Músicos barrocos

Compositores del Barroco. Antonio Lucio Vivaldi. Johan Sebastian Bach. Georg Friedrig Haendel. Vida. Obras

  • Enviado por: El Mut
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 22 páginas
publicidad
publicidad

Antonio Lucio Vivaldi

Biografia:

Va nàixer el 4 de març de 1678 a Venècia, va estudiar amb son pare Giovanni Battista Vivaldi, violinista en la catedral de Sant Marcos, i amb Legrenzi. Es va ordenar sacerdot en 1703, el deien il prete rosso (el capellà pèl-roig), encara que va haver d'abandonar els hàbits poc després per patir una greu afecció asmàtica o possiblement problemes cardíacs.
En la mateixa data va ingressar com a professor de violí i va començar a ensenyar en l'Ospedale della Pietá que era un conservatori per a xiquetes òrfenes i indigents. En 1716 va ser nomenat mestre de la institució. Va treballar allí com a director de cors i mestre de concerts fins a 1740. Com a professor, componia concerts i oratoris per als concerts setmanals a través de què va aconseguir una fama internacional, encara que amb freqüentes interrupcions pel seu treball com a empresari i compositor d'òpera. A partir de 1713 Vivaldi, com a compositor i empresari d'òperes a Venècia, viatjava a Roma, Màntua i altres ciutats per a supervisar les representacions de les seues òperes.
Allí a Roma, no obstant, es va donar a conéixer com a compositor de música instrumental, emprant els seus músics com a base per a les combinacions instrumentals que després empraria en la seua música sacra i concerts.
Cap a 1740 va entrar al servici de la cort de l'emperador Carlos VI a Viena. Les seues composicions es van fer prompte famoses en tot Europa i alguns dels seus deixebles en el violí van ser Tosarelli, Fedeli, Somis i Pisendel. Va participar en la commemoració del centenari del teatre d'Amsterdam (1737), el seu primer viatge fora d'Itàlia, que va anar seguit per un altre a Viena quatre anys després. Allí va morir misteriosament el 28 de juliol de 1741, sent sepultat en el cementeri dels pobres.
La celebritat de Vivaldi es va deure als seus concerts, distints als de Corelli, Torelli o Albinoni. Va establir la forma de les seues obres amb l'esquema allegro-adagio-allegro, i va crear unes obres dramàtiques i riques en contrastos. Vivaldi equilibra les seues proporcions al voltant del moviment lent central, assenyala les oposicions dinàmiques, introduïx elements lírics en les seues melodies, i en els moviments ràpids empra temes molt definits i accentua l'antinòmia amb l'enfrontament entre els solistes i l'orquestra. Va ser, d'esta manera, el creador del concert per a solista.

Obra:

Obres vocals:

-Kyrie:

I-Kyrie eleison

II-Christe eleison

III-Kyrie eleison

-Gloria:

I-Gloria in excelsis deo

II-Et in terra pax

III-Laudamus te

IV-Gratias agimus tibi

V-Domine Deus, Rex coelestis

VI-Domine fili

VII-Domine Deus, Agnus Dei

VIII-Qui tollis

X-Quoniam

XI-Cum Sancto Spiritu

-Credo:

I-Credo in unum Deum

II-Et incarnatus est

III-Crucifixus

IV-Et resurrexit

-Dixit Dominus:

I-Dixit Dominus

II-Donec ponam

III-Virgam virtutis tuae

IV-Tecum principium

V-Juravit

VI-Dominus a dextris tuis

VII-Judicabit

VIII-De torrente

IX-Gloria Patri

X-Sicut erat

-Beatus vir:

I-Beatus vir

II-Potens in terra

III-Gloria et divitiae

IV-Exortum est

V-Jucundus hom

VI-In memoria aeterna

VII-Paratum cor

VIII-Peccator videbit

IX-Gloria Patri

-Lauda Jerusalem RV609

-Magnificat:

I-Magnificat

II-Et exultavit

III-Et misericordia

IV-Fecit potentiam

V-Deposuit potentes

VI-Esurientes

VII-Suscepit Israel

VIII-Sicut locutus est

IX-Gloria patri

Juditha Triumphans: Oratori sagrat i militar compost en 1716 com alegoria del enfrentament entre Venecia i els otomans. Els seus cinc personatges: Juditha(mezzosoprano), Holofernes(contralto), Abra(Soprano), Ozías(contralto), y Vagaus(contralto),representen, respectivament,a l' Adriàtic, al Sultan, a la fe, a l'unió dels cristians i al comandant turc.

