Obras de consulta

Biblioteconomía y Documentación. Fuentes de Información. Sistemas de ordenación. Clases # Servei d'informació. Referència bibliogràfica. Avaluació de l'accés. Enciclopèdies

  • Enviado por: Sally Anne
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 21 páginas
publicidad
publicidad

T.1 - Conceptes introductoris

1.1. LES OBRES DE CONSULTA COM A BASES DE LES FONTS I SEVEIS D'INFORMACIÓ

1.1.1. Les fonts d'informació

La informació és el conjunt de dades estructurades en elles mateixes que poden esdevenir coneixement. La informació la podem trobar en paper, en la veu, a internet… Tots aquests “suports” o registres són les fonts d'informació (tot objecte o subjecte que generi, contingui o transmiteixi informació).

1.1.2. Les obres de consulta

Les obres de consulta o refència són un tipus de font d'informació en qualsevol suport preparada per a ser consultada en qualsevol moment, ràpida i fàcilment (ex. Diccionari).

Una obra serà de consulta en funció de la seva facilitat d'accès, no pas del seu tema o matèria.

Tot i això, hi hauràn obres de consulta més fàcilment accesibles que altres.

Aquestes obres són eines de treball utilitzades perls bibliotecaris per poder resoldre qüestions dels usuaris.

Avui en dia, moltes obres poden ser de consulta (útils per a contestar preguntes) gràcies a Internet.

Les obres de consulta, ja en paper ja virtuals, poden ser publicades periódicament o no (es. Cartellera del cinema).

* Una obra de referència és de consulta freqüent (d'aquí que no estigui en prèstec a les BP), el seu cost està pel damunt de la mitra, la seva actualització és necesaria i es pot presentar en múltiples suports.

La organització de la informació.

Aquest accès ràpid i fácil es pot analitzar segons la organització de la informació, que pot estar estructurada o no.

Encara que normalment si que ho estàn, les obres amb un text no estructurat poden ser de consutla si tenen alguna eina de recuperació de la informació ràpida (ex. Índex analític).

La informació és estructurada quan està segmentada en petites unitats d'informació discretes que presenten separacions perquè són independents de les unitats anteriors o posteriors (ex. Una entrada del diccionari).

Aquestes unitats independents d'informació solen ser relativament curtes, i molt freqüentment tenen un encapçalament destacat que presenten un ordre entre si (ex. Un diccionari té les entrades organitzades alfabèticament segons les parailes entrants que estàn en negreta ; facilitant així la seva búsqueda).

Si parlem d'una obra de consulta virtual o electrònica moltes vegades disposem d'un mitjà (cercador) que ens ajuda a trobar el que busquem sense la necessitat d'un ordre intern.

Una obra de consulta també por tenir añtres eines de recuperació de la informació, com ho són els índex i sumaris.

-Sumari: Llista que agrupa els principals capítols o apartats d'una obra per seqüència d'aparició (ordenades per pàgines) que normalment es situa al principi de la obra.

-Índex o índex analític: conceptes en forma de llista extrets del contingut d'una obra ordenats normalment per ordre alfabètic (exemples de coneptes: autors citats a l'obra, matèries, topònims, títols d'obres citades…).

La informació.

Cadascuna de les unitats independents d'informació s'acostumen a anomenar-se entrades, però en diccionaris o enciclopèdies també es poden dir articles, i en bases de dades registres. Cada registre té diferents camps (1,2,3):

Ex. Discret-a. adj.: definició

1 2 3

El conjutn d'entrades d'una obra s'anomena cos de la obra. Els anexos o les eines que ens ajuden a cercar la informació ràpidament (índex o sumaris) no formen part del cos.

La presentació de la informació.

  • Com a base de dades: els registres disposen d'un motor de cerca que permeteix trobar-los ràpidament sense la necessitat de cap ordre.

  • Lineal: totes les entrades estàn disposades una rere de l'altres, a la vista. La obra electrònica també por presentar la informació de forma lineal ordenant els registres seguidament, sense disposar de cap cercador. En la presentació lineal no s'utilitzar motor de cerca.

Sistemes d'ordenació de les obres de consulta.

  • Sistema alfabètic: és la ordenació més fácil i ràpida d'utilitzar perquè tothom coneix l'alfabet i no cal aprendre res. Però disgrega els temes o matèries.

  • Sistema sistemàtic: seguéis un esquema lógic o jeràrquic diferent a l'alfabet, agrupant conceptes relacionats. Aquest sistema sistemàtic pot ésser ja existent i predeterminat (CDU, Unesco) o propi. Gairabé totes les BP utilitzen una ordenació sistemàtica (CDU).

  • Sistema cronològic: els conceptes ordenats poden ser autors, títols, matèries, llocs, entrades…

Una obra de consulta presentada de forma lineal nomès durà un sistema d'ordenació (sigui quin sigui), un únic punt de vista. Per això es imprescindible que tingui un índex i/o sumari per recuperar els altres punts de vista.

1.1.3. Tipus d'obres de consulta

Segons l'ús que es fa de la informació que contenen:

  • Primàries: proporcionen informació final a l'usuari

  • Secundàries: proporcionen referències a documents primaris (ex. Bibliografies, catàlegs, google…).

  • Terciàries: proporcionen referències a documents secundaris (ex. La web Buscopio).

  • Segons el tipus (o forma) de la informació que proporcionen:

    No depèn de la matèria.

    No necessàriament un tipus d'informació té un sol tipus d'obra que la conté majoritàriament.

    Tipus d'informació

    Tipus d'obra

    Matèria (ex.)

    Pregunta (ex.)

    1. Definicions

    Diccionaris

    Medicina

    Qué és melanoma?

    2. Explicacions

    Enciclopèdies, guies, manuals

    Medicina

    Perquè cambia de color?

    3. Adreces

    Directoris

    Medicina

    On és la clínica?

    4. Referències bibliogràfiques

    Bibliografies, catàlegs, cercadors…(documents)

    Llengua catalana

    Hi ha algún llibre que parli de Ramón Llull?

    5. Dades estadístiques

    Estadístiques

    Harry Potter

    Amb quina edad es lleguéix més el llibre?

    6. Legislació

    Fonts legislatives

    Educació

    Quan cal fer això?

    7. Resums biogràfics

    Reculls biogràfics (persones)

    Cinema

    Quines pel.lícules ha fet Elijah Word?

    8. Cartografia

    Atles, mapes

    Bibliotques

    Ubicació de les BP

    9. Notícies

    Premsa

    10. Gràfica

    Bases de dades d'imatges

    Medicina

    Quina imatge té aquesta infecció?

    11. Altres

    Altres

    • Diccionari: a més de definicions també por tenir una altre informació (sinònims, etimologia…)

    • Enciclopèdies: majoritàriament contenen explicacions, però també tenen explicacions, cartografia, resums biogràfics, imatges, estadístiques, referències bibliogràfiques… Normalment les enciclopèdies solen ser un resum del que tracten (obra selectiva), no inclou TOT.

    • Directori: conté adreces de persones o entitats.

    • Guies: conté explicacions pràctiques de la natura, geogràfiques (o de viatges), d'entitats (normalment també trobem l'adreça aquí, però no té per què).

    • Manuals: contén explicacions de disciplines científiques o bé de temes pràctics, menys professionals.

    • Bibliografies: nacionals (tot el que es publica a un país), comercials (el que està a la venta), especialitzades (referencias a documents d'una matèria)…

    • Catàlegs: documents que es troben a una biblioteca (catàleg individual) o a un conjunt de biblioteques (catàleg col·lectiu).

    • Fonts legislatives: documents complets de lleis.

    Segons la seva matèria:

    • Generals: tracten de totes o pràcticament totes les matèries.

    • Especialtizades: nomès tracten d'una o d'unes guantes matèries (ex. Filosofia, religió, pret, economia, matemàtiques, química, física, geologia, enginyeria, arquitectura, esports…).

    Segons el seu context geogràfic:

    • Locals

    • Nacionals

    • Internacionals

    Segons el seu context cronològic:

    • Actuals

    • Retrospectives (del passat)

    • Obres que inclouen tant informació actual com del passat.

    Segons el seu criteri d'inclusió:

    • Exhaustives: Intenten incloure tota l'informació disponible de l'objecte d'estudi d'aquesta obra, i està definida per la matèria i el seu context geogràfic i cronològic.

    Ex. Matèria? = Restaurants (vegetarians, econòmics, pitjors…)

    Àmbit geogràfic? = Barcelona

    Àmbit cronològic? = Actual

    Tipus d'informació? = Directori

    Criteri d'inclusió? = Exhaustiu (tots els restaurants -vegetarians, econòmics, pitjors…-)

    • Selectives: Inclou la informació més rellevant, les entrades més importants de l'objecte d'estudi de l'obra, les “millors”. Pot ser una selecció depenent de qualsevol factor, però sol ser depenent de la informació més rellevant. Normalment les preguntes que es fan que es puguin resoldre amb una obra selectiva són preguntes de recomanació (ex. Em pots recomanar un restaurant que estigui bé?).

    1.2. EL SERVEI D'INFORMACIÓ: MISSIÓ, OBJECTIUS I TASQUES

    1.2.1. Missió

    Els serveis d'informació són un conjunt de recursos humans i materials disposats per a satisfer les necessitats informatives (preguntes) d'un col·lectiu determinat.

    L'importància de la pregunta no dependrà del cercador sinó de l'usuari; no s'ha de jutjar ni la persona ni la pregunta. Una pregunta tonta pot ser mol important per a l'usuari. Per tant, s'ha de ser empàtic (capacitat de posar-se en el lloc d'una altre persona) i ens em d'esforçar per comprendre el que vol dir l'usuari, perquè no sempre el que diem és el que volem.

    La missió dels serveis d'informació es la d'acollir i orientar als usiaris en la cerca de la informació que necesiten.

    Per una altra banda, les seves funcions bàsiques són:

    • Informar: contestar preguntes concretes, normalment curtes (ex. Com es diu aquest arbre?)

