Narrativa catalana de posguerra

Literatura española contemporánea del siglo XX. Novela y poesía # Context. Oliver i Sallarès. Manuel de Pedrolo i Molina. Perucho. Martí i Pol

  • Enviado por: Jakatta
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

La Guerra Civil Espanyola va començar el juny de l'any 1936 per la sublevaciò de un sector del Exercit en front del govern de la II República Espanyola , i que acabar amb la victòria dels sublevats el 1 d'abril de 1939 .

La guerra va suposar un període de retrocés econòmic ,

Polític per la falta de liberals i la repressió de la cultura i la llengua catalana . A partir de principis de la dècada de 1960 , va canviar la situació i va ser possible l'edició i publicació de revistes i llibres en català .

Van ser els anys de la dècada dels 1960 de expansió industrial i del creixement de la població , com a conseqüència de l'inmigracio .

Desde la recuperació de la democràcia Catalunya es governa per l'Estatut d'Autonomia .

NARRATIVA A LA POSTGUERRA

L'any 1939,amb l'acabament de la Guerra Civil ,la llengua i la cultura catalana , pertanyent al bàndol dels vençuts ,intentaren ser esborrades i dominades ;el primer pas per aconseguir aquesta fita fou la prohibició del us del català a nivell oficial ,però també a nivell literari ,és a dir ,és prohibí a les editorials que publiquessin llibres en català . Molts dels intel·lectuals que ja havien iniciat llur obra ,o els qui se sentien identificats amb la cultura catalana ,es veien obligats a emprendre camí cap a França o Amèrica del Sud ;altres emmudiren i ja no publicaven cap mes obra i ,finalment ,uns quants canviaven de llengua per poder publicar.

Entre els anys 1939 i 1946 es produeix l'etapa mes negra i desolada de la postguerra ;es la situació mes adversa a la cultura. El panorama literari català es troba gairebé desèrtic ,l'única cosa que manté en vida la narrativa son algunes obres publicades que es fan a l'exili , concretament a Mèxic o a Xile.

La represa de la narrativa catalana s'inicia sobretot gràcies a un fet històric mundial que afavoreix directament la nostra literatura , ens referim a l'acabament de la Segona Guerra Mundial ,l'any 1947 ,s'inicia el premi Joanet Martorell .

Així doncs ,a partir d'aquesta represa que s'inicia als anys 1946-1947 comença la primera etapa de la postguerra , que exclou al final de la dècada dels 50.

Durant aquest període s'intenta la recuperació de la narrativa catalana ,i es lluita per impedir que la literatura catalana es perdi.

Durant aquesta etapa alguns autors que havien començat a escriure abans de la guerra reprengueren la tasca ; d'altra banda , apareixen tota una sèrie d'autors que inicien la seva obra a la postguerra , intentant una ruptura novel·la anterior .

Els narradors que van estudiar es van trobar amb unes situacions tan importants com negatives com per exemple la falta d'editorials , el regim franquista , la censura , la incapacitat de viure de la seva professió , etc... Tot en conjunt feien molt difícil la seva tasca.

La segona etapa de la postguerra s'inicia l'any 1960 gràcies a una seria de factors molt importants . En primer lloc , hi ha una major tolerància respecte a la nostra literatura perquè el regim , ja consolidat i segur ,s'ho pot permetre ; en segon lloc ,una sèrie d'autors importantisims que ja havien començat a publicar abans de la guerra reprengueren la tasca , alguns d'ells a l'exili , i assoliren una gran qualitat novel·lística. En aquest mateix any va aparèixer el premi Sant Jordi .

Abans de la dècada dels 60 , i mes concretament entre els anys 1970 i 1975 , es produeix el final de la narrativa de postguerra . Aquest acabament ve donat a la aparició d'una nova generació d'escriptors , la dels 70 , pels quals la Guerra Civil es un fet llunya .

