Mort digna

Sociología. Enfermos terminales. Derecho a la vida. Muerte digna # Eutanàsia activa, passiva, voluntària, involuntària. Punts de vista religiós, ètic i jurídic. Drets del pacient terminal. Eutanàsia

  • Enviado por: Nadia
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 20 páginas
publicidad

L'EUTANÀSIA

Títol: l'eutanàsia

Curs: 2n batx.

Grup: C

ÍNDEX

  • Introducció P.3

  • ¿Què és l'eutanàsia? P.4

  • Punts de vista: religiós, ètic i jurídic P.5

  • Drets del pacient terminal P.7

  • Alternatives davant l'eutanàsia P.11

  • Raons del NO a l'eutanàsia P.13

  • Actualitat P.14

  • Enquesta a la gent gran P.14

  • Casos reals d'eutanàsia P.15

  • Comentari de notícies P.16

  • Sintesi de l'article «Una mort digna» P.17

  • Conclusions P.19

  • Bibliografía P.20

  • Annex 2: Article «Una mort digna»

  • INTRODUCCIÓ

    Un dels objectius d'aquest treball és aprofundir en el tema de l'eutanàsia i saber que en pensa la gent gran, a més a més l'he triat perquè a 4t d'ESO ja m'havien fet akgun comentari i em va semblar interessant.

    L'eutanàsia és un tema mundial recurrent i fa molts anys que van sorgint notícies en diferents mitjans de comunicació, en alguns països europeus tenen molt més avançada tota la legislació, en un dels apartats he esmentat alguns dels avantatges i inconvenients d'aquest fet.

    A més a més a l'hora de pensar en què fer a la part més pràctica vaig decidir fer un petit qüestionari de 10 preguntes a un grup reduït de persones grans d'entre 70 i 85 anys per conéixer una part de la realitat gironina.

    En una primera part he intentat classificar els diferents punts de vista; el religiós, l'ètic i el jurídic.

    I en l'apartat d'actualitat hi ha una barreja d'aspectes, des de l'enquesta, fins a una breu ressenya dels casos ue més m'han cridat l'atenció així com una recopilació de noticies i les parts que he cregut importants de l'article «Una mort digna».

    ¿QUE ÉS L'EUTANÀSIA?

    L'eutanàsia és la mort d'una persona causada per una altra, en principi un professional de la medicina, a petició lliure i expressa de la persona que va a morir. Atenent al seu sentit etimològic, eutanàsia vol dir «bona mort», del grec eu (bo) i thánatos (mort). Una persona posa fi, deliberadament, a la vida d'una altra considerant que això li és un bé: la mort li és preferible a una vida excessiva en sofriment.

    Hi ha diferents tipus:

    Eutanàsia activa, es practicada freqüentment amb animals molt malalts amb el fi d'alleujar-los el patiment. Consisteix a administrar-li una determinada substància per provocar-li la mort ràpidament.

    Eutanàsia passiva, és la que es realitza en totes aquelles situacions en las que es deixa morir el malalt bé per no aplicar-li determinats mitjans terapèutics o bé per retirar-los-hi. Un exemple clar es la del malalt amb càncer de pulmó en fase avançada que,queixant-se d'intensos dolors, agafa també, una pneumònia o una infecció del pulmó. Si no és tracta convenientment aquesta segona malaltia, el pacient morirà en poc temps, però el mateix passarà si es tracta d'aliviar-li el dolor amb drogues com la morfina sense aplicar-li els antibiòtics que servirien per a curar el segon mal.

    Eutanàsia voluntària, la persona afectada la sol·licita d'una manera lliure i expressa.

    Eutanàsia involuntària, es practica a una persona que és incapaç d'atorgar o no el seu consentiment, per trobar-se en estat de coma irreversible o en el cas d'un nounat amb senyals inequívoques d'irreparables anomalies físiques.

    Eutanasia directa, consisteix a posar fi a la vida de persones disminuides, malaltes o moribundes.

