Obesitat i sobre pes # Obesidad y sobrepeso

Metabòlits. Anorèxia. Carbohidrats. Régim. Nutricional # Dieta. Metabolismo

  • Enviado por: Nievinhas
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

Obesitat i sobre pes

Índex

Obesitat i sobre pes ............................................ pàg.1-2

Anorèxia ............................................................ pàg.3-4

Explicació de l'IMC .............................................. pàg.5

Figura 1............................................................. pàg.6

Figura 2............................................................. pàg.7

Bibliografia ......................................................... pàg.8

Obesitat i sobre pes

Una cosa important que s'ha de tenir en compte es que la obesitat i el sobre per no són el mateix.

La obesitat fa referència específicament a un excés d'adipocitat corporal i el sobre pes fa referència a la massa corporal.

La obesitat és un trastorn nutricional crònic i multifactorial, que es desenvolupa per la interacció dels gens i l'ambient, al establir-se un desequilibri entre la ingesta i la despesa energètica (es consumeix més del que es gasta). Això comporta un augment de l'acumulació de greix corporal.

Es caracteritza perquè emmagatzema una quantitat excessiva de greixos en el teixit adipós i en l'interior de certs òrgans.

La obesitat pot ser el resultat de l'augment del nombre o del tamany de les cèl·lules grasses o adipòcits. Aquests augmenten en número quan augmenta la ingesta calòrica, sobretot en aquells períodes com l'embaràs o els primers anys de vida. Aquest estímul continua al llarg de la pubertat però en aquests períodes en que l'adolescent perd pes, disminueix el tamany de l'adipòcid, però no el seu número.

Tenir sobre pes augmenta el risc de patir diverses malalties i la prevalença és major com més elevat sigui el *IMC, així com la mortalitat.

La obesitat va associada a complicacions ortopèdiques, apnea del son (pauses respiratòries durant el son) a més de símptomes de hipoventilació , hiperlipèmia (augment dels lípids en sang), hipertenció, resistència a la insulina/ diabetis mellitus de tipus 2 (intolerància a la glucosa secundària a un augment de la resistència a la insulina, la diabetis mellitus de tipus 1, se sol produir en els nens o adolescents per falta d'insulina), malalties a la vesícula biliar, malalties ovàriques poliquístiques, displèmia, a més de problemes emocionals i psicològics. (fig. 1)

Els metabòlits, que són substàncies de baix pes molecular que intervenen en el metabolisme, procedents de carbohidrats (sucres), proteïnes i greixos, poden actuar sobre estructures centrals (nuclis cerebrals) i perifèriques modulant la ingesta alimentària.

El pes corporal i la proporció de teixit adipós, es un procés biològic regulat, això implica la existència d'un senyal que, produïda la forma proporcional a la quantitat de dipòsits grassos com el colesterol, els fesfolípids o els greixos neutres, actua a nivell del SNC (sistema nerviós central) reduint-ne la ingesta alimentària.

Les dues hormones conegudes que s'ajusten a aquesta missió són la insulina i la leptina (sistema missatger que informa al cervell de la quantitat de greix perifèric del nostre cos).

L'augment continuat de pes produeix una disminució de la sensibilitat dels teixits a la insulina, el que provoca que cada vegada s'hagi de secretar una major quantitat d'aquesta per compensar-ne el defecte. D'altre banda, la utilització de la glucosa controlada per la insulina en el teixit adipós sembla explicar la relació entre els nivells de leptina circulant i la quantitat de teixit adipós. Això provoca que els nivells elevats d'insulina facin disminuir la lipolisi (la degradació dels greixos en els adipocids) i augmenta la síntesi i l'absorció de greixos. Com que no es poden degradar aquests lípids, són absorbits i es van acumulant en el nostre organisme.

Com que les persones que pateixen aquesta malaltia no realitzen esport, ni cap mena d'esforç que requereixi un desgast d'energia important, ja sigui a causa d'indiscapacitacions musculars/osses com respiratòries o cardíaques, no utilitzen els lípids per obtenir energia, ja que la seva síntesi es més lenta i només es du a terme quan hi ha un consum d'energia significatiu, sinó només la glucosa. Per tant, els lípids tampoc es poden eliminar per aquesta via.

La capacitat potencial per fabricar nous adipocits persisteix tota la vida, i pot activar-se pel tamany, la freqüència i la composició de la dieta així com altres factors ambientals.

Els factors decisius que contribueixen a la expressió genèrica de la obesitat són la base genètica i la dieta.

Hi ha diferents causes:

- Genètiques (Prader-willy i Cushing)

- Metaòliques

- Psicoógiques

- Socioculturals

- Sedentarisme

- Nervoendoctines

- Medicomentoses

- Nutrició altament calòrica

Anorèxia

L'anorèxia nerviosa forma part dels trastorns de la conducta alimentària (TCA) que es caracteritzen per desenvolupar alteracions en la conducta alimentària en relació amb la ingesta dels aliments. És una malaltia psíquica, inclosa en la classificació actualitzada de les malalties mentals (DSM), amb greus repercussions en l'esfera somàtica, especialment endocrinologica i nutricional.

