Noucentisme

Literatura española contemporánea del siglo XX. Narrativa y poesía novecentista catalana. Josep Carner

  • Enviado por: Esther
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad
publicidad

NOUCENTISME

INTRODUCCIÓ.

El Modernisme va aconseguir introduir canvis en l'àmbit literari però aquesta renovació no trobà la correspondència que li calia en la transformació de la societat. Aviat sorgí el problema de com un individu, l'artista aïllat de la societat, pot transformar-la.

El Modernisme ja ens havia demostrat que l'individu se salva amb la revolta però aquesta salvació no es fa extensiva a la societat, que continua sent la mateixa. Amb les concepcions individualistes, de l'art separat del comú dels mortals, difícilment es podia dur a terme la renovació social necessària. Per això el Modernisme estava avocat al fracas.

OBJECTIU.

Transformar la societat i posar-la a l'alçada dels canvis literaris. Ho va aconseguir perquè comptava amb el suport polític de la burgessia catalana.

La burgesia vol construir una Catalunya burgesa, liberal, educada, europea i per fer-ho necessiten uns intel.lectuals actius i renovadors.Els troben entre els joves del moment i d'aquesta manera artista i societat tornen a confluir.

Aquesta unió no significa un summisió de l'intel.lectual , només se n'adonen que els interessos d'ambdues parts són els mateixos: Una Catalunya a la europea.

PROJECTES

  • Professionalització de l'intel.lectual. Volen una Catalunya amb una cultura i literatura autònomes perquè és la única manera d'ocupar un lloc dins la societat. (Ja no volen restar-ne al marge com els modernistes).

  • Els intel.lectuals proporcionen a la burgesia una ideologia d'acció a canvi de tenir un lloc de treball segur.

  • Procés de renovació cultural. Amb el suport del poder polític de la burgesia s'endegà la renovació cultural més important de la història del país: es va creà una infraestructura cultural moderna i efectiva destinada a produir una consciència conjunta de tots els catalans per tal d'assolir la Catalunya Ideal. (La Catalunya-ciutat).

  • Els canvis afecten des de l'ensenyament primari a la investigació. Es crea l'Escola superior de belles arts, l'escola superior d'agricultura, l'Institut d'estudis catalans (1907).

  • L'intel.lectual modernista ha de desaparèixer; cal un intel.lectual que es posi al servei d'una política determinada.

CARACTERÍSTIQUES

  • Catalunya-Ciutat. És l'ideal de Catalunya. El ciutadà era el model de l'home lliure perquè adoptava unes formes de vida voluntàries, escapava al determinisme de la natura. La construcció d'aquesta Catalunya ideal es basava en dues claus:

  • 1.- L'Imperialisme. Imposar el domini polític en dos àmbits:

  • Catalunya. Començar fent arribar a tots els individus de totes les classes socials els ideals del Noucentisme. Es pretén superar els conflictes de classe en uns moments en que es manifesten continuament.

  • Estat. Fer-se amb el poder polític de l'estat no pas separar-se d'ell.

  • 2.- Arbitrarisme. És l'Imperialisme en el camp de la literatura. Transformar Catalunya, civilitzar-la, és a dir, imposar la voluntat humana sobre la realitat que imperava.


  • 3.- Poètica arbitrària. Voluntad de construir uns literatura en la que l'home domini sobre la realitat. L'ordre és l'home.

  • Reivindiquen el classicisme. Perquè es regeix per uns models ideals: harmonia, ordre

  • Reivindiquen la llum, la claror, el seny, el paisatge dominable, enfront de les boires, les pors, els elements d ela natura amenaçadors, dels modernistes.

LA PARAULA EN EL VENT - JOSEP CARNER

APUNTS BIOGRÀFICS

Neix a Barcelona l'any 1884. Fill únic, visqué sense companys i entre llibres.

En la biblioteca familiar trobà els primers estímuls lectors i la seva mare l'influencià en la tria de lectures i en l'educació de la sensibilitat del caràcter i del sentit cristià de la vida.

Comença la seva trajectòria d'escriptor (sent encara minyó),col.aborant en la revista "L'Aureneta" , ferma combatent del Modernisme.

JOSEP CARNER ANTIMODERNISTA.

El perfil de la revista se li encomana i defineix el Modernisme com una exageració a la sobrietat, acusa els seus seguidors de no saber versificar i d'haver malmès el gust popular. Els acusa de teatralitat dramàtica i de rendir un culte sacralitzant a la natura.

cARNER MODERNISTA. Quan entrà a la universitat canvià de postura. Tot i amb això fou més modernista en la indumentària que en la poesia. Imitador de bohemis, vestits extravagants, no congeniava gaire amb els mdoernistes ja que li desagradava la barreja de bohemis i rics revolucionaris.

"Llibre dels poetes" (1904). Teoria poètica radicalment modernista: oposa la poesia retòrica de laboratori a la que troba expandida per la natura com un ideal. La visió de la pròpia natura també és modernista: noms sonors, exòtics, referències d'herois medievals, grecs, etc. De tota manera la seva característica ironia combat inconscientment la fantasia modernista.

La ironia es convertirà en un tret distintiu que marcarà la separació entre el Carner modernista i el noucentista. Significa un fre del sentiment, un element termperador dels esgarips decadents i les visions falsament dantesques o paradisíaques del mdoernisme.

