • Penèlope, divina entre les dones.

  • Posidó, el sacsejador de la terra.

  • Posidó, senyor del sòl.

  • Telèmac, semblant a un déu.

  • Zeus, pare dels homes i dels déus.

Argument

Atena informa a Zeus que té ganes que Odisseu torni a Ítaca, la seva ciutat, on encara l'espera la seva dona Penèlope i el seu fill Telèmac. Zeus la tranquilitza dient-li que tornarà, però que abans haurà de superar les proves que li ha preparat Posidó per venjarse'n.

En aquests moments, Odisseu resta a l'illa d'Ogígia amb Calipso. Ja porta set anys i encara desitja tornar a casa.

Atena decideix dirigir-se a Ítaca transformada en Mentes, rei dels tafis. Telèmac, en veure-la, li ofereix menjar i beure i s'asseu al seu costat per parlar.

Telèmac li pregunta qui és i Atena, a més a més, li diu que no llenci la tovallola, que son pares viu i, en aquests moments, està retingut en una illa que el tenen uns homes cruels i salvatges que el deturen contra la seva voluntat.

Telèmac li explica que la manada d'homes que hi ha al seu casal són pretendents de Penèlope, reina d'Ítaca, ja que creuen que Odisseu és mort i Ítaca necessita un nou rei. Amb l'espera, els pretendents s'allotgen a casa seva mentres devoren, beuen i s'entretenen amb música, dones i jocs.

Finalment, Atena li aconsella que demà convoqui una reunió amb els herois aqueus, que ordeni als pretendents que marxin del casal i que digui a la seva mare se'n torni amb son pare. Telèmac ha de marxar a buscar notícies de son pare: primerament, ha d'anar a Pilos i parlar amb Nèstor, després, ha d'anar a Esparta i parlar amb Menelau. Durant el viatge, si sent dir que son pare és viu i que és de camí de tornada, ha d'esperar un any més, però, si s'assabenta que ha mort, ha de tornar a Ítaca, fer-li exèquies fúnebres i lliurar sa mare a un marit.

Després del bon consell, Atena marxa cel amunt amb una au i així Telèmac se n'adona que Mentes, en realitat, és la deïtat Atena.

Aleshores, un aede es posa a cantar i en mig del seu cant, Penèlope baixa a la cambra i fa tallar el cant sobre el trist retorn dels aqueus de Troia, el qual li feia recordar l'home que encara esperava, el seu marit Odisseu.

Telèmac demana a sa mare que torni a la seva cambra perquè ha de parlar amb els pretendents. Quan Penèlope ha marxat Telèmac parla amb els pretendents i els demana que tornin a casa seva, cosa que fan.

Cant II

Assemblea dels itacessis i viatge de Telèmac

Tema

Telèmac reuneix als aqueus i pretendents de Penèlope i els informa que anirà a Pilos, a parlar amb Nèstor, i a Esparta, a parlar amb Menelau, per saber notícies de son pare. Atena i Telèmac preparen una nau i desembarquen a la nit.

Personatges

Antínous: és un dels pretendents de Penèlope

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Eurímac: fill de Pòlib i és un dels pretendents de Penèlope.

Mèntor: company irreprotxable d'Odisseu i és una de les aparences humanes que agafa Atena quan està en el món dels mortals.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, la filla de Zeus.

  • Atena, experta en les belles labors.

  • Atena, posseïdora d'idees bones i astutes.

  • Aurora, la filla del matí de dits rosats.

  • Euriclea, la filla d'Ops Pisenòrida.

  • Ílion, de bells poltres.

  • Micene, de bella corona.

  • Noèmon, fill il·lustre de Froni.

  • Temis, que dissol i reuneix les assemblees dels homes.

  • Zeus, el de la mirada espaiosa

Argument

Telèmac, de bon matí, organitza una assemblea amb els aqueus que es queixa de la poca ajuda que ha tingut d'ells.

Ningú gosa contestar-li, només Antínous que li recorda la promesa de Penèope el qual decidiria el seu pretendent quan acabés de teixir el sudari per Laertes i que mai acabava i, finalment, després de quatre anys, ha sigut descoberta. Antínous li aconsella que el pare de Penèlope decideixi el seu nou marit.

Després de molt parlar, Zeus envia dues àguiles, cosa que Haliterses Mastòrida interpreta que Odisseu no està gaire llluny d'Ítaca, i que hi haurà una desgràcia pels que viuen a Ítaca. Així que aconsella als pretendents que no segueixin desmadrant-se i remarca que Odisseu tornarà després de vint anys d'haver marxat. Eurímac no vol creure el presagi d'en Haliterses i remarca que Penèlope ha de tornar amb son pare per casar-s'hi.

Finalment, Telèmac informa als pretendents i aqueus que anirà a Esparta i Pilos, si sap bones notícies de son pare, l'esperarà un any més a Ítaca, sinó, lliurarà la mare a un marit.

Telèmac va confiar casa seva a Mèntor mentres fos fora i marxa amb la nau. Mèntor diu al poble que està avergonyit d'ells, ja que Telèmac no va rebre cap tipus de la seva ajuda. En acabar l'assamblea, tots marxen, cadascun a casa seva, i els pretendents tornen cap al palau d'Odisseu.

Atena torna a Ítaca transformada de Mèntor i li diu a Telèmac que prepari queviures, vi i farina pel viatge i que estigui a casa mentres ella aplegarà voluntaris pel viatge i una nau.

Quan Telèmac arriba a casa i demana a Dida Euriclea que ho prepari tot. Euriclea li diu que no marxi perquè sinó els pretendents pensaran plans malèvols perquè mori i ells es reparteixi Penèlope, el casal i les riqueses. Telèmac li diu que això ho fa perquè li ha dit una deïtat i que no li digui res a Penèlope fins que no el trobi a faltar.

A la nit, Atena diu a Telèmac que és hora de marxar, que la nau ja està a punt. Atena i Telèmac pugen a la nau i viatgen durant tota la nit i l'alba.

Cant III

Telèmac a Pilos

Tema

Telèmac arriba a Pilos i Nèstor li explica la tornada de Troia cap a casa. Nèstor li recomana parlar amb Menelau. Al matí següent, Nèstor, els seus fills, Telèmac i Atena fan un gran sacrifici en honor a Atena. Al finalitzar el sacrifici, Telèmac i Pisístrat es dirigeixen a Esparta. Després de dos dies hi arriben.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Nèstor: rei de Pilos i gran amic d'Odisseu.

Pisístrat: fill de Nèstor. Acompanyarà a Telèmac en el seu viatge cap a Esparta.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Agamèmnon, pastor de pobles.

  • Antíloc, esforçat i irreprotxable.

  • Antíloc, ràpid a la cursa i bon guerrer.

  • Argos, nodridora de poltres.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, la filla de Zeus que porta l'ègida.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Eurídice, la més gran de les filles de Climen.

  • Menelau, bo en el crit de guerra

  • El ros Menelau.

  • Els mirmídons, famosos per les llances.

  • Nèstor, domador de poltres.

  • Nèstor, gran honor dels aqueus.

  • Nèstor, guardià dels aqueus.

  • Nèstor, l'ancià auriga gereni.

  • Nèstor, pastor de pobles.

  • Odisseu, assenyat i de pensaments enginyosos.

  • Odisseu, el malaguanyat.

  • Pàtrocle, un conselles comparable als déus

  • Pilos, la ciutadella ben construïda de Neleu.

  • Pisístrat, el de llança de freixe.

  • Pisístrat, capdavanter de guerrers.

  • Pisístrat, l'heroi.

  • Policasta, la més joveneta de les filles del Nelèiada.

  • Telèmac, semblant a un déu.

  • Trasimedes, semblant a un déu.

  • Zeus, de mirada espaiosa.

Argument

Al dia següent, pel matí, Telèmac arriba a Pilos. Atena ordena a Telèmac que vagi a parlar amb Nèstor i que, fins i tot, li pregui perquè li digui alguna cosa de son pare.

Telèmac i Atena arriben durant un hecatombe i després d'un magnífic banquet, Nèstor els pregunta qui són i què fan a Pilos, després de contestar-li, Telèmac li preguntar si sap alguna cosa de son pare Odisseu.

Nèstor li explica que després de destruir la ciutat de Príam, van pujar a les naus i una deïtat va escampar els aqueus i Zeus va decidir un retorn lamentable pels aqueus.

Nèstor segueix explicant: «al matí vam embarcar els béns i les belles dones. La meitat de l'exèrcit es va quedar a romandre amb Agamèmnon. L'altra meitat vam embarcar i vam marxar. Odisseu va tornar amb Agamèmnon i jo vaig fugir cap a casa, també va marxar el fill de Tideu i Menelau. Vam demanar al déu que ens mostrés un prodigi, el qual ens ordenà tallar la mar pel mig en direcció a Eubea. En nou dies vam arribar a Gerest. Després ens vam dirigir a Pilos i no vaig saber res més dels aqueus».

«Diuen que Aquil·leu va arribar bé, i també Filoctetes. Idomeneu va dur a Creta els companys i Agamèmnon també va arribar bé, encara que després Egist el va matar i, aquest, també va morir, ja que Orestes es va venjar ja que va matar a son pare, Egist el trampós».

Seguidament, Nèstor li explica com Agamèmnon va morir: «Menelau en tornar de Troia va trobar Egist viu al palau. Mentres nosaltres érem a Troia, Argos anava seduint a l'esposa d'Agamèmnon. Al principi ella, Clitemnestra, es negava. A més, al seu costat també hi havia l'aede, al qual Agamèmnon, en marxar cap a Troia, li havia encarregat que vetllés de la seva esposa. Finalment, Clitemnestra va abandonar l'aede a una illa deserta i Egist, que la desitjava, se la va endur a casa seva sense que ella s'hi oposés. Nostaltres, amb Menelau, mentres tornàvem de Troia, Atenes va ordenar matar el pilot de Menelau. Després del funeral, Menelau va seguir camí i quan va arribar a Melea, llavors Zeus li va preparar un viatge complicat amb huracans i fortes onades. Així va escampar les naus, unes cap a Festos, que van morir, i les altres cinc naus cap a Egipte. Allí Menelau va arreplegar moltes riqueses i or i va marxar a pobles extrangers. Mentrestant Egist, al palau, li tramava vileses, durant set anys va regnar a Micenes, però al vuitè any, va arribar Orestes i va matar-lo. Després va arribar Menelau portant moltes riqueses».

Nèstor li recomana a Telèmac que visiti a Menelau perquè no fa gaire que va arribar. Atena aconsella de marxar ja que s'està fent fosc. Nèstor, si Telèmac vol, li deixa un carro, cavalls i un dels seus fills per conduir-lo.

Nèstor els ofereix la casa per quedar-se a dormir. Telèmac es queda, però Atena s'entorna cap a la nau. Atena li demana a Nèstor que Telèmac vagi a Esparta acompanyat, ja que ella ha d'anar al país dels caucons. Atena marxa i així és com Nèstor se n'adona que Atena fa de guia a Telèmac.

Nèstor, els seus fills -Equèfron, Estraci, Perseu, Aret, Trasimedes i Pisístrat- i Telèmac es reuneixen per fer-li un sacrifici a Atena. Nèstor ordena que es vagi a buscar una vedella, que es vagi a la nau de Telèmac a buscar els companys deixant-ne dos de sols, que els cridi l'orfebre Laerces perquè dauri les banyes de la vedella, que ordeni a les serventes que preparin un banquet al palau i que portin llenya i aigua clara.

Atena també es va presentar al sacrifici. Trasimedes va degollar la vedella. Pisístrat la va escorxar, la van esquarterar i li van esbocinar les cuixes. Les van cobrir de greix i hi van posar carn crua al damunt. Nèstor va coure les cuixes damunt la llenya i les va ruixar amb vi.

Després del sacrifici, Nèstor ordena muntar el carro. Telèmac, acompanyat de Pisístrat, es dirigeix cap al palau de Menelau. Quan es feia fosc, arribaren a Feres, al palau de Díocles i allí dormiren. Al matí, continuaren el camí fins que arribaren i es fes fosc.

Cant IV

Telèmac a Esparta

Tema

Telèmac i Pisístrat arriben a Esparta i parlen amb Menelau i Hèlena el dia de la boda de dos fills seus. Al dia següent, Menelau explica a Telèmac les últimes notícies d'Odisseu. Mentrestant, Penèlope se n'adona que Telèmac va marxar a Pilos per saber notícies d'Odisseu i els pretendents l'esperen, amagats a Àsteris, perquè li tenen una emboscada per matar-lo.

Personatges

Antínous: un dels millors pretendents de Penèlope.

Eurímac: un dels millors pretendents de Penèlope.

Hèlena: esposa de Menelau.

Idòtea: és una dea i filla de Proteu.

Iftima: filla del magnànim Icari, amb la qual estava casat Eumel, que vivia al seu casal de Feres.

Medont: herald de Penèlope.

Menelau: reu d'Esparta i amic d'Odisseu, van coïncidir en la guerra de Troia.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Pisístrat: fill de Nèstor. Acompanyarà a Telèmac en el seu viatge cap a Esparta.

Proteu: és un deu, fill de Posidó, que guardava ramats de foques.tenia el do de la profecia i la facultat de prendre formes diverses per sostreure's als qui l'interrogaven.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Les aigües d'Egipte, riu nascut de Zeus.

  • Agamèmnon, pastor de pobles.

  • Agamèmnon, amb cavalls i carro.

  • Antínnous, fill d'Eupites.

  • Antíloc, ràpid a la cursa i combatiu.

  • Antínous, semblant al déu.

  • Antínous, capdavanters dels pretendents.

  • Aquil·leu, el qui rompia les files d'enemics.

  • Argos, nodridora de poltres.

  • Argos, nodridora de cavalls.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, filla de Zeus que porta l'ègida.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Deífob, semblant als déus.

  • Egipte, on a les cases hi ha tresors abundosos.

  • Eurímac, semblant al déu.

  • Eurímac, capdavanters dels pretendents.

  • Hèlena, la de la filosa d'or.

  • Hèlena, divina entre les dones.

  • Hèlena, semblant a Àrtemis.

  • L'argiva Hèlena, engendrada per Zeus.

