Movimiento obrero

Historia universal. Bases de Manresa # Associacionisme. Sindicats. Socialisme

  • Enviado por: Anna Giner
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 10 páginas
publicidad

MOVIMENT OBRER

Introducció

A la Catalunya de mitjan de segle moltes persones treballaven com assalariats a les fàbriques. A la indústria tèxtil treballaven majoritàriament eren mà d'obra femenina, les quals cobraven salaris més baixos. També hi havia el treball infantil, el qual els nens i nenes començaven a treballar en fàbriques a partir dels set anys. Els obrers i obreres provenien d'antigues famílies de pagesos i artesans. Amb la Revolució Industrial les seves condicions de vida van empitjorar molt, les condicions de treball es caracteritzaven per la insalubritat, manca de llum i excés de soroll. Els salaris eren molt baixos la qual cosa feia que les famílies amb prou feines disposaven de diners per pagar el mejar i el lloguer.

Per causa de les desigualtats socials, la classe obrera es va anar organitzant en sindicats i va desenvolupar noves doctrines socials i polítiques, especialment l'anarquisme.

Les primeres associacions obreres

Del ludisme a l'associacionisme

Al segle XIX els treballadors de la indústria s'organitzen en sindicats i prenen conciència de classe.

Les primeres revoltes obreres estaven motivades per el ludisme, que és l'oposició a les màquines, perquè provocava l'atur , ja que prenia el lloc als obrers. Va haver-hi diverses revoltes com la de març de 1821 dels treballadors de la indústria rural de les rodalies d'Alcoi, que van ocupar la localitat i van destruïr els telers mecanics, igualment al 1823 a Camprodon i el 5 d'agost de 1835 es va destruir el vapor Bonaplata de Barcelona. Un altre mobilització important va ser la vaga general, contra les selfactines al 1854. Les selfactines eren uns nous fusos mecànics de gran productivitat.

L'associacionisme obrer es va iniciar al començament de la industrialització al 1830. Les primeres reivindicacions van ser resistencialistes. Principalment els treballadors es van mobilitzar contra l'empitjorament de les condicions laborals.

Els sindicats

Al 1840 es constitueix la primera associació obrera de tota Espanya a Barcelona: la societat de protecció mútua de teixidors de cotó. Aquestes associacions tenien moltes dificultats, ja que el liberalisme considerava que la relació entre treballador i amo era personal, i per tant negava el dret dels treballadors a organitzar-se col·lectivament. Va haver repressió patronal, és a dir acomiadament de treballadors conflictius, etc. Els sindicats es van inspirar en la tradició dels gremis. S'organitzaven per oficis i la seva finalitat era d'ajuda mútua. Els pagaments que feien els treballadors afiliats servien per ajudar als malalts, als que eren al atur i als familiars dels que havien mort. De mica en mica es van crear altres organitzacions, com els Cors de Clavé, ateneus i escoles obreres, que van ser un gran estímul cultural per als treballadors. També va néixer la premsa obrera. Les primeres organitzacions es van definir com a corporatives i apolítiques però molt aviat eren molt aprop del republicanisme federal. El sindicalisme va tenir una vida discontinua segons el govern es podien expressar publicament o sobreviure en la clandestinitat.

Els socialismes

La critica radical al capitalisme: el socialisme utòpic

Diversos grups d'intelectuals i professionals van criticar la nova societat idustrial i capitalista definint un altre model teoric de societat, eren socialismes utòpics, que estaven en contra de la revolució violenta i la vaga i deien que la lluita havia de ser per la propaganda i l'exemple.

A Catalunya va tenir molt exit les doctrines del frances Étienne Cabet, en l'obra “Viatge a Icària”. Icària era una imaginaria illa modèlica amb una societat comunista sense classes ni explotació de cap mena. Aquesta nova ideologia es va publicar a la revista “la fraternidad” per Narcís Monturiol, inventor del submarí, que juntament amb Josep Anselm Clavé van ser el màxim ideoleg al nostre país. A Cadis també es va estendre aquesta utopia, però a tot arreu va fracassar quan es va voler posar a la practica. Fernando Garrido va introduir l'ideal cooperativista. La coperativa és una identitat on els treballadors són alhora socis propietaris de l'empresa.

Anarquisme i marxisme

A partir de 1870, neixen dues ideologies socialistes: l'anarquisme i el marxisme. L'anarquisme neix de les teories del revolucionari rus Bakunin i es basava en una societat sense propietat privada ni cap mena d'estat o poder, la propietat havia de ser col·lectiva i en plena llibertat individual. Aquesta societat havia de sorgir d'una revolució. L'anarquisme es va fer fort a Catalunya, País Valencià i a Andalusia. Les tesis anarquistes eren semblants al federalisme de Pi i Margall.