-Completa

Part primera

Coro: Arma, caedes, vindictae

Recitativo(Holofernes): Felix et fausta dies

Aria(Holofernes): Nil arma, nil bella

Recitativo(Vagaus, Holofernes): Mi dux, Domine mi

Aria(Vagaus): Matrona inimica

Recitativo(Holofernes, Vagaus): Huc accedat Matrona

Aria(Juditha):Quo cum Patrie

Recitativo(Abra): Ne timeas non

Aria(Abra): Vultus tui vago splendori

Recitativo(Abra, Juditha): Vide, humilis prostrata

Coro: O quam vaga

Recitativo(Vagaus): Quem vides

Aria(Vagaus): Quamvis ferro

Recitativo(Holofernes, Juditha): Quid cerno

Aria(Juditha): Quanto magis generosa

Recitativo(Holofernes, Juditha): Magna, o foemina

Aria(Holofernes): Sede, o cara

Recitativo(Juditha, Holofernes): Tu judex es

Aria(Holofernes): Agitata

Recitativo(Holofernes): In tentorio supernae

Aria (Vagaus, coro): O servi volate

Recitativo(Vagaus, Abra): Tu quoqe hebraica ancilla

Aria(Juditha): Veni, veni

Recitativo(Abra): Venio Juditha

Aria(Abra): Fulgeat sol

Recitativo(Abra): In urbe

Coro: Mundi Rector de Caelo

 

Part segona

Recitativo(Ozías): Summi Regis in mente

Aria(Ozías): O Sydera

Recitativo(Ozías, Holofernes): Jam saevientis in hostem

Aria(Holofernes): Nox obscura tenebrosa

Recitativo(Holofernes, Juditha): Belligerae meae sorti

Aria(Juditha): Transit aetas

Recitativo(Holofernes, Juditha): Haec in crastinum serva

Aria(Holofernes): Noli o cara te adorantis

Recitativo(Juditha, Holofernes): Tibi donas salutis

Coro: Plena nectare non mero

Recitativo(Holofernes): Tormenta mentis tuae

Aria(Juditha): Vivat in pace

Recitativo(Juditha): Sic in pace inter hostes

Aria(Vagaus): Umbrae carae

Recitativo(Vagaus, Juditha, Abra): Quae fortunata es

Aria(Abra): Non ita reducem progeniem

Recitativo(Abra): Jam pergo

Recitativo accompagnato(Juditha): Summe astrorum Creator

Aria(Juditha): In somno profundo

Recitativo accompagnato(Juditha): Impii, indigni Tiranni

Recitativo(Juditha, Abra): Abra, Abra, accipe munus

Aria(Abra): Si fulgida per te

Recitativo(Vagaus): Jam non procul

Aria(Vagaus): Armatae face

Recitativo(Ozías): Quam insolita luce

Aria(Ozías): Gaude felix Bethulia

Recitativo accompagnato(Ozías): Ita decreto aeterno

Coro: Salve invicta Juditha

Obres instrumentals:

-Sonata per a violonchelo i continu;

I-Largo'Músicos barrocos'

II-Allegro

III-Largo

IV-Allegro

-Sonata per a violonchelo i continu:

I-Largo

II-Allegro

III-Largo

IV-Allegro

-Sonata per a oboè i baix continu:

I-Adagio

II-Allegro

III-Andante

IV-Allegro

-Sonata per a dos violins i continu, op.1 nº12 (20 variacions sobre ''La Follia''):