  • Hermíone, que tenia la bellesa de la daurada Afrodita.

  • Idòtea, la filla del vigor Proteu.

  • Idòtea, divina entre les dees.

  • L'atrida Menelau, el rei nodrissó de Zeus.

  • Menelau, de veu semblant a un déu.

  • Menelau, el pastor de guerres.

  • Menelau, bo en el crit de guerra.

  • Menelau, capdavanter de pobles.

  • El ros Menelau.

  • Nèstor, l'auriga gereni.

  • Nestòrida, amic que alegres el meu cor.

  • Noèmon, fill de Froni.

  • Polidamna, l'esposa de Ton.

  • Proteu, el vell del mar.

  • Proteu, servent de Posidó.

  • El ros Radamantis.

  • Telèmac, semblant a un déu.

  • Zeus, el de mirada espaiosa.

  • El déu Zeus, que ho pot tot.

Argument

Finalment arriben al palau de Menelau mentres el seu fill i la filla es casaven. La seva filla es casaria amb el fill d'Aquil·leu i, el seu fill, amb la filla d'Alèctor.

Eteoneu veu a Telèmac i Pisístrat i li ho informa a Menelau que li diuque entrin. Telèmac i Pisístrat, ja nets, es senten al costat de Menelau. Menelau, Telèmac i Pisístrat es posen a parlar i, durant la xerrada, Menelau elogiava tan a Odisseu que Telèmac s'emociona i Menelau se n'adona que el seu nou invitat és Telèmac, el fill d'Odisseu.

Hèlena surt de la seva habitació i reconeix Telèmac com el fill d'Odisseu. Tots acaben plorant per la pena d'Odisseu i pel mal tràngul que està pasant Telèmac amb la llarga espera de l'arribada de son pare a casa.

Hèlena confessa que va ser ella qui va ajudar a que els grecs guanyessin la guerra perquè ja tenia ganes de tornar a casa. Finalment, Telèmac demana poder dormir i així acaba el sopar.

Menelau, s'aixeca i li pregunta a Telèmac què és el que li ha portat el seu palau. Telèmac li explica que ha vingut a preguntar-li si sap notícies de son pare. Li explica que els pretendents de Penèlope s'estan aprofitant de la desaparició d'Odisseu. Menelau li explica que va estar retingut a l'illa de Faros i que allí es va trobar a Idòtea. Ella li va confessar que era Proteu qui el retenia a l'illa i que havia d'atrapar Proteu per poder tornar a casa. Idòtea li va dir com atrapar-lo i Menelau li va fer cas. Proteu relata els retorns d'Aiant, d'Agamèmnon i d'Odisseu

Després d'atrapar a Proteu, Proteu va dir a Menelau el que havi de fer per tornar a casa. Menelau també li va preguntar com van tornar els demés grecs. Proteu li ho va explicar tot: Aiant va desaparèixer a la mar i va morir; Agamèmnon va arribar a casa però Egist el va matar; i Odisseu estava retingut a l'illa de la nimfa Calipso.

Menelau li demana que es quedi uns dies i així li regalarà tres cavalls, un carro ben polit i una bella copa. Telèmac li demana que no el retingui més temps al seu palau perquè la gent d'Ítaca l'estan esperant i que no li dongui aquests obsequis perquè no se'ls pot endur. Menelau accepta i li diu que li donarà una cartera ben treballada.

Mentrestant, els pretendents de Penèlope seguien aprofitant els béns d'Odisseu. Antínous i Eurímac reuneixen els pretendents i els informa que Telèmac ha marxat a Pilos amb nau i amb els millors remers del poble. Antínous li vol preparar una emboscada amb una nau i vint companys.

Medont explica a Penèlope el que tenen pensat fer els pretendents a Telèmac. Volen matar-lo. També li diu que Telèmac va marxar a Pilos i Lacedemònia a saber notícies de son pare. Euriclea li explica que ara hauria de benerar a Atena perquè a Telèmac no li passi res.

Antínous, amb la nau preparada, marxa. Atena demana a Iftima que fagi una visita a Penèlope mentres dorm. Iftima diu a Penèlope que el seu fill ja és de tornada i que no es preocupi per la seva possible mort.

Els pretendents s'embarcaren i es dirigiren a Àsteris per esperar a Telèmac amb l'emboscada preparada.

Cant V

Odisseu a Esquèria dels feacis

Tema

Zeus ordena a Calipso que deixi marxar a Odisseu. Odisseu construeix un rai i es dirigeix al país dels feacis. Quan està a punt d'arribar, Posidó li fa una mala passada i, finalment, arriba en terra ferma nedant. Del cansansi es posa a dormir.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Calipso: nimfa reina d'Ogígia i filla d'Atles. Està enamorada d'Odisseu, el va retenir durant set anys, però no aconseguirà fer olvida a Penèlope, així que Zeus li ordenarà deixar-lo marxar.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Posidó: fill de Cronos i Rea, germà de Zeus i Plutó i marit d'Anfítrite. Déu del mar, dels terratrèmols i les tempestes. Se li atribueix la creació del cavall. Els seus atributs són el tritó i. És un enemic dels troians, durant L'Odissea, persegueix a Odisseu per haver encegat el seu fill Polifem.

Zeus: fill de Cronos i Rea i marit d'Hera, però va tindre moltíssimes amants, el qual va tenir-ne fills. déu dels déus i dels homes. Governava les tormentes, guiava els astres i regulava tot el curs de la naturalesa. Els seu atribut és el llamp.

Epítets

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Calipso, la nimfa de belles trenes.

  • Calipso, divina entre les dees.

  • Demètes, la de belles trenes.

  • Esquèria, la terra del feacis.

  • Els feacis, que són semblants als déus.

  • Els feacis, amants del rem.

  • Hermes, el de la vareta d'or.

  • Hermes, el missatger Argifontes.

  • Ino, de bells turmells.

  • Posidó, el sacsejador de la terra.

  • Zeus, el poder del qual és el més gran.

Argument

Zeus i Atena parlen de les grans penalitats d'Odisseu. Atena li diu que Odisseu és al palau de la nimfa Calipso, que el reté per la força i no pot tornar a casa perquè no té naus ni companys per remar la nau, a més, li volen matar el fill quan aquest torni a casa.

Hermes visita a Calipso, la troba a la cova teixint. Mentrestant, Odisseu està plorant a la vora del mar. Hermes informa a Calipso que Zeus li ordena que deixi marxa a Odisseu el més aviat possible. Calipso, encara que no li fa cap gràcia, accepta deixar marxar Odisseu.

Calipso diu a Odisseu que no plori més, que el deixarà marxar, però abans li donarà uns bons consells. Odisseu ha de contruir un rai ample. Calipso li donarà provisions i una brisa de popa perquè arribi sa i estalvi a casa. Després dels consells, Calipso i Odisseu se'n van a dormir.

Odisseu tarda quatre dies per enllestir-ho tot per marxar. Al cinquè dia, embarca i al divuitè dia ja veu els monts del país dels feacis.

Posidó veu Odisseu al mar i dessideix fer-li una mala passada: uneix un munt de vent els quals fan caure Odisseu a la mar.

Leucòtea ajuda a Odisseu i li diu que es despulli i nedi fins la terra del país dels feacis i li dóna un vel. Atena l'ajuda donant-li un vent, Bòreas, perquè arribés més aviat al país dels feacis.

Després de tres dies nedant, arriba al país dels feacis amb un cansament terrible. En arribar, va llença el vel de la dea i, seguidament, s'endinssa en un bosc i es posar a dormir.

Cant VI

Odisseu i Nausica

Tema

Atena visita a Nausica i li demana que vagi a rentar la roba. Després d'haver-la rentat i mentres jugaven a pilota, Odisseu es desperta i es presenta a Nausica. Nausica mana a les serventes que el banyin i li donen menjar i beure. Finalment, Nausica li mostra el camí cap al seu casal, ja que si van junts, els feacis malpensaran.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Nausica: filla del magnànim Alcínous i Arete.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • Àrtemis, la que es complau en el tret.

  • Àrtemis, la filla del gran Zeus.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, nascuda de Zeus.

  • Atena, filla de Zeus.

  • Aurora, de bell torn.

  • Els feacis, semblants als déus.

  • Nausica, la dels braços blancs.

  • Nausítous, semblant a un déu.

  • El divinal Odisseu.

  • L'Olimp, l'estatge eternament segur dels déus.

  • Les serventes de braços blancs.

  • Zeus, portador de l'ègida.

Argument

Mentres Odisseu dormia, Atena va a visitar a Nausica i li mana que vagi a rentar la roba i que ella li indicarà el camí dels rentadors. Arribat el dia, Atena va a buscar a Nausica i es dirigeixen cap a retrar la roba.

Després d'haver rentat la roba, haver-la estès, dutxar-se i menjar, Nausica i les serventes es posen a jugar a pilota.

Quan Nausica llança la pilota a una serventa, la serventa falla i va al fons d'un remolí. Totes es posaren a cridar molt fort i Odisseu es desperta.

Odisseu surt del bosquet i es presenta a Nausica i a les noies, però com que va nu, totes les noies marxen esverades excepte Nausica. Aleshores, Odisseu, des de lluny, li demana que li mostri la ciutat i li demana roba per poder tapar-se.

Nausica li diu qui és i li diu que no li faltarà ni roba ni menjar mentres estigui en aquest país. Nausica demana a les serventes que banyin Odisseu i li donguin de menjar i beure.

Nausica ensenya a Odisseu com anar al seu palau sense ella, ja que si va acompanyada d'un home, els feacis començaran a xafardejar i a ella no li agradaria.

Cant VII

Odisseu al palau d'Alcínous

Tema

Després que Nausica i les serventes tornin a palau, seguidament, ho fa Odisseu. En arribar a palau, s'agenolla davant d'Arete i li demana una nau per tornar a casa seva. Alcínous li promet que tornarà a casa i, finalment, tots se'n van a dormir.

Personatges

Alcínous: pare de Nausica, rei dels feacis i espós d'Arete.

Arete: mare de Nausica, reina dels feacis i esposa d'Alcínous.

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • Apol·lo, el de l'arc d'argent.

  • Arete, filla del divinal Rexènor.

  • Arete, la de braços blancs.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, la terrible dea de belles trenes.

  • Calipso, de belles trenes.

  • Calipso, dea terrible.

  • Calipso, filla d'Atlas.

  • Calipso, reina d'Ogígia.

  • Equeneu, que era el més gran dels homes feacis.

  • Equeneu, que es distingia per la paraula.

  • Eurimedont, rei dels gegants superbs.

  • Els feacis, famosos per les seves naus.

  • El divinal Odisseu.

  • Peribea, la més distingida de les dones pel seu semblant.

  • Peribea, la filla més petita del magnànim Eurimedont.

  • Posidó, el que sacseja la terra.

  • Tici, fill de Gea.

  • Zeus, que es complau amb el llamp.

Argument

Nausica i les serventes tornen al palau, seguidament, ho fa Odisseu. En arribar al poble, li pregunta a Atena, transformada en una jove, on és la casa d'Alcínous. Ella mateixa, el porta. Atena li explica què ha de fer: primer trobarà la reina Arete i si ella el tracta amicalment en el seu cor, ben aviat veurà als seus familiars i la seva terra paterna.

Odisseu es dirigeix cap al casal d'Alcínous, era un magnífic casal. En veure Arete, Odisseu allarga els braços als genolls d'Arete i els demana una escorta ben aviat perquè pugui retornar a casa seva. Alcínous demana als feacis que són a casa seva, que vagin, cadascú, a casa seva i demà tornin per a oferir-li hospitalitat a l'hoste Odisseu. Faran sacrificis esplèndids als déus i després pensaran en la seva escorta perquè Odisseu aviat arribi a casa seva. Arete reconeix el mantell i el quitó que Odisseu porta i li pregunta qui és i d'on ha tret els vestits que porta.

Odisseu explica tot el que li ha passat des que va arribar a l'illa de Calipso fins arribar al palau d'Alcínous i Arete. Alcínous promet a Odisseu que tornarà a casa i Arete l'avisa perquè ja pot anar a dormir.

Cant VIII

Presentació d'Odisseu als feacis

Tema

Al dia següent, tots els feacis es dirigiren a l'àroga per conèixer el nou hoste d'Alcínous. Després de preparar-li una nau perquè pugui marxar a la seva terra, Alcínous prepara un gran banquet amb molts sacrificis. Després del banquet, comencen els jocs i, finalment, Laodamant reta a Odisseu, el qual llança el disc més lluny que qulsevol altre ciutadà.

Després els feacis lliuren obsequis a Odisseu i hi ha un altre banquet. Mentres mengen, Odisseu li demana a Demòdoc que canti l'enginy del cavall de Troia i Odisseu acaba plorant. Alcínous se n'adona conte i demana a Odisseu que li digui qui és, d'on ve i quines aventures i desgràcies a sofert.

Personatges

Alcínous: pare de Nausica, rei dels feacis i espós d'Arete.

Arete: mare de Nausica, reina dels feacis i esposa d'Alcínous.

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Demòdoc: aede de bell cant, però cec, del país dels feacis.

Nausica: filla del magnànim Alcínous i Arete.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • Afrodita, filla de Zeus.

  • Afrodita, l'amant del somriure.

  • La daurada Afrodita.

  • Alcínous, semblant als déus.

  • Alcínous, el més distingit de tots els ciutadants.

  • Amfíal, fill del Tectònida Polineu.

  • El sobirà Apol·lo, el que dispara des de lluny.

  • El sobirà Apol·lo, fill de Zeus.

  • Ares, funest per als mortal.

  • Ares, el de les regnes d'or.

  • Ares, l'exterminador.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Els cintis, de llengua salvatge.

  • Demòdoc, al qual la deïtat li ha donat el cant.

  • Els déus, els qui ens consedeixen els béns.

  • Euríal, semblant a Ares.

  • Els feacis, amants dels rems.

  • Els feacis, famosos navegants de rems llargs.

  • Hefest, l'ilustre coix de dos peus.

  • Hefest, l'il·lustre artífex.

  • Hermes, fill de Zeus.

  • Hermes, missatger que concedeixes els béns.

  • Hermes, el missatger Argifontes.

