1.Ocells Marins

Gavines

Són les aus més freqüets i conegudes del litoral balear. La més corrent a les Illes Balears és la gavina de mantell blau (Larus argentatus) amb 56 cemtimetres de longitud per 130 d'envergadura, és blanca amb les ales grises, les cames i el bec són gocs, peró aquest darrer té una taca vermella. Generalment se les veu en gups o colonies a illots o penyals. Elaboren un niu precari on hi ponen tres ous. Els joves són terrosos amb retxes blanques i negres, aquestes retxes van canviant amb l'edat. Els mariners els anomenen “Jordis”.

Un poc més menuda i més gràcil és la gavina corsa (larus audouinii) es troba en perill d'extinció. Es diferencia de les altres perque té el bec color vermell coral fosc i les potes són verd oliva. Són colonies nomades d'un centenar d'individus. El niu es troba a sobre la vegetació, la posta és de dos a tres ous.

Llambritges i fumarells

Arriben a les nostres illes a la tardor o a la primavera. Les ales són fines i el cos lleuger.

Les llambritges tenen la coa bastant forcada i un visible capell negre. Són pesquedores, deixant-se caure en violència sobre el mar. Normalment només es poden observar dues especies: la llambritja (sterna hirundo) d'un 35 cemtimetres. I la llambritja menuda (sterna alvifrons) d'uns 24 cemtimetres de llarg.

Els fumarells tenen tot el dors gris. Serquen les aigües tranquiles, com estanys.

Cadafets i pingdais

Són uns viatjers nòrdics que van en esbarts, tenen el dors negre i el ventre blanc. Són els cadefets (fratercula arctica) d'uns 30 cemtimetres de longitud i els pingdais (alka torda) d'uns quaranta cemtimetres de longitut.

El cadefet té la cara blanca i el bec enorme, aplanat de costat, que el muda. El vol és rapid i brunzent. Les ales serveixen com a propulsors subaquàtics per buscar aliment; com peixets, crancs, moluscs, etc.

El pingdai té el bec i la cara més allargats i fins. Són negres manco la cella blanca.

Corp mari i mascarell

El corp mari (phalacrocorax aristotelis) és d'uns 76 centimetres de llarg. L'adult és negre verdós amb reflexes metàl·lics i un plomall damunt el cap des del novembre fins al febrer. El jove és terrós, i palit al ventre.

S'alimenta de peixos, és sedentari i molt corrent a les costes rocoses. Cria molt prest, al març ja té polls. Neden mig submergits traient el cap i el coll. Es fàcil veure'ls damunt les roques aixugant-se.

El mascarell (sula bassana) d'una longitud de 91 centimetres, és una gran au blanca. Pesca llantçant-se des de l'altura, molt rapidament.

2.Ocells de prat i albufera

Soterins i ànneres

Tots aquests ocells posseeixen membranes entre els dits. Els soterins tenen el bec apuntat i mengen animalons aquàtics, normalment transporten els polls sobre l'esquena.

El setmesó (podifeps ruficollis) d'uns 26 centimetres, és l'espècia més abundant a les Balears. No té coa i en la cara hi resalta una taca blanca. És sedentari i l'únic que cria a les Illes.

Les ànneres són rabassudes i de colors brillants, als mascles adults i terrós o grisenc als joves i a les famelles. Solen volar en grans esbarts.

El coll-blau (Anas platyrhynchos) d'uns 58 centimetres, és l'espècia de superfície (que només submergeixen mig cos per menjar) més corrent. El mascle té el cap verd metàl·lic, un collar blanc i el pit marró fosc. Avui, segurament, és l'única espècia d'ànnera de superfície que cria a l'arxipelac.

El morató comú (aythia ferina) de 46 centimetres, té el cos gris clar, la pitera negra i el cap vermell obscur. És l'ànnera capbuçadora (que submergeix tot el cos) més freqüent, és hivernal. No pot aguantar més de mig minut fora repirar, no arriba a més de quatre metres. És nocturn.

Fotges, polles i gallinetes

Són aus obscures de tamany mitjancer o menut molt amagadises i hervíbores. Tenen la cua curta, els dits allargats i les ales curtes i redones.

La fotja (fulica atra) fa 38 centimetres, es poden observar en grans grups, completament negres. El bec, blanc, té una expanció carnosa sobre el front. Crien dues o tres vegades a l'any i la posta és de sis a vuit ous.

La gallineta d'aigua (gallinula chloropus) de 36 centimetres és molt parescuda però té plomes als costats i a la coa de color blanc i amb el bec vermell.

