Movimineto okupa

Sociología. Okupas. Desalojos # Orígens. Expansió. Europa. Propietat. Anys 80 y 90. Criminalització. Barcelona. Especulació

  • Enviado por: Fondi
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 13 páginas
publicidad

1. El moviment okupa: orígens.

El moviment okupa apareix a Itàlia l'any 1968 en mans d'un grup d'obrers i d'estudiants, a causa d'unes fortes crisis polítiques portades a terme per la política demòcrata - cristiana. Aquests grups d'obrers i d'estudiants es reunien en manifestacions on feien sentir la seva veu i l'escampaven en contra de les injustícies que es vivien al país. En una d'aquestes manifestacions es va produir la primera okupació a Milà i va ser un antic hotel situat al centre de la ciutat, el desallotjament vindria 9 mesos després de l'okupació.

Durant aquests nous mesos d'okupació a l'antic hotel okupat s'hi van realitzar diverses activitats de caire cultural, polític i artístic. Aquesta okupació va voler donar a conèixer nous pensaments, diferents formes d'actuar, i donar una nova visió de la vida quotidiana. A partir d'aleshores Itàlia seria la capdavantera en aquest moviment i aniria creixent en força per tot el país gràcies a l'empeny de molts obrers. Es diu que a Romà hi havia més de 3.000 famílies okupant, i en aquestes cases s'hi realitzaven activitats de ús social per ex: casals on la gent s'hi reunia per parlar-hi lliurement i fer el que vulgues, sales per a grans concerts on hi anaven cantants reivindicatius en contra del sistema i fins i tot hi havia programes de radio. Les repressions estaven presents en aquestes cases i en les persones que la okupaven però l'estat mai va poder frenar aquest moviment, l'any 1979 l'estat italià va posar una ofensiva aquest moviment per tal de destruir-lo.

Una de les coses en les quals els okupes i estan totalment desacord és en la propietat privada. La propietat privada és un sistema que va implantar la civilització romana i va provocar que hi haguessin les primeres diferencies i discrepàncies entre classes hi ha que aquest sistema de propietat privada va beneficiar les classes socials altes com eren la burgesia i els grans empresaris, i va perjudicar a les classes socials baixes i el proletariat hi ha que aquests no podien comprar un terreny degut al seu estatus econòmic. La propietat privada passaria pel seu millor moment després de la Revolució Industrial quan els grans empresaris es van apoderar de moltes coses i explotaven als assalariats, en el camp de treball, seria una lluita de classes entre opressors i oprimits que duraria mol de temps, es aleshores quan també apareix el sistema capitalista. Els socialistes utòpics que es mostraven en contra d'aquests sistemes capitalistes i de la propietat privada escrivien les seves tesis en llibres i en feien ressó, cal destacar a : Proudhon, Marx i Engels ( Manifest comunista) i Kropotkin, hi havia diferents tesis : la comunista, l'anarquista i la socialista.

(F.Engels, Contribución al problema de la vivienda, 1872

"Lo cierto, sin embargo, es que ya existen en las grandes ciudades edificios suficientes para remediar en seguida, si se les diese un empleo racional, toda verdadera penuria de la vivienda. esto sólo puede lograrse, naturalmente, expropiando a los actuales poseedores y alojando en sus casas a los obreros que carecen de vivienda o que viven hacinados en la suya. Y tan pronto como el proletariado conquiste el poder político, esta medida, impuesta por los intereses del bien público, será de tan fácil ejecución como lo son hoy las otras expropiaciones y las requisas de viviendas que lleva a cabo el Estado actual."

(Proudhon, P.J.: Què és la propietat? 1840)

“ Si hagués de contestar aquesta pregunta: què és l'esclavitud, i respongués amb poques paraules: és l'assassinat del meu pensament, és obvi que s'entendria. No necessitaria grans raonaments per demostrar que el dret de sostreure l'home el pensament, la voluntat, la personalitat, és un dret de vida i mort i que esclavitzar un home és assassinar-lo. Llavors, per què no puc contestar la pregunta: què és la propietat, dient correctament; la propietat és un robatori, sense tenir la certesa de ser comprès, encara que aquesta segona afirmació no sigui més que una simple transformació de la primera?

