Negoci jurídic

Contingut volitiu. Autonomia. Voluntat. Límits. Valor normatiu. Eficàcia. Legitimació

  • Enviado por: Nico
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad

Tema 25.- El negoci jurídic.

  • L'Acte negocial. El contingut volitiu.

  • La idea de negoci jurídic és la de declaració de voluntat, la qual es formula buscant uns efectes jurídics. Aquesta idea de negoci es veu en dues figures:

    • Successora: que seria el testament. Art. 667

    • El contracte: Art. 1254.

    Quan parlem de declaració de voluntat negocial es vol dir declaració de voluntat testamentària o contractual.

    El contracte existeix des de que unes persones es consenten a obligar-se sobre unes altes. La llibertat és un principi important, la nova llei Catalana te un art. 111.6 que parla sobre la “llibertat civil” en quan a les lleis , els contractes..

  • El negoci jurídic: l'autonomia de la voluntat i els seus límits.

  • El negoci jurídic el podem definir com aquell acte jurídic lícit integrat per una o varies declaracions de voluntat dirigides, encaminades, a l'obtenció d'un determinat efecte jurídic i a les que el dret objectiu reconeix com a base d'aquests efectes complerts determinats requisits i dins dels límits que el propi ordenament jurídic estableix.

    L'autonomia de la voluntat es manifesta en tres aspectes o funcions:

    • Creadora: (Art. 1258). El contractes es perfeccionen amb el consentiment i des d'aquest s'obliguen. No es crea un contracte si una de les parts no vol.

    • Reguladora: S'identifica amb l'autonomia de la voluntat (Art. 1235). Els contractants poden establir els pactes, pautes i condicions que vulguin.

    • Normativa: Vol dir que és i exterioritza la voluntat d'un sentit de norma propi i complementari. El contracte és llei per les parts. En principi ens obliga a una línia de conducta a realitzar.

    L'ordenament en principi no pot limitar la llibertat dels subjectes. La limita única i exclusivament per evitar conflictes, i es que les normes tenen una justificació. La llibertat només es limita per les normes. Tot i així, som lliures de decidir si volem l'aplicació o no d'una norma. No sempre. La manifestació més amplia és el negoci jurídic. El principi d'autonomia de la voluntat te la seva trajectòria en els negocis jurídics, en el qual decidim les conseqüències de l'actuació.

    La llibertat d'actuació a l'àmbit personal o patrimonial. L'autonomia de la voluntat te més manifestació en el dret privat.

    El principi d'autonomia de la voluntat ha sofert canvis en matèria contractual, ja que a l'inici es basa en la llibertat dels contractants en pacte d'igualtat. Possibilitat de negociació. En segons quins contractes, aquest principi només gaudeix una part, ja que no s'han pactat prèviament les seves clàusules sinó que ja venen redactades. La part que te un poder econòmic més gran és qui ho imposa i per això no es pot negociar. Unes parts més poderoses imposen el que els sembla oportú.

    A l'era actual, això ha conduït a que parts prepotents limitin la llibertat dels altres subjectes. Les protectores per limitar. Limiten l'actuació per afavorir el desequilibri d'algunes relacions socials.

  • El negoci jurídic com a regla: valor normatiu.

  • Pressupòsits d'eficàcia del negoci jurídic: capacitat d'obrar i legitimació.

  • La persona ha d'exercitar la voluntat però sobretot tenir la capacitat necessària per realitzar el negoci jurídic. Tot i que la manca de capacitat d'obrar no és tampoc invalidesa del negoci. El menor no pot fer en principi el negoci però apareix la figura de l'anul·labilitat

    La legitimació per disposar és la relació de titularitat que te el subjecte a declarar amb l'objecte que vol utilitzar com a objecte del negoci. Quan no existeixi legitimació potser el negoci és vàlid, però no te efectes. El negoci no és eficaç quan no es te la propietat de l'objecte, per tant no es te el poder de disposició sobre l'objecte.

    El títol dona un marc, es a dir, la legitimació. Depèn del títol facultatiu fer determinats actes sobre l'objecte. La propietat dona la possibilitat de permutar-lo per un altre objecte.

    Els elements del negoci jurídic es divideixen en:

    • Institucionals: Formen part de la pròpia institució.

    • La declaració de voluntat. La voluntat és necessària que sigui exterioritzada, no es valorable la voluntat que es pensa.

    • La causa. És un factor de control, un fonament de la declaració. Aquella conseqüència que forma el negoci pel fet d'haver-hi un factor que ho justifica. És un factor de control perquè limita l'autonomia de la voluntat

    • Essencials: són el consentiment, l'objecte y la causa. Són aquells elements sense els quals el negoci jurídic no pot donar-se. Quan falta un element essencial el negoci jurídic és inexistent. Si no te causa, consentiment o objecte no hi ha negoci jurídic. L'Art. 1261 del CC ens diu que els elements necessàriament formen el contracte del negoci jurídic.

    • Accidentals: Són aquells elements que les parts contractants afegeixen al negoci jurídic per modificar o alterar la producció normal dels seus efectes. Són limitacions que afegeixen les parts per celebrar el contracte, el condicionen.

    • La Condició: És aquell element accidental pel qual es fa dependre un fet futur e incert el naixement o l'extinció de l'efecte del negoci jurídic.

    • Termini: És aquell element accidental en virtut del qual es fa dependre en fet futur i cert el naixement o extinció dels efectes del negoci jurídic.

    • El Mode: És una càrrega o gravamen que es posa al qui rep alguna cosa (normalment de manera gratuïta).