Variación 1

Variación 2

Variación 3

Variación 4

Variación 5

Variación 6

Variación 7

Variación 8

Variación 9

Variación 10

Variación 11

Variación 12

Variación 13

Variación 14

Variación 15

Variación 16

Variación 17

Variación 18

Variación 19

Variación 20

-Concert per a llaud, dos violins i baix continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra, i continu (op.9 nº 1):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continuo (op.4 nº7):

I-Largo

II-Allegro

III-Largo

IV-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº10):

I-Spiritoso

II-Adagio

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.9 nº11):

I-Allegro

II-Adagio

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº11):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.3 nº9):

I-Allegro

II-Larghetto

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.9 nº8):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº8):

I-Allegro-Adagio-Presto-Adagio

II-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (La tempesta di mare, op.8 nº5):

I-Presto

II-Largo

II-Presto

-Concert per a violí, orquestra i continu (Il Ritiro):

I-Allegro

II-Andante

III-Presto

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.9 nº 4):

I-Allegro non molto

II-Largo

III-Allegro non molto

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.3 nº12):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº2):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº9):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº12):

I-Spiritoso e non presto

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continuo (op.9 nº 10):

I-Allegro molto

II-Largo cantabile

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº3):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro assai

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.3 nº3):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº6):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.9 nº 3):

I-Allegro non molto

II-Largo

III-Allegro non molto

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.9 nº 2):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº5):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.3 nº6):

I-Allegro

II-Largo

III-Presto

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº4):

I-Allegro

II-Grave

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continuo (op.9 nº5):

I-Adagio-presto

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, orquestra i continuo (op.9 nº7):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro non molto

-Concert per a violí, orquestra i continu (op.4 nº1):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a mandolina, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Andante

III-Allegro

-Concert per a flautino, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro molto

-Concert per a flautino, orquestra i continu:

I-Allegro non molto

II-Largo

III-Allegro molto

-Concert per a oboè, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a fagot, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a dos violins, orquestra i continu (op.3 nº5):

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a dos violins, orquestra i continu (op.3 nº8):

I-Allegro

II-Larghetto e spiritoso

III-Allegro

-Concert per a dos violins, orquestra i continu (op.9 nº9):

I-Allegro

II- Largo e spiccato

III-Allegro

-Concert per a dos mandolinas, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Andante

III-Allegro

-Concert per a llaud , viola d´amore, orquestra i continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Concert per a quatre violins, orquestra i continu (op.3 nº4):

I-Andante

II-Allegro assai

III-Adagio

IV-Allegro

-Concert per a dos violins, violoncel, orquestra i continu (op.3 nº11):

I-Allegro

II-Adagio e spiccato

III-Allegro

IV-Largo e spiccato

V-Allegro

-Concert per a cuatre violins, violoncel, orquestra i continu (op.3 nº7):

I-Andante

II-Adagio

III-Allegro

IV-Adagio

V-Allegro

-Concert per a cuatre violins, violoncel, orquestra i continu (op.3 nº10):

I-Allegro

II-Largo-Larghetto-Largo

III-Allegro

-Concert per a violí, dos orquestres i continu:

I-Allegro

II-Largo

III-Allegro

-Sinfonia per a orquestra i continu:

I-Allegro

II-Andante

III-Allegro

Johan Sebastián Bach

Biografia:

Músic i compositor del període barroc de la música erudita (mal anomenada "música clàssica"). Se li considera un dels compositors més grans i influents de la història de la música. Moltes de les seues obres reflectixen una gran profunditat intel·lectual, expressió emocional i, sobretot, un altíssim domini tècnic. Va nàixer en Eisenach (Turingia), al si d'una família de músics. La mare de Bach va morir quan ell tenia 9 anys d'edat. Un any més tard va morir son pare Johann Ambrosius Bach, que era músic de la ciutat i li havia ensenyat els rudiments de la música. Es va anar a viure i estudiar amb el seu germà major, Johann Christoph Bach, 16 anys major que ell, per llavors organista d'Ohrdruff. D'ell va deprendre Bach a tocar l'òrgan i la composició.
En 1703, als díhuit anys, Bach va accedir a una plaça d'organista en Arnstadt gràcies al seu domini de l'instrument. Quatre anys més tard es va traslladar a Mühlhausen, on es va casar amb la seua cosina Maria Bàrbara Bach. Allí va escriure també les seues primeres cantates. Només un any després, en 1708, va ser nomenat organista de la cort, i en 1714 director d'orquestra en la cort del duc Wilhelm Ernst, en Weimar.

