Normativa constitucional espanyola i Dret Administratiu

Constitución española de 1978. Actos administrativos. Garantias jurisdiccionales. Derechos de los Ciudadanos. Organización Municipal. Oposiciones. Junta de Gobierno. Procedimientos. Nombramientos. Plazas. Principios. Solicitud de persona interesada

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 74 páginas
publicidad
publicidad

Tema 1. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura, contingut i principis generals. Els drets fonamentals i les llibertats públiques. Els deures dels ciutadans.

1.1. La Constitució Espanyola de 1978. Estructura, contingut i principis generals.

La primera legislatura de les Corts Generals va adoptar la decisió d'elaborar una constitució, per a la qual cosa es va constituir, al Congrés dels Diputats, una ponència encarregada de redactar l'Avantprojecte de constitució. Quan les dues cambres el van aprovar, va ser sotmesa a referèndum el dia 6 de desembre de 1978 i sancionada pel rei el dia 27 del mateix mes. Aquesta Constitució s'acostuma a qualificar d'inconcreta i d'ambigua, la qual cosa és deguda al fet que va ser fruit del consens de les diverses forces parlamentàries que van participar en la redacció.

En quan a l'estructura i el contingut podem dir que aquesta està organitzada sistemàticament de la manera següent:

  • Un preàmbul: On es recull l'exposició de motius que impulsen la norma constitucional i els objectius que amb ella es pretenen aconseguir.

  • Una part dogmàtica: On està integrada la part més important de la Constitució; el Títol Preliminar i el Títol primer. Ambdós contenen el conjunt de principis generals de l'ordenament jurídic, polític i territorial de l'Estat.

  • Una part orgànica: Que abarca des del Títol II al Títol X (169 articles), on s'integren els límits màxims i mínims d'actuació dels tres poders de l'Estat i del conjunt de les institucions que el comprenen. Aquests, recullen tots els articles referits a una mateixa matèria i estan dividits, a la vegada, en capítols i en seccions. El contingut dels diferents títols d'aquesta part és el següent:

  • Títol II: conté articles dedicats a la regulació de la Corona.

  • Títol III: recull articles dedicats a la composició i funcionament de les Corts Generals.

  • Títol IV: recull articles dedicats a la regulació del Govern i de l'Administració.

  • Títol V: conté articles que regulen les relacions entre el Govern i les Corts Generals.

  • Títol VI: dedicat al Poder Judicial.

  • Títol VII: conté articles dedicats a les directrius constitucionals que regulen la Hisenda Pública i l'economia del sector públic.

  • Títol VIII: recull tot el relatiu a l'organització territorial de l'Estat.

  • Títol IX: dedicat a la composició, funcions i competències del Tribunal Constitucional (TC).

  • Títol X: recull articles dedicats a la regulació dels procediments de reforma constitucional.

  • Quatre disposicions addicionals

  • Nou disposicions transitòries

  • Un disposició derogatòria

  • Un disposició final

En quan als principis generals podem dir que els nou primers articles de la Constitució Espanyola (CE) contenen una fórmula de política general; és a dir, enuncien una sèrie de valors i principis que han d'impregnar tota la Constitució, l'organització política, l'ordenament jurídic i l'activitat concreta de l'Estat. Aquests principis es distingeixen de la següent manera:

  • Principis que conformen la definició teòrica de l'Estat i valors que informen:

  • Espanya es constitueix en un estat social i democràtic de dret que propugna la llibertat, la justícia i el pluralisme polític (article 1.1)

  • Principis d'organització política:

    • Sobirania popular i monarquia parlamentària com a forma de govern (article 1.2 i 1.3);

    • Unitat de la nació espanyola, autonomia de les regions i nacionalitats i solidaritat entre totes (article 2);

    • Llengua oficial de l'Estat i de les comunitats autònomes (article 3);

    • Bandera d'Espanya i de les comunitats autònomes (article 4); capital de l'Estat (article 5);

    • Funcions i organització dels partits polítics, sindicats i associacions empresarials (articles 6 i 7);

    • Funcions de les forces armades (articles 8)

      • Principis informadors de l'ordenament jurídic:

        • Legalitat, jerarquia normativa, publicitat, irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables o restrictives de drets, seguretat jurídica, responsabilitat i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics (article 9.3)

      • Principis informadors de l'activitat concreta dels poders públics:

  • Submissió a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic (article 9.1);

  • Promoció de les condicions perquè la llibertat i la igualtat dels individus i grups siguin reals i efectives; remoció d'obstacles i foment de la participació de tots els ciutadans en la vida política, econòmica, cultural i social (article 9.2)

Tot seguit analitzarem les clàusules de la definició de l'Estat:

    • Estat social: es concreta en:

  • El reconeixement del principi d'igualtat material, és a dir, del mandat que els poders públics tenen de promoure la igualtat real i efectiva entre els ciutadans i corregir, d'aquesta manera, les desigualtats socials (article 9.2);

  • La previsió d'una sèrie de drets com és el dret a la propietat privada i a l'herència, els quals han de respectar la seva funció social, la qual cosa possibilita la intervenció legislativa en aquests camps;

  • L'activitat prestacional dels poders públics que els porta a adoptar un paper actiu i intervencionista en el camp econòmic.

    • Estat democràtic: es tradueix en el reconeixement del:

  • Principi de la sobirania popular: com l'origen de la legitimació de tots els poders de l'Estat (article 1.2);

  • Principi de participació (article 9.2) i dret fonamental de participació en els afers públics que s'exerceix bàsicament per mitjà dels representants elegits en eleccions periòdiques (article 23)

  • Valor superior del pluralisme polític que reconeix i garanteix la diversitat ideològica.

    • Estat de dret: comporta:

      • L'autolimitació de l'Estat respecte als ciutadans, la qual cosa es tradueix en el reconeixement dels drets públics subjectius i la garantia de les llibertats individuals;

      • Submissió de l'Estat al dret que aquest mateix ha creat. Això es desprèn de l'article 9.1, on s'estableix la subjecció dels poders públics, a més dels ciutadans, a la Constitució i a la resta de l'ordenament jurídic;

      • El principi de divisió de poders que té per objecte aconseguir un equilibri i control mutu entre les institucions que componen l'Estat

    • Estat autonòmic: es diferencia en els aspectes següents:

  • La sobirania és única, és a dir, correspon al conjunt del poble espanyol i no a la pluralitat de les diferents regions i nacionalitats que integren l'Estat. Per això no es reconeix l'exercici de l'autodeterminació per part de les comunitats autònomes, les assemblees legislatives de les quals només tenen potestat per iniciar la reforma constitucional, tot i que l'última paraula correspon a les Corts Generals i al poble espanyol mitjançant referèndum;

  • L'autonomia s'oposa a la sobirania perquè és un poder limitat i s'exerceix a través de les competències que la Constitució i els estatuts d'autonomia assignen;

  • Les comunitats autònomes no tenen un poder judicial propi, sinó que aquest és únic per a tot l'Estat; i en el Senat els representants designats pels parlaments autonòmics són una minoria sense que tinguin competències especialment rellevants en matèria de política autonòmica.

1.2. Els drets fonamentals i les llibertats públiques.

Els drets fonamentals que apareixen en la Constitució com una positivació dels drets humans que d'aquesta manera passen a ser drets subjectius exigibles pels seus titulars i envoltats de garanties jurídiques per fer-los efectius.

El títol I de la CE conté una àmplia llista de drets fonamentals, principis rectors de la política social i econòmica, com també les garanties que els protegeixen.

El títol I comença amb l'article 10, les dues clàusules del qual presideixen la interpretació de tots els drets fonamentals. Mentre que la primera es tracta d'una declaració de principis valoratius generals, la segona s'ha de tenir present en l'àmbit de l'aplicació jurisprudencial. Aquests són els dos apartats en què es divideix:

  • La dignitat de la persona, els drets inviolables que li són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonament de l'ordre públic i de la pau social.

  • Les normes relatives als drets fonamentals i a les llibertats públiques que la Constitució reconegui s'interpretaran de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans i els tractats i els acords internacionals sobre aquestes matèries ratificats per Espanya.

La Constitució distingeix tres categories de drets fonamentals:

  • Els drets fonamentals i les llibertats públiques

  • Els drets i deures dels ciutadans

  • Els principis rectors de la política social i econòmica

El capítol II s'obre amb el principi d'igualtat davant la llei i la prohibició de tota discriminació. Per raó de matèria, els drets fonamentals es poden classificar de la manera següent:

  • Drets de llibertat

Aquests drets reserven una esfera d'autodeterminació a l'individu on no pot entrar l'Estat, són, per tant, límits que els poders públics han de respectar.

Entre aquests cal esmentar:

    • Dret a la vida i a la integritat física i moral (article 15)

    • Llibertat ideològica, religiosa i de culte (article 16)

    • Dret a la llibertat i seguretat personal (article 17)

    • Dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge (article 18)

    • Llibertat de residència i de circulació (article 19)

    • Dret al matrimoni (article 32)

  • Drets de participació o polítics

Són els drets que posseeix l'individu per la seva condició de membre d'una determinada comunitat política. Aquests són:

    • Llibertat d'expressió (article 20)

    • Dret de reunió i manifestació (article 21)

    • Dret d'associació (article 22)

    • Dret de participació política (article 23.1)

    • Dret d'accés en condicions d'igualtat a funcions i a càrrecs públics (article 23.2)

    • Dret a la tutela judicial efectiva (article 24)

  • Drets socials i econòmics

Són drets que exigeixen prestacions dels poders públics:

    • Dret a sindicar-se lliurement (article 28)

    • Dret de vaga (article 28.2)

    • Dret a la propietat privada i a l'herència (article 33)

    • Dret a treball (article 35)

    • Dret a l'educació (article 27)

  • Garanties dels drets

El reconeixement dels drets seria incomplet sense l'establiment d'uns mecanismes jurídics de defensa d'aquests drets davant la seva vulneració. Les garanties es divideixen en:

    • Garanties jurisdiccionals: Entre les primeres, l'article 53 esmenta el recurs preferent i sumari davant els tribunals ordinaris i, subsidiàriament, el recurs d'empara al Tribunal Constitucional. Però, només poden ser objecte d'aquests recursos els drets situats a la secció 1a del capítol II. La resta de drets tenen una protecció judicial ordinària.

    • Garanties no jurisdiccionals: Pel què fa a les garanties no jurisdiccionals, els drets continguts en el capítol 2n del títol I exigeixen que el seu desenvolupament normatiu es faci per llei, la qual n'ha de respectar el contingut essencial, que a més ha de ser llei orgànica, si es tracta de drets i llibertats de la secció 1a.

A diferència dels drets anteriors, el capítol III regula els principis rectors de la política social i econòmica, que no són exigibles directament davant els tribunals si no hi ha un desenvolupament per llei d'aquests, la qual cosa, però, no impedeix que vinculin els poders públics i informin la legislació, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics.

A més a més, el defensor del poble és l'alt comissionat de les Corts Generals per a la defensa dels drets del títol I. Cal no oblidar que les forces i cossos de seguretat de l'Estat tenen com a missió protegir el lliure exercici dels drets i de les llibertats i que el ministeri fiscal té entre les seves atribucions promoure l'acció de la justícia en defensa dels drets dels ciutadans.

1.3. Els deures dels ciutadans.

Independentment de la configuració específica de cada prestació, el més important, respecte de l'establiment dels deures constitucionals, és la necessitat d'assegurar la igualtat en la seva exigència, com a senyalat el Tribunal Constitucional en nombroses sentències.

Els deures dels espanyols són els següents:

  • Els espanyols tenen el dret i el deure de defensar Espanya.

  • La Llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, amb les degudes garanties, l'objecció de consciència, així com les altres causes d'extensió del servei militar obligatori, podent imposar, en el seu defecte, una prestació social substitutòria.

  • Podrà establir-se un servei civil per al compliment de fins d'interès general.

  • Mitjançant Llei, podran regular-se els deures dels ciutadans en el casos de gran risc de catàstrofe o calamitat pública.

  • Tots contribuiran al sosteniment dels gastos públics d'acord amb la seva capacitat econòmica mitjançant un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà caire confiscatori.

  • El gasto públic realitzarà una assignació equitativa dels recursos públics i la seva programació i execució respondran als criteris d'eficiència i economia.

  • Solsament podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic amb arranjament a la Llei.

Tema 2. El Municipi: Territori i població. L'alcalde. El Ple. La Junta de Govern.

2.1. El Municipi: Territori i població.

Primerament, haurien de definir el terme municipi tot dient que és l'entitat local bàsica de l'organització territorial i l'element primari de participació ciutadana en els assumptes públics.

El municipi gaudeix d'autonomia, té personalitat jurídica i plena capacitat per a l'exercici de les funcions públiques que té encomanades, per representar els interessos de la col·lectivitat respectiva i per gestionar els serveis públics la titularitat dels quals assumeixen.

Està format per:

  • El Terme municipal

  • Els veïns o habitants

  • La Organització municipal

En la Constitució s'hi refereix en el títol VIII, “De l'organització territorial de l'Estat”, al capítol II “De l'Administració local”, articles 140 a 142. S'estableix, amb caràcter general, que “l'Estat s'organitza territorialment en municipis, en províncies i en les Comunitats Autònomes que es constitueixin. Totes aquestes entitats gaudeixen d'autonomia per a la gestió dels interessos respectius”.

Pel què fa al territori el podem definir tot dient que segons l'article 12 de la Llei de Règim Local “el terme municipal és el territori on l'ajuntament exerceix les seves competències”. La seva divisió en districtes i en barris i les seves variacions són competència de l'ajuntament.

En quan a la població podem dir que aquesta, és l'element personal del municipi, està constituïda pel conjunt de persones inscrites en el padró municipal, a les que els considera veïns. La condició de veí s'adquireix en el mateix moment de la seva inscripció en el padró.

2.2. L'alcalde.

  • Estatut personal

És un òrgan unipersonal que presideix la Corporació. És elegit pels regidors o pels veïns d'acord amb el següent procediment:

    • Poden ser candidats tots els regidors que encapçalin les llistes;

    • Si algun d'ells obté la majoria absoluta dels vots dels regidors, és proclamat alcalde;

    • Si cap d'ells obté aquesta majoria és proclamat alcalde el regidor que encapçali la llista que hagi obtingut major nombre de vots populars en el municipi. En cas d'empat, es resoldrà per sorteig.

En els municipis que tenen entre cent i dos-cents habitants poden ser candidats tots els regidors.

En referència a qui pot ser elegit alcalde, la LOREG estableix que “són elegibles els espanyols majors d'edat que, posseint la qualitat d'elector no siguin culpables d'alguna de les causes de inelegibilitat que la pròpia llei detalla”. Quan hagi estat escollit, abans de començar l'exercici de les seves funcions, l'alcalde ha de jurar o prometre el càrrec davant l'ajuntament.

Pel què fa al seu tractament, els de Madrid i Barcelona tenen el d'Excel·lència; els de les altres capitals de província, d'Il·lustríssima, i els de la resta de municipis, de senyoria, respectant-se els tractament que responguin a tradicions reconegudes per disposicions legals.

Finalment, el mandat és per quatre anys, però l'alcalde pot ser destituït del seu càrrec mitjançant moció de censura o per la pèrdua d'una qüestió de confiança per ell plantejada davant del ple de la corporació.

La qüestió de confiança es vincula a l'aprovació o modificació dels pressupostos anuals, si en el debat previ a l'aprovació de qualsevol d'ells en el ple no s'obté la majoria necessària per a la seva aprovació, es perd, quan sotmès de nou l'assumpte al ple amb la qüestió de confiança, no s'obtingui el nombre de vots favorables necessaris per a la seva aprovació, en aquest cas l'alcalde cessa automàticament, sense perjudici que continuï en funcions fins la presa de possessió del seu successor.

  • Atribucions

Conforme l'article 21 LRL l'alcalde és el president de la corporació i ostenta les atribucions de:

  • Dirigir el govern i l'Administració municipal;

  • Representar l'ajuntament;

  • Convocar i presidir les sessions del ple i decidir els empats amb vot de qualitat;

  • Dirigir, inspeccionar i impulsar els serveis i les obres municipals;

  • Dictar bans i vetllar perquè es compleixin;

  • El desenvolupament de la gestió econòmica d'acord amb el pressupost aprovat;

  • Aprovar l'oferta d'ocupació pública d'acord amb el pressupost i la plantilla aprovats pel Ple;

  • Aprovar les bases de les proves per a la selecció del personal i per als concursos de provisió de llocs de treball i distribuir les retribucions complementàries que no siguin fixes i periòdiques;

  • Ocupar la prefectura superior de tot el personal, inclosa la separació del servei dels funcionaris de la corporació i l'acomiadament del personal laboral;

  • Exercir la prefectura de la policia municipal;

  • Les aprovacions dels instruments de desenvolupament del plantejament general del municipi no expressament atribuïdes al ple, i l'aprovació dels instruments de gestió urbanística i dels projectes d'urbanització;

  • L'exercici de les accions judicials i administratives i la defensa de l'ajuntament en les matèries de la seva competència, fins i tot, quan les hagués delegat en un altre òrgan;

  • La iniciativa per a proposar al Ple la declaració de lessivitat en matèries de competència de l'alcaldia;

  • Adoptar personalment, en cas de catàstrofe o de infortunis públics o greu risc dels mateixos, les mesures necessàries i adequades i donar-ne compte immediat al Ple;

  • Sancionar les faltes de desobediència a la seva autoritat o per infracció de les ordenances municipals;

  • Les contractacions i concessions a tota classe quan el seu import no superi el 10 per 100 dels recursos ordinaris del pressupost;

  • L'aprovació dels projectes d'obres i de serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió i estiguin previstos en el pressupost;

  • L'adquisició de béns i drets quan el seu valor no superi el 10 per 100 dels recursos ordinaris del pressupost ni els tres milions d'Euros;

  • Ordenar la publicació, execució i fer complir els acords de l'ajuntament;

  • Correspon a l'alcalde el nomenament dels tinents d'alcalde;

  • L'alcalde pot delegar l'exercici de les seves atribucions, excepte les de convocar i presidir les sessions del Ple i de la Junta de govern local;

  • L'alcalde ha d'informar a la corporació de les resolucions que ha adoptat des de l'última sessió plenària ordinària, perquè els regidors coneguin el desenvolupament i l'efecte de control i fiscalització de la seva gestió.

2.3. El Ple.

  • composició

Segons l'article 22 LRL, el ple està integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde.

El nombre de regidors que s'ha d'elegir per a cada ajuntament, depèn de la població del terme municipal, es determina conforme a la següent escala:

  • Fins 250 residents .................... 5

  • De 251 a 1000 ......................... 7

  • De 1001 a 2000 ........................ 9

  • De 2001 a 5000 ........................ 11

  • De 5000 a 10000 ....................... 13

  • De 10001 a 20000 ...................... 17

  • De 20001 a 50000 ...................... 21

  • De 50001 a 100000 ..................... 25

El procediment d'elecció dels regidors el determina la LOREG, tot dient que són electors tots els ciutadans espanyols que reuneixen les condicions assenyalades respecte l'Alcalde i no siguin culpables de cap de les causes d'inelegibilitat i incompatibilitat que la llei assenyala.

  • Atribucions

El ple és integrat per tots els regidors i és presidit per l'alcalde.

