Movimiento obrero

Historia de España. Siglo XX. Ideología. Semana trágica. Guerras mundiales. Movimiento catalanista. Dictaduras. Monarquía # Bienni Reformista

  • Enviado por: Damaris Lopez
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad
publicidad

EL MOVIMENT OBRER A PRINCIPIS DEL S. XX

Ideologies dels obrers:

-Anarcosindicalisme: tendènica dominant. El 1910 creen la CNT. Són apolítics. Tenen acció directa sense violència, és a dir, tenen tracte directe entre treballador i empresari. El seu mètode són les vagues generals x paralitzar la societat i provocar una revolució social i un canvi. S'organitzen en sindicats per tal de millorar la classe obrera. Són anticatalanistes xq és un moviment burgès (la patronal) i no s'hi senten identificats.

-Socialisme: tenia poca implantació a Catalunya. El seu partit és el PSOE i es crea l'UGT (1888).

Situació obrers al s.xx: han perdut el mercat colonial i es redueix al mercat peninsular i els empresaris redueixen costos xq sigui més barat i poder vendre més. Fan una inversió en la mecanització i molta mà d'obra es troba a l'atur.

Contracten nens i dones xq tenen els sous més barats. Això crea un fort malestar entre els obrers i sovintejaran les vagues, revoltes,...

1902: es planteja una vaga que és la més important. El sector metal·lúrgic i els anarquistes la transformen en una vaga general. El govern, però, fa actuar a l'exèrcit i aquest reprimeix durament als obrers. Els obrers, al cap d'una setmana, tornen a la feina tot i que hi hagueren acomiadaments massius. No aconsegueixen 8 h / dia i segueixen amb les 10.

Conseqüències a mig termini: disminució d'afiliats a les associacions obreres (els anarquistes són el q van perdre'n més).

Van augmentar les diferències entre anarquistes i socialistes.

Hi ha un tercer partit que s'aprofita de la situació x beneficiar-se: el Partit Republicà Radical encapçalat x Lerroux. Aquest és definit com a demagog, tenia idees molt radicals (anticlericalisme i anticatalanisme). Els seus mitings consisteixen en “Meriendas Fraternales” ( diumenges a la tarda es feien excurcions i allà feia els mítings). En poc temps va aconseguir molts seguidors (socialistes i anarquistes). La seva unió es deia “Solidaritat Obrera” (1907) que era un urbanisme per posar-se dacord ambdós moviments. Aquest progecte fracassa però és l'embrió de la CNT.

1909. SETMANA TRÀGICA: els desencadenants de la setmana tràgica estan relacionats amb la qüestió del nord d'àfrica. El 1906 va tenir lloc la Conferència d'Algecires a nivell internacional on se li dóna permís a Esp. X extendre un protectorat sobre part del Marroc. La resistència marroquina fa que aquesta intervenció requereixi un gran nº de soldats amb el “Sistema de Quintes”

hi van tots excepte els que paguen una quota). El 1909 es posa en marxa la mobilització dels “Reservistes”. La crida dels reservistes va crear una onada de protestes populars a Bcn contra l'embarcament de les tropes. Es va crear una Vaga General que es cinvertí en una gran revolta amb barricades i incendis a edificis públics i religiosos; s'enfronten amb la guàrdia civil.

Les queixes contra el govern de Maura (antimaurisme) volien fer una revolta des de dalt. El discurs radical de Lerroux anima a la població a fer una revolta. La revolta perd força al cap d'una setmana xq hi ha molta descordinació entre els manifestants. No hi ha cap líder, ni direcció, no hi ha objectius clars,...Quan el govern reacciona envia l'exèrcit i aquest fa una represió molt forta. Hi van haver uns 180 morts, 500 ferits i molts detinguts ( més de 1000 judicis i 60 cadenes perpètues, 75 desterraments i 5 execucions). Maura acaba dimitint i és substituit per Canalejas que és liberal.

Impacte 1ª GM: La GM crea dos moviments en la població (aliadòfils i germanòfils).

Comença a aparèixer un fort malestar per l'empitjorament de les condicions de vida. La situació econòmica a Espanya es veu agreujada per les males collites de 1916 que fa augmentar els preus dels aliments.