CARNER NOUCENTISTA

Carner es convertí, juntament amb Fabra, Ors i Prat, en un desl pilars del projecte noucentista caracteritzat pel binomi cultura-política.

"Els fruits saborosos" (1906). És la primera formulació pràctica de l'estètica noucentista. Són 18 poemes a través dels quals dibuixa els éssers humans (concretament les dones) a partir de la seva evolució al llarg dels anys (infantesa, maduresa i vellesa) i en estreta relació amb els fruits i les estacions de l'any, com un paral.lelisme. Carner canta a un jardí idíl.lic a partir del qual s'interroga sobre el sentit de la vida. Juga amb la perfecció formal i amb la retòrica. Hi ha ironia i exalta els valors morals de la burgesia: la família, els fills, la feina, l'ordre, la religió. (trets noucentistes).

"Auques i ventalls".(1914) Recull d'humor civil (urbà, amb personatges de ciutat), amb aspectes crítics de la societat barcelonina. És un tribut a la tradició de l'auca.


"LA PARAULA EN EL VENT" (1914).

Introducció. Carner es sentia vinculat a un projecte polític i cultural basat en la modernització cultural del país, començant per la llengua. De tota manera la seva vinculació amb el projecte noucentista no significa que acceptés tots els seus postulats, de manera que si entre 1906 i 1911 escriu algun text noucentiste cada cop es mostra més procliu a l'objectivització, a perfilar un discurs independent.

Era catòlic, nacionalista, fabrià.

Creu que l'ofici de poeta s'ha d'exercir des de la llibertat estètica individual, per tant llegir aquest llibre sota un prisma noucentista seria fer-ne una lectura reduccionista. Rebutja els dogmatismes i no s'apunta a cap corrent estètica dominant.

Concepció poètica. La seva poesia es basa en dos valors antitètics: "paraula viva" - "arbitrarietat". És a dir, una espontaneïtat sota control. La creació poètica és el resultat de la lluita entre aquests contraris.

Innovacions. Aporta canvis a la lírica catalana

  • Abandona la retòrica ampul.losa de la poesia pseudoromàntica anterior, encallada en un discurs amorós a cavall entre la inversemblança i la crusileria.

  • La ironia. Element distancioador de la poesia dominant que li permet trobar una veu poètica pròpia.

Pròleg. Ens indica que estem davant un llibre de poesia amorosa però amb un to de desencís: "Història planyívola d'amor". És l'inici de la poesia amorosa moderna en català.

Títol. Reprodueix un vers de Petrarca significant, potser que aquesta paraula és el suport d'una realitat amorosa sempre canviant, fugissera. I expressa el seu temor a que el poemari sigui tant poc durador com l'amor. Però ja hem vist en l'ultim poema del llibre que una vegada marxen les dones de l'amor poc durador, la paraula dita pren una significació que se situa més enllà de la paraula en el vent: "i la paraula és dita com si es digués a ulls closos".

Concepte de l'amor. En tot el recull s'endevina un canvi del concepte amorós que desenvolupà en el llibre "Verger de les galanies". El poeta és encara un home enamorat però ha descobert que l'amor no és un sentiment del qual cal gaudir a tothora, sinó que partint del fet que la felicitat perpètua no existeix i que la follia confont els sentits, cal acostar l'amor a la raó per fer-lo més humà.

És un amor que ha abandonat l'etapa jovenívola d'irrealisme, toca més de peus a terra. Per això evoca els amors perduts, la complexitat de l'amor i de la dona. Ja no es tracta d'un amor apassionat, boig, irreflexiu, sinó que és un amor més madur, més reflexiu.

Característiques.

  • Insitència en la mentida com a ingredient de l'amor, de la dona.

  • Diferents estats emocionals: de la joia a la melangia fins el desencís amarg.

  • Tot el llibre és un teoria de l'amor, tots els seus registres: enamoriscament, refús, dubte, inseguretat, jurament traït, l'amor que mata, el comiat, l'oblit.

  • Sentiments contradictoris, entre passió i orgull, entre enamoriscament i temença d'una traïció amorosa, que donen un aire de tristesa a l'obra.

  • Presència de la ironia.

  • Forma: canço, sonet, romanç, epigrama.

Influències.

  • Simbolisme francès

  • Modulació formal italiana

  • Subjectivisme anglès.

El llibre consta de 65 poemes, 14 dels quals van ser donats a conèixer per l'autor formant 4 grups:

  • "Tardania". Està format pels poemes: "A un amic"(5), "L'eterna" (La inmortal" 64), La més alta (28), "La prova", "Hora romàntica".

  • "Cançons per ésser dançades". Format pels poemes: "La canço de les flors" (Cançó florida 7), "Cançó de la instància amorosa" (16), "Cançó de l'amor i son comiat" (33).

  • "Viatge a Anglaterra". Foramt per: "Infidelitat" (32), Qui és mai voltat de rar gent novella? (en terra estranya 19), "Un dia més" (34), "Fidelitat" (la lidelitat del pelegrí 13).

  • "La paraula vers Déu". Format per: "Divendres sant" (3), "L'arç" (8), "Suavitat d'olor" (12), "El viatge" (6), "Senyor, quan jo pecava".