Corresponen al ple les atribucions següents:

  • Controlar i fiscalitzar els òrgans de govern;

  • Prendre els acords relatius a la participació en organitzacions supramunicipals; l'alteració del terme municipal;

  • la creació i la supressió de municipis i d'entitats, la creació d'òrgans desconcentrats, l'alteració de la capitalitat del municipi, el canvi de nom de municipi o de les entitats esmentades, i l'adopció o la modificació de la bandera, l'ensenya o l'escut;

  • L'aprovació inicial del planejament general del municipi i l'aprovació que posi fi a la tramitació municipal dels plans i altres instruments d'ordenació previstos a la legislació urbanística;

  • Aprovar el reglament orgànic i les ordenances;

  • La determinació dels recursos propis de caràcter tributari i l'aprovació i modificació dels Pressupostos; tot això disposat en el text refós de la Llei reguladora d'Hisendes Locals (TRLRHL);

  • Aprovar les formes de gestió dels serveis i dels expedients de municipalització;

  • Acceptar la delegació de competència feta per altres administracions públiques;

  • Plantejar conflictes de competència a altres entitats locals i restants administracions públiques;

  • L'aprovació de la plantilla de personal i de la relació de llocs de treball, la fixació de la quantia de les retribucions complementàries fixes i periòdiques dels funcionaris i el nombre i règim del personal eventual;

  • Exercir les accions administratives i judicials i també declarar la lessivitat dels actes administratius emanats dels òrgans de l'ajuntament;

  • La declaració de lessivitat dels actes de l'ajuntament;

  • Alterar la qualificació jurídica dels béns de domini públic;

  • La concertació de les operacions de crèdit;

  • Les contractacions i contencions de tota classe quan el seu import superi el 10 per 100 dels recursos ordinaris del Pressupost;

  • L'aprovació dels projectes d'obres i serveis quan sigui competent per a la seva contractació o concessió;

  • L'adquisició de béns i drets quan el seu valor superi el 10 per 100 dels recursos ordinaris del Pressupost;

  • Les altres que expressament li atribueixin les lleis.

Correspon igualment al Ple la votació sobre la moció de censura a l'alcalde.

El Ple pot delegar l'exercici de les seves atribucions en l'alcalde i en la Junta de govern local.

2.4. LA JUNTA De Govern.

Conforme als articles 23 LRL:

  • La Junta de Govern local està integrada per l'alcalde i un nombre de regidors no superior al terç del nombre legal d'aquests, designats lliurement per l'alcalde, que també pot cessar-los lliurement. L'alcalde ha de donar compte al Ple tant de les designacions com dels cessaments.

  • Li corresponen les atribucions següents:

  • L'assistència a l'alcalde en l'exercici de les seves atribucions;

  • Les atribucions que l'alcalde o un altre òrgan municipal li deleguin o les que li atribueixin les lleis;

  • Els tinents d'alcalde substitueixen, per l'ordre del seu nomenament i en els casos de vacant, absència o malaltia, a l'alcalde, sent lliurement designats i remoguts per aquest d'entre els membres de la Junta de Govern local i, en defecte d'aquesta, d'entre els regidors;

  • L'alcalde pot delegar l'exercici de determinades atribucions en els membres de la Junta de govern local i, on aquesta no existeixi, en els tinents d'alcalde, sense perjudici de les delegacions especials que, per a comeses específiques, pugui realitzar en favor de qualsevol regidor, encara que no pertanyessin a aquella.

En quan a les delegacions de funcions a la comissió de govern podem dir que:

  • L'alcalde pot delegar l'exercici de les seves atribucions en els membres de la Junta de govern local i, quan no n'hi ha, en els tinents d'alcalde. Aquest acord de delegació ha de determinar els assumptes que aquesta comprèn, les potestats que es deleguen i les condicions concretes del seu exercici.

  • La delegació del ple a favor de la junta de govern local requereix l'acord adoptat per majoria absoluta del nombre legal de membres de la corporació.


Tema 3. Les ordenances i reglaments municipals. Competències. Procediment d'elaboració.

Les ordenances i els bans, també coneguts com reglaments locals, són els dos tipus de disposicions de caràcter general que els ens municipals poden utilitzar en la seva activitat d'intervenció. Aquestes disposicions se sotmeten a la resta de l'ordenament jurídic i són d'aplicació directa d'acord amb els principis de competència i jerarquia.

  • Ordenances

Pel què fa a la classificació de les seves modalitats, a més a més de les ordenances d'edificació, industrials, mediambientals i d'altres que regulin matèries de la competència local, els municipis poden aprovar ordenances de bon govern, les quals incorporen les normes peculiars de la localitat encaminades a ordenar l'activitat i la convivència dels ciutadans en el medi urbà i rural, i , si s'escau, el costum local.

Pel què fa el procediment d'aprovació podem dir que consisteix en:

  • Aprovació inicial del Ple;

  • Informació pública i audiència dels interessats, per un període mínim de trenta dies, perquè puguin presentar reclamacions i suggeriments;

  • Resolució de totes les reclamacions i els suggeriments presentats i aprovació definitiva del Ple. En cas de no haver-hi cap reclamació o suggeriment, l'acord inicial esdevindrà definitiu.

Específicament, les ordenances, els reglaments i els acords municipals d'aprovació, inclòs l'articulat de les normes urbanístiques corresponents, s'han de publicar conforme el que estableix la legislació estatal de règim local (l'article 18 del TRLMRLC).

Pel què fa al procediment d'elaboració podem dir que:

  • Poden exercir la iniciativa per a la formació o la modificació d'ordenances els òrgans dels ens locals i els veïns pel seu compte i/o mitjançant les entitats o associacions, legalment constituïdes, que tinguin per objecte la defensa i la protecció dels interessos dels ciutadans;

  • La iniciativa dels veïns no és procedent en matèries alienes a les competències de l'ens local ni en les de caràcter tributari;

  • L'escrit que contingui la iniciativa s'ha de referir a les línies bàsiques de la norma que es proposi elaborar i al qual s'ha d'acompanyar una memòria justificativa;

  • El Ple de la corporació ha d'admetre a tràmit o rebutjar la iniciativa i ha de motivar en tot cas la decisió que adopti;

  • Per a la formació de l'avantprojecte s'ha d'acordar:

  • La formació o modificació d'una ordenança;

  • S'ha de designar una comissió d'estudi encarregada de redactar el text;

  • L'esmentada comissió està integrada per membres de la corporació i personal tècnic propi o aliè, sota la presidència d'un d'aquells;

  • La corporació pot sol·licitar al consell comarcal al qual pertanyi, l'elaboració del text de l'avantprojecte de l'ordenança, com també la col·laboració tècnica fins a l'aprovació definitiva;

  • Correspon al Ple de la corporació aprovar inicialment l'avantprojecte de l'ordenança; aquest acord s'ha de sotmetre a informació pública mitjançant un anunci al BOP, al DOGC, a un dels mitjans de comunicació escrita diària i en el tauler d'anuncis de la corporació, pel termini mínim de trenta dies, per a la formulació de reclamacions i al·legacions;

  • Les reclamacions i al·legacions presentades s'han de trametre a la comissió informativa que correspongui i formular la proposta d'aprovació de l'ordenança;

  • L'aprovació definitiva de les ordenances correspon al Ple de la corporació;

  • Les ordenances s'aproven per majoria simple, com a regla general;

  • Els ens locals han de trametre a l'Administració de l'Estat i a la de la Generalitat de Catalunya, en el termini de quinze dies, l'acord d'aprovació definitiu de l'ordenança i la còpia integra i fefaent d'aquesta.

Les ordenances i els reglaments locals s'han de publicar en el Butlletí Oficial de la Província i no entren en vigor fins que s'hagi publicat completament el text i hagi transcorregut el termini de quinze dies hàbils previst a l'article 65.2 de l'LBRL.

Les ordenances i els reglaments locals aprovats, poden ser consultats qualsevol moment pels ciutadans, dins el temps hàbil establert per a l'atenció al públic.

  • Bans

  • Els bans locals tenen per objecte fer un recordatori a la població del compliment dels deures dels ciutadans continguts en disposicions generals o resolucions dictades, l'aclariment d'aquestes quan sigui necessari o efectuar convocatòries populars amb motiu d'esdeveniments ciutadans.

  • Mitjançant aquests, no es poden aprovar normes de caràcter general, llevat dels casos de reconeguda urgència mentre duri aquesta situació.

  • L'aprovació dels bans és competència del president de la corporació el qual no pot delegar aquesta tasca a cap altre membre de la mateixa.

  • Els bans s'han de fer públics en els butlletins informatius dels ens locals, quan n'hi hagi, i, en tot cas, en el tauler d'anuncis de la corporació.


Tema 4. L'acte administratiu: concepte i classes. El procediment administratiu: concepte i fases. El silenci administratiu. El sistema de recursos administratius.

4.1. L'acte administratiu: concepte i classes.

La doctrina defineix l'acte administratiu com qualssevol declaració de voluntat, de judici, de coneixement o de desig realitzada per l'Administració en l'exercici d'una potestat administrativa diferent a la potestat reglamentària.

De la definició d'acte administratiu es poden extreure les notes següents:

L'acte administratiu és una declaració intel·lectual. Per tant, s'han d'excloure les activitats exclusivament materials.

El contingut de l'acte administratiu pot estar integrat pels tipus de declaració següents:

  • Una declaració de voluntat (resolucions finals dels procediments).

  • Una declaració de judici (informes, dictàmens).

  • Una declaració de desig (propostes o peticions d'un òrgan administratiu a un altre).

  • Una declaració de coneixement (certificacions, diligències).

La declaració ha de procedir de l'Administració. S'exclouen del concepte d'acte administratiu els actes dels administrats, tot i que produeixen efectes conforme al dret administratiu (per exemple: la presa de possessió d'una plaça per un funcionari nomenat prèviament). Està regulat pel dret administratiu. No tots els actes que l'Administració duu a terme són actes administratius, els actes administratius s'han de diferenciar dels actes de l'Administració, els quals estan sotmesos a altres branques de l'ordenament jurídic.

La potestat administrativa exercida en l'acte ha d'ésser diferent de la potestat reglamentària: amb els reglaments, l'Administració dicta actes que innoven l'ordenament jurídic, mentre que amb la producció d'un acte administratiu, l'Administració es limita a aplicar l'ordenament jurídic.

En quan a les classes d'actes administratius podem dir que s'han fet classificacions molt diverses dels actes administratius. Les més significatives són les següents:

a) Actes resolutoris o definitius i actes de tràmit. Aquesta distinció es basa en la funció diferent que compleixen els actes en el si d'un procediment administratiu. Així, els actes resolutòris són els que posen fi a un procediment i resolen sobre el fons de l'afer, mentre que els actes de tràmit són tots els que es produeixen al llarg del procediment, per preparar la resolució final (per exemple: informes, propostes, etc.).

La distinció entre actes de tràmit i actes resolutoris és molt important, pel que fa a la impugnació. Els actes resolutoris poden ser impugnats en via administrativa o contenciosa; mentre que els actes de tràmit, en general, no són impugnables separadament, llevat dels anomenats actes de tràmit qualificats, que són els que decideixen directament o indirectament l'afer, determinen la impossibilitat de continuar el procediment o produeixen indefensió o perjudici irreparable dels drets o interessos legítims (art. 107.1 LRJAPC).

b) Actes favorables i actes de gravamen. Els actes favorables són els que amplien el patrimoni jurídic de l'administrat, li reconeixen drets o facultats, o l'alliberen d'un deure o limitació. Els actes de gravamen, en canvi, restringeixen el patrimoni jurídic de l'administrat, li imposen obligacions o càrregues, o li redueixen drets o llibertats.

c) Actes que posen fi a la via administrativa i actes que no posen fi a la via administrativa. Distinció que serveix per establir quins actes són susceptibles de recurs d'alçada davant l'òrgan superior jeràrquic i quins no ho són, perquè esgoten la via administrativa.

  • Els actes que posen fi a la via administrativa són els que poden ser impugnats davant de l'Administració només mitjançant el recurs potestatiu de reposició i, excepcionalment, amb el recurs extraordinari de revisió, o davant la jurisdicció contenciosa administrativa. Amb caràcter general, es preveuen a l'article 109 LRJPAC. En l'àmbit de la Generalitat, s'ha de tenir en compte l'article 85 de la Llei 13/1989.

  • Els actes que no posen fi a la via administrativa són els que almenys són susceptibles de recurs d'alçada davant del superior jeràrquic de l'òrgan que els va dictar.

d) Actes reglats i actes discrecionals. Els actes discrecionals no han de ser entesos com els actes dictats per l'Administració amb absoluta i plena llibertat i no subjectes a cap tipus de control per part dels tribunals. La diferència entre actes reglats i actes discrecionals és que en els actes discrecionals, l'Administració, a l'hora de decidir sobre determinats elements, té un marge de llibertat i de lliure valoració que no es dóna, en canvi, en els actes reglats. En tot cas, determinats elements de qualsevol acte estan reglats i, per tant, almenys, pel què fa a aquests elements, és possible el control judicial.

4.2. El procediment administratiu: concepte i fases.

El procediment és el camí formal de producció de les disposicions i les resolucions administratives.

L'elaboració de l'acte administratiu és subjecte a una forma determinada per part de l'ordenament jurídic: el procediment administratiu.

L'exigència que l'Administració segueixi un procediment a l'hora de dur a terme la seva actuació respon a una doble idea: assegurar l'eficàcia administrativa i garantir els drets i els interessos dels administrats.

La Constitució estableix (article 105.c) que la Llei regularà el procediment a través del qual els actes administratius han de produir-se, i a l'article 149.1.18 disposa la competència de l'Estat per establir la legislació sobre el procediment administratiu comú sense perjudici de les especialitats derivades de l'organització pròpia de les comunitats autònomes.

D'acord amb l'article 149.1.18, es dicta la Llei 30/1992, de 26 de novembre, que estableix el procediment comú per a totes les administracions públiques, el seu règim jurídic i la responsabilitat administrativa. Aquesta Llei ha estat modificada per la Llei 4/1999, de 14 de gener. Amb la finalitat que el procediment sigui una garantia de l'eficàcia de l'actuació administrativa i dels drets dels administrats, s'estableixen una sèrie de principis que han d'inspirar el procediment.

Aquests principis són els següents:

  • Principi d'oficialitat: impuls d'ofici de tots els tràmits del procediment.

  • Principi de celeritat.

  • Principi d'igualtat, flexibilitat i contradicció de les persones interessades en el procediment.

  • Principi antiformalista: no s'exigeixen requisits formals estrictes i es permet la reparació dels defectes.

  • Principi d'audiència a les persones interessades mitjançant el tràmit d'informació pública i la possibilitat de presentar al•legacions.

  • Principi de publicitat: dret d'accés als arxius i registres, dret a conèixer l'estat del procediment, dret a ser informat dels requisits per presentar sol•licituds i la notificació dels actes.

  • Principi de transparència.

  • Principi de proporcionalitat i de càrrega menor.

  • Principi de congruència amb les peticions formulades per les persones interessades.

En quan a l'estructura del procediment administratiu podem dir que està està dividida en 4 fases:

  • Iniciació: d'ofici o a sol·licitud de part (requisits subjectius, objectius i d'activitat)

  • El procediment es podrà iniciar d'ofici o a instància de persona interessada.

    La iniciació d'ofici per part de l'Administració es pot acordar per iniciativa de l'òrgan competent. En el cas de denúncia, la iniciació continua sent d'ofici, perquè l'Administració té llibertat sobre la decisió d'iniciar el procediment o no.

    La iniciació a sol·licitud de la persona interessada es farà mitjançant els impresos o models oficials, fent constar:

    • Nom i cognoms de la persona interessada i, si s'escau, de la persona que el representi.

    • Fets, raons i petició en què es concreti, amb tota claredat.

    • Lloc i data.

    • Signatura del sol·licitant o acreditació de l'autenticitat de la seva voluntat, expressada per qualsevol mitjà.

    • Òrgan, centre o unitat administrativa a la qual s'adreça.

    Aquest escrit s'anomena instància o sol·licitud.

    Cal tenir en compte les modificacions de la Llei 30/1992, contingudes a la Llei 24/2001, de 27 de desembre, en relació amb l'impuls de l'Administració electrònica i, de forma concreta, amb la previsió de la creació de registres de telemàtics.

    Quant a la sol·licitud presentada, les persones interessades en poden exigir el rebut corresponent, que n'acrediti la data de presentació.

    Si la sol·licitud d'iniciació no reuneix els requisits necessaris, l'Administració ha de requerir la persona interessada perquè, en el termini de deu dies, n'esmeni les mancances, amb l'advertiment que si no ho fa es considerarà que desisteix de la seva petició.

    Un cop iniciat el procediment, l'òrgan competent per resoldre'l podrà adoptar d'ofici, o a instància de part, les mesures provisionals que consideri oportunes per assegurar l'eficàcia de la resolució que es pugui dictar. Les mesures provisionals poden ser aixecades o modificades durant la tramitació del procediment.

    2. Ordenació: principis d'aplicació

    La LRJPAC dedica el capítol II del títol VI a l'anomenada ordenació del procediment, que no és una fase en sentit estricte, sinó un conjunt de regles o principis aplicables a la tramitació dels procediments.

    A) Impuls i tramitació

    • El procediment s'ha d'impulsar d'ofici en tots els tràmits. La tramitació s'ha de dur a terme d'acord amb els principis de celeritat, eficàcia i eficiència, simplificant al màxim els tràmits, tot preservant, en qualsevol cas, les garanties i els drets de defensa dels administrats. Es faran en un únic acte els tràmits que admetin una impulsió simultània, el compliment successiu dels quals no sigui obligat.

    • Els tràmits que hagin de ser formalitzats per les persones interessades s'han de fer en el termini de deu dies a partir de la notificació de l'acte corresponent, si la norma aplicable no estableix un altre termini.

    B) Terminis

    • Quan el termini s'assenyala en dies, s'entén que són hàbils;

    • Quan els terminis s'assenyalin per dies naturals (compten diumenges i festius);

    • Si es tracta de terminis fixats en mesos o anys, aquests es compten de data a data, i si en el mes de venciment no hi hagués dia equivalent a aquell en què es va començar a comptar el termini, s'entén que aquest acaba l'últim dia del mes;

    • Si el darrer dia del termini és inhàbil, s'entén prorrogat al primer dia hàbil següent;

    • Els terminis es comptaran a partir del dia següent a aquell en el qual es produeixi la notificació o publicació de l'acte.

    C) Llengua

    El reconeixement per part de l'article 3 de la Constitució Espanyola de la cooficialitat de diverses llengües diferents del castellà, significa el reconeixement alhora d'un dret dels ciutadans a utilitzar aquestes llengües en les seves relacions amb l'Administració.

    La declaració de cooficialitat del català es fa respecte al territori de Catalunya, i no pas només respecte a la Generalitat, com a institució autonòmica. Això significa que el català és un vehicle vàlid en la comunicació amb tots els poders públics i institucions establerts a Catalunya, encara que pertanyin a altres instàncies (entitats locals, Administració de l'Estat, poder judicial).

    A l'Administració de l'Estat, els procediments es tramitaran en castellà. Ara bé, quan es tracti de territoris on els estatuts d'autonomia reconeixen la cooficialitat d'altres llengües, la tramitació del procediment davant els òrgans perifèrics de l'Administració de l'Estat amb seu en aquestes comunitats autònomes es farà en la llengua que esculli la persona interessada. En el cas de diverses persones interessades, si no hi ha acord, es tramitarà en castellà, a excepció dels documents que demanin les persones interessades i les notificacions, que es faran sempre en la llengua escollida per ells.

