Musicoterapia

Concepto. Historia. Beneficios. Efecto de la Música en la Conducta. Similitud con la Educación Musical. Valor Terapeutico de la Música. Efecto Mozart

  • Enviado por: Muga
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 23 páginas
publicidad

  • Índex

  • Capítol Pàgina

  • 1. Introducció

  • 2.

  • 3. Què és la musicoteràpia?

4. ¿En què em pot ajudar la Musicoteràpia?

  • 5. L'origen de la musicoteràpia

  • 6. La Música com a conducta humana

    • 7. Els efectes de la música en la conducta

8. Similituds entre la educació musical y la musicoteràpia

9. Objectius

9.1. Objectius generals

9.1.1. Àrea cognitiva

9.1.2. Àrea emocional

9.1.3. Àrea relacional-social

9.1.4. Àrea física

9.2. Objectius individuals

9.3. Objectius específics

9.4. Objectius per a malalts d'Alzheimer

9.5. Objectius per als infants

10. El psicòleg i la música en l'atenció

11. El valor terapèutic de la música

12. El paper de la música en la teràpia

13. El procés d'avaluació

14. Les sessions

14.1. Cantar

14.2. Audició musical

14.3. Jocs musicals

  • 14.4. Improvisació vocal i instrumental

  • 14.5. Composició de cançons

  • 14.6. Viatges musicals

  • 14.7. Tocar instruments

  • 15. L'efecte Mozart

  • 15.1 Recursos Sonors

  • 15.2 Farmàcia Musical

  • 15.3. Com Escollir

  • 16. Articles

  • 1.Introducció

  • Des de l'aparició dels últims avenços tecnològics a la nostra vida quotidiana amb la revolució industrial i els invents sonors posteriors com la ràdio, televisió, els reproductors de cassette i Cd, ordinadors, mp3, etc, les persones han estat sotmeses a l'estrès per l'exposició constant a l'excessiu soroll ambiental.

  • La música, com avui la coneixem, també ha participat en tota aquesta contaminació acústica a causa del seu mal ús, ja sigui en anuncis, escoltant-la en aparells amb auriculars o fins i tot als telèfons mòbils. Aquesta alteració del nostre entorn provoca canvis a la nostra ment (psique) i al nostre estat d'ànim.

  • Un bon exemple d'aquest mal ús de la música en la nostra societat és el que fan les grans empreses a través dels medis de comunicació: el fet d'emprar la música per atreure l'atenció del públic i així millorar els índexs d'audiència dels seus anuncis mitjançant un truc publicitari molt eficaç: incloure a l'espot una melodia determinada, repetitiva i fàcil de recordar, la qual relaciona inconscientment l'espectador amb el producte, cada cop que la sent.

  • Tots aquests problemes que afecten tant a l'estat físic com mental de les persones han fet que, des de molt temps enrere, s'intentés buscar aquesta solució en diverses teràpies com: la dansateràpia, l'acupuntura... I en la recerca d'una solució, aquesta es va trobar en la mateixa música: un remei per a millorar l'estat de salut i poder, no tant com curar però si, arribar a un punt on les persones amb malalties greus no empitjorin.

  • 3. Què és la musicoteràpia?

La musicoteràpia és l'ús de la música i/o el seus elements musicals (so, ritmo, melodia y harmonia) realitzada por un musicoterapeuta qualificat con un pacient o grup, en un procés creat para facilitar, promoure la comunicació, les relacions, l'aprenentatge, el moviment, l'expressió, l'organització i altres objectius terapèutics rellevants, per tal de satisfer les necessitats físiques, emocionals, mentals, socials i cognitives. La musicoteràpia té com a finalitat desenvolupar potencials i / o restaurar les funcions de l'individu de tal manera que aquest pugui aconseguir una millor integració intra i / o interpersonal i conseqüentment una millor qualitat de vida a través de la prevenció, rehabilitació i tractament.

La funció d'un musicoterapeuta es intentar establir una connexió entre els pacients i ell mateix, i mitjançant aquesta relació i un cop sap que ha captat tota la seva atenció, el que farà serà interpretar amb un instrument un tipus de cançó adient per al pacient (després del estudi de la situació actual del pacient i els seus origens) i interpretarà que aquesta música/cançó desperti algun sentiment sobre el receptor (nostàlgia, tristesa, alegria, energies, etc.).

Resumint, la musicoteràpia requereix aplicar el tipus de música familiaritzada amb el pacient per a modificar el seu estat d'ànim i recobrar l'equilibri.

L'ús de la música amb fins curatius pot donar resultats molt beneficiosos i inesperats ja que la música pot arribar a llocs on no poden arribar altres mètodes terapèutics o fins i tot alguns medicaments.

4. ¿En el que en pot ajudar la Musicoteràpia?

La Musicoteràpia és una intervenció terapèutica molt recomanada per treballar:


• estrés i ansietat
• patologies psíquiques i psiquiàtriques
• autisme
• T.G.D
• disminució física, psíquica i mixta
• Pacients de Alzheimer
• Abús Sexual
• A.V.C (estimulació cognitiva)
• hiperactivitat i déficit atencional
• autisme
• enuresis
• dificultats d'aprenentatge
• problemes neurològics
• traumes
• Epilèpsia


La Musicoterapia esta destinada també a totes aquelles persones que volen una vivència i una activitat musical amb fins terapèutics i a millorar la seva qualitat de vida.

D'aquesta manera, la Musicoterapia també és un recurs per:



• L'estimulació infantil i prenatal durant la gestació
• Estudiants de Musicoterapia (teràpia personal)
• Entrenament d'estudiants (aprenentatge)
• Etc.

