Nietzsche

Valors morals. Dogmatisme. Shopenhauer. Cultura clàssica. Plató. Sòcrates. Filosofia occidental. Casta sacerdotal. Ideals de conducta. Culpa. Mala consciència. Nihilisme

  • Enviado por: Anmistist
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 8 páginas
publicidad
publicidad

F

riederick Nietzsche (1844 - 1900)

Es reacciona contra l'idealisme i el materialisme.

Vitalisme té la vida com a centre de reflexió. S'estudiaran els valors morals. (crisi en els valors morals d'occident).

Nietzsche l'estudia des de l'origen dels valors.

Característiques de l'obra de Nietzsche

La forma d'expressió és molt important, fa una crítica als valors morals i a l'origen d'aquests. (d'occident).

Els canviarà a partir de la mort de Déu i a partir del súper home. Afirmarà una nova concepció del temps. Per afirmar el valor de la vida.

Critica a la realitat i al coneixement:

Des de sempre s'ha generat un món metafísic. La veritat existeix, si es descobreix és perquè ja existeix. A occident s'ha considerat que la veritat existeix i que els homes l'hem de conèixer.

La concepció de la veritat clàssica és de la correspondència. Per ell no existeix ni la realitat ni el coneixement. (Dogmatisme) el que hi ha són perspectives .

Com es fa per jutjar les diferents perspectives? ja que no totes tenen el mateix valor. Segons la seva posició respecte la vida.

Si la realitat no existeix es podria pensar que totes les perspectives tenen el mateix valor , però no és així, s'han de jutjar des del punt de vista de la vida.

S'han de allunyar les que menyspreen l'home i la vida (com la religió).

Aquestes han de augmentar la vida.

“ el naixement de la tragèdia en l'esperit de la música”.

S'inspira en la filosofia de Shopenhauer. Nietzsche s'interessa per la cultura clàssica. La tragèdia ( ens mostren uns personatges que intenten escapar del destí però no ho aconsegueixen), en fa un estudi.

Arriba a la conclusió que l'art grec neix de la contraposició de dos elements que provenen de dos déus ( Apol·lo i Dionís). Apol·lini i Dionisíac.

Diu que la vida té dues dimensions :

  • Biològica (Dionís).

  • Simbòlica ( Apol·lo).

  • Apol·lo : racionalitat, ordre, harmonia, proporció, individualitat, llum... i s'expressa a través de la paraula.

  • Dionís: Déu del vi, de la vegetació, nit, foscor, pèrdua de consciència, caos, desordre, unió, i s'expressa a través de la música i la dansa.

A les obres de teatre quins elements s'expressen:

A través de la dansa i la música, el cor de la tragèdia representaven el poble (Dionís). A través dels personatges i la paraula ( Apol·lo ). Per Nietzsche l'origen de la tragèdia era el cor. Després s'hi van afegir els personatges.

El fet d'expressar en paraules el que és inexpressable és el que caracteritza al teatre grec (tragèdia).

La combinació de l'essència ( Apol·lo) i Dionís, fan que es pugui expressar l'inexpressable.

Autors : Èsquil i Sofodes.

Quan la gent observava la tragèdia, trencaven, o es separaven de la seva individualitat. Entraven en contacte amb el tot ( l'U).

  • En el fons, tot és U. Tot retorna al mateix principi.

  • Tots estem sotmesos a un destí inexorable. desaparèixer com a individus. “ el millor és no néixer mai”, perquè “ néixer és patir”.

  • Conèixer és patiment.

Els espectadors entraven en un estat catàrquic. ( Catarsi purificació alliberadora de les passions a través de l'observació d'una obra d'art).

L'art en el fons és coneixement.

La tragèdia va morir, desaparició d'aquesta forma de conèixer el que és inexpressable.

La va matar Eurípides:

  • Riu dels personatges.

  • Treu importància al cor.

  • A l'obra “ les bacants” converteix a Dionís en un personatge de l'obra expressa allò inexpressable).