LA POESIA A LA POSTGUERRA

El trasbals provocat per la Guerra Civil representa un veritable col·lapse per a la nostra producció poètica tal com va passar amb altres generes . Els autors mes significatius que es van d'haver exiliar sofrien grans i greus dificultats en la seva creació ,bàsicament per a la dispersió, la falta de contactes i la mateixa subsistència en medis estranys , tant culturalment com lingüísticament . Els qui estaven a Catalunya estaven comdemnats a un silenci total .

Tot just acabar la guerra , comencen els contactes entre els diferent autors de l'única manera possible , les tertúlies literàries i les reunions privades . Van crear revistes on van participar tots els autors .

Als anys cinquanta es crearen els premis literaris de la postguerra amb un enorme esforç i una clara intencions de difusió . En aquest moment s'intenta la continuïtat de la poesia catalana que la guerra havia trencat . La llengua es va convertir en un veritable símbol que calia salvar per a futures generacions . L'any 1963 , a partir de la publicació de Poesia catalana del segle XX, Josep Maria Castellet i Joaquim Molas , aparegué el corrent literari conegut com a realisme històric . Les característiques mes rellevats del nou moviment , en un primer moment va ser la producció poètica , definien l'actitud del poeta , com una persona normal i no un il·luminat ,el poeta tenia problemes quotidians i preconitzaven la poesia a l'abast de tothom i no només a un petit nombre de persones .

Aquest moviment va entrar en crisi als anys setanta .

Joan Oliver i Sallarès

Pere Quart. Escriptor

Aquest escriptor va néixer a Sabadell al 1899 i va morir a Barcelona l'any 1986.

Va estudiar dret, però va entrar als cercles periodístics quan col·laborava a `La Veu de Catalunya', `Diari de Sabadell' i `La Publicitat'. Va ser un dels fundadors d'edicions La Mirada i director literari de Proa. Conegut sota el pseudònim de `Pere Quart', és autor de `Les decapitacions' (1934), de caire satíric, i `Bestiari' (1937), on fa un recull d'epigrames ontològics sota la influència de Guerau de Liost. Abocat a l'exili, va publicar `Saló de tardor' (1947). Sota la llum d'un realisme social i ètic, va escriure `Terra de naufragis' (1956), `Vacances pagades' (1960) i `Quatre mil mots' (1977). Autor d'obres teatrals com ara `Una tragèdia a Lil·liput' (1928), `La fam' (1938) i `Ball robat' (1960), va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1970).

Manuel de Pedrolo i Molina

Escriptor

Aquest escriptor va neixer l'any 1918 a l'Aranyò,Segarra i va morir l'any 1990 a Barcelona.

Va estudiar medicina però va tenir que abandonar degut a la Guerra Civil Espanyola. Va participar en la guerra amb l'exercit republicà .No va poder dedicar-se plenament a la escriptura degut a la censura i a la publicació ,fins als anys seixanta .

Resident a Barcelona (1943), va iniciar-se en la poesia a `Ésser en el món' (1949). Col·laborador de diverses revistes, va conrear tots els gèneres i tècniques literàries, però va dedicar-se a la novel·la i els contes, emmarcat entre l'existencialisme i el conductisme. Destaquen `Es vessa una sang fàcil' (1954), `Cendra per Martina' (1965), i tetralogies com `La terra prohibida' (1977-78) o `Apòcrifs' (1982-85). Autor d'obres teatrals com `Homes i no' (1959) o `Situació bis' (1964), entre el simbolisme i l'absurd, i del popular `Mecanoscrit del segon origen' (1974), novel·la d'èxit, de ciència ficció adaptada a la televisió, va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1979). Pòstumament s'han publicat (1990-1991) altres contes i un dietari.Altres premis literaris de Pedrolo van ser el Joan Martorell (1954) , el Víctor Català (1962) , el Sant Jordi (1962) , la Lletra d'Or (1968) i el Prudenci Bertrana(1986)

Joan Perucho i Gutiérrez

Escriptor

Aquest escriptor va néixer l'any 12920 a Barcelona.