Em decideixo a discutir el principi mateix del nostre govern i de les nostres institucions, la propietat; hi tinc dret. Em puc equivocar en la conclusió que resulti de les meves investigacions; hi tinc dret. Em complau col·locar l'últim pensament del meu llibre en la primera pàgina; també hi tinc dret.

Un autor ensenya que la propietat és un dret civil, que neix de l'ocupació i que és sancionat per la llei; un altre afirma que és un dret natural, la font del qual és el treball; i aquestes doctrines tan antitètiques són acceptades i aplaudides. Jo crec que ni el treball, ni l'ocupació ni la llei, poden engendrar la propietat , ja que és un efecte sense causa. Se'm pot censurar per això? Quants comentaris provocaran aquestes afirmacions?

2. L'expansió del moviment Okupa a la resta d'Europa:

2.1 - Alemanya: El nucli central d'aquest moviment es centrava a la ciutat de Berlín, però hi havia d'altres ciutats amb gran afluència d'okupes com eren les ciutats del nord, Hamburg o Hannover. El moviment bàsicament era estudiantil, hi ha que els obrers alemanys estaven molt integrats al sistema capitalista, no eren com els italians. L'okupació d'Alemanya tenia el seu nucli central a Berlin oest, degut a la seva peculiar ubicació i situació. El moviment okupa va néixer el 1979 al barri de Kreuzberg, posteriorment va ser el centre de l'okupació, aquest moviment es basava en la protesta a l'especulació immobiliaria, i la rehabilitació d'edificis abandonats.

Aquests dos models són els més significatius de la historia de l'okupació, són els dos models que han servit d'exemple a Espanya, concretament a Catalunya, també hauriem de destacar el cas dels krakers a Holanda, Amsterdam (1980), el cas dels squatters d'Angleterra, i posteriorment els moviments amb les mateixes característiques, a altres països com a Finlandia, Suecia, Irlanda, Portugal, França, Espanya, Catalunya. El fenòmen de l'ocupació, simplement com a mitjà d'allotjament per gent sense casa, es pot haver donat a molts llocs del món i desde fa molts segles.

2. 2 - Barcelona: La primera casa okupada al barri de Gràcia va ser l'any 1984, en aquest barri encara ara i podem trobar cases okupades i col·lectius diversos. L'AJG ( Assemblea de joves graciencs) han okupat un total de set casals per ús social, i després de cada desallotjament han tornat a okupar. La seva ideologia es okupar per alliberar espais deshabitats i convertir-los en centres per ús social on tot el barri s'hi veu involucrat , es fa teatre, concerts, xerrades, on tothom hi pot participar fins i tot la gent gran i participa i aquests accepten els okupes. La convivència que hi ha entre tots es molt bona. Alhora també creuen que l'okupació es una bona manera de denunciar l'especulació immobiliària, que a la ciutat de Barcelona va en augment dia rere dia.

· S'oposen en:

- l'especulació immobiliària i els preus dels habitatges (un jove, si vol llogar un pis a Gràcia ha de pagar un preu desorbitat).

- els preus abusius dels transports públics.

- les reformes educatives elitistes.

- la creixent espanyolització de les institucions de la Vila.

- la violència racista o sexista dels grepuscles feixistes que la policia empara.

- l'ocupació policial (a Gràcia hi ha una de les casernes de la Guàrdia Civil més grans dels Països Catalans i una de les comissaries de Policia més dures.

- la repressió política a què estem sotmeses i sotmesos.

· Diferents cases okupades de L'assemblea de Joves Graciencs.

'Movimineto okupa'

Casal popular Ovidi Montividor.

De de Verdi.