    • Formar: ajudar a l'usuari a aprendre alguna cosa (ex. M'ensenyes a utilitzar el google?)

    • Orientar: aconsellar, recomanar entre moltes opcions (ex. Em recomanes algun llibre?)

    1.2.2. Objectius

    En qualsevol arxiu, biblioteca (…)

    • Acollir els usuaris a la biblioteca.

    • Orientar els usuaris en l'ús de la biblioteca.

    • Atendre els usuaris en les seves consultes d'informació.

    • Orientar els usuaris en l'ús de determinades fonts d'informació.

    • Formar els usuaris en l'ús de les fonts d'informació.

    • Tenir al dia una col·lecció de fonts d'informació.

    Altres objectius possibles en el marc de la biblioteca pública

    • Portar a terme un programa d'alfabetització d'adults.

    • Tirar endavant programes de formació continuada.

    • Donar suport a l'ensenyament reglat. Cooperar amb les escoles i Universitats.

    • Promoure un programa d'ensinistrament en l'ús de les tecnologies.

    • Facilitar l'accés a la informació de la localitat.

    • Facilitar l'accés a la informació de caràcter oficial i administrativa.

    • Promoure l'accés a la informació per a trobar feina i per al desenvolupament professional.

    • Crear un programa d'informació al consumidor.

    • Promoure la informació per a facilitar la multiculturalitat.

    • Estar molt al dia en temes d'actualitat per tal de poder-ne informar puntualment.

    • Facilitar l'accés a la història local i als estudis genealògics.

    1.2.3. Tasques pròpies del servei

    Atenció dels usuaris en diferents tipus de consultes (És la que mes temps ocupa i la principal):

    - sobre la biblioteca (organització, horaris, serveis, normes, màquines...)

    - sobre el catàleg (funcionament, problemes pràctics...)

    - sobre les obres de la biblioteca o d'accés des de la biblioteca (per Internet -hi han obres que es paguen encara que siguin virtuals-)

    - sobre obres que no hi ha a la biblioteca (quines hi ha...)

    - sobre informació en general (de la localitat, de lleure, per a treballs escolars...)

    Formació d'usuaris.

    Manteniment de la col"lecció de fonts d'informació:

    - selecció (conèixer les noves fonts)

    - avaluació (jutjar-leS)

    - renovació

    Elaboració d'eines d'informació:

    - factuals: fitxer d'entitats locals; fitxer de consultes fetes

    - bibliogràfiques: llista periòdica de novetats; butlletins de sumaris; guies de lectura

    Difusió del servei:

    - presència als mitjans de comunicació

    - presentació a les escoles

    T.2 - La referència bibliogràfica

    2.1. LA REFERÈNCIA BIBLIOGRÀFICA

    Una referència bibliogràfica és un conjunt de dades que fan referència a auotrs, títols, llocs de publicació...que identifiquen un document en concret o bé a una part del document.

    Aquestes dades les podem trobar en les notes de peu de pàgina d'una revista, en el catàleg d'una biblioteca, o en una bibliografia qualsevol. En les notes de l'autor també es poden posar refrències.

    EL format o la presentació d'aquestes dades poden ser diferents, però la informació ha de ser sempre la mateixa.

    En els catàlegs de biblioteques normals cal que hi hagi la informació de la referència bibliogràfica de una manera globalitzada, per a que qualsevol usuari de altres biblioteques pugui consultar i identificar les dades.

    Per aquest motiu, als catàlegs i a les referències en general s'han creat unes normes de catalogació programades per la IFLA. Com que els contextos d'aplicació són molt diversos, la seva forma és variada.

    Hi ha una norma internacional que diu com s'han de fer les referències. És el minim que una referència en qualsevol context ha de tenir per ser correcta.

    Aquesta normativa bàsica és la ISO 690 (1987), traduïda per AENOR (U-NE 50-104-94). Poc desprès va ser necessari fer una ampliació, una segona part d'aquesta norma que no es contradiuen: la ISO 690-2.

    Presentació i característiques generals de la norma:

    • És bastant simple, no preveu multitud de casos problemàtics de descripció.

    Ex. Com s'ha de posar l'autor Jorge de la Rosa?

    - de la Rosa, Jorge

    - la Rosa, Jorge de

    - Rosa, Jorge de la

    • Estableix els elements de la descripció (nom, títol, autor, editorial...) i el seu orde.

    • No estableiz una tipografia (ús de majúscules o minúscules, negreta o no, cursiva...) i puntuació (signes de puntuació) concreta entre els elements, però demana coherència en un mateix treball.

    Ex. Si decidim posar totes les dades en majúscules ho fatem en totes les referències del mateix document.

    • Alguns elements de les referències que estableix són discutibles.

    Ex. Es necessari posar sempre l'ISBN en totes les referències?

    En conseqüència d'aquestes caràcteristiques, a més de la norma ISO 690, cal conèixer altres fonts, complements a la norma.

    La primera bibliografia més o menys important es va fer al 1545: “Bibliotheca Universalis” (Konrad Gesner), que volia ser una bibliografia internacional exhaustiva. Konrad va ser considerat el pare de la “bibliografia”.

    2.2. TIPUS DE DOCUMENTS CONTEMPLATS PER LA NORMA

    • Monografia: qualsevol documents publicat d'una sola vegada, document que no es publica en serie, i si ho fa, en una serie limitada.

      • Capítols de monografia: Tots els capítols tenen un mateix autor.

      • Contribucions de monografia (part d'una monografia independent de la resta): Cada contribució te un autor diferent i independent. Les contribucions no es publiquen per si sols, sinó en una monografia.

    Ex. Un llibre dedicat a un professor que es jubila: cada persona escriu un capítol (contribucions).

    • Publicacions en sèrie: publicació que apareix en fascicleso articles succesius relacionats seqüencialment númerica o cronològicament, de duració ilimitada, qualsevol que sigui la seva periodicitat. Hem de tenir en compte la intenció que té en surtir a la venta (si vol ser ilimitada será publicació en sèrie, encara que desprès, per unes raons o unes altres, es deixi de publicar).

    Si rl títol canvia serà monografia, pero si es repeteix (sense contar dates i números) serà publicació en sèrie.

    Les col·leccions de monografies són publicacions en sèrie. En aquest cas, una monografia tindrà dos títols:

    Ex. Títol de la monografia: “La guerra dels cinc”

    Títol de la col·lecció: “Els grumets de la gamera”

      • Articles de revista o altres parts de publicacions en sèrie.

    2.3. CRITERIS GENERALS DE TRANSCRIPCIÓ

    • Les dades de les citacions les obtenim del document mateix, no de cap altre.

    • Les dades les transcrivim tal com ens les trobem excepte en l'ús de majúscules i la puntuació seguint les normes ortogràfiques. No podem canviar les paraules, encara que siguin errors.

    • Si hi ha un error podem posar [Sic]

    • Per tant, no traduïm cap element (ni el títol, ni el lloc, ni el nom de l'autor, ni les mencions d'edició!).

    • Les majúscules de l'original s'han de normalitzar a l'ús de la llengua del document.

    • La puntuació original s'ha d'acomodar a un sistema coherent.

    • Alguns elements es poden abreviar: les inicials dels autors, la paraula "edició" i equivalents; però amb les normes d'abreviació de cada llengua.

    • Si manca algun element i li afegim nosaltres, el posem entre claudàtors (inlcusió pròpia)!!.

    2.4. COMENTARIS ALS ELEMENTS DE LA TRANSCRIPCIÓ

    • Fins a tres autors, cal posar-los tots. Amb “;” com a separació recomanada.

    • El nom dels autors de citacions que formen part d'una llista comencen pels cognoms (Cognoms, Nom). És a dir, si la descripció forma part d'una bibliografia es comença pel cognom de l'autor.

    • Quan són més de tres autors, es poden posar un, dos o tres i "[et al.]"

    • Les citacions d'obres anònimes comencen amb el títol (res d'"Anònim" o AA VV).

    • Els directors, coordinadors, etc. d'obres col·lectives poden fer-se constar com a autors (sempre que el seu nom aparegui destacat al document, i afegint una abreviatura de la seva funció entre parèntesis).

    • Les entitats poden ser considerades autores de les obres només en el cas que les obres: reflecteixen el pensament col·lectiu de l'entitat, o l'activitat de l'entitat o si són de caire administratiu (directoris, catàlegs...). (!!!)

    • Si l'entitat que es considera autora és un departament o una secció d'una entitat superior, la referència s'inicia pel nom més general de l'entitat i a continuació, el nom de la secció específica.

    Ex: Departament de..., Ministeri de...

    • En qualsevol referència es pot incloure informació addicional com a nota.

    • En documents impresos, si manca el lloc: [S. l.]; si manca l'editorial: [s. n.]. La data cal aproximar-la, encara que manqui (entre claudàtors si la desconeixem).

    • En documents en línia, els elements que no consten, s'obvien.

    • En documents en línia, cal fer constar tant la data de publicació com la d'actualització, a més de la data en què es consulta el recurs.

    2.5. ESQUEMES DELS ELEMENTS PER ALS DIFERENTS TIPUS DE DOCUMENTS

    • Monografies (ISO 4.1)

    Autor. Títol: subtítol. Altres responsables. Número d'edició. Lloc: Editorial, any de publicació. Extensió (volums o pàgs.). (Col·lecció). Notes. ISBN.

    • Publicacions en sèrie

    Títol: subtítol. Identificació primer número. Lloc: Editorial, primer any de publicació. Notes. ISSN.

    • Capítols de monografies

    Autor. Títol: subtítol de la monografia. Altres responsables. Edició o versió. Número d'edició. Lloc: Editorial, any de publicació. "Títol del capítol", localització del capítol.

    • Contribucions en monografies

    Autor. "Títol: subtítol de la contribució". En: Editor (ed.). Títol: subtítol de la monografia. Número d'edició. Lloc: Editorial, any de publicació, localització de la contribució.

    • Articles de revista o altres parts de publicacions en sèrie

    Autor. "Títol article: subtítol". Títol revista: subtítol, volum, número (data del número), pàg. inicial-pàg. final.

