Modernisme

Arte. Arquitectura. Modernisme. España. Catalunya. L'espai arquitectònic. Elements constructius. Antoni Gaudí. Nous materials. Arquitectes. Cementerio de Comillas

  • Enviado por: Bloody
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 14 páginas
publicidad

Què és el Modernisme?

Diem Modernisme al moviment  artístic y cultural que es desenvolupen a Catalunya duran els últims anys del segle XIX y primes del segle XX. Entre altres, les seves manifestacions plàstiques més caracteritzades (també les havia literàries i musicals) son l'arquitectura i l'interiorisme, amb un especial èmfasis en els arts decoratius, així com la pintura i la escultura.
En principi es un art urbà, com ho eren per aquells mateixos anys els moviments equivalent desenvolupat en ciutats com Glasgow, París, Torí, Brusselas, Viena, Praga, Chicago... Com es reflectia  en els noms adoptats per designar-los, buscaven la originalitat i la llibertat creativa, la expressió de la personalitat individual o nacional i, sobre tot, bevent a vegades de les ensenyances de l'art del passat, dotar de un esperit modern a les seves realitzacions.
El modernisme català i els coetanis Art Noyveau, Modern Style, Liberty, Jugendstil, Sezession o Secese, i les escoles de Glasgow o Chicago, amb els que comparteix alguns tirats estilístics, no pot definir-se tant per els resultat formals, que arriben inclòs a ser contradictoris entre sí, com pes ser la
manifestació d'un esperit de fi de segle, amb les actituds decadentismes i regeneracionalistes de tot signe que ell comporta. Aquesta època, que coincideix amb el naixement del cinema i de l'automòbil, a la que comença a cobrar importància l'esport com a fenomen social i a la que es celebren (1896) les primeres Olimpíades de la era moderna, i que acaba dramàticament amb l'explosió de la Primera Guerra Mundial, assisteix de manera un tant irreflexiva a la disgregació del món tradicional i la seva substitució per una nova realitat.

Nous materials

En contemplar algunes de les sorprenents realitzacions del segle XIX construïdes amb els nous materials ferro, vidre, formigó armat, i, d'ença el 1860, acer és lògic de preguntar-se com s'erigiren, paral·leles, tant en el temps com en l'espai, a tota aquella altra proliferació d'arquitectures historicistes que seguien una filosofia conservadora i mancada de la capacitat criadora que hagués pogut donar lloc a noves formulacions dins d'aquest camp.
Pot trobar-se una resposta en la divisió que, a cavall del segles XVIII i XIX, es produiria en les professions d'arquitecte i d'enginyer, fet que els portaria a una formació diferent. Així, mentre que els enginyers cursaven la seva carrera en escoles o universitats tècniques, els estudiants d'arquitectura acudien, com els pintors i escultors, a una anquilosada Acadèmia, o aprenien al talles d'un mestre arquitecte, desenvolupant dins d'aquesta formació «artesana», un esperit més o menys afí a la resta de les arts plàstiques. La major part d'aquests artistes arquitectes detestava el desenrotllament industrial, marginant-se, conseqüentment, dels nous materials i de les noves tècniques. «Perdut tot contacte amb les exigències concretes de la societat, es refugiaven en un món de formes abstractes».
D'altra banda, no fou gens fàcil l'adopció dels nous materials, que associats al món de la màquina cal tenir en compte l'estret lligam entre revolució industrial i revolució arquitectònica- produïen terror a homes tan notables i de tanta d'influència com foren Goethe, Blake, Morris i Dickens, entre d'altres. Per al poeta, gravador i pintor anglès William Blake, les fàbriques eren obre del diable

La ceràmica fou un dels elements més revitalitzats. La seva funció com a revestiment -higiènic, decoratiu, i policrom- va fer que molts arquitectes de l'època l'escollissin com a material fonamental en els seus edificis. Una de les novetats del modernisme ceràmic fou la creació de gran quantitat d'elements corbis de ceràmica vidrada realitzats a motlle i utilitzats in arrimadors, sostres i, sobretot en coronaments i façanes. També la tècnica coneguda amb el nom de trencadís (mosaic ceràmic fer amb petits bocins de rajoles vidrades i barreges de restes de fabricació) fou una de les formes més expressives i interessants emprades en aquesta època.

