Mujeres egipcias

Historia antigua. Egipto. Sociedad matriarcal. Esposas, madres e hijas. Oficios # Donas egípcias. Societat matriarcal. Càrrecs

  • Enviado por: Irimi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
cursos destacados

El Protocolo en el Arte: un Recorrido Histórico.
Instituto Superior De Arte - I/art
Como tal, el protocolo no está registrado ni legislado hasta épocas tardías y será, por tanto, a través de los...
Solicita InformaciÓn

publicidad

EGIPTE ANTIC

LA DONA EGÍPCIA

1. LA DONA EGÍCPA EN GENERAL

Cap societat, pretèrita o actual, ha valorat o valora tant a la dona com el feien els antics egipcis. Sempre que una societat ha considerat de tan alta forma a les dones, el resultat és la igualtat entre aquestos dos sexes.

La dona era anomenada com Nebt-Het, que literalment significa La Daurada (amb el significat de grandesa, noblesa) Senyora de la Casa. No hi ha ni una sola referència a l'home com "el senyor de la casa."

Els aspectes i atributs més importants de Déu estaven personificats en les dones. Netert, Ma-at, personifiquen el principi de l'orde còsmic. Elles mantenen l'equilibri, l'orde i l'harmonia de l'univers. La seva força còsmica és la font sense la qual altres "neteru" (déus i deesses) no serien res.

I ací estan Auset (Isis), Mut, Sekhmet, Nebt-Het (Nephthys), Het-Heru (Hathor), Seshat i moltes altres dones "neteru" , que personifiquen els grans aspectes de l'Únic Déu de l'Univers.

LA SOCIETAT MATRILINEAL O MATRIARCAL

Els antics egipcis coneixien perfectament les lleis planetàries. El modern "descobriment" (redescobriment) de tals lleis s'ha atribuït a Johannes Kepler (1.571-1.630 ne), encara que ell mateix va dir que havia descobert les perdudes lleis d'Egipte. Va ser honest, però els seus seguidors no el van anar. Kepler va descobrir que l'òrbita d'un planeta o cometa, al voltant del seu sol té forma ovoide (el·lipse). Cada sistema planetari està equilibrat només quan l'òrbita del planeta és un ovoide que té 2 focci, amb el centre de la seva massa solar en un d'eixos focci.

Les històries de la creació en l'antic Egipte, i en tot Àfrica, comencen amb l'ou còsmic (una el·lipse). Les tradicions Khumunu (Hermópolis), l'ou còsmic contenia el pardal de llum (el sol). Tots els planetes i cometes segueixen una òrbita de forma ovoide (el·líptica), amb un sol en un dels seus focci.

Igualment, en la Terra, la femella és la font de l'energia, el sol. És el seu poder el que cuida dels planetes (xiquets), cada u en la seva òrbita independent. És a dir, el sistema matri-lineal i matriarcal, seguix les lleis planetàries.

El sistema matriarcal, com a manifestació social de les lleis planetàries, va ser la base de l'organització social en l'antic Egipte i en el sub-Sahara africà. Totes eixes societats, descobertes a Àfrica Oriental, Central o Occidental, tenen les mateixes característiques comunes. La reina germana i la reina mare tenen posicions de gran respecte i ostenta la major autoritat.

A través de la història egípcia, era la reina qui transmetia la sang solar. La reina era la vertadera sobirana, ama de la terra, preservadora de la reialesa i guardiana de la puresa del llinatge. Els reis egipcis obtenien el seu dret al tron per mitjà del matrimoni amb una princesa egípcia. Per mitjà del matrimoni ella transmetia la seva corona al seu espòs i només actuava com un agent executiu.

Seguien l'exemple d'Ausar, que va ser el primer faraó d'Egipte, que com resultat del seu matrimoni, va passar a cridar-se Auset. (Auset, significa "seient" i per extensió autoritat). Sabt (Sirià) és l'estrela on habita Auset. És el sol del nostre sol. El paper còsmic de Sabt en el nostre moderna astronomia i física, és encara desconegut. Alguns erudits sospiten que els egipcis sabien que Sirià és el gran sol, al voltant del qual giren el nostre sol i el nostre sistema planetari. L'estre.lla Sabt (Sirià) i per tant Auset, és el sol dels sols, la mare de les mares, la Reina Còsmica.

Per regla general, en les tombes de l'Antic Regne d'Egipte, la mare del difunt és representada al costat de l'esposa, mentres el pare rarament apareix. En els solcs de les últimes èpoques, també és costum usual relacionar els descendents del difunt per part materna, però no els del pare. S'especifica la personalitat de la mare, però no la del pare, o només se li menciona incidentalment.