    Eutanàsia indirecta, la mort no és pretesa, és col·lateral a l'intent d'alleugeriment d'un símptoma que durà de qualsevol manera a la mort, però que pot ser alleujat.

    El terme eutanàsia també té un antòmin que és el que es diu: distanàsia (mala mort) que és el fet d'allargar la vida de manera irracional i desproporcionada.

    PUNTS DE VISTA

    Punt de vista jurídic

    El dret a la vida en l'article 15 s'integra així per la dignitat i el lliure desenvolupament de la personalitat de l'article 10.1. I si dificilment pot extendre's la dignitat sense la llibertat aquesta deu també integrar el dret a la vida des de la seva presencia com a valor superior de l'ordenament jurídic de la Constitució Espanyola.

    Cada ésser humà neix i mor i així existeix i cada ésser humà és digne d'existir en el temps que es consumeix entre la vida i la mort. Tots els éssers humans som iguals i la nostra vida val el mateix. Si es diu que tots tenim dret a la vida pot dir-se que tots tenim dret a la propia mort.

    La llibertat de l'individu és o una elecció absoluta en el més intim de la consciencia o simplement una màscara.

    La dignitat de la persones es trova tant en el viure com en el morir. La solicitud expressa i seria de que es causi la mort en una situació de patiment és una solicitud realitzada en vida. El dret a la pròpia mort es un dret inviolable. La família, les institucions hospitalaries i les demés formacions socials són democràtiques si permeten a cada un el dret a la vida i a la pròpia mort. Davant d'això s'uneixen l'ètica, la politica i el dret, pel que es pot arribar a la conclusió de que pertany a una idea democràtica admetre el consentiment de la mort.

    Punt de vista religiós

    Quasi totes les religions estan en contra de l'eutanàsia en general, encara que aprovin alguns aspectes d'aquesta.

    Això es deu al respecte a la vida i a que la decisió de treure-la o conservar-la depèn de Déu.

    La religió Catòlica pensa que donar la mort a una persona disminuida, malalta, o moribunda es inacceptable, perque constitueix un homicidi graument contrari a la dignitat humana i morlament inacceptable. Però principalment es basa en el fet de la creença d'un Déu superior, al qual devem la nostra vida, és a dir, encara que poguem utilitzar la nostra vida en el que volguem, aquesta li pertany a Déu i la voluntat de treurens-la és exclusivament seva.

    Si més no, si accepta la passiva, a un malalt que necessita un tractament excesivament costós, tant economicament com socialment, no creu que se li hagi de allargar la vida, es considera que la seva estancia terrenal arriba a la seva fi, en el cas que s'eviti l'eutanàsia molt extremament, es considera distanasia (mala mort).

    Punt de vista ètic

    L'opinió pública de la societat europea occidental sobre l'eutanàsia ha anat canviant de forma significativa en les últimes dècades, unes vegades a favor, i altres en contra, barrejades amb algunes d'indiferència. Un altre aspecte molt important de l'eutanàsia és qui deu decidir quan tallar la vida, quan practicar l'eutansia. Una corrent d'opinió creu que ho hauria de decidir el metge perquè ni el pacient ni la familia estan en condicions de discutir l'assumpte. Altres pensen que ha de ser el mateix malalt i en cas en el cas que aquest no estigués en condicions, la família ho hauria de decidir. Inclús en molts països orientals es va extenent el costum de signar un "living will", document en el que es posa la decisió que vol que es prengui en cas de patir una malaltia incurable.

    DRETS DEL PACIENT TERMINAL

    Els drets dels pacients terminals es recullen en diferents cartes escrites per associacions i fundacions americanes per l'eutanàsia.

    Aquestes són dues de les cartes:

    - Fundació Kennedy ( Universitat de Harvard, 1974):

  • Dret a coneixer la veritat sobre el seu estat.

  • Dret a estar protegit pel secret profesional i a que es respecti el seu pudor.

  • Dret a acceptar o rebutjar el tractament.