En aquest context té lloc la Crisi de 1917 en tres revoltes paral·leles:

-La revolta de l'exèrcit: l'exèrcit té queixes que li creen malestar.

·L'augment de preus i l'empitjorament dels salaris que agreuja les seves condicions de vida.

·Els desagrada el desordre social en el país.

·Descontents pels ascensos de l'exèrcit. S'afavoreix les carreres militars a Àfrica i no a Esp.

·Veuen que l'exèrcit espanyol es queda endarrerit; volen millores i que s'inverteixi més.

Es van organitzar unes juntes militars de defensa que intenten pactar un cop d'estat i aconseguir que Maura torni al govern tot i que aquest no va acceptar la proposta dels militars.

- La revolta de la burgesia: no acaben de tenir el poder de tal manera que tanquen les Corts i x tant continuen governant.

La burgesia catalana ( Lliga regionalista) volen fer reformes al païs i fer una reforma de la Constitució seguint el model regenarionista (en aquesta Constitució demanaen un estatut d'autonomia per Catalunya). Els grans terratinents i propietaris agrícoles donaven suport als monàrquics.

Com que les Corts són tancades no es plantegen ni discuteixen les propostes de les Corts. Per pressionar el govern amenacen amb reunir una assamblea de parlamentaris on aniran diputats, socialistes, anarquistes, republicans,...

El personatge que encapçala a La Lliga és Cambó.

-La revolta obrera: el 13 d'agost comença una vaga general organitzada per l'UGT i la CNT. Té dos motius: per les rehivindicacions laborals i donar suport a l'assamblea de parlamentaris.

La burgesia s'espanta xq encara hi ha precedents de la Setmana Tràgica i xq tenen aprop la revolució russa. X acabar amb la vaga el govern actua amb rapidesa i l'exèrcit fa costat al govern i reprimeix als obrers. Un cop reprimits, el govern fa algunes concessions a la burgesia i permet que dos membres de La Lliga entrin en el govern.

EVOLUCIÓ DEL MOVIMENT CATALANISTA EL 1er TERÇ S.XX

·1898: amb la pèrdua de les colònies, la 1ª opció de la burgesia catalana és col·laborar amb el govern espanyol, i porten a terme una política Regeneracionista.

Aquesta etapa s'acaba amb el “Tancament de Caixes”: negativa dels empresaris i comerciants catalans a pagar un nou impost que volia crear el govern.

Els catalans que col·laboraven amb el govern central dimiteixen i deixen els seus càrrecs.

La burgesia catalana passarà a actuar pel seu conte i es plantejarà la necessitat de crear un partit polític.

·1901: “Lliga Regionalista” es forma a partir de la unió de 2 grups : “Unió Regionalista” (fabricants) i “Unió Catalanista” (advocats, metges,...)

  • Base social (els que voten): la burgesia industrial, classes mitjanes-altes lligades al comerç o a professions liberals, grans propietaris agrícoles,...

  • Idees bàsiques:

*Consciència nacional catalana.

*Partit Catalanista Conservador}proteccionisme i monàrquics.

  • Òrgans de difusió:

*La veu de Catalunya (revista). La seva obra de referència és “La Nacionalitat Catalana” de Prat de la Riba.

Aquest partit tindrà bastant èxit i el 1901 anirà guanyant totes les eleccions a Catalunya fins a la dictadura de Primo de Rivera.

Hi haurà altres partits polítics bàsicament republicans:

*Partit Republicà Federal

*Republicans Catalanistes.

La dispersió dels partits republicans es mantindrà fins el 1910, fins que es crearà un partit que els unificarà: Uió Federal Nacionalista Republicana (UFNR).

·Evolució: moments més destacats

-1905: s'escriu un acudit al diari “Cu-Cut” que fou considerat com una ofensa per a l'exèrcit. A partir d'aquest acudit el govern tanca el “Cu-cut” i “La veu de Cat”. Tancar els setmanaris va ser per part del govern una manera d'actuar en contra dels moviments nacionalistes.

El govern va publicar una llei de jurisdiccions que prohibia atacar:

*Unitat de la Pàtria.