El vidre fou, amb la ceràmica, un dels materials més revitalitzats durant aquest període. És el material essencial dels vitralls en l'ornamentació de tribunes, portes i finestres. La característica principal dels vitralls, i part de la seva raó d'ésser, és la seva complementació amb el factor llum. Amb el modernisme, les tècniques i processos dels vitrallers medievals es recuperaren, alhora que se'n desenvolupaven de nous A més dels vitralls, cal destacar els vidres gravats a l'àcid fluorhídric i vernís, emprats en l'ornamentació de finestres i cancells així com el vidre pintat, utilitzat per a anuncis i retolacions d'establiments comercials.

L'escultura ornamental tingué un paper summament destacat en la decoració de les façanes (capitells, timpans, brancals, mènsules i coronaments)..

En el camp dels metalls, el ferro i el llautó es convertiren en materials d'especial rellevància. A través de les diferents tècniques, s'aconseguí fer el paper estructural del ferro esdevingués ornamental. Reixes, baranes, bucs d'ascensor, picaportes, etc., acompliren la doble funció estructural i decorativa

El mosaic decorava superfícies mitjançant la incrustació de trossets de pedra, marbre, ceràmica, vidre, mirall o altres elements de diferents formes i colors. Es realitzaven seguint el dibuix marcat en el mur o la superfície escollida.

També tenim el paviment hidràulic La rajola hidràulica es distingeix principalment de la ceràmica pel fet de fabricar-se amb ciment. Fou un dels elements decoratius industrials més emprats pels arquitectes modernistes. El cost reduït i la facilitat de producció i col·locació foren els principals motius del gran incrementen la seva producció.

Característiques

La paraula “modernistes” va ser utilitzada per primer cop l'any 1884 a la revista L'Avenç. L'eclosió del moviment modernista es va donar a partir de 1888, amb l'Exposició universal de Barcelona.

El mirall cultural del Modernisme Català va ser a Europa, especialment França, ja que París era la capital mundial de la cultura i el focus d'atracció dels fills de les famílies catalanes benestants.

L' aparició del moviment modernista va significar, sobretot a partir de 1889, l'inici d'una campanya des de L'Avenç per a la reforma ortogràfica del català. A diferència de la Renaixença, volien un català modern amb una ortografia uniforme que s'allunyés de les formes arcaïtzants que emparaven els renaixements i jocs florals.

La manifestació artística modernista més coneguda és l'arquitectura, a causa de la presència d'un personatge genial: Antoni Gaudí i Cornet, un arquitecte d'una gran cultura i d'una gran fe religiosa, alhora que nacionalista convençut. La seva obra i la d'altres com Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner van conferir un singularitat pròpia del modernisme català: predomini de la corba sobre la línia recta; detallisme en els elements decoratius; sobrevaloració del món de la natura, sobretot el vegetal; composicions dinàmiques, amb molt moviment; un caràcter estètic molt refinat causa de la integració del treball artesanal en les noves tècniques industrials i materials utilitzats: ferro forjat, vidres emplomats, ceràmica vidriada.....

BIOGRAFIA DE ANTONI GAUDI I CORNET

1852

1873

1878

1883

1885

1887

1888

1891

1900 - 1914

1908 - 1914

1910

1926

  • Antoni Gaudi neix el 25 de juny, a Reus (província de Tarragona) Catalunya

  • Ingressa a l'Escola provincial d'Arquitectura de Barcelona

  • es va graduar l'any 1878, obtenint el títol d'arquitecte a l'Escola provincial d'Arquitectura de Barcelona

  • aixeca el seu primer edifici la casa vicens.

  • comença el palau güell de Barcelona, acabat el 1890

  • comença el palau episcopal de Astorga, acabat el 1893

  • aixeca el col.legi de Santa Teresa de Barcelona

  • construeix la casa <<De los Botines>>a Lleó. Comença la fatxada del naixement de la sagrada Família a Barcelona. Projecte per la missió de Tànger, que es realitza

  • Principals obres a Barcelona: Parc Güell (finalitzat el 1914), Casa Batllo (1904-1906), casa Milà (La Pedrera)(1906-1910)

  • Església de la colònia Güell a Santa Coloma de Cervelló

  • Gran exposició Gaudi a Paris.

- mort a Barcelona atropellat per un tramvia el 10 de Juny.

Gaudí es la màxima figura de l'arquitectura catalana i es conegut arreu del món.
Nascut el 25 de juny de 1852, va fer els estudis de batxillerat a les Escoles Pies de Reus, traslladant-se posteriorment a Barcelona a on estudià a l'Institut d'Ensenyament Mitja i a la Facultat de Ciències.

El 1873 ingressa a l'Escola provincial d'Arquitectura de Barcelona, on es va graduar l'any 1878, obtenint el títol d'arquitecte.