El marxisme definit per Karl Marx, elogiava una societat comunista, semblant a l'ideal de Bakunin, però diferent en l'estratègia a seguir. Marx deia que la revolució havia de portar a una dictadura del proletariat, eliminant les classes. Deien que els treballadors s'havien d'organitzar en un partit polític. A Espanya es va produir a Madrid, Biscaia i Astúries. Al Meditarrani va tenir poc éxit.

La federació regional espanyola de l'AIT

La I Internacional a Espanya

Al 1864 es va constituir a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT), format per diversos sindicats de la Gran Bretanya, Fraança i altres països europeus. L'AIT va ser coneguda com la I Internacional. L'AIT es va conèixer a Espanya per la visita de l'italià Giuseppe Fanelli, membre de l'AIT i de l'associació anarquista Aliança Internacional de la Democràcia Socialista. Inspirats en Fanelli es crean uns petits nuclis internacionalistas a Madrid i a Barcelona. Al 1870 es forma a Barcelona el Congrés Obrer formant la Federació Regional Espanyola de l'AIT, en el que van participar una majoria de sindicats catalans, representant la indústria tèxtil i oficis artesans. El Congrés va optar per ser apolítics, defensar el dret a la vaga i la substitució del capitalisme per una societat col.lectivista a través d'una revolució.

Expansió i crisi de la FRE

La Federació Regional Espanyola es va convertir en una de les seccions més nombroses de l'AIT, més de la meitat eren de la federació local de Barcelona, reflectint la desigual industrialització de la península.

La FRE va viure el debat entre marxistes i anarquistes però es va consolidar la majoria formada per sindicalistes moderats i anarquistes. Només a Madrid les tesis marxistes van ser majoritaries. Els obrers marxistes madrilenys van ser expulsats de la FRE i van constituir la nova federació madrilenya, que anys mes tard va donar lloc al PSOE. La FRE va viure moltes divisions durant la I República, i al 1874, després del cop d'estat del general Pavía, la FRE va ser declarada il·legal. S'iniciava un periode de repressió contra el moviment obrer.

El moviment obrer durant la restauració

Entre el sindicalisme i el terrorisme

Durant els primers anys de la restauració la FRE va ser clandestina. A partir de l'arribada al govern dels liberals de Sagasta es produeix la reconstrucció de la FRE. Al 1881 a Barcelona es crea la federació de treballadors de la regió espanyola. Al 1890 es va celebrar per primera vegada la diada del Primer de Maig, dia internacional dels treballadors. A començaments del 1892 es produeixen diversos atemptats a Andalusia fets per jornalers agraris. Al 1893 va haver-hi catorze atemptats amb bomba a Barcelona.

La repressió indiscriminada va afectar a tots els sindicalistes radicals i moderats i també molts intel·lectuals d'esquerres.

El socialisme: el naixement del PSOE i de la UGT

El principi va viure la repressió de la restauració i al 1879, en la il·legalitat va constituir l'agrupació socialista madrilenya sent el principal dirigent Pablo Iglesias. L'obertura del regim va permetre la publicació del setmanari “el socialista”. El 1888 els socialistes van constituir a Barcelona el PSOE i la UGT. El PSOE es definia com un partit marxista, partidari de la acció política.

Del catalanisme cultural al catalanisme polític

Opcions ideològiques del primer catalanisme

Durant la restauració el catalanisme va pendre una expressió política, però el nacionalisme polític no serà molt gran fins a principis del segle XX.

En el model del catalanisme com a ideologia es van barrejar 3 sectors diferents : Republicanisme federal, alguns sectors de l'església provinents de l'antic partit moderat i alguns intel·lectuals que van optar per fer el pas de la producció cultural a l'acció política. Es va iniciar un debat intern provocat per el fracàs de l'experiència de la I República , Valentí Almirall va reconduir el federalisme cap al nacionalisme exigint el reconeixement de Catalunya com a nació i el seu dret a l'autogovern. Almirall va fundar i dirigir el primer diari en llengua catalana: El diari català. A l'església alguns sectors, com el bisbat de Vic destacaven per la seva defensa de la catalanitat, i el poeta Jacint Verdaguer, el bisbe Torres i Bages i d'altres van vincular catolicisme i nacionalisme. Van haver de lluitar per la oposició d'una part de l'església espanyolitzada i que s'oposaven a l'ús del català en la vida de l'església. Un grup d'intel·lectuals simpatitzants de la revista “La Renaixença” agrupava diversos colors polítics que tenien en comú la defensa de Catalunya com a nació.

Les primeres accions

Aquests sectors es van barrejar en el Primer Congrés Catalanista a l'octubre de 1880, i el Segon Congrés Catalanista al gener de 1883. EL primer catalanisme es va construir com un moviment de classes mitjanes en el qual la primera gran acció va ser la presentació d'un memorial de greuges a AlfonsXII amb motiu de la seva visita a Barcelona. Aquesta acció pot ser considerada el primer acte oficial del catalanisme que va mostrar el poc arrelament dels partits politics dinàstics i del mateix sistema de la Restauració a Catalunya.

