SOCIOLOGIA DE LA EDUCACIÓ

Nocions bàsiques de sociologia

- Socialització: “Promover las condiciones sociales que, independientemente de las relaciones con el Estado, favorezcan en los seres humanos el desarrollo integral de su persona”

Agents de socialització: professors

han de tenir un coneixement social

OBJECTIUS:

Analitzar i planificar la tasca educativa en una societat canviant.

S´ensenyarà en contextos multiculturals i plurilingües.

Aplicar l´ambit social al treball de professor.

Nucli de l´objectiu del treball son els individus i aquests estan dintre d´una societat. Aquest treball es destinarà a un col.lectiu social específic on els origens dels individus seran diferents. Per tant, la educació ha de treballar sobre la perspectiva social.

Com ja sabem, la sociologia es la ciencia que estudia la societat; especialmente les relacions que s´estableixen entre els diferents àmbits socials. Ens dona eïnes teóriques i metodológiques per analitzar i interpretar el conjunt de la societat, el processos i fenomens socials.

Quan parlem de processos estem parlant de la part dinamica, lligada al canvi, i quan parlem de fenòmens estem parlant de la part estructural.

Ens centrarem en els següent punts:

Estudi de la societat desde un punt de vista global (genèric). Aquest estudi s´efectuarà a un nivell “macro”; que estudia grans sistemes com migracions, xarxes politiquees, xarxes económiques…etc.

Estudi dels col.lectius socials a un nivell més “micro”. Entenent per col.lectiu l´agrupació de persones amb característiques comuns; catalano-parlants, clase mitja..etc.

La relació dels individus en la societat a un nivell més personal. Tractarem questions com “quin paper ocupen els individus en els col.lectius i en la societat?

Estudi dels problemas socials. Son exemples la falta de motivación de l´estudiant, la violència a les aules, el fracas escolar…etc.

Característiques de les organitzacions o institucions socials i relacions entre elles. Sabem que aquestes organitzacions es divideixen en formals i no formals:

Formals: les que estan institucionalitzades (ex. UB, ONCE, P.Polític)

No formals: les que no es basen en reglaments organitzats i no consten com institucions.

Teoria, metodologia i terminologia

La societat es podria definir com l´entitat més complexa que ha hagut i probablemente n´hi haurà.

Anthony Gidden (Sociologo- Londres, Inglaterra 1938) defineix la societat com un sistema de relacions socials estructurades que reuneix individus al voltant d´una cultura compartida.

Quan diem cultura compartida no volem dir que es cohesión tot i que es comparteixin totes les característiques en comú. Ex: quan diem cultura occidental ens referim a un ampli grup de persones que compartiexen una serie de caracteristiques comuns però no totes.

Els principals elements de la societat son:

- Els individus

- Les relacions socials que s´estableixen entre ells

Quan parlem de societat tenim que parlar de 3 conceptes principals:

- ESTRUCTURA

- PERMANENCIA

- CANVI

ESTRUCTURA: Gira al voltant de la idea de que les relacions socials no son aleatories (son condicionades) sino estructurades (repetitives, regulars, estables). La estructura es el fonament de la societat (el pilar que la sosté)

Estructures de la societat:

SOCIETAT

POBLACIONAL DEMOGRAFICA

ECONÓMICA

POLÍTICA

CULTURAL SIMBÓLICA

• Estructura poblacional o demográfica: tot lo vinculat amb els individus i els seus moviments demogràfics; naixements, defuncions, migracions.

• Estructura económica: lo vinculat amb el sistema económic i el que té que veure amb ell; polítiques monetaries, desigualtats económiques..etc

• Estructura política: lo vinculat al sistema polític i el que té que veure amb ell; voluntariat, sistema de partits polítics, organització de la polis, xarxes i associasions..etc.

• Estructura cultural o simbólica: Normes, valors, lleis, llengües, vagatge i conexement de la societat, sistema educatiu.

El sistema educatiu es trasmiteix per uns anomenats “procesos de reproducció social on el professor fa de reproductor social.

La SOCIOLOGIA pot estudiar o bé les estructures per separat, o bé fer un estudi transversal ( que es el més freqüent). Quan diem estudi transversal ens referim a l´estudi de les relacions que s´estableixen entre les diferents estructures socials.