  • Laodamant, el fill d'Alcínous.

  • La Musa, filla de Zeus.

  • Naubòlides, el qui era més distingit per l'aspecte i el físic d'entre tots els feacis.

  • Nausica, que tenia la bellesa de les deïtats.

  • Nausica, filla del magnànim Alcínous.

  • Odisseu, nodrissó de Zeus.

  • Odisseu, destructor de ciutats.

  • Odisseu, semblant als immortals en el cos.

  • Odisseu, semblant a Ares.

  • Posidó, el posseïdor de la terra.

  • Posidó, el qui sacseja la terra.

  • Zeus, l'altitonant espòs d'Hera.

Argument

Quan es despertaren, tothom es dirigiren a l'àgora dels feacis. Alcínous diu als feacis que el seu nou hoste vol una escorta i que sigui ben assegurada, així que ordena a cinquanta-dos joves que preparin una nau i després es dirigeixin al seu palau per fer un gran convit en honor a Odisseu. També mana que es cridi a Demòdoc, un aede.

Durant el convit es fan moltíssims sacrificis. Després de la menjada, Alcínous demana que comencin els jocs. Molts joves s'aixequen i els jocs començaren, els jocs eren la cursa, la lluita fatigosa, el salt el disc i el pugilat.

Laodamant reta a Odisseu i ell accepta, així que Odisseu agafa un disc i el llança tan lluny que supera tots els feacis. Alcínous ordena als ballarins de Feàcia que ballin perquè Odisseu quedi maravellat i així va succeïr.

Demòdoc explica la història del triangle amorós entre Ares, Afrodita i Hefest. Mentres Ares i Afrodita eren al llit, Hefest els va enganjar i els va immobilitzar amb una poderosa retxa i després va anar a buscar a tots els déus de l'Olimp per ensenyar-li's l'engany d'Afrodita. Finalment, Ares i Afrodita es va escapar cadascú a un lloc diferent.

Odisseu afirma que els feacis són els millors ballarins que ha vist. Alcínous i els altres dotze capdavanters i senyors dels feacis ofereixen a Odisseu tretze mantells ben rentats, tretze quitons i tretze talents d'or preuat. Euríal, per reconciliar-se li dóna una espasa de bronze i una beina de vori.

Finalment, Alcínous li prepara un bany calent mentres s'està preparan un altre magnífic banquet. Nausica s'acomiada d'Odisseu i li demana que no s'oblidi mai d'ella.

Odisseu demana a Demòdoc que canti l'enginy del cavall de Troia. Mentres Demòdoc canta, Odisseu plora amb grans llàgrimes. Alcínous para el cant de Demòdoc i li pregunta a Odisseu qui és i d'on ve. A més, vol saber tot el que li ha passat, és a dir, que expliqui totes les seves desgràcies i aventures.

Cant IX

Relats a Alcínous

Tema

Odisseu li diu a Alcínous qui és i li explica el seu recorregut des que va marxar de Troia: Odisseu al país dels cícons, dels lotòfags i com va deixar cec al ciclop Polifem.

Personatges

Alcínous: pare de Nausica, rei dels feacis i espós d'Arete.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Polifem: cíclop que va devorar alguns companys d'Odisseu quan van penetrar a la seva cova, durant el seu retorn de Troia. Odisseu li va oferir un vi molt fort i, quan estava adormit, va encegar el seu únic ull i així va poder escapar. Era fill de Posidó.

Epítets

  • Sobirà Alcínous, el més distingit de tots els ciutadants.

  • Aurora, de bells rínxols.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Calipso, divina entre les dees.

  • Els ciclops, gent superba i sense lleis.

  • Demòdoc, semblant als déus pel que fa a la veu.

  • Ítaca, nodridora de joves ben plantats.

  • Els lotòfags, els qual s'alimenten de flors.

  • Maró, descendent d'Evantes.

  • Maró, sacerdot d'Apol·lo.

  • Les nímfes, filles de Zeus.

  • Laercíada Odisseu, el qui angoixo els homes amb astúcies.

  • Odisseu, fill de Laertes.

  • Odisseu, el destructor de ciutats.

  • Posidó, el sacsejador de la terra.

  • Posidó, que senyoreges lq terra.

  • Posidó, el de cavallera blavenca.

  • Zeus, portador de l'ègida.

Argument

Odisseu diu a Alcínous que és Odisseu, el que viu a Ítaca. Odisseu està disposat a explicar-li el seu retorn ple d'entrebancs que Zeus li ha imposat des que va marxar de Troia.

Odisseu va arribar al país dels cícons, a Ísmar. Allí, va ocupar la ciutat, va matar tots els homes i va pendre les dones i les riqueses. Després es van quedar a la platja i de sobte, van venir més cícons i alguns aqueus van morir. Al cap de setze dies, van arribar al país dels lotòfags i van proveïr-se d'aliments, després van seguir el seu viatge cap a casa.

Després van arribar al país dels ciclops i van aturar-se en una muntanya plena de cabres. Aleshores es van posar a caçar les cabres salvatges. A la nit, es van adormir a la vora del mar, però Odisseu volia saber qui eren els extranys ciclops.

Odisseu va trobar una cova i s'hi va endinsar juntament amb els nou companys que hi anava acompanyat. En aquella cova hi vivia Polifem, però en aquell moment no hi era, així que van aprofitar per agafar menjar. Després els companys d'Odisseu volien marxar, però Odisseu no, perquè volia veure el ciclop i veure si els donava hospitalitat, però no va ser així. En arribar Polifem, va començar a fer preguntes a Odisseu. De sobte, Polifem va agafar dos companys i se'ls va menjar.

Odisseu va demanar als companys que, amb una soca que va veure, la polissin. Amb aquesta soca, mentres Polifem dormiria, li clavaria a l'ull i el deixaria cec. Odisseu li va oferir un vi molt fort i, quan estava adormit, va encegar el seu únic ull amb una estaca d'olivera flamant. Polifem va començar a cridar i tots els ciclops del voltant el van anar a veure. Mentres els ciclops parlaven amb Polifem, Odisseu i els companys van marxar cap a les seves naus. Després van fugir del país dels ciclops.

Odisseu va dir a Polifem qui era i aleshores, Polifem, li va demanar a Posidó, el seu pare, que Odisseu no arribés mai a casa seva o, almenys, que arribés tard i de mala manera després d'haver perdut tots els seus companys, en una nau que no li pertanyia, i que trobés calamitats a casa seva.

Odisseu va tornar a l'illot amb els demés companys, allí es van repartir les ovelles. Després van estar tot el dia menjant i van fer un sacrifici a Zeus. Quan es va fer de nit, se'n van anar a dormir. Al dia següent, se'n van anar de l'illot.

Cant X

Èol, Lestrígons i Circe

Tema

Odisseu van arribar a l'illa d'Èol. Èol va regalar a Odisseu un odre amb els camins dels vents. Odisseu i els companys van reprendre el viatge i, els companys, engelosits pels regals que la gent li feia a Odisseu, van obrir l'odre i van fer fora els vents provocant un huracà que els va portar, un altre cop, a l'illa d'Èol. Èol els va fer fora i la nau va arribar a Telèpil de Lestrigònia on tenien algun problema, però van tornar a la mar i van arribar a l'illa de Circe. Allí van estan tot un any fins que Odisseu va demanar a Circe poder reprendre el viatge cap a casa. Circe els va deixar marxar, però abans havien d'anar al món dels morts a visitar Tirèsias.

Personatges

Circe: filla d'Hèlios i Persea, coneixedora de les arts màgiques. Odisseu, al desenvarcar a l'illa d'Eea, on habita Circe, va convertir, els seus companys, en porcs. Però Odisseu va saber conquistar el seu amor i va aconseguir que els tornessa la seva forma primitiva. Odisseu va conviure un any amb ella i van tindre a Telegon.

Èol: déu dels vents, fill de Júpiter i de la ninfa Manalipa. Tenia encadenats als vents en una caverna i els manejava al seu gust a favor dels seus protegits o en contra dels seus enemics.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • La font Atràcia, de bell corrent.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, de belles trenes.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Aurora, de tron d'or.

  • Circe, germana del malèfic Eetes.

  • Circe, coneixedora de molts beuratges.

  • Circe, la dea de belles trenes.

  • Circe, divina entre les dees.

  • Euríloc, el més preuat i eixerit dels companys.

  • L'Hipòtada Èol, estimat dels déus immortals.

  • Hèlios, el qui porta la claror als mortals.

  • Hermes, el de la vareta d'or.

  • Hemes, l'Argifontes.

  • Laercíada, nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Odisseu, nodrissó de Zeus.

  • Perse, filla d'Ocèan.

  • Tirèsias, cec endeví de Tebes.

Argument

Odisseu i els companys van arribar a l'illa d'Eòlia on vivia Èol. Èol li va regalar un odre de pell de bou de nou anys i, a dins, hi havia els camins dels vents sorollosos. Durant el viatge, molts companys es van posar gelosos ja que a Odisseu sempre li regalaven obsequis i als companys no. Així que van obrir l'odre perquè es pensaven que a dintre hi havia or i argent. De sobte es van escapar tots els vents i es va formar un grandiós huracà que va moure les naus mar endins i es van allunyar més de la terra paterna i van tornar a l'illa d'Èol. Sorprès, Èol li va preguntar perquè havia tornat i Odisseu li va explicar què havia passat. Finalment, Èol el va fer fora de la seva illa ja que era reprojat pels déus.

Després de set dies navegant, van arribar a Telèpil de Lestrigònia. Allí, tres companys es van dirigir al palau d'Antífates. Cruelment, Antífates va agafar un company i se'l va preparar per sopar i els altres dos van anar esverats a les naus.

En arribar, Antífates i molts lestrígons els perseguien i els tiraven pedres, van morir gairebé tots els companys, només es va salvar la nau que tripulava Odisseu. Després van arribar a l'illa d'Eea, on vivia Circe. Allí van menjar i van beure, però de moment no sabien el que farien.

El grup es va dividir en dos, el grup d'Eríloc es van dirigir al palau de Circe i el grup d'Odisseu es van quedar quiets esperant a que tornessin. Quan el grup d'Eríloc van arribar al palau de Circe, van entrar, excepte Eríloc, i Circe els va oferir menjar i beure i també els va envenenar amb un verí perquè oblidessin la seva terra paterna, després, els va tocar amb una vareta i es van convertir en porcs.

Euríloc li va dir a Odisseu el que havia passat amb els companys. Inmediatament, Odisseu volia anar al casal de Circe però Euríloc li ho volia impedir perquè creia que no rescataria cap dels companys. Quan Odisseu estava a punt d'arribar al casal de Circe, li va apareixer Hermes i li va dir que per salvar als seus companys i sortir sa i estalvi havia de prendre's una poció i seguir les seves instruccions.

Odisseu, quan va entrar al palau de Circe, va seguir, pas a pas, les instruccions d'Hermes. Finalment, Circe va desfer l'encanteri i va deixar marxar els companys d'Odisseu. Circe va ordenar a Odisseu que posés la nau en terra ferma i que portés les seves possessions, armes i als companys lleials a la cova.

Odisseu, juntament amb el companys, es va quedar durant un any a l'illa de Circe sense adonar-se'n, ja que sempre banquetejava amb carn abundosa i vi dolç. Però, finalment, els companys li van dir que ja volien retornar el viatge cap a casa.

Odisseu va suplicar a Circe que el deixés marxar i rempendre el viatge cap a casa seva. Circe li va demanar que abans d'anar cap a casa anés al món dels morts i visités Tirèsias. Li va dir com anar cap a l'entrada del món dels morts i els sacrificis i accions que havia de fer perquè Tirèsias se li aparegués. Circe li va dir que Tirèsias li diria el camí, la durada del viatge i el retorn, i com ho hauria de fer per tornar a través de la mar.

A l'hora de marxar, Elpènor, un company d'Odisseu que anava begut, estava estirat al terrat. Quan es va aixecar, va perdre l'equilibri i va morir de la caiguda.

Odisseu va dir als companys que no anaven cap a casa, sinó cap al món dels morts a parlar amb Tirèsias.

Cant XI

El rialme dels morts

Tema

Quan van arribar al lloc on els va dirigir Circe i Odisseu va fer tot el que li va manar. Va aparèixer Elpènor, després Tirèsias que li va dir tot el que havia de fer per poder arribar a Ítaca, encara que, tots els seus companys moriríen durant el viatge.

Quan Tirèsias va marxar, Odisseu va parlar amb sa mare que va morir per la seva anyorança. Quan va acabar, van aparèixer les ànimes de les dones femenívoles que eren mares i filles d'herois.

Odisseu explica les seves aventures a Alcínous i ell li demana que es quedi un dia més i que segueixi explican les seves aventures.

Odisseu segueix explicant i diu que quan van desaparèixer les ànimes de les dones, van visitar-lo els herois i els castigats pels déus. Finalment, va veure Hèracles que quan va marxar, van vindre una munió de morts que feien un soroll sobrenatural i Odisseu va endinsar-se a la mar amb els companys.

Personatges

Alcínous: pare de Nausica, rei dels feacis i espós d'Arete.

Arete: mare de Nausica, reina dels feacis i esposa d'Alcínous.

Circe: filla d'Hèlios i Persea, coneixedora de les arts màgiques. Odisseu, al desenvarcar a l'illa d'Eea, on habita Circe, va convertir, els seus companys, en porcs. Però Odisseu va saber conquistar el seu amor i va aconseguir que els tornessa la seva forma primitiva. Odisseu va conviure un any amb ella i van tindre a Telegon.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Tirèsias: endiví de Tebes, va quedar-se cec de jove perquè va veure a Atenes quan sestava banyant i perquè deia secrets que no habien de conèixer els homes. Va rebre a l'Hades la visita d'Odisseu, que li va demanar consell per apaivagar a Poseidó, irritat per la mort del seu fill Polifem.

Epítets

  • Agamèmnon, sobirà d'homes.

  • Aiant, fill de l'irreprotxable Telamó.

  • Alcínous, el més distingit de tots els homes.

  • Alcmena, l'esposa d'Amfitrió

  • Alcmena, la que infantà l'invencible Hèracles.

  • Anticlea, la filla del magnànim Autòlic.