Les bases de Manresa

La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia

La reflexió sobre el nacionalisme polític va ser a l'any 1891, a la formació de la Unió Catalanista. La funció de la unió Catalanista va ser durant els primers anys la de actuar com una consciència crítica des d'una catalanitat ideal. El març de 1892 la Unió Catalanista va fer la seva primera assemblea amb l'objectiu de fer un projecte de sobirania política per a Catalunya. El text aprovat s'anomenava Bases per a la Constitució Regional Catalana, però era conegut com a Bases de Manresa que incloïa elements federalistes i tradicionalistes. Això les Bases de Manresa van ser, durant algunes dècades, el programa d'autogovern del catalanisme i van definir una via noindependentista cap a la sobirania nacional de Catalunya.

La presència pública del catalanisme

L'assemblea de Manresa havia estat presidida per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner, intel·lectual en molta ideologia i poca pràctica, i l'advocat Enric Prat de la Riba, fundador de la Lliga Regionalista, decidit a l'acció política i la presència social.

Al final del segle XIX la Unió Catalanista va ser molt important, especialment durant la crisi de l'estat espanyol al 1898 amb la pèrdua de les darreres colònies guanyant en prestigi al sistema polític espanyol. Moltes entitats locals es van adherir a la Unió Catalanista principalment del Barcelonès, el Maresme, el Vallès Occidental, el Baix Llobregat, etc. Molts centres tenien un local amb molta vida social, tenien biblioteca, concursos literaris , conferències, cursos de llengua i historia. El catalanisme va influir en moltes entitats: grups excursionistes, corals, esbarts sardanistes. La primera intervenció en català a l'Ateneu Barcelonès va ser al 1895per Àngel Guimerà. A l'església el bisbe de Barcelona Josep Morgades al 1900 exigia l'ús del català en les seves instruccions pastorals.

EL modernisme: un art global

Els fonaments ideològics

A les darreres dècades del segle XIX i primeres del segle XX a Catalunya es va desenvolupar un nou estil artístic: el modernisme. Les seves característiques eren la modernitat, és a dir trencar amb tot allò considerat vell, l'europeïtat, principalment les novetats intel·lectuals d'Alemanya i la catalanitat. “L'Avenç” va ser la primera publicació d'aquest corrent, en ella es van expressar una nova generació d'artistes com Ramon Caselles, Joan Maragall, Santiago Rusiñol, Ramon Casas i Pompeu Fabra. Un lloc de trobada era Els quatre gats, de Barcelona on es reunien sovint.

La posició d'aquest corrent era fonamentalment en contra de la burgesia, acostant-se a l'anarquisme. El modernisme es va expressar en tots el camps, teatre, novel·la, poesia, música, pintura i arquitectura on es va demostrar la seva gran originalitat. Es pot dir que el modernisme era una reacció en contra de la industrialització i la producció d'objectes en sèrie, donant mes valor als artesans.

L'arquitectura

A partir de 1900 el modernisme comença a ser acceptat per la burgesia industrial. El Passeig de Gràcia és una mostra de l'empremta del modernisme. Els principals arquitectes van ser: Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner i Josep Puig i Cadafalch.

Valoració personal del treball

  • Sobre el treball realitzat

És un tema difícil de resumir en poques paraules ja que hi ha molts conceptes a descriure i que són importants per entendre el naixement dels sindicats i les diverses associacions.

  • Sobre el tema treballat

És un tema interessant per entendre una mica l'origen dels sindicats i els moviments obrers. També és important recordar la lluita dels moviments catalanistes per defensar l'ús del català a la vida social, ja que és un tema vigent a les portes del segle XXI ja que no està resolt. Actualment també s'ha fet molta promoció del modernisme a Barcelona ja que tenim un gran nombre d'edificis d'aquesta època i que són característics d'aquest moviment.

Moviment obrer

i

catalanisme

Índex

- Introducció

- Les primeres associacions obreres:

  • Del ludisme a l'assosciacionisme

  • Els sindicats

- Els socialismes

  • La crítica radical al capitalisme: els socialisme utòpic

  • Anarquisme i marxisme

- La federació regional espanyola de l'AIT

  • la I internacional a Espanya

  • Expansió i crisi de la FRE

- El moviment obrer durant la restauració

  • Entre el sindicalisme i el terrorisme

  • Els socialisme; el naixement del PSOE i de la UGT

- Del catalanisme cultural al catalanisme polític

  • Opcions ideològiques del primer catalanisme

  • Les primeres accions

-Les bases de Manresa

  • La Unió Catalanista i el primer projecte d'autonomia

  • La presència publica del catalanisme

- El modernisme: Un art global

  • Els fonaments ideològics

  • L'arquitectura

-Valoració personal del treball

  • sobre el treball realitzat

  • sobre el tema treballat