Casal Salvador

Seguí. Casal Popular de

Gràcia.

Totes aquetes cases han estat okupades per a un ús social, i han estat ben acollides pel veinat. Els diversos col·lectius que hi havia dins les cases el dia dels desallotjaments, han estat la majoria d'ells victimes de repressions i discriminacions per part de la policia. Cal destacar que 3 membres de l'AJG després de declarar sota tortures i intoxicació mediàtica, foren detinguts i inculpats per uns fets que mai havien succeït, totes aquests muntatges policials són deguts a la no - acceptació del govern central a aquests col·lectius que cada dia són més i no saben com aturar-lo. Aquests tres joves han estat jutjats a l'Audiència Nacional hi ha cadascun d'ells li han caigut 9 anys de presó.

- Tornant enrera quan el moviment okupa s'estava estenent per la ciutat de Barcelona, cal destacar les okupacions de diverses torres i cases abandonades al barri de Guinardó, i l'any 1986 l'arribada de la primera okupació al barri de Sants, aquest barri caracteritzat per ser un barri tradicional de l'esquerra radical. La casa okupada s'anomenava “la casaCros 10” , i estava okupada per grups d'anarquistes i punks on s'hi reunien. Aquesta casa però va tenir un final tràgic un grup de persones addictes a l'heroïna van entrar a viure a la casa, i tot va acabar amb una redada policial i la majoria d'okupes van ser detinguts i acusats de tràfic d'heroïna, això va provocar malestar al barri i que durant anys no estiguessin ben vistos els okupes al barri de Sants. Després d'aquest incident amb l'heroïna el moviment okupa va fer una forta campanya contra aquesta droga, i també volien donar-se a conèixer i explicar els seus objectius per tal de que la gent no tingués la mala imatge de tots els okupes. De l'any 1987 al 1990 s'okuparan unes 15 cases més.

2. 3 - L'okupació dels anys 80:

Aquesta era diferent de la practicada els anys 90, el grup de persones que es dedicaven a okupar cases era molt reduït, tots tenien un estil de vida molt concret, es situaven clarament fora del sistema, els interessava la realitat el que estava passant, però no tenien prou força per fer mobilitzacions. El moviment okupa no era conegut per un ampli sector de la societat, els mitjans de comunicació no en parlaven. L'estil de vida que duien els okupes els feia mantenir-se allunyats de la resta de la població, amb una estètica molt extrema donaven una imatge de marginats socials, la seva forma de vestir i de viure feia que molta gent que segurament compartien les seves idees no s'acostessin a les cases okupades.

2. 4 - Principis de la dècada dels 90 l'esquerra radical es troba en una situació delicadíssima, el suport popular és molt baix i la repressió molt forta, les raons que ho expliquen són les següents:

· Descens del comunisme a l'URSS.

· Les fortes repressions policials i polítiques al l'independentisme .

· Els anarquistes estaven apunt de desaparèixer.

L'any 1990 s'okupa al barri de la salut un ex-cuartel de la guàrdia civil, la casa rep el nom de “Casa de la muntanya” en referència a la seva posició a la cresta d'un turó. La casa de la Muntanya serà molt important pel moviment okupa, degut a les seves grans dimensions si podran desenvolupar moltes activitats. Però degut als jocs olímpics de Barcelona 92 la policia desallotjaria sense cap ordre judicial a 10 cases okupes per oferir una bona imatge de ciutat.

La repressió del 92 lluny de fer callar els okupes els fa més forts i en el pas dels anys augmentaran les okupacions, unes 15 cases més, els barris on es practicaran més okupacions seran els barris de Gràcia, Guinardó i Sants. Al barri de Sants s'okuparà una antiga fabrica, “La Hamsa”.

