Nacionalismes europeus

Congrés de Viena. Santa Aliança. Fronteres. Alemanya. Itàlia. Revolucions de 1830, de 1848. Unificació. Cavour. Garibaldi. Bismarck

  • Enviado por: Sylvia Ruiz
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

TEMA 3: NACIONALISME I UNIFICACIÓ D'ITÀLIA:

3.1.- Terminologia

3.2.- Congrés de Viena. Fronteres. Sta. Aliança.

3.3.- Nacionalismes (tradicionalista i revolucionari).

3.4.- Revolució dels nacionalistes de 1820 - 1830.

3.5.- Revolució dels nacionalistes 1848.

3.6.- Unificació d'Itàlia:

3.6.1.- Itàlia en el 1r. Congrés de Viena

3.6.2.- Ideologies / fracassos

3.6.3.- Procés d'unificació italiana:

3.6.3.1.- Plombieres.

3.6.3.2.- Guerra Austro-franco-piemontesa 1859.

3.6.3.3.- Incorporacions

3.6.3.4.- Campanyes de Garibaldi

3.6.3.5.- Guerra Austro-Italo-Prussiana.

3.6.3.6.- Incorporació de Roma.

3.6.4.- Problemes no resolts.

3.7.- Unificació d'Alemanya:

3.7.1.- Alemanya en el 1r. Congrés de Viena.

3.7.2.- Problemes econòmics que suposava.

3.7.3.- El fracàs de 1848.

3.7.4.- El procés d'unificació.

3.7.5.- Política de Bismarck posterior a la unificació.

***

3.1.- Terminologia:

Estat: L'estat és un territori en l'interior del qual hi ha una sèrie d'institucions polítiques i una sobirania única.

Nació: És un poble (no un territori), un conjunt de persones que tenen una sèrie de trets comuns que els identifiquen. Solen ser: l'idioma, una història, costums, sentiments...

Ex.: Els gitanos són una nació però en canvi no són un estat ja que no tenen un territori fix. Són nòmades.

Estat Nació: És un estat on la gent que hi viu són d'una mateixa nació. Ex.: Islàndia, Portugal.

Estat plurinacional: És un estat on la gent que hi viu és de més d'una nació i no es produeix per emigració sinó per conquesta. Ex.: espanya, França, Suïssa, etc...

Estat autonòmic: Reconeixement del fet nacional (el fet de que hi hagi nacions) sense a continuació preguntar-se per la voluntat o no d'aquestes nacions d'integrar-se en l'Estat. S'extreu com a conseqüència política el dret d'autogovern però no l'autodeterminació. No hi ha un pacte fundacional (és la "història" la que justifica l'Estat).

Estat plurinacional: Estat on les nacions no han tingut la oportunitat de decidir si en volen formar part o no.

3.2.- El congrés de Viena - Canvis en les fronteres - La Sta. Aliança:

El congrés de Viena:

Contingut:

  • Van castigar els que havien estat a favor de Napoleó.

  • Van intentar restaurar les monarquies que Napoleó i el seu règim van destituir.

  • Van fer que les fronteres fossin més segures per impedir que França pogués envair altres països.

  • El principi que els vencedors de Napoleó fossin recompensats.

Les disputes dels països en el congrés de Viena van fer que els interessos de França es respectessin bastant gràcies al ministre Talleyrand (tot i que França havia estat la culpable de tot i en principi no havia de tenir dret a res).

Canvis principals del mapa. Obtencions:

- Rússia: 70% de Polònia, Finlàndia i regió de Bessaràbia.

- Àustria: 10% de Polònia i el control sobre les regions de Milà, Venècia i els grans Ducats de Parma, Mòdena i Toscana (nord i est d'Itàlia).

- Prússia: 20% de Polònia i la regió de Renània (molt important)

- Gran Bretanya: Equilibri continental (volien que els països fossin més o menys iguals), colònies i posicions estratègiques com la de Sri-Lanka i la del Cap i les illes d'Heligoland, de Corfú i de Malta. Van demanar tbé l'abolició de tracta d'esclaus. Per tant ara podien parar els vaixells per veure'ls les mercaderies i amb això van aconseguir un gran poder comercial.

- Holanda: Se li va donar Bèlgica i va donar lloc a un Regne dels Països Baixos governats pel rei d'Holanda.

- Regne Piemont-Sardenya: Se'ls va donar Niça, Savoia i Gènova. D'aquesta manera tenia accés al mar.

- Dinamarca va perdre Noruega

- Suècia va perdre Finlàndia però va guanyar Noruega.