El grup de poemes referit a Anglaterra confirma que l'any 1913 Carner fa fer el seu primer viatge a Europa. El poemari ressegueix el trajecte de Carner per unes quantes ciutats que figuren al peu d'alguns poemes. Presenten elements biogràfics. El darrer poema "Fidelitat" és una pregària en la qual el pelegrí-enamorat, fidel en el seu amor, invoca (mitjançant apariats) les verges de ciutats del seu recorregut. A l'apariat final demana a la patrona de Barcelona que atorgui fe a l'estimada.

El grup de poemes titulats "La paraula vers Déu" els va escriure al poc de tornar d'Anglaterra.En aquests sonets plana el penediment per un amor estèril. Adreça el penediment a Déu.

Jo poètic. No és Carner.

Aquests poemes no són el resultat de la introspecció d'un jo poètic desenganyat que malda per explicar i aixì superar la seva experiència amorosa. És a dir no és el mateix Carner qui ha patit el que explica. Carner es caracteritza per la seva extraordinària capacitat d'objectivització, és a dir, es distancia de l'experiència a través de la poesia. S'han de llegir com un conjunt de veus que objectiven diversos moments d'una experiència amorosa entesa en un sentit universal. No podem trobar-hi un fil argumental, no és un sentiment amorós d'una sola persona que manté una evolució linial, sinó que ens trobem davant moltes històries d'amor (amb diferents veus). Ens trobem davant una de les qualitats més distintives de Carner: la seva extraordinaria capacitat de de transformar-se en moltes veus.

Estructura.

S'ordenan seguint el cicle estacional (com en altres llibres de l'autor). Va de primavera a primavera i aquest model de composició implica dos factors:

  • Consciència de la inexorabilitat del pas del temps.

  • Confiança en l'eterna renovació del cicle de la vida.

Els poemes es poden agrupar en 3 blocs:

  • 1.- Primavera-estiu. Comprèn els poemas 2-20. Abunden les al.lusions a la primavera, i paral.lelament, a la ilusió i a l'exaltació de l'amor. Però tot tenyit de presagis d'acabament i desencís. Cap al final del grup (poema 16) apareixen referències a l'estiu.


  • 2.- Tardor-hivern. Comprèn els poemes 21-54. Referències a la tardor, a l'amor en les acaballes, al desengany i al dolor. Aquests sentiments van evolucionant de manera ascendent fins al poema 45 ("Desolació"), on tot sembla indicar que s'arriba a una mena de clímax. El final d'aquest grup coincideix amb diverses al.lusions a l'hivern, que no és, però sinònim de mort o desesperança, sinó anunci de renovació de la nova primavera.

  • 3.- Primavera. Comprèn els poemes 55-64. Referències al retorn de la primavera i de l'esperança, al renéixer de la fe en l'amor, una fe que era es reconeix mudable i que és personificada amb la "il.usió immortal" del penúltim poema.

Dintre de l'estructura tancada del llibre, el primer poema fa la funció d'introducció i el darrer d'epíleg.

  • Primer poema. "Veu de recança". Té molta importància en l'estructura de l'obra.Dóna la clau que permetrà al lector transitar pel conjunt del llibre. El títol ja ens situa en el context d'un jo poètic que, al final d'una determinada trajectòria afectiva, i manifestament desencisat, invoca l'amor, es pregunta on deu ser i finalment, s'encomana a ell des de l'angoixa del seu present desolat.

  • Penúltim poema "La immortal". Tanca el darrer bloc estacional amb un retorn a l'esperança i a la fe en l'amor, del qual ara se'n coneix l'essència: és mudable i es renova cíclicament, con la il.lusió (immortal) en el cor dels homes.

  • Ültim poema. "Mitjanit". Fa la funció d'epíleg, de comentari finalque condiciona la interpretació del conjunt. És una desfilada de les dones que han anat apareixent en tots els poemes. Està escrit en versos alexandrins cesurats i a la primera estrofa ja anuncia la desfilada de les dones. Un cop han sortit de l'escenari "la paraula s'apaivaga", el cant cessa i el parlant tanca el poema i el llibre: "Ara hem quedat els homes i podem ser amics". Les dones que signifiquen l'amor fugisser, han marxar i ara la paraula que en un principi s'enduia el vent, queda fixada.

Podem relacionar l'estructura estacional amb una determina trajectòria afectiva: il.lusió-desencís-reneixement de la il.lusió perduda. Tot i això no cal cercar un fil conductor. Per molt que el pròleg anunci una història planyívola d'amor, aquesta història no és en cap cas el fil conductor que uneix un poema amb el següent. Ja hem dit que es tracta de poemes viscuts per diferents veus que ens mostren tots els estats de l'amor.

PAUTES PER LLEGIR EL LLIBRE

SOBRE L'ESTRUCTURA

PRIMAVERA-ESTIU Timidesa i esperança del poeta contraposada a la crueltat i indiferència de la dona.- Solitud, allunyament del poeta.

"VEU DE RECANÇA"

1.- El primer poema "Veu de recança" té la funció d'oferir al lector una clau de lectura per continuar llegint la resta de poemes.