    • Monografies en línia

    Autor. Títol [en línia]: subtítol. Altres responsables. Edició o versió. Lloc: Editorial, data de publicació. Notes. Adreça electrònica. [Data de consulta].

    • Publicacions en sèrie en línia

    Títol [en línia]: subtítol. Identificació primer número. Lloc: Editorial, primer any de publicació. Notes. Adreça electrònica. [Data de consulta]. ISSN.

    • Capítols de monografies en línia

    Autor. Títol [en línia]: subtítol de la monografia. Altres responsables. Edició o versió. Lloc: Editorial, data de publicació. "Títol del capítol". Adreça electrònica. [Data de consulta].

    • Contribucions en monografies en línia

    Autor. "Títol [en línia]: subtítol de la contribució". En: Editor (ed.). Títol: subtítol de la monografia. Edició o versió. Lloc: Editorial, data de publicació. Adreça electrònica. [Data de consulta].

    • Articles de revista o altres parts de publicacions en sèrie en línia

    Autor. "Títol article [en línia]: subtítol". Títol revista: subtítol, volum, número (data del número). Adreça electrònica. [Data de consulta].

    T.3 - Obres de consulta primàries

    3.1. CONCEPTE, CARACTERÍSTIQUES, AVALUACIÓ

    Avaluar es comparar un objecte concret amb un model perfecte. L' avaluació permetrà conèixer amb profunditat. Es basa en l'observació, lectura, interpetació de l'objecte concret i la comparació de l'ideal.

    Hem de tener una tècnica d'avaluació sistemàtica.

    També hem de tenir en compte l'objectiu final de l'obra. Els criteris s'hauràn d'utilitzar per:

    • adquirir-les, comprar-les, incorporar-les al catàleg (per adquirir el fons).

    • Conèixer bé les fonts que tenim i explotar-les (treure-lis) el màxim rendiment.

    Estudiarem de cada obra de consulta el contingut i l'accesibilitat desde un punt de vista descripitiu i un altre crític.


    A) Sobre el contingut

    Autors

    • Autors mateixos

    • Entitat específica

    • Editorial

    Matèria

    Per descriure la matèria cal ser rigurós i detallat (que no vol dir extens).

    Ex. Directori de les Biblioteques de Catalunya

    Context

    • Àmbit geogràfic de la matèria

    Ex. Valenciana, catalana (quin tipus?: imprès a Catalunya, en llengüa catalana, dels Països Catalans, sobre Catalunya...).

    • Àmbit cronológic: desde quan i fins quan?

    Ex. Inclou persones vives, mortes, o totes dues?

    Forma (tipus d'informació o tipologia)

    • Definició: diccionari

    • Explicacions: enciclopèdia

    • Adreces: directori

    • ...

    Nivell intel·lectual

    Tant de l'usuari com de la pròpia obra. Si està pensada per a:

    • Infants, joves

    • Adults sense especialitzar

    • Adults especialitzats

    Criteri d'inclusió

    • Exhaustiva (conté totes les entrades disponibles)

    • Selectiva (amb les millors entrades seleccionades)

    Les obres de referència especialitzades en alguna matèria poden ser (o intentar ser) exhaustives, però normalment les obres generals ho són.

    Quantitat d'informació (entrades)

  • Comptem les entrades de 10 pàgines (ex. 56 pàg.)

  • Dividim el resultat pel nombre de pàgines (ex. 56/10 = 5.6)

  • Multipliquem aquesta mitjana pel totatl de pàgines (5.6 x 150 = 840 entrades aprox.)

  • Tractament informatiu

    Detall. Enumeració o llista de tots els elements de què consta cada entrada.

    Ex. Definició, telèfon, web, e mail, exemples...

    B) Sobre l'avaluació

    Qualitats del contingut d'una obra de consulta

    • exactitud, rigor, correcció de la informació proporcionada

    • actualitat de les dades

    • coherència en el tractament informatiu de cada entrada, en el criteri d'inclusió (estarà bé depenent de la seva intenció: ser exhaustiva o selectiva), i coherència també en el nivell de llengüatge utilitzat.

    Problemes en l'avaluació

    • Manca de coneixements. Es resol fent consulta a algún expert o acompanyat amb una altra obra.

    • Manca de temps per avaluar una obra extensa (per tant, dificultat d'establir una mostra raonable per a l'avaluació).

    C) Sobre l'accesibilitat a la informació

    En obres impreses o en línia -tot a la vista-, no base de dades.

    Punts d'accés

    Concepte, paraula o frase a través de la qual arribem a una informació (ex. Nom d'una entitat, lloc on es troba, matèria, títol d'un document, dates...).

    Ordenació del cos (i no pas d'índexs o sumaris)

    • Quin sistema? Alfabètic, sistemàtic (segueix un esquema predeterminat -CDU-), cronológic.

    • Quin concepte s'ordena? Autors, matèries, títols, noms d'entitats, dates..

    Presentació formal

    La presentació formal és la llegibilitat, la facilitat de llegir un text. Aquesta dependrà de diferents factors:

    • La tipografia

      • Mida = cos: els números que determinen la mida (12,14...) són els punts.

      • Família = font: per a la llegibilitat cal que no sigui massa recargada.

      • Estil:

        • Capitalització de majúscules/minúscules: els textos escrits tot en majúscules són més lents de llegir.

        • Inclinació: cursiva o rodona

        • Gruix: negreta o fina.

    • Els paràgrafs

      • Forma: ordinari 'Obras de consulta'
        (en la primera línia hi ha una sangria cap a la dreta), francès 'Obras de consulta'
        (la primera línia te una sangria cap a l'esquerra), alemany 'Obras de consulta'
        (no te cap tipus de sagnat). El paràgraf francès és el més cómode per a les obres de consulta curtes (diccionaris).

      • Senyalització de l'entrada amb algún recurs tipogràfic (mida, estil o família).

    • La pàgina (en obres impreses)

      • L'encapçalament: cal que cada pàgina tingui un encapçalament que indiqui al usuario on es troba.

    Usabilitat

    Propietat de les obres en línia de facilitat de navegació. Te relació amb la llegibilitat.

    • favilitat de navegació (mapa del web, butons d'accés i retrocés, cercadors interns...)

    • rapidesa en la baixada de la informació

    • ajudes disponibles.

    D) Sobre l'avaluació de l'accés

    Descriure els punts positius i negatios de l'accés a la informació.

    * Model de fitxa analítica i crítica

    [Identificació]

    -Referència bibliogràfica

    [Anàlisi]

    -Característiques bàsiques

    -tipologia

    -matèria (més context cronològic i geogràfic)

    -nivell intel·lectual

    -criteri d'inclusió (exhaustiu/selectiu)

    -Quantitat d'entrades

    -Tractament informatiu

    -Ordenació, índexs (punts d'accés), annexos

    [Valoració]

    -Del contingut (exactitud, actualitat, coherència...)

    -De l'accés

    [Notes]

    3.2. SELECCIÓ DE RECURSOS D'ACTUALITZACIÓ (http://161.116.168.9/docs/349/recursos.htm)

    • Congresos i fires (intercanviem paraules i coneixem persones del teu àmbit)

    • Editorials

    • Llibreries

    • Llistes de distribució (a través de la tecnologia: un usuari s'allista a un grup i rep missatges d'altres usuaris per correu electrònic)

    • Novetats bibliogràfiques

    • Recull de recursos

    • Revistes i butlletins professionals (és l'àmbit de difusió més utilitzat)

    • Butlletins professionals (el que contenten no són articles, sino entrades curtes, reculls de notícies...)

    • Revistes dedicafes al món del llibre en general

    T.4 - Característiques i avaluació dels diferents dipus d'obres de consulta primàries

    4.1. FONTS D'INFORMACIÓ BASADES EN CONCEPTES I PARAULES

    4.1.1. Diccionaris

    Definició i abast conceptual dels diccionaris: obra de consulta que tracta sobre les unitats léxiques d'una o divereses llengües. Dona informació de tipus lingüísitc.

    Diferènciea entre diccionari i enciclopèdia: Un diccionari és una obra que tracta les paraules des de un punt de vista lingüístic. La enciclopèdia parla del concepte de la paraula. Les enciclopèdies que també contenten la deficinió de la paraula s'anomenen “diccionaris eciclopèdics”.

    Tipologia i usos dels diccionaris: Hi ha diferents aspectes que determinen un tipus de diccionari o un altre.

    • Sel·lecció lèxica

    • D'una matèria: especialitzats

    • De totes les matèries: generals

    • D'una zona específica: dialectal

    • De tot un domini lingüístic: general

    • D'una época determinada: sincrónics (ex. Diccionari de neologismes)

    • De qualsevol época: diacrònics

    • D'un sector de la societat

    • De tot el conjunt de la societat

    • De determinades unitats lèxiques

    • De tot tipus d'unitats lèxiques

    • Pel nombre de llengües que inclou: monolíngües, bilingües, plurilingües...

    • Pel nivell intel·lectual del contingut: infants, joves, adults...

    • Pel tipus de suport: paper, línia, CR-R, DVD, microformes...

    • Per la seva ordenació:

    • Alfabètica: el 95%. Els alfabètics son semasiològics.

    • Sistemàtica: Per matèries. Els sistemàtics son onomasiológics o ideológics.

    • Pel tipus de informació que proporcionen:

    • Definicions: els diccionaris de definicions poden ser de dos tipus, normatius o descriptius.
      Els normatius han estat elaborats per la institució i donen compettencia de determinar el que està bé i el que està malament. Aquests diccionaris responen a les preguntes “És correcte?”, “Com s'ha d'escriure?”, “Aquest significat es correcte?”...
      Els diccionaris que no són normatius, per defecte, són descriptius.
      Alguns dels dialectismes s'inclouen als diccionaris normatius, però no tots s'inclouen, cosa que no vol dir que no siguin correctes.
      Els tecnicismes tampoc es troben tots als diccionaris normatius. Alguna terminologia específica sí s'inclou, però no tota, encara que sigui correcta. Pasa el mateix amb els neologismes.