Els que acaben definitivament van ser Sòcrates i Plató. Plató, en el seu estat ideal treu la música. Predomina en ells allò apol·lini, hi ha un oblit de l'element dionisíac en la vida humana. Fan triomfar l'home teòric sobre l'home tràgic. (Sòcrates el gran corruptor)

En Plató i Sòcrates hi ha voluntat de veritat. Per poder alliberar l'ànima. La tragèdia donava un sentit a la vida. Per poder entrar en contacte amb l'U. Sòcrates i Plató entenen que aquesta vida no té validesa. Ens dediquem al coneixement per poder salvar l'ànima del cicle de reencarnacions. La nostra vida s'ha de dedicar al coneixement, allunyant-nos de les passions. Nietzsche diu que aquesta postura es radicalitza amb el cristianisme (que ens fa viure en funció d'una altra vida).

En la vida de Plató no es pot perdre la consciència ( triomfa l'home teòric). Crea la il·lusió del món veritable i l'oposa al món aparent, per arribar a la veritat.

Per Nietzsche és una de les primeres grans mentides.

Es dóna una lluita eterna entre la consideració tràgica i la teòrica. Shopenhauer i Wagner faran triomfar la consideració tràgica de la vida. Nietzsche trenca, i manté la visió dionisíaca. Fa una crítica a la filosofia occidental.

Crítica a la filosofia occidental:

Rebuig a qualsevol forma de dualisme. El món aparent és l'únic que hi ha. El que fa és una crítica a la metafísica. El món “veritable” no existeix. En tots els filòsofs no hi ha res impersonal. Qualsevol filosofia rebel·la els instints , les pors,...dels filòsofs.

Què hi ha darrera de l'idealisme de Plató?

Hi ha l'esperit de la decadència, l'odi a la vida, el temor a l'instint.

Raó = virtut = felicitat. Escull la vida freda, lúcida, lluminosa, racional. Amaga una por profunda. El móns metafísic revela la por que tenim als canvis, al caos de la vida. ( es vol fixar el món). Es crea el món de l'ésser ( substància). Es crea una il·lusió de la permanència.

Món veritable / Aparent .

Heraclit va ser pràcticament l'únic que no va ser criticat. Critica el concepte de “ jo” el de cosa en si. Sobreestimar la raó per sobre els sentits ( a la societat occidental).

Nietzsche de la primera època era més pessimista. Els conceptes metafísics (lingüístics) són enganys. Per fixar la realitat creem conceptes metafísica. Què hi ha en el concepte de la cosa?

Per ell els conceptes perden la referència dels sentits. Són com metàfores que s'han oblidat. Ens allunyem del món sensible.

Tots aquests conceptes s'allunyen de la vida, no es pot valorar aquesta vida en funció d'una altra.

Crítica dels valors morals:

Des d'un punt de vista etimològic i històric. Ell no creu que existeixin conceptes morals ( eterns i invariables) en si no existeixen. El que hi ha són interpretacions dels fets. Un lliure pensador, per estudiar-los, s'ha de situar més enllà del bé i el mal. Quines interpretacions menyspreen la vida o la redueixen, i quines la exalten i la afavoreixen.

Allà on tothom hi veu ideals, ell hi veu símptomes d'existència (si estem vius, donem valors a les coses), no es pot dir que hi hagi una essència humana, sinó que ens anem creant a partir de les valoracions que anem fent. Cal acceptar el que ens mostren els sentits. Encara que intentem fixar el món, aquest continuarà canviant. S'han d'acceptar les decisions que afirmin l'existència i que valorin la vida.

(crítica de Marx en la alienació religiosa).

Nosaltres creem els valors morals i llavors ens hi sotmetem .

Oblidem que la veritat no existeix i que tot són perspectives. Crítica a la nacionalitat de la filosofia grega. No s'han de deixar de banda, els instints.... (com la tragèdia, Plató elimina a Dionís de la tragèdia...) però no es pot sobrevalorar la raó. La felicitat serveix per ascendir la felicitat.