- Itàlia: Passa de tenir 12 estats a tenir-ne 7 (4 unitats territorials). Són:

  • Parma, Mòdena, Toscana i Lombardo-Veneto - Nàpols

  • Estats Pontificis - Piemont-Sardenya

- Alemanya passa de tenir-ne 360 a tenir-ne 38 (nova estructuració). Els 38 estats fan una Confederació Germànica.

Canvis en les fronteres (Sta. Aliança).

Es forma la Sta. Aliança (pacte polític amb aspectes militars dels principals països absolutistes europeus per defensar l'absolutisme i evitar les revolucions i fer mantenir l'establert per les noves fronteres). Metternich fou qui la va dissenyar.

Els països signataris primerament eren Rússia, Prússia i Àustria. Anglaterra no n'era una part (pq no era absolutista) però tenia molta importància alhora de fer que els de la Sta. Aliança preguessin decisions (quàdruple). França tbé hi va entrar però en 2n pla, després que els països la perdonessin (quíntuple).

Funcionament: Tenien uns congressos periòdics on es parlava de la situació d'Europa. Si havia passat alguna cosa (revolucions) feien unes intervencions militars tot i que la majoria d'elles no els van sortir bé. Fracassos:

- El 1820 Les colònies d'Espanya a Llatinoamèrica (nac.) es van revolucionar i es van autoproclamar independents. El rei d'Espanya (Ferran 7è) va demanar tropes a la Sta. Aliança però no els hi va donar pq Anglaterra va dir que no i per mirar que la Sta.Aliança no els desobeís, Anglaterra va avisar als Estats Units de que ataquessin la Sta. Aliança si aquesta oferia ajuda a Ferran 7è. Anglaterra va proposar això a EUA pq el fet de que Llatinoamèrica s'independitzés, creava un nou mercat a qui GB podia vendre en comptes de a Espanya. Doctrina Monroe "Amèrica pels amricans". USA no volia que els europeus invaïssin USA.

- Revolució Grega 1820 (nac.) contra els turcs (dilema per la Sta.aliança. No sabien si intervenir o no pq tot i que els grecs eren creients, no eren absolutistes sinó liberals). Al final Anglaterra els va ajudar, després Rússia i finalment la Sta. Aliança va acceptar-ho i tbé els va ajudar. Independència de Grècia però amb absolutisme. (Tenien un rei turc i no el volien, es fa rev. GB, russ i sta. Aliança ajuden, grècia independent i rei estranger).

Triomfs de la Sta. Aliança:

  • Les tropes franceses van restaurar l'absolutisme espanyol (liberal) a Ferran 7è i les austríaques a Itàlia (nacionalista).

  • Indirectament va fer fracassar les rev. de Portugal (liberal) i Brasil es va proclamar independent.

Revolucions 1830 (2n fracàs):

Revolució francesa: La Sta. Aliança no hi va poder intervenir i França va esdevenir un país liberal. França deixa la Sta. Aliança.

Revolució Belga: (nac.) Es proclamen independents. La Sta. Aliança no va fer res per parar-les pq els ho van ordenar Anglaterra i França (que havia deixat la Santa Aliança el 1830) pq ajuden a Bèlgica.

Victòries:

Revolucions (nacionalistes) com la de Polònia, Itàlia i Alemanya que sí que van aconseguir fer fracassar les revolucions liberals.

3.3. Nacionalismes:

- Nacionalisme revolucionari: A principis del segle 19 la visió burgesa del nacionalisme és el nac. Revolucionari. És un instrument polític que permet utilitzar les classes populars en base a sentiments d'identitat col·lectiva i no en base a un programa econòmic i social. Volen una república. Es fa a Itàlia (Mazzini). Vol canviar les fronteres pq la gent ho vol.

- Nacionalisme tradicionalista: És la ideologia que defensa l'absolutisme. A Alemanya es dóna molt amb les obres de Fichte (és com el romanticisme del tema 2). Vol canvi de fronteres basant-se en la tradició històrica.

3.4.- Revolucions Nacionalistes 1820 - 1830:

Totes són nacionalistes tot i que als anys 20 n'hi ha moltes que no ho són i als 30 ho son totes menys una. Totes menys la Belga van ser derrotades ràpidament.

1820: - Colònies Sud-Amèrica

- Gregues

- Balcans

1830: - Belga Va triomfar

- Itàlia

- Polonesa

- Alemanya

- Francesa

La Revolució Belga: Els Belgues i els holandesos no s'avenien però estaven units sota el nom de Països Baixos, nomenats pel congrés de Viena.