  • Dret a escollir el lloc on morir.

  • Dret a determinar el que es faci amb el seu cos.

  • - Southwestern Michigan in Service Education Council (1974):

  • Dret a ser tractat com una persona humana fins a la fi de la seva vida.

  • Dret a mantenir un sentiment d'esperança.

  • Dret a ser «cuidat» per persones que siguin capaces de mantenir aquest sentiment davant de qualsevol canvi.

  • Dret a expresar a la seva manera els seus sentiments i emocions davant de la seva propia mort.

  • Dret a participar en les decisions que afectin als cuidats que se li prestin.

  • Dret a rebre l'atenció de l'equip mèdic i d'infermeria, encara que sigui evident que no em curaré.

  • Dret a morir sol.

  • Dret a no patir.

  • Dret a que es repongui honestament a les seves preguntes.

  • Dret a no ser enganyat.

  • Dret a rebre l'ajuda de la seva família per acceptar la seva mort; i la familia té dret a rebre ajuda per aceptar la seva mort.

  • Dret a morir en pau i amb dignitat.

  • Dret a conservar la seva individualitat i a no ser jutjat pel fet que les seves decisions puguin ser contraries a les de la gent que el cuida.

  • Dret a discutir i compartir les seves vivències religioses encara que siguin diferents a les dels altres.

  • Dret a esperar que se li repecti la dignitat del seu cos després de la mort.

  • Dret a ser «cuidat» per persones compassives i sensibles, competents en la seva professió, que s'esforcin a comprendre les seves necessitats i que trobin satisfacció personal al ajudar-me quan s'hagi de cofortar-me en la meva mort.

  • Els pacients terminals també tenen dret a posar per escrit el que volen fer en cas d'estar incapacitat per decidir sobre la seva vida.

    El document on han de posar-ho per escrit s'anomena testament vital o document de voluntats anticipades.

    En un testament vital s'expressa la voluntat de la persona signant sobre les atencions mèdiques que desitja rebre o no rebre en el cas que pateixi una malaltia irreversible o terminal, que l'hagi portat a un estat que li impedeixi expressar-se per si mateix.

    Situació legal:

    A Catalunya a partir de la Llei 21/2000, de 29 de desembre, el testament vital, anomenat “voluntats anticipades”, té un estatus legal.

    Signatura:

    D'acord amb la legislació de Catalunya, el document s'ha de signar davant d'un notari o de tres testimonis. Dos d'aquests testimonis no poden ser familiars de primer o segon grau, ni estar vinculats per relacions patrimonials amb l'otorgador del document.

    Representant:

    En aquest imprès s'inclou la possibilitat de nomenar un representant. Convé que la persona escollida com a representant sigui algú que entengui tant com sigui posible els desitjos, valors i motius en els quals el signant fonamenta les seves decisions sobre el final de la seva vida, per quan no pugui expresar-se per si mateix. A més a més, ha de tractar-se d'una persona disposada a lluitar perquè es compleixin les instruccions que el signant ha establert en el seu testament vital, en el cas que es plantegin dificultats per al seu compliment per part de l'equip sanitari o dels familiars.També hi ha posibilitat de nomenar un segon representant (substitut) per si el primer es troves absent, hagués mort, o per algun altre motiu no pogués acomplir la seva tasca.

    Difusió:

    És convenient que distribueixi còpies del document al seu representant i a d'altres persones de la seva confiança (inclòs el metge de capçalera, si és posible).

    S'han de deixar indicacions sobre el lloc on es pot localitzar, per si patis un accident o una malaltia sobtada que li impedissin expressar-se.

    Anul.lació:

    El signant pot anul.lar el testament vital en qualsevol moment, senzillament estripant-lo sense oblidar-se de fer el mateix amb les copies que pugui haver lliurat a d'altres persones, o declarant el seu canvi d'opinió per escrit o verbalment davant de testimonis.