    En els procediments que hagin de tramitar les comunitats autònomes o les entitats locals, s'ha de complir el que disposi la legislació autonòmica corresponent. La legislació autonòmica catalana estableix que l'Administració de la Generalitat haurà d'emprar el català, sens perjudici del dret dels ciutadans i les ciutadanes a presentar documents, a fer manifestacions i, si ho sol•liciten, a rebre notificacions en castellà. Les persones interessades també poden sol•licitar, en la llengua oficial demanada, una testimoniança traduïda d'allò que els afecta (art. 10 de la Llei de política lingüística). Aquesta regla és igualment aplicable quan es tracta de l'Administració local de Catalunya.

    En tot cas, els documents que han de produir efectes fora del territori en què estigui previst l'ús d'una llengua distinta del castellà hauran de ser traduïts al castellà per part de l'Administració pública instructora, així com també els documents dirigits a les interessades que així ho sol·licitin expressament. Si els documents han de produir efectes en el territori d'una comunitat autònoma on sigui cooficial la mateixa llengua diferent del castellà, no en serà necessària la traducció (art. 36.3 LRJPAC).

    A la CE el coneixement del castellà és un deure i el coneixement de l'altra llengua oficial no ho és. En això radica la diferència principal entre els estatuts d'oficialitat del català i del castellà: quan s'utilitza aquesta darrera, l'Administració està obligada a canviar de llengua només en casos de desconeixement o de comprensió deficient que puguin produir lesió en algun dret constitucional; en canvi, quan s'utilitza el català, n'hi ha prou que el particular manifesti l'opció contrària per obligar l'Administració a canviar de llengua.

    3. Instrucció: al·legacions, prova, informes, participació de les persones interesadse

    La instrucció és la fase on s'han de fer els actes que han de proporcionar a l'òrgan decisori els elements de judici necessaris per a una resolució adequada.

    A) Al·legacions

    Amb independència del fet que les persones interessades hagin iniciat el procediment, podran fer les al·legacions que considerin convenients i aportar documents i altres elements de judici, en qualsevol moment anterior al tràmit d'audiència. Tanmateix, en tot moment, les persones interessades poden al·legar els defectes de tramitació.

    B) Prova

    Aquesta fase es desenvolupa per poder acreditar, per qualsevol dels mitjans admesos en dret (testimonis, documents, perits, etc.) la realitat dels fets i de les circumstàncies que s'han de tenir en compte per resoldre el procediment. El període per dur a terme les proves proposades per la persona interessada o per la pròpia Administració ha de tenir un termini no superior a trenta dies, ni inferior a deu. En qualsevol cas, les proves proposades per les persones interessades només es poden rebutjar si són manifestament improcedents o innecessàries, mitjançant una resolució motivada.

    C) Informes

    S'han de demanar els informes que siguin preceptius (obligatoris) per disposicions legals i els que es jutgin necessaris per resoldre. Si no hi ha disposició expressa en contra, els informes són facultatius (es poden demanar o no) i no vinculants (no condicionen la resolució final). Si l'informe no s'emet en el termini previst (amb caràcter general, deu dies), poden prosseguir les actuacions, excepte en els supòsits d'informes preceptius determinants per a la resolució del procediment, cas en el qual es pot interrompre el termini dels tràmits successius. Si l'informe ha de ser emès per una administració pública diferent de la que tramita el procediment, es poden prosseguir les actuacions i l'informe emès fora de termini pot no ser tingut en compte.

    D) Audiència de les persones interessades

    Aquest tràmit està garantit constitucionalment (art. 105 CE) i implica la necessitat de donar participació a les persones interessades en el procediment abans que es redacti la proposta de resolució. De manera que, se li ofereix l'oportunitat d'examinar l'expedient complet, formular al·legacions i presentar els documents que consideri oportuns, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze.

    E) Informació pública

    Quan la naturalesa del procediment ho requereixi, la legislació pot imposar, o l'òrgan competent pot acordar, l'obertura d'un període d'informació pública. Aquest tràmit s'ha d'anunciar al butlletí oficial corresponent. En un termini fixat, tots els que tinguin interessos de qualsevol naturalesa sobre l'afer, i no sols els que tenen el caràcter legal de persones interessats, podran examinar l'expedient i presentar les al·legacions que creguin convenients. Qui presenti al·legacions o observacions en aquest tràmit té, com a mínim, el dret a obtenir una resposta raonada de l'Administració.


    4. Terminació: resolució, desestiment, renúncia, caducitat, les fórmules convencionals

    Posen fi al procediment la resolució, la desestimació, la renúncia al dret en què es fonamenta la sol·licitud quan aquesta renúncia no estigui prohibida per l'ordenament jurídic, la declaració de caducitat, la impossibilitat material de continuar-lo per causes sobrevingudes i la terminació convencional.

    La resolució que es dicti ha de ser motivada en tots els casos. Els actes administratius resolutoris, en l'àmbit de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, s'anomenen acords si provenen del Govern, i resolucions si emanen del conseller o d'altres òrgans directius.

    La resolució ha de decidir sobre totes les qüestions que es dedueixen de l'expedient, hagin estat o no plantejades per les persones interessades. Quan es decideixi sobre qüestions no plantejades per les persones interessades, se'ls haurà de comunicar i donar-los un termini no superior a quinze dies, perquè hi formulin al·legacions.

    Quant a les altres formes d'acabament, cal destacar la caducitat. Aquesta implica la conclusió del procediment, iniciat a sol·licitud de la persona interessada, quan s'ha paralitzat per causes imputables a ella. La caducitat no es produeix automàticament pel transcurs d'un termini. Cal que l'Administració avisi la persona interessada que si passen tres mesos sense que dugui a terme l'actuació que calgui, l'Administració declararà la caducitat i arxivarà l'expedient. Tanmateix, si la qüestió plantejada afecta l'interès general, es podrà prosseguir el procediment.

    La caducitat també es produirà en els procediments iniciats d'ofici, quan hagi transcorregut el termini màxim per resoldre'ls expressament sense que se n'hagi dictat i notificat la resolució (sempre que la paralització del procediment no sigui imputable a la persona interessada).

    4.3. El silenci administratiu.

    Pot parlar-se de silenci administratiu quan l'ordenament jurídic, presumeix l'existència d'un acte administratiu, generalment estimatori i excepcionalment desestimatori.

    El silenci administratiu contribueix a garantir els drets dels ciutadans i a evitar que la inactivitat de l'Administració esdevingui una manera de desconèixer els drets de les persones interessades. Si no existís cap previsió en relació amb la resolució de l'Administració facilitaria la lesió d'aquests drets.

    4.4. El sistema de recursos administratius.

    El recurs administratiu es pot definir com l'acte a través del qual el subjecte legitimat demana a Administració que revisi una resolució administrativa, o, un acte de tràmit dins del termini establert i respectant les formalitats.

    Els recursos tenen caràcter impugnatori i es basen en el fet que l'acte que es recorre és contrari a l'ordenament jurídic per motius de nul·litat de ple dret o d'anul·labilitat.

    Amb caràcter general, en l'escrit d'interposició del recurs s'ha de fer constar:

    • Les dades del recurrent

    • L'acte que es recorre

    • La data i el lloc

    • La signatura

    És a dir, els requisits formals en el sentit més favorable a l'admissibilitat del recurs.

    L'òrgan que resolgui ha de decidir totes les qüestions, tant de forma com de fons. Si hi ha altres persones interessades diferents del recurrent, se'ls ha de donar trasllat del recurs perquè, en un termini no inferior a deu dies ni superior a quinze, al·leguin el que estimin procedent.

    A l'hora de fer una classificació bàsica dels recursos administratius podem distingir entre els ordinaris, que són el d'alçada i el potestatiu de reposició; i l'extraordinari de revisió.

    1. El recurs d'alçada

    El recurs es pot interposar davant de l'òrgan que hagi dictat l'acte que s'impugna o davant del seu superior jeràrquic, que és el competent per resoldre el recurs.

    El termini per interposar el recurs és d'un mes, si l'acte impugnat és exprés. Si l'acte és presumpte, el termini serà de tres mesos comptats a partir del dia següent a aquell en què, es produeixin els efectes del silenci administratiu. Un cop transcorregut aquest termini sense que s'hagi interposat recurs, la resolució serà ferma a tots els efectes.

    El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és de tres mesos. Un cop transcorregut aquest termini el recurs està desestimat (silenci negatiu), i queda oberta la via jurisdiccional. S'entendrà estimat (silenci positiu) quan el recurs d'alçada s'hagi interposat contra la desestimació presumpta d'una sol·licitud pel transcurs del termini.

    2. El recurs potestatiu de reposició

    Els actes administratius que posin fi a la via administrativa poden ser recorreguts potestativament (de forma opcional) en reposició davant del mateix òrgan que els hagi dictat, o poden ser impugnats directament davant l'ordre jurisdiccional contenciós administratiu.

    El seu caràcter potestatiu permet a la persona interessada escollir entre interposar aquest recurs administratiu o bé dur a terme directament la impugnació jurisdiccional.

    El termini per interposar el recurs és d'un mes, si l'acte impugnat és exprés. Si l'acte és presumpte, el termini serà de tres mesos comptats a partir del dia següent a aquell en què, es produeixin els efectes del silenci administratiu. Passats aquests terminis, únicament podrà interposar-se recurs contenciós administratiu.

    El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és d'un mes.

    3. El recurs extraordinari de revisió

    El recurs de revisió s'interposa contra els actes ferms en via administrativa.

    El recurs de revisió es podrà interposar quan concorri alguna de les circumstàncies següents:

    • Actes que s'han dictat incorrent en error de fet, que resulti dels mateixos documents incorporats a l'expedient.

    • Quan apareguin documents de valor essencial per a la resolució de l'afer que, encara que siguin posteriors, evidenciïn l'error de la resolució recorreguda.

    • Que en la resolució hagin influït essencialment documents o testimonis declarats falsos per sentència judicial ferma, anterior o posterior a la resolució.

    • Que la resolució s'hagi dictat com a conseqüència de prevaricació, suborn, violència, maquinació fraudulenta o d'una altra conducta punible i s'hagi declarat així en virtut de sentència judicial ferma.

    El recurs de revisió s'interposa davant l'òrgan que va dictar l'acte que s'impugna.

    Quan el recurs de revisió s'interposa pel primer motiu, el termini per presentar-lo és de quatre anys, a comptar des de la notificació de la resolució impugnada. En la resta de casos, el termini és de tres mesos des que es descobreixen els documents o des que la sentència judicial és ferma. El termini màxim per dictar i notificar la resolució del recurs és de tres mesos.


    Tema 5. L'administració pública: concepte i principis. El dret administratiu. L'òrgan administratiu: concepte, elements i naturalesa. Els òrgans col·legiats. La jerarquia administrativa. La coordinació administrativa.

    5.1. L'administració pública: concepte i principis.

    El que realment caracteritza l'Administració pública és ser una persona jurídica, de la qual emanen declaracions de voluntat, celebra contractes, és titular d'un patrimoni, és responsable, és justiciable, etc.

    Segons s'estableix l'article 103.1 Constitució Espanyola podem definir l'Administració pública com a conjunt organitzat de persones i coses al qual s'atribueix la funció de servir l'interès públic.

    Però, amb el reconeixement constitucional de la possibilitat de creació de les comunitats autònomes, es dóna una distribució de les responsabilitats públiques i dels camps d'actuació entre l'Estat i aquestes comunitats autònomes. En conseqüència, aquestes comunitats autònomes també disposaran d'una organització administrativa per dur a terme els seus objectius d'acord amb la llei i amb la resta de l'ordenament jurídic.

    Finalment hi ha tota una galàxia administrativa que es dóna una unitat estructural i sistemàtica.

    5.2. El dret administratiu.

    El dret administratiu es pot definir com el conjunt de normes de dret públic intern que regulen l'organització i l'activitat de les administracions públiques.

    a) Regulació de l'organització. Ens referim a un conjunt de normes de dret públic per diferenciar del dret privat. El dret administratiu és una part del dret públic intern.

    b) Regulació de l'activitat de les administracions públiques. Les normes tindran caràcter juridicopúblic quan es refereixen a relacions o situacions en què necessàriament estigui implicada la participació d'un ens públic.

    El dret administratiu regula l'organització i l'actuació de les administracions públiques, és a dir, perquè una norma de dret públic intern es pugui considerar administrativa s'ha de referir a una Administració pública, que pot ser estatal, autonòmica, local (província, municipi, etc.), o institucional.

    Per acabar es pot dir que el dret administratiu té un contingut tridimensional: l'un regula l'organització administrativa, i l'altre, les relacions entre ens públics, i el tercer, s'ocupa de les relacions entre els ens públics i els particulars, equilibrant les prerrogatives dels ens públics amb les garanties que l'Estat de dret estableix per a tot subjecte de l'ordenament jurídic.

    5.3. L'òrgan administratiu: concepte, elements i naturalesa.

    La teoria de l'òrgan és conseqüència del dogma de la personalitat jurídica de l'Estat.

    El concepte d'òrgan resol aquesta qüestió considerant els servidors de l'Estat com a persones no alienes a aquest, sinó que la persona s'inclou en l'organització de la persona estatal com a part integrant seva, és a dir, com a òrgan seu.

    En quan als elements podem dir que com que l'òrgan està constituït per uns elements personals i materials adscrits a la realització d'una finalitat, queda clar que cada òrgan constitueix una institució.

    Es poden distingir-hi:

    • Element subjectiu: és la persona física en la qual es personifica el conjunt d'atribucions, competències i funcions. És el titular de l'òrgan.

    • Element objectiu: és el conjunt de facultats i funcions que el titular de l'òrgan pot exercir. Aquest conjunt d'atribucions encomanades per l'ordenament jurídic constitueixen la competència de l'òrgan, la qual és irrenunciable, d'acord amb l'article 12 de la LPC.

    Si es té en compte l'element subjectiu, la persona o persones titulars de l'òrgan, es distingeix entre òrgans unipersonals o individuals, i col·lectius o col·legiats. En els primers, una única persona és titular de l'òrgan. En els òrgans col·legiats, ens trobem amb diverses persones que, fan la funció de l'òrgan de què es tracta.

    I, si es té en compte l'element objectiu de l'òrgan:

    • Per l'extensió material de la competència

    • Per l'àmbit territorial de la competència

    • Pel tipus de funcions exercides, els òrgans es classifiquen en actius, consultius i de control.

    5.4. Els òrgans col·legiats.

    El règim jurídic dels òrgans col·legiats de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, els regulen la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat de Catalunya, i els articles corresponents de la LRJPAC. Els trets generals d'aquest règim són els següents:

    • Qualsevol òrgan col·legiat està format pel president, els membres i el secretari.

    • Al president correspon assegurar el compliment de les lleis i la regularitat de les deliberacions, convocar les sessions, fixar l'ordre del dia i ordenar les deliberacions i els debats.

    • Als membres, els correspon rebre la convocatòria de la sessió, amb l'ordre del dia corresponent, amb una antelació mínima de 48 hores.

    • És tasca del secretari aixecar l'acta de les sessions, les circumstàncies de lloc i de temps en què s'han fet, els punts principals de la deliberació, la forma i els resultats de la votació i el contingut dels acords. El secretari signarà l'acta, amb el vistiplau del president, i aquesta serà aprovada en la mateixa reunió o a la següent. Li correspon estendre els certificats pertinents.

    El pressupòsit per a la vàlida constitució de l'òrgan és la convocatòria. Cal que figuri a l'ordre del dia, a excepció que hi siguin presents tots els membres de l'òrgan col·legiat o que en sigui declarada la urgència pel vot favorable de la majoria.

    5.5. La jerarquia administrativa.

    En sentit juridicoadministratiu, la jerarquia constitueix un principi propi de les relacions entre òrgans d'una mateixa Administració pública. Implica l'establiment d'una estructura piramidal dels òrgans i un conjunt de relacions de subordinació entre ells mateixos.

    Els requisits per trobar-nos davant d'una relació de jerarquia administrativa són diversos:

    • Que es tracti d'òrgans d'una mateixa Administració pública.

    • Que es tracti d'òrgans amb competències materials idèntiques.

    • Que des d'un punt de vista territorial, la competència de l'òrgan inferior estigui circumscrita en la del superior.

    • Que es tracti d'òrgans amb les mateixes competències funcionals.

    En quan als contingut de la jerarquia administrativa podem dir que el poder jeràrquic implica la titularitat a favor dels òrgans superiors d'una sèrie de potestats respecte dels inferiors:

    • Potestats de direcció de l'activitat dels òrgans inferiors mitjançant instruccions, circulars i mesures d'ordre interior.

    • Potestat d'anul·lar o reformar determinats actes dels inferiors, mitjançant la resolució del recurs d'alçada interposat o amb procediments d'anul·lació d'ofici.

    • Potestat disciplinària sobre els titulars dels òrgans inferiors i aplicació de sancions i inspecció de les seves activitats.

    • Resolució dels conflictes de competència entre òrgans inferiors.

    5.6. La coordinació administrativa.

    El principi de coordinació regula les relacions interorgàniques quan no hi ha relació de jerarquia i opera també en l'àmbit de les relacions externes entre administracions.

    Coordinar implica ordenar conjuntament les activitats i els serveis de dos o més òrgans. La coordinació comporta un cert poder de direcció, conseqüència de la superioritat en què es troba qui coordina.

    El contingut de la coordinació es concreta en una sèrie de mecanismes organitzatius incorporats a l'ordenament jurídic. Són mecanismes de coordinació:

    • Les comissions delegades del Govern per coordinar l'acció dels ministeris relacionats per objectius comuns.

    • El caràcter coordinador de les funcions dels membres del Govern, atribuït al seu president (art. 98.2 CE); la creació de la Comissió Superior de Personal i l'aparició de la figura del delegat de Govern a les comunitats autònomes.

    • En l'àmbit provincial, el subdelegat del Govern, com a coordinador dels diferents serveis de l'Administració civil de l'Estat.

    • En l'àmbit legislatiu, les lleis marc intenten evitar la desconnexió entre diferents òrgans i ens.

    • Altres tècniques, com l'establiment d'òrgans col·legiats (ex: Consell de Ministres); informacions prèvies, mútues i recíproques, mesures i acords consensuats entre diferents administracions, etc.

    Hi ha una organització que es podria considerar de caràcter negatiu, la finalitat de la qual és impedir duplicitats; és a dir, que l'exercici de les competències no resulti contradictori. La finalitat de tot això és aconseguir indirectament que les activitats de les administracions públiques concorrin a l'interès general.

    Cal dir, finalment, que és urgent fer una coordinació, ja que l'organigrama de les estructures de les administracions públiques és complex i l'intervencionisme administratiu en la societat és molt intens.


    Tema 6. La funció pública local: selecció i provisió de llocs. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari. Drets i deures del personal al servei de l'Administració pública.

    6.1. LA FUNCIÓ PÚBLICA LOCAL: SELECCIÓ I PROVISIÓ DE LLOCS.

    6.1.1. SELECCIÓ DE LLOCS

    La carrera del funcionari es desenvolupa a través del seu accés a diferents llocs de treball. Els llocs de treball estan classificats en les relacions de llocs de treball, on s'estableixen les característiques essencials, els requisits per al seu desenvolupament, els complements retributius, etc. Quan es produeix una vacant d'un lloc de treball, l'Administració la cobreix reglamentàriament, amb els procediments previstos per la llei.

    En la provisió de llocs de treball i en la promoció professional, es vetlla especialment perquè es valorin els mèrits i les capacitats dels candidats que siguin adequats a la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs que s'han de cobrir.

    Els sistemes de provisió tenen l'objectiu principal de seleccionar el candidat més idoni per al desenvolupament correcte de les funcions dels llocs de treball que s'hagin de proveir, de manera que s'obtingui la prestació dels serveis públics adequada i la satisfacció dels interessos generals.