*Honra de l'exèrcit

*Símbols de l'Estat

La Lliga i la resta de grups nacionalistes ( republicans bàsicament) es van unir formant la “Solidaritat Catalana” (1906). Es va presentar a les eleccions del 1907 i va obtenir 41 dels 44 diputats catalans. A nivell intern tenien diferències molt importants, i a finals de 1907 es van dissoldre.

·Formació de la Mancomunitat de Catalunya: fou un progecte que va presentar La Lliga al gover espanyol (1911), i el govern va publicar un decret (1913) que permetia a totes les regions espanyoles que ho vulguéssin; unificar els seus recursos i les seves competències.

-1914: es crea la Mancomunitat de Catalunya, que incloia les 4 províncies catalanes. Es va aprobar el 6 d'abril de 1914. El seu president va ser Prat de la Riba. Abans ja era president de la Diputació de BCN. Només té els recursos i competències que ja tenien les diputacions. No sel's va concedir cap més competència.

Les seves competències eren a nivell cultural, obres públiques i beneficiència:

A nivell cultural:

*Normalitzar la llengua a partir de la publicació de les normes ortogràfiques de Pompeu Fabra (1913)

*Crear una xarxa de biblioteques populars i una escola de bibliotecàries i la “Biblioteca de Cat”.

*Crear Escoles Normals (escoles de Magisteri)

*Aplicar el mètode Montessori

*Crear escoles d'estiu per als mestres.

Obres públiques:

*Desenvolupament i diversificació de la indústria catalana(Escola Industrial) a partir de la bona formació dels treballadors.

*Crear escoles per tècnics agraris amb camps d'experimentació de conreus.

*Servei de Meteorologia de Catalunya.

Beneficiència:

*Millorar la xarxa de carreteres del país

*Extenxió xarxa telefònica

A vegades s'ha criticat que només es van centrar en activitats culturals però les infrastructures van tenir molta importància. La Mancomunitat no tenia gaire capacitat d'acció.

Els temps difícils (1914723)

-Radicalització nacionalista (1918): Quan acaba la PGM, el triomf del nacionalisme fa que agafi més força a la resta de països.

A Cat. Apareixen altres grups i partits que són a l'esquerra de La Lliga; intenten prendre a la Lliga el monopoli sobre el nacionalisme. Un d'aquests partits és el Partit Republicà Català, és encapçalat per Francesc Macià. La Lliga camviarà de tàctica. Cambó entrarà al govern com a ministre i decideix deixar-ho i actuar a preparar unes bases per l'autonomia de Catalunya. Aquestes bases les portaven a votació; el 1919 les aproven. El govern se sent obligat a crear un progecte d'Estatus per Catalunya, però ni s'assembla al de La Lliga. Aquest progecte no es va discutir perquè la vaga de la “Canadenca” va tancar les Corts.

-1922:El partit de Macià forma l'Estat Català; demana l'independència de Cat. De la resta d'Esp.. Aquest Estat Català és més violent, a partir del 23 s'enfronta contra la Dictadura de Primo de Ribera amb diferents actes violents:

  • “El complot del Garraf” (per assassinar els reis de visita a Bcn el 1925)

  • “Complot de prats de Molló”( Macià amb uns 500 membres volien entrar a la frontera x ocupar fins Olot i proclamar la República Catalana), va fracassar xò li donà molta popularitat a Macià.

LA DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA (1923/1930):

La dictadura va ser molt intransigent en el tema nacionalista. Va prohibir l'ús del català en públic, a les escoles, objectes (senyera), símbols (himne), va suprimir la Mancomunitat el 1925.Es va suspendre la Constitució x tant tb les Corts, es va establir la censura de la premsa...

-El moviment obrer: Va perseguir la CNT. Va mostrar un cert paternalisme cap a l'UGT i va potenciar els Sindicats Lliures.

-Els nacionalismes: Es van fer canvis a la Mancomunitat de Catalunya (1924) i la va suprimir el 1925. Es va prohibir l'ús del català, senyera, ballar sardanes...