  • Antíope, filla d'Asop.

  • Aquil·leu, de peus lleugers.

  • Aquil·leu, fill de Peleu.

  • Arete, la dels braços blancs.

  • La bella Ariadna, filla del malvat Minos.

  • Àrtemis, que té bona vista.

  • Àrtemis, la que ataca amb trets suaus.

  • Atena, la d'ulls dòliba.

  • Càstor, domador de poltres.

  • Circe, de belles trenes.

  • Circe, terrible deïtat amb el do de la veu.

  • Cloris, la més jove de les filles del Jàsida Amfíon.

  • Efialtes, famós en terres llunyanes.

  • Equeneu, el més ancià dels feacis.

  • Els feacis, amants del rem.

  • Hebe, la de bells turmells.

  • Hebe, la filla de Zeus i d'Hera.

  • Hebe, de sandàlies d'or.

  • Hèracles, el de cor de lleó.

  • Hèracles, semblant a la nit tenebrosa.

  • Ifimedea, esposa d'Aloeu.

  • Ílion, la de bells poltres.

  • Leda, l'esposa de Tindàreu.

  • Leto, la de bella cabellera.

  • Leto, companya augusta de Zeus.

  • Mègara, la filla de l'orgullós Creont.

  • Minos, fill il·lustre de Zeus.

  • Nestor, semblant a un déu.

  • Odisseu, nodrissó de Zeus.

  • Laercíada, nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Otos, semblant a un déu.

  • Peleu, el més esforçat dels aqueus.

  • Pèlias, ric en ramats.

  • Penèlope, la filla d'Icari.

  • Pero, deliciosa per als mortals.

  • Persèfone, la filla de Zeus.

  • Polideuces, púgil excel·lent.

  • Posidó, el sacsejador de la terra.

  • Posidó, el posseïdor de la terra.

  • La ciutat de Tebes, la de les set portes.

  • Teseu i Pirítous, fills gloriosos dels déus.

  • Tici, fill de Gea augusta.

  • Tiro, nascuda d'un pare noble.

  • Zeus, el de mirada espaiosa.

Argument

Quan van arribar al lloc on els va dirigir Circe, Odisseu va fer els respectius sacrificis. Havent acabat els sacrificis, va aparèixer Elpènor i li va demanar que després de parlar amb Tirèsias, tornés a l'illa d'Eea i l'enterrés. També va aparèixer l'ànima de sa mare. Després a l'esperat Tirèsias.

Tirèrias li va dir que quan arribéssin a l'illa de Trinàcia no toquéssin ni les vaques ni els moltons. Li va dir que tornaria a casa, però que tots els seus companys moririen durant el viatge. L'avisa de que trobaria els pretendents de Penèlope a casa seva, però que també se'n venjaria, els mataria mitjançant un engany. després li va donar petites instruccions que hauria de seguir perfectament. Finalment, li va dir que moriria de vell i feliçment.

Tirèsias va marxar i Odisseu es va posar a parlar amb sa mare. Sa mare li va dir que Penèlope no s'havia casat amb cap pretendent. Son pare vivia al camp de mala manera i que l'anyorava. I ella va morir perquè l'anyorava.

Després va aparèixer Tiro, esposa de l'Eòlida Creteu, que es va embolicar amb Posidó i va infantar Pèlias i Neleu. Ella li va explicar tots els naixements que hi va haver a partir del naixement dels seus fills.

També va veure la mare d'Èdip, el qual li va explicar la desgràcia que va haver en la seva família. Epicasta es va suïcidar penjant-se.

Va veure a Cloris, que li va explicar tots els fills que va tindre. També va veure Leda, Ifimedea, Fedra, Procris, Ariadna, Mera, Clímene, Erifile i moltíssimes més esposes i filles dels herois.

Així és com Odisseu acaba d'explicar totes les aventures que ha passat. Arete, esposa d'Alcínous, demana a tots els feacis que donguin a Odisseu tots els obsequis que tinguin a casa seva. Alcínous demana a Odisseu que es quedi fins demà, i ell accepta. Alcínous vol seguir escoltant les aventures que ha passat Odisseu.

Odisseu segueix explicant que quan les ànimes de les dones femenívoles van marxar, va aparèixer Agamèmnon. Odisseu li va preguntar com va morir, ell li va respondre que Egist, amb l'ajuda de l'esposa d'Agamèmnon, el van matar i que també van matar els seus companys.

Després de parlar amb Agamèmnon, van aparèixer els herois Aquil·leu, Pàtrocle, Antíloc i Aiant. Després va veure als castigats el gegant Orió, Tici, Tàntal, Sísif. Finalment, va parlar amb Hèrecles i quan va marxar, van vindre una munió de morts que feien un soroll sobrenatural i, espantat, Odisseu va marxar corrents cap a la nau i va ordenar als companys que s'endinsessin cap a la mar.

Cant XII

Les sirenes, Escil·la i Caribdis i les vaques d'Hèlios

Tema

Odisseu i els companys van tornar cap a l'illa d'Eea per enterrar Elpènor. A la nit, Circe va explicar a Odisseu tota mena d'instruccions perquè no sofrissin patiments en la mar o en la terra a causa d'una trampa.

Al matí següent, Odisseu i els companys van dirigir-se cap a l'illa de les sirenes. Després de superar el seu bell cant, van arribar a l'escull on hi estaven Caribdis i Escil·la. Escil·la va prendre a Odisseu els sis millors companys que tenia a la nau i se'ls va menjar.

Després de la tragèdia, van desembarcar a l'illa d'Hèlios i Zeus va desencadenar un vent furiós amb una tempesta violenta. Els companys i Odisseu, van posar la nau dins una cova coberta. Allí van estar durant un mes. Mentres tenien queviures, els companys no van matar cap vaca ni cap ovella, però quan se'ls hi va acabar el menjar, Euríloc va incitar als companys perquè matessin les vaques i menjar-se-les, perquè ell no volia morir de fam. Els companys van caçar les vaques van honorar-les als déus i se les van menjar. Durant sis dies, els companys d'Odisseu van celebrar banquests, però al setè dia, Zeus va deixar de bufar tempestuós.

Odisseu i els companys van embarcar i quan al seu voltant només hi havia aigua Zeus va trencar la nau. Els companys van morir i Odisseu va lligar la quilla i el pal i va ser arrossegat pels vents funestos durant nou dies i, al desè, a la nit, va arribar a l'illa d'Ogígia, on vivia Calipso, la qual li va mostrar el seu amor i la seva preocupació per ell.

Personatges

Circe: filla d'Hèlios i Persea, coneixedora de les arts màgiques. Odisseu, al desenvarcar a l'illa d'Eea, on habita Circe, va convertir, els seus companys, en porcs. Però Odisseu va saber conquistar el seu amor i va aconseguir que els tornessa la seva forma primitiva. Odisseu va conviure un any amb ella i van tindre a Telegon.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • Amfitrite, la d'ulls blaus.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, de tron d'or.

  • Calipso, la de bella cabellera.

  • Calipso, de belles trenes.

  • Calipso, terrible dea amb el do de la veu.

  • Caribdis, que engolia terriblement l'aigua salada de la mar.

  • Circe, divina entre les dees.

  • Circe, de belles trenes.

  • Circe, deïtat terrible amb el do de veu.

  • Crateis, la mare d'Escil·la.

  • Esci·la, que brama d'una manera espantosa.

  • Faetusa, de belles trenes.

  • Hèlios, el sobirà Hiperiònida.

  • Hèlios, fill de Hiperíon.

  • Hèlios, que tot ho veu i tot ho sent des de dalt.

  • L'illa d'Hèlios, que alegra els mortals.

  • Hermes el missatger.

  • Lampècia, de belles trenes.

  • Lampècia, de llarg peple.

  • Odisseu, gran honor dels aqueus.

  • Posidó, el que sacseja la terra.

  • L'illa de Trinàcia, on pasturen les vaques i les ovelles grasses d'Hèlios.

  • Zeus, l'apleganúvols.

Argument

Odisseu i els companys van tornar cap a l'illa d'Eea per enterrar Elpènor. Quan van acabar, Circe els va oferir menjar i beure i els va dir que els hi mostraria el camí i els hi donaria tota mena d'instruccions perquè no sofrissin patiments en la mar o en la terra a causa d'una trampa. Odisseu i els companys es van quedar tot el dia. A la nit, Circe va explicar a Odisseu el perills del cant de les sirenes i els dos camins que podia escollir per arribar a casa.

Al matí següent, Odisseu i els companys van dirigir-se cap a l'illa de les sirenes. Durant el camí Odisseu va explicar als companys els perills que podien passar. Quan van arribar a l'illa de les sirenes, Odisseu va tapar les orelles dels companys amb cera i els companys van lligar a Odisseu a la base del pal. Després, els companys, remaven. Quan la nau era a prop de l'illa de les sirenes, les sirenes van començar a cridar a Odisseu. Odisseu volia anar cap a l'illa, però els companys no el van deixar. Quan l'illa estava lluny, els companys es van treure la cera de les orelles i van deslligar Odisseu.

De sobte, quan feia estona que havien passat l'illa, un boira els va tapar el camí i l'aire va fer volar alguns rems. La nau es va aturar, però Odisseu va animar als companys que seguissin remant amb força perquè poguessin sortir sans i estalvis. Odisseu va ordenar al pilot que s'allunyés del remolí i s'acostés a l'escull.

Van arribar a l'escull on hi havien Caribdis i Escil·la. Sense adonar-se'n, Escil·la va prendre a Odisseu els sis millors companys que tenia a la nau i se'ls va menjar.

Després d'escapar-se dels esculls de Caribdis i d'Escil·la, van arribar prop de l'illa del déu, on hi havia les vaques i les ovelles d'Hèlios. Abans de desembarcar, Odisseu va dir als companys que Tirèsias i Circe el va avisar de que no podia agafar ni les vaques ni les ovelles, així que va ordenar-los allunyar-se de l'illa. Euríloc es va queixar i va dir que volien desembarcar a l'illa per fer sopar i dormir ja que estaven cansats, tenien gana i d'aquí poc es faria fosc. Tots els companys es van posar d'acord amb Euríloc i Odisseu va ordenar que si desembarcaven a l'illa tenien prohibit matar cap vaca o ovella. Però podien menjar tants aliments com volguessin que Circe els hi va donar. A la nit, Zeus, va desencadenar un vent furiós amb una tempesta violenta. Els companys i Odisseu, van posar la nau dins una cova coberta i Odisseu va reunir-los i els va tornar a avisar de que no toquessin ni les vaques ni les ovelles.

Durant un mes no va deixar ni de bufar furiosament ni de ploure. Els companys no van tocar ni les vaques ni les ovelles mentres tenien menjar, però quan es va esgotar, els companys caçaven qualsevol animal excepte els que Odisseu els va prohibir.

Un dia, el déus van adormir a Odisseu i Euríloc va dir als companys que cacessin les vaques perquè la pitjor mort era morir de fam i ell preferia que el matessin els déus que no pas mentres s'anava consumint en una illa deserta. Els companys van caçar les vaques, i després d'honorar-les als déus, van escorxar-les. De sobte, Odisseu va despertar-se i va sentir l'olor de greix rostit.

Aleshores, Lampècia va dir a Hèlios que els companys van matar les vaques. Immediatament, Hèlios va demanar als déus que castiguessin als companys d'Odisseu.

Odisseu va renyar als companys. Durant sis dies els companys d'Odisseu van celebrar banquests, però al setè dia, Zeus va deixar de bufar tempestuós. Odisseu i els companys van embarcar i quan al seu voltant només hi havia aigua Zeus va estendre un núvol fosc damunt la nau, a més, va bufar un vent i Zeus va llançar un llamp que va trencar la nau i va matar els companys. Odisseu va lligar la quilla i el pal i, assegut, va ser arrossegat pels vents funestos.

Durant tota la nit Odisseu va ser transportat per l'onada i, quan es va fer de dia, va arribar a l'escull d'Escil·la i al del Caribdis. Durant nou dies va ser transportat, i al desè, a la nit, va arribar a l'illa d'Ogígia, on viu Calipso, la qual li va mostrar el seu amor i la seva preocupació per Odisseu.

Cant XIII

Odisseu s'acomiada dels feacis i arriba a Ítaca

Tema

A la nit del dia següent, Odisseu marxa cap a Ítaca amb els nous companys. Durant el viatge, Odisseu es queda adormit. Al matí següent, la nau arriba a Ítaca i els feacis desembarquen a Odisseu adormit i treuen els regals que els feacis li han fet, ho posen tot junt, lluny del camí perquè cap viatger no li ho robés abans que Odisseu es despertés i ells se'n tornaren a casa.

Quan Odisseu es desperta a la seva terra, no la va reconèixer. Aleshores, apareix Atena transformada en un pastor i li mostrar la seva terra. Després, Atena agafa la seva forma i ajuda a Odisseu a amagar les seves riqueses al fons de la gruta divina perquè es conservin intactes.

Després Odisseu i Atena pensen un pla per l'extermini dels pretendents de Penèlope. Finalment, Atena converteix a Odisseu en un pidolaire i li ordena que es presenti al porquer i li pregunti per tot, mentres ella va a Esparta a buscar Telèmac.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la saviesa, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompanyarà a Telèmac durant el seu viatge.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • Alcínous, el més sobirà de tots els ciutadants.

  • Atena, la filla de Zeus.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, que porta l'ègida.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Els feacis, amants del rem.

  • Els feacis, de llargs rems.

  • Els feacis, famosos navegants.

  • Forcis, el vell del mar.

  • Nimfes nàiades, filles de Zeus

  • Laercíada nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Orsíloc, el de peus lleugers.

  • Posidó, el sacsejador de la terra.

  • Zeus, el negrenúvol.

  • Zeus, que és sobirà de tothom.

  • Zeus, l'apleganúvols.

  • Zeus, protector dels suplicants.

  • Zeus, que des de dalt vigila tots els humans.

  • Zeus, que castiga el qui falta.

  • Zeus, portador de l'ègida.

Argument

Alcínous proposa als feacis que a més de regalar-li una caixa ben polida, amb vestits per Odisseu, or ben treballat i tots els altres obsequis que li han portat els consellers dels feacis, li donguin un trípode ben gros i una caldera cadascun.