      • 5. L'origen de la musicoteràpia

La utilització de la música com a teràpia té les seves arrels en la prehistòria, ja que se sap que la música va estar present en els ritus "màgics", religiosos i de curació. No obstant això, els primers escrits que fan referència a la influència de la música sobre el cos humà són els papirs egipcis descoberts per Petrie a la ciutat de Kahum el 1889. Aquests papirs daten del voltant de l'any 1500 a. C. I en ells ja es racionalitza la utilització de la música com un agent capaç de guarir el cos, calmar la ment i purificar l'ànima, així, per exemple, s'atribuïa a la música una influència favorable sobre la fertilitat de la dona, fins i tot amb música de la veu del déu Thot. Al poble hebreu també s'utilitzava la música en casos de problemes físics i mentals. En aquesta època es data el primer relat sobre una aplicació de musicoteràpia.

Va ser en la antiga Grècia ond se plantejaran els fonaments científics de la musicoterapia. Els principals personatges son:

  • Pitágoras: Deia que havia una música entre els astres i quan es movien ho feien amb unes relacions entre la música i les matemàtiques. Aquest desenvolupament de conceptes matemàtics per explicar l'harmonia en la música en l'univers i en l'ànima humana, així, la malaltia mental era resultat d'un desordre harmònic o musical en l'ànima humana, concedint a la música el poder de restablir l'harmonia perduda.

  • Platón: Creia en el caràcter diví de la música, i que aquesta podia donar plaer o sedar. En la seva obra "La república" assenyala la importància de la música en l'educació dels joves i com s'han d'interpretar unes melodies en detriment d'altres.

  • Aristóteles: Va ser el primer a teoritzar sobre la gran influència de la música en els éssers humans. A ell es deu la teoria del Ethos, una paraula grega que pot ser traduïda com la música que provoca els diferents estats d'ànim. Aquestes teories es basaven en que l'ésser humà i la música estaven íntimament relacionats, així que aquesta relació va possibilitar que la música pugui influir no només en els estats d'ànim, sinó també en el caràcter, per això cada melodia era composta per crear un estat d'ànim a Ethos diferents.

Per a la musicoteràpia és fonamental l'anomenada teoria del Ethos o teoria dels modes grecs. Aquesta teoria considera que els elements de la música, com la melodia, l'harmonia o el ritme exercien uns efectes sobre la part fisiològica emocional, espiritual i sobre la força de voluntat de l'home, per això es va establir un determinat Ethos a cada mode o escala , harmonia o ritme.

Severino Boeci, la seva obra més important es diu "D'institucions Música, on reprèn la doctrina ètica de la música que assenyalava Plató" per la seva naturalesa la música és consubstancial a nosaltres, de tal manera que o bé ennobleix els nostres costums o bé els envileixen ". Per això la música és un potent instrument educatiu i els seus efectes benèfics o malèfics s'expliquen en funció de les maneres que s'utilitzen. Severino Boeci reconeix 3 tipus de música:

Música mundana: és present entre els elements de l'univers. Música instrumental. Música humana: la música que tenim dins de nosaltres.

    • 6. La música com conducta humana

Els efectes de la música sobre el comportament han estat evidents des dels començaments de la humanitat. Al llarg de la història, la vida de l'home ha estat complementada i influenciada per la música, a la qual se li han atribuït una sèrie de funcions. La música ha estat i és un mitjà d'expressió i comunicació no verbal, que degut als seus efectes emocionals i de motivació s'ha utilitzat com a instrument per manipular i controlar el comportament del grup i de l'individu.

La música facilita l'establiment i la permanència de les relacions humanes, contribuint a l'adaptació de l'individu al seu medi. D'altra banda, la música és un estímul que enriqueix el procés sensorial, cognitiu (pensament, llenguatge, aprenentatge i memòria) i també enriqueix els processos motors, a més de fomentar la creativitat i la disposició al canvi. Així, diversos tipus de música poden reproduir diferents estats d'ànim, que al seu torn poden repercutir en tasques psicomotores i cognitives. Tot això depèn de l'activitat del nostre sistema nerviós central.

L'audició d'estímuls musicals, plaents o no, produeixen canvis en alguns dels sistemes de neurotransmissió cerebral. Per exemple: els sons desagradables produeixen un increment en els nivells cerebrals de serotonina, una neurohormona que es relaciona amb els fenòmens d'agressivitat i depressió.

Hi ha 2 tipus principals de música en relació amb els seus efectes: la música sedant, que és de naturalesa melòdica sostinguda, i es caracteritza per tenir un ritme regular, una dinàmica predictible, consonància harmònica i un timbre vocal i instrumental reconegut amb efectes tranquil. La música estimulant, que augmenta l'energia corporal, indueix a l'acció i estimula les emocions.

La música influeix sobre l'individu a 2 nivells primaris diferents: la mobilització i la musicalització: la mobilització: la música és energia i per tant mobilitza els éssers humans a partir del seu naixement i encara des de l'etapa prenatal. A través de l'escolta o la creació, la música imprimeix una energia de caràcter global que circula lliurement en l'interior de la persona per projectar-se després a través de les múltiples vies d'expressió disponibles.

La música, igual que altres estímuls portadors d'energia, produeix un ampli ventall de respostes que poden ser immediates, diferides, voluntàries o involuntàries. Depenent de les circumstàncies personals (edat, etapa de desenvolupament, estat anímic, salut psicològica, apetència) cada estímul sonor o musical pot induir una varietat de respostes en què s'integren, tant els aspectes biofisiològics com els aspectes efectius i mentals de la persona . Així, el nadó agita els seus membres quan reconeix una cançó entonada per la seva mare, els adolescents es reconforten física i anímicament escoltant una música sorollosa i fins i tot els ajuda a concentrar-se millor en l'estudi. Atès que la musicoteràpia és una aplicació funcional de la música amb fins terapèutics, es preocupa essencialment de promoure a través del so i la música, una àmplia circulació energètica en la persona, a investigar les múltiples transformacions que indueix en el subjecte l'impuls inherent al estímul sonor i a aplicar la música per a solucionar problemes d'origen psicosomàtic.