Ens situa en el context d'un jo poètic que, al final d'una determinada trajectòria afectiva o vital "las de la ruta" i manifestament desencisat "sa via és descohortada", es disposa a descabdellar, des de l'assoliment d'una certa saviesa, els records de la seva experiència amorosa.

2.- "les amors" o "dolsces amigues". Aquest plural ens fa pensar que al llarg del llibre apareixeran diverses històries, és a dir, que el jo poètic s'anirà transformant i ens anirà parlant per boca de moltes veus, i no pas a través d'una de sola.

3.


- "la serena de la tarda", "la posta violeta". Referències temporals amb valor simbòlic que podem relacionar amb l'etapa vital del jo poètic: la maduresa. La tarda és un moment del dia que relacionem amb la maduresa o inclús l'inici de la vellesa . Igualment el color violeta té el mateix significat. Estableix un paral.lelisme entre el moment del dia que apareix en el seu poema i l'edat del jo poètic.

"CANÇÓ DE L'AMOR MATINER"

A diferència del primer poema ens situem al matí i el to del poema és més positiu. Ens parala des de l'alegria del passat. Ens recorda, el jo poètic, el seu primer amor quan encara era un infant. El poema comença amb un apariat que es repetirà en forma de tonada al final de cada estrofa. A més a més hi ha 5 estrofes de 6 versos cadascuna i rima consonant encadenada. La rima dels veros senars és femenina i la desl veros parells és masculina.

Les dues primeres estrofes ens trasladen al pasat del jo poètic (els verbs estan conjugats en aquest temps) per explicar-nos les sensacions que li produïren l'arribada de l'amor, al qual personifica en el pronom "Ell".

Les dues darreres estrofes presenten un to més negatiu. Hi veiem present el to de desencís que serà present a tot el llibre. Ens parala des de l'angoixa del present. De sobte el jo poètic ha tornat al present (verbs conjugats en aquest temps, excepte la tonada) i des de la seva saviesa adquirida a través dels anys (ja hem dit al pròleg que el tema de l'amor es toca des de'una percepció madura, no és un amor adolescent) ens explica totes aquestes sensacions positives que teníem se'ns converitran en negatives, l'amor ens farà sofrir . Aquest sofriment ve recolzat pels termes "angoixa", "plorant" i per elements de la natura relacionats amb l'hivern "neu" i "fred"

Formalement es tracta d'una cançó, representativa juntament amb els romanços de la línia popular del llibre i contraposada a una altra línia més culta basada en sonets.

"DIVENDRES SANT"

Aquest poema va ser publicat en el grup anomenat "paraula vers Déu". El va escriure després del seu important viatge a Anglaterra.

Aquest poema trenca la narració linial dels dos primers poemes i fa impossible la recerca d'un fil argumental que faci evolucionar la històrica d'amor.

És un sonet on plana el penediment per un amor estéril i dirigeix aquest penediment vers Déu.

Estructura:

  • 1ª part.Els 2 quartets. Comença amb una invocació a Déu situada en el present on reconeix en un to pessimista recolzat per la presència de la nit, tots els pecats del present (avui) i del futur. Aquests pecats els relaciona amb la crucifixió de Crist (corona d'espines)

  • 2ª part. Format pels dos tercets. Després d'haver reconegut els seus pecats ara demana perdó seguint una mica l'estil d'una oració religiosa. Són una imatge de la crucifixió de Crist ja apuntada en el primer quartet, tot recolzat per un to pessimista i trist representat per mots com ( vils, fines, vespertines, obscurs, sang. El perdó del primer tercet comença en majúscula però el del segon no, això a nivell estructural significa que no es pot dividir, formen part d'una mateix bloc del poema.

El jo poètic es dol d'un desengany amorós i ho fa en un divendres sant. Això li produeix remodridments perquè ho relaciona amb el sufriment de crist quan va ser crucificat . Per això li deman perdó per estar preocupat per un afer humà quan ell sí havia patit de debò.


Sonet de versos al.lexandrins.

  • 1er. Quartet. Rima consonant encadenada (ABAB) amb alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els veros parells.

  • 2on. Quartet. Rima consonant creuada (ABBA) amb alternança de rima masculina en els veros senars i femenina en els parells.

  • 1er. Tercet. Rima consonant CDD. Rima femenina en els versos 2 i 3 i masculina en el primer vers.

  • 2on. Tercet. Rima consonant CCD Rima masculina veros 1 i 2 . Rima femenina vers 3.

"RELAPSE"

Tema: la solitud és un dels consols de l'amant penedit i s'oposa a la mundianitat de la relació amorosa.

És un sonet format per versos endecasíl.labs:

  • 1er quartet. Rima consonant encadenada (ABAB) amb alternança de rima femenina en els veros parells i rima masculina en els versos senars.

  • 2on. Quartet. Rima consonant encadenada (ABAB) amb alternança de rima femenina en els versos senars i rima masculina en els parells.

  • 1er.tercet. Rima consonant (CCD) amb rima femenina en els dos primers versos i masculina en l'últim

  • 2on. Tercert. Rima consonant (EED) amb rima femenian en els veros 1 i 2 i masculina en el darrer.

Tot plegat és una personificació de l'amor, un amor que li fa mal i vol que marxi i el deixi sol.