La polla d'aigua (porzana porzana) es podria confondre amb la gallineta, pero aqueixa té el bec més curt i els colors més terrosos.

Els agrons

Són aus pescadores de tamany gros amb el bec, el coll i les cames allargades. Per pescar despleguen bruscament el coll i agafen amb el bec peixos, anguiles, granots, insectes,...

A l'estiu el més abundant és l'agró roig (ardea pupurea) de 79 centimetres. Nidifica en grups en el canyet.

L'agró (arderea cinerea) de 91 centimetres és més gran i de color blanc, amb la cella negra.

Petits ocells de ribera

Són unes aus que viven a la vorera de l'aigua, però a fora.

L'avisador (himantopus himantopus) de 38 centimetres és blanc i negre amb les cames vermelles. Té el costum de fer passades i cridar sobre el intrusos, d'aquí el seu nom. És estival i es reprodueix en Es Salobrar o a s'Albufera.

Les cames-pintades tenen el bec llarg, el tamany és el d'una tòrtara i viuen en grups. El cama-rotja (tringa totanus) de 28 centimentres, viu als llocs amb una mica de vegetació, el bec i les cames són vermelles a la base. En vol es pot distingir una franja a les ales i el carpó blanc. És l'única espècie del seu tipus que cria a les Balears.

La juia de prat (vanellus vanellus) d'uns 30 centimetres. Té el plomatge verd obscur al dors i blanc al ventre. Forma grans grups i té les ales molt amples de forma redona i de color blanc i negre. S'alimenta d'insectes i cuques-molles.

El sebel·lí (burhinus oedicnemus) d'uns 40 centimetres. S'estableix tant a garrigues, com a dunes, com a conrradis, i fins i tot, a salobrars. És un gran ocell de color d'arena amb retxes negres i el cap gros. Sol correr més que no vola. Un tret particular són els gans ulls grocs. Generalment pon dos ous i s'alimenta de caragols, llimacs, insectes, i alguns ratolins o granotets.

3.Ocells de presa

Diurns

El voltor negre (aegypius monachus) d'uns 107 centimetres de longitut i més de dos metres i mig d'envergadura, és l'au més gran d'Europa i pesa uns vuit kilos. Viu a les zones de muntanyes, especialment a la Serra de Tramuntana. El niu és una enorme plataforma d'un metre de diametre sobre un pi a un penya-segat. L'ou de quasi 250 grams el ponen a mitjan febrer, ha de ser covat durant 54 dies pels dos pares. El poll creix durant quatre mesos, i es pot distingir pel plomatje ben negre i no terrós obscur. La població és molt reduida, de 30 a 40 exemplars.

L'aguila peixetera (pandion haliaetus) d'uns 55 centimetres. Està molt ben adaptada a menjar peixos i quasi no menja altra cosa. Les potes són llargues amb escates al tarse, amb dits curts però forts i ben armats. Quan afina la presa les ales es tanquen i cau verticalment. Un instant abans d'arribar a l'aigua mig-obri les ales i avança les potes per agafar la presa.

Els nius són enormes caramulls de branques de fins a dos metres d'alçada.

La milana pollera (Milvus milvus) és de color vermell terrosa l'esquena, les puntes de les ales són de color negre i el seu cap és gris amb el bec ganxut, groc i negre. Però la manera de reconèixer-la és la part de baix de les ales, ja que té dues taques blanques molt vistoses que contrasten amb el fons marrò. Una altre de les característiques és la coa, de forma de forca i mòvil, ja que li serveix de timó. Una milana pot arribar a viure fins a 25 anys.

La temporada de cria està entre els mesos de març i abril, i la duen a terme en els pinars, enfora de nuclis urbans. Els seus nius no només estan construïts de branques, també hi ha teles i plàstics, ja que cullen material dels femers dels voltants. Una milana pot posar tres o quatre ous com a màxim. L'encarregat de covar és la famella i el mascle s'encarrega de dur el menjar, que l'aconsegueix al pla, poden ser insectes, dragons, ocells petits, també n'aconsegueixen als abocadors i d'animals morts, ja que és carronyaire i oportunista.

Els falcons són aus de presa, amb les ales estretes i acabades en punta. El seu vol quasi mai es planant. Tenen els ulls obscurs, i es consideren vertaders caçadors, ja que quasi mai s'alimenten amb preses que ells no hagin caçat.

