Moviment obrer

Història universal. Societat. Organitzaciòns. Socialisme utòpic. Desamortizacions. Capitalisme. Industrialitzaciò. Associacions. Anarquisme

  • Enviado por: Aníbal
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad
publicidad

EL MOVIMENT OBRER

A mitjans del segle XIX, amb el triomf del liberalisme, va desaparéixer l'Antic Règim, basat en els privilegis, i va aparéixer la societat capitalista, la qual es dividia segons la riques adquirida pels burgesos amb el seu “talent” i capacitat d'adquirir riquesa. Aquest fet va provocar un canvi a l'àmbit econòmic i del poder.

Amb la Revolució Industrial, i l'aparició de la màquina de vapor, la forma de treball va passar: d'una producció artesanal (que produïx poc i ven car gràcies al monopoli) on a més el treball comença i acaba en l'artesà, que és el propietari dels mitjans de producció; al procés industrial (produïx molt i ven barat per la llibertat de mercat i la competència) on l'obrer assalariat està considerat com una “peça” més del procés de producció. Açò va provocar una situació de desigualtat del patró respecte de l'obrer, aquestos últims (molts d'ells antics camperols que s'havien arruïnat i havien emigrat a les ciutats) vivien en barris marginals a les afores de les ciutats i eren durament reprimits per la policia.

La situació de desigualtat en la qual es trobaven el obrers, va provocar que demanaren una legislació laboral que va quedar plasmada en la Llei de Fàbriques de 1802, que plantejava unes millors condicions higièniques (instal·lació de ventiladors en les fàbriques) i de treball ( jornada laboral de 12 hores, sobretot per als xiquets als que calia instruir). Però aquesta llei no va ser aplicada fins al 1832, i sols a la indústria tèxtil, es va reduir la jornada laboral dels menors de 13 anys a 9 hores i es va prohibir el treball nocturn als menors de 18. El fet que no milloraren les condicions de treball va donar lloc als moviments ludistes, que eren associacions clandestines, ja que les Anti-combation acts de 1800 prohibien les associacions d'obrers, el Moviment Ludista va ser un moviment de caràcter mecanoplasta, que destruïen les maquines i les matèries primeres, ja que les consideraven el mitjà d'opressió burgés. Estos atemptats estaven signats amb el nom: General Ludd. Aquest moviment pretenia impulsar millors condicions per al proletariat, està considerat el primer moviment de lluita contra el capitalisme. El ludisme va durar fins 1840, i destaquen el Motí de teixidors i artesans d'Alcoi el 1821 i l'incendi de la fàbrica El Vapor de Bonaplata a Barcelona el 1835.

El 1824 es van abolir les Anti-combation Acts, aquest fet va donar lloc a les primeres associacions d'obrers, que tenien com a objectiu: crear sindicats (Trade Unions), per tal d'aconseguir millores en el treball; i la creació de cooperatives amb el propòsit de canviar el sistema de producció. En definitiva, aquestes associacions pretenien crear fons amb les aportacions dels mutualistes per tal d'atendre'ls en cas de vaga.

El 1838, Lovet va redactar la Carta del Poble, que demanava reformes radicals com sufragi universal maculí, supressió del requisit de ser propietari per a ser ministre, districtes electorals iguals, vot secret, renovació anual del parlament, pagament de dietes als diputats i petició d'una democràcia política i social. Aquesta carta va donar lloc al moviment cartista, que van enviar la carta al Parlament, però va ser rebutjada en diverses ocasions (1838, 1842, 1848), més tard amb la influencia de les revoltes de 1848 i la manifestació de Kennington Comon els cartistes tornaren a enviar la Carta del Poble al Parlament, però tornà a ser rebutjada. Finalment el cartisme va desaparéixer, aquest fracàs va dur al moviment obrer a emprar mètodes pacífics i a negociar. Van aparéixer noves Trade Unions (1868) que van crear un Comité Parlamentari per tal d'impulsar l'entrada dels seus representants al Parlament.

Des del punt de vista ideològic van sorgir les primeres teories socialistes que intentaven posar solució als abusos del capitalisme, realitzades pels socialistes utòpics que van ser: Saint-Saimon i Fourier a França, i Owen a la Gran Bretanya. Van denunciar l'explotació i la misèria, criticaren el capitalisme i plantejaren substituir-lo per sistemes d'organització social col·lectius. Confiaven en canviar de societat sense cap mena de revolució obrera, i discrepaven sobre la forma d'organització social. D'altra banda Prudhon va introduir unes idees anarquistes a la I Internacional.

Més tard Karl Marx (1818-1883) i Frederich Engels (1820-1895) van desenvolupar la primera teoria científica sobre el socialisme, coneguda col·loquialment com marxisme, que va sorgir a partir de: el corrent filosòfic idealista alemany, del qual Marx va elaborar el que anomenà materialisme històric, pel qual explica la lluita de classes com a fonament de la història (Patricis contra plebeus, esclaus contra amos, servs contra feudals i proletaris contra burgesos); una crítica al liberalisme econòmic i al sistema capitalista basat en la plusvàlua (treball no pagat del qual se'n aprofita el burgés propietari dels mitjans de producció, açò provoca un major enriquiment del burgés a costa d'una major explotació de l'obrer); també influïren els anomenats socialistes de transició (L. Blanc, A. Blanquí i Simone de Sismondi), que introduïren la idea d'una revolució obrera per tal d'arribar al poder. Així doncs, Marx pensa que en tota societat que es presenta en la història, la desigual distribució dels productes origina la divisió de classes socials. En conseqüència la causa de tota revolució política està en l'economia, per tant la lluita de classes i la revolució són inseparables. Tanmateix, Marx proposa l'organització d'obrers en un partit polític independent del burgés. I a partir d'ací conquerir al poder mitjançant una dictadura del proletariat, després a través d'una transició, eliminar el govern i la propietat privada, col·lectivitzar els mitjans de producció i així arribar a una societat comunista.