De la casa de la muntanya destacarem per mitjà d'un article publicat a internet, les repressions que es van dur a terme a Holanda contra un Okupa de la Casa de la Muntanya. La majoria d'articles que es troben dels okupes o sobre el que passa dia rere dia amb aquest moviment es troben a internet hi ha que els mitjans de comunicació com la televisió o ràdio en parlen molt poc. La premsa si que en destaca alguna cosa i en parla sempre que hi ha alguna noticia important.

Nova fase en la criminalització del moviment okupa a Barcelona

Activista català detingut a Amsterdam per presumpta col·laboració amb ETA.

El dimecres 16 de gener del 2002, Juan Ramon Rodríguez, Juan Ra, de 35 anys, va ser detingut a plena llum del dia en un supermercat del centre d'Amsterdam per un comando especial de la policia.Amb una bossa al cap se'l van endur detingut i va ser retingut a la comissaria central de policia d'Amsterdam, per tal que poc temps després fos empresonat a la trena sota mesures especials d'empresonament, i on ell al principi havia de portar roba de paper. En Juan Ra era buscat des de l'agost del 2001 per les autoritats espanyoles a causa de la presumpta col·laboració amb el comando Barcelona de l'organització basca ETA. En concret se li retreu, segons l'ordre de detenció internacional, d'haver facilitat dos noms de persones de l'àmbit de l'extrema dreta espanyola a un tercer que al mateix temps estava inculpat d'estar en contacte amb ETA. Mentrestant s'ha conegut que aquest hauria fet la inculpació durant un interrogatori sota tortura, i que més tard s'ha fet enrera de la seva declaració.

La detenció d'en Juanra no és un cas aïllat. L'últim any s'ha posat en marxa a l'estat espanyol una campanya de criminalització contra el moviment okupa (principalment) a Barcelona. Diverses persones de l'escena okupa a Barcelona han estat detingudes sota acusació de suport a ETA. En Juanra està estretament unit al centre okupat Kasa de la Muntanya, una antiga caserna de la Guàrdia Civil a l'oest del centre de Barcelona okupada el 1989. A més, és cantant del grup de hardcore Kop, compromès políticament. També escriu regularment ressenyes literàries per revistes alternatives i de literatura.

'Movimineto okupa'

Una altra casa okupada a Barcelona i que destacarem és el cas del “Cinema Princesa”

El cinema Princesa, ubicat al núm. 14 de la via Laietana, xamfrà amb el carrer de Manresa, va ser construït l'any 1923, en estil neoclàssic , i també va dir-se, en alguns moments de la seva història, cinema Laietana. L'edifici va pertànyer a la CNT durant l'època de la República, i en acabar-se la guerra civil, com tot el patrimoni sindical, va ser expropiat per quedar a mans del nou Estat totalitari, que el va adjudicar al seu sindicat únic, de tipus vertical, això és, unint contra natura en un mateix ens empresaris i treballadors; no cal dir quina de les dues parts era la que defensaven aquests sindicats adulterats. L'any 1988, amb el PSOE al govern, el cinema Princesa és venut a la Immobiliària Zafiro S.A, que el 1991 va participar en la constitució de Via Laietana S.L, darrera propietària del cinema. Aquesta societat, del grup immobiliari Forcadell , dirigit per la vídua del titular Carme Company, va comprar l'edifici per enderrocar-lo i construir de nou, quan se salvessin les dificultats administratives derivades de la qualificació urbanística d'equipament públic.

La venda del local de l'Estat a la immobiliària va ser considerada fraudulenta per l'equip jurídic del moviment okupa , basant-se en una dada prou significativa de 95 milions de pessetes. 95 milions de pessetes per un local al centre de Barcelona era una quantitat que tufejava.

