Títol oficial: Flawless

País i any: EEUU 1999

Gènere: Drama-Comèdia

Durada: 112 minuts

Sinopsis

“Nadie es perfecto” és la història de dos neoyorquins, les portes dels quals son contigües en l'edifici on viuen, i tot i així, viuen en móns oposats. Walt Koontz (Robert de Niro) és un ex-marí d'uns cinquanta anys, un home d'acció, mascliste, arrogant, homofòbic i ultraconservador, orgullós de ser-ho. El veïnat el considera un heroi local ja que quan treballava de guarda de seguretat, va matà a dos lladres de banc salvant la vida de diversos hostatges, motiu pel qual va rebre una medalla al valor.

Rusty (Philip Seymour Hoffman) és un drag queen i veí de Walt, a qui irrita tant la seva presència com les seves cançons. És estrafalari, algo kitsch, llest, dur, liberal, radical i molt xerraire. És l'antítesi d'allò en el que Walt creu.

Un dia, a altes hores de la nit, Walt sent disbauxa al pis de dalt i acompanyat amb la seva vella pistola de la feina, puja les escales per prestar socorrs. Tot i així, la seva voluntat de tornar a representar el paper d'heroi local, no es complirà, doncs Walt reb una pallissa brutal i cau al terra immobilitzat.

Molt en contra del que li dicta el seu sentit comú, accepta a desgana un programa de rehabilitació per la seva apoplegia que inclou lliçons de cant amb Rusty. Entre ells comença a desarrollar-se un fràgil vincle poc convencional

Hi ha una segona trama on es veuen involucrats tot el veïnat, incloent el porter, amb uns mafiosos, els quals, se'ls hi deu una suma quantiosa d'uns diners aparentment desapareguts, motiu pel qual, Walt reb el tret.

La tercera i última trama és una historia d'amor i desengany entre dues dones prostitutes del salo de ball que freqüenta Walt.

Fitxa Artística

Director: Joel Shumacher

Productor: Joel Shumacher i Jane Rosenthal

Guionista: Joel Shumacher

Repartiment: Robert de Niro (Walt Koontz), Philip Seymour Hoffman (Rusty Zimmerman), Barry Miller (Leonard Wilcox), Chirs Bauer (Jacko), Skipp Sudduth (Tommy), Wilson Jermaine Heredia (Chacha), Nashom Benjamin (Amazing Grace), Scott Alen Cooper (Ivana), Rory Cochrane (Pogo), Daphne Rubin-Vega (Tia).

Fotografia: Declan Quinn

Muntatge: Mark Stevens

Disseny de producció: Jan Roelfs

Direcció artística: Sarah Knowles

Vestuari: Daniel Orlandi

Decorats: Leslie A. Pope.

Director: Joel Schumacher

Va néixer el 29 d'Agost de 1939 a Nova York (EEUU), va residir en el barri del Bronx, fins la mort del seu pare l'any 1943. Aleshores es va traslladar a Cone Island amb la seva mare, Marian, de nacionalitat sueca.
Després de l'institut, Joel Schumacher va estudiar a l'escola de disseny “Parsons” on va treballar més tard com a dissenyador de roba.

Al 1965, després de la mort de la de la mare de la seva mare, es va declarar homosexual i va començar a consumir drogues de manera habitual, hàbit que va deixar l'any 1970. A principis d'aquesta dècada, marxa cap a Los Angeles per a debutar en la indústria del cinema exercint tasques de disseny de vestuari per algunes pel·lícules. Com a director, va donar inici a la seva carrera realitzant anuncis publicitaris i telenoveles a mitjans dels anys 70. A partir d'aquí, la seva filmografia és la següent:

“El fantasma de la ópera” (2004), Guionista i Director

“Veronica Guerin” (2003), Director

“9 Días” (2002), Director

“Última llamada” (2002), Director

“Tigerland” (2000), Director

“Nadie es perfecto” (1999), Director, Productor i Guionista

“Asesinato en 8mm” (1998), Director

“Batman y Robin” (1997), Director

“Tiempo de matar” (1996), Director

“Batman Forever” (19959, Director

“El cliente” (1994), Director

“Un día de furia” (1992), Director

“Elegir un amor” (1991), Director

“Línia mortal” (1990) Director

“Un toque de infidelidad” (1989), Director

“Jovenes Ocultos” (1987, Director

“St.Elmos, punto de encuentro” (1985), Director y guionista

“Los locos del taxi” (1983), Director

“El increible Shrinking Woman” (1981), Director

Elements que intervenen en la comunicació

Tot acte de comunicació es produeix necessàriament entre una persona (o varies) que actua com a emissor, i un destinatari (o varis) que actua com a receptor. Però a més a més hi ha d'altres elements que intervenen en un acte de comunicació

El missatge és el contingut de les informacions que l'emissor envia al receptor.

El canal és la via per on circula el missatge (aire, fil metàl·lic, ones hertzianes...)

El codi és un conjunt de signes que es combinen mitjançant certes regles conegudes com per l'emissor i el receptor. En el llenguatge, el codi està format per fonemes, morfemes, paraules i normes sintàctiques.

El context és la situació en què l'emissor i el receptor s'hi troben i que permet en moltes ocasions interpretar correctament el missatge.

Elements de la comunicació aplicat al film

Missatge: el transvestit, vol ajudar-lo a recuperar la parla.

Canal: aire

Codi: fonemes, és parlat.

Context: Transvestit

Receptor: Ex-policia

Pertorbacions en la comunicació

Tota comunicació pot rebre pertorbacions que l'estorbin. Qualsevol pertorbació s'anomena soroll, no només a una molèstia sonora sinó també a:

• errades en utilitzar el codi

• la veu, amb prou feines perceptible

• La distracció de l'oient

La informació

La informació no s'ha de confondre amb la significació. Anomenem informació a la transmissió d'alguna cosa que ignora el receptor.

Exemple: Classes de logopèdia que fa el Rusty a Walt.

El llenguatge, principal sistema de comunicació

El llenguatge oral és el principal sistema de comunicació. El llenguatge escrit no és més que la fixació mitjançant uns signes gràfics del que diem parlant.

El llenguatge mímic s'emet mitjançant gestos.

El transvestit al film en fa ús d'aquest llenguatge.

Funcions del llenguatge

Fonamentalment la llengua és un instrument que utilitzem.

Emissor missatge Receptor

Parlant Missatge Oient

El parlant pot emetre un missatge amb el que expressi sentiments propis. Ho pot fer de moltes maneres, amb interjeccions. (ay!, oh!, bah!, tant de bò!...); alternant l'ordre normal de les paraules mitjançant crits i entonacions de caràcter exclamatiu. El parlant aleshores afegeix aquí una altra funció del llenguatge, la expressiva.

la pel·lícula Rusty és un clar exemple.

D'altra banda, el parlant emet un missatge amb la finalitat d'actuar sobre el comportament de l'oient, cridant la seva atenció. D'aquest mode, s'afegeix una altre funció diferent. D'aquest mode, s'afegeix una altre funció diferent: La conativa. El personatge transvestit també en fa ús d'aquesta finalitat.

Funció expressiva Funció representativa Funció conativa

Parlant Missatge Oient

Aspectes educatius que es posa de manifest

Aspecte psicològic

El comunicador (Rusty) és conscient de la seva preparació i rol social de l'oient (Walt) . L'emissor sembla que té clar allò que vol transmetre. Abans d'iniciar la classe de logopèdia té clar els objectius a aconseguir. Aleshores té:

• un objectiu clau

• Actitud favorable

• Aptitud per a comunicació

Cal destacar que si l'emissor no té clar la informació serà difícil que aconsegueixi una comunicació comprensible.

Pel que fa les aptituds, el comunicador ha de voler, saber i poder comunicar..