    • Etimologies, sinónims, antónims, equivalències (traduccions), il·lustracions...

    Mostra de diccionaris:

    Diccionaris del català.

    Definicions.

    • Diccionari de la llengua catalana. Institut d'Estudis Catalans. Ed. 3 i 4, 1995. * Diccionari normatiu.

    • Diccionari descriptiu de la llengua catalana [en línia]. [Barcelona]: Institut d'Estudis Catalans.
      * Diccionari descriptiu.

    • Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. Diccionari català-valencià-balear. 1930-1962. * Diccionari dialectal. Complementa al normatiu.
      Respon a les preguntes que qüestionen on s'empleen termes de la llengüa (Com es diu tal paraula a tal lloc?).
      -> definició, traducció al castellà, cites de textos, traducció fonètica als diferents llocs on es parla la llengüa, informació o definició, fraseologia (frases fetes).

    • Neoloteca [en línia]: diccionari en línia de termes normalitzats. *Diccionari de neologismes. Complementa al normatiu.
      A Catalunya tenim la institució TERMCAT que té com objectiu fixar la terminologia tècnica en català. Els tecnicisme s moltes vegaden van lligats als neologismes. Al TERMCAT trobem la Neoloteca i el Cercaterm.
      Quan localitzem un neologisme el posem a l cercaterm, que serà el primer procès. Amb el temps els experts del termcat analitzan si normalizan oi no la paraula. Quan la desició està presa, el terme pasa a la Neoloteca, que és un conjunt de paraules que han pasat pel procés d'aprovació dels profesionals del TERMCAT.

    • Hiperdiccionari [recurs electrònic]: català, castellà, anglès

    • Gran diccionari de la llengua catalana.

    De sinònims.

    • Franquesa i Lluelles, Manuel. Diccionari de sinònims Franquesa. [paper]

    • Pey Estrany, Santiago. Diccionari de sinònims, idees afins i antònims. [paper]

    Etimològics.

    • Bruguera, Jordi. Diccionari etimològic. [paper]

    • Coromines, Joan. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. [paper]

    Altres diccionaris.

    • Diccionari visual Duden. [paper]

    • Mestres i Serra, Josep M.; Guillén i Sànchez, Josefina. Diccionari d'abreviacions: abreviatures, sigles i símbols. [paper]

    • Raspall i Joanola, Joana; Martí i Castell, Joan. Diccionari de locucions i de frases fetes. [paper]

    Diccionaris del castellà

    De definicions.

    • Diccionario de la lengua española. Real Academia Española. *Diccionari normatiu. [paper i en línia]

    • Clave: diccionario de uso del español actual. [paper i en línia]

    • Diccionario general de la lengua española. [paper i en línia]

    • Diccionarios.com [en línia]: tus diccionarios on-line.

    • Gran diccionario de la lengua española. [paper i CD-R]

    • Gran diccionario de uso del español actual. [paper]

    • Moliner, María. Diccionario de uso del español. [paper i CD-R]

    De sinònims.

    • Diccionario de sinónimos [en línia].

    • Gran diccionario de sinónimos y antónimos, equivalencias e ideas afines. [paper]

    Etimològics.

    • Coromines, Joan; Pascual, J.A. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. [paper]

    Altres diccionaris.

    • Casares, Julio. Diccionario ideológico de la lengua española: desde la idea a la palabra, desde la palabra a la idea. [paper].

    • Cuervo, Rufino José. Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. [paper]

    Diccionaris especialitzats en BiD

    De definicions.

    • English-Spanish language resources for library and information professionals [en línia].

    • Martínez de Sousa, José. Diccionario de edición, tipografía y artes gráficas.

    D'abreviatures.

    • Sawoniak, Henryk; Witt, Maria. New international dictionary of acronyms in library and information science and related fields.

    D'equivalències.

    • Benito, Miguel. Diccionario multilingüe de términos bibliotecarios: español, catalán, francés, inglés, alemán, sueco.

    Repertoris de diccionaris

    • Cabré, M. Teresa; Lorente, Mercè. Els diccionaris catalans de 1940 a 1988.

    • Catálogo de recursos terminológicos detectados en España.

    • Termcat. Biblioteca. Biblioteca terminològica [en línia].

    • Your dictionary.com [en línia]

    • Millán, José Antonio. Página de los diccionarios, vocabularios, repertorios, enciclopedias y obras electrónicas [en línia].

    4.1.2. Enciclopèdies

    Definició i abast conceptual de les enciclopèdies: Compendi, síntesi o resum dels coneixements d'una societat, sense límits ni restriccions.

    S'ha de tenir en compte que no és el mateix una enciclopèdis d'Espanya que una de Noruega.

    Etimologia: del grec, ciclos (ciclic) i paidos (coneixement) -> formació per al coneixement permanent.

    Tipus d'informació que contenen:

    • explicacions: de conceptes genèrics, persones, països, fets...

    • il·lustracions: fotogradies (persones, eines...), cartografia (mapes, atles...)

    • Estadístiques

    • Bibliografies ( no en totes)

    Funcions de les enciclopèdies (des del punt de vista del bibliotecari):

    • Font de resposta per a les consultes al servei d'informació.

    • Punt de partida per a consultes complicades (quan hi ha coses que no tenim ni idea i l'usuari si, ens serveix per documentar-nos).

    • Alternativa a una monografia no disponible.

    • Actualització de monografies més antigues.

    • Instrument de formació permanent (hi ha gent que agafa un volum d'una enciclopèdia i llegeixen articles al atzar, la seva finalitat és aprendre coses noves).

    • Ajuda per a la catalogació.

    • Per a consultes bibliogràfieques (selectives).

    Una mica d'evolució:

    • 1559: primera documentació de la paraula.

    • Paul Scalich: “Encyclopedia, seu orbis disciplinarium”

    • Plini, s.I: “Història natural”

    • 1080: primera enciclopèdia alfabètica.

    • 1751-1772: punt crucial per a l'enciclopèdia, durant la il·lustració. -> “encyclopédie” (Diderot, Alembert, Rousseau), no va tenir continuitat, només va arribar a la primera edició.

    • “Encyclopaedia Britannica”- 1771 (3 vol.), 1988 (32 vol.). Actualment es troba en ús.

    • “Enciclopèdia universal ilustrada europeo-americana”. (Enciclopèdia Espasa - Calpe).
      1908-1930: cos (70 vol.)
      1930-1933: apèncix (10 vol.) en total 114 vol. (actualment una de les més grans).
      1934- : suplement.
      Conté biografies i font històrica.
      En aquesta enciclopèdia van col·laborar molts intel·lectuals. Després de que es cremès l'editorial Espasa, aquesta es va unir amb l'editroail Calpe. Actualment és Espasa - Calpe.

    Metodologia d'avaluació d'enciclopèdies:

    • Autoritat de la obra (autors i encarregats): hem de considerar si l'autor és expert en l'àmbit de la enciclopèia i si és capaç d'expressar-se bé.

    • Envergadura de l'obra: la longitud de les obres.

    • Equilibri entre unes matèries i unes altres.

    Tipus d'enciclopèdies:

    • Per la matèria:

    • Generals

    • Especialitzades

    • Per l'àmbit geogràfic:

    • Universals (=internacionals)

    • Nacionals (ex. Gran enciclopedia de España -> només surten articles relacionats amb Espanya)

    • Locals (ex. Enciclopedia de Menorca )

    • Pel plantejament ideològic: marcades o no marcades ideològicament.

    • Pel nivell intel·lectual dels continguts: infantil, juvenil, per edats, etc.

    • Per ordenació: alfabètiques (fàcils d'utilitzar), sistemàtiques (estàn ordenades per matèries, agrupen termes afins, informació del mateix tema)

    • Per l'extensió dels articles: d'articles brus o llargs.

    • Pel suport: en paper, en CD (o DVD), en línia (solen ser de pagament).

    Mostra de enciclopèdies:

    Enciclopèdies generals en català.

    • Gran enciclopèdia catalana. [paper] / Versió en línia: Hiperenciclopèdia.
      La primera edició és de 1969-1980 (ple franquisme!). Max Colmer, Jordi Carbonell i Enric Lluch van ser els que van tenir l'iniciativa de crear una enciclopèdia catalana. Aquesta va ser feta començant desde 0, sense cap punt de partida o referència. Es van haver de fer moltes investigacions.
      Al principi de ser publicada va ser un fracàs perquè no hi havia mercat, no hi havien escoles ni educació en català, i no es sabia si acabarien tots els volums.
      Jordi Pujol i “Banca Catalana” van fer una inversió i aviat es va crear l'editorial “Enciclopèdia Catalana”.
      Un cop el franquisme anava acabant, la llengüa catalana sorgia, hi havia més mercat, etc, la enciclopèdia va començar a tenir éxit.
      Aquesta obra conté terminologia científica.
      Un cop acabada la GEC, es va aprofivat per fer un diccionari: Gran Diccionari de la Llengua Catalana, que és molt vigent, però no normatiu.
      Malgrat ser catalana, es considera universal. Entre els dos cognoms de persones catalanes inclou una “i” (ex. Judit Rodríguez i Carmona). No conté bibliografies. A més, com que el diccionari normatiu d'estudis catalans no incloi noms, la GEC s'encarrega dels exònims (es possa d'acord amb l'Institut d'Estudis Catalans -IEC-).
      Al 1986 es va crear una 2a edició. Aquesta enciclopèdia es veo complementariada per obres de la mateixa editorial (ex. Atles universal, Anuari -amb les notícies principals del món ordenades cronológicament...).
      S'accedeix a la Gae de dos formes distintes: a través de l'obra en paper (24 vol.) o per l'Hiperenciclopèdia en línia, que conté base de dades amb fotografíes que l'obra en paper no té. A més, la Hiperenciclopèdia tradueix els noms de les persones catalanes i dona accés als articles del diccionari a través de cadascuna de les paraules de les explicacions.
      La editorial Enciclipèdia Catalana es dedica principalment a publicar enciclopèdies i diccionaris.