1er. Quartet.Ens situa en el passat quan demanava a l'amor (personificació) que no el torturés però tot fou inútil perquè s'acompliren els presagis del primer poema del llibre quan avisa que després de la felicitat vindarà la tristor i l'angoixa.

2on. Quarte. Sap que l'amor s'acabarà i per ell axiò és una lliberació. No vol patir ,i inclús li prega que marxi . La solitud serà l'antítesi de l'amor però per ell és preferible.

1er. Tercet. Compara el sufriment amorós que ell encara pateix amb una imatge d'un vell malalt que camina fatigosament per un camí. Això ens indica que l'amor encara no l'ha abandonat. Aquesta sensació la confirma el 2on. Tercet quan ens explica que tot el sufriment és a causa d'una dona que el fa emmalaltir (com el vell del 1er tercet) i no el guareix de l'única manera que podria fer-ho: marxant i deixar-lo en solitud.

"EL VIATGE"

publicat en el grup "paraula vers Déu". Té la amteixa unitat temàtica que "Divendres Sant". Penedit, el jo poètic, d'una relació amorosa decebedora vol fugir de matinada. Però se n'adona que per tot on vagi estarà Déu guiant-lo com aúnica llum vertadera del món i ell, com un infant, es deixerà guiar per l'únic que no el deceberà mai.

Sonet de versos decasíl.labs.

"CANÇÓ FLORIDA"

Romanç compost de tres estrofes de vuit versos heptasíl.labs cadascuna, amb rima asonant en els versos parells i els senars lliures de rima.

1ª estrofa. El jo poètic ens situa al principi de la primavera , indicat per la referència temporal : març, i relaciona aquesta estació amb el desvetllament de l'amor mitjançant una anàfora en els versos 2 i 3. Es pregunta si tota l'eclosió de les flors i les llavors anirà acompanyada amb l'amor de la seva estimada.

2 estrofa. Comença amb una preposició adversativa que encapçala dos versos que contradiuen l'esperança manifestada en els dos darrers versos de l'estrofa anterior. En el tercer vers, però, recupera els ànims i decideix esperar l'arribada de l'estiu (amb tot de referències a aquesta estació, calor, olor, insectes esvalotats). L'acaba amb una interrogació retòrica que manifesta l'esperança de trobar l'amor quan les flors ja estiguin completes del tot.

3 estrofa. Comença amb una referència temporal marcada pel vent que torna. Arriba una altra estació sense que l'amor faci acte de presència, referències a l'hivern. El jo poètic, però no perd l'esperança i torna a demanar l'amor de l'estimada.

"L'ARÇ"

Sonet format per versos decasíl.labs:

  • 1er. Quartet. Rima consonant encadenada. Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells. (ABAB)

  • 2on. Quartet. Rima consonant encadenada. Alternança de rima femenina en versos senars i masculina en parells.

  • 1er. Tercet. Rima consonant. (CDC) femenina en els versos 1 i 3 i masculina en 2

  • 2on. Tercet. Rima consonant (DCD) masculina en el versos 1 i 3 i femenina en el 2.

Poema publicat amb el grup "Paraula vers Déu".

El jo poètic és conscient que després de la felicitat amorosa ve el desencís i el sofriment però ell es queixe de no haver pogut experimentar mai aquest desencís perquè no li ha arribat l'amor.

Títol. L'arç és un arbust espinós que el poeta compara amb l'amor. Qaun l'arç floreix equival a la felicitat de l'amor, quan només li queda l'espina equival a la sofrença amorosa.

1er. Quartet. Ens situa en la primavera. Tenim una referència temporal: el mes d'abril i una referència de la natura: l'arç floreix. Quan la natura esclata el jo poètic es troba sol , sense estimada i trist. (rancuniós). Es produeix una antítesi entre l'estat de la natura (eclosió, felicitat) i l'estat del jo poètic (rancúnia, solitud).

2on. Quartet. L'esplendor de l'arç fa més evident l'agonia del poeta. Ja preferiria ell plànyers de laf erida de l'amor abasn que patir l'angoixa que té. No hi ha amor sense una mica de patiment.

1er. Tercet. Qui ha viscut les mels de l'amor (beatitud complida), té el consol de plorar quan arriba el sofriment. Ell però no ha viscut ni una cosa ni l'altra.

2on. Tercet. El primer vers enllaça amb l'últim del primer tercet i ens indica que viu per esperar l'amor. Acte seguit impreca a Déu que li concedixi el do: l'amor i el sufriment,(mitjançant la metàfora ferida i flor).

"LA MÀ IMPERIOSA"

Sonet format per versos dodecasíl.abs amb censura.

  • 1er. Quartet. Rima consonant creuada (ABBA) Alternança de rima femenina en el versos senars i rima masculina en els veros parells.

  • 2on. Quartet. Rima consonant creuada . Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells.

  • 1er. Tercet. Rima consonant. Femenina en els versos 1 i 2 i masculina en el 3.

  • 3er. Quartet. Rima consonant. Femenina versos 1 i 2 i masculina en el vers 3.

Tema: Plasma la crueldat de la dona i la seva indiferència vers el jo poètic, el qual pateix inseguretat.

1er quartet. S'estableix una antítesi temporal entre l'ahir (de mon antic destí) i l'avui. Ahir el jo poètic està lliure de pecat. Avui per culpa de la dona representada per "aquella mà", les coses han canviat i se sent pecador.

