Novela y teatro del Modernismo

Literatura moderniste. Novel-la ruralista, decadentista y costumista. Escola Mallorquina. Teatre regeneracionista y esteticista

  • Enviado por: Usuari
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

  • MODERNISME

  • INTRODUCCIÓ

  • RUPTURA ARTISTA-SOCIETAT

  • L'ART PER L'ART

  • 2ª ETAPA DEL MODERNISME

  • POESIA

  • NOVEL.LA

  • TEATRE

  • 2. NOVEL.LA MODERNISTA

    2.1 CARACTERÍSTIQUES

    2.2 CLASSIFICACIÓ FRONT A LA SOCIETAT.

    2.3 CLASSIFICACIÓ ALAN ZATES

    2.3.1 NOVEL.LA RURALISTA

    -INTRODUCCIÓ

    -CARACTERÍSTIQUES

    -AUTORS

    2.3.2 NOVEL.LA DECADENTISTA

    -INTRODUCCIÓ

    -CARACTERÍSTIQUES

    -AUTORS

    2.3.3 NOVEL.LA COSTUMISTA.

    3. POÉTICA DE “LA PARAULA VIVA”

    4. L'ESCOLA MALLORQUINA

    5. EL TEATRE MODERNISTA

    -INTRODUCCIÓ

    5.1. DIVISIÓ

    5.1.1 TEATRE REGENERACIONISTA

    -CARACTERÍSTIQUES

    -AUTORS

    5.1.2 TEATRE ESTETICISTA

    -CARACTERÍSTIQUES

    -AUTORS

    EL MODERNISME

    INTRODUCCIÓ

    _Corrent artístic i literari que nasqué en el dinal del segle XIX.

    _El modernisme volía:

    -possar al dia la cultura catalana

    -modernitzar-la

    -incorporar-la a l'Europa del moment

    -la normalització cultural

    -l'assentament de l'intelectualitat.

    _Modernisme i noucentisme mateixos objectius, pero diferents

    solucions.

    _Era la primera vegada que escriptors i artistes catalans prenen consciencia estamental com a intel.lectuals i com a catalans. Eren el producte d'una societat burguesa, eren els fills de la burguesia aposentada, s'havien rebel.lat.

    _La revista “L'Avenç” lliutá -per derruir la mentalitat conformista

    de la Restauració Borbónica,

    imposada a Catalunya.

    • contra l'estancament ideològic

    • contra la concepció localista i regionalista de la cultura catalana.

    _Sintesi: modernitat + catalanitat

    RUPTURA ARTISTA - SOCIETAT

    _El programa renovador del Modernista topà amb un pais en crisi política, industrial i agraria.

    _Per al burgués català els jovens modernistes eren desequilibrats, bojos i decadents.

    -modernisme = materialisme.

    _Per a l'artista el burgués era tot allò que no tenia valor.

    _L'art no es objecte de luxe ni passatemps per això el burgués el rebutja.

    _L'art i la literatura, són la vida . L'artista és “el despert entre adormits”.

    _Creació d'una literatura que actua com revulsió d'eixa burguesía

    L'ART PER L'ART I REGENERACIONISME

    _De la ruptura art-societat surten dos tendéncies /actituds

    L'art per l'art -la misió de l'artista és una religió, la religió és l'art

    - converteixen l'art en una evasió de la cultura

    prosaica i materialista.

    - reivindicació d'un espai social i económic per a

    l'art i per a l'artista

    - professionalització digna i total .

    -volen una burguesia consumista de l'art com una

    burguesia europea.

    Regeneracionisme creuen que l'art no s'ha de separar de la

    societat.

    campanya de crítica social, política i ideològica al

    sistema.

    2ª ETAPA DEL MODERNISME

    _L'artista tenia la funció

    de guia en el nacionalisme -acceptació de la burguesia catalana

    -política cultural a través de la potenciació del

    catalanisme d'esquerres.

    -versió assimilada i no incòmoda de les bases

    ideològiques del moviment.

    Multiplicitat d'opcions estètiques ”la paraula viva” espontaneisme

    “folklore” expressió dels drets

    nacionals del pais.

    arbitrarisme simbolisme i

    parnasionisme portador dels valors

    artístics.

    POESIA. JOAN MARAGALL

    _Recollí la tradició de l'Europa del S. XIX.

    _La poesia pura i simple “la paraula viva”

    _Encontra d'això hi està el parnassionisme i el simbolisme defensa de l'artifici.

    NOVEL.LA

    _Potencia el naturalisme rural, entorn a la lluita de l'individu per assolir la auto-realització enfront a la societat.

    TEATRE

    _Lligat a la divulgació ideològica amb l'aparició de grups de teatre i centres d'experimentació artística

    NOVEL.LA MODERNISTA

    CARACTERÍSTIQUES

    FRAGMENTARISME: Disolució de l'estructuraen quadres, estampes o

    relats breus en lloc de la compacta estructura de la

    novel.la dels vuit-cents.

    SIMBOLISME: -La visió fatalista de la realitat porta a una intensificació

    subjectivista que s'acosta al lirisme (sovint decadentista)

    - Al dramatisme fatalista plantejat en termes maniqueus

    (forces del be i del mal).

    TÉCNICA NATURALISTA: -Presentació crua dels fets i dels personatges

    -Gust pels temes escabrosos

    -Busca ferir els sentiments del pùblic burgués.

    -Els protagonistes modernistes optaran per la

    revolta contra el seu context.

    CLASSIFICACIÓ

    ACTITUD FRONT A LA NOVEL.LA

    NOVEL.LA PASSIVA: - els novelistes que es limitaren a reproduir la

    novel.la convencional del segle XIX.

