Mòn grec

Arte griego. Cultura griega # Dorífor. Policlet. Anàlisi Formal. Interpretació. Antiga Grècia. Atenes. Democràcia atenesa

  • Enviado por: project
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 9 páginas
publicidad

'Mòn grec'

INDEX

ANÀLISI D'UNA OBRA ESCULTÒRICA

Documentació general 1

Anàlisi formal 1

Interpretació 2

L'ANTIGA GRÈCIA

Aspectes generals 3

La supremacia d'Atenes 4

La democràcia atenesa 5

La cultura grega 6

VALORACIÓ PERSONAL 7

BIBLIOGRAFIA 7


ANALISI D'UNA OBRA D'ART

L'obra que analitzo es una escultura titulada DORÍFOR

'Mòn grec'

Documentació general

L'obra titulada Dorífor és una escultura d'estil clàssic feta per Policlet durant el segle V a.C.

Segons diuen l'escultura original era de bronze, però es va fondre i els romans la van copiar però feta de marbre. L'original estava feta amb la tècnica fosa i la copia de talla. La seva forma és exempte i el Dorífor és una obra que està dempeus. El seu color es monocromat (d'una sola gama de colors) , però en un principi era policromat.

Actualment la copia es guarda en un museu de Roma i l'original estava en Atenes.

Anàlisi Formal

Dorífor mostra un dels cànons de la bellesa ideal del cos humà. Les proporcions es consideraven perfectes si el cos contenia exactament set vegades les dimensions del cap.

En l'obra predominen les línies corbes, encara que hi ha alguna recta. La seva llum es contrastada, ja que per uns llocs es veu més clar i uns altres més fosc.

L'obra de Dorífor presenta moviments al cap, que el té una mica torçat, al braç i a la cama. Té una cama relaxada i l'altre en tensió. Diuen que aquesta postura es diu contrapposto i actualment s'utilitza per fer de model. El contrapposto s'aconsegueix posant els membres del cos en posicions contraposades, o alternades: si es flexiona una part, l'altra s'esten, com és el cas del Dorífor.

Es una obra atemporal, el que volia expressar l'autor no era com era la gent en aquella època sinó que volia expressar la perfecció.

L'estil de l'autor es clàssic i volia representar la bellesa ideal.

Interpretació

La interpretació del tema és la representació d'un atleta grec que portava una llança a la ma esquerra. Policlet volia representar la bellesa ideal i volia posar en pràctica les normes del cànon, un llibre que ell mateix havia escrit. Els escultors van voler copiar els models de les seves escultures. El segle V a.C. va ser el més important de la historia de l'escultura grega. En aquest segle es van aconseguir les estàtues més perfectes que van ser copiades pels romans i actualment són models que s'imiten.

El Dorífor és un exemple de la proporció de les parts i es basa en Pitàgores qui va dir que tot fenòmen té una base numèrica que es pot conèixer; els números signifiquen la presència divina en l'àmbit humà; així aquesta escultura es converteix en un exemple de la Perfecció, la Bellesa i l'Ideal.

També es considera important el segle V a.C. perquè es va perfeccionar la democràcia, van néixer grans escriptors i es va reconstruir l'acròpolis.

Policlet té altres escultures importants com per exemple el Diadument.

L'estat va encarregar a Policlet que fes el Dorífor per fer de funció decorativa i honorar alguns atletes.


L'ANTIGA GRÈCIA

Aspectes generals

Grècia, a l'Edat Antiga inclou la península Balcànica, junt amb les illes dels mars Jònic i Egeu, dominades pel clima i el paisatge mediterrani. El relleu de la península Balcànica presenta muntanyes elevades separades per valls estretes en què les comunicacions són difícils.

La fragmentació del relleu i l'existència d'una gran quantitat d'illes va comportar que la civilització grega no tingués un Estat com la Grècia actual. Cada vall i cada illa formaven un Estat independent, que anomenaven polis i que comprenia una ciutat i les terres que l'envoltaven.

Cada polis tenia lleis, moneda, govern i exèrcit propis. Però totes tenien la mateixa llengua i la mateixa cultura i compartien el sentiment de pertànyer a un mateix espai geogràfic, l'Hèl·lade.

'Mòn grec'
Les polis més importants són:

  • Esparta, on es van redactar les primeres lleis, es va utilitzar la moneda i es va consolidar el poder militar gràcies a l'educació estricte dels futurs soldats.

  • Atenes, on es van produir canvis econòmics, socials i polítics que van afavorir el sorgiment de la democràcia.