La seva vida professional es va desenvolupar a Barcelona, on es pot contemplar la part mes fonamental de la seva obra.

El 1883 aixeca el seu primer edifici la casa Vicens a Barcelona. La casa edificada per el ceramista Manuel Vicens i Muntaner podra semblar al visitant , com tantes obres dissenyades per Gaudí, una sort de fantastic i colorista castell de fades, extranya en el seu nervios joc de entrants i sortints, inconcedibible en l' ademascat de ceramiques blanques i verdes que adornen els murs de totxo vermell, i d'una bellesa hostil en la seva verja negre ferro colat que reticula de fulles de palmito; pero es encara una obra de juventut, on l'artista manté una estructura geometrica amb linies predominantment rectes. En els ultims anys de la seva vida, Gaudi afirmarà que la linia recta es la linia de l'home, pero que la linia curva es la linia de Déu.

-La biografia de Gaudí esta íntimament relacionada amb la família Güell una família de gran prestigi dintre dels ambients industrials i artístics de l'època a Barcelona. Per aquesta família va construir una part important de la seva obra, com el Palau Güell (1885 - 1890), la Cripta de la Colònia Güell i el Parc Güell entre altres treballs.
A més d'una amplia representació d'edificis residencials i urbans, la labor arquitectònica de Gaudí es va sublimar dintre de l'àmbit religiós en que es poden classificar algunes de les seves obres més importants, com la Sagrada Família de Barcelona, la Cripta de la Colònia Güell de Santa Coloma de Cervelló ja mencionada i el Col·legi Santa Teresa de Ganduxer també a Barcelona.
La seva visió de l'arquitectura com un tot, fa que la seva empremta es manifesti no només en les façanes i zones externes dels seus edificis, sinó en els interiors que denoten un intens treball que desenvolupà amb la col·laboració de nombrosos artesans.

El 1891, van passar varies coses a la vida d'en Gaudi, va construir la casa Fernández i Andrés o <<De los Botines>> a Lleó .El van contractar per els seus serveis i va donar un gir copernicà, inusitadament ambicios, el projecte inicial, va imaginar una vasta estructuraque ha de arribar als 170 metres i va dissenyar la maravellosa fatxada del naixament. Projecte per al missio Tánger, que no es va realitzar.
Després dels anys d'oblit i de crítica que va generar el "Noucentisme", avui en dia, la fama d'en Gaudí ha esdevingut un fet reconegut arreu del món, tant per part dels especialistes, com del públic en general.
Antoni Gaudí mort a Barcelona atropellat per un tramvia el 10 de Juny de 1926.

Sagrada Família

Hi ha molta polèmica a costa de la Sagrada Familia.

Avui en dia se estan utilitzant nous materials de construcció que alguns creuen, que ni el mateix Gaudi no hauria usat..

Quan visitis l'edifici veuràs una diferencia entre el color de la pedra de la part frontal i la part posterior del edifici. També sembla que l'estil de la construcció canvia de la part nova a la antiga de l'edifici.

Gaudi va jugar un paper actiu a la construcció de la Sagrada Familia fins la seva mort el 1926. Sovint ordenava modificacions i ajustaments a l'obra fins que aquesta se equiparava al que el tenía a la mente No obstant, a la actualitat, degut a la naturalesa dels dissenys existents el seu treball esta en part obert a l'interpretació.

L'interpretació dels plans originals per els arquitectes actuals es un gran reto perquè les pedres de construcció tenen formes irregulars.

L'edifici segueix em construcció així que preparat per veure les obres quan les visitis. No obstant això es molt interessant en si mateix, especialment si visites el museu de dins de l'edifici. Veuràs cànters treballant tallant pedres per utilitzar-les a l'edifici.

Parc Güell

El Parc Güell va ser un encàrrec d'Eusebi Güell que volia crear un parc de disseny per la aristocràcia de Barcelona

El Parc Güell conté increïbles estructures de pedra, ceràmiques impressionants i edificis fascinants. A la entrada hi ha la Font del Drac de Gaudi. Aquest drac esta adornat amb ceràmiques de colors que li donen un efecte hipnòtic i màgic.

No obstant de tenir formes irregulars produeixen un efecte natural.

L'obra de Gaudi estava molt influenciada per les formes de la natura.

En la part superior del Parc Güell hi ha una terrassa amb una vista meravellosa del parc i de Barcelona. Aquí trobaràs seients amb mosaics de ceràmica, amb uns colors vibrants.