La musicalització: el so produeix una musicalització de la persona, és a dir, la impregna interiorment deixant empremta del seu pas i de la seva acció. Així, la música que prové de l'entorn o de l'experiència sonora passa a integrar un fons o arxiu personal, el que pot denominar com món sonor intern. Per tant, la nostra conducta musical és una projecció de la personalitat, utilitzant un llenguatge no verbal. Així, escoltant o produint música ens manifestem tal com som o com ens trobem en un moment determinat, reaccionant de forma passiva, activa, hiperactiva, temorosa ... Cada individu sol consumir la música adequada per a les seves necessitats, ja sigui absorbint de manera passiva o creant-li de forma activa. Tota expressió musical conforma un discurs no verbal que reflecteix certs aspectes del món sonor intern i provoca la mobilització i consegüent projecció del món sonor amb fins expressius i de comunicació.

    • 7.Els efectes de la música en la conducta

L'influencia de cada un dels elements de la música en la majoria dels individus és la següent:

Temps: els temps lents, entre 60 y 80 polses per minut, suscita impressions de dignitat, de calma, de sentimentalisme, serenitat, tendresa i tristesa. Els temps ràpids de 100 a 150 polses per minut, suscita'n impressions alegres, excitants i vigoroses.

Ritmo: els ritmes lents induïen a la pau y a la serenitat, i els ràpids solen produir l'activació motora i la necessitat d'exterioritzar sentiments, encara que també poden provocar situacions d'estrés.

Harmonia: es quan sonen varis sons a la vegada. A tot el conjunt es diu acord. Els acords consonants estan associats a l'equilibri, el repos i l'alegria. Els acords dissonants s'associen a la inquietud, el desig, la preocupació i l'agitació.

Tonalitat: els tons majors solen ser alegres, vius i graciosos, provocant la extraversió dels individus. Els tons menors presenten unes connotacions diferents a la seva expressió e influència. Evoquen l'intimisme, la melangia i el sentimentalisme, afavoreixen la introversió de l'individuo.

La altura: les notes agudes actuen freqüentment sobre el sistema nerviós provocant una actitud dialerta y augment dels reflexes. També ajuden a despertar-nos o treure'ns d'un estat de cansanci. L'oíde és sensible a les notes molt agudes, de forma que si són molt intenses i prolongades poden danyar-lo i inclús provocar el descontrol del sistema nerviós. Els sons graus solen produir efectes ombrívols, una visió pessimista o una tranquil·litat extrema.

La intensitat: és un dels elements de la música que influeix en el comportament. Així, un sonido o música tranquil·litzant poden irritar si el volum és major que el que la persona pugui suportar.

La instrumentació: els instruments de corda solen evocar el sentiment per la seva sonoritat expressiva i penetrant. Mentre els instruments de vent destaquen per el seu poder alegre y viu, donat a les composicions un caràcter brillant, solemne, majestuós. Els instruments de percusió es caracteritzen pel seu poder rítmic, alliberador i que incita a l'acció i el moviment.

8. Similituds entre la educació musical y la musicoteràpia

  • Les dues fan servir la música com a element de treball fonamental.

  • Les dues fan servir la música com a llenguatge i mitjà de comunicació.

  • Les dues estableixen una relació interpersonal entre l'educador o musicoterapeuta i l'alumnat / client.

  • Les dues proposen uns objectius a complir.

  • Les dues utilitzen un procés sistemàtic, és a dir, tenen intencionalitat, organització i regularitat.

  • Les dues proposen execucions musicals.

9. Objectius

La musicoteràpia és l'ús de la música amb objectius terapèutics: la recuperació, manteniment i millora de la salut mental i física de les persones. La música estimula el cervell per la via auditiva, activant així les funcions implicades en el processament i la integració de la informació. A més, quan cantem o toquem instruments, el cervell es veu forçat a anticipar, organitzar i sincronitzar el nostre cant o el nostre moviment per adaptar-se al ritme de l'activitat.

En la musicoteràpia s'estableixen diferents objectius. Però els objectius més bàsics als quals es volen arribar amb qualsevol persona malalta o no, son els següents:

  • Obrir canals de comunicació: millorar expressió i relacions socials en la seva vida quotidiana i sobretot al grup.

  • Desenvolupar personalitats estables.

9.1. Objectius generals

En una sessió de musicoteràpia, mentre el nen s'ho passa bé cantant i tocant instruments, el musicoterapeuta pretén que el nen sigui capaç de mantenir l'atenció, que articuli millor les paraules o que construeixi les frases correctament.

També pot determinar l'objectiu de controlar la hiperactivitat del nen, millorar-li la conducta o augmentar-li l'autoestima en situacions emocionalment difícils.

Ja fa alguns anys que psicòlegs dels diferents àmbits de la psicologia han començat a veure en la música un recurs útil per a les seves activitats terapèutiques, de manera que han anat portant la seva carrera professional cap a la musicoteràpia. No cal dir que és molt important que el musicoterapeuta sigui músic a més de psicòleg, perquè el domini d'instruments com el piano o la guitarra i la capacitat d'improvisació dóna consistència a les activitats musicals de la sessió.

Aquests són els més importants. Ens serveixen com a guia per fer l'avaluació inicial dels pacients i seran avaluats contínuament, encara que aprofundint una mica més al realitzar l'avaluació final. Es poden englobar en quatre apartats: àrea cognitiva, emocional, relacional-social i física.

9.1.1 Àrea cognitiva

Dins de l'àrea dels conceptes, el que podem aconseguir és estimular:

-Memòria: el treball serà enfocat a que recordin noms, conceptes en l'actualitat i

remorar coses del passat. Memòria del que acaba de succeir i memòria històrica.