Causes Estructurals (a llarg termini):

- De tipus religiós: Tot i que tant els belgues com els holandesos eren cristians, els belgues eren catòlics i els holandesos eren calvinistes (protestants).

- Eren més quantitat els belgues però tenien menys representants (els reis i ministres i general militars eren holandesos) i al parlament eren meitat i meitat en comptes de ser una mica més.

- Tradició històrica: Tenien raons històriques per no avenir-se. Durant uns anys, Bèlgica i espanya havien estat lluitant contra Holanda.

- Raons econòmiques (causa predominant): Els holandesos basaven la seva economia en el comerç i l'agricultura però no tenia una indústria forta. Tenien el poder comercial, això els afavoria pq tenien una política lliurecanvista i els beneficiava pq compraven teixits a Anglaterra i els venien coses de l'agricultura.

- Polítiques de comerç: Bèlgica però, era la zona més industrialitzada d'Europa (a part d'Anglaterra) i li molestava que Holanda (lliurecanvista) no ho canvies amb ells sinó amb Anglaterra ja que ells tenien una política proteccionista.

Els interessos d'un i altre país van acabar xocant.

Causes conjunturals (puntuals, casuals, a curt termini)

- Crisi econòmica per les males collites de 1830 que va destruir la producció de patates.

  • La Revolució francesa de 1830.

Reaccions internacionals:

Holanda va demanar ajuda per reprimir els belgues (que es volien independitzar) i va demanar ajuda a la Sta. Aliança. Aquesta li diu que no pq està enfeinada a Polònia. Bèlgica va demanar ajuda a França i aquesta va plantar cara a la Sta. Aliança dient-lis que si ajudaven a Holanda, França els declararia la guerra. Al final Holanda es va quedar sense ajuda.

França va fer això d'amenaçar la Sta. Aliança pq

  • Ajudava Bèlgica (pq una part de la comunitat Belga parlava francès)

  • Pq la Sta. Aliança la volia rodejar amb països poderosos pq pogués fer res i a Fr. això no li agradava i volia que Bèlgica i Holanda se separessin.

  • Tbé ho va fer per debilitar la Sta. Aliança, pq Bèlgica seria una aliada de França.

El 1839 els anglesos van avisar la Sta. Aliança de buscar una solució que no fos la guerra pq si ajudaven a Holanda i per tant, entraven en guerra la Sta aliança amb França, Anglaterra ajudaria a França. Però sobretot volien una solució pacífica. Les condicions pq s'aturi la guerra d'Holanda i Bèlgica i que Bèlgica es proclami independent (segons Anglaterra) van ser:

  • Tenir un rei estranger (Leopold I de Saxònia Coburg).

  • Els Països Baixos estaven amb lo dels ferrocarrils i estaven en deute. Volien que es pagués a mitges entre Holanda i Bèlgica.

  • Bèlgica s'havia de comprometre a ser neutral i que no es fiques amb guerres. Afavoria França.

  • El veritable guany per Anglaterra va ser la lliure navegació per l'estuari de l'Escalda (així podia vendre a Holanda i a Bèlgica pq era un lloc on tocava els dos països).

El 1839, Holanda va reconèixer el nou Estat Belga.

3.5.: Les Revolucions de 1848: Sta. Aliança perd el poder definitivament. Prússia i Àustria tenen revolucions. Cada un s'ha de cuidar de les seves. Només intervé Àustria fent que Hongria no es rebel.li. Es produeixen rev per tota Europa i la Sta. Aliança a no aconsegueix parar-les.

3.6.: Unificació d'Itàlia:

3.6.1.- Itàlia en el 1r. Congrés de Viena.

Després de 1815 el mapa d'Itàlia s'ha simplificat:

  • Milà, Venècia, Parma, Mòdena i Toscana governats per Àustria.

  • Els Estats Pontificis (el Papat).

  • Les dos Sicílies (=Nàpols).

  • Piemont-Sardenya

3.6.2. Ideologies / fracassos: Sobre com s'havia d'unificar Itàlia.

Neogüelfisme: Líder Gioberti. Pretenia que la unificació italiana es fes amb l'autorització del papa de Roma ja que té un càrrec electiu i pq era un honor. Va durar fins el 1848 però el papa de Roma no hi va col·laborar pq quan es van produir unes rev a roma, el Papa va demanar ajuda a Àustria (els que impedien a Itàlia que s'unifiqués).

Federalisme: Líder Balbo. Pretenia un pacte federal i constitucional entre els diferents prínceps d'Itàlia. Tbé va fracassar el 1848 (amb les rev.) pq tant el papa com el rei de Nàpols van demanar ajudes a Àustria així que veient fracassar aquesta teoria, Balbo es va associar a l'altra ideologia "Il Risorgimento".