    ALTERNATIVES DAVANT L'EUTANÀSIA

    Pels pacients terminals que no volen que se'ls hi practiqui l'eutanàsia hi ha dues alternatives:

    Unitats de dolor:

    Els especialistes distingeixen entre dos tipus de dolor. Per una banda, el dolor agut (conseqüencia d'un accident, d'una intervenció quirúrgica o d'una malaltia) que mostra que existeix un problema médic en el malalt. En molts casos aquest dolor acaba marxant amb el tractament adecuat , però si el dolor dura almenys sis mesos es tractaria d'un dolor cronic que pot ser benigne o maligne. Normalment el dolor maligne acompanya de tumors.

    El nombre d'Unitats de Dolor existents en el món està al voltant de 500, 300 de les quals són a Estats Units.

    La primera Unitat de Dolor a Espanya és la que hi ha al l'hospital «12 d'Octubre» a Madrid i es va crear al 1980. El tractament del dolor en aquesta Unitat és farmacològic en el 80% dels casos mitjançant l'administració de calmants per via oral, venosa, etc. En altres casos es fan servir teràpies més agresives com la secció de nervis, crioterapies, procediments neuroquirúrgics, etc. També es fa servir acupuntura elèctrica o hipnosis.

    Hospicis:

    Els hospicis eren unes institucions característiques de l'Edat Mitjana que obrien les seves portes als pelegrins. En el segle XIX Mary Ainkenhead, fundadora de les Germanes Irlandesas de la Caritat, va començar a crear institucions per acompanyar als moribunds i al final de la Segona Guerra Mundial es comencen a estendre.

    La “filosofia” dels hospicis es centra en els punts següents:

    Control del dolor: el dolor físic està sempre influit per factors psíquics: angoixa, por, depressió, cansament ... Tots aquests elements s'han de tenir en compte.

    Relació personal amb el pacient: l'aproximació al malalt s'ha de realitzar des de la convicció que cada persona es única. Per aixo s'ha de tenir molt en compte les seves concepcions culturals i religioses, intentar que les decisions es prenguin conjuntament amb el pacient i la seva familia, respectar els seus costums tradicionals i recomanar que la seva aparença física siqui el més normal posible.

    Acompanyament del malalt: s'intenta que el malalt mai es senti aïllat.El paper de l'acompanyant per part del voluntariat és molt important, especialment amb malalts que no tenen familia.

    Personal sanitari: les infermeres tenen un paper molt important per la seva presència continuada; són les que millor poden compéndre al malalt i conèixer el significat de les seves peticions donat-li suport físic i psicològic que necessiten i els metges han d'extremar el seu apropament al malalt

    Ajuda per aceptar la mort: es treballa donanat una gran importancia a la proximitat i als gestos físics que signifiquen companyia pel malalt proxim a la mort.Es resalta que la mort es una part important de la vida en que es pot creixer coma persona i que permet fer descubriments esencials.

    RAONS DEL NO A L'EUTANÀSIA

    Hi ha moltes raons per no voler l'eutanàsia i una d'elles es que en els països on està legalitzada (Bélgica i Holanda) hi ha bastant descontrol i algunes persones que viuen en aquests països viuen intranquil.les per por a que els hi practiquin l'eutanàsia sense el seu consentiment. Les autoritats sanitàries holandeses admeten que una de cada tres eutanàsies s'ha dut a terme sense el consentiment del pacient.

    Es normal que la gent tingui por a la eutanàsia perquè a Bélgica i Holanda hi ha casos esgarrifosos:

    • En un hospital d'Holanda es va ingressar a una dona amb problemes als pulmons, no podia respirar bé i va demanar que no li practiquessin l'eutanàsia, al cap de 36 hores la dona ja respirava amb normalitat però un metge li va practicar l'eutanàsia per què deia que necessitaven llits.