Té una mortalitat aproximada del 10% i sol ser degut per:

- Alteracions electolítiques greus (alteracions dels nivells de sodi, clor i potassi, els dos primers a causa dels vòmits i el tercer per l'efecte de laxants, tant pel dèficit nutricional com pels vòmits repetits)

- Arítmies (ritme no contant del cor) o insuficiència cardíaca(el cor no té suficient força). L'arítmia també per problemes hidroelectlítics.

Els anorèxics són malalts que sovint tenen problemes per controlar la temperatura corporal.

El trastorn més important sol ser amb l'alteració de l'eix hipotalamo-hipoficari-obàric, això fa que hi hagi greus trastorns hormonals que afecten les hormones sexuals. Això es manifesta amb la manca de la menstruació i amb alteracions a les hormones tiroidees.

Hipotalamo estructura cerebral

Hipoficari glàndula situada sota el cervell que secreta entre 7 i 8 hormones.

En quant a els canvis nutricionals en aquesta malaltia són els següents:

- La manca d'ingesta d'aliments juntament amb els vòmits fa que hi hagi una disminució molt important del pes amb un IMC baix i amb una parada del desenvolupament del pes i de la talla.

- una disminució important del greix subcutani i de la massa muscular.

En general la desnutrició d'aquests malalts és molt lenta i són capaços de desenvolupar mecanismes d'adaptació del desdejuni perllongat.

Les reserves apàtiques (del fetge) de glucògen (reserva energètica a nivell apàtic de hidrats de carbó) disminueixen, també ho fan els nivells d'insulina i en canvi, augmenten els nivells de

glucagó (hormona que afavoreix la obtenció de glucosa a partir del glugògen). Això permet uns nivells de glicèmia (glucosa en sang) normals. D'altra banda, es produeix l'activació de la neoglucogènesis (formació d'àcids grassos lliures procedents de la lipolisi de la cèl·lula grassa).

Tot això produeix una disminució del gast energètic basal (energia mínima necessària per viure).

Tanmateix, la falta d'ingesta de proteïnes d'una dieta normal fa que progressivament disminueixin els nivells de proteïnes a la sang de forma crònica. Aquesta disminució fa que també disminueixi la osmolaritat en sang i això provoca, progressivament, la deshidratació cel·lular i l'aparició d'edemes, que són acumuls d'aigua en el teixit extra cel·lular. En els anorèxics es manifesta, sobretot, amb una insuficiència cardíaca congestiva, es a dir, q el cor no funciona bé per la pèrdua del volum plasmàtic per falta d'energia de la cèl·lula cardíaca i per falta de proteïnes en el miocardi.

Aquests malalts tenen grans dificultats per obtenir energia, ja que al no menjar, o al expulsar-lo abans de que sigui absorbit, el cos no pot aconseguir ni lípids ni glucosa, per tant, l'organisme ha de buscar fonts d'energia auxiliars; com ara les reserves proteiques de la musculatura o dels teixits grassos.(fig.2)

* IMC índex de massa corporal o índex de Quetelet

És la relació que hi ha entre el pes de l'individu en qüestió i la seva altura.

És regeix per la següent fórmula: Kg/mð

Els resultats es poden comparar en les següents gràfiques i taules:

Grau d'obesitat segons l'IMC

Normalitat 90-110 %

Sobre pes 110-120 %

O. lleu 120-140 %

O. moderada 140-160 %

O. intensa 160-200 %

O. mòrbida >200%

Bibliografia

Llibres:

- L. LEHNINGER Albert, Bioquímica. Las bases moleculares de la estructura y función celular. Ed. Elsevier, 2003. 16º edición.

- TAJO SIERRA Rafael, Tratado de la nutrición pediátrica. Ed. Doyma, 2001

- Periatría integral. Revista de educación inegral de pediatria extrahospitalàrio. Edita: sociedad de pediatría exrahospitalaria de la A.E.P. (SPEH). Ed. Ergon.

En concret: vol.1, núm. 1 i 4. vol.2, núm.3.

- ESCOBAR JIMENEZ Luís i AGUILAR DIOSDADO Manuel, Nurtición y hormonas. Ed. Ergon, 2001, Madrid.

- BEHRMAN Richard, NELSON Waldo, KLIEGMAN Robert, VAUGHAN Victor, Tratado de pediatría. Ed. McGraw-Hill, 1997, 14º edición, Getafe

- GUYTON Arthur, tratado de fisiologia medica. Ed. Interamericana, 1977.

- Guia escolar VOX. Ed. Biblograf, juliol 1996.

- Gran enciclopèdia interactiva oceano. Ed. Oceano, any MCMXCVIII.

Direccions electròniques/ Pàgines web:

- www.obesida.net

- www.medwave.cl

- www.diaromedico.com