Il Risorgimento: Líders Cavour, d'Azeglio. La unificació d'Itàlia s'havia de fer amb la unificació de tots els estats amb el de Piemont (país liberal i amb constitució). Va aconseguir la unificació d'Itàlia. A partir de 1848 aquesta teoria va prendre molta força. Va durar molt (fins després del 1858). A partir de 1848 el Risorgimento va ser la ideologia triomfant pq a Cavour se'l va anomenar 1r. Ministre.

Neo-jacobinisme (jove Itàlia): Líders Mazzini, Garibaldi. Originàriament va ser fundat per Mazzini i en les rev de 1848 el seu plantejament era que Itàlia s'havia d'unificar per revolucions de burgesia més classes populars. Va crear una mena de partit (jove Itàlia) clandestí. El problema va ser que van fer rev a Itàlia i guanyaven però quan venien les tropes d'Àustria, perdien Després de 1858 la ideologia es va debilitar (pq Gar pacte amb Cav) i per tant es va haver de reformar. A finals dels 50 es fa una crisi i Garibaldi fa un pacte amb Cavour posant les seves forces al servei dels del Risorgimento secretament.

3.6.3.- Procés d'unificació:

3.6.3.1.- Plombieres:

El compte de Cavour va arribar a la conclusió que s'havia de buscar un aliat (fora de la Sta. Aliança). Aquest aliat havia de ser liberal i havia de necessitar alguna cosa d'Itàlia: va ser França. Aquesta cerca es va fer a través d'una entrevista secreta el 1858 (Entrevista i pacte de Plombieres) i Cavour es va reunir amb Napoleó III (nebot de Napoleó el Gran).El pacte consistia en:

- Si en un termini de 6 mesos Àustria atacava sense raó a Piemont, França els ajudaria a Piemont (ajut francès en una guerra defensiva contra Àustria) i a canvi Itàlia donaria a França el comptat de Niça i el de Savoia.

Ara calia buscar la forma de fer una guerra defensiva i Garibaldi i Cavour van fer un pacte. Garibaldi va fer una rev. a un territori Austríac (Mòdena) i va convocar un referèndum per saber si els modenesos volien ser austríacs o no. Mentre feia això van aparèixer les tropes d'Àustria, Garibaldi va cridar l'exèrcit de Piemont i França els va haver d'ajudar.

3.6.3.2. Guerra Austro-franco-piemontesa (1859)

Esclata la guerra. A Àustria els agafen desprevinguts i guanyen França i Piemont. Però després de les victòries aparegué Prússia per intentar aconseguir alguna cosa i va dir a França que si no paraven la guerra potser s'hi posarien. Com que Fr. no s'ho pensava, van signar la pau amb Àustria amb unes condicions que no preveia Cavour. Cavour havia previst que Piemont obtindria Milà i Venècia però es va haver de quedar sense Venècia i Fr. (q va aconseguir Niça i Savoia) no va acabar de complir el tractat de Plombieres i es deslliga de l'assumpte.

3.6.3.3. Incorporacions (1860):

  • Parma

  • Mòdena

  • Toscana

  • Romagna

Es van fer referèndums i la gent va dir que volien ser italians, per tant França no va intervenir.

3.6.3.4. Campanyes de Garibaldi.

Garibaldi i Cavour fan un pacte. Cavour envia Garibaldi al sud d'Itàlia amb els camises vermelles i li diu que faci una revolució al sud. Itàlia no reacciona pq veu que es un exèrcit improvisat. Un cop Garibaldi és el sud fan la revolució. Cavour pretén "solucionar" el conflicte i envia tropes al sud de manera que la Sta. Aliança es pensen que Cavour ho solucionarà i no hi intervé. A mesura que l'exècit de Cavour avança, conquereix la resta d'Itàlia.

Cavour ho conquereix tot menys els EEPP (Roma) i un cop arriva al sud, es torna a ajuntar amb Garibaldi (el proclama Mariscal d'Itàlia).

3.6.3.5. Guerra Austro-Italo-Prussiana.

Al final França es va "desaliar" amb Itàlia i va dir que si Itàlia intentava quedar-se amb el petit territori de Roma del Papa, els ho impedirien per tant Itàlia es va haver de buscar uns altres aliats que va ser Prússia pq els dos volien fer fora Àustria (Prússia d'Alemanya i Itàlia la volia fer fora d'Itàlia, tbé).