2on. Quartet. Expressa la inseguretat que produeix l'amor en el jo poètic. L'enamorat és conscient dels extrems que composen l'amor expressats mitjançant antítesis (gràcies infantívoles/horrors nefandes), (bé/mal) i dubte sobre quin camí escollirà demà, una altra referència temporal.

1er. Tercet. Expressa en tota la seva cruesa la poca fe que té en l'estimada, representada per la mà divina (dura i llunyana) . Una mà a la qual ell atribueix l'adjectiu de divina però ràpidament el contraposa , en un joc més de contradiccions, a "dura i llunyana". Acaba el darrer vers desitjant el perdó (mitjançant un "si" condicional), com ent als altres poemes, pels seus pecats comesos i mitjançant un encabalgament ens situem al

2on. Tercet. Acaba l'encabalgament anterior i atribueix el perdó potser aconseguit a un àngel invicte (potser Déu, l'àngel de la guàrdia?) que és conscient que els seus pecats han estat comesos per la mala influència de la dona.

BLOC TARDOR-HIVERN

Actitud escèptica i distanciada expressada sovint amb ironia.

"RECORDANÇA DE LA TARDOR"

Sonet format per versos decasíl.labs.

  • 1er. Quartet. Rima consonant encadenada (ABAB). Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells

  • 2on. Quartet. Rima consonant encadenada. Alternança de rima femenina versos senars i masculina versos parells.

  • 1er. Tercet. Rima consonant CDD. Femenina vers 1 i masculina versos 2 i 3

  • 2on. Tercet. Rima consonant CCD. Femenina versos 1 i 2 i masculina vers 3.

El jo poètic situat ja en la maduresa recorda un amor antic.

1er. Quartet. Comença amb el verb plou que acompanyat de la tardor que forma part del títol, podria semblar una evocació de moments tristos. Però el resultat és el contrari: els adjectius i les referències positives abunden en la descripció d'aquest dia de pluja perquè és un record de la primavera.("alegra, jovençana, rosa, blanca, bella clariana, blau...")

2on. Quartet. Reconeix que l'alegria que traspua el primer quartet ell l'ha viscuda i encara la recorda però no ja amb el dolor primerenc d ela separació sinó d'una manera més tendre i suau.

1er i 2on. Tercet són ja un record concret del temps passat, amb una clara referència a la primavera (mes d'abril)

"DESCREENÇA"

Poema format per quatre estrofes:

  • 1er. Quartet. Rima consonant encadenada (ABAB). Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells.

  • 2on. Quartet. La mateixa rima.

  • 3er. Quartet. Rima consonant encadenanda (CDCD). Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells.

  • Apariat. Rima consonant EE. Versos femenins.

El primer quartet serveix perquè el jo poètic ens expliqui que podria haver continuat tenint paciència i esperar l'arribada de l'amor, però que tot seria en debades.

El segon quartet ens mostra la mobilitat de l'amor, aquí comparat amb el vent iq ue ni hi ha res que l'home pugui fer per tenir-lo.

El tercet quartet ja ens mostra la crueldat d el'amor: no entén de lleis, és cec, verinós i problemàtic.

L'apariat conclou amb una sentència, una conclusió a la que el jo poètic arriba arran de la definició que ha ant fent de l'amor: Només troba l'amor qui no se'l mereix.


NÚVOL FI DE SETEMBRE

Sonet format per versos decasíl.labs.

Els dos quartets tenen rima consonant encadenada (ABAB). Alternança de rima femenina en els versos senars i masculina en els parells.

El primer tercet té rima consonant (CCD). Els veros 1-2 femenina i el vers 3 masculina.

El segon tercet té rima consonant (AAD). Femenian en els versos 1-2 i masculina en els vers 3.

El primer quartet ens situa en el mes de setembre, clara referència a la tardor, i el compara al sentiment de tristesa que omple el jo poètic. La presència del núvol i de la pluja ens podria referir també a la primavera però el sentiment de tristesa abans esmentat ens condueix vers la tardor.

El poeta es dirigeix al núvol, per extenció a la tardor) com a element que minva la seva agitació per haver perdut l'amor. No cal desesperar-se, només restar fidel al nostre sentiment.

En el primer tercet, mitjançant interrogacions retòriques, el jo poètic torna al tema de la resignació, a la inutilitat de deixar-se endur per la fúria i eld esengany.. L'amor ens ha desenganyat però hem de continuar endavant i aconseguir la pau. Fúri/pau (elements antitètics) que ens mostren el camí a no seguir i el camí ideal.

El darrer tercet és una altra imprecació al núvol, a la tardor, per aconseguir retrobar la pau que el desengany amorós ens ha pres.

"SENTÈNCIA".

Poema format per dos apariats amb rima consonant encadenada ABAB.

És ple d'escepticisme i d'ironia.

Comenta la impossibilitat de creure en la paraula d'una dona, és a dir en l'amor. Traspua amargura per l'abandó o la mentida femenina.

"EL BANC"

Poema compost de 5 estrofes de 4 versos cadascuna. Versos heptasíl.labs amb rima consonant.

Des de la solitud el jo poètic recorda l'amor passatque ell relaciona amb el banc que dóna títol al poema.