Format en dret. Va ser redactor d'`Ariel' i col·laborador de `La Vanguardia' i `Destino'. De la poesia superrealista va passar al realisme en `Sota la sang' (1947), `Aurora per vosaltres' (1951), `El mèdium' (1954). Va escriure novel·les i narracions fantàstiques plenes de poesia: `Llibre de cavalleries' (1957), `Les històries naturals' (1960), `Roses, diables i somriures' (1965), `Les aventures del cavaller Kosmas' (1981), premi Ramon Llull 1981 i premi Crexells 1982, `Els emperadors d'Abissínia' (1989) i `El Baró de Maldà i les Bèsties de l'Infern' (1994). Autor d'assaig a `Teoria de Catalunya' (1985), d'articles i memòries, va ser membre de l'Acadèmia de les Bones Lletres (1976), Creu de Sant Jordi (1991) i Premio Nacional de Cultura (1995).

Miquel Martí i Pol

Poeta

Aquest poeta va néixer a Roda de Ter,Osona a l'any 1929.

Una esclerosi el va obligar a deixar la feina en una fàbrica i el va impulsar a la poesia. La seva expressió poètica és clara i precisa. Els primers anys, de 1954 a 1957, amb obres com `Paraules al vent' o `Quinze poemes', estan marcats per una preocupació religiosa. Després se centra més en temes de la realitat circumdant amb `El Poble' (1966) o `La Fàbrica' (1972). La malaltia el porta cap a una recerca interior amb obres com `La pell del violí' (1974) o `Cinc esgrafiats a la mateixa paret'. Són també d'aquesta etapa `Quadern de vacances' i `Cròniques de demà'. A partir de 1980, la seva poesia es mou entre propostes diverses i el patriotisme: `Primer llibre de Bloomsbury', `Llibre d'absències interior' i `Nova antologia poètica'.

Baltasar Porcel i Pujol

Escriptor i periodista

Aquest escriptor i periodista va néixer a Andratx,Mallorca a l'any 1937.

Té formació autodidàctica, la seva primera obra va ser Sol negre l'any 1961.

L'any 1956 va començar a col·laborar al `Diario de Mallorca'. Es va instal·lar a Barcelona (1960) i va col·laborar a `Serra d'Or', `La Vanguardia' i `Destino', d'on va ser nomenat director l'any 1975. Ha escrit obres de teatre, llibres de viatges, reportatges, entrevistes i, bàsicament, narrativa on recrea els orígens rurals mallorquins. `Els argonautes' assenyala l'inici de la seva maduresa i `Difunts sota els ametllers en flor', premi Josep Pla, li va donar popularitat. L'any 1975 va obtenir el premi Prudenci Bertrana amb `Cavalls cap a la fosca' i el 1986, el premi Sant Jordi amb `Les primaveres i les tardors'. El 1990 va començar l'edició completa de tota la seva obra. En l'actualitat és director de l'Institut Català d'Estudis Mediterranis.

Joan Brossa i Cuervo

Escriptor poeta i dramaturg avantguardista.

Aquests escriptor va néixer l'any 1919 a Barcelona .

La seva obra no va ser coneguda fins als anys setanta, en part perquè les seves obres s'apartaven del realisme històric .

Un dels fundadors de la revista `Dau al Set'. Influït per Josep Vicenç Foix, Joan Miró i Antoni Tàpies, va escriure `Em va fer Joan Brossa' (1950), `Poemes civils' (1961), `Poesia rasa' (1970), `Poemes de seny i de cabell' (1977), `Sextines 76'(1977), etc. Ha combinat l'avantguarda i la rigorositat clàssica i la intercomunicació de les diferents arts. Ha col·laborat amb Miró, Tàpies, Mestres Quadreny i Pere Portabella. Autor de moltes obres teatrals experimentals, algunes representades com `Nocturns encontres' (1951) i `Or i Sal' (1961), van ser recollides en sis volums a `Poesia escènica' (1973-1983). Traductor de Rimbaud, prosista i autor del poema visual del Velòdrom d'Horta (1984), va ser Premi Lletra d'Or (1981) i d'Arts Plàstiques (1991).