- Atenció

- Orientació

- Llenguatge

Desenvolupar i mantenir l'escolta activa (l'atenció i concentració en tota activitat realitzada per la persona, la terapeuta o un altre membre del grup.)

9.1.2 Àrea emocional

-Estabilització estat d'ànim

- Millorar l'autoestima

- Despertar i provocar emocions i sentiments

- Disminuir ansietat

- Desenvolupar i mantenir la capacitat d'explorar les possibilitats expressives de la veu, els instruments i el dibuix lliure

- Suscitar i mantenir la consciència i l'estima de si per la reapropiació dels moments importants de la seva existència a traves de les cançons i músiques significatives, pel joc instrumental i vocal, l'intercanvi verbal i el dibuix lliure amb suport musical.

- Desenvolupar i mantenir l'autonomia per poder fer eleccions (d'instruments, moviments, de color, de companys)

- Desenvolupar i mantenir la consciència i l'estima dels altres en comunicació amb ells per la música i la paraula.

9.1.3 Àrea relacional-social

- Afavorir la integració i les relacions socials amb companys i terapeutes.

- Promoure la comunicació entre els membres del grup.

- Facilitar la cohesió del grup, afavorint les necessitats del propi procés evolutiu i constructiu del grup.

9.1.4Àrea física

- Treball motricitat

- Relaxació, postura no rígida

- Consciència corporal

- Desenvolupar i mantenir la capacitat de distès

- Desenvolupar i mantenir la mobilitat de les articulacions, del tronc i dels membres, també la coordinació motriu per mitjà del joc instrumental

Aquests objectius han segut plantejats per a persones amb Alzheimer, els objectius que tenen més en compte són els de l'àrea emocional i la relació-social. Si el grup es reduït es pot observar com hem guanyat el treball de socialització, i pertinença a un grup. Després per les reaccions que desperta la música i tot el que s'associa a aquesta, molt propera al joc, ajuda a la part emocional del malalt d'una forma diferent a altres treballs que ja estan realitzant els pacients. En un lloc força important estan també l'objectiu de manteniment de memòria, i aprenentatge de coses noves.

La resta d'àrees cognitives encara que siguin importants tenen menor prioritat. En un últim pla queden els objectius físics.

9.2. Objectius individuals

En les sessions finals si que es plantegen uns objectius individuals. De manera que en la planificació de les sessions es tenen en compte més les individualitats que al principi.

9.3. Objectius específics

En cada sessió hi ha uns objectius específics. La valoració d'aquests ve donada per el tipus d'activitat que es realitza, i segons l'esquema realitzat anteriorment a la sessió per poder saber quines activitats s'han de seguir per obtenir els objectius plantejats.

Cal saber que no es pot dir que aquests objectius siguin concrets ja que varien segons el tipus d'activitat que es realitzi en cada sessió i aquestes poden ser modificades al gust del pacient per a la seva comoditat.

9.4. Objectius per a malalts d'Alzheimer

Si es plantegen els objectius que es volen aconseguir quan es tracta a persones amb demències com l'Alzheimer, s'estableixen unes pautes de seguiment. Es pot parlar de uns objectius generals, comunes per a tots els pacients, i son a llarg termini. Uns adjectius individuals, en els que s'intenta trobar les mancances o dèficits més importants de cada una de les persones, en relació amb objectius generals. Finalment uns objectius especifics de cada sessió, relacionats directament amb les activitats que es realitzen cada dia. S'ha de dir que aquest darrers no sempre queden completament explicants, ja que moltes vegades, es pensa l'activitat que es creu adequada, i després s'intenta explicar exactament que objectius preseguia. Abans de cada sessió es fa un esquema de les activitats possibles a realitzar, que es canvia durant la sessió segons les necessitats dels pacients.

9.5. Objectius per als infants

En les sessions de musicoteràpia infantil es treballen aspectes cognitius, emocionals i socials bàsics per al desenvolupament dels nens i per a la seva correcta adaptació a les necessitats escolars i socials. Així, per exemple, en una sessió de musicoteràpia infantil es pot treballar la concentració, l'atenció, la memòria o la capacitat d'anticipació, aspectes que són essencials en l'aprenentatge escolar. A més, la música estimula la imaginació i la capacitat creativa, el sentit de l'ordre i el sentit estètic.

La música és també una eina útil per a la comunicació i per a l'intercanvi d'idees i sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos. A més, les activitats musicals dins del context de la musicoteràpia faciliten al nen l'obtenció d'experiències gratificants amb ell mateix i amb els que l'envolten, i faciliten, per tant, un bon desenvolupament a nivell social.
És important tenir en compte que la música està a l'abast de tothom i que tots podem gaudir-ne. Per aquest motiu, en una sessió de musicoteràpia no es valoren les aptituds musicals del nen o de l'adult amb qui treballem, sinó el treball realitzat segons els objectius prèviament establerts.

Si es parla d'un tractament o d'un seguiment amb nens petits, que facin parvulari, els objectius son uns altres de diferents que per exemple amb persones que pateixen Alzheimer. Llavors els objectius serien els següents:

  • Afavorir l'expressió d'emocions

  • Lliurar tensions y aquelles coses que et donin por

  • Aportar seguretat afectiva (autoestima, sentir-se acceptat al grup)

  • Establir vincles entre ells

  • Afavorir relacions socials

  • Divertir-se sent creatiu en grup

Els nens s'han de sentir-se segurs amb les persones amb qui estan establint una relació diària. A aquesta edat la ment del nen es molt fràgil i qualsevol desgràcia o succés negatiu que li pugui arribar a ocórrer, pot esdevenir en un trastorn infantil que li marcarà per a tota la seva vida. Per això es important treballar la seguretat en sí mateix i en els altres.

10. El psicòleg i la música en l'atenció precoç

La musicoteràpia en l'atenció precoç és l'ús de la música i de les activitats musicals en un context terapèutic amb l'objectiu d'estimular, millorar o recuperar el correcte desenvolupament motriu, cognitiu, social i emocional dels nens.