    Amb aquesta finalitat, en la provisió dels llocs de treball i la promoció professional dels funcionaris, s'han de respectar els principis de legalitat, objectivitat, mèrit i capacitat dels aspirants, igualtat, publicitat, eficàcia i eficiència.

    Les necessitats de personal es cobreixen amb els recursos humans que presten serveis a l'Administració, sens perjudici del que disposin el Reglament de selecció de personal de l'Administració i les relacions de llocs de treball en relació amb la mobilitat interadministrativa.

    Les convocatòries de provisió dels llocs de treball es poden fer individualment, a mesura que les necessitats es vagin produint, o per a un conjunt de llocs de treball.

    • Sistemes de provisió de llocs de treball

    De conformitat amb el que disposen les relacions de llocs de treball, la provisió dels llocs per al personal funcionari de l'Administració de la Generalitat es fa pel sistema de concurs de mèrits i capacitats, el normal per proveir els llocs de treball, i pel sistema de lliure designació.

    • Concurs de mèrits i capacitats

    El concurs té la finalitat de seleccionar el candidat més adequat per exercir les funcions del lloc de treball que cal proveir, a partir de l'avaluació dels mèrits i de les capacitats dels aspirants.

    La convocatòria de concurs sempre es fa segons el contingut funcional dels llocs vacants, derivat de les funcions i les tasques bàsiques.

    - Tipus de concurs de mèrits i capacitats

    Els concursos per a la provisió de llocs poden ser generals o específics, segons ho determini la relació de llocs de treball.

    • Concursos generals

    Els concursos de provisió són generals quan es convoquen llocs de treball amb una descripció genèrica de la finalitat i les funcions essencials i quan tenen requeriments de provisió homogenis o similars, sens perjudici que cadascun pugui tenir una àrea funcional peculiar.

    • Concursos específics

    Els concursos són específics quan la convocatòria es fa en funció d'una descripció pròpia i individualitzada de cada lloc de treball, amb independència del nombre de llocs que es convoquin, i tenint en compte la naturalesa, la finalitat, les funcions i les tasques bàsiques dels llocs objecte de convocatòria.

    En quan als mèrits, les capacitats i els sistemes d'acreditació podem dir i classificar-los de la següent manera:

    • Mèrits i capacitats: En els concursos es tenen en compte, sempre en funció del lloc vacant, el treball desenvolupat, els cursos de formació i de perfeccionament, l'antiguitat, el grau personal, les titulacions acadèmiques i el nivell de coneixement de la llengua catalana.

    • Data de referència per a la valoració dels mèrits i de les capacitats: Els mèrits s'han d'acreditar de conformitat amb el que disposin les bases de les convocatòries i es valoren amb referència a la data de publicació de la resolució que aprovi la convocatòria al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
      Es pot sol·licitar a les persones interessades els aclariments o, si s'escau, la documentació addicional que es consideri necessària per comprovar o valorar els mèrits i les capacitats al·legats.

    • Sistemes d'acreditació: Amb la finalitat d'avaluar els mèrits i les capacitats, les convocatòries de provisió poden establir com a sistemes d'acreditació memòries, casos pràctics, entrevistes, tests professionals, certificats expedits pels òrgans competents, informes d'avaluació quan estiguin reglamentats, o d'altres de similars.

    6.1.2. PROVISIÓ DE LLOCS

    Les convocatòries de provisió de lloc es realitza mitjançant les convocatòries de concurs de mèrits i capacitats que han de garantir la selecció del candidat més adequat per exercir el lloc convocat i que la provisió es faci amb criteris objectius, i en concret que els mèrits i les capacitats dels candidats siguin els adients per al desenvolupament adequat de les funcions dels llocs de treball que cal proveir.

    Les convocatòries i les seves bases específiques han de contenir, com a mínim, les dades i les circumstàncies següents:

    • Nombre, denominació, nivell, complement específic quan n'hi hagi, i la localització dels llocs objecte de convocatòria.

    • Contingut funcional i característiques dels llocs que cal proveir.

    • Els requisits necessaris per poder participar a la convocatòria.

    • Els mèrits i capacitats que cal valorar i, si s'escau, els coneixements concrets.

    • Sistema de qualificació total.

    • La composició de la junta de mèrits i capacitats i les comissions d'avaluació i el nomenament dels seus membres, titulars i suplents.

    • Centre o dependència al qual s'han d'adreçar les sol•licituds de participació i el termini màxim de presentació.

    • Indicació, si s'escau, dels funcionaris d'altres administracions públiques que puguin participar a la convocatòria.

    • Procediment que cal seguir.

  • Publicitat
    Les resolucions per les quals s'obrin les convocatòries i s'aprovin les respectives bases específiques s'han de publicar al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  • Modificació de les convocatòries i les seves bases

  • Les convocatòries i les seves bases específiques, un cop publicades, solament es poden modificar amb subjecció estricta als preceptes de la Llei 30/1992, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, i de la Llei 13/1989, de 14 de desembre, d'organització, procediment i règim jurídic de l'Administració de la Generalitat.

  • Competència i contingut de la convocatòria

  • El titular del departament on estigui adscrita la plaça és el competent per efectuar la resolució que aprovi la convocatòria de lliure designació.

    Aquesta convocatòria ha de ser pública i ha d'incloure, la localització del lloc i els requisits que s'exigeixen per al desenvolupament de les seves tasques. També s'ha d'especificar la descripció i contingut del lloc de referència.

  • Sol·licituds de participació

  • Les bases de les convocatòries especifiquen el centre o la dependència al qual s'han d'adreçar les instàncies per participar-hi.

    El termini per a la presentació de les sol•licituds per prendre part a la convocatòria corresponent és de 15 dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

  • Informe previ al nomenament

  • El titular del centre directiu o de l'organisme, ens o entitat on estigui adscrit el lloc convocat ha d'emetre informe previ al nomenament corresponent, amb relació al candidat que es consideri més adient, tenint en compte criteris de mèrit i capacitat apreciats discrecionalment.

  • Resolució de la convocatòria

  • L'òrgan convocant resol la convocatòria en el termini màxim d'un mes, a comptar des de la finalització de la presentació de sol·licituds, llevat que s'acordi motivadament la pròrroga d'aquest termini.

    Les resolucions de la convocatòria han de ser motivades amb referència al compliment dels requisits i les especificacions exigits a la convocatòria, al procediment que cal seguir i a la competència per fer el nomenament.

  • Normes reguladores

  • En aquest sistema de provisió de llocs de treball són aplicables, en allò que sigui compatible, les regles sobre publicitat, sol·licituds, requisits, condicions de participació i de resolució establertes al Reglament de provisió per al sistema de concurs.

  • Cessament

    Els funcionaris nomenats per a llocs de treball pel procediment de lliure designació poden ser cessats amb caràcter discrecional pel mateix òrgan que els va nomenar.

  • Els funcionaris que han cessat discrecionalment de llocs de lliure designació, mentre no obtinguin un altre lloc amb destinació definitiva, resten a disposició del secretari general del departament en què han estat cessats, el qual els ha d'atribuir un altre lloc de treball, amb caràcter provisional, o l'exercici de funcions adients al seu cos o a la seva escala.

    Les resolucions de cessament es publiquen al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

    6.2. Adquisició i pèrdua de la condició de funcionari.

    6.3. Drets i deures del personal al servei de l'Administració pública.

    El funcionari, des del moment que accedeix al servei de l'Administració, hi queda vinculat per una relació de caràcter estatutari, definida per un conjunt de normes legals i reglamentàries a les quals el funcionari s'adhereix, sense possibilitat d'alterar-les per via contractual.

    La Llei de funcionaris de 1964 és la primera norma relativa a funcionaris públics que recull, al nostre país, el conjunt dels seus drets, i on trobem el primer intent d'enumeració sistemàtica dels drets i deures dels funcionaris públics. La relació de drets continua vigent, encara que se n'hi ha afegit de nous, sobretot els col·lectius (sindicació, vaga i negociació).

    Actualment, el conjunt de drets i deures estan regulats a la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de mesures per a la reforma de la funció pública, i, concretament, per al personal al servei de la Generalitat de Catalunya, al capítol VII, del Decret legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, pel qual s'aprova la refosa en un text únic dels preceptes de determinats textos legals vigents a Catalunya en matèria de funció pública.

    Els drets representen un conjunt de prestacions, situacions i beneficis que l'Administració reconeix i el funcionari exercita; i els deures representen un seguit d'obligacions i responsabilitats, que el treballador assumeix i l'Administració imposa.

    • Drets dels funcionaris

    • Dret a ser retribuïts d'acord amb el lloc de treball que ocupen i el grau personal que tinguin consolidat.

    • Dret a romandre en el lloc de treball, sempre que les necessitats del servei ho permetin.

    • Dret a optar a les possibilitats de carrera administrativa i de promoció interna.

    • Dret a la formació.

    • Dret a la suspensió temporal del deure de desenvolupar la funció o càrrec.

    • Dret al càrrec.

    • Dret a conèixer el seu expedient individual i a accedir-hi lliurement.

    • Dret a participar en la millora de l'Administració de la Generalitat, mitjançant un sistema d'iniciatives i de suggeriments.

    • Dret a quedar acollit al règim general de la Seguretat Social, sens perjudici del que estableix la disposició addicional primera del Decret legislatiu 1/1997.

    • Dret a beneficiar-se de l'assistència sanitària i l'acció social, ells mateixos i els seus familiars beneficiaris, i les persones que tenen reconeguda l'assimilació a aquesta condició, d'acord amb el que estableix el sistema de Seguretat Social, al qual es troben acollits, i a gaudir també dels altres beneficis de qualsevol classe que aquest sistema ofereix.

    • Dret a ser tractats amb respecte en la seva intimitat i en la seva dignitat i a rebre la protecció i l'assistència davant d'ofenses verbals o físiques, de naturalesa sexual o de qualsevol altra naturalesa.

    • Dret a ser assistits i protegits per la Generalitat davant de qualsevol amenaça, ultratge, injúria, calúmnia, difamació i, en general, qualsevol atemptat contra la seva persona i els seus béns, per raó de l'exercici de les seves funcions.

    • Dret a la consulta i a la negociació de les condicions de treball.

    • Dret a l'exercici de vaga.

    • Dret a participar en els òrgans de negociació col·lectiva.

    • Dret a elegir els seus representants, mitjançant sufragi universal directe, igual i secret:

    • Dret a la salut laboral:

    • Deures dels funcionaris públics

    Els deures dels funcionaris són les càrregues que l'Administració els pot imposar en virtut del vincle de subjecció especial que els uneix i que es justifica essencialment en les necessitats de l'organització. Aquest conjunt d'obligacions poden ser de fer o, simplement de no fer.

    El règim dels deures dels funcionaris ha estat sensible al pas del temps. N'ha canviat la importància relativa, i, per tant, els valors que la sustenten també canvien.

    • Deure d'acatament del marc constitucional: «Complir la Constitució, l'Estatut de Catalunya i les altres disposicions que afecten l'exercici de les seves funcions».

    • Deure d'obediència: «Complir estrictament, imparcialment i eficaçment les obligacions pròpies del seu lloc de treball, complir les ordres rebudes que es refereixen al servei i formular, si s'escau, els suggeriments que cregui oportuns. En cap cas no es compleixen les ordres que impliquin comissió de delicte»

    • Deure de secret professional: La vulneració d'aquest deure constitueix una falta molt greu.

    • Deure de col·laboració: Comportar-se en les relacions amb els administrats amb la màxima correcció i procurar en tot moment prestar el màxim d'ajut i d'informació al públic.

    • Deures professionals: Complir estrictament la jornada i l'horari de treball.

    • Deure d'imparcialitat: La finalitat institucional de l'Administració pública és la de servir els interessos generals amb objectivitat. El deure d'imparcialitat té les manifestacions següents:

    • Neutralitat del funcionari, que impedeix la discriminació per motius d'opinió, la violació de la neutralitat o la independència política.

    • Actuar sense afavorir injustament o il•legalment persones, grups o institucions concretes. S'obliga els funcionaris que s'abstinguin dels procediments en què puguin tenir interès personal.

    La Llei d'incompatibilitats del personal al servei de l'Administració Pública protegeix aquest deure.


    Tema 7. Definició i missions de la biblioteca pública segons el Manifest de la UNESCO de 1994.

    7.1. definició de biblioteca pública segons el manifest de la unesco de 1994

    Abans de definir què és una biblioteca pública segons el manifest de la UNESCO de 1994 hem de definir-la, etimològicament parlant, tot dient que el nom de biblioteca prové del grec: ððððððð que vol dir llibre i ððððσ que vol dir caixa, on caixa s'entén generalment com a edifici o cambra.

    Després de fer aquesta petita introducció procedirem a donar definició al concepte clau. Podríem definir aquest terme mitjançant el què diu un diccionari o una enciclopèdia, el que entén hom per biblioteca... però el més important, i correcte, és el que exposa el Manifesta de la UNESCO (United Nations Educational Scientific and Cultural Organization) de l'any 1994 tot dient que una biblioteca pública és un centre local d'informació que facilita tot tipus de coneixement i informació als seus usuaris.

    Els seus serveis es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social. Cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada.

    Tots els grups d'edat han de trobar material adequat a les seves necessitats. Els fons i els serveis han d'incloure tot tipus de suport adients, tant en tecnologia moderna com en material tradicional. Són fonamentals l'alta qualitat i l'adequació a les necessitats i els condicionaments locals. El fons ha de reflectir les tendències actuals i l'evolució de la societat, com també la memòria de l'esforç i la imaginació de la humanitat.

    Els fons i els serveis no haurien d'estar sotmesos a cap forma de censura ideològica, política o religiosa, ni tampoc a pressions comercials.

    7.2. missions de la biblioteca pública segons el manifest de la unesco de 1994

    Segons el Manifest de la UNESCO de l'any 1994 podem dir que les següents missions clau, referents a la informació, l'alfabetització, l'educació i la cultura haurien de ser l'essència dels serveis de la biblioteca pública:

    • Crear i fomentar els hàbits de lectura en nens i nenes des dels primers anys;

    • Donar suport tant a la formació individual i la formació autodidacta com a la formació acadèmica en tots els nivells;

    • Donar oportunitats per al desenvolupament personal i creatiu;

    • Estimular la imaginació i la creativitat dels nens i nenes i dels joves;

    • Fomentar el coneixement del llegat cultural, la valoració de les arts, els descobriments científics i les innovacions;

    • Facilitar l'accés a les expressions culturals de totes les manifestacions artístiques;

    • Encoratjar el diàleg intercultural i afavorir la diversitat cultural;

    • Donar suport a la tradició oral;

    • Garantir l'accés dels ciutadans a tota mena d'informació de la comunitat;

    • Proveir serveis informatius adients a les empreses, a les associacions i als grups d'interès d'àmbit local;

    • Facilitar l'aprenentatge en l'ús de la informació i dels mitjans informàtics per accedir-hi;

    • Potenciar i participar en les activitats o els programes d'alfabetització per a totes les edats i iniciar aquestes activitats quan sigui necessari.


    Tema 8. La biblioteca pública: un servei municipal. Marc competencial.

    8.1. LA BIBLIOTECA PÚBLICA: UN SERVEI MUNICIPAL

    Sobre aquest concepte “un servei municipal” podem dir que segons el Manifest de la UNESCO, dintre de l'apartat de les missions de les biblioteques públiques podem trobar en el seu punt número nou una definició que s'ajusta a aquest.

    L'anteriorment esmentat apartat diu que s'ha de “garantir l'accés dels ciutadans a tota mena d'informació de la comunitat”.

    Això vol dir que la biblioteca és un punt d'informació on tota activitat, festa, acte cultural local... el trobarem anunciat, d'alguna manera o altre (tríptics, cartells, díptics, fulletons...), dintre d'aquest servei.

    Per poder posar un exemple d'aquest enunciat podríem dir que a la biblioteca de Martorelles, Montserrat Roig, hi podem trobar informació de la trobada de puntaires que es realitza cada any durant la Festa Major al recinte de la Masia Carrencà, com de les diferents trobades que es realitzen al llarg de l'any, tant en la seva localitat com en els seus pobles dels voltats, com són Santa Maria de Martorelles i Sant Fost de Campsentelles, o del lloc on es poden dirigir les persones interessades en aprendre.

    Igualment, a la part introductòria del Manifest, també diu que els seus serveis es fonamenten en la igualtat d'accés per a tothom, sense tenir en compte l'edat, la raça, el sexe, la religió, la nacionalitat o la classe social i que cal oferir serveis i materials específics a aquells usuaris que, per alguna raó, no poden utilitzar els serveis i materials habituals, com és el cas de minories lingüístiques, persones amb discapacitats o gent hospitalitzada o empresonada.

    Això vol dir que si, per exemple, al poble, existís, alguna família pertanyent a una minoria lingüística, com és considera el llenguatge de signes, d'origen àrab o amb alguna deficiència visual, la biblioteca Montserrat Roig, podria proporcionar-li, a través del seu servei de préstec, audiovisuals, llibres i tot el que estes al seu abast per afavorir una millor qualitat del seu servei municipal.

    8.2. MARC COMPETENCIAL

    En quan al marc competencial d'aquestes podríem dir que la Llei del Sistema Bibliotecari de Catalunya atribueix la responsabilitat de les biblioteques públiques als ajuntaments, i els serveis de suport a la lectura pública al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i a les quatre diputacions provincials.

    Pel què fa a les competències dels municipis, els correspon:

    • Crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d'acord amb les normes establertes per Llei o per reglament i d'acord amb el Mapa de la Lectura Pública;

    • Coordinar i promoure la lectura pública del municipi


    I són els ajuntament, també, els responsables de:

    • Gestionar la biblioteca i garantir que presti els serveis bàsics de lectura pública;

    • Elaborar el Pla d'objectius i anualment, el pla d'activitats;

    • Aportar, com a mínim, el personal sense titulació bibliotecària i cobrir-ne les suplències;

    • Destinar els recursos econòmics necessaris per realitzar programes de promoció de la biblioteca i dels seus serveis, com també per engegar campanyes de promoció de la lectura, en el marc del Pla d'objectius i activitats anual;

    • Aportar els recursos necessaris per a l'adquisició de documents i publicacions periòdiques, destinats a completar els fons de la biblioteca i a donar resposta a les demandes específiques del municipi;

    • Mantenir l'edifici i fer-se càrrec de les assegurances tant de l'edifici com del seu contingut, llevat de l'equipament informàtic;

    • Mantenir i reposar les instal·lacions i els equips, feta excepció dels equips informàtics vinculats al sistema informàtic de la Diputació;

    • Subministrar l'equipament audiovisual bàsic i antifurts;

    • Satisfer les despeses dels subministraments derivats de l'activitat de la biblioteca;

    • Garantir una correcta senyalització de la biblioteca, tant a la seva entrada de façana, amb indicació de l'horari del servei, com a la senyalització viària de la ciutat.

    Pel què fa a les competències de les diputacions, podríem dir que els hi correspon:

    • Adquisició de fons. Aquest servei comprèn l'adquisició dels lots fundacionals de les biblioteques de nova creació i les adquisicions destinades al manteniment de les col·leccions bàsiques;

    • Proveïment de catalogació centralitzada;

    • Elaborar el Catàleg Col·lectiu de la lectura pública;

    • Coordinació del préstec interbibliotecari i de fons de suport al préstec;

    • Facilitar el suport tècnic i informàtic a les biblioteques

    • Serveis bibliotecaris mòbils, quan el seu abast sigui supracomarcal.