    • Un home gran va ser ingressat en agonia i el seu fill va demanar que li practiquessin l'eutanàsia perquè el funeral tingués lloc abans de les seves vacances programades. Els metges li fan cas i li augmenten la morfina. Però, de sobte l'home s'asseu al llit i fins i tot estava de bon humor. Havia aconseguit la dosi de morfina que necessitava per calmar el dolor i fins i tot va viure un any més.

    Moltes vegades l'eutanàsia es demana perquè la persona està deprimida o per motius familiars o perquè se senten inútils. A vegades fins i tot la demanen per que la família li ha obligat.

    Una de les causes potser perquè quan es va legalitzar l'eutanàsia no es va posar un control, abans de practicar-la s'hauria d'estar ben segur que el pacient ho vol i fins i tot s'hauria de necessitar el consentiment per escrit de la persona o d'algun familiar en cas que la persona no pogués i sempre tenint en compte el testement vital si el malalt el té fet.

    Per tant penso que per tranquilitzar a les persones que viuen en aquests paisos es podria regular la pràctica de l'eutanàsia i tenir-ho molt controlat per que com tot l'eutanàsia té les seves parts positives i les seves parts negatives que es podrien evitar.

    Actualitat

    Enquestes a la gent gran.

    Per saber què pensa i què sap la gent gran de l'eutanàsia he passat l'enquesta que hi ha a continuació a 12 persones, 6 homes i 6 dones. Les enquestes contestades les adjunto en un annex.

  • Quina d'aquestes definicions és millor pel terme eutanàsia?

  • (marqui amb una creu la opció que cregui correcte)

      • És la mort d'una persona causada per una altra a petició de la que morirà.

      • Consisteix a administrar una determinada substància per provocar la mort d'una persona malalta.

      • Matar a una persona per que és molt gran.

      • Ajudar a allargar la vida d'una persona malalta.

    2. En el cas que tingués una malaltia terminal i patís molt acceptaría que li

    escursessin la vida?

    3. En cas que no fos conscient i visqués com un vegetal, acceptaría que el/la

    desconectessin?

    4. Sap què és el testament vital o document de voluntats anticipades?

    5. A Catalunya estàn regulats els testaments vitals, vostè el té fet?

    6. Em pot explicar les raons per les quals no l'ha fet o les raons per les quals l'ha

    fet?

    7. Si se'l fes que hi posaria o que hi ha posat si el té fet?

    8. A Holanda i Dinamarca els impresos pel testament vital es venen a les farmàcies.

    Li agradaria que aquí també es fes?

    9. Ha vist la pel.lícula Mar Adentro? Què en pensa de l'actitud del protagonista?

    10. El/la preocupa quedar impossibilitat/ada?

    Casos reals d'eutanàsia:

    Karen Ann Quinlan:

    El 14 d'abril de 1975 Karen Ann Quinlan, una noia d'Estats Units en tra en coma i un metge li diagnostica un permanent estat vegetatiu.

    Al cap de 3 mesos els seus pares van decidir parar els tractaments i deixar que se la seva filla mori en pau però la direcció de l'hospital Sant Claire no hi està d'acord.

    El cas va ser portat al tribunal de New Jersey però la sentencia va ser desfavorable i els pares van apel.lar al tribunal Suprem de l'Estat de New Jersey. El 31 de març de 1976 els 7 jutges van donar permis als pares perque desconectessin la maquina que ajudava a respirar a la seva filla.

    Però, per sorpresa de tothom un com desconectada Karen va continuar respirant i va estar en coma 10 anys fins que el 12 de juny de 2985 va morir per una crisi respiratoria provocada per una neumonía aguda.

    Arthur Koestler:

    Arthur Koestler de 68 anys que patia des de feia temps una malaltia de parkinson i leucemia irreversible i la seva dona Cynthia van apareixer morts a casa seva el 3 de març de 1983.

    Tots dos s'havien pres una barreja de barbitúrics amb la seva beguda preferida.

    Arthur Koestler havia escrit el llibre Guia para la autoliberación que és un manual que ensenya tecniques per un suicidi perfecte.