El dia de l'okupació:

Tot va començar el dia 10 de març de 1996 quan l'Assemblea d'okupes de Barcelona convocava una concentració “ Pel dret a l'habitatge i l'okupació”. Un centenar de joves la seguien baixant pel passeig de Born, Santa Maria, Abaixadors, Víctor Balaguer, Joan Massana, fins arribar a via Laietana 14 el cinema princesa. Un grup d'una vintena dels manifestants va entrar a l'atrotinat edifici i va coronar l'okupació pacífica amb una pancarta: “CONTRA LA ESPECULACIÓN, OKUPACiÓN”

Les primeres okupacions havien tingut lloc l'any 1977; Ca l'Estany; una masia del Vallès Oriental, passa per ser la primera, i va obrir una sèrie d'okupacions de masies com a alternativa a la construcció d'una ciutat satèl·lit. Des d'aleshores, fins a vint anys després, el moviment okupa n'havia comptabilitzades dues-centes nou a tot l'Estat - només en el cas de centres socials , no pas d'habitatges, i entre reals i frustrades. Són emblemàtiques, només a tall d'exemple, Kan Bardina, a Barcelona, centre d'acollida d'immigrants; la finca El Humoso, okupada pels jornalers de Marinaleda; el Kasal Popular de València; la fàbrica Celebusa, de Gamonal ( Burgos); l'antiga biblioteca municipal del carrer Capitulares de Còrdova; la Maret de Girona, l'Ateneu Llibertari la Kanya, de Vila-Real ( Castelló); l'Ateneu Alternatiu de Banyoles ( Girona); la Casa dels Gats, del barri barceloní de Gràcia... Algunes d'aquestes okupacions van acabar, com el Princesa, amb contundents actuacions policials i nombrosos detinguts.

Abans de prendre la decisió d'okupar un local, el moviment okupa s'assabenta de quina és la seva situació, per intentar que no suposi un perjudici per als propietaris. Busquen dades als registres, comproven que fa temps que l'edifici està en desús o fins i tot que no és al mercat de vendes, per tal de no malmetre cap operació. No sempre però hi ha tans escrúpols ideològics i no sempre s'actua amb justícia, perquè al si del moviment okupa, com al si de de tots els agents socials i polítics, hi ha qui milita per conviccions hi ha qui milita per retribucions, encara que en aquest cas siguin escasses, de mínims o purament lúdiques. Jesús Rodríguez representant del moviment okupa a Catalunya diu que els okupes “ són molt caòtics i hi ha gent que pensa de manera molt diferent” per exemple hi han okupes que quan okupen de manera indiscriminada no volen apreciar el diàleg i no volen entendre que s'han equivocat, però aquest no va ser el cas del cinema Princesa, hi ha que aquest reunia les condicions idònies per ser okupat des dels criteris més estrictes del credo okupa.

Durant els vuit anys en què l'edifici va estar en mans de la immobiliària, legalment en “stand by” esperant una requalificació urbanística o un permís municipal per enderrocar i construir de nou, mai ningú hi havia posat els peu a dins.

Durant els set mesos de l'okupació, el cinema Princesa va rentar-se la cara, el van rehabilitar i per tant van millorar les condicions de la propietat, va ser destinat a ús públic com li demanava la vigent qualificació urbanística, va esdevenir un centre social, cultural i cívic de primer ordre i va contribuir, segons els testimonis pràcticament unànimes dels veïns, a donar vida al barri del Raval.

Durant aquells mesos, el cinema Princesa va esdevenir un símbol okupa, un dels seus bucs insígnia, com la Kasa de la Muntanya de Gràcia, l'antiga fàbrica Hamsa de Sants, l'Ateneu del carrer Perill i , darrerament, Can Masdeu, sobre la Vall d'Hebron. Aquests locals espaiosos són centres de reunions i activitats diverses, amb una funcionalitat diferent de la de les cases, destinades simplement a habitatge, i a Barcelona n'hi ha aproximadament un centenar, on viuen un miler de joves d'una mitjana d'edat de vint-i-cinc anys, segons fonts del mateix moviment okupa.

Jesús Rodríguez definia així aquest moviment: “ El moviment okupa no és una ideologia sinó una pràctica; no volem tenir la propietat sinó fer-ne ús” .

