Modernisme

Modernismo. Historia del Arte. Movimiento modernista catalán siglo XIX

  • Enviado por: KaRla
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 3 páginas
publicidad
cursos destacados
Iníciate con Ableton Live
Iníciate con Ableton Live
El curso da un repaso general por las órdenes y menús más básicos, para poder generar...
Ver más información

Curso completo de piano - Nivel básico
Curso completo de piano - Nivel básico
Este curso de piano está pensado para todos aquellos principiantes que deseen comenzar a tocar el piano o el...
Ver más información

publicidad

El modernisme (1890-1910): moviment artístic i cultural ja que els artistes , pensadors i escriptors es van adonar que Catalunya anava endarrerida respecte a Europa sobre aquests aspectes.

el modernisme literari ( del 1890- 1910) es divideix en:

  • primer període ( 1892-1900) amb la revista avenç que va iniciar una campanya per promoure la reforma lingüística del català i per donar a conèixer la cultura europea per modernitzar la catalana. La revista va desaparèixer al 1893 ja que va prendre un to anarquitzant. En aquet període també es coneix per Santiago rusiñol i les festes modernistes a sitges. ( una a l'agost del 1892 i les altres al setembre del 1893)

  • el segon període ( 1900-1911) el modernisme va donar els seus millors fruits . aquesta etapa es va iniciar per l'aparició de la revista joventut ( 1900-1906) i es va acabar al 1911.

El modernisme va néixer per l'enfrontament del artista i la societat. l'artista volia elevar el nivell cultural i espiritual i en canvi la societat s'aferrava a coses materials.

Camp de la poesia : cal destacar a Joan maragall , víctor català ( Caterina Albert), Raimon Casellas, Prudenci Bertrana, Josep Pous i Pages , Santiago rusiñol i Ignasi iglesias ( aquests 3 últims , dramaturgs)

La poesia modernista: Conjunt de tendències i corrents que es van agafar a partir de la modernització a traves d'Europa. La tendència romàntica també va continuar a traves dels jocs florals.

Tipus de corrents:

  • decadentisme: parlava de actituds d'inseguretat, de cansament , d'avorriment , de la mort , del suïcidi... els poetes eren considerats uns aristòcrates de la cultura.

  • Simbolisme: es suggeria estats anímics a traves de descripcions d'elements reals. per exemple la posta de sol i el significat que podia tenir en un estat d'ànim.

  • Vitalisme: parlava de la vida humana , defensaven la expressió espontània natural es a dir no els agradava la poesia intel·lectual. sobretot destacaven temes com individualisme , les ganes de viure , l'energia de la gent etc..

  • Poesia social: es preocupava per la societat es a dir , denunciava la diferencia entre els pobres i els rics. Era molt clara d'entendre

  • Naturisme: descripcions de paisatges , es a dir els poetes volien crear harmonia entre el home i la natura , era una recuperació de la poesia popular i tradicional.

  • Parnassianisme: oposat als anteriors ja que volia crear un llenguatge poètic molt mes formal. El sonet era la forma poètica que creien perfecte.

Joan maragall: ( 1860-1991): fill de la burgesia tèxtil , va estudiar dret. es va dedicar uns quans anys al negoci familiar però als 30 va començar a destacar com a poeta i periodista. al 1890 va entrar en l diario de Barcelona i va col·laborar am la revista avenç ( molt important en el modernisme) amb les publicacions va donar a conèixer els corrent europeus. va introduir a Catalunya les idees del filòsof alemany Nietzsche , va traducir a Goethe i altres escriptors alemanys. Va desenvolupar un paper de guia cultural.

La poesia de Joan maragall es pot agrupar en dos blocs:

Primer bloc:

L'espontaneisme: exaltació de la creativitat individual i de la contemplació meravellada del mon.(expressió lliure , sense regles.) Aquesta doctrina la va exposar a una poesia : elogi de la paraula ( 1903)

Segon bloc:

regeneracionisme: insatisfacció per la política , econòmica i social i els partidaris proposaven formules de modernització. influencia de Nietzsche , cant de la vida i energia individual i col·lectiva.

Maragall també va apropar-se al catalanisme burges es a dir amb una mitologia nacionalista , individualista i independent.

Funcions comunicatives:

Comunicació oral: forma principal que tenim els humans per relacionar-nos.

La comunicació escrita va sortir molts segles desprès.

La bona comunicació oral i escrita es la base per una expressió eficaç en el segle XXI

Funcions de la comunicació oral:

  • transmetre informació

  • donar ordres

  • expressar sentiments

  • divertir-se

la comunicació oral la duem a terme amb la conversa

conversa: activitat lingüística que fem servir molt . perquè sigui eficaç ens hem de coordinar i seguir unes pautes i normes.