Pere Calders i Rossinyol

Escriptor i dibuixant

Aquest escriptor i dibuixant va néixer a Barcelona a l'any 1912 i va morir al 1994 a la seva ciutat natal.

Va estudiar belles arts i es va dedicar al periodisme.

Durant la Guerra Civil, va publicar els contes `El primer arlequí' (1936) i `Unitats de xoc' (1938). Exiliat a Mèxic (1939), va consagrar-se amb `Cròniques de la veritat oculta' (1955)va ser integrat en un camp de concentració francès i va viure durant vint-i-tres anys a aquesta ciutat. Altres obres són `Gent de l'alta vall' (1957), `L'ombra de l'atzavara', Premi Sant Jordi 1963, i `Ronda naval sota la boira' (1966). Premi de la Crítica al Serra d'Or de 1979 amb `Invasió subtil i altres contes' (1978), té obres adaptades al teatre com `Antaviana' (1979). Autor de `De teves a meves' (1984) i `Gaeli i l'home Déu' (1986), va ser Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1986) i premi de narrativa Ciutat de Barcelona (1987). Va publicar el recull de narracions `L'honor a la deriva' (1992) i va ser investit doctor `honoris causa' per la UAB (1992). Va ser molt destacat en la narrativa curta .

Va col·laborar en nombroses revistes i publicacions .

EL TEATRE A LA POSTGUERRA

Amb el triomf de la dictadura ,el teatre català es veié obligat a emmudir , ja que les representacions en llengua catalana foren prohibides . La prohibició va ser mes estricta a Catalunya que a Mallorca i a València , on es van permetre algunes representacions . El teatre català entre 199 i 1946 presenta un panorama desolat ; a partir de l'any 1946 , però es començava a veure la possibilitat de representar alguna obra en català , sobretot a traves del dramaturg . És el cas de Josep M. Segarra que aquest mateix any va estrenar El prestigi dels morts .En aquest anys també van tenir importància les estrenes de Carles Soldevila i Lluis Elias . En la dècada dels 50 , superada la primera etapa franquista , la situació a poc a poc s'anà fent mes permissiva , per tant mes favorable al nostre teatre . A Catalunya , la burgesia nouvinguda propicià l'aparició del melodrama , que conrearen sobretot Josep M.Tàpies i Santiago Vendrell ; aparegué també el teatre religiós .

Paral·lelament a aquest teatre , que , tenia molt poques possibilitats d'actuació i no agradava al públic , va aparèixer el teatre independent a l'any 1955 i 1960 .Es tracta d'un teatre mes modern i d'acord amb Europa .

Alguns grups de teatre mes representatiu son Agrupació Dramàtica de Barcelona i Escola d'Art Dramàtica Adrià Gual .

A les Illes i al País València , el teatre no te un panorama tan ric , però hi ha mostres de teatre independent .

Al País València el teatre independent es va iniciar als anys 70 .

Josep M. Benet i Jornet

Aquest autor nascut a Barcelona el 1940 , representa l'aparició de d'una nova generació teatral . Va iniciar la seva obra l'any 1936 , amb Una bella ,coneguda olor que va aconseguir el premi Josep Segarra . Amb la mateixa temàtica seguiren les obres com : Cançons Perdudes al 1966 o La nou al 1969. També va escriure Berenareu a les fosques al 1971 i Revolta de bruixes al 1975 .

M.Eurèlia Capmany

El seu teatre esta directament influït pels fets externs , sobre tot d'ordre social i polític , en les obres Vent de Garbí i Una mica de por al 1965 , Dones i flors pitança al 1968 i per últim L'ombra del escorpí al 1971 .

Jordi Teixidor

Nascut a Barcelona al 1939 , ha estat un dels autors que mes representacions ha aconseguit amb una sola obra ;ens referim a El retaule del flautista . A aquesta obra li van seguir La jungla sentimental al 1973 i Dispara Flanaghan al 1974 , que encara no van aconseguir l'èxit de la primera .