    • Gran Larousse català. [paper]

    • Proa: enciclopèdia catalana temàtica. [paper]

    • Ulisses: enciclopèdia de la recerca i la descoberta. [paper]

    • Viquipèdia [en línia]: l'enciclopèdia lliure.
      És un projecte internacional amb una gran quantitat d'informació, d'accés gratuït i una búsqueda bastant cómode. Hi ha poc control de continuts, ja que no hi ha cap director que controli. En principi, cada llengüa, és una obra diferent.

    Enciclopèdies generals en castellà.

    • Encarta enciclopedia 2004 [recurs electrònic].

    • Enciclopedia hispánica. [paper]

    • Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana. [paper]

    • GER: gran enciclopedia Rialp. [paper]

    • Gran diccionario enciclopédico L15. [paper]

    • Gran enciclopedia Espasa. [paper]

    • Gran enciclopedia Planeta. [paper]

    • Gran Larousse universal. [paper]

    • Ocenet saber [en línia].
      Conjunt de documents a text complet de caràcter enciclopèdic i lexicogràfic (articles de la Gran Espasa universal, diccionaris de definicions i d'equivalències, cronologia universal...). La informació prové d'unes 2000 obres (majoritàriament publicades prèviament per Editorial Oceano) i també d'unes 65 revistes de totes les matèries. Inclou temes didàctics (per a primària, ESO i batxillerat) i uns cursos especialitzats.

    • Salvat universal: diccionario enciclopédico. [paper]

    Enciclopèdies generals en altres llengües.

    • Encyclopaedia universalis. [paper, CD, DVD i en línia]

    • The new encyclopaedia Britannica. [paper, CD, DVD i en línia]
      És l'enciclopèdia que més prestigi te a nivell internacional. Primera edició: 1771. Està dividida en tres parts:
      1) Propaedia (1 vol.): ordenada sistemàticament per matèries. Articles d'extensió llarga (20-30p.). Al final de cada matèria hi ha referències a articles de la Macropaedia, estàn signats, inclouen bibliografia i el nivell de contingut i qualitat és molt alta.
      2) Macropaedia (12 vol.): ordenada alfabèticament. Articles signats, inclou bibliografies i són articles d'una extensió mitjana (ni molt curts ni molt llargs).
      3) Micropaedia (19 vol.): ordenada alfabèticament, articles no signats, no inclou geografia, articles que remeten als articles de la Macropaedia. La extensió es curta, breu.
      Per tant, ta EB permet realitzar tres tipus de búsqueda: específica (Micropaedia), nomral (macromaedia), i ample (propaedia).
      L'accés a aquesta encicloèdia és en paper o bé en línia. En el cas de l'accés en línia és de pagament, i es basa principalment en el cos de la Macropaedia. Ha rebut crítiques no massa bones al no incloure fitxers actuals com audio i vídeo.
      El paper físic de la EB no es gaire bó, poc satinat i les imatges de poca qualitat.
      Altres enciclopèdies han imitat la estructura en tres parts, cosos independents i relacionats entre si.

    Enciclopèdies especialitzades en BiD

    • Dictionnaire encyclopédique de l'information et de la documentation [paper]

    • Encyclopedia of library and information science. (ELIS) [paper]
      És una de les més extenses, però també antiga. Encara surten 2 suplements per any (desde 1968), i per tant és una obra en curs de publicació.
      Té els sumaris dels volums en línia.
      El cos principal té 33 volums i avui en dia hi ha 38 suplements. Els volums de suplements contemplen també articles antics actualitzats. Conté articles extensos (de 5 a 30 p) i signats. Inclouen tan processos tècnics )ex. Catalogació), com materials, noms propis, persones concretes, etc. També hi ha una entrada de cada país explicant la seva situació dins d'aquest àmbit.
      Els suplements estàn ordenats alfabèticament però el contingut no segueix cap esquema de publicació, de tal manera que no podem saber quins articles sortiràn en el próxim suplement.
      D'aquesta obra tenim una segona ed. Molt diferent a la primera: és una reducció de la 1a a 4 vol.
      La pega que te és que el cos principal és bastant antic i és en anglés.

    • International encyclopedia of information and library science. [paper]

    • López Yepes, José (ed.). Diccionario enciclopédico de ciencias de la documentación. [paper]
      José López és el primer catedràctic en documentació d'Espanya.
      La obra està feta amb la col·laboració ( amb diferència del de Martínez de Sousa ) amb uns 40 documentalistes. Inclou noms propis de persones (el de M. De Sousa no). Malgrat tot, és un diccionari amb algunes mancançes (es. Algunes definicions no començen per un terme més genèric i de la mateixa categoria gramatical; a vegades, articles no estàn actualitzats...)

    • Martínez de Sousa, José. Diccionario de bibliología y ciencias afines: (...). [paper]
      Es tracta d'un diccionari enciclopèdic.
      Sousa eés un autodidacta, no té estudis, ca vomençar a treballar a la imprenta molt jovenet. Més tard, va treballar a la Ed. Labor, on va començar a instruir-se.
      Amb tots aquests anys d'experiència va obtenir un càrreg important.

    • World encyclopedia of library and information services. [paper]
      És molt similar a la ELIS, però aquí els articles són molt més curts (1-2 p.).

    Repertoris d'enciclopèdies

    • Dictionaries, encyclopedias, and other word-related books.

    • Kister, Kenneth F. Kister's best encyclopedias: a guide to general and specialized encyclopedias.


    4.2. FONTS D'INFORMACIÓ BASADES EN PERSONES I ENTITATS.

    4.2.1. Guies i directoris

    Definició i abast conceptual de les guies i dels directoris:

    Les guies i directoris contesten preguntes sobre entitats i persones. També s'utilitza per identificar entitats, noms de persones amb càrrec en alguna entitat, o preguntes relacionades amb alguna entitat coneguda. Ex. Quin museu d'art contemporani hi ha a Barcelona? / Com es diu el director d'orquestra del Liceu? / Cuants socis té el FC Espanyol?
    Un directori és una obra que ofereix essencialment adreces (lloc físic on es troba i formes de contacte (telf., fax, email, web...) d'entitats o persones. Ex. “Guia” Telefónica.
    Les guies, a més d'aquesta informació, també ofereix informacions pràctiques.

    • Geogràfica: informació pràctica de llocs.

    • De ciències naturals: ex. Guia de bolets comestibles.

    • Guies d'entitats: directori + informació pràctica (activitats, història de l'entitat, dades sobre la entitat...).

    Per contestar una pregunta sobre una entitat hem de tenir en compte la matèria de que tracta la consulta i l'àmbit geogràfic.

    Primer hem d'intentar trobar la resposta en una obra especialitzada, però si no la trobem, cal recordar que la matèria d'una obra especialitzada es troba també dins d'una general. El mateix pasa amb l'àmbit geogràfic; si la pregunta es refereix a un àmbit específic (ex. Espanya), si no es troba es pot buscar en un àmbit més ampli (ex. Europa).

    Búsqueda per internet (base de dades):

    Per internet es pot accedir a les entitats depenenles opcions que haguem seleccionat en la base de dades. No es necessari omplir tots els camps. Cada motor de cerca actúa de manera diferent:

    • Hi ha que diferències minúsucles i majúscules

    • Accents i no accents

    • Tractament automàtic o no (derivats, plurals, géneres..):

    Ex. Amb la paraula “família”:
    Truncament automàtic: familiar, familia, familiars, famílies...
    No fa truncament: familia

    • Amb operadors boelants actius o no. (Quan no hi ha l'opció de canviar, per defecte és I)
      I (intersecció) -> recuperarà informació del conjunt de dos conceptes. Ex. B d Bcn I literatura =4
      O (suma) -> buscarà tota la informació que contingui com a paraula clau un concepte o un altre. Ex. B de Bcn O literatura = 1078
      I NO (exclusió) -> buscarà tota la informació d'un concepte excepte un altre concepte. Ex. B de Bcn I NO literatura = 211

    Búsqueda per matèries:

    L'usuari pot no tenir en compte o saber quina és la matèria que busca, però nosaltres l'hem de tenir en compte perquè pot tenir altres opcions o sinònims que ens ajudin. Podem fer una búsqueda d'un nom a partir d'una matèria o al inrevés.

    La cerca per matéria és complicada perquè el nom de la matéria pot ser diferent en cada obra de consulta (encara que el conepte sigui el mateix). Per això, cal buscar per diferents termes per a una cerca més exacta.

    Per a aquestes búsquedes hem de tenir en compte també el tipus de llenguatge:

    • Llenguatge lliure:posem nosaltres el que busquem, amb problemes de polisèmia, sinónims i homónims.

    • Llenguatge controlat: no es té l'opció d'escriure, només d'escollir. S'ha de seleccionar una de les posible opcions a través d'un desplegable. Ex. Tesaurus: llista d'encapçalaments de matèries que controlen el llenguatge (recupera l'informació fins i tot per els seus sinónims).

    En tota búsqueda, hem de fixar-nos en l'idioma, noms propis (josé o josep?) i variants dels noms.

    Mostra de guies i directoris:

    Generals. Àmbit català.

    • Catalunya. Generalitat. Guia breu de la Generalitat de Catalunya [en línia].

    • Catalunya. Generalitat. Catàleg de serveis [en línia].

    • Directoris [en línia]. Ajuntament de Barcelona.

    • Guia d'entitats [en línia].

    • Sistema d'atenció ciutadana [en línia].

    Generals. Àmbit espanyol.

    • AdmiWEB [en línia].

    • Agenda de la comunicación [en línia].

    • Base de datos de empresas [en línia].

    • Directorio de servicios [en línia].

    • España 30.000. [paper]

    • Fundaciones [en línia].

    • Páginas amarillas.es [en línia].
      Directori de entitats o empreses.

    • Páginas blancas.es [en línia].
      Directori de particulars.

