Molinos de viento

Máquinas. Historia. Tipos. Aplicaciones # Molins de vent. Tipus: fariners i aiguaders. Aplicacions

  • Enviado por: Koka
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 5 páginas
publicidad

1- HISTÒRIA

L'ús de la força del vent per moure diferents enginys és coneguda des de temps molt antics. Ja devers el segle I o II a. de C. els grecs coneixien els elements mecànics que composen els molins de vent, però no se sap que els combinessin fins a construir-ne un. Les primeres notícies sobre molins de vent vénen de Pèrsia, del segle VII d. de C.: es tracta de molins d'eix vertical que movien directament la mola sense cap engranatge.

Els molins d'eix vertical són molt menys eficaços mecànicament i aerodinàmicament que els d'eix horitzontal europeus. No és clar l'origen dels segons, però hi ha dues teories que semblen més viables que les altres: una en planteja l'origen àrab i la difusió amb les creuades, i l'altra, la possibilitat que sigui una invenció europea. El que sembla clar, però, és que els molins de vent s'estengueren per Europa a partir dels segles XII i XIII.

Els molins de vent fariners són del tipus torre i només la part superior de la torre, on hi ha inserit l'eix, és mòbil. Les primeres notícies que en tenim daten de finals del segle XIII, és a dir, just després de la conquesta, però sols es varen fer comuns a partir del segle XV. La nomenclatura del molí de vent és fonamentalment romànica, no hi ha els noms aràbics que trobem en altres enginys (tafona, sínia) introduïts pels àrabs.

Els molins d'eix horitzontal han de tenir un espai ampli entorn de la torre perquè es pugui moure l'antenada: aquest espai es diu envelador. Els primers molins catalans sols devien tenir una torre nua o voltada de cintell i així els veiem a les representacions gràfiques més antigues, del segle XV. La passa següent, construir el molí damunt d'una casa, implicava la capacitat de cobrir-la amb sostre pla, per servir d'envelador. Una coberta d'aquest tipus s'havia de fer amb volta. Aquest tipus de cobriment es començaria a usar a partir del segle XVII i no es faria comú fins al segle XIX. Els molins sostrats amb llenyams es degueren començar a bastir a partir del segle XIX, perquè abans eren molt difícils de construir per problemes d'impermeabilització.

Una altra variació del tipus habitual introduïda a la segona meitat del segle XIX són els molins de torre estreta. El 1836, la reina Isabel II va renunciar al dret segons el qual el Reial Patrimoni havia de donar permís per construir molins. Aquesta liberalització podria haver originat una gran demanda en la construcció de molins, que afavorí la construcció de tipus nous.

Les antenes engraellades sembla que són més antigues que les antenes amb veles triangulars, perquè són les que trobem a les primeres representacions gràfiques i perquè les veles del segon tipus havien de ser de roba molt més resistent. L'Arxiduc diu qu elsmolins fariners amb vuit antenes, amb veles triangulars, són moderns i que només n'hi ha una dotzena en tota l'illa mallorquina.

-A Mallorca els molins de vent fariners acabaren de fer feina devers 1930: a Campos el darrer molí de vent va funcionar fins el 1933, a Felanitx fins el 1929, a la vila de Llucmajor en 1930 sols en quedava un en funcionament, a Petra marxaren fins devers la guerra del 36, a Artà el darrer va desmuntar-se els anys 20 i Moll ens diu en 1934 que estan a punt de desaparèixer a tota l'illa. Sembla, però, que després, durant la guerra i la postguerra, hi hagué una revifalla dels molins a causa de l'estraperlo. Cal recordar també els molins de vent de la Manxa, que són molt antics i formen part del patrimoni d'aquella zona.

Foren les farineres, establiments industrials on les moles es movien amb la força de motors de vapor, d'explosió o elèctrics, que aparegueren a finals del segle XIX, els elements determinant de la decadència dels molins fariners .

'Molinos de viento'

Molí Fariner - Torre Ampla

Introduït: Segles XIV y XV
Ús: Molía gra, sal i altres materials
Situació: A Mallorca

2-TIPUS

En general hi ha dos tipus fonamentals de màquines mogudes pel vent: els molins fariners i els molins aiguaders. Històricament els molins aiguaders descendeixen dels fariners.

MOLINS FARINERS:

'Molinos de viento'

Molí Fariner- Torre Estreta

Introduït: Segle XIX
Ús: Molía el gra i la sal
Situació: A Mallorca

'Molinos de viento'

Molí Fariner - Veles amb Gaions

Introduït: Segle XVIII
Ús: Molia el Gra
Situació: Selva

'Molinos de viento'

Molí Fariner - Veles y Coa

Introduït: Segle XIX
Ús: Molia el Gra
Situació: Manacor, LLuchmayor

'Molinos de viento'

Molí de Ramell amb Coa

Introduït: 1862 (Coa inventada per "El Cabo Loco")
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Principalment Palma/St Jordi i Campos/Ses Salines

MOLINS AIGUADERS:

'Molinos de viento'

Molí de Ramell Gran

Introduït:Anys 1880
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Principalment a Sa Pobla/Muro amb alguns exemplars a Campos y Palma

'Molinos de viento'

Aerobombes Tipus Americà

Introduït: Anys 1920 (Importat de Espanya peninsular y Estats Units)
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Originalment prop a Palma. Exemplars modernes en tot Mallorca

'Molinos de viento'

Molí de Ferro Gran

Introduït: Anys 1940 (Desenvolupat a partir de molins de Ramell grans)
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Principalment prop Sa Pobla

'Molinos de viento'

Molí de Ferro

Introduït: 1934 (Adaptació del Molí Americà al de Ramell)
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: A Mallorca

'Molinos de viento'

Molí de Ramell

Introduït: 1854 per Damiá Reixach
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Principalment a Palma/St Jordi i Campos/Ses Salines

'Molinos de viento'

"Ferro" amb Pales de Fusta

Introduït: Anys 1940 (De construcció mes barata que els de ferro)
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Principalment prop de Palma

'Molinos de viento'

Aiguader Antic

Introduït: 1847
Ús: Extracció d'Aigua
Situació: Pla de Sant Jordi (prop al Aeroport de Palma)

3-APLICACIONS

A més de moldre farina, els molins de vent s'han utilitzat per moldre altres productes: el guix, el ciment, el paper vell per fer cartró, i més tard per fer electricitat.

També s'han utilitzat per fer oli escasses vegades.

A part d'aquestes aplicacions, els molins també es van fer servir per pujar grans quantitats d'aigua de dins dels pous.(molins aiguaders)

'Molinos de viento'