Després cada feaci se'n va a dormir a casa seva i al matí següent Alcínous prepara un banquet d'acomiadament a Odisseu i els seus nous companys. Alcínous sacrifica un bou en honor a Zeus. Quan es fa fosc, Odisseu s'acomiada dels feacis i marxa amb la nau cap a la seva terra. Odisseu es queda adormit i la nau segueix el viatge. Al matí següent, la nau arriba a l'illa.

Els feacis desembarquen la nau al port de Forcis. Primerament, deixen a Odisseu, adormit, a la sorra, després treuren els regals que els feacis li han fet, ho posen tot junt lluny del camí perquè cap viatger no li ho robés abans que Odisseu es despertés i ells tornen a casa.

Però Posidó no tenia prou en castigar a Odisseu sinó que castiga als feacis: quan tota la gent de la ciutat veia que la nau s'acostava, Posidó, transforma la nau en una pedra semblant a una nau ràpida, perquè tots els humans quedessin astorats, i tot seguit cobreix la ciutat amb una gran muntanya. D'aquesta manera, Posidó aconsegueix que els feacis deixessin d'escortar els mortals quan arribessin a la seva ciutat.

Mentrestant, Odisseu es desperta en la seva terra i no la reconeix. Atena escampa boira al seu voltant perquè ningú el reconegui i explicar-li tot per tal que tothom no el reconegui abans que els pretendents tinguessin la seva venjança.

Atena s'acosta a Odisseu transformat en un jovenet pastor d'ovelles. Atena li diu que la terra que trepitja és Ítaca. Odisseu s'alegra de ser a la seva terra. De sobte Atena agafa la seva forma i li diu que té un pla per amagar els obsequis dels feacis i les penalitats que encara ha de sofrir. Però Odisseu no creu que està a Ítaca.

Atena li ensenya el port de Forcis on hi ha la famosa olivera al capdamunt del port, la amable i fosca cova de les nimfes nàiades, el Nèrit -la muntanya restida de boscos-. Finalment, Odisseu es creu que està a Ítaca. Atena li demana que deixi les seves riqueses al fons de la gruta divina perquè es conservin intactes.

A la soca d'una olivera, Odisseu i Atena pensen un pla per l'extermini dels pretendents de Penèlope. Després, Atena converteix a Odisseu en un pidolaire. Després li ordena que es presenti al porquer i li pregunti per tot, mentres ella va a Esparta a buscar a Telèmac.

Cant XIV

Conversa d'Odisseu i Eumeu

Tema

Odisseu arriba a casa del seu pastor i porquerol Eumeu. Eumeu li dóna de menjar i li parlar del seu amo. El pidolaire li diu que el seu amo tornarà a finals de mes, però Eumeu no s'ho creu. Després, Odisseu el menteix dient-li que ve de Creta i s'inventa com ha arribat a casa seva.

A l'hora de sopar, els pastors venen amb un gras porc i se'l mengen. Després de sopar, Odisseu explica una història i, quan acaba, tots es queden adormits a casa d'Eumen.

Personatges

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Epítets

  • L'Atrida Agamèmnon.

  • Agamèmnon, pastor de pobles.

  • Aurora, de bell tron.

  • Eumeu, el divinal porquerol.

  • Eumeu, el qui tenia cura de la hisenda d'Odisseu.

  • Eumeu, capdavanter dels pastors.

  • El vell Laertes, semblant als déus.

  • Odisseu, semblant als déus.

  • El molt assenyat Odisseu.

  • Laercíada nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Telèmac, semblant als déus.

  • Toant, el fill d'Andrèmon.

  • Zeus, de veu ampla.

  • Zeus, que es complau amb el llamp.

  • El Crònida Zeus.

Argument

Odisseu va a la barraca del porquerol Eumeu. Eumeu l'acollir benèvo-lament. Eumeu li ofereix menjar al pidolaire i comença a parlar del seu amo Odisseu. Li diu que és un home molt ric, que creu que és mort perquè ja fa massa temps que va marxar i no ha tornat. Eumeu diu que és un amo molt bo i molt bona persona.

Odisseu li diu que no es preocupi que el seu amo tornarà a finals de mes i es venjarà de tots aquells que hagin deshonorat la seva esposa i el seu fill. Eumeu li va diu que Telèmac va anar a Pilos a buscar notícies de son pare. Després li pregunta al pidolaire qui és, d'on vé i com a arribats a la seva barraca.

Odisseu el menteix i li diu que és de Creta, de pare ric. Ell va viure molt bé fins que se li va morir el pare i els germans es van repartir les propietats, la qual cosa només li va pertocar una casa. Després es va casar amb una noia de família rica i aleshores es va dedicar a lluitar en grans batalles i va ser respectat per tots els cretencs. Però un dia, va tornar a lluitar i Zeus li va impedir el retorn a casa i en un viatge per la mar, Zeus li va trencar la nau i va arribar a les terres dels trespots i allí va veure Odisseu. Quan Odisseu va marxar d'aquella terra per tornar a casa, el van esclavitzar. El van posar en una nau, que va arribar a Ítaca i es va poder escapar. D'aquesta manera és com ha arribat a casa del porquerol. Eumeu es creu tota la història, però li segueix dient que no es creu que havia vist a Odisseu.

Aleshores, arriben els pastors amb el sopar, un porc molt gras. Després de sopar el pidolaire explica una història i, quan finalitza, tots es queden adormits a casa d'Eumeu.

Cant XV

Arribada de Telèmac a la barraca d'Eumeu

Tema

Atena va a Lacedemònia a buscar en Telèmac, li diu que torni a casa ja que ha de procurar que Penèlope no es casi amb cap pretendent i l'alerta de l'emboscada que els pretendents li tenen preparada i que abans d'anar a casa seva, vagi a casa del porquerol.

Telèmac marxa del palau de Menelau, juntament amb Pisístrat, amb un munt d'obsequis. En arribar a Pilos, Telèmac demana a Pisístrat que el porti directament a la seva nau ja que té pressa per marxar i no vol que Nèstor el retingui.

Mentrestant, Odisseu segueix juntament amb els pastors i Eumeu a la barraca d'Eumeu i Eumeu li explica la seva vida.

Telèmac arriba a Ítaca i, després de donar ordres als companys de la nau, marxa cap a casa del porquerol.

Personatges

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Nèstor: rei de Pilos i gran amic d'Odisseu.

Menelau: rei d'Esparta

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Pisístrat: fill de Nèstor. Acompanyarà a Telèmac en el seu viatge cap a Esparta.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Amfiarau, salvador del poble.

  • Apol·lo, el de l'arc d'argent.

  • Argos, nodridora de cavalls.

  • Àrtemis, la de les fletxes.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Aurora, la de bell tron.

  • Aurora de dits rosats.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Ctímene, la de llarg peple.

  • Díocles, fill d'Ortíloc.

  • Boetoida Eteoneu.

  • Erínia, la dea maligna.

  • L'Èlida divina, on els epeneus tenen els seus somnis.

  • Eurímac, el més distingit dels pretendents.

  • Eurímac, filldistingit de l'il·lustre Pòlib.

  • L'heroi Fèdim, rei dels sidonis.

  • Els fenicis, famosos navegants que porten mil i una foteses a les naus negorses.

  • Feres, a la casa de Díocles.

  • Hèlena, la de bella cabellera.

  • Hèlena, divina entre les dones.

  • Hèlena, la de belles galtes.

  • Hèlena, la de llarg peple.

  • Hermes, el qui dóna la gràcia i la glòria a les obres de tots els humans.

  • Menelau, bo en el crit de guerra.

  • Atrida Menelau.

  • Menelau, famós per la seva llança.

  • Menelau, nodrissó de Zeus.

  • Menelau, cabdill de guerrers.

  • Menelau, poderós en el crit.

  • El ros Menelau.

  • Menelau, favorit d'Ares.

  • Neleu, el més il·lustre dels vivents.

  • Neleu, semblant a un déu.

  • Nèstor, pastor del seu poble.

  • Odisseu, semblant als déus.

  • Ormènida Ctesi, semblant als immortals.

  • Ortígia, on el sol fa el tomb.

  • Ortíloc, que fou engendrat per Alfeu.

  • Clítida Pireu.

  • Pireu, famós per la seva llança.

  • Nestòrica Pisístrat.

  • Pisístrat, l'il·lustre fill de Nèstor.

  • Pisístrat, nodrissó de Zeus.

  • Polifides, el millor entre els humans.

  • Sidó, rica en bronze.

  • Síria, ciutat de carrers amples.

  • Telèmac, el fill estimat del divinal Odisseu.

  • Teoclimen, semblant a un déu.

  • Zeus, l'altitonant espòs d'Hera.

  • Zeus, portador de l'ègida.

  • Zeus Olímpic, el qui viu a l'èter.

Argument

Atena va a Lacedemònia a buscar en Telèmac i el fill de Nèstor. Atena li diu que torni a casa ja que ha de procurar que Penèlope no es casi amb cap pretendent i l'alerta de l'emboscada que els pretendents li tenen preparada, volen matar-lo abans que arribi a Ítaca.

Després li ordena que abans d'anar a casa seva, vagi a casa del porquerol i hi passi la nit, a més d'informar a la seva mare que és a Ítaca.

Telèmac desperta a Pisístrat i li diu que han de marxar cap a Ítaca. Menelau dóna a Telèmac grans obsequis, com per exemple una cratera ben treballada. Hèlena li dóna un pelple que va brodar ella mateixa per a la seva futura esposa. Després de fer una gran menjada i veure, Telèmac i Pisístrat marxen cap a Pilos. Mentres Pisístrat i Telèmac marxen, una àguila que porta una oca domèstica vola a la seva dreta, aleshores Hèlena prediu que Odisseu tornarà a casa i es venjarà, o potser ja és a casa i està matant a tots els pretendents.

A la nit, arriben a Feres i Díocles els dóna hospitalitat. Al dia següent, de bon matí, marxen cap a Pilos i quan arriben, Telèmac demana a Pisístrat que el deixi a la nau abans de veure a Nèstor, que si el veu, el farà quedar-se contra la seva voluntat i ell només necessita arribar el més aviat possible a casa seva. Pisístrat dirigeix el carro cap a la nau i Telèmac prepara la nau per marxar.

Teoclimen, un foraster, es posa a parlar amb Telèmac mentres fa sacrificis a Atena i els seus companys ho estan preparant tot per tornar cap a casa. Teoclimen, li pregunta qui és, d'on és i què fa aquí. Telèmac li respon amb bona voluntat. Havent acabat, Teoclimen va demanar-li si podia pujar a la seva nau ja que en aquesta terra l'estan buscant per matar-lo, Telèmac accepta.

Mentrestant Odisseu, Eumeu i els pastors segueixen fent vida a la barraca d'Eumeu. Odisseu posa a prova a Eumeu i li diu que li digui algú per fer-li de guia cap al palau d'Odisseu per fer de pidolaire, dir la bona notícia a Hèlena i treballar de cuiner pels pretendents. Eumeu li diu que no digui tonteries i que es quedarà aquí fins que arribi Telèmac si no és que vol morir ara i allí.

Tot seguit Odisseu li diu a Eumeu que li doni notícies de Laertes i d'Anticlea. Eumeu li diu que Laertes només té ganes de morir des que la seva esposa va morir, i Anticlea va morir de pena pel seu fill Odisseu.

Després Odisseu li demana que li expliqui la seva vida, Eumeu li diu que ell es de Síria, pare del rei de Síria i Ortígia. Ell vivia feliçment fins que va haver-hi una guerra que van perdre contra els fenicis. Quan viatjaven per la mar, la nau va arribar a Ítaca i ell va ser venut a Laertes com esclau.

Telèmac arriba a Ítaca i ordena als companys que s'encarreguin de la nau ja que ell se'n va a inspeccionar als pastors i diu a Teoclimen que se'n vagi a casa d'Eurímac que el cuidarà mentres ell es fora del seu palau. Quan tothom estava organitzat i sabia el que havien de fer i on se n'havien d'anar, Telèmac es dirigeix a la barraca d'Eumeu.

Cant XVI

Telèmac reconeix Odisseu

Tema

Telèmac arriba a la barraca d'Eumeu i l'acull joiosament. Telèmac pregunta a Eumeu d'on a sortit el foraster i Eumeu li diu que ve de Creta i porta notícies de son pare per Penèlope. Després, Telèmac ordena a Eumeu que vagi al palau d'Odisseu i digui a Penèlope la notícia que sap sobre el seu marit, però que només se n'assabenti ella, perquè si se n'assabenten els pretendents pot morir sense pietat.

Quan Eumeu marxa, Telèmac i Odisseu es queden sols a la barraca d'Eumeu i Odisseu revela la seva veritable identitat al seu fill. Seguidament, Telèmac i Odisseu planegen la matança dels pretendents i Odisseu li dóna unes ordres perquè el pla funcioni correctament.

Mentrestant, Eumeu arriba al palau d'Odisseu i dóna la notícia a Penèlope. Els pretendents s'assabenten de l'arribada de Telèmac i pensen en matar-lo, o no. Finalment, els pretendents prefereixen consultar abans la voluntat dels déus.

A la tarda, Eumeu arriba a la seva barraca i diu a Telèmac i Odisseu ha vist una nau que entrava al port d'Ítaca, dalt hi havia molts homes carregats d'escuts i de llances.

Personatges

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Amfínom, l'il·lustre fill de Nisos.

  • Amfínom, el qui agradava més a Penèlope per les seves paraules.

  • Antínous, fill d'Eupites.

  • Antínous, ordidor de malifetes.

  • Arecíada, que era el capdavanter dels pretendents de l'herbosa Dulíquion.

  • Atena, la dea de molts consells.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • La divina Aurora.

  • Dulíquion, abundosa en gra.

  • Eurímac, el fill de Pòlib.

  • Laertes, el pobre.

  • Nisos, el sobirà Arecíada.

  • Laercíada, nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • El molt sofert i divinal Odisseu.

  • Odisseu, destructor de ciutats.

  • Penèlope, la filla d'Icari.

  • Telèmac, el benvolgut fill d'Odisseu.

  • El Crònida Zeus.