Aquestes estructures es poden aplicar en qualsevol àmbit. Per exemple, una organització social :

• Té empleats ESTRUCTURA POBLACIONAL

• Té presupostos ESTRUCTURA ECONÓMICA

• Té un ordre jeràrquic ESTRUCTURA POLÍTICA

• Té una cultura de l´organització ESTRUCTURA CULTURAL O SIMBÓLICA

PERMANENCIA I CANVI:

En una societat preval la permanencia al canvi ja que la societat canvia poc i progressivament; normalment perpetuem el que ja existeix. La gent pot adaptarse a un canvi progressiu però seria molt difícil la adaptació a un canvi radical. Per tant, definim canvi social com la transformació al llarg del temps de les estructures socials.

El canvi existeix en totes les societats, el que varia es el ritme en que es produeix. Hi ha dos tipus de canvis:

• Intencional: com per exemple l´aprobació dels matrimonis homosexuals o un cop d´estat.

• No intencionat: com per exemple els canvis que s´han produit en la comunicacio com a resultat de les noves tecnologies.

A més segons la magnitud del canvi es generen més o menys conflictes o es més fácil adaptar-se a ells.

EXEMPLE ; CANVIS SOCIALS DE LA SOCIETAT TRADICIONAL A LA SOCIETAT MODERNA.

SOCIETAT ANTIGUA	SOCIETAT MODERNA	PROCESSOS
Treball al camp	Treball ala industria i serveis	Industriaització
Habitat rural	Habitat urbà	Urbanització
Monarquies absolutes	Democràcies liberals	Democratització
Normes basades en la tradició	Normes basades en la llei	Racionalització
Pensament social dictat per l´esglesia	Pensament social científic i laic	Secolarització
Relacions socials en comunitat	Relacions socials en associacions	Individualització

28/09/09

Definicions Sociologia:

-Ciència que té per objecte l'estudi de la societat i els seus components:

-Estudi científic dels fenòmens que es produeixen en les relacions de grup entre els éssers humans.

-Estudi de la vida social humana, dels seus grups i les seves societats.

- Ciència que analitza el comportament humà així com les relacions, les institucions, les organitzacions, estructures i processos socials que es generen.

- Ciència empírica que estudia la forma, l'estructura i la dinàmica que adopten les relacions entre els éssers humans.

Dintre de la sociologia hi ha 6 nivells:

Macro. Característiques socials, punt de vista global.

Per entendre el nostre mon en un sentit ampli.

Micro. Col·lectius socials

Per entendre el nostre lloc o posició en el mon o en quin punt de les estructures socials estem.

Nosaltres tenim un context social però quines forces socials ens condicionen?

• Forces socials. Desigualtats que ens condicionen:

- Desigualtats per raó d'edat.

- Desigualtats per raó de gènere.

- Desigualtats per raó de classe.

- Desigualtats per raó d'etnia.

• Llenguatge i socialització.

Condiciona nostra forma de veure les coses.

• Grups i interacció.

Contacte amb els grups i forma de relacionar-nos amb ells.

• Institucions socials

• Cultura .

Influïm en ella i ens fa a nosaltres.

*Societat com a resultat d'una barreja de tots aquest condicionants. L'individu pot transformar els condicionants o forces, que determina la persona.

Personal- Relació individu-societat.

Entendre´ns a nosaltres mateixos. La manera com pensem, actuem i sentim també està condicionada. Per exemple: Fenomen de suïcidi; hi ha poques coses en la vida més personals que treure's la vida però la persona que se la treu o es suïcida està condicionat socialment?

En el S. XIX la persona que es suïcidava es considerava un boig i el suïcidi estava estudiat com un problema clínic. La primera persona en estudiar el suïcidi com a fenomen social va ser Emile Durkheim (1858 - 1917) i va treure les següents conclusions:

PERSONES + PROPENSES PERSONES - PROPENSES

Homes Dones

Protestants Catòlics, jueus

Persones amb rendes altes Persones amb rendes baixes.

Persones solteres Persones casades

El que determina la propensió al suïcidi es el grau d'integració social. El homes tenien més llibertat, per tant, menys vincles socials i una integració social menor. Les persones de rendes altes gaudien també de més llibertat i autonomia, de la qual igualment es derivava una menor integració social i un nombre de vincles inferior....i axí successivament, Durheim demostra que el suïcidi es determina per el grau d'integració social.

PERSPECTIVA SOCIOLÒGICA

La sociologia implica una determinada manera de veure el mon.