    Generals. Àmbit internacional

    • Idea [en línia]: anuario interinstitucional: quién es quién en la Unión Europea.
      Directori exhaustiu dels órgans o persones de la unió europea. Tres tipus d'accés: per persones, entitats o jerarquía.

    • Infobel [en línia].
      Recopilació de totes les guies telefoniques (directoris) del món. Primer accés per països. Aquestes guies també permeten trobar una persona a partir del seu número de telèfon. A Espanya nomès et proporciona el códi postal, perque la última llei de protecció de dades no permet conèixer el titular del telèfon.

    • Kompass.es [en línia].
      Directori d'empreses selectiu (les principals) i de nivel internacional.Està molt bé per trobar coses molt específiques d'espanya. Permet cercar a partir de productes, materies... Kompass és molt més ràpid que les pàgines grogues perquè és selectiu.
      Ex. El director de la UN BiD vol canviar els dispensadors de paper higiènic dels lavabos. Si busquem per “Higiénico”, apareixen 14 entitats espanyoles, que no són totes les que hi han.

    • Unión Europea, ¡dígame! [en línia]: guía europea de información europea

    • Yearbook of international organizations: guide to global civil society networks. [paper, CD i en línia]
      És molt antiga (desde principis del s. XX).Controla les organitzacions gubernamentals i asociacions amb seu oficial a diferents llocs. Normalment son organitzacions internacionals. Respon a preguntes sobre entitats i organitzacions internacionals.

    Biblioteques i arxius. Àmbit català.

    • Arxius de Catalunya [en línia]. (Gencat)
      Directori de tots els arxius (considerats com a servei al públic) de Catalunya. Permet buscar per tipus d'arxiu (ex.eclesiàstic), titularitat (ex. Estatal), públics o privats, per municipis (ex. Montsià)...

    • Associació d'Arxivers de Catalunya. Directori d'associats [en línia].
      Directoris dels membres en pdf. No permet veure el total d'entrades (treballadors). És bastant dolenta.

    • Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya. Directori. [paper]

    • Directori de biblioteques de Catalunya [en línia].
      Només de les biblioteques públiques.

    • Guia dels arxius històrics de Catalunya. [paper]

    Biblioteques i arxius. Àmbit espanyol.

    • Censo-guía de archivos de España e Iberoamérica [en línia].
      Directori de arxius del ministeri de cultura.

    • Directorio de bibliotecas españolas [en línia].

    • Diriwe [en línia]: directorio IWE de bibliotecarios y documentalistas.

    • Mapa de infraestructuras, operadores y recursos culturales: MIOR.

    • Merlo, José Antonio. Bibliotecas españolas y de todo el mundo [en línia].

    Biblioteques i arxius. Àmbit internacional.

    • Libweb [en línia]: library servers via WWW.

    • Unesco archives portal [en línia]: an international gateway to information for archivists and archives users.

    • Who's who in the European information world.

    • World guide to libraries.

    • World guide to special libraries.

    Món comercial del llibre: editorials, llibreries. Àmbit català.

    • Tots els llibres. com [en línia]: Consulta de llibreries associades.

    Món comercial del llibre: editorials, llibreries. Àmbit espanyol.

    • Directorio de librerías anticuarias españolas, portuguesas y latinoamericanas [en línia].

    • Directorios [en línia].

    • Editoriales [en línia].
      Directori exhaustiu de les editorials.

    • Editoriales miembros de gremios y asociaciones [en línia].

    • Guía de librerías de España: 1997

    • Librerías españolas [en línia].

    • La mayor libreria [en línia].

    Món comercial del llibre: editrials, llibreries. Àmbit internacional.

    • Directory of publishers and vendors [en línia].

    • International literary market place: ILMP: the directory of the international book publishing industry with industry yellow pages.

    • Publishers' catalogues [en línia].

    • Publishers' international ISBN directory.

    Entitats de recerca: universitats, museus... Àmbit català.

    • Museus de Catalunya [en línia].

    • Unitats d'R+D a Catalunya [en línia].
      Directori d'entitats que es dediquen a la investigació o recerca en Catalunya. Permet identificar entitats de recerca de nivell superior per àmbits (=matèries).

    Entitats de recerca: universitats, museus...Àmbit espanyol.

    • Info.formación [en línia]: toda la información a tu alcance.

    • Guía de la universidad.

    • Instituciones y centros de investigación y desarrollo.

    • Museos y colecciones de España [en línia].

    • Oferta universitaria [en línia].

    Entitats de recerca: universitats, museus...Àmbit internacional.

    • Virtual library museums pages [en línia]: a distributed directory of on-line museums.

    • The world of learning. [paper i en línia]
      És un directori en el que tots els països estàn tractats amb el mateix criteri i qualitat. Es refereix a centres d'aprenentatge com museus, universitats, centres d'invesitigacó...Els topónims de les ciutats enstàn en anglés. És molt interessant i bastant ràpida.

    4.2.1. Repertoris biogràfics

    Definició i abast conceptual dels repertoris biogràfics:

    Obra de consulta que ofereix resúmens biogràfics. També se'ls anomena “diccionaris biogràfics”, “reculls biogràfics”...
    En totes les enciclopèdies també trobem aquest tipus de informació., però són molt selectives, inclouen persones molt rellevants internacionalment.
    Esta font d'informació sol tenir tant inforamació textual com informació gràfica (fotografies). Recullen també personatges rellevants i, per tant, és una obra selectiva.

    Tipus de repertoris biogràfics:

    • Per matéria:

    • Generals: recullen totes les materies.

    • Especialitzades: recullen només algunes.

    • Per àmbit geogràfic:

    • Locals: personalitats d'una localitat (és més fàcil que aquestes siguin exhautives).

    • Nacionals: persones d'un païs o nació.

    • Internacionals: recullirá les persones més importants.

    • Per àmbit cronológic: (problema: repertoris que inclouen els dos tipus).

    • Actuals: persones vives.

    • Retrospectives: persones mortes.

    • Per criteri d'inclusió:

    • Exhautiva

    • Selectiva

    Mostra de repertoris biogràfics:

    Àmbit espanyol.

    • Archivo biográfico de España, Portugal e Iberoamérica [microforma].
      General, selectiu, retrospectiu i d'àmbit geogràfin concret. Inclou unes 350.000 persones (una barbaritat). Es troba a la Biblioteca de Catalunya.

    • Gencat. Qui és qui. [paper]
      Repertori de autors que hagin escrit al menys un llibre de no-ficció en català i que estiguin vius. Repertori biogràfic especialitzat en literatura catalana, selectiu i actual.

    • Índice biográfico de España, Portugal e Iberoamérica.
      És l'index del “Archivo biográfico de España, Portugal e Iberoamérica” i són 10 vol. Conté el cognom del persontage, la activitat, dates, referències a les microfitxes i fonts originals de d'on provenen.

    • Who's who in Spain [en línia].
      És en angles pero editat en Espanya. Àmbit espanyol, selectiu i actual. La editorial Sutter es dedica a fer webs de repertoris biogràfics de països.
      Fa diferencies entre majúsucles i minúscules; recupera la paraula tal i com s'escriu. Fa un truncament automàtic i recupera les paraules començades per la paraula buscada.
      Trobem com a defecte la recuperació de la informació amb pocs recursos (només permet crecar per nom i cognom de les persones), pero valorem el fet de que sigui ràpida i pràctica, actual i la veracitat de les dades.

    • Quién es quién en España.
      Paralel·la a l'anterior, però no igual. El seu criteri d'inclusió: abunden aristòcrates i empresaris. És difícil fer una selecció i per això han de establir uns criteris, cosa molt complicada.

    Àmbit internacional.

    • Biografías y vidas [en línia].

    • Busca biografías [en línia].

    • The international who's who.

    • Who's who in the world.

    • World biographical information system online [en línia].
      Restringida a subscritors. Es tracta d'un índex de altres obres publicades per la mateixa editorial (saur) de àmbit internacional. Són fonts útils sobretot per a periodistes. General, selectiu, internacional, búsqueda potent, per paraula clau, actual i restrospectiu.


    4.3. FONTS D'INFORMACIÓ GOVERNAMENTAL (ESTADÍSTICA I LEGISLATIVA)

    4.3.1. Estadístiques

    Mostra d'estadístiques:

    Àmbit català.

    • Anuari estadístic de Catalunya [en línia].
      Publicació anual que inclou dades estadístiques bàsiques sobre Catalunya. Apareix des de 1985 a càrrec de l'entitat oficial de Catalunya encarregada de recollir i publicar les estadístiques referides a aquest territori. La versió en línia és constituïda per un conjunt de fitxers en pdf que corresponen a la digitalització de la versió impresa. Ordenació sistemàtica per matèries: territori i medi ambient, població, treball, agricultura, indústria, comerç, cultura, sanitat, justícia, etcètera. Al principi de cada capítol hi ha un altre sumari amb el detall de les taules que s'hi inclouen. Per exemple, dins de "Sanitat" podem veure: morbiditat, mortalitat, recursos sanitaris, professionals sanitaris, etcètera. També al principi de cada capítol hi ha un apartat de definicions, que estableixen l'abast conceptual dels temes abordats. Al final de l'obra, dos índexs alfabètics: de matèries i de definicions.

    • Idescat [en línia].
      Pàgina principal del web de l'Institut d'Estadística de Catalunya, l'organisme oficial de Catalunya encarregat de recollir i publicar les estadístiques referides a aquest territori. Des d'aquí es té accés a dades estadístiques d'un interès notable, agrupades per temàtiques: "Població", "Economia", "Societat" i "Territori". Dins de l'apartat "Idescat" s'accedeix a la secció "Publicacions" (amb accés a l'Anuari estadístic de Catalunya i altres obres) i a "Biblioteca" (amb el catàleg en línia).

    Àmbit espanyol.