D'altra banda, Mikhael Bakunin, amb la influència de William Godwin, Max Striner i Proudhon, va elaborar una teoria anarquista basada en: destruir la societat capitalista mitjançant la violència; eliminar l'Estat i les institucions que el sustenten (exèrcit, església, família...), ja que els considera un mitjà d'opressió per part de la classe dominant; també rebutjà la propietat privada i l'herència, ja que va proposar l'implantació de les comunes i la col·lectivització dels mitjans de producció. Finalment, l'anarquisme del segle XIX considerava el camperolat i els sectors marginals com a força revolucionària.

El 1824 es va fundar a Londres l'Associació Internacional de Treballadors (AIT) o I Internacional, de la qual Marx va ser l'encarregat de redactar els estatuts, per la qual cosa aquestos eren de principis marxistes. Aquesta organització va crear: un Consell General, on es reunien els representants de tots els països; i un Congrés, òrgan màxim de direcció.

Bakunin, després d'haver fundat l'Aliança Internacional per la Democràcia Socialista, amb el suport dels obrers italians, espanyols, suïssos francesos, es va adherir a la I Internacional en el Congrés de Basilea (1869). Açò va provocar l'enfrontament entre bakuninistes i marxistes a l'AIT; ja que el marxisme proposa conquerir l'Estat mentre que l'anarquisme pretén destruir-lo, Marx proposa la dictadura del proletariat, Bakunin ho rebutja, els marxistes s'organitzen en partits polítics i l'anarquisme rebutja tota mena d'organització política.

La derrota dels francesos a Sedan el 1871 davant Prússia va posar fi al II Imperi Francés i va provocar l'alçament de les tropes prussianes cap a París, açò va suposar l'implantament d'un govern provisional revolucionari a la comuna de París. Aquest govern tractà de posar canvi radical (empreses dirigides per treballadors, escoles laiques i gratuïtes...), però va fracassar i la comuna es va convertir en una guerra civil (30.0000 morts i 40.000 processats). Els més conservadors van considerar la comuna com un element d'explosió que posava en perill les “classes laboristes”. D'altra banda Marx considerà la comuna com el primer intent de govern revolucionari, equivalent a la seua idea de dictadura del proletariat. Mentre que a Bakunin li va cridar l'atenció la desaparició de l'Estat i l'organització del poder per part dels treballadors.

L'AIT, a partir de 1871 van entrar en conflicte marxistes i bakuninistes, aquest fet va acabar amb l'expulsió de Bakunin i el transllad del Congrés general a Nova York. Finalment la I Internacional es va dissoldre a Filadèlfia el 1876 per tal que no caiguera en mans dels bakuninistes.

CONCLUSIÓ

La consolidació de la societat capitalista durant el segle XIX va ser conseqüència de la generalització i aplicació dels principis del liberalisme polític i econòmic. L'organització d'aquesta nova societat va determinar una divisió social entre burgesia i proletariat, aquesta divisió beneficiava fonamentalment a la burgesia, configurada com a classe dominant, ja que, a banda dels beneficis econòmics, dirigia políticament la societat. En aquest context les teories polítiques d'intel·lectuals com Marx o Bakunin, intentaven corregir les desigualtats del capitalisme a més d'integrar la classe obrera com a ciutadans amb els mateixos drets polítics des que gaudia la burgesia en la societat capitalista del segle XIX.

Per tant, la classe obrera va prendre consciència de la seua explotació i de les desigualtats que se'n derivaven del capitalisme a partir de les teories marxistes i bakuninistes. Així quan la classe obrera va prendre consciència de la seua situació va començar a organitzar-se en partits polítics i sindicats les seues condicions de vida i de treball. Ara bé, la lluita del moviment obrer organitzat, per tal d'aconseguir uns drets que consideraven irrenunciables, ha estat farcida d'episodis dramàtics que fins i tot van arribar a provocar la mort d'alguns obrers. En aquesta lluita s'utilitzava la vaga com a instrument de reclamació.

Els èxits del moviment obrer van començar a ser una realitat a finals de segle XIX quan es van legalitzar els sindicats per tot arreu d'Europa, aquestos sindicats van aconseguir millores, però a mesura que anaven aconseguint millores anaven disminuint els seus propòsits.

A la fi, la política pactista i reformista de la social-democràcia ha constituït la reforma del capitalisme arreu de tota Europa en un conjunt d'Estats de “benestar”. Així hui en dia podem als parlaments dels països democràtics partits socialistes. Després de la III Internacional es van dividir els socialistes en reformistes, agrupats en partits socialistes o social-demòcrates, i en revolucionaris, integrats en partits comunistes.

MATERIALISME HISTÒRIC: LA LLUITA DE CLASSES COM A MOTOR DE LA HISTÒRIA. PER K. MARX.

L'estat ha sigut sempre el patrimoni d'una classe pri- vilegiada qualsevol: classe sacerdotal, classe nobi- liaria, classe burgesa [...]. Sempre garanteix el que troba: a uns la seua riquesa, a altres la seua pobresa. A uns la llibertat basada en la propietat; a altres, l'esclavatge, conseqüència fatal de la seua misèria.

Tota la història de la societat humana, fins hui, és una història de lluita de classes. [...] Hui tota la societat tendeix a separar-se, cada vegada més obertament, en dos camps econòmics, en dues grans classes antagòniques: la burguesía i el prole- tariat.

Vídeos relacionados