PETER BERGER: Capacitat de veure el que es general en el que es individual. Veure quines son les pautes socials en la vida dels individus.

La perspectiva sociològica determina les experiències socials per categories socials, de les que formem part.

Ex. La universitat dintre d'una perspectiva social.

La universitat té la seva pròpia estructura social, que no es la mateixa que ens trobem fora al carrer, per tant la universitat vista des de una perspectiva social no reflecteix les característiques de la societat de fora.

PERSPECTIVA GLOBAL.

Té en compte el context global mundial.

Molts fenòmens socials no s'entenen si no s'aplica una perspectiva global.

Ex. G-20: No s'entendria si no hi hagués globalització o crisi i aquest dos factors formen part d'una perspectiva global.

Els nens desnodrits; no s'entendria si no fos sota una perspectiva global.

A més les societats estan cada cop més interconnectades per tant els problemes cada cops son més únics d'una societat. I els problemes de la nostra societat també els hi ha en altres: xenofòbia, desigualtat per sexe...etc. Per tant, es tracta de flexibilitzar postures i pensar que, apart de la nostra forma de pensar n'hi ha altres procedents d'altres cultures.

Es útil aplicar una perspectiva social o una perspectiva global a l'educació?

P. social: es necessària. A l'aula s'ha de tenir en compte el estatus polític, cultural...etc de cada persona.

P. Global: s'aplicarà però d'una manera més abstracta. Per exemple es podrien agafar coses d'altres educacions o serveis educatius d'altres societats tenint en compte el context social global.

SOCIOLOGIA COM A CIÈNCIA

Quan neix i per què?

La sociologia es un estudi sistemàtic i científic de la societat que a finals del S. XVIII, (segle de la Revolució Francesa i industrial) en 1789. Per tant neix en un període de molts grans canvis estructurals, que creen la necessitat de veure que està passant a nivell científic amb l'objectiu de buscar-li una lògica. Es tracta de fer un estudi que permeti predir que passarà i actuar en conseqüència.

Es un temps en el que el ciutadà té més control, dirigeix més, que fins ara i en el que es va donar un ordre polític (Estado Ideal) i econòmic (Capitalisme), el que dona lloc als Estats lliberals d'Europa. Aquest canvis donen lloc a nous conceptes com burgès, assalariat...

Però no es fins al 1824 quan la sociologia es constitueix com a tal. Es Auguste Comte (1798-1857) es qui inventa el terme de sociologia i els seus precursors seran Emile Durkheim (1858 - 1917), Karl Marx (1818-1883) i Max Weber (1864-1920)

Per què es pot considerar la Sociologia com una ciència?

La sociologia es pot considerar com una ciència perquè es un coneixement estructurat i científic que té una metodologia i del qual s'extreuen unes conclusions, a diferència del coneixement derivat del sentit comú que es espontani; per tant no segueix cap metodologia a través de les quals s'arribi a unes conclusions.

MÈTODE (meta= cap a / odos= camí)

Camí que s'ha de seguir mitjançant una sèrie d'operacions, regles i procediments prefixats voluntària i reflexivament, per aconseguir un determinat fi material i conceptual.

El mètode es la mateixa investigació no a nivell de contingut sinó a nivell estructural.

30/09/09

DOBLE PERSPECTIVA

PERSPECTIVA POSITIVISTA

Seguint el mateix mètode científic per la sociologia:

Característiques:

- Mètode fàtic: es basa en els fets, realitzant proves i experiments.

- Mètode autocorrectiu i progressiu: actualitzant dades, progressió. Obert a incorporar noves tècniques. Qualsevol informació es posa en dubte i es verifica.

- Mètode generalista: pretén anar més enllà (ex. Discriminació racial en estudi té que donar conclusions per poder aplicar-lo a la societat). Busca lleis socials.

- Èticament neutre: ni jutja ni opina sobre els fets.

- Objectiu: s'allunya dels valors i opinions pròpies.

- Metodologia: utilitza regles metodològiques.

(* Tots aquests motius ens confirmen que es una ciència, però això continua sent un tema de debat)

Els problemes que plantegen aquestes regles o característiques de la perspectiva positivista portades a la realitat son:

- Es molt difícil ser objectiu, perquè la persona que estudia la societat forma part del col·lectiu que estudia. El subjectivisme s'utilitza inevitablement en moltes situacions, un exemple seria per explicar la desesperació en una guerra. Malgrat que el subjectivisme pot conduir a la confusió, avui dia aquest està contemplat i acceptat.

