Naixement de Venus

Historia. Renacimiento. Arte renacentista del siglo XV. Quattrocento. Pintura italiana. Botticelli. Mitología

  • Enviado por: Kel
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 2 páginas
publicidad
publicidad

EL NAIXEMENT DE VENUS

Part descriptiva

Elements d'identificació

  • Autor: Botticelli

Elements de localització:

  • Lloc on es troba: - Florència

  • Cultura a la que pertany: és una obra de caràcter pictòric que pertany al Renaixement en l'època del quattrocento italià del segle XV.

Descripció:

- És una obra de caràcter pictòric que resumeix perfectament l'art de Botticelli representant una apoteosi del cos nu de Venus en un dibuix de traços nerviosos, on les formes predominants són ondulades i el moviment fa bellugar totes les seves formes, de paisatge primaveral i ple de profunditat, una profunditat subratllada per la línia de la costa.

Venus és la deessa del amor i el seu naixement es degut als genitals d'Urà que ha estat tirats al mar.

El moment que presenta Botticelli es l'arribada de la deessa, tras el seu naixement, emergida del mar sobre una concha, a la isla de Xipre, empenyada pel vent. Venus apareix al centre de la cposició sobre una enorme petxina. Els seus cabells rossos i llargs cobreixen les seves parts íntimes, mentre que amb el seu braç trata de tapar el seu pit, repetint una postura típica de les Venus Púdiques romanes.

També, apareixen al costat de la deessa Céfiro, déu del vent, junt a Aurora, la deessa de la brisa, ambdós personatges entrellaçats en una abraçada.

En la zona terrestre trobem a una de les Hores, les deesses de les estacions, en concret aquesta és la de la primavera, ya que porta el seu mant decorat amb flors. L'Hora espera a la deessa per arropar-la amb un mant, també decorat amb flors. Les roses cauen junt a Venus ,ja que tradició diu que van sorgir amb ella.

La posició en la que es troben els céfiros es troba tancada per la posició, també diagonal però de manera inversa, de la posició de l'Hora que es disposa a cobrir el cos de Venus amb la túnica de flors, formant així una estructura triangular.

El vent que bufen els cefirs sobre Venus dota al seu cabell d'un moviment suau, i al mateix temps dona moviment el mant de flors que sosté l'Hora.

Tècnica: - Tempera sobre llenç (lienzo). Tècnicament Botticelli ha aconseguit una figura magnífica encara que el modelat és algo dur, reforçant els contorns amb una línia obscura, com si es tractés d'una estàtua clàssica.

D'aquesta manera el artista toma com a model l'Antiguitat a la hora de realitzar els seus treballs.

Els ropatges es peguen als cossos, destacant tots i cadascun dels plecs i dels detalls.

Vídeos relacionados