    Ingrid Frank:

    Al 1984 la alemanya Ingrid Frank va patir un accident de cotxe que la va deixar tetraplegica.

    Al setembre de 1987 va decidir treure's la vida tota sola perquè ningú fos acusat d'haver-la matat. L'únic testimoni de la mort de la noia ve ser una càmara de vídeo que va grabar com amb l'ajuda d'una palla Ingrid es va beure una solució de cianur.

    Ramon Sampedro:

    Al 1968 quan Ramon Sampedro tenia 25 anys es va trencar el coll i va quedar tetraplègic. Va anar a judici perque deixessin que algú l'ajudés a suicidar-se, però, no el van deixar. Va trobar a algú que l'ajudés i va morir prenent-se una solució de cianur i gravant-ho tot amb una camara de video.

    Va ser el primer espanyol que va anar a judici per demanar que algú l'ajudés a morir.

    La pel.lícula Mar Adentro explica la història de Ramon Sampedro.

    Comentari de noticies

    • Més de 700 persones a Andalucía han expressat les seves voluntats anticipades:

    Un total de 738 andalusos s'han fet el testament vital. El centre d'informació al ciutada «Salud Responde» ha gestionat mitjançant el telèfon 902 505 060, un total de 1.326 cites de persones que es volen fer el testament vital i 847 trucades de gent que volia informació sobre alguns aspectes del document.

    De la gent que es vol fer el testament vital un 58% són dones i un 42% són homes mentre que un 81% són persones de 31 a 70 anys.

    • Metge acusat per eutanàsia:

    Dilluns 15 de desembre de 2003 Un metge britànic retirat que presidia la Societat per l'Eutanàsia voluntaria va admetre que va voler ajudar a un malalt de càncer de 74 anys i podria ser condemnat a 14 anys de presó.

    • 18 mesos de presò per una dona culpable d'eutanàsia a Italia:

    12 de desembre de 2003 Una noia de 22 anys va ajudar a la seva mare, malalta d'esclerosis lateral amiotròfica, a suicidar-se a Monza.

    La noia va arrivar a un acord amb la justícia italiana a traves de la qual va obtenir una condemna més curta per haver «ajudat al suicidiade la seva mare. Segons les lleis italianes si no hagués fet aquest tracte podia arribar a ser condemnada a 5 anys de presó.

    • Un jutge permet a un Anglés viatjar amb la seva dona malalta a Suiza per que es suicidi:

    1 de desembre de 2004 Un jutge britànic va anul.lar una ordre temporal que impedia el viatge a Suissa d'una dona que patia una malaltia cerebral degenerativa i va determinar que seria la polícia qui decidiria si s'han de prendre mides legals contra el marit que la portarà a una clínica suíssa per acabar amb la seva vida.

    Síntesi de l'article «Una mort digna»

    «Més de 200 malalts terminals a l'any demanen l'eutanàsia a Espanya i 10.000 més amb malalties irreversibles desitgen en algun moment que s'acabi la seva vida»

    • Un delicte a Espanya:

    «El codi penal de 1995 va posar fi a l'assimilació d'eutanàsia amb homicidi»

    «Amb el consentiment del malalt es castiga amb penes de presó d'entre 18 mesos i 3 anys» «La inducció té una pena de presó de 8 anys» «La cooperació es castiga amb penes de 2 a 10 anys» «Es considera atenuant (rebaixa de la pena a la meitat) la petició expressa d'un malalt terminal que pateixi una malaltia que produeixi patiments graus i permanents»

    • Els metges:

    «6 de cada 10 metges recolzen un canvi de la llei per permetre als malalts demanar i rebre i/o l'eutanàsia activa, segons l'última enquesta efectuada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS)»

    • Sanitat impulsarà per decret un registre central del testament vital:

    «El Ministeri de Sanitat desenvoluparà d'aquí poc temps la llei general de sanitat per establir un registre central del testament vital, de forma que sigui accesible a tots els ciutadans i pugui ser consultat i tingut en compte pels metges en qualsevol punt d'Espanya davant casos irreversibles. També es podrà incorporar als historials médics»

    «La persona que signa el document expressa el desitg de morir dignament, demana que no se li prolongui la vida per mitjans artificials i que se li subministrin els fàrmacs necessaris per pal.liar al màxim el sofriment»

    «Els signants dels testaments també expressen el desig que si es troben en un estat molt deteriorat, se'ls administri els fàrmacs més convenients per acabar de forma ràpida i indolora amb la seva vida.»