Quines il·lusions ens fan valorar la vida?

Contingut de la “ Genealogia”

Els valors morals són una màscara.

3 dissertacions

1er Bo i dolent, bo i pervers,.

Hipòtesi d'una època pre-moral. El valor de les accions depèn de les conseqüències, no de les intencions. Quan entrem en una època moral, si que depèn de la intenció. Quan es jutja a el que realitza l'acció apareix la culpa, el càstig...

No hi ha fets morals sinó que hi ha interpretacions morals. Buscarà l'origen del concepte Bo a partir de l'utilitarisme.

Investiga en Alemany, en Llatí i Grec el concepte “Bo”. Significava, noble, aristocràtic, fort. Contraposat a dolent: simple, vulgar, plebeu.

Els nobles es donaven el nom de bo. (Es podien donar noms ells mateixos). Fins que els esclaus es van revoltar. Llavors es van invertir els conceptes i la valoració i allò bo passarà a ser allò feble, allò plebeu. Els nobles seran els malvats. Aquesta transformació la realitzen els jueus i després els cristians la estendran per tot Europa.

Hi ha dues formes de valoració:

Aristocràtica: allò bo noble; dolent feble. Valora la fortalesa, el poder, la salut...

Sacerdotal: allò bo feble ; dolent noble. Construeix la seva moral a partir del ressentiment i l'odi cap als que els tenien esclavitzats. La moral apareix en aquesta forma.

La casta sacerdotal quan inverteixen els valors augmenten el seu poder. Obtenen un ramat i d'aquesta manera estimulen l'odi per els que els exploten. Aquest odi és el sentiment que genera els seus valors, s'amaga darrera la màscara de l'amor a déu.

No és un home sincer perquè mira els forts amb enveja i crueltat. Això que enveja és la voluntat. Segons el tipus de moral s'interpreta al món de diferents maneres. Es reinterpreten com el poble escollit. Com que no poden venjar-se diuen que no volen.

Nietzsche diu que a causa d'aquesta moral, la societat occidental està formada per homes mediocres. Civilització enemiga de la vida. És la causant del nihilisme (no creure en res). Però hi ha d'haver valors que afirmin aquesta vida.

Pel que fa a la repressió dels instints. La nostra cultura ha estat creada amb aquestes repressions. Això crea societat. Per crear la societat s'han de reprimir els instints. Aquesta repressió passa factura.

La casta sacerdotal mata la voluntat de poder i de domini dels altres.

Els ideals de conducta són els ascètics (renunciar a allò terrenal, als instints...) eliminen la confiança en un mateix i en la individualitat. Els fan extensius al forts. Fan que el ramat es menyspreï a ell mateix. Així es pot controlar el ramat.

“ giren la mirada cap al cel i no miren la terra” “ perspectives de granota”. Amb aquests ideals (ascètics) es combat la pena. El sacerdot no cura la malaltia sinó que cura el dolor de la malaltia (menysprear la vida).

Ell mateix és el verí i l'antídot. Dirigeix la ràbia i l'instint de venjança perquè així no es destrueixi el ramat. Els fa descarregar cap ala vida terrenal. Obté la confiança dels febles però els genera por.

El sacerdot troba un culpable a la malaltia. I aquest és un mateix ( enfoca l'odi cap a la mateixa persona). Reduint la voluntat de vida, el sacerdot aprofita els pitjors instints per transformar-los en la màscara que és la moral. Aconsegueix l'autodisciplina.

Els ajunta a l'església, els empenyen a no actuar i així el ramat està hipnotitzat. Fomentar el nihilisme.

Crear un grup on hi hagi voluntat col·lectiva. ( s'ha de desenvolupar la individualitat) fa veure que les coses odiades són les que s'han d'estimar.

2a Dissertació:

Culpa, mala consciència i aspectes similars.

En una forma de vida no-civilitzada, hi ha la capacitat d'oblidar així, es pot viure la vida a l'instant. vida sense responsabilitat

En una forma de vida, civilitzada, la falta de memòria no és bona per la convivència social. S'ha d'estimular la memòria, i així s'aconsegueix la confiança que necessitem per poder establir intercanvis econòmics. Així apareix la responsabilitat així es pot exigir l'aspecte moral.