Es divideix en:

L'obertura: salutació, exposició motius de la conversa..

Bloc central: cos , hi ha torns de paraules

Tancament: comiat.

Varies situacions on hi ha conversa:

Disculpar-se , perdonar , lamentar , agrair i demanar.

Comunicació no verbal: no es fan servir les paraules si no els gestos ( forma mol generalitzada , es a dir que entén tothom)

A traves de: la vista ( gestos oculars) l'oïda ( distinció de sorolls) , olfacte ( percebre olors) el gust , i el tacte ( distingim la proximitat de tot ..)

Sintagma nominal:

determinant + nucli + ( complement)

el nucli: ( el nom)

  • un nom ( el llapis)

  • un element substantivat ( verb , adjectiu , adverbi...) el sopar , aquella treballadora , el sí.

  • Un pronom ella , la , ho , nosaltres..

Els determinants:

  • articles ( acompanyen al nom , l'individualitzen , destaquen el gènere i el nombre i la funció oracional) - el , la , els ...

  • demostratius ( indiquen proximitat o llunyania en l'espai , el temps ..) aquest , aquella..

  • possessius ( relació de pertinença ) nostre , vostra , meva...

  • numerals ( quantitat exacte ( cardinals ) un ordre ( ordinals) una fracció ( partitius) un col·lectiu (col·lectius) una multiplicitat ( múltiples) dos , cinquè , terç , parell , triple...

  • quantificadors ( quantitat sense concretar-la ) molta , pocs , força...

  • indefinits ( refereixen als noms preo duna forma indeterminada ) alguns , certa , diverses...

  • interrogatius ( pregunta ) quina? , quin?

Complement del nom:

Pot ser:

  • adjectiu : el llapis verd

  • un sintagma adjectival: aquella noia tan bonica , un pis força gran

  • una oració: el germà que havia marxat ...

  • una preposició + SN : un cotxe de segona ma

  • una oració de relatiu: el llapis que em vas regalar..

a vegades es complementa per la combinació de diverses estructures: una noia tan bonica i de bona família.

Formació del lèxic català:

El català es una llengua romànica es a dir es el resultat de l'evolució del llatí. Per tan d'aquesta llengua prové la major part del nostre lèxic.

També s'ha conservat mots de les llengües que el llatí va substituir : del celta ( banya , barraca..) del iberobasc ( esquerre, xarrupar...)

La base lingüística s'ha anat enriquint amb incorporació d'altres mots d'altres llengües :

germàniques ( Ramon , blau , lleig..) àrabs ( alcohol , cotó , sucre..) occitanes ( bacallà , bosc...) italià ( macarró , violi..) francès ( garatge , crema..) castellà ( senzill , resar..) angles ( bar , futbol ..)

L'evolució social i les innovacions tecnològiques també fan que canvi el lèxic . contínuament es creen nous mots per mots inexistents o que no es coneixien abans( hidroavió) o també hi ha mots que es desusen.( gramalla)

Mots populars o mots cultes:

Mots populars , hereditaris o patrimonials son els que formen part de la llengua des del seu origen.

Encara que amb l'evolució fonètica s'han anat modificant

Cultismes: mots que s'han agafat del llatí o del grec. s'ha fet una adaptació ( auscultare- escoltar)

Normalment el que s'assemblen mes al llati son els cultismes i no els mots populars.

Els llatinismes: son els mots que s'han incorporat al català però no s'han modificat.( vox populi , de facto)

Préstecs o manlleus: paraules preses d'altres llengües i que ja estan al diccionari. Aquests mots al llarg del temps sofreixen adaptacions i modificacions. Qui ho fa es l'institut d'estudis catalans.

Poden ser:

  • castellanismes ( cotxe , esquadrilla...)

  • anglicismes ( jersei , basquet..)

  • italianismes (piano, anxova..)

  • gal·licismes ( sofà , brioix..)

neologismes: paraules noves que s'incorporen a la llengua per designar coses , accions... d'aparició recent. La majoria son cultismes formats a partir de mots grecs o llatins.

es poden crear per:

derivació ( a partir de mots ja existents) : descafeïnat

composició : paracaigudes

manlleu ( es a dir es pot recórrer a altres llengües): karate

abreviacions: representacions gràfiques de mots o frases o algunes de les seves lletres.

Les abreviacions son molt útils a les cartes, factures, esquemes...

Les abreviatures: es poden formar per:

  • tallant la paraula o comprimint-la.

Exemples : administració: adm./ ajuntament; ajt. / alumne : al./ apartament: apmt. / per exemple: p.ex./ departament: dept./ companyia:cia./ dimecres: dc./ primera: 1a/ dreta: dta. Etc...

Vídeos relacionados