    I, la Diputació, que té competència en serveis regionals, s'obliga a:

    • Subministrar el fons documental inicial de la biblioteca, amb el tractament catalogràfic necessari i amb la seva incorporació al catàleg col·lectiu;

    • Subministrar periòdicament un fons de manteniment de documents, amb el tractament catalogràfic necessari;

    • Gestionar el catàleg col·lectiu de la Xarxa;

    • Subministrar la instal·lació informàtica i els corresponents equips bàsics;

    • Aportar el director/a, si és el cas, i el personal bibliotecari titular i cobrir-ne les suplències;

    • Facilitar el treball en xarxa entre el personal de les biblioteques per a l'intercanvi d'experiències i iniciatives;

    • Oferir formació tècnica al personal de la biblioteca;

    • Mantenir l'accés dels ciutadans a Internet, tot subministrant els equips informàtics necessaris;

    • Mantenir el sistema informàtic instal·lat per la Diputació i assumir-ne les despeses de comunicació;

    • Facilitar eines per a la recollida i registre de dades estadístiques de les biblioteques, elaborar i presentar dades estadístiques globals del servei i fomentar la seva avaluació;

    • Cooperar en actuacions destinades a la promoció de la lectura.


    Tema 9. Les biblioteques a Catalunya: La Llei del sistema bibliotecari de Catalunya.

    El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. L'integren:

    • La Biblioteca Nacional de Catalunya

    • El Sistema de Lectura Pública de Catalunya

    • Les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.

    Està regulat per la Llei 4/1993, de 18 de març, del sistema bibliotecari de Catalunya. El 20 de juliol de 2004 es va signar un acord entre els departaments de Cultura, Educació i Universitats, Recerca i Societat de la Informació per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el període 2004-2007.

    Pel què fa a la llei del sistema bibliotecari de Catalunya podem dir que l'any 1981, sortint d'una llarga etapa d'inexistència de les institucions d'autogovern de Catalunya, el Parlament va aprovar la fins ara vigent Llei de biblioteques. Després de més de deu anys, el país s'ha ordenat territorialment, ha modificat progressivament el paper d'organismes administratius com les diputacions i ha creat les comarques, que esdevenen, juntament amb els municipis, els eixos vertebradors del territori.  

    Les grans infrastructures culturals, com és el cas de la Biblioteca de Catalunya, s'han anat definint, a partir de l'acord institucional, per assumir la categoria de nacional que els correspon. El creixement de les xarxes bibliotecàries ha obligat a fer un plantejament global, per tal de corregir l'actual desequilibri en els serveis bibliotecaris del país. Cal definir, doncs, un sistema que relacioni la totalitat de la infrastructura bibliotecària, i hi incorpori també els centres de titularitat estatal que són gestionats per la Generalitat.  

    Tots aquests aspectes han portat la necessitat de modificar, enriquint-la, la Llei de biblioteques de l'any 1981. Aquella Llei, valuosa en tant que era l'inici d'aquesta ordenació necessària de les infrastructures culturals i, en aquest cas, del panorama bibliotecari del país, s'ha d'adaptar ara a les noves premisses.  

    El text es refereix esquemàticament a tots els elements que constitueixen el sistema bibliotecari de Catalunya i a la manera com es relacionen entre ells. Té, però, dues parts ben diferenciades: la que fa referència al patrimoni bibliogràfic i a la Biblioteca de Catalunya, i la que desenvolupa el que constitueix el Sistema de Lectura Pública.  

    II  

    El patrimoni bibliogràfic té com a nucli i eix vertebrador la Biblioteca de Catalunya, que és la biblioteca nacional de Catalunya i que s'estructura en unitats que engloben el conjunt de materials bibliogràfics en diferents suports. La biblioteca nacional té per missió de recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, i ha de tenir cura de tot el patrimoni bibliogràfic de Catalunya arreu del territori. S'hi han de relacionar, doncs, tots els centres posseïdors de fons patrimonials, incloses les biblioteques públiques provincials, com a dipositàries de fons procedents bàsicament de la desamortització de l'any 1835.  

    Tot i així, el desenvolupament d'aquest últim aspecte, el patrimonial, caldrà que sigui tractat més a bastament, atesa la seva importància, en una llei específica del patrimoni cultural de Catalunya.  

    La Generalitat, com a primera institució del país, assumeix les responsabilitats de gestió d'aquesta infrastructura de caràcter nacional, recollint l'herència de la Mancomunitat, de l'Institut d'Estudis Catalans i de la Generalitat republicana, especialment per la seva Llei del Servei de biblioteques, arxius, museus i patrimoni històric, artístic i científic de Catalunya, del 1934.  

    També les biblioteques universitàries, que constitueixen per llurs funcions específiques un dels elements bàsics de la riquesa bibliogràfica del país, s'han de relacionar amb la biblioteca nacional, igual com les biblioteques especialitzades i els centres hemerogràfics.  

    III  

    Pel que fa a la lectura pública, segon gran aspecte regulat per la Llei, aquesta determina la unificació en un sol sistema de lectura pública de les xarxes bibliotecàries dependents de les diverses administracions, i obre la possibilitat que les xarxes privades s'integrin en el sistema.  

    Aquesta unificació es realitza atribuint als municipis un paper principal en la gestió de les biblioteques públiques, d'acord amb la Llei 8/1987, del 15 d'abril, municipal i de règim local de Catalunya, que estableix que els ajuntaments han d'assumir la infrastructura bibliotecària com una de llurs prioritats. La Llei reserva també competències ben significatives a les comarques, que gestionen, en col·laboració amb els ajuntaments, les biblioteques comarcals i el servei de lectura pública de les poblacions menors. La Llei, doncs, dibuixa la lectura pública seguint el model d'ordenació territorial i ha d'anar seguida del mapa bibliotecari i d'unes propostes d'actuació econòmica destinades a completar, entre les diferents administracions, les mancances culturals existents al país en el camp de les biblioteques.  

    Amb voluntat ordenadora, aquesta Llei distribueix les responsabilitats de gestió entre les administracions: atribueix a la Generalitat les responsabilitats que es refereixen a les infrastructures qualificades de nacionals i atribueix als municipis i a les comarques les responsabilitats que es refereixen a la lectura pública. Finalment, la Llei regula els serveis corresponents de suport, que han de garantir l'assistència i la cooperació a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública, per tal que puguin complir adequadament llur funció.  

    TÍTOL PRIMER  

    Disposicions generals  

    Article 1

    Objecte d'aquesta Llei

    L'objecte d'aquesta Llei és establir les bases i les estructures fonamentals necessàries per a la planificació, la creació, l'organització, el funcionament i la coordinació del Sistema Bibliotecari de Catalunya, i també garantir uns serveis que facilitin el funcionament de les biblioteques, a partir del dret dels ciutadans de Catalunya a la lectura i a la informació públiques, arreu del territori.  

     


    Article 2

    Concepte de biblioteca

    S'entén per biblioteca, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol conjunt organitzat de llibres, publicacions periòdiques, gravats, mapes, enregistraments sonors, documentació gràfica i altres materials bibliogràfics, manuscrits, impresos o reproduïts en qualsevol suport, que tingui per finalitat de reunir i conservar aquests documents i facilitar-ne l'ús a través dels mitjans tècnics i personals adequats per a la informació, la investigació, l'educació o el lleure.  

    Article 3

    Concepte de col·lecció

    S'entén per col·lecció, als efectes d'aquesta Llei, qualsevol fons d'interès especial que no tingui el tractament biblioteconòmic que estableix la normativa vigent per a les biblioteques. Els termes de la seva definició i protecció han d'ésser fixats per la legislació sobre patrimoni històric i cultural.  

    Article 4

    Àmbit d'aplicació

    - 1 L'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei inclou:

  • Les biblioteques, de titularitat pública o privada, que presten un servei públic.

  • Les biblioteques i les col·leccions, públiques o privades, que tenen un fons d'un especial valor cultural, d'acord amb la legislació sobre patrimoni històric i cultural.

  • -2 Els preceptes d'aquesta Llei són aplicables a les biblioteques de titularitat estatal si s'hi refereixen expressament.  

    Article 5

    Sistema Bibliotecari de Catalunya

    El Sistema Bibliotecari de Catalunya és el conjunt organitzat de serveis bibliotecaris existents a Catalunya. Integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya:

    a) La biblioteca nacional de Catalunya.

    b) El Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

    c) Les biblioteques universitàries, les biblioteques de centres d'ensenyament no universitari i les biblioteques especialitzades.  

    Article 6

    Accés a la informació bibliogràfica

    -1 La Generalitat ha de reunir en un únic catàleg col·lectiu la referència bibliogràfica dels diferents fons de les biblioteques que integren el Sistema Bibliotecari de Catalunya.

    -2  La Generalitat ha d'assegurar la possibilitat d'accés a la informació continguda en el catàleg col·lectiu a què es refereix l'apartat 1.

    -3 Les biblioteques incloses en l'àmbit d'aplicació d'aquesta Llei s'han d'ajustar als reglaments i han d'adoptar les mesures tècniques necessàries per a fer possible l'intercanvi de la informació.  

     


    TÍTOL SEGON

    La Biblioteca de Catalunya  

    Capítol I

    Definició i estructura  

    Article 7

    Definició

    -1 La Biblioteca de Catalunya és la biblioteca nacional. Té per missió recollir, conservar i difondre la producció bibliogràfica catalana i la relacionada amb l'àmbit lingüístic català, inclosa la producció impresa, periòdica o no, visual i sonora, de cada obra de la qual ha de recollir dos exemplars, almenys, qualssevol que en siguin el suport o la tècnica emprats.

    - 2 La Biblioteca de Catalunya ha de vetllar per la conservació i la difusió del patrimoni bibliogràfic, que comprèn, a més de les obres descrites en l'apartat 1, les obres bibliogràfiques que es troben a Catalunya que tenen valors històrics o culturals rellevants, d'acord amb el que estableix la legislació sobre patrimoni històric i cultural.

    -3 La Biblioteca de Catalunya, primer centre bibliogràfic de la cultura catalana, ha de mantenir, mitjançant les adquisicions pertinents, la condició de centre de consulta i de recerca científica de caràcter universal.  

    Article 8

    Estructura

    La Biblioteca de Catalunya s'estructura en unitats que engloben el conjunt de materials en diferents suports. Aquestes unitats gaudeixen de l'autonomia necessària per al desenvolupament de llurs funcions.  

    Article 9

    Funcions

    -1 La Biblioteca de Catalunya, mitjançant cadascuna de les unitats en què s'estructura, exerceix a tot el territori les funcions següents:

    a) Recollir, conservar i difondre totes les obres editades o produïdes a Catalunya i les relacionades per qualsevol motiu amb els territoris de l'àmbit lingüístic català. Amb aquesta finalitat, és perceptora del Dipòsit Legal i adquireix les obres bibliogràfiques catalanes que no li arriben per aquest mitjà.

    b) Adquirir, conservar i difondre els fons generals multidisciplinaris i d'abast universal adequats per a la recerca en les diverses branques del saber.

    c) Vetllar per la conservació i la preservació de les obres que constitueixen el patrimoni bibliogràfic de Catalunya, d'acord amb el que estableix l'article 7.2, es trobin on es trobin, dins el territori nacional.

    d) Elaborar, gestionar i difondre periòdicament, en les formes i amb els suports que exigeixin les necessitats dels usuaris, la bibliografia nacional i el catàleg col·lectiu del patrimoni bibliogràfic, en coordinació amb les diferents unitats.

    e) Prestar els serveis de suport per a la protecció del patrimoni bibliogràfic de Catalunya, i especialment els serveis de restauració, microfilmació i gestió d'obres duplicades i sobreres.

    -2 La Biblioteca de Catalunya ha d'adaptar les normes bibliogràfiques internacionals i, si s'escau, elaborar les que han de regir la catalogació de tot el Sistema Bibliotecari de Catalunya. La Biblioteca de Catalunya supervisa, valida i unifica en un sol llistat el catàleg d'autoritats.  

    Article 10

    Coordinació amb altres centres

    La Biblioteca de Catalunya ha de mantenir relacions de col·laboració i coordinació amb altres centres que disposin de fons d'interès bibliogràfic.  

    Article 11

    Oficines del Dipòsit Legal

    Les oficines del Dipòsit Legal de Catalunya tenen la missió de recollir un nombre determinat de cada una de les obres que es produeixen a Catalunya i trametre-les als centres que les han de conservar i posar a l'abast dels usuaris. Capítol II Organització administrativa  

    Article 12

    Condició orgànica

    La Biblioteca de Catalunya és una entitat autònoma de caràcter administratiu, adscrita al Departament de Cultura, que gaudeix de personalitat jurídica, de patrimoni propi i de capacitat plena d'obrar per al compliment de les seves finalitats, d'acord amb aquesta Llei i amb la legislació sobre entitats autònomes que li és aplicable.  

    Article 13

    Òrgans de govern i gestió

    Són òrgans de govern i gestió de la Biblioteca de Catalunya:

    a) El Consell Rector.

    b) El director de la Biblioteca de Catalunya i els directors de les unitats en què aquesta s'estructura.

    c) El gerent de la Biblioteca de Catalunya.  

    Article 141

    Consell Rector: composició i funcions

    • 1 El Consell Rector de la Biblioteca de Catalunya és integrat per:

    a) El president, que és el conseller de Cultura.

    b) La vicepresidència primera, que correspon al director o directora general competent en matèria de patrimoni cultural; la vicepresidència segona, que correspon al president o presidenta de l'Institut d'Estudis Catalans, i la vicepresidència tercera, que correspon al director o directora de la Biblioteca de Catalunya.

    c) Els vocals següents, nomenats pel conseller o consellera de Cultura: els directors de les diferents unitats de la Biblioteca de Catalunya; quatre vocals a proposta del director o directora general competent en matèria de patrimoni cultural; dos vocals a proposta de l'Institut d'Estudis Catalans; dos vocals a proposta del Consell Interuniversitari; un vocal a proposta de l'Ajuntament de Barcelona, i un vocal a proposta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya.

    d) Un secretari, amb veu i sense vot, que és un funcionari de la Biblioteca de Catalunya.

     

    • 2 El Consell Rector té per funcions:

    a) Aprovar anualment el pla d'actuació, la memòria sobre la gestió i l'avantprojecte de pressupost.

    b) Exercir l'alta direcció de l'entitat i supervisar-ne l'actuació.

    c) Proposar l'estructura orgànica i la plantilla de personal.

    d) Acceptar les donacions, els llegats i les herències.

    e) Acordar la creació de nous òrgans de gestió per a un millor funcionament de la Biblioteca de Catalunya.

    f) Deliberar i informar sobre els assumptes que el president sotmeti a la seva consideració.

    Article 152

    El director o directora

    El director o directora, que és nomenat pel conseller o consellera de Cultura, té les funcions següents:

    a) Exercir la direcció de l'entitat, establir les directrius tècniques per a la prestació de serveis i fixar els criteris generals d'organització.

    b) Representar el centre i exercir-ne les accions judicials i administratives.

    c) Formalitzar els contractes i autoritzar les despeses.

    d) Dirigir el personal.

    e) Coordinar l'activitat de les diferents unitats en què s'estructura la Biblioteca de Catalunya.

    f) Acordar les adquisicions de material bibliogràfic.

    g) Proposar al Consell Rector el pla anual d'actuacions, la memòria sobre la gestió i l'avantprojecte de pressupost.

    h) Qualsevol altra que el Consell Rector li encomani i, en general, totes les que no hagin estat assignades expressament a altres òrgans. 

    Article 16

    Gerent

    El gerent de la Biblioteca de Catalunya actua sota la supervisió del director i exerceix les funcions que siguin fixades per reglament.  

    Article 17

    Règim econòmic

    • 1 Els recursos econòmics de la Biblioteca de Catalunya són constituïts per:

    a) Les assignacions corresponents a aquesta entitat autònoma consignades en les lleis de pressupostos de la Generalitat.

    b) Els ingressos de dret públic i de dret privat derivats de la gestió dels seus béns i serveis.

    c) Les subvencions i les aportacions voluntàries d'entitats i de particulars.

    d) Qualsevol altre que li sigui atribuït.

    -2 La Biblioteca de Catalunya gaudeix de les exempcions i els beneficis fiscals que corresponen a la Generalitat.


    Capítol III

    Fons d'interès nacional

    Article 18

    Declaració de fons d'interès nacional Es poden declarar d'interès nacional els fons bibliogràfics que tenen un valor cultural especial integrats en biblioteques o en col·leccions. La declaració es fa d'acord amb el procediment establert per la legislació sobre el patrimoni històric i cultural.  

    Article 19

    Efectes de la declaració de fons d'interès nacional

    -1 La declaració de fons d'interès nacional comporta per als titulars de la biblioteca o la col·lecció en què són custodiats, a més de les obligacions fixades en la legislació sobre patrimoni històric i cultural, les obligacions següents:

    a) Col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya per a llur catalogació i llur inclusió en el catàleg del patrimoni bibliogràfic corresponent.

    b) Col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya per a llur conservació i llur difusió.

    -2 Per al compliment de les obligacions que estableix l'apartat 1, els titulars de les biblioteques i col·leccions han de rebre el suport tècnic i econòmic de la Biblioteca de Catalunya.  

    Article 20

    Patrimoni bibliogràfic de les biblioteques públiques de titularitat estatal

    -1 Es declaren d'interès nacional els fons que tenen valors històrics o culturals rellevants conservats a les biblioteques públiques de titularitat estatal de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona.

    -2 Les biblioteques a què fa referència l'apartat 1 s'han de coordinar i han de col·laborar amb la Biblioteca de Catalunya, en els termes que estableix l'article 19.1.  

    TÍTOL TERCER

    El Sistema de Lectura Pública de Catalunya  

    Capítol I

    Definició, àmbit i estructura  

    Secció primera

    Normes generals  

    Article 21

    Definició del Sistema de Lectura Pública

    El Sistema de Lectura Pública és el conjunt organitzat de serveis de biblioteca pública de Catalunya.  

    Article 22

    Concepte de biblioteca pública

    -1 Es consideren biblioteques públiques les biblioteques que disposen d'un fons general, ofereixen un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu i social i són accessibles a tots els ciutadans, tant al conjunt del públic en general com a determinats grups d'usuaris.

    - 2 Les biblioteques públiques han d'oferir llurs prestacions bàsiques de manera lliure i gratuïta i han de prestar serveis diferenciats per a adults i per a infants.

    - 3 Les biblioteques públiques, en coordinació amb els serveis d'assistència social de cada localitat, han de facilitar el servei de préstec als lectors impossibilitats de sortir de llur domicili i oferir serveis bibliotecaris als hospitals, les presons, les residències i els centres d'acolliment de la localitat respectiva.

    - 4 Les biblioteques públiques han de donar resposta a les necessitats d'aquells que tenen dificultats per a la lectura, amb llibres sonors i altres documents àudio-visuals o amb altres materials impresos pensats per a facilitar la lectura.

    - 5 Els fons de les biblioteques públiques són de lliure accés i susceptibles d'ésser deixats en préstec. Això no obstant, quan és necessari per raons de seguretat i conservació, es pot limitar l'accés a una part d'aquests fons.  

    Article 23

    Biblioteques que integren el Sistema de Lectura Pública

    -1 Formen part del Sistema de Lectura Pública:

    a) Totes les biblioteques públiques de titularitat pública.

    b) Totes les biblioteques públiques de titularitat privada que hi siguin integrades, amb la conformitat prèvia del titular del centre, i que hagin subscrit un conveni amb l'ajuntament corresponent.

    c) Les biblioteques de titularitat estatal gestionades per la Generalitat, sens perjudici de la normativa estatal que les afecta.