El Parc Güell també te una petita casa en la que en Gaudi va viure en alguna ocasió. La casa ha sigut convertida en un museu y conté un interessant mobiliari també dissenyat per en Gaudi.

Es troba al carrer d'Olot, s/n. Avda. Del Carmel, s/n.

La casa Batllo

(1904 - 1906 )

La Casa Batllo es un dels dos grans edificis dissenyats per Gaudi en el Paseig de Gracia, i l'altre es la Pedrera

De fora la fatxada de la Casa Batllo sembla com si estigues feta de calaveres i ossos. Les calaveres son em realitat balcons i els ossos son pilars.

Gaudi va utilitzar colors i formes trobats a la vida marina com inspiració per la seva creativitat en aquest edifici. Els colors escollits per la fatxada son aquells trobats em un coral natural

L'edifici va ser dissenyat per Gaudi però era encàrrec del senyor Josep Batllo , un ric aristòcrata , com una casa de luxe.
El senyor Batllo va viure a les dos plantes de sota amb la seva família i les plantes superiors es van alquilar com apartaments.

Aquest edifici es una obra original i impressionant. Si et decideixes a mirar dins descobriràs el detallista que era Gaudi amb els seus dissenys em coses com variar la grandària de les finestres depenent de la seva altura . D'aquesta manera va poder assegurar-se de que la llum era uniforme a cada habitació de la casa.

Casa Milà (La Pedrera)

(1906 - 1910)

La casa Milà es construir per a Pere Milà i Camps i la seva dona.

La planta dels pisos és absolutament lliure, de manera que cap habitació no és igual a les altres, i la recta, en teoria, hi és pràcticament absent. L'exterior és de pedra. El 1969 fou declarada monument nacional.

Es troba al carrer Passeig de Gràcia, 92

Actualment és propietat de La Caixa de Catalunya. Hi ha pisos habitats, botigues i una sala d'exposicions.

Casa Calvet

(1852 - 1926)

La Casa Calvet és el primer edifici d'habitatges que Gaudí construeix en ple Eixample. La seva importància resideix en el fet que, si bé parteix de la tipologia habitual de la casa de veïns, l'obra participa del nou concepte d'immoble plurifamiliar de qualitat, per la qual cosa tots els elements que la conformen reben un tractament diferenciat en ser dissenyats personalment per l'arquitecte. Un bon exemple n'és el vestíbul d'entrada. La casa rebé el primer premi anual que l'Ajuntament de Barcelona concedí per primer cop l'any 1900 a l'edifici de major qualitat construït al llarg de l'any anterior.

Van col.laborar en aquesta casa Lluís Badia amb el treball en ferro; Salvador Boada amb el marbre artificial; Casa i Bardés amb mobiliari i fusteria.

Es troba al carrer Casp,48

Bellesguard

(1900 - 1916)

Edifici alt i esvelt, amb finestres petites, carregat d'ornamentació i color. Utilitza el mosaic en la seva façana.

Es troba al carrer Bellesguard, 16

Col.legi de santa Teresa

(1888)

Malgrat el petit pressupost i les limitacions del projecte inicial, Gaudí va desenvolupar un projecte auster però amb una indiscutible personalitat.
L'edifici té una planta rectangular i quatre pisos comptant la planta baixa i tot ell esta construït amb maó vist amb un coronament decorat amb merlets i a cada angle un pinacle amb creus de quatre branques. Els espais entre els merlets estan decorats amb peces ceràmiques representant una forma que sembla una "T" (Santa Teresa) .
L'interior està basat en arcs parabòlics i la il·luminació està molt ben resolta, creant alternatives de llums i ombres molt adaptades a les característiques d'un edifici amb funcions religioses i educatives.

La Cripta güell

Eusebi Güell volia construir una gran església que presidis tota la colònia. Va encarregar el projecte a Antoni Gaudi i Cornet, un arquitecte modernista, que ja havia treballat per els Güells en altres ocasions.

Les obres començaren l'any 1908 fins el 1914.

Gaudí va projectar una església amb un disseny ovoide amb cinc naus, una de central i dues més a cada banda. En el projecte inicial es preveia una doble església, la cripta actualment existent, més una altre que s'havia de construir a sobre i a la que s'havia d'accedir a través d'una escalinata.

Les originals columnes gaudinianes son presents a tot l'edifici, tant a l'interior com a l'exterior.