La supremacia d'Atenes

Durant el segle V a.C. Atenes va ser la polis més poderosa, rica i culta del món grec. La seva població estava formada majoritàriament per pagesos, que es van especialitzar en dos conreus, vinya i oliveres, a partir dels quals produïen vi i oli.

A les ciutats marítimes com Atenes es va desenvolupar el comerç amb les colònies, la qual cosa va estimular el creixement d'una important indústria artesana. Els mestres artesans treballaven al seu petit taller ajudats per esclaus i fabricaven ceràmica, teixits, armes, joies, etc.

Els comerciants atenesos van viatjar per tot el Mediterrani. Exportaven i importaven diferents productes. La moneda de plata atenesa era el dracma que es cotitzava per tot el Mediterrani.

Aquest esplendor econòmic i el nou sistema polític van fer que Atenes adquirís un gran prestigi a les guerres mèdiques contra l'Imperi Persa.

Atenes va viure en aquest període una etapa política, econòmica i artística molt brillant. Però aquesta mateixa riquesa topava amb els interessos d'altres ciutats, com Corint i Esparta, i això finalment va provocar una lluita contra Atenes.

Les Guerres del Peloponès van ser terribles perquè van arruïnar Atenes, que va ser vençuda, i, en general, totes les polis gregues.

'Mòn grec'


La democràcia atenesa

El desenvolupament del comerç i de la indústria a Atenes va comportar el sorgiment d'una nova classe social rica, formada per comerciants i artesans, que desitjava intervenir en el govern per defensar els seus interessos.

Aquests nous grups socials es van enfrontar a la vella aristocràcia i van exigir participar en la vida política de la ciutat.

Es va iniciar així un procés de reformes que van finalitzar amb l'aparició de la democràcia, que significa “govern del poble”.

Els habitants d'Atenes es dividien en diverses categories socials:

  • Els ciutadans eren els homes d'Atenes nascuts de pares i mares atenesos. Gaudien del dret de ciutadania i podien intervenir en el govern.

  • Els metecs eren els estrangers que vivien a Atenes i es dedicaven al comerç i a l'artesania. Pagaven impostos i formaven part de l'exèrcit. No podien votar ni ser elegits governants.

  • Els esclaus solien ser presoners de guerra. Estan sotmesos a un amo. No es consideraven com a persones i treballaven durament.

Els ciutadans d'Atenes es reunien en l'Assemblea per aprovar les lleis, decidir sobre la guerra i la pau i escollir els magistrats.

La democràcia atenesa es considera la precursora dels principis i dels ideals democràtics però és limitada perquè només participava una minoria dels habitants.


La cultura grega

La religió dels grecs era politeista i antropomòrfica i celebraven una gran varietat de cultes. Els Déus vivien al mont Olimp, sota l'autoritat de Zeus, que era considerat el pare dels déus i dels homes.

A Grècia es volien explicar els fenòmens de la natura mitjançant la intervenció dels déus. Tots tenien els seus mites. Van sorgir els pensadors grecs que buscaven una explicació lògica i raonable dels fenòmens naturals. Es va conrear la filosofia (Sòcrates, Plató i Aristòtil) i la ciència (Pitàgores, Arquímedes i Hipòcrates).

El teatre va néixer a Grècia, era un espectacle públic i els actors es tapaven la cara amb unes màscares i els espectadors participaven en la representació. Els arquitectes van construir edificis d'una gran bellesa i perfecció com els temples i els teatres, seguien uns ordres arquitectònics (dòric, jònic i corinti)

L'escultura grega cercava la representació de la bellesa ideal i del moviment. Els escultors van trobar les proporcions ideals del cos humà. Feien servir el marbre i el bronze i representaven déus i herois.

La ceràmica estava decorava amb pintures que representaven diferents escenes, aquestes imatges proporcionen una gran informació sobre la vida quotidiana, els costums i els mites dels grecs.

'Mòn grec'


VALORACIÓ PERSONAL

El treball ha estat molt interessant perquè he après aspectes nous sobre l'Antiga Grècia. M'ha cridat l'atenció la importància que tenia Grècia en el Mediterrani a nivell econòmic amb el comerç i a nivell polític amb la democràcia.

M'ha costat trobar fotografies sobre l'Antiga Grècia. Quan he acabat el treball estic satisfet.

Respecte a l'apartat de l'anàlisi de l'escultura “Dorífor” m'ha sorprès la perfecció de bellesa que buscava Policlet quan la realitzava.

BIBLIOGRAFIA

  • Ciències Socials, geografia i història. 1r ESO. Ed. Vicens Vives.

  • www.google.es

  • www.edu365.com

  • www.enciclopèdia-catalana.com