En una sessió de musicoteràpia, mentre el nen s'ho passa bé cantant i tocant instruments, el musicoterapeuta pretén que el nen sigui capaç de mantenir l'atenció, que articuli millor les paraules o que construeixi les frases correctament.

També pot determinar l'objectiu de controlar la hiperactivitat del nen, millorar-li la conducta o augmentar-li l'autoestima en situacions emocionalment difícils.

Ja fa alguns anys que psicòlegs dels diferents àmbits de la psicologia han començat a veure en la música un recurs útil per a les seves activitats terapèutiques, de manera que han anat portant la seva carrera professional cap a la musicoteràpia. No cal dir que és molt important que el musicoterapeuta sigui músic a més de psicòleg, perquè el domini d'instruments com el piano o la guitarra i la capacitat d'improvisació dóna consistència a les activitats musicals de la sessió.

11. El valor terapèutic de la música

La música, per ella mateixa, té un conjunt de característiques que la fan molt útil per al treball amb nens.

D'entrada, és un recurs que tots ells coneixen i han experimentat en moltes ocasions, sovint d'una forma agradable i divertida. A més, de música en pot fer tothom, els grans i els petits, els més intel·ligents i els que presenten més dificultats, els que parlen i els que són incapaços de comunicar-se verbalment… Aquesta flexibilitat per presentar-se a tothom en el nivell que cadascú necessita fa de la música una aliada perfecta per a la teràpia.

La música ens emociona, ens activa o ens relaxa des d'un punt de vista físic, ens fa treballar el cervell i ens ajuda a relacionar-nos amb els altres.

A més, una cançó sempre té moments previsibles encara que sigui el primer cop que ens la canten. Per això el nen se sent segur en una sessió de musicoteràpia, ja que sempre és capaç de participar amb èxit en les activitats que s'hi fan.

És important destacar que tots tenim una música preferida: una cançó, una melodia que ens emociona més que les altres… Els nens no són una excepció. Aquesta música preferida és un recurs indispensable per al musicoterapeuta

i serveix de base per al seu treball amb el nen.

12. El paper de la música en la teràpia

Segons l'objectiu que es vol aconseguir i les característiques del nen, el musicoterapeuta utilitza la música d'una manera o d'una altra. En alguns casos, la música actua com a estímul per facilitar l'aprenentatge de conceptes nous, paraules noves, maneres noves de construir una frase… És com quan ens apreníem les taules de multiplicar amb el ritme i la cantarella que ens facilitaven la memorització o com quan encara ara som capaços de recordar els ingredients de la Nocilla gràcies a la cançó que es va fer famosa amb l'anunci que difonia aquest producte.

Altres vegades, l'activitat musical (tocar un instrument, escoltar un disc, cantar…) és l'excusa perquè el nen faci una acció en què té dificultats; per exemple, tocar la flauta pot servir per fer exercicis de respiració, els quals, sense la flauta, podrien ser força avorrits. Tocar en un grup pot millorar la seva capacitat d'atenció -per exemple, si ha de tocar els cascavells just després de sentir el triangle-, millorar la seva relació amb altres nens o augmentar-li l'autoestima.

Finalment, no podem oblidar que les activitats musicals són engrescadores per al nen, cosa que les converteix en un element important de reforç per fer un treball previ en les tasques que d'entrada no el motiven gaire.

13. El procés d'avaluació

Per dur a terme una bona intervenció amb musicoteràpia, el psicòleg musicoterapeuta ha d'estudiar el desenvolupament del nen en tots els seus àmbits. Un cop feta aquesta valoració, ha d'establir els objectius a assolir per al nen i planificar el tractament més adequat. Fins aquí, res de diferent del que fa un psicòleg en la seva tasca diària. Però a més, el musicoterapeuta ha de preguntar als pares quines músiques escolta el nen a casa, quines cançons se li han cantat de petit, si reacciona a cap música concreta o si s'ha interessat per cap instrument.

Aquesta informació és bàsica per al tractament i a partir d'aquí ha de programar les activitats més adequades per al nen segons la seva història musical.

El musicoterapeuta, a més del seu treball diari amb els nens, manté un contacte directe amb els altres professionals que coneixen el nen, com el mestre, el logopeda, el fisioterapeuta, el terapeuta ocupacional, el neuròleg, etc.

14. Les sessions

Les sessions de musicoteràpia són molt estructurades, ja que la seva estructuració ajuda el nen a sentir-se còmode en un ambient previsible i conegut per a ell. Per això, en musicoteràpia infantil són molt importants les cançons de benvinguda, que són cançons senzilles que inclouen una salutació personalitzada amb el nom del petit. Aquestes cançons són més o menys simples segons el grau de desenvolupament lingüístic i intel·lectual del nen.

Després es van fent les diferents activitats plantejades segons els objectius. Alguns exemples d'activitats són aquests:

14.1. Cantar

Les cançons són una font d'aprenentatge de vocabulari i l'ajuden a treballar l'estructura correcta de les paraules i les frases. La tria de la cançó adequada a cada activitat depen de l'objectiu a aconseguir, l'edat i la capacitat del nen.

14.2. Audició musical

Fomenta principalment l'atenció i el reconeixement de sons, i pot servir per aconseguir moments de relaxació durant la sessió.

14.3. Jocs musicals

Són totes les activitats que tenen com a protagonista un instrument o una acció musical, són regides per unes normes que s'han de complir i tenen un objectiu.

14.4. Improvisació vocal i instrumental

Permet un ambient flexible en què el nen és lliure de tocar o cantar el que vol,

sempre dins d'uns límits. Aquest espai és molt important per al nen acostumat a un ambient d'aprenentatge molt rígid i fomenta l'expressió espontània i la creativitat.