- Les lleis i pautes socials canvien constantment en els temps i l'espai.

- La conducta humana es molt complexa. Es molt difícil preveure els comportaments humans.

- La presència de l'investigador condiciona: si sabem que ens observem canviem d'actitud (ex. Una enquesta).

PERSPECTIVA HUMANISTA (nova perspectiva)

Es la perspectiva d'alguna manera oposada a l'anterior (positivista).

	P. POSITIVISTA	P. HUMANISTA
Enfocament	General. Centrat en els estructures socials. Dimensió externa; objectivitat, fets.	Particular. Centrat en l'experiència humana. Dimensió interna; subjectivitat, sentiments
Objectiu	Explicar, mesurar.	Interpretar, entendre.
Estil	Sistemàtic, validesa.	Imaginatiu, realitat.
Teoria	Abstracta, operar, racionalitzar.	Enllaçat am la realitat. Narrar fets i experiències.
Valors	Neutral ètica i políticament	Compromesa ètica i políticament (igualativisme)

Segons aquesta darrera perspectiva (humanista) podrien dir que la sociologia es una ciència però

no utlitza la metodologia de la ciència convencional, sinó mètodes humanístics (objectivitat + subjectivitat= opinió, valoració)

Test de Charles Wight Mills. Per què es útil l'imagitivisme en la sociologia?

1. Objectiu de la imaginació sociològica.

Que l'individu posseeixi una visió social. Pretén millorar la vida de les persones. Mitjançant una teoria determinista pot fer entendre que els problemes que creiem que només ens passen a nosaltres son, en realitat, compartits amb més gent.

2. Relació amb perspectiva amb perspectiva sociològica i perspectiva global.

El que està fent es extrapolar, es a dir, buscant lo general en lo particular.

3. Problemes socials / què son?

El que sembla un problema individual, si ho analitzem a sota una perspectiva social veurem que en realitat es un problema social.

** Giddens

Hi ha que tenir sensibilitat històrica i antropològica per saber on estem i poder estar compromesos amb la realitat, tenir valoracions pròpies; ser crítics.

05/10/09

FASES DE LA RECERCA SOCIOLÒGICA

Bunge 60´s - Ander-Egg 80´s

• Observació del fenomen i plantejament de la problemàtica:

1- Descomposar-lo.

Perquè ja es prou concret.

2- Delimitar-lo.

Si parlem d'un tema en concret especificar a quin ens referim. Per exemple, si parlem del absentisme escolar tindrem que dir a on; si es a Catalunya, o Barcelona o a nivell mundial i quan; en el segle XX, en els anys 70..etc.

3- Definir-lo.

Es defineix quan ho descomponem i delimitem i es tracta de relacionar-lo fent preguntes concretes i no genèriques del tema.

• Confecció d'un marc teòric:

Es tracta de concretar que s'ha dit, qui a treballat en el tema, quines conclusions ha extret.

• Formulació de la hipòtesi.

A patir d'idees preconcebudes del que nosaltres creiem que passa. Si no tenim una hipòtesi no sabríem per on començar. Ex. L'absentisme escolar es veu disminuït a mesura que augmenta el nivell d'instrucció dels pares.

• Obtenció de dades a través del treball de camp.

El treball de camp es la feina que es fa per obtenir les dades. La tècnica més utilitzada es el pluralisme metodològic; es tenen en compte més d'un tipus de metodologia:

1- Tècniques quantitatives ( perspectiva positivista).

Dades, estadístiques, xifres a patir de fonts oficials, qüestionaris, enquestes...etc.

2- Tècniques qualitatives (perspectiva humanista).

Informació a través de grups de debat; rondes, conferències, discursos per agafar idees - Delphi= grup d'experts en el tema o entrevistes; que poden ser:

- Molt estructurades

- Mig estructurades: segons vagi la conversa.

• Submissió de les hipòtesis a verificació.

Mitjançant l'anàlisi de dades.

• Extracció de conclusions.

Com a finalitat de l'estudi.

TEMÀTIQUES DE QUÈ S'OCUPA LA SOCIOLOGIA EN L'EDUCACIÓ.

Hi ha tres esferes dintre del mon educatiu:

DIDÀCTICA

PSICOLOGIA SOCIOLOGIA

Hi ha una estreta relació entre la educació