    -2 Excepcionalment, si les necessitats del Sistema de Lectura Pública ho requereixen, i amb la conformitat prèvia del titular, hi poden ésser integrades les biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari. Si el titular és la Generalitat, cal l'informe favorable previ del Departament d'Ensenyament.  

    Article 24

    Registre de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública

    El Departament de Cultura ha de portar un registre actualitzat de les biblioteques que constitueixen el Sistema de Lectura Pública.  

    Article 25

    Integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública

    La integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública es fa per resolució del conseller de Cultura. La resolució ha d'especificar el tipus de biblioteca, d'acord amb la classificació establerta per l'article 31.1, i s'ha de publicar en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

    Article 26

    Condicions i efectes de la integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública

    -1 Totes les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública s'han d'ajustar als reglaments dictats pel Govern de la Generalitat, sens perjudici del que estableix l'article 23.1.c).

    -2 La integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública dóna dret a accedir als serveis de suport a la lectura pública.  


    Article 27

    Inspecció del Sistema de Lectura Pública

    -1 Tots els centres integrats en el Sistema de Lectura Pública tenen el deure de facilitar al Departament de Cultura la informació que els sol·liciti per comprovar el compliment de la normativa vigent, i han de permetre l'accés i l'actuació dels inspectors del Departament.

    -2 Si de la inspecció d'una biblioteca integrada en el Sistema de Lectura Pública es desprèn que no compleix la normativa a què fa referència l'article 41.a), el titular de la biblioteca ha d'adoptar les mesures correctores que estableixi el Departament de Cultura; altrament, el titular de la biblioteca perd el dret d'accés als serveis de suport a la lectura pública.  

    Article 28

    Mapa de la Lectura Pública de Catalunya

    -1 El Departament de Cultura elabora i manté actualitzat el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya, en el qual s'han de recollir les necessitats de la lectura pública i establir el tipus de servei que correspon a cada població. El Mapa de la Lectura Pública i les modificacions que s'hi fan són aprovats pel Govern de la Generalitat, un cop escoltat el Consell de Biblioteques i les associacions representatives de l'Administració local de Catalunya.

    -2 Les inversions que duguin a terme les diferents administracions públiques en equipaments bibliotecaris s'han d'ajustar a les previsions i els criteris establerts en el Mapa de la Lectura Pública.  

    Article 29

    Personal de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública

    - 1 Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública han de tenir el personal suficient, amb la qualificació i el nivell tècnic que exigeixin les funcions que tingui assignades, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública.

    - 2 Les condicions professionals del personal tècnic de les biblioteques del Sistema de Lectura Pública s'han de determinar per reglament. En tot cas, excepte en les biblioteques filials, ha d'ésser bibliotecari titulat el director de la biblioteca, almenys. 

    Article 30

    Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública

    El Departament de Cultura, per garantir la catalogació unificada i compartida de tots els fons de les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública i el coneixement mutu de llurs fons, coordina i gestiona el Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública. Secció segona Organització del Sistema de Lectura Pública de Catalunya.

    Article 31

    Estructura del Sistema de Lectura Pública

    -1 El Sistema de Lectura Pública defineix els següents tipus de biblioteca i de serveis bibliotecaris, segons llur funció:

    a) Biblioteques centrals comarcals.

    b) Biblioteques centrals urbanes.

    c) Biblioteques locals.

    d) Biblioteques filials.

    e) Serveis bibliotecaris mòbils.

    - 2 Completen l'estructura del Sistema de Lectura Pública:

    a) Els serveis de suport a la lectura pública.

    b) Les comissions de lectura pública.  

     Article 32

    Biblioteques centrals comarcals

    - 1 Les biblioteques centrals comarcals coordinen la resta de biblioteques de la comarca, a excepció de les biblioteques centrals urbanes i de les biblioteques que hi estan vinculades, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública, i els donen assessorament i suport. Si ho aconsellen raons de caràcter demogràfic o territorial, el Mapa de la Lectura Pública pot determinar l'existència dins una mateixa comarca de més d'una biblioteca amb funcions de biblioteca central comarcal.

    - 2 Les biblioteques centrals comarcals presten, a més, a la ciutat on tenen la seu, els serveis propis de la biblioteca central urbana o de la biblioteca local.

    - 3 La gestió de les biblioteques centrals comarcals correspon al consell comarcal i a l'ajuntament del municipi on té la seu la biblioteca, els quals, a aquest efecte, han d'acordar els criteris de col·laboració en els termes bàsics que siguin fixats per reglament.  

    Article 33

    Biblioteques centrals urbanes

    - 1 Les biblioteques centrals urbanes coordinen les altres biblioteques i els serveis bibliotecaris mòbils del terme municipal, d'acord amb el que estableix el Mapa de la Lectura Pública, i els donen assessorament i suport.

    - 2 En les ciutats de més de trenta mil habitants que no tenen biblioteca central comarcal hi ha d'haver una biblioteca central urbana. En cada districte de la ciutat de Barcelona hi ha d'haver un centre bibliotecari que compleixi les condicions exigides a les biblioteques centrals urbanes i n'assumeixi les funcions, sens perjudici de la coordinació que, en funcions de biblioteca central, ha d'exercir la biblioteca estatal de Barcelona.

    - 3 Les biblioteques estatals de Girona, Lleida i Tarragona poden, amb l'acord previ entre l'Administració de la Generalitat i l'ajuntament, fer les funcions de biblioteca central urbana de les ciutats on tenen la seu. Per la seva banda, la biblioteca estatal de Barcelona fa les funcions de biblioteca central que estableix l'apartat 2.  

    Article 34

    Biblioteques locals

    - 1 Les biblioteques locals, que són les que compleixen les condiciones necessàries per a prestar el servei de lectura pública en una àrea determinada, coordinen llur activitat amb la biblioteca central comarcal o amb la biblioteca central urbana corresponent i poden donar suport a biblioteques filials.

    - 2 En els municipis de més de cinc mil habitants hi ha d'haver una biblioteca local.  

    Article 35

    Biblioteques filials

    Les biblioteques filials presten serveis de lectura pública amb el suport d'una biblioteca local, d'una biblioteca central urbana o d'una biblioteca central comarcal.  

    Article 36

    Serveis bibliotecaris mòbils

    Els serveis bibliotecaris mòbils, que depenen d'una biblioteca central comarcal o d'una biblioteca central urbana, tenen com a finalitat d'oferir el servei de lectura pública en zones on no hi ha un punt de servei estàtic.  

    Article 37

    Serveis de suport a la lectura pública

    - 1 Els serveis de suport a la lectura pública presten assistència i cooperació a les biblioteques del Sistema de Lectura Pública.

    - 2 Els serveis nacionals presten suport en els àmbits següents:

    a) Assessorament i col·laboració en l'adquisició de fons.

    b) Coordinació i gestió del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.

    c) Investigació bibliotecària i formació permanent i reciclatge del personal.

    d) Promoció de les biblioteques.

    e) Coordinació dels serveis regionals.

    - 3 Els serveis regionals presten suport en els àmbits següents:

    a) Adquisició de fons.

    b) Proveïment de catalogació centralitzada.

    c) Elaboració del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.

    d) Informació bibliogràfica i documental selectiva.

    e) Tractament de fons duplicats i sobrers.

    f) Redistribució del fons.

    g) Coordinació del préstec interbibliotecari i de fons de suport al préstec.

    h) Suport tècnic i informàtic a les biblioteques.  

    Article 38

    Comissions de lectura pública

    - 1 En cada comarca i en cada municipi que compta amb una biblioteca central urbana hi ha una comissió de lectura pública.

    - 2 La determinació de la composició i el règim de funcionament de les comissions de lectura pública correspon al consell comarcal o a l'ajuntament respectius. En tot cas, les comissions d'àmbit comarcal són presidides per un representant del consell comarcal i les d'àmbit local per un representant de l'ajuntament, i n'ha de formar part el director de la biblioteca central comarcal o de la biblioteca central urbana, respectivament.

    - 3 Les comissions de lectura pública tenen per funcions:

    a) Col·laborar amb la biblioteca central corresponent en el compliment de les seves comeses.

    b) Analitzar les necessitats d'equipaments o de serveis de la comarca o el municipi respectius.

    c) Programar activitats de promoció i estímul de l'ús de les biblioteques.

    d) Coordinar l'actuació de les biblioteques públiques i escolars.

  • Qualsevol altra que els assignin el consell comarcal o l'ajuntament corresponents.  

  • Capítol II

    Competències de les diferents administracions públiques  

    Secció primera

    Competències de les entitats locals  

    Article 39

    Competències dels municipis

    - 1 Corresponen als municipis les competències següents:

    a) Crear, regular, organitzar i gestionar les biblioteques de titularitat municipal, d'acord amb les normes establertes per llei o per reglament i d'acord amb el Mapa de la Lectura Pública.

    b) Coordinar i promoure la lectura pública en el municipi.

    - 2 Els municipis de cinc mil habitants o més han de prestar el servei de biblioteca local i els municipis de menys de cinc mil habitants han de rebre el suport de la comarca respectiva en la prestació del servei de lectura pública. Els municipis de més de trenta mil habitants han de prestar el servei de lectura pública de manera descentralitzada, d'acord amb el Mapa de la Lectura Pública.

    - 3 En el cas de les biblioteques centrals comarcals, els municipis on aquestes tenen la seu s'han de fer càrrec del finançament de la part de les despeses d'instal·lació, manteniment i personal que correspon a la funció local d'aquestes biblioteques.

    - 4 Les obligacions que estableix l'apartat 2 poden ésser prestades per biblioteques de titularitat municipal o bé per altres biblioteques del Sistema de Lectura Pública amb les quals el municipi hagi establert un conveni de col·laboració.  

    Article 40

    Competències de les comarques

    - 1 Corresponen a les comarques les competències següents:

    a) Prestar el servei de lectura pública d'abast supramunicipal, regulat a l'article 32, i prestar-lo també, subsidiàriament, en els municipis de menys de cinc mil habitants.

    b) Donar suport als municipis per a la prestació dels serveis bibliotecaris, d'acord amb els ajuntaments.

    c) Coordinar i promoure la lectura pública a la comarca.

    - 2 En tot cas, les comarques han de:

    a) Fer-se càrrec del finançament de la part de les despeses d'instal·lació, manteniment i personal que correspon a la funció comarcal de les biblioteques centrals comarcals i participar en llur gestió.

    b) Organitzar els serveis bibliotecaris mòbils que siguin necessaris.  

    Secció segona

    Competències de l'Administració de la Generalitat  

    Article 41

    Competències de l'Administració de la Generalitat

    Corresponen a l'Administració de la Generalitat les competències següents:

    a) Dictar els reglaments que regeixen els diferents aspectes de la lectura pública i, especialment, regular les matèries següents: 1ª. Personal. 2ª. Condicions tècniques de les infrastructures. 3ª. Bases generals i funcionament de la gestió bibliotecària. 4ª. Catalogació i classificació dels fons. 5ª. Coordinació de les biblioteques integrades en el Sistema de Lectura Pública. 6ª. Manteniment del Catàleg Col·lectiu de la Lectura Pública.

    b) Inspeccionar el compliment d'aquesta Llei i de la normativa que la desplega.

    c) Reconèixer la integració d'una biblioteca en el Sistema de Lectura Pública, i mantenir-ne la classificació.

    d) Elaborar i mantenir el Mapa de la Lectura Pública.

    e) Establir els criteris per a l'elaboració, i el tractament posterior, d'estadístiques relatives a la lectura pública.

    f) Prestar serveis de suport a la lectura pública. g) Fomentar la lectura pública.  

    Article 42

    Acció de foment

    El Departament de Cultura ha d'establir anualment un programa d'ajuts a les biblioteques, especialment per a dotar-les d'infrastructura, construir-ne de noves i renovar i ampliar les existents. Aquest programa, que ha de tenir en compte les determinacions del Mapa de la Lectura Pública, s'integra en el Pla únic d'obres i serveis de Catalunya, d'acord amb el que estableix la disposició addicional quarta.  

    TÍTOL QUART

    Biblioteques universitàries, dels centres d'ensenyament no universitari i especialitzades  

    Article 43

    Biblioteques universitàries

    - 1 Les biblioteques universitàries recullen fons bibliogràfics especialitzats i presten servei als universitaris i als investigadors i, amb l'autorització prèvia del centre, als particulars que ho demanin.

    - 2 Les biblioteques universitàries es coordinen amb la resta del Sistema Bibliotecari, per mitjà de la Biblioteca de Catalunya, pel que fa a la catalogació, al préstec interbibliotecari i a la protecció dels fons de valors històrics o culturals rellevants, sens perjudici d'altres formes de coordinació que puguin establir amb altres biblioteques per a serveis comuns.  

    Article 44

    Biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari

    - 1 Les biblioteques dels centres d'ensenyament no universitari proporcionen el material necessari per al compliment de llurs funcions pedagògiques, faciliten l'accés a la cultura, eduquen l'alumne en la utilització de llurs fons i li permeten de complementar i ampliar la seva formació i el seu lleure.

    - 2 En els centres d'ensenyament no universitari s'ha d'establir una biblioteca escolar, com a part integrant de l'ensenyament i en col·laboració amb el Sistema de Lectura Pública.

    - 3 Les normes específiques sobre l'organització, l'activitat i el finançament de les biblioteques dels centres públics d'ensenyament no universitari han d'ésser fixades per reglament.  

    Article 45

    Biblioteques especialitzades

    - 1 Són biblioteques especialitzades les biblioteques que contenen un fons centrat principalment en un camp específic del coneixement.

    - 2 Les biblioteques especialitzades, que poden ésser de titularitat pública o privada, presten servei públic amb les restriccions que els són pròpies i es coordinen amb la resta del Sistema Bibliotecari en els termes que estableix l'article 43.2 per a les biblioteques universitàries.  

     

    TÍTOL CINQUÈ

    El Consell de Biblioteques

    Article 46

    Composició i funcions

    - 1 El Consell de Biblioteques és l'òrgan consultiu i assessor de l'Administració de la Generalitat en les matèries relacionades amb el sistema bibliotecari de Catalunya. La composició del Consell s'ha d'establir per reglament.

    - 2 El Consell de Biblioteques té per funcions:

    a) Informar sobre els projectes de disposicions generals en matèria de biblioteques i sobre el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya.

    b) Informar sobre la declaració dels fons bibliogràfics d'interès nacional.

    c) Suggerir iniciatives per a la millora del funcionament, l'organització i la coordinació del sistema bibliotecari de Catalunya.

    d) Assessorar l'Administració de la Generalitat en les matèries que són objecte d'aquesta Llei.

    - 3 El Consell de Biblioteques s'ha de reunir sempre que sigui necessari i, com a mínim, un cop cada sis mesos.  

    Disposicions addicionals  

    Primera

    Transferència de serveis de les diputacions provincials

    - 1 Les biblioteques i els serveis bibliotecaris dependents de les diputacions provincials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona són transferits a la Generalitat o als consells comarcals del territori on tenen la seu. En cas que l'abast i les característiques de les biblioteques o els serveis ho justifiquin, la Comissió Mixta establerta per l'article 5 de la Llei 5/1987, del 4 d'abril, del règim provisional de les competències de les diputacions provincials, pot acordar que siguin transferits a un ajuntament. També es pot aplicar, si les característiques de les biblioteques o els serveis ho justifiquen, la disposició continguda en l'article 8 de la dita Llei 5/1987.

    - 2 Queden exclosos de la transferència a què es refereix l'apartat 1 els serveis que integrin el nucli essencial de l'autonomia provincial i els que derivin de les competències d'assistència i de cooperació jurídica, econòmica i tècnica que corresponen a les diputacions provincials d'acord amb el que estableixen la Llei reguladora de les bases del règim local i la legislació de règim local de Catalunya.

    - 3 La Comissió Mixta ha de fixar, en el termini d'un any, els mitjans personals i materials i els recursos que han d'ésser traspassats com a conseqüència de la transferència a què es refereix l'apartat 1; a manca d'acord de la Comissió Mixta, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 5 de la Llei 5/1987.

    - 4 Per a la determinació de l'Administració destinatària de cada transferència, la Comissió Mixta s'ha d'atenir als criteris següents:

    a) L'interès nacional o local de la biblioteca o el servei.

    b) La racionalitat global de l'organització bibliotecària de Catalunya.

    c) Els criteris establerts per l'article 3 de la Llei 5/1987.

    - 5 En virtut de l'apartat 1, la Biblioteca de Catalunya és transferida a la Generalitat. La Comissió Mixta ha de determinar els mitjans personals, econòmics i materials que, per a fer efectiva aquesta transferència, han d'ésser transferits de la Diputació de Barcelona a la Generalitat. La transferència de la Biblioteca de Catalunya implica la supressió del Consorci de la Biblioteca de Catalunya, els drets i deures del qual seran subrogats per l'entitat autònoma Biblioteca de Catalunya, sens perjudici de la titularitat dels béns afectats a la Biblioteca.  

    Segona

    Transferències de la Generalitat a les comarques

    El Govern de la Generalitat ha de transferir per decret als consells comarcals els mitjans personals i materials necessaris per a l'exercici de les funcions que fins a l'entrada en vigor d'aquesta Llei exercia la Generalitat i que, segons la present Llei, corresponen a les comarques.  

    Tercera

    Termini d'elaboració del Mapa de la Lectura Pública

    El Departament de Cultura ha de tenir elaborat en el termini d'un any de l'entrada en vigor d'aquesta Llei el Mapa de la Lectura Pública de Catalunya.  

    Quarta

    Subvencions extraordinàries

    En les convocatòries per a la formulació del programa específic de biblioteques del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya dels vuit anys següents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha de preveure la concessió de subvencions extraordinàries, d'acord amb l'article 5 de la Llei 23/1987, del 23 de desembre (per la qual s'estableixen els criteris de finançament del Pla únic d'obres i serveis de Catalunya i les bases per a la selecció, la distribució i el finançament de les obres i els serveis a incloure-hi), per a la construcció i l'adequació de biblioteques, atenent l'abast del servei que presta la biblioteca i la capacitat econòmico-financera del municipi.  

    Cinquena

    Integració d'ofici en el Sistema de Lectura Pública

    Les biblioteques públiques de titularitat pública que estiguin en funcionament a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han d'integrar d'ofici en el Sistema de Lectura Pública de Catalunya.  

    Disposicions transitòries  

    Primera

    Dependència funcional dels funcionaris adscrits a biblioteques públiques

    Els funcionaris de la Generalitat i de les diputacions que presten llurs serveis en biblioteques centrals comarcals, biblioteques centrals urbanes o biblioteques locals de titularitat pública depenen funcionalment del consell comarcal o l'ajuntament corresponents, sens perjudici de la dependència orgànica i del manteniment de tots els drets que els corresponen com a funcionaris de la Generalitat o de les diputacions. Aquesta situació es mantindrà fins que no s'aprovi la nova legislació sobre la funció pública de Catalunya, que ha de regular, d'acord amb la nova ordenació territorial, el règim del personal transferit als consells comarcals i als municipis.  

    Disposicions transitòries  

    Segona

    Regulació del Consell de Biblioteques

    Mentre el Govern de la Generalitat no estructurarà el Consell de Biblioteques i en regularà el funcionament, continuarà vigent el Decret 178/1988, del 19 de juliol, pel qual s'estructura el Consell de Biblioteques i es regula el seu funcionament.  