De 1717 a 1723 Bach va ser mestre de capella en la cort del príncep Leopold d'Anhalt-Köthen. En 1720 va morir la seua primera esposa, i un any més tard es va tornar a casar, esta vegada amb la cantant Anna Magdalena Wilcke. A partir de 1723 i fins a la seua mort Bach va ser cantor en l'església de Sant Tomàs en Leipzig. Va arribar a ser invitat a la cort de Frederic II el Gran en Sans Souci. Va morir en 1750, després d'una intervenció fracassada en l'ull. Bach va anar quedant-se cec, fins a perdre totalment la vista. Actualment es creu que la seua ceguera va ser originada per una diabetis sense tractar.
Bach va encapçalar una família nombrosa. Va tindre 7 fills del seu primer matrimoni i 13 del segon. Tres dels seus fills que va tindre amb la seua segona esposa es van convertir en compositors respectats per dret propi. Entre ells es compten Wilhelm Friedemann Bach (1710-1784), Carl Philipp Emanuel Bach (1714-1788, de qui Mozart tenia una molt bona opinió) i Johann Christian Bach (1735-1782). No obstant, la confiança que Bach va posar en un dels seus fills majors va tindre tristes conseqüències després del seua mort. El fill va perdre per a sempre diverses Passions compostes per son pare (que potser ara serien tan apreciades com la Passió segons sant Mateu i la Passió segons sant Joan. Si no haguera sigut per l'atenció que va tindre Carl Phillip Emanuel a conservar els manuscrits de son pare, el món podria haver-se vist privat d'una bona part de les obres mestres de Bach.
En l'època de la seua vellesa, quan la gent es referia a Bach ho feia pensant en el seu famós fill Carl Phillip. En les generacions que van seguir Bach, només els compositors i músics coneixien la seua obra. Així, per exemple, Haydn, Mozart i Beethoven van tindre un gran apreci per les obres de Bach. Entre les característiques sobreixents de Bach es troba el seu domini de complexos i enginyosos contrapunts. Va portar a la seua culminació el gènere de la fuga en la seua obra El clau ben temperat, que consistix en 48 preludis i fugues, un preludi i una fuga per a cada tonalitat major i menor. Un altre treball important és L'art de la fuga, que va quedar incomplet a la seua mort. Compost amb la idea que fóra un conjunt d'exemples de les tècniques del contrapunt, L'art de la fuga consta de 14 fugues amb diferents formes, però totes amb el mateix tema bàsic.
També revisten gran interés els seus concerts, que Bach va compondre basant-se en la forma dels concerts d'Antonio Vivaldi (1678-1741), compositor i violinista italià contemporani seu (uns set anys major que ell). Així, per exemple, els Concerts de Brandenburg es caracteritzen per estar dedicat cada u a un grup diferent d'instruments solistes.
Bach va escriure molt de la seua música per a l'església luterana. En particular les seues cantates van ser compostes per a les misses dominicals, i les seues passions per a les cerimònies de Divendres Sant. A més de les ja citades, altres obres cèlebres de Bach són les Suites per a orquestra, les Suites per a violoncel, els Concerts per a violí i la Missa in si menor. La reestrena de la Passió segons sant Mateu l'11 de març de 1829 per Mendelssohn va donar un gran impuls a la divulgació de la música de Johann Sebastian Bach. El registre de les obres de Bach va ser elaborat per Wolfgang Schmieder. Es coneix per les sigles "BWV", que signifiquen Bach Werke Verzeichnis ('catàleg d'obres de Bach'). Bach va tindre nombrosos alumnes i estudiants al llarg de la seua vida. Entre ells se compta a Johann Friedrich Agrícola.

