1ª part: Per què i com van arribar els `nacionalsocialistes' al poder?

- La crisi de la República -

República de Weimar basada en una constitució democràtica.

· Primers anys: diversos cops de força (de dretes o d'esquerres) que pretenen enfonsar el règim i fracassen, com:

1919: Insurrecció espartaquista per proclamar un govern de consells obrers,

seguint el model soviètic.

1923: Putsch a Munic protagonitzat per Adolf Hitler, que com a

nacionalista radical tenia el suport d'un exèrcit nostàlgic del vell ordre imperial i recelós de les claudicacions de Versalles.

· Situació econòmica difícil en postguerra. Factors interrelacionats:

• Endeutament de guerra.

• Pagament de reparacions als països vencedors en la Gran Guerra.

• Augment de la inflació.

• Caiguda del Marc Alemany.

• Augment de l'atur.

1923: els alemanys no van poder pagar els deutes de guerra a França i aquesta va enviar les seves tropes, que van ocupar el Ruhr seguint les directrius del tractat de Versalles.

· Estabilització relativa entre 1924-29.

· Crisi del 29: profunda depressió també a Alemanya per la retirada dels crèdits americans i el gran augment de l'atur. Desgavell polític i imatge d'inestabilitat (pèrdua de suport dels partits governants).

- Els origens del partit nazi i la seva ascensió -

• 1919: Anton Drexler funda a Munic el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors Alemanys (NSDAP).

• 1921: Adolf Hitler es posa al capdavant del moviment i el reorganitza, creant un diari de partit i la formació paramilitar de les SA; afegint el component antijueu i adoptant emblemes del feixisme italià.

• 1923: Gener - Primer Congrés a Munic

Setembre - “Primera Jornada Nacional”

Novembre - arran del fracàs del putsch de Munic, Hitler és detingut i condemnat a cinc anys de presó.

Compleix condemna de només sis mesos i allà escriu Mein Kampf, on exposa les seves idees i projecte polític.

• 1925: Crea la seva pròpia milícia, la SS.

• 1924-1929: poca activitat i canvi de tàctica : acceptació del joc parlamentari com a mitjà d'accés al poder.

• 1929: la crisi dona una oportunitat als nacionalsocialistes, que rebran el suport de les classes mitjanes empobrides, els camperols arruïnats i els obrers desesperats per l'atur i la misèria.

• 1932: eleccions on es fa palesa la radicalització política (nazis i comunistes) i els nazis gaudeixen d'un triomf electoral. Hitler arriba al poder aprofitant la desunió dels seus adversaris.

Hitler compta amb el suport d'importants personalitats de la indústria i les finances; dels militars i de la burgesia desitjosa d'un poder fort, que defensi l'ordre contra el comunisme. L'opinió pública li és majoritàriament favorable.

• 1933: les forces conservadores el nomenen canciller, i Hitler jura la constitució sense deixar les intencions de convertir la República en un Estat autoritari.

2ª part: Consolidació de la dictadura i directrius del moviment

- El totalitarisme nazi -

• 1933: Hitler obté del president Hinenburg permís per dissoldre el Parlament i convocar eleccions. Es prohibeix la premsa i les reunions que critiquin el Reich i el govern (socialistes i comunistes), i al carrer els camises brunes sembren el pànic.

• 27/II incendi del Reichstag, falsament inculpat als comunistes. L'atemptat serveix per a suspendre les llibertats individuals, suprimir el control judicials sobre les detencions i restablir la pena de mort.

• 5/III es celebren les eleccions, en les quals el partit nazi no obté la majoria absoluta.

· El Centre Catòlic, del qual depenia el futur del Reich, accepta les exigències nazis. Hitler té ara la facultat de promulgar lleis sense que passin per l'aprovació parlamentària. A la mort de Hindenburg, es dóna la concentració de poders en mans de Hitler, que es proclama führer i canciller del Reich.

· Transformació d'Alemanya en una dictadura de la mà del partit nazi, amb les mesures següents:

• Dissolució de tots els partits: només el Partit Nacionalsocialista està permès.