    Disposicions transitòries  

    Tercera

    Serveis regionals de suport a la lectura pública

    Mentre no es dugui a terme la divisió del territori de Catalunya en regions, la prestació dels serveis regionals de suport a la lectura pública regulats per l'article 37.3 ha d'ésser duta a terme pel Departament de Cultura i les diputacions provincials. Els serveis que hagi de prestar cada administració han d'ésser determinats per reglament pel Govern de la Generalitat, d'acord amb el que disposen aquesta Llei i la legislació de règim local.  

    Disposicions transitòries  

    Quarta

    Termini d'aplicació de la Llei

    Les biblioteques existents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei que hi estiguin subjectes s'hi han d'ajustar en el termini de cinc anys de la dita entrada en vigor.  

    Disposició derogatòria

    Es deroguen la Llei 3/1981, del 22 d'abril, de biblioteques, i el Decret 165/1981, del 19 de juny, de creació de l'Institut Català de Bibliografia.  

    1 Modificades les lletres b) i c) de l'apartat 1 per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 4179 de 21.7.2004).

    2 Modificat per la Llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives (DOGC núm. 4179 de 21.7.2004).


    Tema 10. Els serveis bàsics i els serveis especials de la biblioteca pública. Els usuaris dels serveis. L'atenció a l'usuari.

    10. 1. ELS SERVEIS BÀSICS I ELS SERVEIS ESPECIALS DE LA BIBLIOTECA PÚBLICA.

    Pel què fa als serveis bàsics de la biblioteca pública podem nomenar quatre grups següents:

    • El serveis d'informació

    • El serveis de préstec

    • El servei de formació d'usuaris

    • El servei d'activitats d'extensió cultural

    Dintre del servei d'informació podem trobar cinc tipus de serveis més:

    • El servei de referència i obtenció de documents que és un servei que s'ofereix a partir de fons propis i externs a la biblioteca, mitjançant catàlegs, recursos electrònics i altres fonts d'informació.

    Entre d'altres, aquest servei facilita:

    • Assessorament sobre com i on trobar la informació necessària.

    • Accés en línia a les fonts d'informació electrònica i Internet.

    • Assistència en l'ús de les eines d'accés a la informació: els catàlegs, i els recursos a Internet.

    • Ajuda per buscar i obtenir aquells documents que no estan disponibles a la biblioteca.

    • Servei d'informació selectiva a persones i col·lectius amb interessos específics.

    • Disseny de serveis d'informació per a col·lectius locals: empreses, grups polítics, escoles, etc.

    • El servei d'informació local que ofereix amb recursos propis i externs informació sobre la localitat i de la localitat:

    • Elaboració de bases de dades de contingut local (per exemple, bases de dades de fotografies històriques del barri/districte, bases de dades de premsa...) o confecció de cens de webs de contingut local.

    • Edició de material de contingut local i/o d'interès sectorial específic.

    • Col·laboració en matèria d'informació amb altres serveis d'informació (com ara punts d'informació juvenil, oficines de turisme, serveis municipals d'ocupació, etc.).

    • Assessorament a les organitzacions en el disseny de la part documental de continguts dels webs propis.

    • Assessorament en la creació de xarxes de centres de documentació locals i la integració en un únic catàleg de les referències del fons documental existent a les entitats de la zona.

    • El servei d'accés a recursos electrònics on els usuaris de les biblioteques de la Xarxa poden accedir a la consulta d'informació en format electrònic:

    • Bases de dades electròniques:

      • Àmbits temàtics: Ocenet medicina y salud: Bases de dades en castellà sobre anatomia, medicina, infermeria i salut en general. De nivell divulgatiu, aquest recurs és d'interès tant per als usuaris adults com per als infants.

    Britannica Salvat-Online: Fusió de la Gran Enciclopèdia Compacta Britànica. Ofereix també una base de dades de recursos multimèdia amb vídeos, fotografies, il·lustracions i sons així com una selecció d'articles publicats a diaris en llengua castellana i articles d'actualitat de les enciclopèdies.

    Enciclonet: Enciclopèdia en castellà que conté text i imatge. És de fàcil consulta, hi podeu trobar informació de manera ràpida i actualitzada. Totes les biblioteques tenen accés a aquest recurs.
    Totes les biblioteques de la Xarxa tenen accés a aquest recurs des dels ordinadors reservats a la consulta del catàleg.

      • Enciclopèdies Encyclopaedia Britannica On-line: Versió electrònica de l'Enciclopèdia Britànica. El seu contingut és en anglès i proporciona més de 73.000 entrades i unes 14.000 imatges entre fotografies, il·lustracions i mapes. Inclou també els titulars de The New York Times, la BBC, el SBS Australian News Service i el text complet de 450 publicacions periòdiques.

    Hiperenciclopèdia: Enciclopèdia electrònica en català que actualitza la Gran Enciclopèdia Catalana
    Totes les biblioteques de la Xarxa tenen accés a aquest recurs des dels ordinadors reservats a la consulta del catàleg.

    Ocenet Saber: Base de dades en castellà que recull informació de diversos àmbits. Conté la versió electrònica de vàries enciclopèdies elaborades per l'editorial Océano. Podeu trobar informació sobre temes com història, literatura, geografia o ciències naturals. La facilitat d'ús i l'actualització de la informació són elements destacables.

    Faves comptades: És un joc ideat per pedagogs per a l'aprenentatge i exercitació de les operacions aritmètiques i el càlcul mental per a nens de 5 a 8 anys

      • Jocs: Otijocs

    Sibèria Blanca: Els Otijocs estan ideats i dibuixats per Picanyol i convertits per Barcelona Multimèdia en jocs per posar a prova diverses habilitats de memòria, orientació musical i lingüístiques. Aquest joc és per a nens i nenes de 7 a 9 anys.

    Volta al món en 80 dies: Aquest joc és una adaptació de la novel·la de Jules Verne dibuixada i ideada per Picanyol. És per a nens i nenes de 10 a 12 anys.

    Diari Oficial de Província de Barcelona

      • Legislació i butlletins oficials

    Cercador d'Informació de Diaris Oficials: Base de dades que buida diàriament els butlletins oficials d'interès per l'àmbit de Catalunya.

    Westlaw (Editorial Aranzadi): Base de dades de legislació espanyola i catalana amb actualització diària. Inclou un apartat de legislació consolidada que recull de cada àmbit només la legislació vigent, un apartat d'informació d'iniciatives legislatives i bibliografia i notícies jurídiques.


    Efedata: Servei que ofereix les darreres notícies de la realitat nacional i internacional.

      • Premsa

    El País: Consulta de la premsa diària i de l'arxiu del diari El País des de 1976. Permet buscar a l'edició digital i l'edició impresa i també dins les diferents seccions dels diaris.

    La Vanguardia: Consulta de la premsa diària i de l'arxiu hemerogràfic d'aquest conegut diari. Hi ha una base de dades que cobreix els anys més propers i la resta estan consultables en arxius pdf. Conté informació pròpia dels redactors digitals.

    • Fons locals digitalitzats : El Servei de Biblioteques de la Diputació de Barcelona dóna accés a un extens fons de publicacions periòdiques d'àmbit local. Les publicacions (revistes, diaris, butlletins, etc) són de temàtica variada i abasten un ample període històric que es remunta fins al segle XIX.
      Per tal de facilitar la seva difusió a través d'Internet, s'ha engegat el programa de digitalització dels documents originals dipositats a les diverses biblioteques municipals de la Xarxa.

    En aquests moments posem a disposició de tots els ciutadans 251 títols de publicacions locals que corresponen a 80.445 exemplars disponibles en format PDF. La Diputació de Barcelona treballa amb la voluntat de continuar incorporant nous títols al llarg dels propers anys.

    • Guies de lectura en format electrònic: Les biblioteques públiques elaboren periòdicament guies de lectura sobre temes d'interès per als usuaris. Amb aquest cercador podreu trobar les guies de lectura electròniques creades per les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona.

    En aquests moments la base de dades consta de 380 guies de lectura, entrades per 66 biblioteques.

    • El servei d'accés a Internet. Totes les biblioteques de la Xarxa ofereixen accés gratuït a Internet. Tenen a la disposició dels usuaris diferents fulletons informatius realitzats pel Servei de Biblioteques sobre l'ús d'aquest servei i les consultes a Internet. També oferim una guia d'ajuda als pares per tal que els seus fills naveguin amb seguretat per la xarxa.

    Algunes biblioteques de la Xarxa ofereixen als seus usuaris cursos de formació sobre l'accés a Internet. Els cursos s'imparteixen a les mateixes biblioteques; com per exemple: Cursos de formació d'usuaris en tecnologies de la informació (TI)...

    L'accés a Internet a les biblioteques de la Xarxa es complementa amb altres serveis oferts com:

    • Wi-Fi (xarxa sense fils) que permet a l'usuari de la biblioteca connectar-se gratuïtament a Internet amb el seu ordinador portàtil,

    • Reserva d'ordinadors en línia (algunes biblioteques de la Xarxa ofereixen als usuaris reserva en línia dels ordinadors de la biblioteca, els quals, a més de l'accés a Internet, permeten a l'usuari treballar amb eines d'ofimàtica i gravar i imprimir el que els interessa de manera autònoma), i

    • Servei d'ofimàtica (la biblioteca posa a disposició de l'usuari ordinadors per a què es facin servir com a ordinadors personals, permetent l'ús individualitzat d'aquests).

    • El servei de consulta. La biblioteca ofereix la consulta "in situ" del seu fons documental, en qualsevol tipus de suport, per cobrir les necessitats informatives, formatives i de lleure, tant d'infants com d'adults.

    Els documents de la biblioteca es troben en prestatges de lliure accés ordenats per matèries segons una adaptació simplificada de la Classificació Decimal Universal (CDU) i agrupats per centres d'interès

    Dintre del servei de préstec podem trobar quatre tipus de serveis més:

    • El servei d'autopréstec. Algunes biblioteques de la Xarxa disposen de màquines d'autopréstec. Aquest servei automatitza els préstecs i les devolucions dels documents, posant-los en mans dels propis usuaris i reduint el temps d'espera en cada operació.

    És una solució òptima per a què l'usuari se serveixi directament els documents que vol endur-se, facilitant i agilitzant el moviment de préstec i devolucions de la biblioteca.

    A través del Servei de préstec interbibliotecari les biblioteques de la Xarxa s'encarreguen de localitzar i proporcionar els documents que no existeixen en el fons propi i que estan disponibles en altres biblioteques de la Xarxa o en altres institucions bibliotecàries, com ara en les universitats públiques catalanes.

    Totes les biblioteques de la Xarxa ofereixen aquest servei mitjançant circuits establerts que faciliten l'intercanvi de documents entre elles. Les entitats d'estalvi que col·laboren en el servei de préstec interbibliotecari són: Fundació Caixa Manlleu, Obra Social Caixa Terrassa, Caixa de Manresa i Caixa Penedès. El préstec interbibliotecari entre les biblioteques de la Xarxa té un preu públic establert d'1'20 €. El preu del servei de préstec interbibliotecari amb altres institucions s'estableix segons la normativa de cada institució.

    • El servei de préstec a domicili que es tracta d'un servei a domicili destinat a persones amb problemes de mobilitat temporal o permanent, com ara malalts crònics, persones en període de convalescència, amb discapacitats físiques o gent gran.

    • El servei de préstec a institucions. El servei de préstec a institucions públiques i privades o col·lectius específics com ara escoles, presons, hospitals i altres institucions.

    • Servei de préstec a escoles: Algunes biblioteques de la Xarxa ofereixen aquest servei a les escoles. Proporcionen lots de llibres i altres documents en préstec amb la finalitat de reforçar en els infants la funció del préstec i per donar-los l'oportunitat de manejar diferents tipus de documents.

    • Servei de préstec a hospitals: Es tracta d'un servei que té com objectiu apropar la lectura a aquelles persones que pel fet d'estar ingressades en centres hospitalaris no poden accedir als serveis de la biblioteca.

    • Servei de préstec a presons: Servei de suport a les presons que té l'objectiu de garantir el dret a la informació, la formació i el lleure d'aquelles persones que s'hi troben internes.

    Dintre del servei de formació d'usuaris tenim quatre tipus de serveis més:

    • el servei d'acolliment a la biblioteca. Consisteix normalment en una sessió d'acompanyament per la biblioteca, amb una explicació acurada dels recursos disponibles i com utilitzar-los.

    • El servei de visites guiades

    • El servei de visites per a escoles. Les escoles constitueixen un grup important d'usuaris amb unes necessitats de serveis bibliotecaris específics. La formació a les escoles que ofereixen les biblioteques consisteix en visites-programades de grups escolars a la biblioteca, per tal de donar a conèixer el seu funcionament i el millor aprofitament dels seus recursos

    • El servei de les Tecnologies de la Informació (TI). Algunes biblioteques de la Xarxa realitzen cursos de formació d'usuaris en tecnologies de la informació.

    Aquests cursos s'inclouen moltes vegades dins uns marcs més amples: els plans per la societat de la informació establerts per al municipi o localitat.

    Els cursos adapten el programa segons les necessitats dels usuaris de cada biblioteca

    • I, finalment, el servei d'activitats d'extensió cultural que consisteix en l'organització d'activitats orientades a potenciar l'ús de la biblioteca i a fomentar l'interès per la lectura en els adults i els infants: hora del conte, tallers de lectura presentació de llibres, conferències literàries d'autors, conferències de termes d'actualitat, exposicions sobre autors, il·lustracions, cicles de música...

    Es poden conèixer les diferents activitats que realitzen les biblioteques de la Xarxa accedint a l'Agenda d'activitats.

    Cal destacar, també, els serveis de la biblioteca anomenats Portes enllà que són els que es realitzen amb la finalitat d'apropar la lectura a indrets freqüents pels vianants i captar nous usuaris.

    Les biblioteques seleccionen d'entre el seu fons les obres i les traslladen al lloc escollit, un espai proper al ciutadà. L'exemple més significatiu són les Bibliopiscines i Biblioplatges, com a serveis que es realitza durant l'estiu amb la finalitat d'apropar la lectura als usuaris que gaudeixen del temps de lleure i l'aire lliure a les piscines o platges de les seves localitats.

    I pel què fa els serveis especials de la biblioteca pública podem nomenar:

    • El servei d'acolliment a l'immigrant: consisteix a facilitar informació per a la millor integració dels immigrants. La biblioteca ofereix informació bàsica i útil per al coneixement del nostre país (tant referent a termes quotidians com a temes de caire legal i administratiu).

    • El serveis de bibliopiscines i biblioplatges. No hi ha excuses per a abandonar la lectura a l'estiu. Sol, aigua i calor poden combinar-se amb un bon llibre. Per això, les biblioteques de la Xarxa seleccionen d'entre el seu fons obres adequades al temps de lleure i es traslladen a les piscines i platges de les seves localitats.

    • El servei de bookcrossing. El Bookcrossing és un moviment que va néixer l'abril de 2001 als Estats Units amb la voluntat de convertir el món en una biblioteca global.

    El Bookcrossing està vinculat a fomentar la lectura. Promou que es deixin llibres en llocs públics (una cafeteria, el banc d'un parc, un caixer automàtic...) formant un club anònim de lectors que comparteixen gratuïtament la seva afició per la literatura amb el propòsit que cada cop se sumin més persones a la cadena lectora.

    El llibre entra en aquest circuit quan una persona (un bookcrosser) li posa una etiqueta per tal que es pugui identificar i el deixa en un lloc públic alliberant-lo. Un cop alliberat, cal informar al web (www.bookcrossing-spain.com) de la ubicació del llibre per tal que altres persones el trobin, l'agafin, el llegeixin i el tornin a deixar.

    • El servei de diaris del Món. Servei innovador que permet oferir als usuaris de les biblioteques la premsa internacional del dia, a tamany real i a un preu més raonable que les subscripcions en paper.

    Gràcies a la tecnologia via satèl·lit, els diaris internacionals arriben a les biblioteques i s'imprimeixen en tamany DIN A3, resultant una còpia exacta de l'edició en paper original.

    Aquesta proposta és una iniciativa del Servei de Biblioteques amb l'objectiu de fer capdavanteres les biblioteques públiques en el pla d'atenció a les necessitats dels usuaris.

    La subscripció és de 200 diaris del dia de 60 països diferents a 29 biblioteques de la Xarxa, que les biblioteques imprimeixen segons les seves necessitats.

    • El servei del Punt d'Informació Europea: Per mitjà del projecte Europe Direct, el Patronat Català Pro Europa ha creat una xarxa de punts d'informació europea amb l'objectiu que les entitats participants informin sobre la Unió Europea als seus públics més propers.

    En aquest sentit, la majoria de biblioteques públiques de la Xarxa disposen d'un espai amb documentació especialitzada (butlletins, fulletons...) i un servei de resolució de consultes sobre la Unió Europea adreçat a tots els ciutadans.

    • El servei del Punt d'Informació Juvenil Algunes biblioteques comparteixen els seus recursos amb els Punts d'Informació Juvenil, amb diferents fórmules de gestió.

    • El servei del racó de pares: El Racó de pares és la secció de la biblioteca dirigida a tota persona interessada en el món infantil: pares i mares, tutors, educadors, etc. Ofereix informació relacionada amb els infants a través de fons documental de temàtiques diverses (educació, salut, alimentació, informació per edats, literatura infantil...), revistes especialitzades i recursos d'informació accessibles via web.
      Els documents del racó de pares a les biblioteques de la xarxa s'especifiquen segons 4 categories establertes: Ser pares, Créixer, Lleure i Aprendre. No deixeu de consultar les diferents guies de lectura que han editat diferents biblioteques.

    • Els servei a les escoles: Les biblioteques de la Xarxa treballen estretament amb les escoles i les biblioteques escolars dels municipis, oferint diferents serveis amb l'objectiu d'incrementar l'ús dels recursos que ofereix la biblioteca i definir-la com a eina complementària en el procés educatiu:

    Els bibliobusos de la Xarxa proporcionen a les escoles lots de llibres i altres documents en préstec amb la finalitat de reforçar en els infants la funció del préstec i per donar-los l'oportunitat de manejar diferents tipus de documents.

    Els bibliobusos deixen lots durant uns dos mesos (s'han d'adquirir múltiples exemplars de cada material per permetre cobrir aquest préstec a cada un dels municipis per on passen els bibliobusos). La temàtica dels lots abasta tot tipus de coneixements, segons sigui l'àrea d'interès que els infants estudien a l'escola. Per una altra banda, els bibliobusos deixen en préstec lots de documents que tenen a veure amb la temàtica de les activitats de foment de la lectura que duen a terme en les seves campanyes.

    • El servei a hospitals Es tracta d'un servei que té com objectiu apropar la lectura a aquelles persones que pel fe d'estar ingressades en centres hospitalaris no poden accedir als serveis de la biblioteca.

    • El servei a petits lectors Moltes biblioteques de la Xarxa disposen d'una secció adreçada exclusivament als bebès i als infants més menuts, que conté diversos materials indicats per a aquesta franja d'edat i persegueix desvetllar l'interès per la lectura des de ben petits.

    En aquesta secció els nens han d'anar acompanyats sempre d'un adult que s'ocuparà d'ells mentre utilitzin aquest servei.

    • El servei a presons. Aquest servei té l'objectiu de garantir el dret a la informació, la formació i el leure d'aquelles persones que s'hi troben internes.

    • El servei per a deficients visuals. Algunes biblioteques ofereixen materials i programari informàtic adequat per a què persones amb dificultats de visió puguin utilitzar els recursos de la biblioteca.