Obres:

MÚSICA ORQUESTRAL

4 Suits orquestrals BWV 1066 - 1069

Art de la fuga. Per a órgan, clau i orquestra.


CONCERTS

6 Concirts de Brandemburg BWV 1046 - 1051

Concert en re menor «Doble concert» per a 2 violins BWV 1043

Concert per a violí i corda en la menor BWV 104

Concert per a clau 1 en re menor BWV 1052

Concert per a clau 5 en fa menor BWV 1056

MÚSICA DE CÁMBRA I INSTRUMENTAL A SOLO

Ofrena musical Per a flauta, violí, clau i continu.

CLAU

6 Partites BWV 825 - 830 (Son les anomenades «Suits alemaynes».)

El clau ben temperat («Das Wohltemperierte Klavier», 48 peces en 2 llibres.)

ÓRGAN

Tocata i fuga en re menor BWV 565

MÚSICA RELIGOSA

La passió segons San Joan BWV 245

La passió segons Sant Mateu BWV 244

Georg Friedrich Haendel

Biografia:

Compositor alemany, encara que nacionalitzat britànic. Va ser un dels més grans compositors de l'última etapa barroca. Va nàixer el 24 de febrer de 1685 en Halle, Alemanya, al si d'una família sense tradició musical. No obstant això, el seu talent es va manifestar de tal manera que, abans de complir els deu anys, va començar a rebre, d'un organista local, les úniques classes a què va assistir en tota la seua vida. Encara que el seu primer treball, als 17 anys, va ser com a organista d'església en Halle, els seus gustos musicals no corresponien amb eixe càrrec. En 1703 es va traslladar a Hamburg, el centre operístic d'Alemanya en aquell moment. Va ser allí on, en 1704, va compondre la seua primera òpera, Almira, que va obtindre gran èxit a l'any següent. Poc més tard, insistint en el seu desig d'aconseguir prestigi com a compositor d'òpera, va anar a Itàlia. La seua primera parada va ser a Florència i en la primavera de 1707 va viatjar a Roma, on va disfrutar del mecenatge tant de la noblesa com del clero. A Itàlia va compondre òperes, oratoris i xicotetes cantates profanes. La seua estada a Itàlia va finalitzar amb l'èxit de la seua quinta òpera, Agrippina (1709), estrenada a Venècia. Händel va abandonar Itàlia i va començar a treballar com a compositor i director d'orquestra de la cort en Hannover, Alemanya, a on va arribar en 1710. Però, igual que va ocórrer amb la seua estada en Halle, no va romandre en este lloc durant molt de temps i a finals d'eixe mateix any va anar a Londres, on va estrenar Rinaldo (1711) amb un nou triomf. Després de tornar a Hannover li van concedir un permís per a viatjar a Londres per un curt període de temps, encara que esta vegada es va quedar en la capital britànica. En 1714, l'elector de Hannover va ser nomenat rei amb el nom de Jorge I d'Anglaterra. Després d'alguns problemes amb Händel, van tornar a reconciliar-se, li va doblegar la quantitat de la pensió i va ser nomenat tutor dels fills del rei. Davall el mecenatge del duc de Chandos, va compondre el seu oratori Esther i les 11 anthems Chandos per a cor, solistes i orquestra (1717-1720). En 1719 el rei li va concedir una subvenció per a fundar la Royal Academy of Music (centre de què va ser president), destinada als espectacles operístics. Allí es van estrenar algunes de les seues grans òperes: Radamisto (1720), Giulio Cessara (1724), Tamerlano (1724) i Rodelinda (1725). En 1727 Händel va obtindre la nacionalitat britànica. L'any 1728 la Royal Academy es va afonar; no obstant això, a l'any següent va fundar una nova companyia. En 1734 es va vore forçat a traslladar-se a un nou teatre per les pressions de l'opera of the Nobility, companyia rival, i va continuar component òpera fins a 1737, any en què les dos empreses van deixar de funcionar. En 1737, un atac de paràlisi el va obligar a romandre una temporada inactiu i es va retirar a Aquisgrà. En 1738 va reprendre la