Una interpretació diferent de la marxista de socialització, és a dir, de canvi del propietari individual pel propietari social, però alternativa igualment al concepte tan controvertit de propietat, amb el rerefons d'altres monedes ideologicoeconòmiques que el marxisme va posar en circulació com a valor d'ús i valor de canvi.

El dia del desallotjament:

El 28 d'Octubre de 1996 la policia va desallotjar del cinema Princesa de Barcelona els okupes que l'havien convertit en habitatge personal i centre cívic social des del 10 de març. L'operació policíaca va començar a les sis del matí i quedava tancada a les onze. La policia procedia seguint un acte de desallotjament dictat pel jutjat d'instrucció número 23 de Barcelona tres dies abans. Amb el llenguatge prou contundent de la cosa jurídica, l'acte << lo pronuncia, manda y firma D.Alfonso Tello Abadía>>

L'operació acabaria amb quaranta-dos detinguts, onze informes mèdics expedits a policies lesionats i vint-i-tres a detinguts. Un balanç que certificava clínicament una veritable batalla que mereixia entrar a la història dels nous enfrontaments de menys gravetat, afortunadament pel que fa a pèrdua de sang, però de més incidència ciutadana, que haurien de modificar el lèxic, canviant el quasi epítet <<campal>> que s'atorga a tals batalles pel d'urbanal.

Quan la policia arriba pren posicions. Acordonen la zona i estan a l'expectativa. Asseguren que esperen que els okupes desallotgin després d'avisar, com és perceptiu, tres vegades per la megafonia. A dintre ningú no ho sent, i als vídeos enregistrats, tampoc. A partir d'aleshores els petards comencen a fer ressò i trenquen el silenci. Els vídeos enregistrats per la policia presenten talls i no esta tot enregistrat.

Els okupes anaven pujant escales amunt i posant obstacles a les portes per tal de que la policia no pogués agafar-los fàcilment. “No facilitar la detenció no és delicte.”

Quan els okupes van ser a la part més alta de la casa, van començar a cridar demanant la solidaritat als veïns, que es concentraven fins allà on el cordó policial ho permetia. Per damunt de la casa okupada sobrevolava un helicòpter de la policia, que intimidava als okupants de la casa hi ha que sobrevolava molt baix. Quan portaven una bona estona intentant entrar a la casa la policia va començar a disparar les pilotes de goma i a tirar pots de fum al carrer per tal de que els veïns no s'assabentessin del que passava en tot moment a la casa. Alhora de desallotjar la casa els bombers es van negar a facilitar les escales a la policia i aquests van utilitzar escales de mà per accedir al lloc on hi havia els okupes i detenir-los-

La sentència final als okupes:

La sentència es va signar el dia 3 de novembre del 2000, exactament trenta anys després d'una històrica vaga general a favor de l'amnistia dels presos polítics. Trenta-una condemnes pels delictes penals d'usurpació i desobediència. Tres mesos de multa a raó de dues-centes pessetes per dia, amb un dia d'arrest substitutori en cas d'impagament, sis mesos i un dia de presó, inhabilitació especial pel dret de sufragi passiu durant el temps de condemna, i pagament dels costos judicials.

Van ser declarats culpables pel poder executiu, judicial i executiu.

Art 245CP/95 introduïda en la llei orgànica 10/95 del 23 de novembre, que diu:

“Aquell que ocupi, sense la deguda autorització, un immoble , habitatge o edifici aliens que no constitueixi llar, o s'hi mantingui contra la voluntat del seu titular, ha de ser castigat amb la pena de multa de tres a sis mesos, amb responsabilitat subsidiaria en cas d'impagament”

3. L'okupació: Que és? Que defensen?

- Okupar és dir NO a la precarització de la vida, negar-se a assumir el temps robat pel treball assalariat, oposar-se a la competitivitat, passivitat i individualització que els escenaris de la precarietat laboral ens imposen...