La planta de l'església s'inscriu en un òval irregular, i està dividida en quatre espais longitudinals separats per quatre columnes centrals de basalt i unes altres laterals de pedra i maó. Aquestes columnes recullen tota una sèrie de nervis irregulars de maó. Una nau circular envolta per darrera l'altar major unint les naus laterals. Davant la porta d'entrada s'alça un porxo que serveix de suport a l'escalinata que havia de donar accés a l'església, que no es va arribar a construir.
La força expressiva de la cripta ve donada per la utilització de tota una sèrie de factors innovadors en l'estructura i en els elements constructius.
Els materials emprats són bàsicament la pedra de basalt i el maó recuit als murs i les columnes, la ceràmica als mosaics.

Un altre aspecte remarcable és la simbologia que trobem a molts detalls de la cripta, sobretot els elements mosaics de trencadís de ceràmica que representen peixos, alfes i omegues, creus templeres, crismons i creus-aspa, entre d'altres.
Les finestres sobresurten de les parets inclinades i tenen forma de llucanes els vidres son de colors als vitralls.
La porta d'entrada mostra a la seva part superior una composició ceràmica que representa les quatre virtuts cardinals.
La cripta es construïda amb maons de pedra basàltica, el que li proporciona un aspecte "antic".
A l'any 1915 es va acabar la cripta, però les obres no varen continuar perquè no quedava suficient pressupost per fer el gran projecte que volia Gaudi. Més tard, Gaudi va utilitzar els càlculs de la església Güell i els va inspirar com a punt de referència per a la Sagrada Familia un altre de les seves obres.


BIOGRAFIA DE LLUIS DOMENECH I MUNTANER

1850

1887 - 1888

1897 - 1912

1895 - 1898

1900 - 1907

1900

1902 - 1906

1903

1905

1908 - 1911

1911

1923

  • Lluis Domenech neix a Barcelona

  • Castell dels tres dragons a Barcelona

  • Institut Pere Mata a Reus

  • Casa Thomas a Barcelona

  • Casa Navàs a Reus

  • Casa Rull a Reus

  • Casa Lleó i Morera a Barcelona

  • Fonda Espanya a Barcelona

  • Palau de la Música Catalana a Barcelona

  • Casa Fuster a Barcelona

  • Casa Gasull a Reus

  • Mort

Nascut a Barcelona el 21 de Desembre de 1850 Lluís Domènech i Montaner va demostrar des de la seva joventut la seva passió per l'arquitectura.
Exercí una gran influencia en la difusió del Modernisme des de la seva càtedra de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona.
El paper de Domènech i Montaner (1849-1923) va ser essencial per definir el "Modernisme arquitectònic" a Catalunya. El seu article "En busca d'una arquitectura nacional", publicat en la revista "La Renaixença", assenyala el camí per aconseguir una arquitectura moderna que reflexi el caràcter nacional català. 
Les seves obres es caracteritzen per una barreja de racionalisme constructiu i de fabulosa decoració inspirada en l'arquitectura hispano-àrab i en el gust pel dibuix curvilini tant pròpia del Modernisme.
En el Restaurant del Parc de la Ciutadella (també conegut com "El Castell dels 3 dragons") de Barcelona (1888) (actualment Museu Zoològic), s'ofereixen solucions que s'avancen al seu temps (estructura de ferro i rajoles vistes) que desenvolupa més endavant en el Palau de la Música Catalana (1908) - que te una fantàstica decoració de mosaic, ceràmica i vitralls policroms -, i en els edificis projectats des d'aquella data.
Les citades característiques es donen també en els seus principals conjunts arquitectònics (L'Hospital de Sant Pau  a Barcelona i l'Institut Pere Mata de Reus).
Una interessant característica dels treballs de Domènech i Montaner es la seva evolució cap a la lleugeresa que també es fa evident en el Palau de la Música Catalana.
Lluís Domènech i Montaner va morir a Barcelona el 27-12-1923

Després de la mort de Lluís Domènech i Muntaner, les obres de l'Hospital de Sant Pau foren continuades pel seu fill, Pere Domènech i Roura, que va continuar els edificis de Santa Victòria, de Sant Manuel, de l'Assumpció i de Sant Frederic, i de la part assignada al nou Hospital de Sant Pau.

Palau de la Música Catalana (1905)

El Palau de la Música Catalana és una de les principals sales de concerts de tot el món.
Considerat com un dels màxims exponents del Modernisme, fou edificat per l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner durant els anys 1905-1908.
El 1997 fou declarat per la UNESCO "Patrimoni de la Humanitat".