composició operística i en 1741 va compondre la seua última òpera, Deidamia. Durant els anys trenta es va consagrar, en primer lloc, a la composició d'oratoris dramàtics en anglés, com Athalia (1733) i Saúl (1739), i en segon lloc, a obres instrumentals interpretades al costat dels oratoris, entre les que es troben alguns dels seus més importants concerts: els concertos per a solistes de l'opus 4 (1736, cinc per a órgano i un per a arpa), i els 12 concerti grossi de l'opus 6 (1739). En 1742 va estrenar a Dublín l'oratori El Messies, la seua obra més famosa. Fins a 1751 va continuar component oratoris, entre els que s'inclouen obres mestres com a Samsó (1743) i Salomó (1749); va ser llavors quan la seua vista va començar a fallar. Va morir a Londres el 14 d'abril de 1759; l'última representació musical que va escoltar va ser El Messies, el 6 d'abril d'eixe mateix any. Händel va evitar les rigoroses tècniques contrapuntístiques del seu compatriota i contemporani Johann Sebastian Bach i va basar la seua música en estructures senzilles, d'acord amb les seues creences estilístiques. No obstant això, l'obra d'estos dos compositors reflectix l'època en què van viure. Després d'ells, l'òpera va prendre un camí diferent i els gèneres favorits del barroc, com la sonata per a trio i el va concertar grosso, es van abandonar durant molt de temps. El desenrotllament de l'orquestra simfònica i del piano va permetre investigar matèries que s'havien descartat en el període barroc. A pesar de tot, la influència d'estos dos compositors no descansa en exemples específics. El llegat de Händel es basa en la força dramàtica i la bellesa lírica de la seua música. Les seues òperes abracen des dels esquemes rígids i convencionals fins a un tractament més flexible i dramàtic dels recitatius, ariosos, àries i cors. La seua habilitat per a construir grans escenes entorn d'un només personatge la van desenvolupar compositors com Wolfgang Amadeus Mozart i l'italià Gioacchino Rossini en les seues escenes dramàtiques. L'herència més important de Händel és, sens dubte, la creació de l'oratori dramàtic, allunyat de les tradicions operístiques existents i portat a terme per la seua imaginació creativa. Els oratoris de l'austríac Josef Haydn i de l'alemany Felix Mendelssohn estan influïts en gran manera pels de Händel. Va ser un dels primers compositors de qui es va escriure una biografia (1760), que va tindre celebracions pel centenari del seu naixement i la música de la qual es va publicar en la seua totalitat (quaranta volums, 1787-1797). Ludwig van Beethoven va lloar estes publicacions. A pesar que hui en dia, igual que durant el segle XIX, es coneix a Händel per obres com El Messies i Música aquàtica, cada vegada més s'intenta mostrar la resta de les seues composicions, especialment les òperes. El seu geni musical mereix ser recordat en tota la seua amplitud.

Obres:

Encara que les esemente abans les detalle, una altra vegada, a continuació:

Òperes HWV 1-45

ð HWV 1: Almira, òpera (música incompleta)

ð HWV 2: Nero, òpera (música perduda)

ð HWV 3: Florindo, òpera (música perduda)

ð HWV 4: Daphne, òpera (música perduda)

ð HWV 5: Rodrigo, òpera

ð HWV 6: Agrippina, òpera

ð HWV 7a: Rinaldo (primera versió), òpera

ð HWV 7b: Rinaldo (segona versió) òpera

ð HWV 8a: Il Pastor Fido (primera versió), òpera

ð HWV 8b: Terpsíchore, suit de ballet

ð HWV 8c: Il Pastor Fido (segona versió), òpera

ð HWV 9: Teseo, òpera

ð HWV 10: Lluç de riu Cornelio Silla, òpera

ð HWV 11: Amadigi di gaula, òpera

ð HWV 12a: Radamisto, òpera

ð HWV 12b: Radamisto, òpera

ð HWV 13: Muzio Scévola, òpera, acte III (dos primers actes compostos per a Amadei i Bononcini)