En el 1er. Quartet ja ens apunta clarament el seu estat de solitud, reforçat per adjectius negatius i obscurs: "bruna, temerós, ombra". Reconeix que ell conegué l'amor (l'amant fortuna).

Segon quartet. Mostra les dues cares de l'amor mitjançant l'antítesi plaer/marriment. Renuncia a establir límits perquè l'amor és mòbil com el vent, és inabastable. Comparació de l'amor abm les flors que el vent s'emporta.

3er. Quartet. Apareix per priemra vegada, des del títol, el banc com a símbol de l'amor i del passat. El contraposa a la solitud present (hora llarga i bruna).

4art. Quartet. Defineix el banc i per extensió l'amor. És una descripció negativa, feta des del desengay i la solitud. Recolzada pels adjectius (dolorós, planyent, pàl.lid)

5è. Quartet. Antítesi entre els dos primers versos referits al passat, al'amor alegra i els dos darrers que fan referència al decebedor present representat pel banc (únic element que queda del seu amor).


"ACABAMENTS"

Sonet format per versos decasíl.labs. Rima cosnonant encadenada.

Tema: contraposició entre la fidelitat del poeta i la infidelitat o crueldat de la dona estimada. Aquest fet fa que el jo poètic demani la mort.

1er. Quartet. Una vegada exhaurida la passió amorosa, la dona l'abandona, fet representat per la imatge del raig d'aigua que brota. El jo poètic ens fa un resum de la seva situació de solitud i a partir d'aquí fa una representació dels dos amants en dos elements de la naturalesa.

2on. Quartet. La fe del jo poètic, la seva estimació està ben arrelada i la compara amb els rostolls, les tiges que quedn arrelades al camp un cop feta la sega.

1er. Tercet. . Es contraposa a l'anterior. Aquest es refereis a la don i li atorga un caràcter volàtil, impacient. La dona no resiteix i marxa ("vol efímer, boll fuig,). El darrer vers torna a fer menció del rostoll, l'home, que tot i estar ferit, trist, resisteix.

2on. Tercet. La resistència del rostoll ens és explicitada aquí mitjançant un encabalcament que uneix el darrer vers del 1er. Tercer i el primer del 2on. Tercet. Tot i restar fidel ha perdut l'esperança de tornar a ser feliç i per això prefereix morir.

Veiem que com a diferenciació amb els poemes de la primavera-estiu, aquí el poeta ha perdut l'esperança de , o bé aconseguir l'amor, o recuperar el que havia tingut. Demostra una actitud escèptic, distanciada. No demostra la passió dels primers poemes, l'alegria de set tocat per la gràcia divina de l'amor.

RETORNA A LA PRIMAVERA

Il.usió pel retorn de la primavera i de l'esperança. Renéixer de la fe en l'amor, però ara és una fe mudable.

"MARÇ"

Poema compost de 3 estrofes amb número de versos desiguals. Rimen de dos en dos (versos dístics) i tots tenen rima masculina. Els versos senars són pentasíl.labs i els parells bisíl.labs.

Tot el poema és una invocació al retorn de la primavera, a la impaciència que sent el jo poètic perquè torni.

"CANT DE MARÇ"

Poema compost de 6 estrofes (quartets) formades per decasíl.labs.

Podem dividir el poema en dos apartats:

  • 1ª part. Formada per les tres primeres estrofes. El jo poètic explica que els antics mals d'amor són història passada. Resten en la seva memòria, encara els plora però el dolor s'ha mitigat bastant. Diguem que el jo poètic ha superat el mal d'amors.

  • 2ª part. Les 3 darreres estrofes. L'amor ("Ell"), demostra al jo poètic que no s'ha desempellegat d'ell i per provar-li es presenta renovat en aquesta nova primavera introduïda pel mes de març referenciat al títol. La solitud i la tristesa es converteix novament en fantasies, cants, Esperança, remarcada amb la primera lletra en majúscula. Aquesta nova primavera retorna l'esperança al jo poètic. Per ell les dones que coneixerà i estimarà són encara desconegudes però li aporten felicitat.

"L'OBLIT"

Poema format per 3 estrofes (quartets) amb versos heptasíl.labs amb rima consonant encadenada.

El títol ja ens indica quin serà el tema del poema: L'oblit. Però ara no es tracta de l'oblit de l'amor que tant demanava el jom poètic en els poemes anterior quan volia oblida la crueldat de l'estimada: ara es tracta d'oblidar precisament el dolor, el desengany i el poeta és conscient ( ho diu en els dos últims versos) que tornarà a enarmorar-se, està preparat per fer-ho. Compara l'amor que tant el desplaïa anteriorment amb el perfum de les flors que mensypreava.

"EL DO INCONEGUT"

El poema està format per una sola estrofa en la qual ens planteja un nou enamorament (els ulls se m'encenen). El jo poètic, però, no té clar si es tracta d'un record del passat i un nou amor. Mitjançant interrogacions retòriques es pregunta reiteradament sobre aquest aspecte: abans o ara?. Finalitza amb una menció de la primavera (retorn de l'amor).

"INFIDELITAT"

Sonet format per versos decasíl.labs. Alternança de rimes femenisnes i masculines.