    «El document, que es recolza en la Constitució i una resolució del Consell d'Europa, autoritza els metges i parents a procedir a l'eutanàsia en cas que el firmant es vegi un dia en aquesta necessitat. A Holanda i Dinamarca la gent compra a la farmàcia aquests impresos, que després han d'omplir. Més de 20.000 ciutadans espanyols l'han signat»

    • No hi ha ningú a la presó:

    «Segons el Ministeri de Justicia, actualment cap persona és a la presó per culpa de la pràctica de l'eutanàsia. L'atenuant que suposa ajudar un malalt terminal rebaixa les penes a menys de dos anys, cosa que evita l'ingrés a la presó. Segons l'organització Pret a Morir Dignament, els jutges fan els ulls grossos. Citen, com per exemple, l'arxivament del cas de Ramon Sanpedro i de les 12.000 persones que es van autoinculpar»

    CONCLUSIONS

    Al principi quan els companys de clase coneixien el tema del treball molts preguntaven que era l'eutanàsia i després d'estrenar la pel.licula Mar Adentro tothom n'estava assabentat o n'havien sentit a parlar.

    Un dels objectius d'aquest treball és saber què saben i què en pensen de l'eutanàsia, del testament vital i de qüestions sobre el final de la vida, per aixó he realitzat l'enquesta a una mostra d'edat concreta: de 70 a 85 anys. La conclusió que he tret de les enquestes que podeu veure a l'annex 1 es que la gent de 80 anys cap amunt si es tracta d'ells/elles hi estan en contra però els altres que fagin els que vulguin. I la gent més religiosa tambés hi esta en contrza però gairebé sempre respectant l'opinió dels altres. I cap de les persones a les que he fet l'enquesta té el testament vital. També m'ha cridat l'atenció és que totes les persones a les que he fet l'enquesta tenen, encara que sigui, una lleugera idea del que és l'eutanàsia.

    M'hauria agradat tenir més espai per comentar millor algunes de les notícies que he recupilat i posar critiques que em semblen molt interessants de la pel.lícula Mar Adentro que ha tornat a posar d'actualitat el tema.

    La meva opinió sobre el perquè no legalitzen l'eutanàsia aquí a Espanya és que l'estat no vol que passi aquí el que passa a Bèlgica i Holanda (explicat a l'apartat «raons del no a l'eutanàsia») però també crec que si tot això passa a aquests països es perquè no ho tenen gaire vigilat. El que si s'està fent a Espanya és regular els testaments vitals i per això cada vegada hi ha més gent que se'l fa.

    BIBLIOGRAFÍA

    BOK, Sissela; DWORKIN, Gerald; FREY, F. G. La eutanasia y el auxilio médico al suicidi. Madrid: Ed. Cambridge, 2000.

    DWORKIN, Ronald. El dominio de la vida. Barcelona: Ed. Ariel S.A, 1994.

    GAFO, Javier. La eutanasia. Madrid: Ed. Temas de hoy, 1990.

    HUMPHRY, Derek; WICKETT, Ann. El derecho a morir, comprender la eutanasia. Barcelona: Ed. Tusquets editores ensayo, 1989.

    SOULIER, Jean-Pierre. Morir con dignidad. Madrid; Ed. Temas de hoy ensayo, 1995.

    www.eutanasia.ws

    www.federaciocristians.org

    www.xtec.es

    El Periódico de Catalunya. 6 de setembre del 2004

    Hacer Familia. Octubre 2004

    20