ð HWV 14: Il·ltre Floridante, òpera

ð HWV 15: Ottone, Re doní Germania, òpera

ð HWV 16: Flavio, Re de Langobardi, òpera

ð HWV 17: Giulio Cessara en Egitto, òpera

ð HWV 18: Tamerlano, òpera

ð HWV 19: Rodelinda, Regina de Langobardi, òpera

ð HWV 20: Publi Cornelio Scipione, òpera

ð HWV 21: Alessandro, òpera

ð HWV 22: Admeto, Re doní Tessaglia, òpera

ð HWV 23: Ricardo Cosí, Re d'Inghilterra, òpera

ð HWV 24: Siroe, Re doní Pèrsia, òpera

ð HWV 25: Ptolomeu, Re doní Egitto, òpera

ð HWV 26: Lotario, òpera

ð HWV 27: Partenope, òpera

ð HWV 28: Porus, Re dell'Indie, òpera

ð HWV 29: Ezio, òpera

ð HWV 30: Sosarme, òpera

ð HWV 31: Orland, òpera

ð HWV 32: Arianna en Creta, òpera

ð HWV 33: Ariodante, òpera

ð HWV 34: Alcina, òpera

ð HWV 35: Atalanta, òpera

ð HWV 36: Arminio, òpera

ð HWV 37: Giustino, òpera

ð HWV 38: Berenice, òpera

ð HWV 39: Faramondo, òpera

ð HWV 40: Ser-se, òpera

ð HWV 41: Imeneo, òpera

ð HWV 4: Deidamia, òpera

ð HWV 43: Música de escena para l'Alchimiste de Ben Jonson

ð HWV 44: “There is a blissfull shade and bow'rs”, música d'escena per a Comus

ð HWV 45: Música d'acompanyament per a Alces-te, mastegue o semi-ópera.

Oratoris HWV 46-76

ð HWV 46a: Il·ltre Trionfo del `Tempo' e del Disinganno, oratori

ð HWV 46b: Il·ltre trionfo del `Tempo'e della Verità, oratori

ð HWV 47: Oratori per la Resurrezione doní Nostro Signor Gesú

ð HWV 48: Der für die Sünde der Welt gemarterte und sterbende Jesus (Passion -se-hàs Brockes)

ð HWV 49b: Acis and Galatea, serenata ou mastegue

ð HWV 50a: Esther (Haman and Mordecai), mastegue

ð HWV 50b: Esther, oratori

ð HWV 51: Deborah, oratori

ð HWV 52: Athalia, oratori

ð HWV 53: Saul, oratori

ð HWV 54: Israel en Egypt, oratori

ð HWV 55: allegro, il·ltre Penseroso ed il·ltre Moderato

ð HWV 56: Messiah, oratori

ð HWV 57: Samson, oratori

ð HWV 58: Sé-me-li, a la manera d'un oratori

ð HWV 59: Joseph and his Bretheren, oratori

ð HWV 60: Hércules, a musical drama

ð HWV 61: Belshazzar, oratori

ð HWV 62: Occasional Oratori

ð HWV 63: Judes Maccabaeus, oratori

ð HWV 64: Joshua, oratori

ð HWV 65: Alexander Balus, oratori

ð HWV 66: Susanna, oratori

ð HWV 67: Solomon, oratori

ð HWV 68: Theodora, oratori

ð HWV 69: The Choice of Hèrcules, interludui musical

ð HWV 70: Jephtha, oratori

ð HWV 71: The Triumph of Estafe and Truth

ð HWV 72: Aci, Galatea e Polifem, serenata a tres

ð HWV 73: Il Parnasso en Festa

ð HWV 74: Eternal source of `light' divine, serenata (oda) per al liversario de la Reina Anne

ð HWV 75: Alexander's Feast or The Power of Music, oda en honor de Santa Cecília

ð HWV 76: From Harmony, from Heav'nly Harmony, oda per a la festa de Santa Cecília