Els registres del Regne Mig que han sobreviscut, demostren que les "nomos" (províncies) d'Egipte, passaven d'una família a una altra a través de les seves hereves; així, qui es casava amb una hereva podia obtindre per al seu fill l'herència de son pare polític.

Els acadèmics occidentals s'asseguen incòmodes escrivint sobre les societats africanes matrilineales i matriarcals. Alguns inclòs han arribat a dir que l'existència d'eixes societats, en les que només comptava la mare, es deu al fet que els pares eren desconeguts o dubtosos. Intenten ignorar-lo, ocultar-lo, i l'expliquen a la seva manera fosca. El seu pensament soterrat, patètic, ressentit i despreciatiu, és que si a Europa no és així, no ho és en cap altre lloc!

ALS ALTS CÀRRECS

Com mencionava al principi, les dones personificaven els aspectes i atributs més importants de l'Únic Déu. Quin lloc mes alt que aquest pot aconseguir una dona?

Des que les dones eren les hereves legals del tron, van jugar un important paper en els assumptes d'estat, actuant com un rei amb tot el poder. Les Reines d'Egipte a vegades ostentaven excepcionals influències, com a conselleres dels Faraons. Algunes reines van governar Egipte durant llargues èpoques. Hatshepsut, en particular, és un bon exemple de dona Faraó.

Les dones podien tenir una posició en el temple. Eren sacerdotesses del "neteru". Moltes d'elles van aconseguir la posició de "dones sagrades". Algunes d'eixes "dones sagrades" (semblant als nostres sants) tenien el seu especial santuari.

Hi ha registres que assenyalen que en la IV o V Dinastia, va haver-hi dones mèdics. Una dona (Doctora Peseshet) ostentava el títol de "Senyora Directora de les Dames Mèdics".

L'ofici d'escrivà no estava limitat als homes; algunes dones també eren conegudes per tenir eixe títol.

Les dones gaudien de tots els drets relatius a la propietat, i el seu estatus legal els permetien comprar, vendre i mamprendre accions legals.

COM A ESPOSES

El Savi Ptah-hotep, va donar als hòmens el següent consell:

Si ets un home de bé, funda la teua pròpia família, i ama a la teua esposa en la teua llar, com si fora "beseemeth". Plena el seu ventre, abriga la seva esquena; alleuja els seus membres amb ungüent. Alegra el seu cor mentres viva; ella és un camp fèrtil per al seu senyor.

L'historiador Diodor va escriure, que part de l'acord per a contraure matrimoni era, que l'esposa tindria el control sobre el seu espòs, i que no podia posar cap objecció als seus mandats.

Diodor afirma, que en el Nou Regne (1.500), es donaven les següents instruccions:

No controls a la teva dona en sa casa,
Quan saps que és eficient;
No li digues: On està? O Porta'l!
Perquè ella l'ha posat en el lloc correcte.
Observa-la en silenci,
Llavors reconeixeràs la seva habilitat:
Eixa felicitat que assegues quan agarres la seva mà,
Hi ha molts que no saben el que és.

Hi ha qui afirma que als sacerdots egipcis només se'ls permetia tenir una esposa, mentre que la resta de la comunitat podia tenir tantes com volguera. Al contrari, els monuments representen a cada individu amb una sola consort. S'aprecia l'afecte mutu, la tendresa, l'expressió d'afecte i en la forma amorosa que s'asseuen junts i amb els seus fills.

Home i dones s'asseien junts, o separadament en diferents parts de l'habitació. No es comportaven de la mateixa manera retirada que en l'antiga Grècia. Els egipcis tractaven a les seves dones de forma diferent, com compten els antics escriptors i proven prou les escultures. Les dones assistien a alguns festivals públics en companyia dels seus esposos o familiars.

La dona de l'Antic Egipte va ser descrita magistralment per un viudo, que va dir de la seva última esposa:

És de paraula mesurada, agradable la seva conversació, mesurada i encertada quan escriu; tot el que sale dels seus llavis és com l'obra de Ma-at, la "netert" de la Veritat, una dona perfecta, molt apreciada en la seva ciutat, brinda la seva mà a tots, dient, perquè és bona, que els ama, complaent a tots, res roín sale dels seus llavis, la més amada per tots...