- Okupar és dir NO a la destrucció del territori i a la fi dels espais comunitaris en mans de l'especulació, posar pals a les rodes a la impunitat de la violència immobiliària, sabotejar les constructores que acumulen amb la mercantilització dels nostres somnis i intimitats...


- Okupar és dir NO a la precarització de les relacions entre les persones, a la manca d'afecte, a la solitud i buidor d'un "temps lliure" dedicat a la pantalla del televisor o la rutina consumista del centre comercial.


- Okupar és dir NO a una llibertat que únicament possibilita escollir la carcassa del mòbil o quin canal vols veure...


- Okupar és negar-se a la tristesa de la democràcia autoritària de mercat.

- Okupar és afirmar quotidianament que una "altra vida és practicable".


- Okupar contra la precarietat és crear espais i temps propis, alliberats del control i de la mercaderia, és alliberar i difondre i crear coneixement, pràctiques i relacions socials, comunitat, autogestió.

- Okupar és reapropiar-se de la riquesa, de la renta que ens falta, sense esperar ni subsidis (ajuts econòmics) ni bones voluntats institucionals, i possibilitar l'emergència d'una economia cooperativa i alternativa a la capitalista.

- Okupar és crear espais o­n experimentar noves formes de lluita i de contrapoder, exercir la democràcia directa i vital en front l'exhausta democràcia dels partits, donar-nos la capacitat d'autodefensar-nos de la precarietat social i agafar energies per a transformar radicalment les nostres vides.

- L'okupació com a solució no com a delicte!

Avui, per trobar-nos en una ciutat-empresa, que s'autodefineix com la botiga més gran del món, totes les okupacions es troben en perill de desallotjament.

La Barcelona del Forum vol especular encara més el sòl de la ciutat del que esta especulan per negociar amb les immobiliàries els terrenys on s'hi poden construir o reconstruir blocs de pisos, per trauran profit econòmic posant uns preus desorbitats al sòl i després l'immobiliaria se'n encuida de l'encariment del preu del pis. Molts dels joves que decideixen de casar-se hauran de treballar durant molts anys per pagar-se un pis a més a més que els interessos de les hipoteques estan en augment, en definitiva treballarem tota la vida per poder-nos pagar la casa. No tan sols es troben amb aquest problema les parelles que decideixen de viure junts sinó que molts estudiants que han de desplaçar-se a fora per poder estudiar, es troben amb el problema del preu de lloguer d'un pis, a més de pagar-se els estudis s'han de pagar un lloguer que els i costarà un ull de la cara. Degut aquest encariment dels pisos i les poques ajudes per part dels governs molts estudiants han de viure, treballar i estudiar de la manera que poden.

Actualment l'okupació està molt reprimida a Barcelona i a la resta del món degut a la mala imatge que donen de la política de molts països i dels problemes en que ens trobem mundialment.

Per evitar aquesta difusió de nous pensaments i de noves ideologies, a la resta de la població mundial, la policia manats per polítics corruptes i feixistes, carrega contra aquest moviment, detenint als okupes i qualificant-los de pertànyer a un moviment terrorista com per ex: ETA aquestes detencions es fan sota la llei antiterrorista molts cops, i els okupes són torturats física i psicològicament, quan l'únic que fan aquests okupes és sortir al carrer i expressar-se lliurement, però sembla ser que la llibertat d'expressió encara no està assumida del tot al segle actual.

No tots els okupes defensen el mateix, no tots els okupes pensen igual i actuen igual, dins de cada casa hi ha diferents col·lectius però tots amb un mateix objectiu; aturar i vèncer l'especulació, aquest és l'objectiu prioritari i primordial de cada casa, després cada component de la casa deu tenir la seva ideologia i pensaments propis.

El moviment okupa molts cops es caracteritzat per ser una colla de gamberros i bandolers anti-sistema, relacionat molts cops amb punks i anarquistes que van a destruir les infrastructures d'una ciutat i atemptar contra empreses capitalistes com poden ser Mc Donalds o la mateixa casa Immobiliaria Don Piso, però aquesta mala imatge no la donen tots, no tots els okupes actuen igual també n'hi ha que són pacifistes i la seva manera d'actuar es diferent.