14.5. Composició de cançons

Fomenta la creativitat i la imaginació. El nen pot compondre una cançó canviant la lletra d'una cançó coneguda o inventant una melodia.

14.6. Viatges musicals

Per mitjà de l'audició, guien la imaginació del nen cap a un altre lloc, com si el fiquèssim dins d'un conte en què ell és el protagonista i passen coses increïbles.

14.7. Tocar instruments

L'habilitat necessària per tocar un instrument implica un desenvolupament de certes funcions motrius que també poden ser un objectiu. Però tocar en grup o amb el musicoterapeuta implica treballar la relació amb l'altre, l'espera dels torns, l'escolta de l'altre o la coordinació amb aquest.

Finalment, la sessió s'acaba amb un final previsible i conegut pel nen, sigui amb una cançó o amb una activitat per endreçar que faciliti la comprensió de la fi de la sessió i la ubicació a la seva nova realitat (anar-se'n amb la mare, anar a una altra teràpia…).

Així doncs, la musicoteràpia és una eina de gran utilitat per als psicòlegs que es dediquen a l'atenció precoç, els quals tenen en les activitats musicals un recurs engrescador per als nens que presenten dificultats de desenvolupament.

15. El efecte Mozart

"Com potenciar l'hemisferi cerebral dret, com aconseguir equilibri energètic i alleujament sanador, escoltant la música d'un geni de l'art" ...

El doctor Alfred Tomatis, un reconegut metge francès, s'ha passat els últims cinquanta anys estudiant els poders creatius i curatius del so i la música, i en particular de quelcom anomenat Efecte Mozart.

Una i altra vegada, Tomatis va trobar que, més enllà de les preferències dels pacients, o els seus coneixements sobre el compositor, invariablement la música de Mozart calmava l'oient, millorava la seva percepció espacial, i li permetia expressar amb més claredat.
 
En l'actualitat els científics coincideixen en que hi ha molts diferents tipus de música que pot ser terapèutica, però darrerament els investigadors han confirmat com Tomatis, que l'obra del compositor en particular, Wolfgang Amadeus Mozart, sobresurt enigmàticament entre totes les altres formes musicals per la seva poder de guarir el cos humà. A aquesta especial capacitat curativa l'han anomenat "Efecte Mozart".
Hi ha proves que indiquen que la cançó i la dansa són anteriors al llenguatge, el que significa que la música és la llengua original de la humanitat. En veritat, els científics han trobat que dos terços dels cilis de l'oïda interna - els cilis són els milers de diminuts pèls que jeuen sobre un pla llis - ressonen només en les freqüències musicals més altes. Això semblaria indicar que alguna vegada, els éssers humans es van comunicar primordialment, a través del to o la cançó.

És possible que la música de Mozart faci "entrar en calor" el cervell ja que ajuda a "organitzar" els patrons de "encès" de les neurones en l'escorça cerebral, enfortint especialment els processos creatius del costat dret del cervell que s'associen amb el raonament espaciotemporal.
Els científics van arribar a la conclusió que escoltar música actua com un "exercici" per

facilitar operacions associades amb les funcions superiors del cervell, en altres paraules, escoltar la música de Mozart pot millorar la nostra concentració i la nostra capacitat de donar un salt intuïtiu. Per comprendre per què la música en general pot curar i per que la música de Mozart és especialment terapèutica per a molta gent, hem de comprendre el so i el seu efecte en la matèria.
Els sons que vibren formen patrons i creen camps energètics de ressonància i moviment en l'espai que els envolta. Nosaltres absorbim aquestes energies, i aquestes subtilment, alteren el nostre alè, el nostre pols, la nostra pressió sanguínea, tensió muscular, temperatura de la pell, i altres ritmes interns. Imaginem, doncs, que efectes poden tenir els sons en les cèl·lules, els teixits i òrgans que són tan delicats.
Una elaborada investigació, ha demostrat que, tot i que una persona no estigui conscient, per estar adormida o anestesiada - segueix escoltant. El passatge auditiu a diferència dels altres sistemes sensorials, té un revelador extra, les fibres auditives no són afectades per l'anestèsia. De manera que segueixen transmetent el so, dit simplement: Mai no deixem d'escoltar, i no és necessària la nostra participació conscient.
La música de Mozart posseeix un poder sanador, alliberador que supera de lluny a les dels seus predecessors contemporanis, o successors sigui Bach, Beethoven o Beatles.
La seva música comunica equilibri energètic i aconsegueix el que tracten d'aconseguir molts sistemes de sanació, sigui acupuntura, herbes, dietes o altres tipus d'enfocaments, justament ajudar al pacient a trobar aquest equilibri.
La música de Mozart pot equilibrar la nostra energia de manera extraordinària, no és massa ràpida ni massa lenta, és perfecta. Sabem que els ritmes de la música afecten els del sistema nerviós autònom, que regula un vast territori biològic en el nostre cos, per tant, podem comprendre com d'important pot ser per al nostre cos físic i emocional la simplicitat i claredat de la música de Mozart al posseir la capacitat excepcional de produir harmonia en cos i ment.