Per tant es va fer una guerra Austro-Italo-Prussiana on Àustria va perdre i va donar Venècia a Itàlia (guerra el 1866).

3.6.3.6. Incorporació de Roma:

Ara calia esperar que França estigués en un conflicte molt gros pq no poguessin defensar Roma i així Itàlia pogués quedar-se amb Roma. I quan França estava en guerra amb Prússia, Itàlia es va quedar amb els Estats Pontificis i van deixar el Vaticà al Papa. I Roma va ser la capital d'Itàlia (del 1860 al 1870 ho havia estat Florència).

3.6.4. Problemes no resolts.

Itàlia irredempta: Hi ha comarques on hi havia italians que eren minoria o eren la meitat. Tbé els volien incorporar a Itàlia. Són:

  • Venècia Júlia (Trieste, Riegue-Minser, mig italians mig eslaus).

  • Baix Tirol (Alto adigio i Trento austríacs i italians)

  • Zones de Dalmàcia.

Itàlia es creia que aconseguirien aquestes zones amb una altra guerra contra Àustria.

Església Catòlica: Les relacions d'Itàlia amb el Papa de roma eren dolentes pq li havien pres terres al Papa. Aquest va reaccionar d'una manera que va causar grans problemes al govern Italià: Va excomulgar al rei d'Itàlia i els seus descendents (excomunió). Tbé a tots els que col·laboressin amb ell (funcionaris de l'Estat, votants a les eleccions...). Més o menys excomulgava tota Itàlia que participés en els afers públics. Això va fer que els polítics del país deixessin de ser catòlics. Separació esglèsia-estat. L'església no es va reconciliar amb l'Estat fins que Mussolini va pujar al poder.

Latifundisme: Quant a la terra: s'aboleixen els latifundis (gran quantitat de terra que no es pot explotar correctament). Tenir un latifundi tbé propicia tenir poder social i polític sobre la gent que treballa en aquest terreny. Això provoca:

  • Emigració: Una part (emigració exterior) va anar a l'estranger (la multitud oceànica o "folla oceànica") i una petita part de l'interior que se'n va cap a la indústria.

  • Generava preus d'aliments massa alts i per tant, un procés industrial petit.

  • Caciquisme. Els cacics utilitzaven el poder econòmic per transformar-lo en polític. El cacic trucava les eleccions pq guanyés sempre. Eren els terratinents.

Fenomen de la màfia: eren els pagesos que després de la unificació van quedar molt enfadats amb els terratinents. Se n'anaven a la muntanya armats i robaven a la gent i extorsionaven (amenaçar per fer-te una cosa i demanar-ne diners) als terratinents.

Al final va acabar ajuntant-se i treballant pels terratinents. La màfia es servia dels terratinents pq cobrava i aquests s'aprofitaven de la màfia pq abusaven del poble.

Diferència nord-sud: No es va resoldre aquest problema sinó que es va engrandir (separatisme de les regions d'Itàlia). Tot això pq les regions del sud d'Itàlia es dediquen a l'agricultura i no els funciona bé i empobreix Itàlia els països del nord (Milà...) creuen que l'economia Italiana és dolenta per culpa dels del sud (el problema es va originar aleshores però continua fins ara).

3.7.- Unificació d'Alemanya.

3.7.1.- Alemanya en el primer Congrés de Viena:

Després del Congrés de Viena va veure com canviaven les seves estructures en quant a les fronteres. Van passar de 360 a 38. I d'aquests 38, pocs eren importants. Altre canvi important: va desaparèixer l'imperi Alemany i es va instaurar la confederació Germànica.

Hi havia dos països que en tenien la direcció i feien propostes i vetaven les decisions dels prínceps dels 38 estats. Eren Àustria i Prússia.

3.7.2.- Problemes econòmics que suposava:

Els temes econòmics a Alemanya van tenir molta importància i condicionaven el pensament dels prínceps a unificar-se. Fins ara l'economia no funcionava pq no hi havia un mercat nacional.

Duanes: Als estats d'Alemanya els sortia més barat importar dels altres països abans de fer-ho entre els estats alemanys. Friedrich List (al tema 1 defensava el proteccionisme) va plantejar als prínceps que s'unifiquessin i igualessin els aranzels (impost afegit als productes que es passaven de frontera) amb els països veïns. Els 1834 diversos estats alemanys van unificar duanes i aranzels i els altres tbé ho van fer pels seu compte. Formació d'un mercat únic i supressió de fronteres que separaven els diversos estats alemanys.

Zollverein- 1834 Unificació frontenera proposada per Prússia.