La consciència és un producte social. Depèn de les situacions econòmiques i de l'aparició de la societat. El fet d'organitzar-nos en societat ens obliga a comportar-nos per poder-hi viure. Reprimeix els instints.

Amb la consciència se'ns pot retreure no haver actuat bé: apareixen els conceptes de culpa ( i sap que hi havia de fer) el càstig, quan un és culpable (si ho fa el que havia promès) es pot castigar.

El concepte de consciència el redueix en una qüestió històrica i social. Per fer possible la convivència.

El culpable posava el seu cos com a penyora. Com que l'home ha de desenvolupar la capacitat d'abstracció per poder relacionar la venjança i el delicte.

Per aconseguir estabilitat, s'ha de reprimir i interioritzar alguns instints.

  • Quan la societat creix, la relació de creditor deutor, passa a la societat. Quan hi hagi una falta o deute, el tindrà amb tota la societat. Tota la societat es posa en el lloc de víctima. Així impedim a la víctima la possibilitat de venjança, i ho fa la societat (venjar-se).

La venjança es transforma en justícia.

  • La religió, manté qualsevol esquema entre creditor i deutor, l'estableix entre Déu i els homes, devem alguna cosa a déu. El concepte de jo pecador.
    Aquesta repressió també és present en altres cultures, fan culta als avantpassats. (relació entre creditor i deutor).
    són els que ens han donat la vida, cal obeir a les lleis dels avantpassats, són per mantenir cohesionada la societat.
    Interioritzant els instints. La societat es mantindrà unida. Freud diu que una vida feliç és la repressió dels instints. Aquests, no els podem exterioritzar i fan que creem l'ànima. Dirigim aquests cap a nosaltres mateixos. És un element interessant per que dominen. Aconsegueix que la gent es controli ella mateixa. Gràcies a la mala consciència i al remordiment.

  • Què signifiquen els ideals ascètics (renúncia) ( 1a dissertació)
    en si mateixos no són dolents. Són dolents quan estan enfocats en un món metafísic.

A

ixí parlà Zaratustra.

La mort de déu. El nihilisme.

S.XVIII es va començar a qüestionar l'existència de déu quan Nietzsche diu que déu ha mort pel fet que hi hagi gent que no hi cregui.

Qüestionar déu representa qüestionar tots els valors d'occident. Tota la vida intel·lectual de les persones. Quan s'ensorra s'entra al nihilisme.

Mort de déu nihilisme (és positiva i negativa).

Si mor déu, tot val. Res val res. La vida es mou entre la desesperació i la pèrdua. Si no hi ha valors s'ensorren els ideals metafísics, sobre la perspectiva d'un món millor. Poder construir nous valors que exaltin l'existència. I podrà aparèixer el “Superhome”.

Comporta l'autodestrucció de la cultura occidental. Si una doctrina nega valors importants, és una doctrina nihilista. A Rússia, un grup volien canviar el tipus d'organització social i basar-lo en criteris nihilistes.

És un nihilisme passiu. Tots els fonaments s'ensorren de la cultura occidental. Es perden les finalitats. El moment en què s'ensorren els calors serà el de l'últim home.

Nietzsche defensa el nihilisme actiu (positiu) en comptes de deixar que s'ensorrin sols, s'han de destruir amb la “voluntat de poder”. Ell es presenta com un profeta d'una nova cultura (civilització), cal construir-se una abans que s'ensorri la que hi ha ara.

El superhome serà l'encarregat de reconstruir la civilització. (llibre especialment poètic).

Protagonista és Zaratustra i Zoroastre. Era un profeta iranià, Nietzsche li fa defensar el contrari del que defensava el profeta original. Ell creia en Ahura i Mazda i defensava que el món estava entensió entre els esperits del bé i del mal. (dualista) per Nietzsche és el primer moralista i el creador de la moral.