    • Anuario estadístico de España [en línia].
      Publicació anual que inclou dades estadístiques bàsiques sobre Espanya. Apareix en paper des de 1859, a càrrec de l'entitat oficial espanyola encarregada de recollir i publicar les estadístiques referides a aquest territori. La versió en línia és constituïda per un conjunt de fitxers en pdf que corresponen a la digitalització de la versió impresa. Ordenació sistemàtica per matèries: "Entorno físico y medio ambiente", "Demografía", "Educación", "Cultura y ocio", "Salud", etc. Al principi de cada capítol hi ha un altre sumari amb el detall de les taules que s'hi publiquen. Per exemple, dins de "Salud" hi trobarem dades sobre professionals, indicadors hospitalaris, malalties, etcètera. La versió en línia no inclou un índex alfabètic de matèries (disponible en l'edició impresa).

    • Instituto Nacional de Estadística [en línia].
      Pàgina principal del web de l'Instituto Nacional de Estadística (INE), l'organisme oficial espanyol encarregat de recollir i publicar les estadístiques referides a l'Estat. Aquí es publiquen regularment dades d'un interès alt per a molts sectors, com ara l'índex de preus del consum (IPC), l'enquesta de la població activa (EPA), etcètera. Cal destacar l'apartat denominat "INEbase", que inclou una gran quantitat de dades estadístiques referides al conjunt d'Espanya: "Entorno físico", "Medio ambiente", "Demografía y población", "Sociedad"... A part d'"INEbase" es té accés a l'Anuario estadístico de España (citat abans) i a moltes altres publicacions editades per l'INE.

    Àmbit internacional.

    • Eurostat [en línia].
      Pàgina principal del web d'Eurostat, l'organisme oficial de la Unió Europea encarregat de recollir i publicar les estadístiques referides a aquest territori. Entre les diferents fonts d'informació que s'hi troben cal destacar l'apartat "Themes", que inclou una gran quantitat de dades estadístiques: economia, població, indústria, etcètera. Dins de cada matèria d'aquestes, les dades es troben en l'apartat "Data".

    • Eurostat yearbook [en línia]: the statistical guide to Europe.
      Publicació anual que inclou dades estadístiques bàsiques sobre la Unió Europea i els països que la formen. Inclou dades des de 1992, recollides per l'entitat oficial encarregada de l'estadística. La versió en línia és constituïda per un conjunt de fitxers en pdf que corresponen a la digitalització de la versió impresa. Ordenació sistemàtica per matèries: població, economia, medi ambient, etc.

    • Statistical yearbook = Annuaire statistique.
      Publicació anual que inclou dades estadístiques bàsiques relatives a tot el món, a les regions principals del planeta i a cadascun dels estats. Les dades són recopilades a partir dels organismes dependents de l'ONU. Ordenació sistemàtica per matèries: dades globals mundials, població i estadístiques socials, activitat econòmica, relacions econòmiques internacionals. Es publica també en CD-ROM. La introducció, el sumari i l'índex alfabètic de matèries són disponibles en línia.

    • Statistics Division [en línia].
      Pàgina principal del web de la secció de l'ONU encarregada de recopilar i divulgar estadístiques d'escala mundial. Una part de les bases de dades que manté són de pagament. De lliure accés hi trobem estadístiques bàsiques sobre demografia, energia, medi ambient, indústria, etcètera.

    • Unesco Institute for Statistics [en línia].
      Pàgina principal del web de la secció de la Unesco encarregada de recopilar i divulgar estadístiques a escala mundial de les temàtiques pròpies de la Unesco: educació, ciència i tecnologia, cultura i comunicació. Per arribar a les dades cal partir de l'apartat "Statistics" (a la banda esquerra). Aquestes mateixes dades es poden consultar en la publicació impresa Statistical yearbook = Annuaire statistique = Anuario estadístico.

    Repertoris d'estadístiques.

    • Otros servidores estadísticos [en línia].
      Recull d'enllaços a llocs web de serveis estadístics d'arreu del món. Inclou unes 300 enllaços: de comunitats autònomes espanyoles, ministeris, altres organismes espanyols, dels organismes oficials de cadascun dels països del món i dels principals organismes internacionals.

    4.3.2. Fonts legislatives

    Mostra de fonts legislatives:

    Àmbit català.

    • Catalunya. DOGC [en línia]: diari oficial de la Generalitat de Catalunya.
      El DOGC és la publicació oficial de la Generalitat de Catalunya on apareixen les lleis del Parlament de Catalunya, els decrets i altres disposicions del Govern, actes administratius i altres textos que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència. S'estructura en cinc seccions: "Disposicions", "Càrrecs i personal", "Concursos i anuncis", "Administració local" i "Administració de justícia". Està disponible gratuïtament en línia, a text complet, des de gener de 2002, i els sumaris, des de gener de 1996. Només es pot accedir a la informació a partir del número o data del DOGC (no hi ha un cercador intern). A part, existeix una base de dades de pagament -disponible en línia- amb el text complet del DOGC des de 1977. En aquesta versió sí que és possible accedir a la informació per matèries, per paraules del text i altres punts d'accés.

    Àmbit espanyol.

    • Espanya. Boletín oficial del Estado [en línia].
      El BOE és la publicació oficial de l'Estat on apareixen les lleis de les Corts, els decrets del Govern i altres disposicions, actes administratius i altres textos que hi han de ser publicats perquè entrin en vigència. S'hi publiquen també les disposicions generals de les comunitats autònomes espanyoles (des de 1980), algunes sentències dels tribunals de més rang i legislació de la Unió Europea. S'estructura en cinc seccions: "Disposiciones generales", "Autoridades y personal", "Otras disposiciones", "Administración de justicia" i "Anuncios". Està disponible gratuïtament en línia, a text complet, des de gener de 1995. Només es pot accedir a la informació a partir del número o data del BOE (no hi ha un cercador intern). A part, existeixen dues bases de dades: Iberlex (gratuïta per Internet i de pagament en CD-ROM) amb el text complet del BOE des de 1960 (la versió en CD-ROM conté el text complet a partir de 1977). En aquesta versió sí que és possible accedir per matèries i altres punts d'accés. L'altra base de dades és Gazeta histórica, que inclou el text complet de les disposicions publicades des de 1875 fins a 1967.

    • Westlaw.es [en línia].
      Diverses bases de dades de legislació i jurisprudència. Per a informació de cadascuna, feu un clic a la "i" que hi ha al costat de cada nom. Aquestes són les més importants: "Europea", selecció de legislació europea des de 1952. "Estatal", referències a la legislació publicada al BOE des de 1930, amb el text complet des de 1978. "Jurisprudencia. Selección Aranzadi", selecció de sentències a text complet des de 1979 dels tribunals de més rang (Constitucional, Supremo, superiors de justícia de les comunitats autònomes, Audiencia Nacional, audiències provincials...). La mateixa informació d'aquestes bases de dades també està disponible en DVD i en paper.

    Àmbit internacional.

    • Diario oficial de la Unión Europea [en línia]. Legislación.
      El DOUE és la publicació oficial de la Unió Europea. Es publica en tres seccions independents: Legislación (reglaments, directives, decisions...), Comunicaciones e informaciones (resums de sentències dels tribunals europeus, actes de les sessions del Parlament, convocatòries d'oposicions, etc.) i Licitaciones y contratos públicos. La versió en línia inclou el text complet des de gener de 1998 (de l'antic DOCE). Només es pot accedir a la informació a partir del número o data del DOUE o DOCE (no hi ha un cercador intern). A part, existeix les bases de dades gratuïtes EUR-lex i Celex (en procés d'unificació) que inclouen referències i text complet de la legislació europea més important (començà el 1952).

    Repertori de recursos en línia.

    • Dret [en línia].
      Recull selectiu i ben estructurat d'enllaços a fonts jurídiques: legislació especialitzada, internacional, accés als diaris oficials de les comunitats autònomes, organismes relacionats...

    4.4. FONTS D'INFORMACIÓ BASADES EN LLOCS.

    Mostra de fonts d'informació basades en llocs.

    Atles, mapes i plànols.

    • Atlas del mundo Aguilar.
      Atles convencional, de qualitat, principalment amb mapes generals, d'abast mundial.

    • Atlas nacional de España.
      L'Instituto Geográfico Nacional (IGN) és l'organisme oficial d'Espanya que s'encarrega de recollir i divulgar les informacions de tipus cartogràfic sobre el territori. I aquest atles és la seva obra bàsica: amb dades de caràcter oficial.

    • Atles universal.
      Atles convencional, de qualitat, principalment amb mapes generals, d'abast mundial. Fa un tractament més intens dels Països Catalans. Una versió prèvia (Atles universal català) aparegué el 1983, com a complement a la Gran enciclopèdia catalana.

    • Callejero: [en línia] mapas.
      Recull de plànols de localitats de tota Espanya (de la prov. de Barcelona, unes 65). Cal cercar per província i localitat. Una vegada amb el plànol en pantalla, s'hi poden localitzar serveis i equipaments (cinemes, farmàcies, restaurants, hotels, mitjans de transport, pàrquings, etc.).

    • Guía Campsa [en línia].
      Recurs amb dues funcionalitats: per un cantó, generador d'itineraris per carretera entre localitats de 18 països europeus (també entre carrers d'una mateixa ciutat). L'itinerari mostra quines carreteres s'han d'anar agafant, i si es troben restaurants, pobles, gasolineres o altres durant el camí. Els encreuaments de carreteres es pot veure amb detall. L'altra funció és la visualització dels plànols de les localitats de tots aquests països. Amb el plànol en pantalla, s'hi poden situar restaurants, hotels, gasolineres i altres equipaments i serveis.

    • Hipermapa [en línia]: atles electrònic de Catalunya.
      Mapa de Catalunya electrònic i interactiu. (Per a visualitzar-lo correctament cal disposar d'un petit programa informàtic, que s'instal·la automàticament la primera vegada que s'hi accedeix.) La visualització és possible de tres maneres (segons el "Mapa de fons" que triem): "Esquemàtic" (mapa mut, només amb les divisions administratives comarcals i municipals), "Topogràfic" (com si fos un mapa de carreteres) o "Fotogràfic" (amb fotografies aèries). Amb els botons de l'esquerra podem ampliar o reduir l'escala del mapa que tenim a la finestra (fins a una escala molt gran: 1 : 500), i desplaçar-nos pel territori. Amb l'opció "Cercar" localitzem topònims (noms de municipis, però també de masies, càmpings, rius, ermites... però no noms de carrers).