Castell dels tres dragons

(1887 - 1888)

Va ser construït com a cafè-restaurant amb motiu de l'Exposició Universal del 1888. Gran sala superior feta amb una estructura de ferro laminat. Formes geomètriques simples. Decorat amb elements gòtics.

Es troba al carrer Passeig de Picasso

Actualment És seu del Museu de Zoologia.

Casa thomàs

(1895 - 1898)

En el seu primer estadi, aquest edifici incloïa el taller i l'habitatge del propietari i constava només de planta baixa i pis.

Hi apareixen per primera vegada elements inconfusibles de la decoració de l'arquitecte, com els girasols als ampits dels balcons, l'aplacat ceràmic amb botons en relleu, etc.

Es troba al carrer Mallorca, 291-293

Actualment a l'ampliació de 1912 és sol.licitada per Herederos de J. Thomas. Amb motiu de l'ampliació se li afegeixen tribunes. Estatja una empresa de mobiliari que té en el seu catàleg reedicions de mobles i ceràmiques modernistes

Fonda Espanya

(1903)

És un edifici situat al “ barri xinès”, en un carrer estret i fosc. És un carrer caracteritzat per alguns comerços especials. La façana de l'edifici no és modernista, però en el seu interior s'hi pot divisar unes escales, unes columnes i alguns altres detalls que sí que ho són.

Es troba al carrer Sant Pau, 11

Actualment és un hotel

Hospital de Sant Pau

(1912 - 1930)

Les obres van acabar l'any 1930 quan ja era mort.

Es va construir per ser un hospital i encara actualment segueix sent-ho.

La façana principal està molt ornamentada. Hi ha un pati a l'interior de l'hospital. L'edifici està construït amb maons i ciment i les façanes estan adornades amb ceràmica i treballs en pedra. El pavelló dels distingits també està decorat amb vidrieres i elements de ferro forjat .

El pavelló de serveis generals està construït en el centre de l'hospital i està coronat per una gran torre de 30 metres d'alçada que proporciona un especial caràcter al conjunt i es pot veure des de molt lluny. Però el pavelló més interessant es el "pavelló dels distingits" per la seva riquesa ornamental i perquè el mobiliari original ha estat conservat. En tot l'hospital es troben els típics temes del Modernisme com les formes vegetals, símbols heràldics catalans medievals, etc. 

Es troba al Carrer Sant Antoni Maria Claret, cantonada amb el carrer Cartagena. Ocupa vàries illes de cases.

Casa Fuster

(1908 - 1911)

Va ser construïda com a residència de la família Fuster.

L'arquitecte utilitza molts dels seus elements: base de robustes columnes en pedra rosa, finestres trilobades, ornamentació floral. En conjunt, però, gran contenció expressiva, afavorida per la blancor del marbre i l'eurítmia de les façanes; la posterior és insòlitament plana.

Es troba al carrer Passeig de Gràcia, 132

Actualment es un espai obert a la celebració d'actes culturals.

Casa lleó i morera

(1902 - 1906)

L'edifici va obtenir el primer premi d'arquitectura atorgat per l'Ajuntament el 1906.
Es una de les cases emblemàtiques del Passeig de Gracia dintre del denominat Quadrat d'Or.
En la planta baixa lamentablement mutilada, existien unes extraordinàries escultures d' Eusebi Arnau que eren una de les claus del conjunt. La única peça salvada es troba al Museu Dalí de Figueres.
Van col·laborar (segons Permanyer) en la façana, el mencionat escultor Eusebi Arnau, Antoni Serra i Fiter en la ceràmica, Lluís Bru i Mario Maragaliano en els mosaics i Gaspar Homar en la decoració interior i mobiliari

Interessants treballs escultòrics en balcons i finestres (amb els invents moderns a nivell del segon pis: gramòfon, bombeta elèctrica, telèfon i màquina fotogràfica) i una tribuna angular. El pis principal té una bona decoració (vitralls, parquets, rajoles...)

Es troba al carrer Passeig de Gràcia, 35

Actualment el pis principal acull dependències municipals.

Casa Navàs

(1900 - 1907)

La casa Navàs situada en una cantonada, es un edifici impressionant, no per la seva grandària, sinó per la imaginació que hi va posar l'arquitecte.
Abans de la guerra civil espanyola (1936-1939), de la part superior de l'angle de la façana s'enlairava una torre molt estilitzada que va ser destruïda per un bombardeig. 
L'interior es d'una lluminositat i amplitud extraordinàries.
L'escala amb els seus mosaics, marbres, etc. van ser realitzats per Alfons Juyol segons una maqueta d'Eusebi Arnau.
Els mobles i la marqueteria (de les més espectaculars del Modernisme) son de Gaspar Homar i les rajoles d'Hipolit Montseny. De la decoració de mosaics i vitralls se'n va ocupar Jeroni Granell sobre dibuixos del propi Gaspar Homar.
L'edifici continua essent propietat dels hereus de la família Navàs que té el projecte de restaurar les parts destruïdes. Agraïm la seva autorització per publicar aquestes imatges.