El falcó pelegrí (falco peregrinus) d'uns 40 centimetres de longitut, és el falcó típic. L'adult té les parts superiors gris-blaves, i les inferiors blanques. Els joves són terrosos. La famella és, com en la gran majoria d'aus de presa, major que el mascle. S'alimenta d'aus que les caça sempre en vol, perseguint-les a una velocitat de 77 km/h o bè llantçant-se enpicat sobre elles a uns 320 km/h, quan arriba sobre elles allarga les potes i desplega les ales. Nidifica en els penya-segats, sovint marins. La posta és de dos o tres ous, que naixen als 38 dies de la posta. A les cinc setmanes els joves poden volar.

El Xoriguer (faolco tinnunculus) d'uns 34 centimetres, és de color vermellenc, amb la part inferior color crema i el mascle té la coa i el cap grisos. Quan troba una presa, un ratolí o un grí, roman inmovil en l'aire. La seva posta és de quatre a sis ous.

Nocturns

Totes les aus són parescudes: mitjnceres o petites amb disc facial, uls frontals i postura dreta. El seu plomatge els permet desplaçar-se sense fer cap tipus de renou, cosa que permet que les seves preses no el sentin. Més que aus nocturnes són crepusculars, cacen més a l'alba i a la posta de sol que en fosca negre. Les preses són engolides senceres i més tard vomiten unes egagropiles amb els restes.

L'òliba (Tyto alba) de 34 centimetres sol habitar campanars o runes, encara que originariament habitava en penyasegats o troncs buits, que encara avui en dia habita. Ës de color blanc a la part inferior i taronja daurat a la superior.

Noramlment pon de quatre a set ous, encara que va relacionada amb l'abundancia de menjar. Pon cada dos o tres dies i es posa a covar des del primer dia, per aixó, les cries són de diferents mides. Aquestes abandonen el niu al mes de vida. Solen alimentar-se de rosegadors, insectes, ocells, dragons...

El mussol (Otus scops) de 19 centimetres viu al camp. És de color gris amb les ales rodones, la coa curta i un cap gran. De dia són molt confiats i tenen certa tolerància. La mirada té un color groc a les pupil·les i una grandària considerable.

La seva alimentació es basa en insectes. La reproducció es realitza en una soca d'un arbre i pon de cinc a sis ous.

4.Passariformes

Els passariformes són aquells ocells que han aconseguit una major perfecció en el cant. També són els millors constructors de nius que hi ha. El grup és massa gros per descriure'l en conjunt, i per tant en ferem diverses parts.

Oronelles i consemblants

L'oronella (hirundo rustica) d'uns 20 centimetres, és negre amb reflexes metàl·lics, la barba vermella i el llom blanc. Una característica és la coa profundament enforquillada. S'alimenta d'insectes. El niu es un quart d'esfera construit amb bolletes de fang, en les nostres cases. És una típica migradora que passa els hiverns a l'Àfrica tropical. Sol fer dues postes per any, de tres a sis ous.

El cabot (delichon urbica) és més petit, 14 centimetres, posseeix una coa menys forcada i un blanc més pur al carpó, no té vermell a la barba. El niu també està fet de fang, és molt corrent dins dels pobles. A vegades, se'l troba a les muntanyes fent el niu a les coves. També fa dues postes. És igualment migrador.

Tords i estornells

El tord (turdus philomelos) fa 23 centimetres de longitut, és un ocell terrós per damunt, amb les parts inferiors més pàlides, amb taques negres com gotes. A la part inferior de l'ala hi ha plomes taronjoses.

És un ocell timid i fugicer. El seu règim alimentari és d'animalons: insectes, larves, caragols,... Si el animalons no l'assacien, pega als fruits i baies. El tord és hivernant a les Balears i procedeixen de la zona centro-oriental d'Europa.

La Mèl·lera (turdus merula) és l'únic tord que cria a les Balears. El mascle adult és tot negre amb el bec groc-taronja. La famella és terrosa i un poc clapada a les parts inferiors. A la mèl·lera li agrada menjar en terra, gratant, però els fruits no són menyspreats. En general és un ocell timid i solitari.

El niu és gros, branques i herba units amb fang. Sol pondre quatre ous, dues o tres vegades a l'any. Els polls deixen el niu abans de saber volar.

L'estornell (sturnus vulgaris) d'uns 21 centimetres, és molt comú en l'hivern i en migració. El color és obscur amb taquetes blanques. Vola en grans esbarts. S'alimenta de vegetals i sobretot d'olives.

Ocells d'en terra

Les titines són grisenques o terroses.

A l'estiu es pot observar la titna comuna (anthosus campestris) és de color arenós sense taques negres ni al dors ni a les parts iferiors. La gargamella és una mica rosada. Fa el niu a un clotet amparat per una mica de vegetació.