El fa ser el destructor de la moral. Substitueix Dionís per Zaratustra, fa autocrítica i veu que era massa metafísic ( en aquesta rebutja la metafísica) i a el Dionís era massa de la filosofia de Shopenhauer. (massa metafísic).

El missatge però, serà el mateix, el Vitalisme. Els enemics seran els mateixos (Sòcrates i Plató) però se centre més en el cristianisme.

L'obra en si està plena de referències bíbliques. Es fa referència a els ultramundons, aquells que valoren el món metafísic (creients).

Zaratustra és una contrafigura de Jesús. Als 30 anys. Crist predicava, Zaratustra se'n va a meditar. Crist predicava el regne de la llum i Zaratustra predicarà els nous valors i la seva cultura.

  • Anunci de la mort de déu.

  • S'estan destruint els valors que hi havia. Arribada de nihilisme. Fi dels móns metafísica. S'obren noves possibilitats, però s'ensorra tot allò conegut. Tot allò considerat important desapareix ( tots els calors procedeixen de l'esperit de la decadència) i aquests s'han de invertir. Transmutació dels valors. Crear noves perspectives, nous punts de vista. Que valorin aquesta vida. Cal recuperar l 'innocència primitiva.

    El superhome, la voluntat de poder.

    Cal transformar els valors, recuperar la innocència. No ho podem fer nosaltres (els últims homes). Això hi ha de fer el primer home, el Superhome. Es aquell individu lliure i innocent que valora la terra i que té la capacitat per canviar i crear valors. És el que ha après a viure sense ideals transcendents. (ha oblidat que déu ha mort) el superhome no intenta fugir de la vida sinó que crea valors que valorin la vida.

    Aquest pas, canvi, el descriu simbòlicament amb tres transformacions:

    Camell aquell home que porta a sobre el pes dels imperatius morals. Això és l'home (algú que ha caminat per desert fent-lo actuar d'una manera concreta).

    Lleó es desfà dels imperatius morals i s'enfronta amb el (tu has de) i hi contraposa el “ jo vull”, ell vol ser amo del seu propi desert. Té la capacitat de destruir però no pot crear ni transmutar els valors.

    Nen té la capacitat de canviar. Llibertat i innocència, oblit. Un nou principi. Crea valors més enllà dels ultramundants.

    Camell home.

    Lleó últim home (nihilista actiu).

    Nen Superhome.

    El camell i el lleó duien NO, el nen diu SÍ.

    Sòcrates, Plató, religió camell.

    Els il·lustrats el lleó.

    El món esta més enllà del bé i del mal.

    El superhome és l'expressió de la voluntat de poder. La voluntat de poder és la base on el superhome hi crea els nous valors de creativa, d'autoafirmar-se, de superació. És creació, conservació (la vida és voluntat de poder) per ser cada vegada més.

    Les religions l'havien convertit en voluntat de renúncia. El nen ho té assumit que la vida creix, lluita.

    Des de dos punts de vista.:

    Antropològic com a capacitat de superar-se, de donar sentit a la vida. Sense haver de recórrer als valors transcendents.

    Cosmològic la vida és voluntat de poder.

    (la vida és conflicte Heràclit).

    Els enemics de Zaratustra els ultramundants. Són els que donen prioritat a la raó. Posen la vida al servei de la consciència.

    La consciència és un producte de la vida. Ha d'estar al servei de la vida. Els predicadors de la mort els que han format les religions. Creuen que aquesta vida no val la pena. No accepten punts de vista contraris.

    L'Etern retorn de sempre el mateix.

    “Nova” concepció del temps. És circular, recupera la concepció dels grecs. Pretén fer-nos exaltar l'existència. Valora l'instant.

    Visió lineal. La vida no té valor en ella mateixa, es valora en funció del futur. Visió moderna es confiava en el progrés. És un repte és la que hem d'assumir per valorar aquesta existència. És la fórmula suprema de la fidelitat a la terra. Acceptar-se a un mateix.