Argument

Telèmac arriba a la barraca d'Eumeu, Eumeu, plorant de feliçitat, l'acull joiosament. Telèmac seu juntament amb Odisseu i Eumeu i comencen a menjar i beure. Telèmac pregunta a Eumeu d'on a sortit el foraster i Eumeu li diu que ve de Creta i diu que l'hauria d'acollir-lo al seu palau, però Telèmac diu que encara és dèbil per defensar-lo si algun dels pretendents el maltracta, a més Penèlope encara dubta entre quedar-se a casa seguint esperant al seu espòs o casar-se amb algun pretendent. Telèmac decideix que el foraster resti a la barraca d'Eumeu, que ell s'encarregarà de que li arribi menjar perquè el foraster no se li fagi una càrrega.

Després, Telèmac parla d'ell mateix al foraster: qui és, de qui és nascut, quines pener porta al seu cor, l'espera de l'arribada del seu pare... Seguidament, Telèmac ordena a Eumeu que vagi al palau d'Odisseu i digui a Penèlope la notícia que sap sobre el seu marit, però que només se n'assabenti ella, perquè si se n'assabenten els pretendents pot morir sense pietat. Després de donar la notícia a Penèlope, que Penèlope enviï una dispensera d'amagat a Laertes perquè també se n'assebenti de la notícia.

Eumeu agafa les sandàlies i se'n va, depressa i corrents, cap al palau d'Odisseu a donar la notícia a Penèlope. Telèmac i Odisseu es queden sols a la barraca d'Eumeu, de sobte, Atena apareix i entra a la barraca però sense que Telèmac se n'adoni i diu a Odisseu que reveli la seva veritable identitat al seu fill. Odisseu li fa cas i sense pensar-s'ho dos cops diu a Telèmac que ell, en realitat, és el seu pare, es llança als seus braços i el besa, però Telèmac no queda gaire convençut, però Odisseu li ho torna a repetir i acaben abraçats i plorant sense parar.

Odisseu i Telèmac comencen a parlar sobre els diversos pretendents que hi ha al seu palau, a més de les serventes desvergonyides que només pensen en que vingui la nit per festejar amb els pretendents.

Finalment, Odisseu li ordena el que faran amb l'ajuda del porquerol i altes servents i serventes. Li ordena que demà al matí torni a casa i s'entretingui amb els pretendents. Més tard el porquerol el portarà a la vila amb l'aspecte d'un pidolaire. Si dins al palau el maltracten, que aguanti i no es preocupi per ell. Tot i així, que demani que aturin les seves salvatjades dolçament encara que no el fagin cas. Quan Atena li dongui permís per atacar als pretendents ja l'avisarà. D'aquesta manera podran matar tots els pretendents.

La nau de Telèmac va arribar a la ciutat d'Ítaca i Penèlope s'assabenta perquè un missatger i el porquerol Eumeu, alhora, li ho diuen, però no és l'única, sinó que els pretendents també i aleshores comencen a decidir la mort o la vida de Telèmac.

Antínous proposa matar Telèmac perquè, segons ell, mentres visqui sempre axafarà els seus plans i Penèlope mai decidirà casar-se amb algun dels pretendents. Però Amfínom diu que no vol mata Telèmac perquè és terrible matar a un descendent del rei, així que seria millor consultar abans la voluntat dels déus. A tots els pretendents els agrada més la proposta d' Amfínom.

Medont diu a Penèlope el que planegen els pretendents. Penèlope es presenta als pretendents i ordena a Antínous que aturi el que farà i que també ho demani als altres. Eurímac menteix a Penèlope dient-li que ningú posarà les mans a sobre del seu fill, que estigui tranquila i no es preocupi més. Però, en realitat, ell també tramava la mort de Telèmac.

A la tarda, Eumeu torna a la seva barraca que encara restaven Odisseu i Telèmac. Eumeu els diu que ha vist que una ràpida nau entrava al port d'Ítaca, dalt hi havia molts homes, estava carregada d'escuts i de llances i ha pensat que serien els pretendents.

Cant XVIII

La lluita d'Odisseu contra Iros

Tema

Iros i Odisseu lluiten per veure qui es queda al llindar de la porta del palau d'Odisseu a captar. En pocs segons, Odisseu va vèncer a Iros i els pretendents el van felicitar i li van donar de menjar i veure.

Odisseu adverteix a Amfínom que d'aquí poc temps Odisseu tornarà al seu palau i es venjaria dels pretendents amb la mort.

Penèlope, baixa a la cambra dels pretendents i demana a Telèmac que no deixi de cuidar als hostes i després renya als pretendents dient-li's que abans eren més detallosos i els demana que li facin obsequis. Després, Penèlope, torna a la seva habitació

A la nit, Eurímac es burla d'Odisseu davant dels pretendents. Odisseu el contesta i Eurímac queda tan indignat que li llança un escambell, però no el toca. Aleshores Telèmac renya als pretendents i els demana que no maltractin al foraster i que se'n vagin a dormir a casa seva.

Personatges

Antínous: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Eurímac: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Iros: és el pidolaire del poble que va captant per tota la ciutat. Mai deixa de tindre gana ni sed per molt que mengi o begui. En realitat es diu Arneu, però tothom li diu Iros perquè portava corrents missatges quan algú els hi encarregava.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Amfínom, l'il·lustre fill del sobirà Nisos.

  • Antínous, el fill d'Eupites.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Citerea, la de la bella corona.

  • Èquet, exterminador de tots els mals.

  • Eurímac, el fill de Pòlib.

  • Melanto, la de galtes boniques.

  • Melanto, la filla que Doli havia engendrat.

  • Melanto, que Penèlope havia criat.

  • Nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Odisseu, destructor de ciutats.

  • Penèlope, filla d'Icari.

  • Penèlope, divina entre les dones.

Argument

Aleshores va arribar el pidolaire Iros, que volia fer fora Odisseu. Iros li diu que marxi, però Odisseu no ho fa. Iros el va començar a provocar i Antínous, que va veure el que passava, va cridar als pretendents perquè veiessin la seva lluita. Els pretendents van fer un cercle al voltant d'Iros i Odisseu. De sobte, Antínous va dir que premiaria al vencedor de la lluita amb menjar de cada dia. Llavors, Odisseu es va desvestir i tots van veure-li les grosses cuixes, les amples espatlles, el pit i els robustos braços. Iros, en veure el cos d'Odisseu, ja no va voler lluitar, però Antínous el va obligar i, a més, si perdia, Antínous l'enviaria a la terra d'Equet, aquest, se'l menjaria.

La lluita va començar i, en uns segons, Odisseu va vèncer i va arrossegar Iros al pati. Després de tornar-se a vestir, tots els pretendents el van felicitar. Antínous i Amfínom li van donar de menjar i de veure.

Odisseu diu a Amfínom que d'aquí poc Odisseu tornarà a la terra paterna i que matarà als pretendents.

Atena fa que Penèlope vulgui parlar amb els pretendents i vol dir-li a Telèmac que no tingui tants tractes amb els pretendents perquè ells tramen maldats per ell. Aleshores Atena va fer adormir a Penèlope i li va embellir la cara. Quan va acabar, va marxar i Penèlope es va despertar.

Penèlope es va dirigir a la sala on eren els pretendents i, a Telèmac, li va dir que havia de cuidar més als nous hostes. Telèmac li contesta donant les culpes als pretendents, ja que no estan ni un moment quiets i sempre estan pensant i fent males intencions.

Penèlope va dir als pretendents que abans eren molt més detallosos, ja que eren ells qui portaven els queviures. Així que va demanar-los que li portessin obsequis. Aleshores, cada pretendent va portar un bell present.

Penèlope va tornar a l'habitació i els pretendents van tornar a la dansa i al cant fins que es va fer fosc. Odisseu va manar a les serventes que guardaven la llum de la sala dels pretendent que entretinguessin a Penèlope, que ell ja s'encarregaria del foc. Melanto, es burla d'Odisseu i ell la amenaça amb la mort. Aleshores, les serventes van marxar espantades a l'habitació de Penèlope i Odisseu es va quedar sol cuidant el foc i la llum de les teieres.

Eurímac va començar a criticar i emburlar-se d'Odisseu mentres parlava amb els pretendents. Tot d'una, Eurímac va cridar a Odisseu proposant-li un treball a la seva finca. Odisseu li contesta que no i hi afegeix que és un cobard. Eurímac es va indignar moltíssim i li va llançar un escambell que no va tocar-lo.

Telèmac, enfadat amb els pretendents pel soroll que feien, els demana que se'n vagin a dormir a casa seva. Amfínom diu als pretendents que no contestin a Telèmac ni maltractin al foraster ni a cap servent del palau d'Odisseu. Finalment, els pretendents se'n van anar a dormir a casa seva.

Cant XIX

Conversa entre Odisseu i Penèlope.

Odisseu reconegut per Euriclea

Tema

Odisseu demana a Telèmac que guardi les seves armes. Després, Penèlope parla amb el pidolaire i ell li confesa que ha sentit parlar que Odisseu tardarà pocs dies en arribar al seu palau. Després d'una llarga xerrada, Penèlope mana a Euriclea que renti els peus a Odisseu i, d'aquesta manera, reconeix que el pidolaire és Odisseu en quant veu la cicatriu que té al peu. Odisseu li demana que no digui absolutament res a ningú perquè es vol venjar dels pretendents i de les serventes arrogants.

Finalment, Penèlope explica, al pidolaire, un somni que ha tingut. Penèlope té pensat proposar una competició als pretendents, la de les dotze destrals, que el seu marit solia plantar en línia recta i hi feia passar una fletxa. Qui tensi amb facilitat l'arc amb les mans i faci passar la fletxa per totes les destrals, es casarà amb ella. Després Penèlope i Odisseu se'n van a dormir.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Euriclea: és la més vella de les serventes d'Odisseu i Penèlope. Fou la dida d'Odisseu i després de Telèmac. Ella descobreix la veritable entitat del pidolaire a causa de la cicatriu que Odisseu té al peu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Atena, la dels ulls d'òliba.

  • Aurora, de tron d'or.

  • Aurora, la filla del matí.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Ítil, el fill del rei Zetos.

  • Pandàreu, el rossinyol verdós.

  • Penèlope, semblant a Àrtemis o a la daurada Afrodita.

  • Fidó, rei dels tesprots.

  • Zeus, el més excels i poderós dels déus.

  • Zeus, que es complau amb el llamp.

Argument

Odisseu estava planejant la matança dels pretendents amb Atena. Tot d'una, va dir a Telèmac que guardés les armes i que si els pretendents preguntessin per elles els enganyés.

Després de guardar les armes amb l'ajuda d'Odisseu i Atena, Odisseu demana a Telèmac que se'n vagi a dormir perquè vol posar a prova Penèlope i les esclaves. Odisseu va seguir planejant la matança dels pretendents amb Atena.

Mentrestant Penèlope va sortir de la seva habitació i es asseure al costat del foc juntament les serventes. Melanto va tornar a insultar Odisseu, Penèlope ho va sentir i la va renyar i castigar.

Penèlope es va seure al costat d'Odisseu per preguntar-li si sabia alguna cosa del seu marit.

Primerament, Penèlope li va preguntar qui era i d'on venia. Odisseu li demana que no li obligui a contestar que sinó es posarà massa trist.

Penèlope li explica que està trista des que Odisseu va marxar d'Ítaca i que a partir d'aleshores només venen pretendents per casar-se amb ella i perquè tinguin esperançes, mentres ella espera el seu marit, ha d'inventar tot tipus d'enganys. Li explica l'enginy que va tindre amb l'excusa d'enllestir un sudari per a l'heroi Laertes. Ara està desesperada perquè no troba cap excusa per fer esperar a escollir un pretendent sinó que té por d'haver d'escollir un pretendent d'aquí poc temps. Penèlope continua volent saber d'on és el pidolaire.

Odisseu li diu que és de Creta i es diu Etó. Li explica que va donar hostpitalitat a Odisseu quan va arribar a Creta, en aquells moments, es dirigia a Troia. Li diu que Odisseu va estar al seu palau durant dotze dies.

Mentres Odisseu li explicava totes aquella mentira, Penèlope plorava sense parar. Penèlope, per saber si el pidolaire deia la veritat, li va preguntar com anava vestit, com era ell i amb qui anava acompanyat. Odisseu li contesta correctament i Penèlope li diu que, a partir d'ara, sera acceptat i honorat al seu palau.

Odisseu decideix dir-li que ha sentit que el retorn del seu marit és proper i que ve carregat de valuosos tresors, però que també ha perdut tots els companys i la nau perquè Zeus i Hèlios estaven enfurits contra ell. Finalment, Odisseu li promet a Penèlope que en pocs dies arribarà el seu marit.

Ella està molt contenta pel què li ha dit, però no s'ho acaba de creure. Finalment, demana a les serventes que rentin el pidolaire, li donguin un llit, que demà al matí el banyin i l'ungin i que a partir d'ara mengi i begui al costat de Telèmac. A més, adverteix de que si un pretendent el maltracta serà castigat.

Odisseu demana que no vol un bon llit i que només es deixarà netejar els peus a la dona més vella que en la ment té pensaments assenyats.

Mentres Euriclea parla amb el pidolaire sobre les penes que li ha explicat, li diu que ningú s'assembla tant com ell mateix al propi Odisseu, ja sigui per la fesomia, per la veu o pels peus.

De sobte, a Odisseu li va agafar por de que Euriclea li rentés els peus, perquè reconeixeria la seva veritable identitat a causa de la cicatriu que tenia als peus. En efecte, Euriclea el va descobrir i va començar a abraçar-lo.

Odisseu li demana a Euriclea que no digui qui és ell en realitat a ningú perquè vol matar els pretendents i les serventes que han sigut arrogants amb ell. Ella li diu que li confessarà quines són les serventes que són arrogants amb ell.

Després que Euriclea rentés els peus al pidolaire, Penèlope li va preguntar si havia d'estar al costat del seu fill esperant Odisseu o havia d'escollir el millor dels pretendents. Li demana que li interpreti un somni: a casa seva hi havia vint oques formoses, però un dia, una àguila va trencar-los el coll, aleshores, ella es posava a plorar i l'àguila li va dir que no era un somni sinó una visió que passarà, les oques són els pretendents i l'àguila Odisseu. Odisseu li diu que no es preocupi, que Odisseu no matarà als pretendents, la visió no es complirà.