Es troba al carrer Plaça del Mercadal, Reus  (Baix Camp)

Casa Gasull

(1911)

Es un estil que barreja Modernisme i Noucentisme (estil que va succeir al Modernisme a Catalunya entre 1910 i 1930) i construït l'any 1911.
Es un típic edifici dels que combinen la casa dels propietaris en els pisos superiors i els espais industrials en els baixos. 
L'estructura de les façanes es bàsicament Noucentista amb formes sòbries pròpies d'aquest estil, però el Modernisme hi es present en la decoració, especialment per l'utilització de la ceràmica i el ferro forjat. 

Es troba al carrer Sant Joan, 29; Reus  (Baix Camp)    

Casa Rull

(1900)

La línia de connexió entre façanes està especialment ben resolta amb una columna de pedra de gran efecte decoratiu. En el primer pis una balconada excepcional amb decoració floral a la barana. Portes i finestres de inspiració gòtica i els merlets que coronen l'edifici li donen una aparença molt luxosa. 
Les façanes estan ben conservades, el interior es completament diferent de la seva decoració original i està ocupat per l'Institut Municipal d'Acció cultural de Reus. 

Es troba al carrer Sant Joan, 27; Reus  (Baix Camp)    

Cementiri de Comillas

La ciutat de Comillas es dins d'una bonica zona d'estiueig a la costa nord d'Espanya, a Cantàbria, província de Santander. Alguns excepcionals monuments edificats cap al final del segle XIX i principis del XX sota l'impuls del primer Marquès de Comillas - Antonio López i López - van donar a la població una especial personalitat. Alguns dels monuments erigits en aquesta època van ser encarregats a arquitectes i artistes catalans.
Les parets del cementiri amb els seus pinacles i la porta principal son un treball de Lluís Domènech i Montaner, que va ser encarregat l'any 1.893 de millorar-lo i engrandir-lo. Aquest cementiri es va construir sobre les restes d'una antiga església del segle XV i algunes de les seves estructures com alguns arcs, es van conservar com a ornamentació i també com a base d'una excepcional escultura de Josep Llimona i Bruguera dita l'Àngel. Alguns panteons varen també ser dibuixats per Domènech i esculpits per Llimona com el de la família Piélagos. 
El cementiri esta situat sobre un turó a prop del mar, essent un element que afegeix bellesa al paisatge de Comillas.

BIOGRAFIA DE JOSEP PUIG I CADEFALCH

1895 - 1896

1900

1901

1901 - 1902

1903

1905

1906

1911

1911

  • Projectà el mercat cobert i xarxa de clavegueres de Mataró

  • Decorà la joieria Macià, al carrer de Ferran de Barcelona

  • Dibuixà la creu de ferro -amb l'escultura de Llimona- del rosari monumental de Montserrat

  • Dirigí la construcció de la casa Martí “Els Quatre Gats” que té les característiques del seu estil inicial: l'anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades.

  • Casa Coll i Regàs de Mataró

  • Casa Amatller de Barcelona, influïda per l'arquitectura flamenca

  • Casa Muntades

  • Casa Macaya de Barcelona, on treu partit de l'estructurat de la façana

  • Casa Serra de Barcelona, inspirat en el plateresc

  • Casa de les Punxes de Barcelona ( tres edificacions unitàries) amb formes del gòtic flamíner