    - renuncien als problemes estètics de la novel.la

    - novel.la de segona classe.

    NOVEL.LA ACTIVA: -reaccionen contra la novel.la passiva

    -tenen consiència de la necesitat de renovació.

    ALAN ZATES LA CLASSIFICA EN 3 GRUPS

    NOVEL.LA RURALISTA: -corrent més nombròs

    -barreja d'estils

    -moviment de retorn a la terra catalana,

    busca de la Catalunya veritable.

    CARACTERÍSTIQUES:

    Fons escènic i ideològic: -expresió dramàtica de les inquietuds

    individuals i colectives.

    -visió fatalista i épica de la realitat

    Tècniques de descripció i anàlisi: -narració sobre el diàleg

    -elements d'anàlisi:

    • Herència

    • Interelació home-medi

    Elements del simbolisme: -Filosofia fatalista de la realitat

    -Visió fatalista, tràgica i èpica del camp

    • Camp - pessimist

    • Pagés - instintiu

    La llengua: -Paraula viva:

    * Fe cega en el parlar no contaminant del poble

    -Llengua mascle:

    * Dura i amb força expresiva

    * Per a crear un estat en el que el llector capte el

    que no es pot escriure ni dir.

    * “portar la prosa pels camins de la suggestió”

    Individu - societat tensions:

    -Figura del marginat, inadaptat.

    -Lluita “ideal” i “realitat”.

    -Patologia social: boig (la punyalada), bagassa (Jossafat)

    -Concepció religiosa de l'art: ermità (solitut), campaner

    (Jossafat).

    -Contrafinal de l'artista: el marginat és un “artista superior”

    -“Els sots feréstecs”. Raimon Casellas.

    -“Solitud” Victor Catala (seudònim)

    - “La vida i la mort d'En Jordi Fraiguals”. Josep Pous i Pagès

    NOVEL.LA DECADENTISTA

    -Influència pre-rafaelitisme - prossa poètica:

    - colorisme

    - musicalitat

    • lirisme.

    • Presència dona angelicata, envoltada d'erotisme i religiositat

    -decadentisme: -gust pels temes escabrosos i morbosos

    -maldat

    -lletjor

    -dolor

    CARACTERÍSTIQUES

    _Recerca de novetats temàtiques on els externs es toquen: la lletjor esdevé bellesa.

    _Misticisme sensual : erotisme + religió

    _L'agonia romàntica: recerca dels límits de la sensació física i espiritual.

    “Josafat” (Prudenci Beltrana).

    “Camí de llum” (Miguel de Palol)

    NOVEL.LA COSTUMISTA

    _Fragments breus i autònoms

    _Fort sentit critic i de sàtira social

    _Confon els esquemes romàntics i realistes

    _Utilitza l'amalgama del quadre amb altres fòrmules del simbolisme o l'impresionisme pictòric: poema en prosa, relat simbòlic, romanç historic, conte cruel...

    “L'anca del senyor Esteve” Santiago Rusinyol

    “Marines i boscatges”, “La parada”, “Pinya de rosa” Joaquim Ruyra.

    POÈTICA DE LA PARAULA VIVA

    _La poètica de Maragall és d'arrels romàntiques i amb empelts simbolistes.

    _Por a Maragall la poesia és el reflex més perfecte de la bellesa i la

    harmonia de la Divinitat.

    _Els poetes són uns autèntics privilegiats, ja que tenen accés a aquesta bellesa superior i són capaços de reproduir-la en els poemes que, per la seua musicalitat i sinceritat esdevindran la paraula viva. La poesia, doncs, “consisteix en dir les coses tal com ragen en estat de gràcia”

    _La paraula viva , inspirada, “serà senyal de la voluntat divina” i la espontaneitat és la perfecció. La inspiració sempre tindrá més valor que l'artifici.

    _La poesia popular, espontània i sincera, encara verge d'artificïositat, és, logicament, la màxima expressió poètica. Cal buscar l'inspiració en la poesia popular.

    _Desitja transmetre només sentiments positius, per això, quan es troba deprimi evita escriure, prefereix el silenci.

    En resum espontaneitat, simpleça i positivisme.

    -poemes amb métrica irregular i amb moltes repeticions.

    L'ESCOLA MALLORQUINA

    _Un dels gèners més característics del moviment modernista

    _Profunda renovació del nostre teatre, en dos fronts_:

    -noves tècniques eurpoees, nova valoració dels elementes marginals al text i de tècniques teatrals considerades menors.

    -Volen acostar el públic el teatre universal, traduint clàssics i

    contemporanis.

    TEATRE REGENERACIONISTA

    _Natural i vitalista

    _Profunda crítica social.

    _Els temes pretenen impactar el public amb el plantejament del conflicte dintre la llibertat de l'individu i els convencions de la societat.

    _Els personatges semblen homes i dones de carin i ossos, amb iuna psicologia molt contrastada i les situacions que plantejen són quotidianes

    _La tècnica i l'espai són semmmblants a la narrativa naturalista.

    _Derivà cap al costumisme, sense prescindir de la crítica social.

    Ignaci Iglesias. “El cor del poble”

    Joan Puig i Ferreter

    Felip Cortiella

    TEATRE ESTETICISTA

    _Simbolista

    _Els personatges són poc realistes i els conflictes argumentals són simbòlics i elementals.

    _Els autors semblen donar més importància a l'ambientació, idealitzada i espectacular.

    _Va tindre gran pes durant el modernisme

    Jaume Massó, Adrià Gual i Santiago Rusinyol