Penèlope diu a Odisseu que té pensat proposar una competició als pretendents, la de les dotze destrals, que el seu marit solia plantar en línia recta i hi feia passar una fletxa. Qui tensi amb facilitat l'arc amb les mans i faci passar la fletxa per totes les destrals, es casarà amb ella. Odisseu li diu que és una bona proposta. Finalment, Odisseu i Penèlope se'n van anar a dormir.

Cant XX

Els fets que van decidir la matança dels pretendents

Tema

Odisseu no pot dormir perquè té ganes de matar a les serventes que van a visitar els pretendents per la nit i està preocupat per ser castigat després de matar els pretendents, però Atena li diu que es tranquilitzi.

Al dia següent, Odisseu demana a Zeus un bon auguri, cosa que li ho concedeix. A l'hora de dinar, els pretendents entren al palau d'Odisseu per dinar. Durant el dinar, Ctespit llança una pota de bou al cap d'Odisseu, però l'esquiva, després, Telèmac diu als pretendents que els matarà si maltracten a Odisseu. Els pretendents comencen a riure d'una manera anormal, la carn que tenen a les boques regalimaren sang i començaren a plorar. Aleshores, Teoclimen prediu la mort dels pretendents cosa que no s'ho creuen.

Personatges

Antínous: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Eurímac: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Euriclea: és la més vella de les serventes d'Odisseu i Penèlope. Fou la dida d'Odisseu i després de Telèmac. Ella descobreix la veritable entitat del pidolaire a causa de la cicatriu que Odisseu té al peu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • El Damastòrida Agelau.

  • Antínous, el. Fill d'Eupites.

  • Àrtemis, dea venerable.

  • Àrtemis, filla de Zeus.

  • Àrtemis, de belles trenes.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Atena, divina entre les dees.

  • Pal·las Atena.

  • Aurora, de tron d'or.

  • Euriclea, divina entre les dones.

  • Euriclea, filla del Pisinòrida Ops.

  • Eurímac, el fill de Pòlib.

  • Odisseu, el més desventurat de tots els homes.

  • El molt enginyós Odisseu.

  • El Laercíada Odisseu.

  • Penèlope, divina entre les dones.

  • Penèlope, la filla d'Icari.

  • Telèmac, un mortal semblant a un déu.

  • Telèmac, fill estimat del divinal Odisseu.

  • Teoclimen, semblant a un déu.

  • Zeus, que es complau amb el llamp.

  • Zeus, que sap totes les coses dels homes mortals.

  • Zeus, sobirà dels déus i dels humans.

  • El Crònida Zeus.

Argument

Odisseu, mentres s'està adormint, veu les serventes que van a visitar els pretendents per la nit. Aleshores, li agafa un gran desig de matarles en aquell moment però Atena, que el visita, li ho impedeix. Odisseu li pregunta com podrà matar els pretendents i després no ser castigat. Atena li diu que no es preocupi i que dormi tranquil perquè no li passarà res quan es vengi. Quan Odisseu s'adorm, de sobte, Penèlope es desperta i vol morir-se ja que troba en falta el seu marit.

Es fa de dia i Odisseu es desperta i demana a Zeus que li dongui un signe de bon auguri. Zeus li ho concedeix. Telèmac pregunta a Euriclea si la seva mare ha cuidat bé el pidolaire. Euriclea, després d'afirmar-li, demana a les serventes que deixin la casa com una patena i que fiquin els preparatius per a la festa d'Apol·lo.

Melanti, el pastor de cabres, s'acosta a Odisseu i l'insulta i el maltracta. Aleshores arriba Fileci, l'encarregat dels pastors, i tracta bé a Odisseu. De sobte, els pretendents ordien la mort i la parca de Telèmac, però arriba una àguila i Amfínom els diu que el pla no sortirà. Aleshores, els pretendents entren al palau d'Odisseu per dinar. En el dinar, Telèmac seu a Odisseu al seu costat i li dóna de menjar i veure.

Durant el dinar Ctesip, un pretendent de Penèlope, diu als pretendents que vol donar al pidolaire un obsequi, aleshores, li llança una pota de bou però Odisseu l'esquiva. Tot seguit, Telèmac el renya i adverteix als pretendents que no fagin mal al pidolaire, si ho fan, els matarà.

Els pretendents, en sentir aquella vestiesa es posen a riure d'una manera anormal, la carn que tenen a les boques regalimaren sang i començaren a plorar. Aleshores, Teoclimen diu als pretendents que se'ls acosta un desastre imminent, després se'n va anar a casa de Pireu.

Cant XXI

El certamen de l'arc

Tema

Penèlope treu l'arc i el ferro cendrós per fer la competició Personatges i diu als pretendents que aquell que corbi l'arc més fàcilment amb les mans i faci passar la fletxa per totes les dotze destrals ella es convertirà en la seva esposa. El primer en participar és Telèmac, que no aconsegueix tesar l'arc, després ho prova en Liodes que tampoc ho aconsegueix.

Mentrestant, Eumeu, Fileci i Odisseu surten del palau. Odisseu els diu que ell és el seu amo, els dóna instruccions i perquè el creguin els ensenya la cicatriu del peu. En quant entren tots tres, Eurímac està provant de tesar l'arc, però tampoc ho aconsegueix. Aleshores, Antínous diu de deixar-ho per demà, però Odisseu demana provar-ho. Penèlope i Telèmac li ho permeten i quan només estaven sols tots els pretendents, Odisseu i Telèmac, Odisseu tesa l'arc i guanya la competició, seguidament, Telèmac desenvaina l'espasa.

Personatges

Antínous: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Euriclea: és la més vella de les serventes d'Odisseu i Penèlope. Fou la dida d'Odisseu i després de Telèmac. Ella descobreix la veritable entitat del pidolaire a causa de la cicatriu que Odisseu té al peu.

Eurímac: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Antínous, el fill d'Eupites.

  • Antínous, semblant a un déu.

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Èlida, nodridora de cavalls.

  • El rei Èquet, l'assot de tots els mortals.

  • La molt assenyada Euriclea.

  • Eurímac, fill de Pòlib.

  • Eurítida Ífit, semblant als immortals.

  • Hèracles, fill de Zeus.

  • Ítaca, envoltada de mar.

  • Liodes, el fill d'Enops.

  • Melanti, el pastor de cabres.

  • El Laercíada Odisseu.

  • La molt prudent Penèlope.

  • Penèlope, la filla d'Icari.

  • Telèmac, el benvolgut fill d'Odisseu.

  • Zeus, de cor esforçat.

  • Zeus, mortal expert en grans empreses.

  • El Crònida Zeus.

  • Zeus, fill de Cronos.

  • Zeus, de ment recargolada.

Argument

Penèlope treu l'arc i el ferro cendrós per fer la competició i com a inici de la venjança d'Odisseu. Amb l'arc a les mans, Penèlope diu als pretendents que aquell que corbi l'arc més fàcilment amb les mans i faci passar la fletxa per totes les dotze destrals ella es convertirà en la seva esposa.

Penèlope dóna l'arc al porquerol Eumeu perquè li dongui als pretendents, mentrestant, ell i algunes serventes i servents l'acomponyen en el plor. El primer en participar és Telèmac, primerament, planta les destrals i les posa totes rectes amb la plomada i les aguanta amb terra al voltant. Després va cap al llindar i intenta tibar la corda de l'arc, però després de tres intents no aconsegueix ni posar la fletxa. Al quart intent Odisseu, amb la mirada, li ho impedeix.

Després ho prova en Liodes que tampoc pot tesar l'arc. Aleshores, Antínous ordena a Melanti que encengui el foc, que agafi un setial, que el posi amb pells al damunt i unti l'arc amb seu. Quan l'arc s'escalfà, ho intentaren però no poden corbar-lo. Aleshores, només falta per provar-ho Antínous i Eurímac.

Mentrestant, el porquerol Eumeu i el bover Fileci surten del palau i, al seu darrere, Odisseu. D'aquesta manera Odisseu els diu que ell és el seu amo i els dóna instruccions: si ell aconsegueix matar els pretendents els donarà muller, riqueses i seran els germans de Telèmac. A més, perquè el reconeguin els ensenya la cicatriu del peu. Després els diu que com que els pretendents no li deixaran agafar l'arc que Eumeu li dongui d'amagat i li digui a les serventes que tanquin les portes del palau i que no les obrin incara que tinguin un bon motiu. A Fileci li encarrega que tanqui amb clau les portes del pati i que posi la cadena.

En quant entren tots tres, Eurímac està intentant tesar l'arc, però tampoc ho aconsegueix. Quan arriba el torn d'Antínous proposa deixar l'arc i continuar intentar-ho demà.

Aleshores, Odisseu demana provar l'arc. Antínous i Eurímac li ho volen impedir però Penèlope vol que ho provi perquè té tot el dret del món. També intervé Telèmac que diu a sa mare que se'n vagi a la cambra ja que la competició és cosa d'homes. Penèlope li fa cas i s'adorm a la seva cambra. Llavors el porquerol Eumeu agafa l'arc i el dóna a Odisseu.

Tot seguit, Eumeu diu a Euriclea que Telèmac li mana que tanqui les portes de la cambra i que no s'obrin encara que hi hagi una gran desgràcia. Seguidament, Fileci tanca les batents del pati i lliga fèrmament les portes.

Després que Odisseu va tocar i examinar l'arc, sense esforç, tesa l'arc, agafa una sageta i no falla en cap de les destrals. Tot seguit, Odisseu fa un senyal a Telèmac i desenvaina l'espasa.

Cant XXII

La matança dels pretendents

Tema

Odisseu es treu la roba bruta i vella i salta al llindar amb l'arc. El primer en morir és Antínous. Seguidament, Odisseu es fa conèixer a tots els pretendents. Els pretendents es queden sorpresos i Eurímac li diu que el culpable de formar els banquets i presses a Penèlope era Antínous, però Odisseu no l'escolta i el mata. Després Amfínom corra cap Odisseu i desenvaina l'espasa, però Telèmac s'anticipa i el mata. Seguidament, Melanti aconsegueix armes per als pretendents i quan torna a la cambra per agafar més armes, Eumeu i el bover l'enxampen i el pengen.

Durant la matança, Atena anima a Odisseu. Al cap d'una estona, Leodes es llança als peus d'Odisseu i li suplica que no el mati, però ho fa. Quan Odisseu mata a tots els pretendents l'aede Femi es llança als peus d'Odisseu i li suplica que no el mati. Telèmac diu al seu pare que no ho faci, ni tampoc a l'herald Medont, ja que han treballat pels pretendents per obligació.

Odisseu fa cridar a Euriclea, quan arriba Odisseu li demana que li porti les serventes desvergonyides. Les dotze serventes han de treure els cossos dels pretendents al porxo del pati, després netejar els setials i les taules i, finalment, endressar el casal. Quan acaben són penjades.

També treuen a Melanti al pati i li tallen el nas i les orelles, li arranquen els genitals i li amputen les mans i els peus. Finalment, Odisseu diu a Euriclea que li porti sofre perquè vol desinfectar-lo i que després porti Penèlope amb les serventes.

Personatges

Antínous: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Euriclea: és la més vella de les serventes d'Odisseu i Penèlope. Fou la dida d'Odisseu i després de Telèmac. Ella descobreix la veritable entitat del pidolaire a causa de la cicatriu que Odisseu té al peu.

Eurímac: un dels pretendents aqueus de Penèlope.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Agelau, nodrissó de Zeus.

  • El Damastòrida Agelau.

  • Atena, filla de Zeus.

  • Terpíada Femi.

  • Hèlena, la de braços blancs.

  • Hèlena, filla d'un pare noble.

  • Medont, expert en pensaments assenyats.

  • Melanti, el pastor de cabres.

  • Melanti, el fill de Doli.

  • Alcímida Mèntor.

  • Laercíada nodrissó de Zeus, molt enginyós Odisseu.

  • Odisseu, fill de Laertes.

  • El mol enginyós i divinal Odisseu.

  • Odisseu, que està dotat de molts recursos.

  • Odisseu, el destructror de ciutats.

  • Laercíada Odisseu.

  • Polictòrida Pisandre.

  • Politèrsida, amic de la burla.

  • Troia, la de carrers espaiosos.

  • El Crònida Zeus.

  • Zeus, protector de la llar.

Argument

Odisseu es treu la roba bruta i vella i salta al llindar amb l'arc, aleshores apunta la fletxa cap a Antínous i el dispara a la gola, Antínous mor. Llavors els pretendets corren esverats cap a les parets on estaven les armes d'Odisseu que, anteriorment, Odisseu i Telèmac van treure. Després, Odisseu es fa conèixer a tots els pretendents.

Els pretendents es queden sorpresos i Eurímac li diu que el culpable de formar els banquets i presses a Penèlope era Antínous, el qual ja era morts. A més, afegeix que a causa dels queviures que li han pres cada pretendent li donarà vint bous i tant de bronze i or com ell vulgui.

Però Odisseu li contesta que encara que li donguin tonelades de riqueses no se li pasaran les ganes de voler-los matar a causa de la seva insolència. Per aquest motiu, Eurímac anima als pretendents a que s'animin a lluitar encara que sàpiguen que moriran. El primer en atacar Odisseu és Eurímac, però també és el primer en morir.

Amfínom corra cap Odisseu i desenvaina l'espasa, però Telèmac s'anticipa i el mata. Després, corra cap al seu pare i li diu que li portarà l'escut, dues llances i el casc que es posarà les armes i en donarà unes altres al porquerol i al bover.

Telèmac va a la cambra de les famoses armes i agafa quatre escuts, vuit llances i quatre cascos. Primer es cobreix amb l'armadura i, després, el porquerol i el bover. Finalment, es posen al costat d'Odisseu.

Melanti diu a Agelau que va a buscar armes pels pretendents i els hi dóna. Quan Odisseu veu els pretendents armats ordena a Eumeu que tanqui les portes de la cambra de les armes. Aleshores, Eumeu veu a Melanti com seguei entrant a la cambra per aconseguir més armes pels pretendents. Després de dir-li a Odisseu, ell li ordena que, amb l'ajuda del bover, el pengi a la cambra de les armes.