-La guerra del Marroc: els oficials “africanistes” el van obligar a continuar la guerra. La col·laboració hispanofrancesa va possibilitar el desembarcament d'Alhucemas i el final de la guerra colonial d'ocupació.

Primo de Rivera va intentar crear un sistema polític nou (imitant el de Mussolini): un estat d'un partit únic, la Unió Patriòtica. El 1927 reuní una Assamblea Nacional Consultiva amb la idea de redactar una nova Constitució. Fou un fracàs.

-L'economia: hi hagué un pressupost extraordinari l'any 1926 que s'invertí en obres públiques. Es van crear noves carreteres, ferrocarrils i obres hidrològiques.

L'estat tb creà monopolis dels quals tenia la direcció com; Telefònica (1924), Iberia (1927), CAMPSA,...

El 1929 van tenir lloc les Exposicions Internacionals.

L'estat restà endeutat i el 1929, es començaren a notar els efectes del crack del 29. Primo, va perdre una bona part de la confiança de la burgesia.

-La caiguda de la dictadura: Alfons XII va considerar que Primo era un obstacle per tornar a la legalitat constitucional. Quan el general va deixar de comptar amb el suport de l'exèrcit, el rei li acceptà la dimissió el 28 de gener de l'any 1930.

DE LA MONARQUIA A LA REPÚBLICA

La Dictablanda i el pacte de Sant Sebastià: després de la caiguda de Primo, Alfons XII va encarregar al govern del general Damaso Berenguer, reconstruir gradualment l'antiga normalitat constitucional; refer els partits polítics, tornar a obrir les Corts, deixar funcionar els sindicats obrers,...

L'agost de 1930, representants de partits republicans, socialistes i nacionalistes, van fer una reunió a SS (pacte de SS) on van establir una política antimonàrquica i un Comité Revolucionari. En aquest pacte als representants catalans sel's hi va prometre una autonomia.

La revolta militar va fracassar, i l'afusellament fulminant d'aquests militars va desacreditar més la monarquia.

Les eleccions del 12 d'abril: els partits que havien signat el pacte de SS les van acceptar com un pacte entre la monarquia i la República. Si les guanyaven significava que el poble preferia la República.

Els republicans guanyaren a 45 de les 50 capitals de província, a les ciutats més importants i a les zones industrials i mineres. A Bcn, ERC aconseguí 25 regidors i La Lliga només 11.

La proclamació de la República: molts ajuntament van proclamar la rep. A Bcn, Lluís Companys la va proclamar des del balcó de l'Ajuntament cap al migdia. Macià, però, va proclamar Catalunya com un estat dins d'Esp; això representava que Cat. era un estat dins d'una Rep. Federal Espanyola. Alfons XII va abdicar.

El comité revolucionari format a SS es convertí en govern provisional, presidit pel republicà catòlic Alcalá Zamora.

Tres ministres del govern central i Macià arribaren a un acord: desapareixeria la Rep. Catalana i en el seu lloc s'establia un govern provisional que es batejava amb el nom de Generalitat.

CORTS, PARTITS MÉS IMPORTANTS

Les eleccions a les Corts: El 28 de juny de 1931 se celebraren unes eleccions amb sufragi universal masculí. Van ser les primeres eleccions on el caciquisame no influí, és a dir, “netes”.

Havien desaparegut els partits monàrquics tradicionals. El triomf de les esquerres volia dir que els partits d'esquerra tenien majoria de diputats a les Corts.

Partits d'esquerra:Preferien la rep. Com a sistema polític, eren partidaris de fer canvis socioeconòmics per millorar la situció del poble, rebutjar velles institucions amb influència en el govern com l'església i l'exèrcit. Els partits que van dominar foren Izquierda Republicana i el PSOE.

-Izquierda Republicana: partit de petits burgesos, intel·lectuals i

professionals,...Volien reformar el país. El seu líder era Manuel Azaña.

-PSOE: era un partit obrer. Els més moderats volien reforma amb ordre i mesura (Indalecio Prieto) i els partidaris de reformes ràpides (Francisco Largo Caballero).

-Els comunistes: eren els més revolucionaris encapçalats per Dolores Ibarruri “La pasionaria”.