Steuerverein- Unificació frontenera proposada per Hannover.

Els estats del sud van unificar les seves fronteres amb Àustria (Baviera i Waden-Würtemberg).

Moneda: Cada vegada que es volia comprar als països veïns que s'havia de canviar de moneda i era un inconvenient però cap país volia deixar la seva moneda. Al final van acceptar la moneda de Prússia però modificada i amb les cares dels prínceps de cada estat. Tbé es va canviar el pes de les monedes.

Ferrocarril: FFCC. Xarxa única per tota Alemanya i no per cada estat. Prússia va proposar a ajudar els altres països econòmicament en la construcció dels ferrocarrils a canvi de fer un traçat de les línies eficaç ja que Prússia estava dividida en dos i per anar d'un lloc a l'altre es necessitava FFCC.

3.7.3: El fracàs de 1848:

Va començar una rev. a Prússia. Van sortir estudiants i gent al carrer a demanar constitució i el rei va intentar guanyar temps i veure què passava. No els va reprimir. Va acceptar alguna de les coses que van demanar (eleccions, constitució...). Després a tots els estats va passar el mateix i els prínceps tbé van actuar igual. Es van fer eleccions i es van crear parlaments a cada estat (locals). Van començar a tractar el problema de la unificació. Noves eleccions per triar representants del parlament de Frankfurt (sufragi univ.)i els 38 representants dels estats es van reunir a Frankfurt. Havien de discutir les fronteres i saber què seria Alemanya i què no. Van tenir problemes:

Hi havia la possibilitat de fer una gran Alemanya (Grossendeutschland) i una petita Alem. (Kleindeutschland). El problema era si la unificació inclouria Àustria o no, Grossdeutch era amb la part independent d'Àustria i la Klein era sense Àustria. Es va fer la petita Alemanya i al parlament es va decidir que governaria el rei de Prússia. Havia d'acceptar ser un rei constitucional i destituir tots els prínceps o no acceptar la corona i reprimir les revolucions. Va passar lo segon.

3.7.4. El procés d'unificació:

Aquest procés no el va encaminar el rei de Prússia sinó el primer ministre Otto Von Bismarck. Va arribar al poder el 1862 i va acabar el 1890. El nou rei Guillem I era el fill del d'abans. Bismarck va dir que es faria la unificació pel ferro i la sang.

1ª fase: Una guerra molt ben dissenyada. Guerra dels ducats (1864) Amb l'excusa de que el rei de Dinamarca tenia un parell d'estats a Alemanya i volia canviar una norma, Bismarck va fer la guerra a Dinamarca pq li tornessin els ducats. Eren Schleswig i Holstein. Van guanyar i es van repartir els ducats Sch de Prússia i Hols d'Àustria.

2ª fase: Amb l'excusa de que Àustria administrava malament el ducat de Holstein, van fer una guerra contra ella. Guerra Austro-Prusso-Italiana. Bismarck (que anava amb Prússia) s'alià amb Itàlia per deixar Àustria fora de joc al 1866 i van guanyar.

La forma com Bismarck va signar la pau va ser molt intel·ligent. No li va fer pagar res però va dir que s'avindrien d'ara endavant. Alemanya es va unificar i Àustria va passar a ser aliat de Prússia.

Pel contrari, els estats alemanys que havien ajudat a Àustria sí que van ser castigats i van passar a ser de Prússia per la força. Eren Holstein, Hannover, Hesse-Kassel i Frankfurt i els altres aliats d'Àustria se'ls va fer pagar unes indemnitzacions a Baviera, Hesse-Darmstadt, Baden-Würtemberg.

Bismarck a partir d'aquí deixa de fer servir la violència.

3ª fase: Bismarck havia dissolt la confederació Germànica i va crear un Estat Confederal Alemany (confederació de l'alemanya del Nord). A més dels territoris de Prússia, es van afegir voluntàriament Hesse-Darmstadt, Saxònia i Turíngia.

Aquesta confederació tindria un rei que era el mateix que el de Prússia. Aquest nomena un govern alemany amb un conseller alemany (Bismarck) i hi havia tbé una constitució alemanya que establia un parlament alemany triat per sufragi universal masculí i té dos cambres:

  • Reichstag: Cada estat té el numero de diputats proporcional al numero d'habitants del país.

  • Bundesrat: Cada estat té el mateix nombre de diputats.

El fet de tenir un parlament tenia una sèrie d'avantatges que Bismarck aconseguí:

- Quedava eliminada la resistència dels prínceps pq aquests seguien tenien el mateix i estant en el mateix status.