15.1. Recursos Sonors

A l'hospital de Saint Agnes. a Baltimore, EUA, els pacients en teràpia intensiva escolten música clàssica. "Mitja hora de música produeix el mateix efecte que deu, mil.ligrams de Valium", va informar el doctor Raymond Bahr, director de la unitat coronària. 
Després d'un estudi de dones embarassades, el 1996, un investigador científic va arribar a la conclusió, publicada al Journal of the American Medical Association, que "l'estimulació mitjançant la música augmenta l'alliberament d'endorfines i disminueix la necessitat de medicaments". 
A la Universitat de l'Estat de Michigan el 1993, els investigadors van descobrir que escoltar música durant quinze minuts augmentava en més del 10% el nivell de interleukina 1. (que són les proteïnes que protegeixen les cèl lules contra la sida i el càncer). 
A l'Acadèmia de Ciències de Bulgària i en instituts mèdics a Sofia, el psicòleg Georgi Lozanov va aconseguir una millora en la capacitat d'aprenentatge dels estudiants fent-los escoltar instruments de corda. Els alumnes van aprendre tasques complexes en un temps molt menor del que es fa servir normalment. La instrucció de tot un semestre es va reduir a unes hores. 
A Noruega. en els anys 80, el professor Olov Skille utilitzar la teràpia musical per a nens amb greus incapacitats físiques i mentals. Els submergia en un "bany musical" que va reduir la tensió muscular, i en pacients que patien d'una greu condició espàstica, el tractament va augmentar la seva capacitat de moviment a la columna, els braços. el maluc, i les cames. 
Científics de la Universitat de Washington van trobar que la precisió de noranta corredors de proves augmentava fins a un 213 per cent quan escoltaven música clàssica lleugera. 
Hi ha monestirs a Bretanya, a França, on els monjos, que fan escoltar música als animals sota la seva cura van descobrir que les vaques que escolten música de Mozart donen més llet. El mateix recurs s'aplica a Israel. 
A l'Estat de Washington. EUA, els funcionaris d'Immigració van informar que si posen música de Mozart a les classes d'anglès per als nous immigrants, això accelera l'aprenentatge de l'idioma.

La Municipalitat de Edmonton, Canadà, difon els quartets per a cordes de Mozart a les places de la ciutat, perquè la circulació dels vianants sigui més ordenada i tranquil. Fins i tot ha disminuït la venda de drogues. 
La fàbrica Ohara, al nord del Japó, fabrica el millor sake (beguda alcohòlica feta d'arròs fermentat) quan es toca música de Mozart, a prop del llevat que s'utilitza per produir-la. 

15.2. Farmàcia Musical

• Amb només escoltar Cant Gregorià entre 30 i 60 minuts al dia, pot fer que la màgia del so proporcioni la seva energia al cervell, la qual cosa el converteix en un "Fantàstic Aliment Enèrgic". A més, hi ha una altra qualitat com a tònic cerebral dels Cant Gregorià. Aquesta qualitat és el fet que els cant gregorià té ritme però no temps, al escoltar-lo es té la sensació que ningú no s'atura mai per respirar. Això resulta benèfic per al que escolta perquè funciona com un tipus de "Ioga Respiratori" que el porta a un estat de tranquil·litat amb respiracions lentes i reparadores. En efecte, en sentir cants gregorians vostè entrena el seu propi ritme de respiració (Ritme cardíac) per seguir el pas relaxant i serè implícit en la música.

• Música Romàntica. Subratlla l'expressió i el sentiment, invocant sovint temes d'individualisme racionalisme o misticisme. El millor és utilitzar-la per millorar la compassió, la compatibilitat i l'amor. Schubert, Schumann, Txaikovski, Chopin i Liszt, són exemples d'aquesta música.

• Jazz, Blues, Soul, Calipso y Reggae. Músiques i dansa que són part de l'expressiva herència africana, poden inspirar i aixecar l'ànim, en alliberar una profunda alegria i tristesa, transmetre ironia i intel·ligència i confirmar la nostra comuna humanitat.

• Rock. Pot agitar passions, estimular un actiu moviment, alliberar tensions. emmascarar el dolor, i reduir els efectes de sons forts i desagradables en el medi ambient. Aquesta música pot també crear tensió, desconcert, estrès, així com dolor en el cos, quan no estem d'ànim per a divertir-nos enèrgicament.

• Música religiosa y sagrada. Ens porta en el moment present, portant-nos a un sentiment de profunda pau i consciència espiritual. Pot també ser notablement útil per ajudar-nos a transcendir i alliberar el nostre dolor.'Musicoterapia'

15.3. Com Escollir

Música de metall ressona amb els pulmons i el sistema respiratori, i els enforteix. És bona per tractar tots els problemes o molèsties d'aquest sistema.
La música de fusta ressona amb el sistema hepàtic, enfortint i calma el nerviosisme i el neguit durant el son,
La música d'aigua ressona amb el sistema dels òrgans renals, i els enforteix i és útil en el tractament de la inflor, els problemes d'oïda i la hipertensió arterial.
La música de foc ressona amb el sistema del cor, l'enforteix i estabilitza el pols.
La música de terra ressona amb el sistema del melsa / pàncrees, enfortint, augmentant la gana i millorant la digestió. A més, fortifica el "QI", que és el concepte Xinès d'equilibri energètic en cada persona.

16. Articles:

La musicoterápia ajuda els nostres fills

Madura la capacitat de comprensió, desenvolupa la sensibilitat i la memòria, ajuda a expressar sentiments... sembla que parlen de una revolucionaria fórmula educativa, però es tracta simplement de... MUSICA! Encara que resulta increïble, el seus efectes benèfics aconsegueixen tot això i molt més. Hi ha nens que no ens senten atrets per la música de manera innata, però esta a les nostres mans despertar els seus interessos.

Es possible que alguna vegada ens haguem preguntat si la musica és importat en l'educació dels nostres fills. Encara que també és possible que haguem considerat que té menor entitat que les matemàtiques o les ciències naturals. En els últims anys han fet nombrosos estudis sobre la importància de la música en la formació del individu, estudis que concloïen que:

La musica és imprescindible en l'educació dels nens.

Per aquest motiu, quan nosaltres animem els nostres fills a cantar, a escoltar musica o a tocar en un grup, el que estem fent és ajudar-los a treballar aspectes especials de la seva educació. Ell ho viurà com un joc, una oportunitat per estar amb amics o una ocasió per mostrar-nos el que sap fer.