Aspectes tècnics

• Pertisència, on el missatge ha de ser adequat al receptor. S'ha d'utilitzar paraules senzilles, col·loquials, propis del vocabulari del receptor i mai emplear un llenguatge tècnic per els receptors que no són professionals del tema.Film també observem el to de veu.

• Simplicitat, s'han d'utilitzar les paraules necessàries per el missatge comprensible i fugir de la retòrica.

• Repetició

• Comparació i contrast

Comunicació pervasiva que es dona en el film

L'objectiu és modificar i/o incrementar actituds per millorar la parla.

Fases:

-----------------CANVI-----------------------------

Informació Canvi d'actitud Canvi de comportament

Motivació Coneixements

Habilitats

Recursos

Valors que es posen de manifest al film

Més enllà del jo, més enllà del tu: L'ALTERITAT

No es pot imaginar un mon sense altres. Els “altres” són un valor en si mateix i són absolutament necessaris per al creixement harmònic de la persona individual sense adonar-nos-en, fem descripcions dels altres d'una manera injusta i simple. Qualifiquem els altres com un tot homogeni. Dir que els altres són un valor, dir que són importants en la pròpia vida, significa reconèixer que la nostra vida seria diferent sense elles.

A la pel·lícula, Walt, gairebé no se'n adona del seu veí transvestit i finalment li és de gran significat.

Un valor antic i sempre nou: L'AMISTAT

L'amistat és un ingredient essencial en la felicitat personal. L'amistat expressa una manera de relacionar-se amb els altres. L'amistat sempre és selectiva i demana temps. L'amistat és el millor antídot contra la solitud i l'aïllament. En tota situació l'amistat omple la nostra vida.

A “nadie es perfecto” en tenim un exemple; en Rusty i les seves amigues també transvestides, i l'amistat que va creixent mica en mica entre Walt i Rusty.

Necessitat del secret: LA CONFIANÇA

Entre els altres i el jo hi ha el tu. El tu no forma part dels altres, sinó que és una singularitat que per a mi té un valor especial. El tu és el subjecte de confiança, aquell a qui puc explicar les meves històries, obsessions i secrets. Al film trobem per exemple, quan en Rusty li ensenya a Walt que poseeix el diners dels mafiosos i que els te guardats dins del maniquí.

Comprar amb l'altre: LA FIDELITAT

La fidelitat no es dirigeix a realitats infrapersonals sinó sempre i en qualsevol lloc a persones. En Walt ajuda a Rusty quan intenten assassinar-lo i viceversa.

L'experiència del mirall: L'ACCEPTACIÓ

Es tracta de fer-se en primer lloc, una idea aproximada del que cadascú és. No existeix l'home en general, sinó “aquesta” persona determinada que té un caràcter i unes peculiaritats existencials.

L'atzar, la malaltia, el sofriment, la mort d'un amic, el fracàs, costa acceptar-los però resulta grotesc i fins i tot ridícul tractar d'esquivar aquestes situacions fent veure que no existeixen.

A la pel·lícula, el Rusty s'accepta. Pel contrari, em Walt no accepta en primer moment la seva malaltia.

Deixar viure als altres: EL RESPECTE

No molestar als altres, a no ferir-los. D'aquesta manera ja es compleix aquest valor. Al film no hi ha respecte vers el col·lectiu homosexual, inclús podríem dir que entre ells mateixos tampoc es tenen del tot respecte.

Adonar-se que no estem sols: LA GENEROSITAT

És generós el qui té la virtut del do, és a dir, el qui té la facilitat per donar el que té i no tant sols el que posseeix, sinó el que és com a persona.

En Walt és una persona generosa amb Rusty ja que és servicial, vetlla pel bé d'ell i de la seva realització personal.

Bibliografia

• “ Cent valors per viure” La persona i la seva acció en el món. Francesc Torralba. Assaig argent viu. Editorial Pagés. Lleida 2001

• Enfermeria comunitària “Educació”. Editorial Masson. Carmen Caja y Rosa Mª López. BCN 1995.

• Apunts de l'assignatura Característiques bàsiques de l'ensenyament. CAP ICE Girona 2003.