3.1 L'especulació:

Especulació significat tret de la Gran enciclopèdia catalana:

“ Operació efectuada en previsió d'una modificació en l'estructura dels preus, per tal d'obtenir uns guanys extraordinaris”

“ Comprar o vendre comptant aprofitar-se d'una fluctuació en el preu, fer operacions aleatòries.”

L'art.47 de la Constitució remarca que s'ha de protegir “la utilització del sòl segons l'interès general per evitar l'especulació”. Està clar que els diferents governs no han impulsat cap mesura per impedir l'especulació, doncs normalment els especuladors són grans grups de poder que guanyen molts milions amb aquesta pràctica. El poder públic no ha fet res per impedir la degradació de certs immobles fins a fer que estiguin en ruines i poder facilitar l'actuació d'agents privats cada cop més dominants de l'escenari urbà. A l'actualitat a Barcelona hi ha 78667 vivendes buides i es preveu que augmentin els pròxims anys.

L'okupa aconsegueix fer una protesta immaginativa i efectiva, que s'enfronta directament a l'especulador i el denúncia. A més cal remarcar que les okupacions sempre (o gairebé sempre) es fan sobre immobles amb els que s'estigui especulant, i a més sempre s'intenta que els agents especuladors siguin grans grups finacers (el cas del cinema princesa i el grup especulador Finques Forcadell). A més l'assemblea d'okupes de Barcelona té un manual d'okupació on s' observen les caractrístiques de un immoble per ser susceptible de ser okupat.

Avui en dia l'especulació immobiliària a deixat de se una acció arriscada, perquè qui compra terrenys a un preu relativament baix, després sempre apareix una recalificacio d'aquest cost que fa que augmenti el valor dels terrenys per damunt del cost de compra inicial.

Un exemple clar de especulació ha sigut el Fòrum Universal de les Cultures de Barcelona el terreny on es celebrà ha sigut especulat per l'ajuntament i les immobiliàries.

L'ajuntament planifica la ciutat en funció dels seus interessos econòmics (urbanisme comercial) i del capital privat, quan la planificació hauria de donar solucions a les necessitats urbanístiques de la ciutat. Podem intuir els seus interessos quan comparem la ràpida reconstrucció de l'espai on es celebrarà el Fòrum i el procés de rehabilitació de zones marginals. Un dels casos més significatius és el de la reforma de La Mina, per la que es destinaran tan sols 72 milions d'euros en comparació als 2.300 milions que costaran les obres del Fòrum 2004.

4. Retalls de la premsa:

ÍNDEX:

Portada.

Índex.

Bibliografia.

1. Moviment okupa: orígens.

2. Expansió del moviment Okupa a la resta d'Europa.

2.1 Alemanya.

2.2 Barcelona.

2.3 L'okupació als anys 80.

2.4 Principis de la dècada dels 90.

- Casa de la Muntanya.

- Cinema Princesa.

3. L'okupació. Que és? Que defensen?

3.1 L'especulació.

4. Retalls de la premsa.

Bibliografia:

Per realitzar aquest treball he hagut de consultar varies fonts:

internet, enciclopèdies, diaris, etc..

Les direccions d'internet que més he utilitzat han sigut:

http://barcelona.indymedia.org/

http://www.aj-gracia.org

http://www.lahaine.org

http://www.freejuanra.org/catalan/nova_fase.html

http://fotut2004.org/es/index.php

http://www.esfazil.com/kaos/

http://www.ed-bellaterra.com/php/llibresInfo.php?idLlibre=210

Els diaris d'on he tret les notícies han sigut el “ Segre i la “ Vanguardia”

EL MOVIMENT OKUPA:

'Movimineto okupa'

TONI DOMINGO

1r Batx