Tema: El jo poètic és infidel al seu dolor, a la deseperança. Vol una nova oportunitat d'estimar.

1er. Quartet. Comença amb una imprecació a l'esperança (majúscules) i la considera una amiga del passat. Torna a veure-la com una cosa positiva. Està cansat de patir i vol refurgiar-se altra vegada en ella.

2on. Quartet. Mitjançant interrogacions retòriques intenta justificar el seu canvi d'actitud. Tot canvia; elemants de la natura, la gent, el temps. Per què no podria fer-ho ell?.

1er. Tercet. La gent s'estima i ell vol abandonar el seu dolr (antítsi dolor /gent amant-se). És una lluita entre dues situacions: l'abans marcat pel dolor i el present de la nova primavera que comporta el nou amor.

"LA IMMORTAL"

Sonet.

Tanca el darrer bloc estacional amb un retorn a l'esperança i a la fe en l'amor del qual ara coneix l'essència: és mudable i es renova constantment, com la il.lusió en el cor dels homes. Aquesta renovació constant li ofereix el caràcter d'immortal. Aquesta il.usió perduda, reneix de les seves pròpies cendres per tal que la vida dels homes valgui la pena ser viscuda.

EPÍLEG

"MITJANIT"

La funció d'quest poema és semblant a la d'un epíleg, és una mena de comentari final, fora d el'estructura del recull.

Totes les dones que han aparegut a tots els poemes comencen a desfilar per marxar del llibre. Són les dames de l'amor poc durador. Una vegada han marxat la paraula dita no se l'emporta el vent, resta entre nosaltres ("es diu a ulls closos"), i el jo poètic tanca el poema i el llibre"ara hem quedat els homes i podem ésser amics". En certa manera aquest vers condiciona tot el llibre i sobretot el darrer apartat del retorn de la primavera perquè sembla que el jo poètic es reconcilia amb l'amor, vol tornar a tenir esperança, però amb aquest vers sembla tot el cotnrari. Continua malfiant-se de les dones, de la seva escassa capacitat d'estimar i decideix fer-les fora de la seva vida. Sembla l'únic camí encertat que deuen seguir tots els homes si volen ser feliços: prescindir de les dones i l'amor.


EL CICLE DE LES ESTACIONS.

Les quatre estacions de l'any van paral.leles a les etapes de la vida.

  • Primavera - Naixement

  • Estiu - Plenitud

  • Tardor - Descadència

  • Hivern - Mort i renaixement, per tal que el cicle pugui continuar el seu camí inaturable.

Aquest cicle de les estacions constitueix l'element ordenador en molts reculls de Carner.

L'adopció d'aquest cicle estacional té connotacions morals en la mesura que suposa l'adopció del calendari litúrgic i de la ideologia cristiana que es nodreix amb el seu cicle universal de mort i resurrecció.

1.- Anotar les referències temporals que apareixen en el poema per poder desxifrar a quina estació equivalen i per tant a quin moment emocional del jo poètic.

2.- Comprobar el temps verbal (passat- present).

3.- Fixar-se en l'adjectivació (pessimista-positiva).

4.- Fixar-se si parla de l'amor com una esperança (primavera-estiu), com un desencís, dins una postura allunyada i escèptica, (tardor) o com una esperança renovada (tardor). És el començament d'un nou cicle estacional que confereix a l'amor, igual que ales estacions, el seu caràcter immortal. Apareix, es marceix i reneix d'entre les seves cendres.

LA CANÇÓ CARNERIANA.

És una composició lírica de caràcter bàsicament amorós qua antigament solia ser cantada i acostuma a anar acompanyada d'una melodia.

  • Cançó popular. Mètrica i estrofes lliures.

  • Cançó culte. D'origen provençal trobadoresc. Versos decasíl.labs o combinacions de decasíl.labs i altres metres (hexasíl.labs, tetrasíl.labs, etc.).

EL VERS MÉS UTILITZAT és el decasíl.lab. El segueixen l'heptasíl.lab, l'alexandrí. L'octosíl.lab i el pentasíl.lab.

Algunes cançons tenen en una mateixa estrofa, versos de diferents mesures. S'anomenen anisosil.lábica.. Els molts casos tenen rimes unisonants, és a dir, repeteixen la mateixa rima en tota la cançó.(poema 33).

El fet de ser cantades fa que presentin alguna tonada que es repeteix en les diferents estrofes. És un fet característic de la poesia popular que ens recorda el seu lligam amb la música.

EL SONET

Composició mètrica que consta de 14 versos decasíl.labs distribuïts en 2 quartets i 2 tercets. Les rimes acostumen a ser ABAB,ABAB ó ABBA ABBA pels quartets i CDE CDE o CDC DCD pels tercets.

Carnet va posar de moda el sonet que havia estat molt de temps en desús.

Té una variant anglesa formada per 4 quartets i un apariat final.

EL ROMAÇ

Composició poètic d'origen popular que cosnta d'un nombre indeterminat de versos, tots del mateix nombre de síl.labes (normalment de 7 ), desl quals només rimen, en assonància, els parells, mentre els senars queden lliures de rima.

L'EPIGRAMA

Composició literària que consisteix en un pensament expressat amb brevetat i agudesa, en vers o en prosa, molt sovint de caràcter satíric o irònic.

1

14