En la llegenda d'Ausar (Osiris), Auset (Isis) i Ausar (Osiris), es casen la germana i el germà. La relació entre Auset (Isis) i Ausar (Osiris) era purament una faula al·legòrica.

Alguns historiadors, com el sicilià Diodor, diuen que eixos matrimonis, entre germans i germanes, eren inspirats a causa de la llegenda d'Auset (Isis) i Ausar (Osiris)! Este malentés va poder produir-se com resultat del fet que en l'Antic Egipte s'emprava la mateixa paraula per a designar germà i espòs, així com per a germana i esposa, sn.t. Estes paraules es deriven del verb "sni", que significa "abraçar, besar", "persona que és un familiar". Per consegüent, hem de ser cauts quan trobem sn i sn.t en alguns textos, i no traure conclusions com que es tracta de relacions incestuoses.

Durant certs períodes de la història antiga, contraure matrimoni amb una germana per part de pare, era legítim per als antics egipcis, atenesos i hebreus, però no amb una germana nascuda de la seva pròpia mare. Molts egipcis es casaven amb la seva mitja germanastra (per part de pare), i només si ella era l'hereva legal, amb la idea d'heretar el tron. Els Ptolomeos no van observar les restriccions, però els Ptolomeos no eren egipcis.

Els pocs contractes de matrimoni que han sobreviscut al temps, demostren que els drets de les dones eren respectats.
En un contracte que data de l'any 580 , però basat probablement en fórmules anteriors, el futur espòs prometia que si abandonava a la seva esposa "inclús per aversió, o perquè preferira a una altra", tornaria el dot i una part de la propietat paternal i maternal que ella tinguera.

Si el matrimoni fracassava, la fórmula per a l'home era comunicar-li'l a l'esposa davant de testimonis acreditats:

"T'abandone com a esposa. Me'n vaig del teu costat. No tinc res a reclamar-te. T'he dit: "Busca't un nou espòs".

Al mateix temps, havia de fer-se una provisió de fons per a l'esposa divorciada. Igualment, l'esposa que desitjara divorciar-se del seu marit també havia de pagar en compensació.

COM A MARE

La mare era reverenciada en l'antic Egipte. La següent fórmula el resumeix:

Mai has d'oblidar el que ton mare ha fet per tu... Ella et va parir i et va alimentar en tot moment. Si l'oblidares, potser se sentiria culpable, elevaria els seus braços a Déu i El sentiria els seus laments. Després de l'embaràs, ella et va cuidar durant tres anys. Ella et va educar, i quan vas ser a escola i vas deprendre a escriure, ella li portava diàriament al teu mestre pa i cervesa de sa casa.


ELS FILLS

Un dels traços característics de l'antic Egipte era el seu amor pels xiquets. Mostraven un amor paternal sense límit.

Segons diu plató, l'educació dels joves era primordial. S'emfatitzava en el comportament i la disciplina. Tenien un gran respecte als ancians, així com als forasters. Els joves havien de cedir el seu lloc als seus superiors. Si estaven asseguts havien d'alçar-se i aproximar-se als seus majors.

Els egipcis sempre esperaven molt dels seus fills, i, en general, les seves expectacions es veien complides. Açò era en totes les classes socials.

Les històries de la creació en l'antic Egipte, i en tot Àfrica, comencen amb l'ou còsmic (una el·lipse). Les tradicions Khumunu (Hermópolis), l'ou còsmic contenia el pardal de llum (el sol). Tots els planetes i cometes segueixen una òrbita de forma ovoide (el·líptica), amb un sol en un dels seus focci.

El seu gran amor i les grans esperances en els seus fills, potser contribuïren a la llarga duració de la civilització egípcia. No hi havia distinció entre els fills haguts amb la seva esposa o amb una altra dona, i tots gaudien igualment dels drets de la seva herència.

EL PARENTIU PER ALIMENTACIÓ

En Orient Mitjà, des de temps antics, les mares regularment alletaven a altres nadons quan tenien fam. El fet d'alletar a un xiquet, convertia a la dona en la seva "mare" i als seus fills en "germans" i "germanes" del xiquet alletat. Eixos xiquets consideraven a la seva dida com a una "mare", amb la mateixa paraula que utilitzaven per a sa mare biològica.

Alguns egiptòlegs (els descendents del qual són quasi tots europeus) no reconeixen aquest fet, i com resultat, confonen la relació entre individus de l'antic Egipte (i també entre els personatges de la Bíblia). Quan els "erudits" mal informats insistixen en això, no vacil·len a representar com "incestuosa" la relació entre els egipcis.

Vídeos relacionados