- Aconsegueix convèncer al rei de Prússia pq faci una constitució acceptada per sufragi universal masculí. Ho va acceptar pq realment no era una política basada en la gent del poble sinó en el rei, com sempre.

Funcionament del parlament Alemany: El rei escrivia una llei: si el parlament l'aprovava, perfecte; i si no, el govern dissolia el parlament i la llei passava a ser un decret i així fins que s'acceptés la llei.

Amb el pressupost passava una mica diferent. Si el parlament no aprovava el pressupost, el govern no hi podia fer res i es seguia amb l'últim pressupost acceptat pel parlament i es seguia així fins que un parlament acceptava un nou pressupost (que és la llei més important d'un govern).

Bismarck va convèncer el rei de que el poder real el tenia ell i que si es votava per sufragi universal masculí, sortiria un parlament més dèbil i amb opinions més diferents.

4ª fase: Guerra Franco-prussiana de 1870-71: El sud era molt difícil d'unificar per varies raons:

  • Problema religiós: La immensa majoria dels habitants del sud eren catòlics mentre que els del nord eren protestants. Llavors no se sabria si atribuir privilegis a l'església o no.).

  • A diferència dels estats incorporats pacíficament, els del sud (Baviera i Baden-Würtemberg) eren estats molt grans i poderosos per tant no se'ls podia incorporar per la força ja que no estaria ben vist lluitar alemanys contra alemanys. A més, aquests estats estaven una mica més a favor d'Àustria.

  • El rei de Baviera estava boig i no es podia tractar amb ell. (Lluís II de Baviera).

L'excusa de la guerra va ser que Espanya necessitava un rei (es va fer la guerra per unificar els estats). Es va proposar un rei alemany de Prússia, França no ho volia i a través d'uns telegrames mal interpretats, es va crear una guerra entre França i Prússia. Va guanyar Prússia.

  • A França se li va fer pagar una indemnització que va fer que tinguessin exèrcits alemanys temporalment per vigilar que els paguessin.

  • Lliurament per part de França a Alemanya de la regió d'Alsàcia i de Lorena que tot i ser franceses, hi parlaven alemany.

  • El rei de la Confederació de l'Alemanys del Nord va rebre la petició de Baviera i de Baden-Würtemberg d'unificar-se. El rei alemany es va coronar emperador a Versalles per humiliar França. Es va canviar el nom de CAN pel d'Imperi Alemany.

3.7.5. Política de Bismarck (1871 - 1890)

Política exterior: Va canviar totalment, es va tornar pacifista pq volia mantenir la situació existent. La raó: si cap país es sentia amenaçat, ningú formaria una aliança amb França per anar contra alemanya. França estava aïllada i no podia fer la guerra sola. Objectius de la política de Bismarck:

  • Aconseguir la pau d'Europa

  • Aconseguir aïllament de França

Era força complicat pq hi havia l'Imperi Rus i l'Austríac que sempre estaven enfrontats per culpa dels Balcans (els volien aconseguir els dos països) i per tant Bismarck no podia obtenir la pau mundial. Es tractava que ni Rússia ni Àustria se sentissin ni humiliades ni encoratjades per fer una guerra així que Bismarck va crear una aliança (Tractat de Refermança). Alemanya li va dir a Àustria que si era atacada per Rússia sense cap motiu, els ajudarien però que si era al revés i eren els austríacs que atacaven a Rússia, no els ajudarien (ajuda en guerra defensiva, no agressiva) i a Rússia li van dir el mateix, els austríacs no us atacaran pq no els ajudaríem però si vosaltres els ataqueu a ells, els ajudarem a ells (a Àustria)

Alemanya va crear la triple Aliança amb Àustria i Itàlia per mantenir la pau Europea. Itàlia tbé s'havia de calmar pq estava enfrontada més o menys amb Àustria pq no estava contenta amb la distribució de les terres amb la que s'havia quedat.

Aquestes aliances es feien per privar França d'obtenir aliats i mantenir-la aïllada.

Política colonial: No li semblaven massa importants però els països importants en tenien així que en va buscar. Es va trobar de disperses, les que quedaven que no eren bones però tot i això va fer l'imperi colonial.

Política interior: Tenia dos eixos conflictius que Bismarck va saber portar de forma molt hàbil.

  • Kulturkampt Lluita per la cultura. Finalitat: Treure poder a l'església als estats del sud per privar-li el poder, la forma que generaria menys crítiques va ser el d'implantar l'ensenyament públic i obligatori a càrrec de l'estat. Va ser el primer estat on es va fer.