• Dissolució de tots els sindicats: sols s'autoritzael del Front del Treball Nacionalsocialista.

• Negació de les llibertats i garanties individuals.

• Dins l'administració pública, acomiadaments per raons polítiques i racials.

• Es sotmet la judicatura a la voluntat del partit.

• Se suprimeixen els poders locals, que es transfereixen al Reich, obtenint un Estat unitari i centralitzat.

• Substitució de la policia per les formacions paramilitars nazis.

• Creació d'una força encarregada de la repressió dels opositors al règim i del control sobre l'opinió pública, la Gestapo (1934).

• Obertura dels primers camps de concentració.

· Obstacle important amb què es va topar: nucli de militants que, dins el partit, defensaven la revolució social des de posicions més radicals, esquerranes i anticapitalistes; encapçalats per Röhm i que abarcaven bona part de la SA.

Com a resposta, el 1934 va haver-hi un autèntic cop d'estat a dins del partit i el 30 de Juny o Nit dels Ganivets Llargs es va assainar a Röhm i 300 membres de la SA. Així es va posar fi a l'obstacle.

- La política econòmica: autarquia i rearmament -

· Característiques:

• Fonamentada en un fort dirigisme estatal amb un objectiu: l'autarquia econòmica.

• Priorització de la indústria pesant i d'armament, arran de la remilitarització.

• Endegament d'obres públiques i mesures per acabar amb l'atur.

• Concentració de capitals.

• Estricta reglamentació laboral, exempta de vagues i sindicats.

• Beneficis per a la banca, que va garantir una economia sense inflació ni devaluació monetària.

· Resultats: desiguals.

A nivell positiu: Gran augment de la indústria d'equipament i plena ocupació.

A nivell negatiu: Supressió dels drets sindicals i empitjorament de les condicions de treball.

- La puresa racial -

Hitler va voler assegurar la puresa racial del seu poble com a manifestació última del nacionalisme extremista. Afirmava que la raça ària havia de ser protegida mitjançant l'exclusió de minusvàlids i minories ètniques, especialment els jueus.

· L'antisemitisme: Causes de tipus polític, de voler oferir a la nació alemanya una explicació fàcil dels seus infortunis, buscar el cap de turc a qui carregar les culpes. Va passar per fases diverses:

-1933: campanya de boicot contra els seus negocis.

-1935: se'ls exclou de la ciutadania alemanya.

-1938: se'ls obliga a portar un distintiu

Inici dels pogroms, com la “Kristallnacht”, en què es van cremar sinagogues, infinitat de comerços, i es van cometre assassinats.

Es va refermar el dret d'exterminar els pobles considerats inferiors; i aquest extermini va ser dut a terme amb perfecta consciència i estructurat amb els principis de l'efectivitat i la productivitat. L'eina principal en va ser els camps de concentració (d'on s'obtenia mà d'obra barata per la indústria) i d'extermini (amb l'específic objectiu del genocidi de milions de jueus, tal com Goering havia encarregat a les SS el 1942 sota el nom de “solució final”).

- Un fort control ideològic -

· Absoluta unitat ideològica, gràcies al Ministeri de Cultura i Propaganda que controlava Goebbels, i que s'encarregà de la normalització de la cultura en el sentit racista i nacionalista, duent a terme, per exemple, la aniquilació brutal de la llibertat intel·lectual i amb ella tota l'elit artística i literària d'Alemanya, o la creació de llistes d'autors perniciosos i la crema de llibres. Alhora, el seu objectiu també era la fanatització del poble alemany, promovent el culte al líder.

Es van dedicar grans esforços a educar el jovent, amb mesures com la inclusió de propaganda nazi als temaris escolars, i la pràctica obligatorietat d'assistir a les Joventuts Hitlerianes (que havien de formar una joventut forta i fidel, capaç de donar bons soldats a la pàtria). L'educació també es va orientar en un sentit “masclista” i el paper de la dona es va reduir al de donar al Reich una nombrosa descendència.

La dèbil oposició interior al règim va ser brutalment aniquilada.