    • Kinder, Hermann; Hilgemann, Werner. Atlas histórico mundial.
      Obra en el seu gènere. L'alt nombre d'edicions (18) avalen el seu prestigi.

    • Multimap.com [en línia]: online maps to everywhere.
      Atles geogràfic d'abast mundial, amb possibilitat de fer cerques per noms de carrers. L'escala varia segons les regions del planeta: a Europa, EUA i altres països del primer món, arriba a 1:5.000; en altres parts, 1:50.000.

    • The Times comprehensive atlas of the world.
      Possiblement un dels atles de més prestigi a escala mundial. Amb una llarga història al darrere, ofereix un bon tractament cartogràfic de tot arreu.

    • ViaMichelin [en línia].
      Recurs amb dues funcionalitats: generador d'itineraris per carretera entre localitats de 43 països europeus (també entre carrers d'una mateixa ciutat). L'itinerari mostra quines carreteres s'han d'anar agafant, el que costen els peatges de les autopistes, on hi ha radars... Els encreuaments de carreteres es poden veure amb detall. L'altra funció és la visualització dels plànols de les localitats de tots aquests països. Amb el plànol en pantalla, s'hi poden situar restaurants, hotels i pàrquings.

    • Web de mobilitat [en línia]: guia de carrers.
      Plànols de quasi tots els municipis de Catalunya, amb els noms dels carrers. Es poden cercar per municipi o per nom de carrer. Els plànols es poden visualitzar entre les escales 1 : 50.000 i 1 : 1.000. Amb el plànol en pantalla, s'hi poden situar ajuntaments, escoles, biblioteques, museus, mercats, centres de salut. La visualització pot ser com a mapa o com a fotografia aèria (la mateixa fotografia que es pot veure a Hipermapa).

    Obres enciclopèdiques.

    • Cities of the world.
      Informació de caire enciclopèdic sobre les principals ciutats del món (les capitals dels estats i altres ciutats de rellevància; en total, unes 3.000 localitats). Informació útil no tant per als turistes, sinó per a les persones que hi han de passar una temporada per feina o altres circumstàncies. Plànol de la ciutat, alguna fotografia; informació sobre mitjans de transport, clima, festes locals, principals mitjans de comunicació...

    • Country studies [en línia].
      Obra de tipus enciclopèdic, amb una molt àmplia informació sobre 101 estats del món (pràcticament tots els importants tret dels Estats Units, Canadà, França, Gran Bretanya, Itàlia, Marroc, Cuba, Andorra). Prèviament s'havia publicat en paper (va ser un projecte finançat per l'exèrcit d'Estats Units). De cada estat hi ha una breu història, situació social, ètnica, econòmica, política, militar, etcètera. De molts països la informació no s'ha actualitzat (es publicaren originalment entre 1988 i 1998).

    • The Europa world year book.
      Obra de consulta clàssica, de tipus enciclopèdic, sobre tots els estats del món (i alguns territoris com Gibraltar, etc.). Amb un altre títol, s'ha vingut publicant des de 1926. Cal notar que "Europa" del títol fa referència a l'editorial; no a l'abast geogràfic del contingut, que és universal. De cada estat es dóna informació de tres tipus: textual (breu aproximació a la història contemporània, dades bàsiques -moneda, llengües, dies festius...- situació econòmica, qüestions socials, etc.), estadística (dades bàsiques econòmiques, d'educació, de benestar...) i de tipus directori (adreces del govern i els ministeris, autoritats religioses, partits polítics, sindicats, mitjans de comunicació, principals empreses del país, etc.). No hi ha il·lustracions. Al principi de l'obra hi ha un apartat dedicat a les principals organitzacions internacionals (governaments i no governamentals).

    • Gran geografia comarcal de Catalunya.
      Obra enciclopèdica sobre tots els municipis de Catalunya. De cadascun es dóna una àmplia informació de caire geogràfic, històric, cultural, econòmic... S'inclou l'escut del municipi (si n'hi ha), diverses fotografies a color. Disponible també en línia, prèvia subscripció, a partir de la Hiperenciclopèdia, utilitzant l'opció de consulta "Tot GREC.NET".

    • Guía del mundo 2003-2004 [en línia].
      Obra enciclopèdica sobre cadascun dels estats del món. La informació ve estructurada en tres apartats: sinopsi, història (unes 1.500 paraules) i estadístiques (bàsiques). A més, mapa del país (senzill), algunes fotografies en color, arxiu de so amb l'himne nacional i informe sobre el país d'Amnistia Internacional.

    • Municat [en línia]: municipis i comarques de Catalunya.
      Lloc web de la Generalitat dedicat a l'administració local de Catalunya. Destaquem-ne un parell de fonts d'informació: per un cantó, la base de dades "Els ens locals a Catalunya" amb informació de cadascun dels municipis (dades de l'ajuntament, l'alcalde, pressupost, membres del consistori, població, gentilici, escut municipal...). Per un altre cantó, la secció "Plànols de carrers", amb uns 350 plànols de poblacions diverses (de la prov. de Barcelona, unes 175, aprox.). Es poden cercar alfabèticament o per comarques.

    • Portals to the world [en línia]: links to electronic resources from around the world.
      Recull selectiu d'enllaços a pàgines web sobre els aspectes més importants de cadascun dels estats del món (aspectes generals, història, educació, cultura, biblioteques, administració, economia, salut, exèrcit...). De cada matèria, entre 3 i 10 enllaços, amb un breu comentari a cadascun. Recull mantingut per la Biblioteca del Congrés de Washington, que és un aval de qualitat.

    • The world factbook [en línia].
      Recull de dades de cadascun dels estats del món, bàsicament estadístiques o molt concretes, sense gaire text. La informació segueix sempre el mateix ordre: bandera i mapa del país (molt senzill), introducció (100-250 paraules), dades geogràfiques, de població, tipus de govern, economia, comunicacions, transports, exèrcit, qüestions internacionals.

    Transports públics.

    • Moure'm per Catalunya amb transport públic [en línia].
      Base de dades dels horaris de totes les empreses de transport públic que operen a Catalunya (trens i autobusos). Es pot cercar per municipi d'origen i de destí (poden ser de fora de Catalunya), o per nom de l'empresa de transport. També es pot saber quines línies passen per un municipi concret.

    • Vull anar [en línia].
      Generador d'itineraris en transport públic entre dos punts de qualsevol municipi de l'àrea metropolitana de Barcelona (entre Castelldefels i Tiana). Es pot cercar per carrer i número, per cruïlla de carrers o per nom d'equipament (hospitals, facultats, museus, restaurants, etc.). L'itinerari es pot visualitzar "descrit" o "dibuixat", i amb diferents opcions de metro o autobús i el temps previst en cadascuna.

    CDU: Classificació Decimal Universal

    BP: Biblioteques Públiques

    Norma: text que pretén sistematitzar les actuación en un context concret per tal de millorar la vida. No sempre són lleis. Les normes es publiquen independentment però hi ha també reculls de normes d'un mateix tema normalment. Les normes nomès poden fer-les organismes oficials, i de les traduccions tampoc es pot encarregar qualsevol persona, sinó que ha de ser un organisme oficial Nacional (Organisme Estatal).

    ISO: Organismo Internacional encarregat de desenvolupar normes.

    A nivell nacional (Espanya), l'AENOR desenvolupa les tasques de la ISO.

    [Sic]: que transcrivim exactament el que diu la font.

    [et al.]: i altres.

    Obres col·lectives: obres escrites per diferents autors.

    Per distinguir si un departament s'ha d'introduïr per la seva entitat superior ens hem de fixar en la primera paraula: Si: departament, àrea…

    No: institut, biblioteca…

    Els elements grisos són obligatoris, els altres no.

    Quan la Generalitat de Catalunya es autora, es presenta Aixa: Catalunya. Generalitat…

    D'entre dues frases a una mateixa portada, distingirem el títol del subtitol per la que més tipogràficament destacada estigui, i no per l'ordre d'aparició.

    Altres responsables: Traductors, il·lustradors….

    En les referències, quan es 1ª. edició no cal posar-la.

    Localitat. Te preferència el topónim més petit.

    Encara que l'editorial sigui “Editorial Anagrama” podem posar nomès “Anagrama”. Totes les paraules de l'editorial han d'anar en majúscules.

    Volums: ex. 2 vol.

    Pàgines: Fins l'úlitma numerada. També sinclouen els romans. Ex. XV, 230 p.

    Col·lecció: ex. (llibres de poesia; 2). Entre paréntesi.

    L”En” s'escriu en la nostra llengüa. En altres idiomes: in, dins…

    Els índexs i sumaris també s'analitzen preguntant quin sistema segueixen i quins conceptes ordenen.

    Majúscules: són de caixa alta

    Minúscules: són de caixa baixa

    Versaleta: amb forma de majúscules, pero de la mida de minúscula. Aquest estil queda elegant.

    Sel·lecció lèxica = macroestructura: conjunt de paraules tractades a un diccionari.

    Informació que proporcionen = microestructura

    “Encyclopédie de l'islam”, “Enciclopedia católica”, “Enciclopedia judaica”, “Gran enciclopedia Rialp” (opus Dei) Són obres que tenen moltes entrades religioses, però tenen articles de tot tipus. Aquests articles són tractats des d'un punt de vista religión. Tot i això, són encicloèdies generals.

    Avantatges de les enciclopèdies en línia versus les encicloèdies en paper:

    • més rapidesa en l'accés

    • més disponibilitat

    • pot tenir més quantitat d'informació

    • ocupa menys espai

    • estalvia paper

    • més portabilitat

    • integren informació multimedia

    • més facilitat d'actualització

    • més económiques de compra

    • més possibilitats/riqueza de consulta

    exònim: nom d'un lloc en una altre llengüa.

    9