Normalizació i sistemas ISO de Tolerancies i ajustos

Normalización. ISO (International Standard Organization). Ajustatges. Toleràncies dimensionals

  • Enviado por: Javi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 4 páginas
publicidad
publicidad

  • NORMALITZACIÓ I SISTEMES ISO DE TOLERÀNCIES I AJUSTOS

  • Normalització

  • La normalització

  • La normalització són un conjunt de prescripcions tècniques que especifiquen, unifiquen i simplifiquen aspectes referents als processos industrials.

    Afecta a:

    • La forma, composició, dimensions, propietats físiques i químiques dels materials.

    • La terminologia i simbologia.

    • Els mètodes de càlcul, d'assaig de materials, la seva mesura i la seva utilització.

    Per exemple, en la composició dels materials, els assajos dels materials,...

  • Normes i sistemes de normes

  • Una norma és un document tècnic on s'escriuen els acords presos entre fabricants, tècnics i usuaris que formen grups de treball, durant un temps determinat. El principal responsable d'elaborar normes és l'Associació Espanyola de Normalització i Certificació (AENOR). A nivell internacional d'intercanvi de béns i serveix, s'ha creat la International Organization for Standarization (ISO).

    Avantatges de la normalització:

    • Afavoreix l'intercanvi de productes.

    • Redueix considerablement el temps de disseny i fabricació.

    • Qualitat, seguretat i intercanviabilitat dels productes acabats.

    • Beneficia.

  • Normes ISO de qualitat

  • La norma ISO de la sèrie 9000 fa referència als sistemes de qualitat dels productes (Q) de primeres matèries, subproductes o productes acabats. I obliga a l'empresa a tenir un sistema encarregat de posar en marxa la gestió d'aquesta qualitat.

  • Toleràncies i ajustos

  • Toleràncies

  • La tolerància és una quantitat dimensional que indica l'interval de dimensions entre les quals s'ha de fabricar una peça.

    CM = CN + ds

    Cm = CN + di

    Tolerància d'un eix

    Terminologia forat Terminologia eix

  • Ajustatges

  • Un ajustatge és quan una peça encaixa en una altra peça amb una relació dimensional prèviament definida.

    Els ajustatges poden ser:

    • Ajustatges amb joc. Garanteixen que les peces llisquin entre elles. El diàmetre mínim de l'eix te que ser més gran que el diàmetre màxim del forat.

    • Ajustatge amb serratge. No deixen moure les peces entre elles un cop muntades. El diàmetre mínim de l'eix te que ser més gran que el diàmetre màxim del forat.

    • Ajustatges indeterminats. No permeten saber amb antelació si les peces un cop muntades lliscaran o quedaran fixades.

    • JM = CMF - CmE = ds - di'

    • Jm = CmF - CME = di - ds'

    • SM = CME - CmF = ds' - di

    • Sm = CmE - CMF = di' - ds

    • Ta = Te + Tf

  • Sistema ISO de toleràncies dimensionals

  • És la norma acceptada per tots els fabricants que treballen amb toleràncies, que estudia les dimensions de peces mecàniques que van d'1 mm fins las 3150 mm, a una temp. de 20º. Es distingeixen dos conceptes bàsics per determinar les toleràncies: la qualitat de la tolerància i la posició i la designació.

  • Qualitat de la tolerància

  • La qualitat, en una tolerància, ens informa del grau de perfecció de la peça, i coincideix amb el valor de la tolerància.

    En la taula de toleràncies IT d'ISO, les qualitats fins al 6 es fan servir per dissenyar calibres per a forats i, fins a la qualitat 5 per dissenyar calibres per a eixos. Les qualitats que van del 7 a l'11 es fan servir per les peces que han d'anar ajustades i, per últim, les que van del 12 fins al 18 s'apliquen a aquelles peces en què l'ajustatge no té cap importància.

  • Posició de la tolerància

  • La posició de la tolerància ens indica el lloc on es troba la qualitat respecte a la línia de referència, i s'indica amb una lletra.

    Les lletres majúscules indiquen que es tracta de la posició d'un forat, i les minúscules es fan servir per indicar la posició d'un eix.

    Posició de les qualitats dels forats i dels eixos

    A z

    H

    h

    a Z

  • Sistema ISO d'ajustatges

  • Sistema forat - base

  • És el més emprat, perquè és més fàcil mecanitzar un exterior (eix) que un interior (forat), així les peces que s'hauran de fabricar per disposar de recanvi en cas de desgast, seran eixos.

    El disseny d'un ajustatge amb aquest sistema consisteix en agafar com a base la posició H del forat i per obtenir l'ajustatge desitjat només cal variar la posició de l'eix. Si agafem les posicions de l'eix entre les lletres a i h, l'ajustatge que obtindrem serà amb joc. Per a les lletres que van de la j a la n, tindrem incertesa en l'ajustatge i per a les lletres de la p a la z l'ajustatge que s'obtindrà serà amb serratge.

  • Sistema eix - base

  • Els sistema eix-base té l'inconvenient que presenta la mecanització de forats per fer les peces de recanvi. El disseny d'aquest sistema consisteix en agafar com a base la posició h de l'eix i per obtenir la tolerància desitjada només cal variar la posició del forat. Si agafen les posicions del forat entre les lletres A i H, l'ajustatge que obtindrem serà amb joc. Per a les lletres que van de la J a la N, tindrem incertesa en l'ajustatge i per a les lletres que van de la P a la Z l'ajustatge serà en serratge.

    10

    ds' di' t

    CM

    CN

    Cm

    ds di Línia de referència t

    CM

    CN

    Cm

    ds di t

    CM

    CN

    Cm