Novella psicològica

Literatura. Novela psicológica. Técnicas narrativas. Josep M de Segarra. Carles Soldevilla. Miquel Llor. Sebastià Juan Arbó. Mercé Rodoreda

  • Enviado por: Lo Pastis
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
publicidad

LA NOVEL.LA PSICOLÒGICA

_____________________________________________________________________________________

La novel·la psicològica: és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX amb figures com Marcel Proust o James Joyce. Tenia com a característiques la subjectivització, la introspecció en la psicologia i el món interior del protagonista —prenent com a base els estudis realitzats per Sigmund Freud— i la utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior. A part, solia tractar sobre la psicologia de la dona, perquè creien que era més complexa i, per tant, més interessant, cosa que és palesa als títols d'algunes novel·les (Laura, Aloma, Colometa, etc.). Aquestes dones, per norma general, provenien d'un estrat burgès i tenien un cert nivell cultural assolit.

Tècniques narratives: Pot presentar la narració en primera persona com a forma de màxima proximitat al personatge central, per mitjà de l'escriptura parlada o del monòleg interior, o en tercera persona mitjançant l'estil indirecte lliure i l'omnisciència limitada. També pot emprar recursos d'introspecció tradicionals com ara cartes, diàris i memòries.

Principals autors:

  • Josep M. de Segarra: (Barcelona, 1894-1961) l'any 1913 havia guanyat l'Englantina d'Or en els Jocs Florals de Barcelona. Publica Primer llibre de poemes (1914), Cançons d'abril i novembre i la seva primera novel·la, Paulina Buxareu (1919).

      • Obra:

Memòries és l'obra en prosa més notable de Sagarra. Es divideix en cinc parts i abracen els primers vint-i-cinc anys de la seva vida. La primera, titulada "Cendra i ànimes", evoca els primers anys de la seva vida, posant especial relleu en la seva infantesa. Però els esdeveniments més importants foren la mort de la seva mare quan ell tenia catorze anys i el descobriment de Barcelona, ciutat cosmopolita i brillant. En la darrera part, "Dos anys a Madrid", narra els anys passats en aquesta ciutat per tal de cursar estudis diplomàtics, on visqué en pensions pintoresques de la ciutat..

Vida Privada introdueix ja algun dels recursos de la novel.la psicològica. tracta tot un seguit de temes: vuitcentisme, sexualitat, psicologisme, imatge d'una societat, elegia proustiana, connivència entre els baixos fons i alta societat, barcelonisme, modernitat literária…

  • Carles Soldevila: (Barcelona, 1892-1967). El 1916 obtingué un càrrec burocràrit a la Mancomunitat. El 1913 publicà el seu únic llibre de poemes, Lletanies profundes, i el 1916, el recull d'articles Plasenteries. Autor d'altres obres com Fanny (1929), Eva (1931), i Valentina (1933). És un dels pocs autors que van acostar el monòleg interior.

      • Obra:

Del llum de gas al llum elèctric són unes memòries d'infància i de joventut publicades en plena maduresa. El llibre conté una declaració prèvia en què Carles Soldevila explica que en emprendre la redacció del volum es va fixar unes normes de conducta: "Seré verídic, però renuncio des d'ara a ser complet. No em permetré novel·lar els records que realment posseeixo i que cuiten a llevar-se, desensonyats i espontanis, a la primera crida. Procuraré estar-me de reflexionar massa sobre els episodis o les figures que evoqui, però no em veig amb cor de reduir l'home que sóc avui a l'ofici de simple repòrter de l'infant i el jovenell que vai ser ahir".

Fanny és una de les obres integrants de la trilogia que es completa amb les novel·les Valentina i Eva. Fanny, el personatge central de la novel·la és una noia jove, de classe benestant que soltera, decideix perdre la virginitat.

  • Miquel Llor: (Barcelona, 1894-1966). el 1925 publica el seu primer llibre, Història grisa. L'autor compaginà el conreu de la literatura amb la feina de delineant fins al 1928, any en què entrà a treballar a la secció de cultura de l'Ajuntament de Barcelona, on s'encarregà de la revisió ortogràfica d'escrits en català.

      • Obra:

Tàntal té com a protagonista Eloi Torroella,f ill d'uns aristòcrates arruïnats del camp de Tarragona, decideix viure a Barcelona per desempallegar-se de la molesta influència de la seva mare. A la ciutat coneix a Mateu, amic fidel que l'ajudarà fins al final en totes les seves inquietuds.

  • Sebastià Juan Arbó: (Sant Carles de la Ràpita, 1902 - Barcelona, 1984). Novel.lista, biògraf, traductor i periodista. Les seves novel.les ofereixen una imatge particular de les terres de la Ribera de l'Ebre, allunyada del costumisme, amb herois existencials, arrossegats per la fatalitat i la incomprensió.

      • Obra:

Sobre las piedras grises va ser la primera obra escrita en castellà per aquest autor i la primera en què traslladà l'acció de les seves novel·les a un ambient urbà: Barcelona que sirveix d'escenari de la vida d'un humil i apocat funcionari. Malgrat ser un altre ambient els personatges contiune perrtanyent al món dels humiliats i ofesos; per tant no és difícil trobar influències de Dostoièvsky, autor que era admirat per Arbó.

Hores en blanc és la quarta versió de la novel.la apareguda el 1933 amb el títol de Notes d'un estudiant que va morir boig. Arbó hi reprenia el model de L'inútil combat introduint-hi, però, modificacions. El que hi predomina ja no és l'intent de recuperació del passat des del present de la narració, sinó la visió de tot allò que envolta el personatge des de la seva òptica particular d'estranyat. El protagonista-narrador, en el llindar de la bogeria, pren al llarg de tota l'obra la posició d'un outsider il.luminat que aboca en el seu diari una visió caòtica i desordenada del món que li passa per davant.

  • Mercè Rodoreda: (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) és la novel·lista més important de postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. És autora de la novel·la catalana més aclamada de tots els temps, La plaça del Diamant (1962), que es pot llegir actualment en més de vint idiomes.

      • Obres més destacades:

Aloma va rebre el premi Crexells el 1937. Aloma és la novel·la psicològica més important de Mercè Rodoreda, en què es tracten les relacions entre un home madur i una dona jove. L'any 1968 va ser revisada per l'autora.

La Plaça del diamant Considerada per la crítica com la seva obra principal, la novel·la s'ha convertit en un clàssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduïda a més de vint idomes. La història es desenvolupa a Barcelona, on Natàlia, una noia tímida i ingènua, va conèixer en una nit en el ball de la plaça del Diamant en Quimet, gràcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi.

Quan va començar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situació que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva família va haver de vendre totes les seves pertenences.