Insectivors

Els busquerets són ocellets grisos, petitons i amagadisos. Viuen en els arbusts i abatzers. L'espècia més corrent és el busqueret de cap negre (sylvia melanomacephala) d'uns 13 centimetres, es anomenat així pel color del seu cap. L'ull està enrevoltat d'un anell molt vermell. Les parts inferiors són blanques. Tots aquets ocells menjen una quantitat d'insectes elevada.

El cap ferrerico (parus major) de 14 centimetres viu al bosc, li agrada quedar suspés cap per avall, bota i cerca larves i insectes per alimentar-se. És de color verd a les parts superiors i negre al cap i la gorga amb es galtes blanques i els costats grocs.

El rusinyol (luscinia megarhynchos) d'uns 16 centimetres, és el millor cantador dels boscos. Es tracta d'un ocell migrador que passa l'hivern a Àfrica. L'ocell és terrós amb les parts inferiors més blanquinoses i coa vermellenca. El niu està en terra ben amagat dins la vegetació. Sol pondre cinc ous. S'alimenta d'insectes, cucs de terra, aranyes o baies.

El Ropit ( erithacus rubecula) de 14 centimetres és rabassudet, verd terrenc amb el pit vermell. És un ocell molt territorial. És hivernal.

Arboricoles

Són aus que s'alimenten de llavors i grans, per això tenen el bec gruixat i cònic.

La sòl·lera (emberiza calandra) de 18 centimetres. Té un bec gros i fort. El plumall és de color terrós. Es posa als arbres o en els fils de corrent i en volar deixa caure les cames.

El pinsà (fringilla coelebs) fa 15 centimetres, el mascle té el cap cendrós, l'esquena rogenca, el carpó verd i la coa negra amb les vores blanques. La famella és verdenca amb retxes blanques a les ales.

La cadernera (carduelis carduelis) de 12 centimetres és sedentària i molt comuna a les illes. És castanya amb el carpó i les galtes blanques, cara vermella i capell, ales i coa negres. A les ales té una franja rotja. S'alimenta de llavors de card. El niu és petit i primorós.

El verderol (carduelis chloris) de 13 centimetres, també és sedentari, encara que arriben emigrants nòrdics durant l'hivern. El mascle és verd fosc amb taques grogues a la coa i a les ales. La famella és més apagada, no té taques. S'alimenten de fruit, llavors i llegums.

Els corvits

El corb (corbus corax) és un gran ocell negre d'uns 64 centimetres. Menja tot el que trova, carn morta, gra, fruita,... I fins i tot animals joves o malalts. EL niu és una edificació enorme de branques i fang a un penya-segat.

5.Altres

En aquest apartat hi entren les aus balears que no pertanyen a cap dels grups abans comentats.

El tudó (columba palumbus) d'uns 41 centimetres de longitut, té dues retxes a les ales, del colze per avall, també en té dues en el col, manco en els joves. No habita als penya-segats, sinó a l'interior de boscos. Els niu, que és molt endeble, es fa de branquetes. Pon dos ous. Els colomins deixen el niu prest i es mouen per les branques dels abres. S'alimenta de grans, llavors, fruits, alguns insectes...

La guatlera (coturnix coturnix) d'uns 18 centimetres, es troba en terrenys espaïts, amb vegetació herbàcia alta. És un ocell rabassut, de coa molt curta, ales petites i redones, color arenós obscur al dors. La famella és l'única que cuida la posta, molt nombrosa, de set a dotze polls. El niu el fa ella, en el terra. En l'hivern emigren al nord d'Àfrica. S'alimenten basicament de llavors, cargols i orugues.

L'enganapastors (caprimulgus europaeus) d'uns 27 centimetres, amb el bec petitó, rodejat de cerres. El color és com el de la fullaca. És exclusivament insectivor, caçador crepuscular. El niu és una depressió en terra enrevoltada de branquetes , on hi pon dos ous.

El puput (Upupa epops) fa 28 centimetres. A Mallorca el puputs són sedentaris. Habita qualsevol terreny cercant insectes. Durant l'estiu tant l'ocell com el niu, la de l'ocell es deguda a una secreció d'una glandula i la del niu es deguda a les restes de menjar, herbes i excrements es van podrint.

La falzia (Apus apus) és totalment negre manco una taca blanca a la barba . En vol té un aspecte de falç. Habita a les cases o als penyasegats. S'alimenta d'insectes en vol.

És migrador i arriba pel març. Les parelles fan el niu de palla, plomes... baix teules o forats, i ponen dos o tres ous.

6.BIBLIOGRAFIA

• Els aucells de les Balears

Mayol Serra, Joan

Editorial Moll

• www.gob.balears.net