L'església catòlica va contraatacar creant el partit polític Zentrum per portar queixes i conflictes a Bismarck al Parlament. Era al sud d'Itàlia.

Bismarck es va trobar en un problema pq els religiosos tenien bon resultats així que es va mig aliar amb el Zentrum donant-lis concessions (publicacions lliures, etc...) i així van callar.

  • Lluita contra el socialisme. No va il.legalitzar els socialistes però no es deixava fer ni publicacions ni actuacions fora de les eleccions. Bismarck va buscar assessors pq els expliqués què pensaven els obrers socialistes i va fer una seria de lleis que els afavorien. Els va concedir algunes mesures per evitar que votessin als socialistes. Aquests assessors constituïen el socialisme de Càtedra. Mesures que es van concedir:

  • Pensions, atenció, seguretat social, subsidi d'atur...

  • Ensenyament lliure...

Però els obrers van seguir votant els socialistes pq veien que això anava bé. Els partits socialistes es van tornar molt moderats pq els obrers ho eren i el guany que va tenir Bismarck amb això va ser que va aconseguir que els partits socialistes no fossin radicals sinó moderats. I tot i que ell els volia fer desaparèixer, amb això ja estar bé.

***

CONCEPTES UNITAT 3:

Cesare Balbo - Membre del Risorgimento que volia una Itàlia Federal.

Camises vermelles - Nom de l'expedició de Garibaldi a Sicília.

Camilo Benso, Comte de Cavour Màxim exponent del Congrés de Viena i líder del Risorgimento.

Confederació de l'Alemanya del Nord : Experiment d'avançar al camí de l'unificació d'alemanya.

Confederació Germànica: Estructura en vigor 1815-57 des del Congrés de Viena fins al CAN.

Congrés d'Epidaura: revolució de Grècia contra els turcs.

Massimo d'Azeglio: 2n membre més important del Risorgimento.

Estat: Territori en l'interior del qual hi ha una sèrie d'institucions polítiques i una sobirania única.

Estat Nació: Estat on la gent que hi viu són d'una mateixa nació.

Nació: Conjunt de persones que tenen una sèrie de trets comuns que els identifiquen.

Estat pluri-nacional: Estat on la gent que hi viu són de més d'una nació.

Nació multiestatal: Conjunt de gent amb uns trets comuns que viuen en un territori fragmentat en diversos estats.

Garibaldi: Es va passar a el Risorgimento. Mor el 1882.

Guerra dels ducats: Schleswig a Àustria i Holstein a Prússia (o al revés)

Guillem I: Rei de Prússia que confia en Bismarck que està al poder del del 1861 fins el 1888 que és Rei d Prússia i d'alemanya alhora.

Itàlia Irredempta: Territoris on hi havia població Italiana però que van quedar fora de la Itàlia unificada el 1871 i eren d'Àustria.

Jove Itàlia: Moviment polític de Mazzini i Garibaldi.

Lagos Kossut: Va dirigir la Revolució Hongaresa de 1848.

Kulturkampt: Política interior instaurada per Bismarck que volia la lliure cultura i que va implantar l'ensenyament públic i gratuït per part de l'Estat.

Friedrich List: Economista alemany que va proposar la unió duanera de tots els estats alemany. Defensor del proteccionisme.

Giuseppe Mazzini: Creador de la jove Itàlia amb Garibaldi.

Klemens Von Metternich: Príncep primer ministre austríac des del Congrés de Viena fins _____

Napoleó III: Emperador de França que va tornar a imposar l'absolutisme.

Neogüelfisme: Pretenia la unificació d'Itàlia amb el consentiment del Papa (s'hi va negar).

Petita i gran alemanya: Dues possibilitats d'unificar Alemanya, amb Àustria o sense.

Parlament de Frankfurt. Assemblea revolucionaria el 1848 que dóna corona al rei de Prússia i aquest no l'accepta.

Plombieres: Pacte de Cavour i Napoleó III en el que Itàlia dóna a França Savoia i Niça i França ajuda Itàlia en guerra amb Àustria

Il Risorgimento: Ideologia que pretenia unificar Itàlia amb Piemont.

Víctor Manel II: Rei de la unificació Italiana.

Zollverein: Unió duanera dirigida per Prússia.

Zentrum: Partit polític catòlic pensat per l'església per combatre mesures anti-catòliques de Bismarck: Primer ministre del rei Guillem I de Prússia que encapçalà la unificació Alemanya.

Congrés de Viena: Congrés format per les grans potències d'Europa on van unir per reestructurar el mapa després de les batalles de Napoleó.