  • Casa Quadras

  • Casa companys

  • Fàbrica Casaramona

  • Mort

Josep Puig i Cadafalch va ser un arquitecte modernista, un historiador de l'art i un polític que va néixer a Mataró (Maresme) al 1867 i va morir a Barcelona al 1956. Estudià arquitectura i ciències exactes (1883 i 1888 respectivament) i al 1889 es va convertir en arquitecte municipal de Mataró. El seu estil principal és l'anostrament original de formes del gòtic nòrdic sense oblidar la tradició pairal, amb predomini de les arts aplicades. També es va inspirar en les formes catalanes medievals, popular, i en l'arquitectura flamenca. Va anar fent varia-cions diverses del seu estil: va fer construccions que s'inspiraven en els xalets suïssos i el Tirol. Va ser cofundador, professor i president durant uns anys de l'Institut d'Estudis Catalans. Com a diputat destacà en la promoció de l'ensenyament tècnic. La revolta del 1936 va obligar-lo a refugiar-se a París i posteriorment al Rosselló. Després de la Guerra Civil li fou prohibit l'exercici de la professió d'arquitecte. Algunes de les seves millors obres van ser entre d'altres La casa Company (Barcelona-1911), Les caves Codorniu de St. Sadurní d'Anoia, la casa Amatller (Barcelona-1900), la Casa de les Punxes (Barcelona-1905). Com historiador de l'art és autor, entre altres obres, d'un llibre sobre el romànic: L'arquitectura romànica a Catalunya.

Casa Martí

(1895 - 1896)

Respon ja plenament al primer estil de Puig i Cadafalch: unió d'elements del gòtic català i forà, amb gran cura dels detalls escultòrics i del treball del ferro. Seu del que havia de ser màxim cenacle de la bohèmia modernista, on es reunien i exposaven els pintors Casas, Nonell, Picasso.  

Es troba al carrer Montsió

Actualment es Cerveseria “Els quatre gats”

 

Casa amatller

(1900)

Damunt d'un edifici ja existent, Cadafalch hi afegí la façana amb testera esglaonada a la manera de les cases flamenques, galeria correguda i esgrafiats dins la tradició arquitectònica catalana, a més de la tribuna gòtico-floral. Reformà alhora el pati interior, amb l'escala i el pis principal. Va dissenyar també els mobles, llums, paviments i vitralls. A la façana, el tema de Sant Jordi lluitant contra el drac. 

Es troba al carrer Passeig de Gràcia

Actualment la part alta continua sent un habitatge particular i la part de baix és una de les joieries més importants de la ciutat (Bagués)

Casa Macaya

(1901 - 1902)

Té la façana blanca amb esgrafiats i obertures amb decoració escultòrica. Destaca l'interior amb una curiosa escala coberta.

Es troba al carrer Passeig de Sant Joan, 108

Actualment es el Centre Cultural de la Caixa de Pensions. S'hi celebren exposicions.

Casa Muntadas

(1901)

Està formada per una planta baixa, un pis i unes golfes de forma rectangular. La façana principal està decorada amb petits dibuixos que envolten les finestres i la porta. La casa està envoltada per una tanca de pedra. Antigament va ser una masia catalana de Barcelona.

Es troba el carrer Av. Doctor Andreu (Av. Tibidabo, 48)

Actualment es una casa privada

Casa Serra

(1903 - inacabada)

Va ser considerat el millor edifici construït l'any 1907. Només ens han romàs les dues ales en angle que donen a la Rambla de Catalunya. L'arquitecte hi substitueix les habituals referències gòtiques per les renaixentistes.

Al seu moment va ser una de les millors mostres de palauet unifamiliar, en una zona que, progressivament, s'anava convertint en lloc de residència preferit per les classes altes.

Es troba al carrer Rambla Catalunya, 126

Actualment es l'estatja la presidència de la Diputació de Barcelona.

Casa Quadras

(1906)

Conjuga formes gòtiques i plateresques amb abundant decoració floral. Abans era una Residència urbana dels barons de Quadras.

Es troba al carrer Avinguda Diagonal, 373

Actualment es el Museu de la Música

Fàbrica Casarramona

(1911)

L'arquitecte hi aconsegueix accentuar les qualitats expressives del maó, que li permet conjugar la més estricta funcionalitat en l'organització de les naus amb un discret però efectiu decorativisme medievalitzant, unit a l'ús de la volta catalana arreu del conjunt. Són notables també les dues torres i el treball de forja.

Es troba al carrer Mèxic, 36-44 (Sants-Montjuic)

Actualment es la Caserna de la policia

BIBLIOGRAFIA

Internet:

http://www.barcelona-tourist-guide.com/sp-barcelona-gaudi.html

http://www.gaudiallgaudi.com/CA002.htm

http://www.hspau.com/catala/arq_brf.htm

http://www.bibgirona.net/salt/gaudi/

http://www.physiolgenet.com/

http://www.gaudiclub.com/esp/e_vida/e_sagr.asp

http://www.sagradafamilia.org/

Altres fonts:

oceano grupo editorial S.A, Grandes biografias, volumen 3

Arquitectura modernista, Bohigas, Oriol , Editorial Lumen

ANGULO, J. Historia del arte. Tomo II. Raycar S.A., Madrid 1982

- 14 -