Partits de dreta: la dreta era més aviat monàrquica. Era partidària de mantenir l'estructura económicosocial de la Restauració; el poder dels terratinents, industrials i banquers i de no fer canvis. Es fonamentava en l'església i l'exèrcit per mantenir l'ordre dels valors tradicionals. Era centralista i no acceptava les autonomies.

-Feixistes: s'inspiraven en la mateixa ideologia que els estats feixistes europeus ( el de Mussolini, sobretot); eren partidaris de governs autoritaris, amb un sol partit. Formaven l'extrema dreta. A Esp. Hi havia les JONS i la Falange Española. Es van fusionar l'any 1934.

-Partits monàrquics: enemics de la Rep. Hi havia els partidaris d'Alfons XII i els de la branca Carlina. El partit representant de la 1ª idea era Renovación Española (José Calvo Sotelo). El segon grup era Comunión Tradicionalista, molt implantada al PB i a Navarra.

-La CEDA: va arribar a ser el partit més fort de la dreta. En un principi es declarava republicà, confessional, partidari de mantenir el paper de l'església catòlica dins de l'estat. El seu líder era José Maria Gil Robles, tenia idees molt autoritàries i feixistes.

Partits de centre: era gent moderada, disposada a fer pocs canvis, s'inclinaven per la dreta. El partit de centre més important fou el Partido Republicano Radical que havia creat a Bcn Lerroux. El seu líder s'havia moderat respecte abans.

Partits i sindicats autonòmics: durant la Rep. a Cat. van dominar:

· La Lliga Regionalista de Cambó.

· El Partido Republicano Federal de Lerroux

· ERC: era una unió electoral entre el Partit Republicà Català (Companys), Estat Català ( Macià) i Unió Socialista de Catalunya. Mantenia la tradicional política catalana basada en el catalanisme, el republicanisme. Estava formada per la petita burgesia, menestrals, sectors obrers i pagesos.

  • 1935: es va crear el POUM i el 1936 el PSUC.

  • Al PB hi havia el PNB (José Antonio Aguirre)

  • A Galícia hi havia l'Organització Republicana Autonomista Gallega (ORGA) líder: Casares Quiroga.

CNT: no volien cap relació amb els partits polítics ni amb els marxistes i consideraven que la Rep podia facilitar el pas cap a la revolució. A Cat molts obrers votaven ERC.

CONSTITUCIÓ DEL 31

La Constitució del 31 es basava, sobretot, en que Esp era un estat integral constitucional amb les Autonomies, tothom serà igual davant la llei, la Constitució estableix un sufragi universal femení, hi ha separació entre església i estat (llibertat de cultes, matrimoni civil, divorci, es preveu la suspensió del pressupost que l'estat donava a l'església,...). El presi de la rep. es vota cada sis anys. Després de la Const, fou elegit president Alcalà zamora.

L'Estatut de Catalunya:

  • L'estatut de Núria: partia del principi ideològic d'una Espanya Federal i pressuposava ensenyament, cultura, sanitat, obres públiques, agricultura, tribunals,... Establia el català com a llengua oficial. Francesc Macià va anar a M per lliurar-lo a Alcalà Zamora. Els prals. defensors de l'Estatut van ser Companys, Zamora i Azaña.

  • Azaña va fer tirar endavant dos projectes: la Llei de Reforma Agrària i l'Estatut de Catalunya. L'estatut del 32, era força diferent al de Núria.

Catalunya era reconeguda com una regió autònoma; català i castellà eren les llengües oficials; es disminuïa capacitat d'autofinançament; la majoria d'escoles i intituts continuaven depenent de l'Estat.

L'organització de la Generalitat: després es van fer eleccions x al 1er Parlament de Cat, Erc guanyà i Macià en fou el president. La Gene responia a la divisió de poders. Hi havia poder executiu i legislatiu. La Gene s'encarregava de l'ordre públic i x això manava sobre la poli i la Guàrdia Civil.

BIENNI REFORMISTA

-1ª etapa: domini de l'esquerra. Govern provisional i Govern d'Azaña fins al 33.

-2ª etapa: domini de la dreta fins el 36. Cap de govern Lerroux.