Lamentablement, per alguns pares, i inclús per alguns mestres, la música es una de les matèries menys importants del currículum escolar, junt a la expressió plàstica i la educació física. També per alguns nens, a quins els pares transmeten aquesta idea quan, per exemple, no progressin adequadament en la assignatura de musica i les diu alguna cosa com:

-“Bé, no et preocupis. Sort que tens problemes amb la música i no amb les matemàtiques o les llengües. Ja intentaràs millorar el pròxim trimestre i si no, no passa res”.

Ell quedarà content perquè el van disculpar sobre el seu progrés insuficient en la matèria, fomentant així que, no se esforci en música, perquè com no és important...

¿I si reflexionem sobre el valor que té la música en el desenvolupament de la personalitat? ¿I en l'àmbit efectiu? ¿I en el raonament? ¿I en la capacitat expressiva?

  • La música té la capacitat de sensibilitzar al nen perquè engloba tots els sentits. Quan el nostre fill fa música en l`institut o fora no només està estimulant l'oïda. La música també proporciona una estimulació visual y tàctil.

  • La música ajuda a anticipar, organitzar i sincronitzar el moviment.

  • La música estimula la imaginació i la capacitat creativa. Desenvolupa el sistema de expressió musical, així com el sentit estètic.

  • La música desenvolupa la capacitat d'atenció. Esta íntimament relacionada amb l'adquisició de les matemàtiques i desenvolupa la memòria i el sentit de l'ordre.

  • La música està molt lligada a les funcions del llenguatge i, en conseqüència, la dificultat de seguiment d'activitats musicals solen estar relacionada a algú tipus de disfunció en l'expressió verbal. En aquest cas, la música pot servir per diagnosticar un possible problema del nostre fill que, d'altra manera, potser haurien descobert més endavant.

  • Interpretar música exercita la intel·ligència, pues acostumarà el nen a seguir el curs de diversos raonaments a la vegada, fomentant així l'atenció i la concentració.

  • La música té efectes positius en el camp emocional ja que és el llenguatge de les nostres emocions. En aquest sentit, afavoreix la comunicació, l'intercanvi d'idees o de sentiments amb altres nens o amb nosaltres mateixos.

  • Les activitats musicals proporcionen experiències gratificants, especialment si els adults possibiliten el contacte del nen amb la música i el reforcen positivament: sense buscar la perfecció rítmica o l'afinació perfecta sinó la lliure expressió musical del nen. Pensem en la cara il·lusionada de la majoria de nens quan, al festival de fi de curs, uns segueixen un ritme amb la pandereta mentre els seus companys canten o toquen algun altre instrument ... i en el resultat global de l'actuació!

  • La musicoteràpia pot ajudar a superar problemes de personalitat, com la inseguretat o la timidesa, i trastorns més severs com la disminució psíquica, l'autisme, o la depressió. El llibre "Introducció a la Musicoteràpia" de Davis et al. és un llibre bàsic per a tots aquells que

estiguin interessats a saber per què la música és tan beneficiosa per al nostre fill tant a l'escola com en altres àmbits.

Què passa amb els nens que no mostren aptituds per a la música? Podem pensar: com el meu fill no sembla tenir cap habilitat ni idoneïtat per a la música, no serveix de res animar-lo a gaudir-ne. És veritat que hi ha nens que dins d'un grup, desafinen o no poden seguir el ritme dels altres. En aquests casos se'ls ha d'ajudar donant-los un paper més fàcil, però no per això menys important, de manera que ell no se senti inferior als altres. A més, cal que el nen vegi en tot moment que valorem el seu esforç i la seva constància. Hem de pensar que la música està a l'abast de tot el món i que tots podem gaudir amb ella. Aquest és el fonament del mètode Suzuki.

Qualsevol nen és capaç de fer música. La capacitat per a la música és en alguns casos innata però també es pot desenvolupar.

En aquest sentit nosaltres tenim un paper molt important. Hem de ser un element motivador per al nostre fill, fent-li veure com és d'agradable escoltar música, tocar un instrument ... Podem escoltar una peça de música clàssica mentre expliquem un conte inventat i utilitzar el ritme i el to per presentar accions o descriure situacions de la història. També podem incorporar lletres noves inventades per nosaltres a cançons que ell ja conegui amb anterioritat o fer que se les inventi ell, encara que les noves lletres no tinguin gaire sentit, segur que seran divertides. Qualsevol moment és bo per gaudir de la música: l'hora del bany, el viatge en cotxe al matí per anar a l'escola, el moment del sopar ...

Pel que fa a instruments, és molt fàcil i econòmic aconseguir alguns senzills (pandereta, triangle, xilòfon). Per al nen pot ser com una joguina més ia nosaltres ens permetrà participar amb ell d'algunes activitats musicals senzilles. Més endavant, si el nostre fill mostra un interès real, podem comprar instruments més complexos (violí, piano, flauta) per començar seriosament a estudiar música. Pensem, però, que de vegades els nens es il·lusionen amb activitats que després abandonen amb facilitat. Els primers instruments es poden comprar de segona mà o de menys qualitat, perquè no resultin tan cars. Una opció també econòmica és apuntar-lo a una coral, orfeó o grup de cant. Generalment hi ha associacions que ofereixen aquestes activitats de forma gratuïta i ell pot compartir la música amb altres nens de la seva edat.

Però no oblidem una cosa: potser el nostre fill no sent cap atracció per la música, encara que tingui aptituds per a ella. En aquest cas, no hem d'obligar-lo a estudiar música, sobretot en horari extraescolar. Intentarem que el nostre fill escolti música de tant en tant i a l'escola progressi adequadament en la matèria realitzant les activitats que el professor de música exigeixi, però no li forçarem més enllà d'això. Intentem transmetre il·lusió i interès, i alegrem-nos si la música és una de les seves aficions o matèries preferides, perquè la música l'ajudarà i influirà enormement en el seu desenvolupament com a persona.

23