Niké Áptera

Cultura grega. Art grec. Cal·licrates. Acròpoli d'Atenes

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad

NIKÉ ÀPTERA

L'autor de l'obra és Cal·lícrates. El tipus de construcció és religiosa, ja que es donava culte a la deessa Niké.

La cronologia de l'obra és de 421 a.C., és a dir, pertany a l'època clàssica. Aquesta època és l'època de màxima expansió de la cultura grega. És l'època en la que hi ha més desenvolupament de les Polis.

L'obra està ubicada a Propileus de l'Acròpoli d'Atenes.

El temple és rectangular, amfipròtil i tetràstil. A causa de les petites proporcions que té, la cel·la i la prònaos de la zona oriental s'han integrat i s'ha cegat l'entrada posterior, l'occidental.

Els materials emprats són el marbre del Pentèlic. El sistema que s'ha utilitzat per construir-lo és l'arquitrabat.

Els elements de suport principal són els murs i les columnes. Les columnes són jòniques de fust monolític. Les columnes jòniques tenen el capitell amb volutes.

Té l'entaulament i el sostre a dues aigües. La il·luminació es escassa, només es troba a l'obertura de la prónaos.

l'edifici és paral·lepípede, amb un sostre a dues aigües. Les façanes són tetràsitls jòniques amb un fris i un frontó decorat.

Com que l'edifici està situat en els Propileus, zona d'accés al recinte sagrat de l'Acròpoli, i queda alçat, destaca amb gran majestuositat.

Les pedres cantoneres de la cel·la foren decorades amb unes pilastres rectes adossades, igual com els pilars de base quadrada de l'entrada. Pel que fa a l'escultura, entre el 421 i el 415 a. C. El fris va ser decorat amb escenes que representaven les guerres mèdiques entre grecs i perses; també s'hi van representar lluites entre els grecs i els seus déus, relatives a la guerra del Peloponès, que es desenvolupava en els temps de la construcció de l'edifici. Als frontons sembla que hi havia escenes mitològiques de la gigantomàquia i la centauromàquia com en el Partenó. L'any 407 a.C. el fris fou redecorat amb relleus mitjans, que representen processons d'Atena, envoltada de victòries portant animals al sacrifici.

A diferència dels frisos de le Pantaenees de Partenó, són fetes amb més moviment i amb la tècnica del draps mullats que insinua el cos del les níkai. A l'interior de l'edifici, hi havia una imatge de fusta policromada de Niké sense ales perquè no pogués abandonar Atenes; d'aquí ve el nom de Niké Àptera (victòria sense ales).

És un dels primers temples jònics grecs on es desenvolupa aquest estil d'una manera virtuosa. El fust monolític de les columnes (amb un acanalat més pronunciat ala manera àtica, el capitell amb el rínxol molt pronunciat i el fris corregut amb relleus mitològics) el converteix en una petita joia de l'arquitectura grega d'estil jònic.

L'edifici fou dissenyat més com a monument que com a edifici religiós, de fet era un exvot en agraïment de la victòria que els grecs havien obtingut en la guerra contra els perses. Per això va ser situat a l'entrada del recinte sagra de l'Acròpoli.

L'harmonia de les proporcions, juntament amb una decoració escultòrica relativa a la mitologia grega relacionada amb el coratge dels atenencs i dels seus déus, volia ser un avís per als enemics. El fet d'estar dedicat a Niké Àptera palesa la necessitat que tenien els atenencs de mantenir el lideratge polític i la protecció divina en plena època de les guerres del Peloponès.

L'edifici és un clar reflex de la hitòria d'Atenes en el segle V a.C. com ja hem dit, va ser projectat l'any 449 per commemorar la victòria dels grecs sobre els perses, tanmateix, com que el promotor fou Cimó, rival polític de Pèricles, aquest posà tota mena d'entrebancs perquè no es construís a l'Acròpoli. A la mort de Pèricles el projecte tirà endavant, però les guerres del Peloponès n'afectaren la decoració.

Durant l'època grega l'edifici va ser referència obligada per a l'arquitectura jònica no solament per l'harmonia de la construcció, sinó també perquè les dimensions que tenia el convertien més en un model que no pas en un gran edifici. Posteriorment però, fou desmuntat pels turcs, que en van fer servir els materials per reforçar la muralla, no va ser fins al segle XIX que es van recuperar les peces i es va poder restaurar.