    Com a suport a l'autoformació:

    • El servei d'autoaprenentatge de català (SAC) El Servei d'autoaprenentatge de català (SAC) facilita un espai amb recursos per a l'aprenentatge de la llengua catalana i es caracteritza perquè l'usuari interessat pot definir l'horari, el ritme d'estudi i els objectius d'aprenentatge.

    Als SAC hi ha una selecció dels principals materials d'estudi que es corresponen amb els interessos concrets dels usuaris i aquells que vulguin formar-se per a assolir un nivell determinat a les proves que organitza la Junta Permanent de Català hi trobaran material específic i models d'examen.

      • Sales d'estudi nocturnes: Les sales d'estudi nocturnes són un servei que ofereixen algunes biblioteques de la Xarxa, especialment adreçat a la població juvenil i en èpoques d'exàmens.
        L'objectiu és posar a l'abast dels joves uns espais idonis per a l'estudi, en un horari adient per a les seves necessitats.

      • Servei d'ofimàtica: Servei que consisteix en què la biblioteca posa a disposició de l'usuari ordinadors per a què es facin servir com a ordinadors personals, permetent l'ús individualitzat d'aquests.

    D'aquesta manera, es permet l'accés de determinats col·lectius a les noves tecnologies de la informació, sobretot per a l'usuari que no té equip informàtic a casa.

    La xarxa sense fils Wi-Fi (Wireless Fidelity), que transmet les dades a través d'ones electromagnètiques sense necessitat de cables, té per objectiu augmentar els punts d'accés públics gratuïts a Internet i descongestionar l'actual servei públic ofert per la biblioteca.

    L'usuari es podrà connectar a Internet des de qualsevol dels seus dispositius mòbils (ordinador portàtil, agenda personal digital (PDA), telèfon mòbil de 3a generació, etc.)

    Per fer ús del servei és necessari que l'usuari tingui una targeta de xarxa correctament configurada i que disposi del carnet de la biblioteca, ja que el seu número i DNI serviran com a validació per entrar a la xarxa.

    10.2. Els usuaris dels serveis.

    L'objectiu de la biblioteca pública es servir a tots els ciutadans i grups. Mai és ningú ni massa jove ni massa gran per ser un usuari de la biblioteca.

    Els grups beneficiaris als quals es dirigeix la biblioteca pública són els següents:

    • Gent de totes les edats

    • Nens

    • Joves

    • adults

    • Persones i grups amb necessitats especials

    • Persones de cultures diferents i de grups ètnics, inclosos els indígenes

    • Persones amb alguna discapacitat, com els invidents o persones que tenen una visibilitat molt reduïda o amb problemes d'audició

    • Gent que no es pot moure de casa seva

    • Persones internes en institucions com hospitals i presons

    • Institucions de la xarxa comunitària més general

    • Organitzacions i grups educatius, culturals i voluntaris de la comunitat

    • El sector empresarial

    • L'òrgan de govern de l'organització matriu, per exemple, l'administració local

    Donat que, inclòs en les societats més riques, els recursos són limitats, no sempre es possible atendre per igual a tots els usuaris. La biblioteca ha d'establir unes prioritats basades en l'anàlisi de les necessitats dels usuaris i tenen en compte el seu accés a d'altres serveis.

    10.3. L'atenció a l'usuari.

    Segons el Manifest de la UNESCO a favor de les Biblioteques públiques de 1994 podem dir que la biblioteca pública presta els seus serveis sobre la igualtat d'accés a totes les persones, independentment de la seva edat, raça, sexe, religió, nacionalitat, idioma o condició social.

    Per arribar a assolir els objectius, la biblioteca pública ha de ser accessible a tots els usuaris potencials. Qualsevol limitació d'accés, ja sigui deliberada o accidental, reduirà la seva capacitat per desenvolupar plenament el seu paper primordial de satisfer les necessitats de la comunitat a la que serveix. Aquests són alguns elements importants de la prestació eficaç dels serveis bibliotecaris:

    • Identificar als possibles usuaris

    • Analitzar les necessitats dels usuaris

    • Crear serveis per a grups i persones

    • Elaborar polítiques d'atenció a l'usuari

    • Promoure l'educació dels usuaris

    • Cooperar i compartir els recursos

    • Crear xarxes electròniques

    • Garantitzar l'accés als serveis

    • Proporcionar edificis


    Tema 11. La biblioteca com a centre local d'informació. La secció d'audiovisual a la biblioteca pública.

    11.1. la biblioteca com a centre local d'informació

    La UNESCO defineix la biblioteca pública com a centre local d'informació que facilita tot tipus de coneixement i d'informació als seus usuaris i que els proporciona les condicions bàsiques per a aprendre suficientment, al llarg del temps, per a poder decidir lliurement i per a assolir el desenvolupament cultural de l'individu i dels col·lectius.

    Segons un article sobre la política local d'informació i biblioteca pública d'Ester Omella i Ernest Abadal podem dir que una de les funcions destacables de la biblioteca pública és facilitar l'accés a la informació. Potencien que la biblioteca esdevingui un punt d'accés, una finestra a la informació per a tots els ciutadans. No es pot oblidar que ens cal conèixer a fons el que passa en l'entorn més immediat que habitem. Des d'aquest punt de vista, és important que existeixi un sistema d'informació de la localitat que pugui ser d'utilitat i consultat per tots els ciutadans i que sigui promocionat des de les biblioteques.

    A Catalunya, hi ha pocs municipis que han definit una política local d'informació en la qual fan participar d'alguna manera les biblioteques públiques. És per això que una de les funcions de les biblioteques no es pot desplegar amb l'eficàcia que es desitjaria. Es vol fer una reflexió sobre la funció de la biblioteca pública com a centre d'informació local en el context dels canvis tecnològics que han impulsat el que s'anomena la societat de la infoemació. Cal que la concreció d'aquesta funció formi part de polítiques locals d'informació més àmplies. Al mateix temps, la biblioteca pública no pot quedar al marge del procés de definició i desenvolupament de polítiques locals d'informació, ans al contrari, cal que hi participi activament.

    Des de l'acció pública cal que el sistema d'informació estigui orientat també al ciutadà, usuari dels seus serveis. Es fa necessari, per tant, el desenvolupament de serveis d'informació al ciutadà.

    Les polítiques locals d'informació han d'estar orientades a facilitar l'accés a la informació que genera l'Administració i també la que generen d'altres agents territorials.

    Podríem agrupar la informació d'interès per al ciutadà en tres tipus:

    • Informació factual: dades sobre activitats i indicadors del municipi: agenda d'actes, espectacles, informació econòmica...

    • Informació bibliogràfica: en formarien par les referències de documents que es troben a la localitat i que son o poden ser d'accés públic. Una part serien els fons de la biblioteca pública

    • Informació administrativa: tots els documents generats a partir de les activitats pròpies de l'Ajuntament i dels ens locals que en depenguin

    11.2. la secció d'audiovisuals a la biblioteca pública

    La introducció de material sonor a la biblioteca pública és relativament recent i només ha estat possible gràcies a la revolució tecnològica del microsolc. Semblantment, la idea mateixa de biblioteca multimèdia té un quart de segle de vida.

    A aquest factor cronològic, cal afegir-hi la poca preparació psicològica de la majoria de bibliotecaris respecte a la integració en el fons de la biblioteca d'aquest suport nou i desorientdor.

    Una jornada d'estudis sobre les discoteques, organitzada pel Bureau des bibliothèques, posa va al dia, definitivament, la utilitat d'una reforma en les pràctiques de funcinament i veia com a necessitat principal la constitució d'una comissió de classificació.

    La classificació proposada s'inspira en les classificacions decimals utilitzades a les biblioteques. El conjunt de diversos temes susceptibles de ser gravats en enregistraments sonors està dividit en vuit grans classes segons un divisió decimal semblant a la de Dewey o a la CDU.

    L'arbitrarietat de tota classificació fa indispensable posar a l'abast del públic catàlegs que permetin:

    • Reflectir l'estat reals del fons

    • Informar al públic obre la localització de “casos límit”, la classificació dels quals ha estat laboriosa

    • Portar a terme recerques més afinades que aquelles que s'anuncien a l'esquema de la classificació

    • Retrobar obres, autors, intèrprets que sols han estat objecte d'encapçalaments secundàris i no es troben en els bucs al lloc teòric on els busca l'usuari.

    Al públic, se li ofereixen tres catàlegs:

    • Un catàleg d'autors i obres anònimes on es troben reunides per ordre alfabètic

    • Un catàleg alfabètic de matèries on es troben ordenats alfabèticament els encapçalaments de matèries

    • Un catàleg sistemàtic on les fitxes estan ordenades seguint l'ordre de les signatures

    El públic pot fer la recerca d'un document:

    • Per l'autor o títol

    • Pel tema

    • Per la signatura

    Tema 12. El catàleg: què, per què i com s'ha d'utilitzar. La col·lecció local a la biblioteca pública. Classificació dels diferents suports documentals a la biblioteca.


    12.1. EL CATÀLEG: QUÈ, PER QUÈ I COM S'HA D'UTILITZAR

    El catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la província de Barcelona permet identificar la informació que es pot trobar a les biblioteques de la Xarxa.

    El catàleg aplega tota la documentació d'un total de 192 biblioteques (183 biblioteques i 9 bibliobusos) amb un fons multidisciplinar (inclou els registres de les bases de dades electròniques subscrites pel Servei i buidats d'interès de revistes i publicacions periòdiques). Conté 519755 títols i 7800684 volums en diversos suports (llibres, CD, vídeos, revistes, etc.)

    El catàleg col·lectiu s'ha utilitzar perquè, d'aquesta manera, podem conèixer fàcilment quines són les biblioteques de la Xarxa que tenen un document o documents d'un autor o tema determinat, i en quines ho podem trobar disponible.

    En quan a la pregunta de com s'ha d'utilitzar del catàleg podem dir que és una eina molt fàcil d'utilitzar, per els usuaris, gràcies a les noves tecnologies. La consulta al catàleg la podem realitzar des dels ordinadors de la sala de consulta de la nostra biblioteca o bé, des de casa nostra. Si tenim accés, al gran portal, que és Internet des del nostre entorn familiar, anant a la barra del buscador i teclejant el següent protocol, http://www.diba.cat/biblioteques, podem accedir al catàleg col·lectiu que també trobarem als ordinadors de consultes de la biblioteca, com ja em esmentat anteriorment. Tot seguit trobem una pantalla de color rosa i vermell amb el títol “Catàleg col·lectiu de la Xarxa de Biblioteques Diputació de Barcelona” situat a la part alta d'aquesta, i, a continuació, una sèrie de desplegables per poder buscar el què busquem: per títol del llibre, per autor, per matèria, per signatura o per ISBN. Normalment, les consultes que més es realitzen són per autor, per títol o per matèria. En el desplegable del costat és per poder fer la consulta a tot els catàleg col·lectiu, o bé limitar la cerca a les biblioteques d'una comarca, d'un municipi o d'una única biblioteca en concret.

    12.2. LA COLECCIÓ LOCAL A LA BIBLIOTECA PÚBLICA

    Segons un article sobre “la política local d'informació i biblioteca pública” d'Ester Omella i Ernest Abadal podem dir, primerament, que els elements de definició de la missió de la biblioteca pública es troben recollits en el Manifest de la UNESCO. Aquest text és una referència indispensable per emmarcar el concepte de biblioteca pública, essencialment perquè presenta un enfocament evolutiu en què els serveis de la biblioteca s'adapten als nous temps i a les noves necessitats, i, en definitiva, a la pròpia evolució social.

    La UNESCO defineix la biblioteca pública com a centre local d'informació que facilita tot tipus de coneixement i d'informació als seus usuaris i que els proporciona les condicions bàsiques per a aprendre suficientment, al llarg del temps, per a poder decidir lliurement i per a assolir el desenvolupament cultural de l'individu i dels col·lectius.

    L'estreta vinculació de la biblioteca pública al món local, tant en la definició de serveis que han de donar reposta a les necessitats d'una comunitat concreta, com en relació a les responsabilitats polítiques del servei, és una de les modificacions del Manifest de l'any 1994 respecte a anteriors edicions.

    Amb posterioritat a la publicació dl Manifest de la UNESCO trobem referents a la funció de la biblioteca pública com a proveïdora de la informació local a les Directius per a biblioteques publiques de l'IFLA. Les directrius contemplen la biblioteca pública com el principal centre d'informació local i investigació pel què fa als temes relacionats amb la pròpia localitat i recomana, la conservació per part de la biblioteca pública d'un ampli fons de material imprès sobre la localitat, el manteniment d'un índex temàtic dels materials locals, la confecció d'un índex dels diaris locals, el manteniment d'un arxiu gràfic de la zona, l'establiment de contactes amb d'altres institucions relacionades amb el proveïment i la conservació d'arxius i informacions locals.

    Els estudis recents sobre les funcions que ha d'assumir la biblioteca pública, reafirmen aquesta funció. La biblioteca pública avui ha d'oferir essencialment la informació de la localitat on es troba emplaçada i aquella que afecta directament al ciutadà.

    D'altra banda, la biblioteca pública cal que participi en una planificació acurada a nivell municipal del servei d'informació sobre la localitat i que s'integri en el seu disseny.

    En el marc legal català no està definit en què consisteix el servei d'informació sobre la localitat. La Llei considera biblioteques públiques aquelles que “disposen d'un fons general i ofereixen un ampli ventall de serveis informatius de tipus cultural, educatiu, recreatiu social. Han de ser accessibles a tots els ciutadans, tant al conjunt del públic en general com a determinats grups d'usuaris”.

    A casa nostra, quan s'analitza el paper de la biblioteca com a proveïdora d'informació local, cal tenir en compte, a més, les següents característiques:

    • Escassa relació entre la biblioteca pública i les polítiques municipals

    • Algunes biblioteques públiques han format col·leccions locals: és coneguda l'existència de magnífiques col·leccions locals a les biblioteques públiques catalanes constituïdes per conjunts de documents, propis de la biblioteca, relacionats amb l'àrea geogràfica corresponent, col·leccions que tenen l'objectiu de recollir els materials que poden ser útils per a l'estudi de la zona, tant del passat, com de l'actualitat i del futur. En moltes ocasions, aquest desenvolupament no ha estat vinculat a les polítiques locals d'informació i més aviat s'ha associat a una actitud personal dels responsables de la biblioteca pública.

    Aquestes col·leccions han estat constituïdes, en gran part, des de l'òptica de la conservació, amb escassos mitjans per a un bon tractament documental i amb poca interrelació amb col·leccions similars d'altres equipaments culturals municipals. Moltes vegades els requeriments de tractament tècnic d'aquest fons ha sobrepassat les possibilitats dels responsables de la biblioteca pública, que no han trobat el suport extern i els recursos humans necessaris per a un correcte tractament documental.

    Són encara molt poques les biblioteques que permeten consultar informació municipal i també són poques les que prioritzen polítiques de creació de serveis d'informació específics en funció de la realitat territorial. Les noves tecnologies de la informació i la comunicació donen un sentit diferent a les col·leccions locals de les biblioteques públiques perquè faciliten que es puguin crear bases de dades conjuntament amb la resta d'agents territorials, i que en la concepció de la col·lecció local ja no es parteixi del fet que la totalitat del fons hagi d'estar físicament a la biblioteca. El que no età resolt, en la majoria de municipis, és el disseny conceptual i tècnic d'aquest procés i, en aquest aspecte, la biblioteca pública hi té un gran paper. Cal definir molt bé el tipus d'informació que es contempla, els suports mes adients, el seu tractament documental, així com la política de conservació i de difusió.

    La definició dels continguts d'un servei d'informació local, plantejada com un servei global als ciutadans, supera l'àmbit bibliotecari. Coincidim que la definició de servei, plantejada com un servei global a tota la comunitat, ha de formar part necessàriament d'una política d'informació més àmplia. Les directrius i qüestions conceptuals i tècniques relacionades han de ser dissenyades de forma general per a tot el municipi, comptant amb la implicació dels diferents agents municipals. És per això que estem convençuts de la necessitat d'un servei d'informació local, concebut en un disseny de política i tècnics municipals han de jugar-hi un paper molt important en el seu disseny i posterior implementació.

    12.3. CLASSIFICACIÓ DELS DIFERENTS SUPORTS DOCUMENTALS A LA BIBLIOTECA

    El catàleg col·lectiu consisteix en assignar un descriptor o terme que defineix el contingut d'un document. La classificació està constituïda per un codi jeràrquic i alfanuméric, amb la finalitat de poder recuperar informació allà on la volem trobar, segons un criteris que li donen una lògica.

    La classificació dels documents segons afinitat del seu contingut, té dos funcions bàsiques:

    • Emmagatzemar informació de forma sistemàtica

    • Recuperar informació

    La CDU és una classificació universal segons la qual s'ordenen temàticament els documents a les prestatgeries. A partir d'aquesta classificació es crea una signatura topogràfica per a cada document.

    La CDU classifica el conjunt dels coneixements i de les activitats pràctiques en 10 grans classes, anant de l'àmbit més general al més particular. Aquestes grans matèries se subdivideixen en 10 divisions més i afegint cada vegada un nou número es precisa la matèria de que tracta el document.


    Grans classes:

    Classificació Decimal Universal

    0 Obres generals
    1 Filosofia. Psicologia
    2 Religió. Teologia
    3 Ciències socials
    4 Lingüística. Filologia
    5 Ciències pures. Ciències naturals
    6 Ciències aplicades
    7 Belles arts. Jocs. Esports
    8 Literatura
    9 Història. Geografia. Biografia

    El sistema de classificació decimal universal és un dels sistemes més extensos del món. De forma abreviada és conegut com a CDU en francès, català i castellà, UDC en anglès, DK en alemany i UDK en les llengües nòrdiques.

    El catàleg aplega tota la documentació d'un total de 192 biblioteques (183 biblioteques i 9 bibliobusos) amb un fons multidisciplinar (inclou els registres de les bases de dades electròniques subscrites pel Servei i buidats d'interès de revistes i publicacions periòdiques). Conté 519755 títols i 7800684 volums en diversos suports (llibres, CD, vídeos, revistes, etc.)

    Es pot conèixer fàcilment quines biblioteques de la Xarxa tenen un document o quins documents hi ha d'un tema o autor determinat, i en quines es troba disponible.

    BIBLIOGRAFIA

    Llibres

    • Orera Orera, L.: Manual de biblioteconomía. Madrid Editorial Síntesis, 1997

    • González Castrillo, R.: Oposiciones a bibliotecas y archivos (Escalas de facultativos y de Ayuntamientos) Temario básico. Editorial Complutense, 2002

    • Fuentes Romero, J.J.: La sección de temas locales en la biblioteca. Asturias, 2005

    • Gómez Parra, C; Carpallo Bautista, A; Clausó García, A; i de los Reyes Gómez, F.: Auxiliar de Bibliotecas Temario. CEP Editorial, 2006

    • Gómez Parra, C; Carpallo Bautista, A; Clausó García, A; i de los Reyes Gómez, F.: Auxiliar de Bibliotecas Cuestionario. CEP Editorial, 2006

    • Lledós Monsó, E.: Test General Auxiliar Administratiu de Corporacions Locals de Catalunya. Sevilla, 2007

    Diccionaris

    • García Ejarque, L.L Diccionario del archivero bibliotecario. Asturias, 2000

    Pàgines d'Internet

    Agraiments

    • Voldria donar les gràcies als meus companys de feina que m'han ajudat a buscar la informaió on jo no sabia trobar-la.

    • Agraïr al servei bibliotecari del poble de Martorelles per la seva infinita paciència

    • Als meus familiars

    'Normativa constitucional espanyola i Dret Administratiu'

    73