-3ª etapa: el presi del govern es Azaña i passa a ser-ho de la Rep, i passa a ser cap de govern Indalecio Prieto i Largo Caballero.

La República havia estat rebuda amb gran il·lusió ja que esperava reformes. Les reformes no foren gaire profundes i van acabar fracassant. Es va provocar una doble reacció: de les dretes i dels sindicats obrers i pagesos.

Problemes econòmics: la SR va néixer en un mal moment econòmic. L'any 29 el crack als EEUU havia creat una depressió econòmica molt forta. A Espanya i a Cat va repercutir amb menys força.

Es deixà d'invertir i molts burgesos, alarmats, van traslladar els capitals a l'estranger. Tot això va provocar l'augment de l'atur i el malestar social.

Reforma de l'exèrcit: la Rep va trobar un exèrcit monàrquic format per generals i oficials partidaris de la monarquia. Azaña va crear un nou cos militar d'ordre públic , la Guàrdia d'Assalt.

Relacions amb l'església: Els partits del govern eren anticlericals; volien establir la separació de l'església i de l'Estat i disminuir la influència que l'Església tenia sobre la societat espanyola. Es promulgà una llei amb la qual es prohibia a l'Església practicar la indústria, el comerç i l'ensenyament: va establir el matrimoni civil i el divorci; va secularitzar els cementiris i es va suprimir el pressupost del clergat.

L'enfrontament obrer: el govern va aprovar lleis favorables per als obrers i als pagesos ( 8h, dret de vag, jurats mixtos entre amos, obrers i governs per diversos problemes, llei d'accidents laborals a l'agricultura, llei de contractació laboral...)

El Bienni Reformista va ser una etapa de vagues i de revoltes dirigides per la CNT.

La Reforma Agrària: enfrontava postures molt radicals. El 1931 un 50% de la població vivia al camp, era un sector molt enraderit. El sector més enraderit era Andalusia, Extremadura, el nord d'Espanya. La població agrària estava en una situació d'inseguretat laboral, els sous eren baixos i tb la capacitat adquisitiva.

Davant la situació, els republicans creien que era urgent fer una redistribució de les terres i x tant s'aconseguiria la millora de la producció x augmentar el consum i evitar els conflictes com Castilblanco, Arnedo, Casas Viejas,...

Els propietaris s'oposarien a qv tipus de reforma agrària xò tot i això s'aprovà el 32. Mentre no s'aprova la llei, el govern aprova una série de decrets x millorar la reforma agrària com el decret de “Términos Municipales”.

La 2ª llei que varen aprovar va ser la prohibició de fer-los fora (desnonaments). Un altre decret fou la jornada de 8 h, uns sous mínims agraris.

El “laboreo forzoso” obligava a conrear la terra. Es va fer la intensificació de conreus; les terres sense conrear eren agafades als propietaris i es donava als camperols. El setembre del 32 es va aprovar la llei de la Reforma Agrària, la seva org. Era l'Institut de Reforma Agrària.

Les terres expropiades passaven a ser de l'IRA i aquest les cedia als camperols x poder-les treballar. Va ser molt lenta, al cap de 2 anys només s'havien beneficiat 2500 famílies.

Amb el 2º govern republicà es paralitzen les expropiacions de terres i la situació al camp torna a empitjorar.

Els camperols comencen a ocupar terres abandonades xq saben que el govern els donarà la raó. Aquesta situació serà caòtica per als propietaris, estaran d'acord amb el cop d'estat del 36.

A Catalunya:hi havia pocs propietaris i molts arrendataris. Els de pitjor situació eren els rabassaires xq el seus contractes eren molt curts. Els pasesos havien recorregut al cooperativisme i la unió de rabassaires els van agafar ERC.

El 34 van aprovar la llei de contracte de conreu. Aquesta llei vol afavorir els camperols i arrandataris x mitjà del control sobre el preu dels arrandaments, dóna seguretat al arrendatari i el contracte no pot ser anul·lat. Això perjudica als propietaris agrupats a l'Institut de Sant Isidre.

Aquest conflicte s'agreujarà tant q serà un del motius de la revolta del 34 i tb portarà a eliminar l'Estatut.

Vídeos relacionados