Atena, semblant a Mèntor, s'acosta a Odisseu, Telèmac, Eumeu i el bover i anima a Odisseu encoratjant-lo perquè mati els pretendents. Després es converteix en una oreneta i, seguidament, tots els pretendents llancen les piques, però Atena fa inútils tots els trets. D'aquesta manera, gairebé tots els pretendents moren.

Aleshores, Leodes, es llança als peus d'Odisseu i li suplica que no el mati, però, sense comapassió, Odisseu el mata. També l'aede Femi es llança als peus d'Odisseu i li suplica que no el mati. Telèmac diu al seu pare que no ho faci, ni tampoc a l'herald Medont, ja que han treballat pels pretendents per obligació.

Després d'inspeccionar la sala per si encara hi havia algun pretendent que s'amagava o es feia el mort, Odisseu mana a Telèmac que cridi a Euriclea. Quan Euriclea arriba a la sala s'essgarrifa de veure tots els cossos dels pretendents xops de sang. Odisseu li demana que li digui quines serventes l'han deshonorat i quines són innocents. Euriclea li diu que de cinquanta serventes que hi ha a palau, dotze són unes desvergonyides. Odisseu li ordena que les porti a la cambra. En arribar les dotze serventes, ordena que treguin els cossos dels pretendents al porxo del pati, després que netegin els setials i les taules i, finalment, que endressin el casal. Quan acabaren, van ser acorralades en un racó i Odisseu les penja perquè morin de la manera més miserable.

També treuen a Melanti al pati i li tallen el nas i les orelles, li arranquen els genitals i li amputen les mans i els peus. Després Odisseu diu a Euriclea que li porti sofre perquè vol desinfectar-lo i que després porti Penèlope amb les serventes.

Cant XXIII

Odisseu reconegut per Penèlope

Tema

Euriclea puja a l'habitació de Penèlope i li diu que Odisseu ha tornat i ha matat els pretendents. En principi Penèlope no s'ho creu i quan baixa a la sala tampoc el reconeix. Telèmac la renya per no llançar-se als braços de son pare després de tant de temps sense veure'l. Odisseu ho troba normal i li diu que ja el reconeixerà quan li fagi una prova.

A la nit, Penèlope ordena a les serventes que li preparin el llit massís que va fer ell fora de la cambra i Odisseu la corretgeix i li diu que el llit que va fer era el nupcial i que estava dintre la cambra. Penèlope es llança als seus braços i pugen a l'habitació, allí, Penèlope li explica les calamitats que ha passat al palau amb els pretendents i Odisseu li diu les calamitats de les quals ha sobreviscut i la prova que Tirèsias li va ordenar perquè morís de vell i feliçment.

Al dia següent, Odisseu es desperta i ordena a Penèlope que no sorti del palau i no fagi soroll i marxa acompanyat de Telèmac, el bover i el porquerol armats a veure a son pare Laertes.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Euriclea: és la més vella de les serventes d'Odisseu i Penèlope. Fou la dida d'Odisseu i després de Telèmac. Ella descobreix la veritable entitat del pidolaire a causa de la cicatriu que Odisseu té al peu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Penèlope: és la dona d'Odisseu.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Atena, la dea d'ulls d'òliba.

  • Aurora, de dits rosats.

  • Aurora, de bell tron.

  • Aurora, filla del matí.

  • Hèlena, nascuda de Zeus.

  • Odisseu, el més assenyat dels homes.

  • Molt enginyós Odisseu.

  • Odisseu, nodrissó de Zeus.

  • Penèlope, divina entre les dones.

Argument

Euriclea puja a l'habitació de Penèlope i li diu que Odisseu ha tornat i ha matat els pretendents. Però Penèlope no se la creu i la tracta de boja. Euriclea segueix insistint sobre el retorn d'Odisseu, que era el foraster que s'allotjava a casa seva. Penèlope no s'ho acaba de creure, així que les dues dones baixen a veure si realment Odisseu és a la sala, però abans pensar un estratagema perquè cap home es vengi malèvolament dels pretendents.

Quan les dues dones arribaren a la sala, Odisseu espera que Penèlope se li llanci als seus braços, però Penèlope se'l mira allunyada i dubtosa. Llavors Telèmac la renya per no llançar-se als braços de son pare després de tant de temps sense veure'l.

Odisseu riu i diu a Telèmac que sa mare no el reconeix perquè va brut i porta vestits pobres i vells, i així que li faci una prova dins del palau està convençut de que el reconeixerà i li farà honors. Però abans vol pensar algun estratagema perquè cap home es vengi malèvolament dels pretendents.

Odisseu ordena que es rentin i es posin els quitons i ordenin a les serventes vestir-se. Després que l'aede toqui i canti i els demés ballin alegrement, perquè qui ho senti des de fora es pensi que celebren unes noces i, sobretot, que ningú s'assabenti de la mort dels pretendents fins que hagin marxat a la finca. Després que Zeus els escolli el destí. Ràpidament, tothom fa cas del que ordena Odisseu.

Tothom es creia que Penèlope s'ha casat amb algun pretendent. Tot seguit, Odisseu es banya i diu a Penèlope que li prepari el llit. Penèlope ordena a les serventes que li preparin el llit massís que va fer ell fora de la cambra, i després de treure el llit que hi possin al damun pells, mantes i cobertors lluents. D'aquesta manera, posa a prova al seu marit.

Aleshores Odisseu diu a la seva esposa que qui ha posat el seu llit en un altre lloc i que ell va fer la cambra nupcial. Penèlope, ràpidament, es llença als braços del seu marit. Penèlope li diu que ha sigut sempre fidel, Odisseu es posa a plorar, després, li diu que encara ha de fer una prova però ara han de marxar a dormir.

Penèlope li demana que li digui la prova que ha de fer: ha de viatjar per diverses ciutats llunyanes i que quan un altre caminant, en topar-se amb ell, li digui que porta una ventadora a l'espatlla ha de clavar a terra un rem i fagi sacrificis a Posidó i, després, als déus immortals. D'aquesta manera morirà vell i feliçment.

Després Penèlope i Odisseu se'n van a dormir i fan ús del seu tàlem antic. Mentrestant, Telèmac, el bover i el porquerol deixen de ballar i s'adormen a la sala.

Penèlope li explica tot el que havia patit en el palau amb els pretendents. Després Odisseu explica a Penèlope tots els els mals que va fer a altres humans i les penes que havia patit, li ho explicà tot.

Atena desperta a Odisseu i se'n va a veure el seu pare, però abans, ordena a Penèlope que pugi a dalt amb les serventes i no miri ningú ni hi parli i diu a Telèmac, el bover i el porquerol que agafin les armes i l'acompanyin.

Cant XIV

Acords de pau

Tema

Hermes acompanya les ànimes dels pretendents cap a l'Hades. Aleshores Agamèmnon i Aquileu veuen a les ànimes dels pretendents i s'acosta a Amfimedont. Amfimedont explica a Agamèmnon que totes les ànimes que l'acompanyaven eren els pretendents de Penèlope i explica la història del sudari per Laertes, el pla per intentar matar a Telèmac i la seva matança.

Odisseu arriba a la finca de Laertes i pensa en fer-li preguntes i posar-lo a prova. Quan el veu s'inventa que és el príncep d'un pala i que fa cinc anys que va hostatjar al seu fill. El seu pare plorava i plorava, finalment, Odisseu no ho soporta més l'abraça i li diu la seva veritat identitat. Després se'n van a sopar a la casa de la finca.

Però, immediatament, s'escampa per la ciutat la matança dels preten-dents i els seus respectius familiars s'arrepleguen davant d'Odisseu, s'enduen els cadàvers dels morts i enterren cadascú els seus. Després es reuneixen a l'àgora entristits i Eupites diu als demés que vagin on és Odisseu i vengin els assassins dels pretendents. Però Mèdont els intenta aturar perquè els pretendents s'ho han tingut bén buscat, encara que els itacesos no el fan cas.

Quan els itacesos arriben Odisseu i els seus amics comencen a atacar-los, llavors, Laertes llança una llança i mata a Eupites i, després, Atena fa un crit i en quant els itacesos ho senten se'n van aterrorits cap a la ciutat. Odisseu segueix atacant-los, però Atena li ordena que s'aturi i Atena estableix pactes jurats entre les dues parts (Odisseu i els itacesos) per al futur.

Personatges

Atena: filla de Zeus i Metis, deessa de la sabiduria, l'agricultura, de la vida ciutadana i de la guerra civilitzada. Va néixer del cap de Zeus i els seus atributs són la llança, l'escut i l'òliba. Durant L'Odissea, acompañarà a Telèmac durant el seu viatge.

Laertes: pare d'Odisseu.

Eumeu: pastor i porquerol que cuida dels porcs, cabres i ovelles d'Odisseu.

Odisseu: rei d'Ítaca. La seva esposa és Penèlope i el seu fill Telèmac.

Telèmac: fill d'Odisseu i Penèlope.

Epítets

  • Atrida Agamèmnon.

  • Agamèmnon, sobirà de pobles.

  • Agamèmnon, nodrissó de Zeus.

  • Amfimedont, el fill estimat de Melaneu.

  • Pelida Aquil·leu.

  • Aquil·leu, semblant als déus.

  • Atena, la filla de Zeus.

  • Atena, filla del par totpoderós.

  • Èlida, on manen els epeus.

  • Hermes, el cil·leni.

  • Hermes Argifontes.

  • Mèntor, pastor de pobles.

  • Odisseu, el destructor de ciutats.

  • Odisseu, el fill de Laertes.

  • El divinal Odisseu.

  • Odisseu, el malaurat.

  • Laercíada nodrissó de Zeus molt enginyós Odisseu.

  • Penèlope, la filla d'Icari.

  • La prudent Penèlope.

  • La vella Sícele.

  • Tetis, la dea de peus argentins.

  • Zeus, que es complau en el llamp.

  • El Crònida Zeus.

  • Zeus, el més excels dels poderosos.

  • Zeus apleganúvols.

  • Zeus, portador de l'ègida.

Argument

Hermes acompanya les ànimes dels pretendents cap a l'Hades mentres xisclaven sense parar fins que van arribar al camp dels asfòdels. Hi trobaren l'ombra d'Aquil·leu, Pàtrocle, Antíloc i Aiant. Aleshores va arribar Agamèmnon i parla amb Aqui·leu. Agamèmnon explica a Aquil·leu el seu funeral i remarca que ell va tindre una miserable mort a mans d'Egist i de la seva cruel esposa.

Aleshores Agamèmnon i Aquileu veuen a les ànimes dels pretendents i s'acosta a Amfimedont. Amfimedont explica a Agamèmnon que totes les ànimes que l'acompanyaven eren els pretendents de Penèlope i explica la història del sudari per Laertes, el pla per intentar matar a Telèmac i la seva matança.

Odisseu arriba a la finca de Laertes i ordena a Telèmac, al porquerol i al bover que entrin a la casa de la finca i sacrifiquin el porc més gras mentres ell farà una prova a son pare per veure si el reconeix. Telèmac, el porquerol i el bover van donar-li les armes i van fer el que els havia ordenat. Odisseu troba a son pare a l'hort de la finca.

Odisseu, quan el veu, es posa a plorar per la vellesa de son pare i pensa en fer-li preguntes i posar-lo a prova. Odisseu s'acosta a Laertes i li pregunta de quin senyor és servent i s'inventa que un dia va hostatjar un home de terres llunyanes, que era fill de Laertes i que havia nascut a Ítaca.

Laertes plara i li diu que està a Ítaca però que el seu hoste no està aquí sinó que els pretendents de Penèlope regnen a casa seva. Laertes li pregunta quants anys fa que va hostatjar a Odisseu i si encara és viu, també pregunta coses sobre ell. Odisseu li diu que és d'Alibant, que té un palau i es diu Epèrit. També li informa que fa cinc anys que Odisseu va marxar del seu palau.

Però de sobte, Odisseu es llença al coll de Laertes i li diu que ell, realment, és el seu estimat fill Odisseu i que ha matat als pretendents dins del seu palau. Laertes li demana que li dongui un senyal ben clar perquè el convenci. Odisseu li ensenya la cicatriu del peu i li explica la història del porc senglar. Quan Odisseu quan li ho acaba d'explicar Laertes l'abraça i li diu que té por de que algú es vengi de la mort dels pretendents, però Odisseu li diu que ara no pensi en això i que vagin a sopar-se el porc que estan cuinant Telèmac el porquerol i el bover.

Però, immediatament, s'escampa per la ciutat la matança dels preten-dents i els seus respectius familiars s'arrepleguen davant d'Odisseu, s'enduen els cadàvers dels morts i enterren cadascú els seus. Després es reuneixen a l'àgora entristits i Eupites diu als demés que vagin on és Odisseu i vengin els assassins dels pretendents. Però per aturar-los, Mèdont els diu que no va ser Odisseu qui va planejar la mort dels pretendents, sinó que hi havia una divinitat al seu costat i que tot això ha passat perquè els pretendents no van fer cas dels presagis ni d'ell ni de Mèntor. I que els pretendents van ser uns arrogants perquè van fer moltes maldats al palau d'Odisseu i que seria millor que ells no hi fossin perquè sinó trobaran el mal que estan buscant. Alguns feren cas a Mèdont, però d'altres a Eupites que pensava venjar la mort del seu fill i havia de seguir el seu destí.

Al cap d'una estona els rebels arriben a la finca de Laertes. Odisseu ordena que es posin les armes els sis fills de Doli i Telèmac, el porquerol, el bover, Laertes i Doli. Atena se'ls acosta semblant a Mèntor. Aleshores, Laertes llança la llança i toca Eupites i el mata.

Odisseu i Telèmac comencen a matar a gent, però Atena fa un crit i mana als itacesos que es retirin de la lluita. Els itacesos, en sentir la veu d'Atena es van quedar quiets de la por que tenien i marxen a la ciutat. Odisseu comença a atacar els itacesos, però Atena li ordena aturar-se i Atena estableix pactes jurats entre les dues parts (Odisseu i els itacesos) per al futur.