Modernisme

Literatura española contemporánea del siglo XIX y XIX. Narrativa, poesía lírica modernista # Maragall. Escola mallorquina: Costa i LLovera, Alcover

  • Enviado por: Dolly
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 11 páginas
publicidad

Modernisme

Es produeix a catalunya entre els anys 1892-1912. pretén modernitzar la societat catalana mitjançant l'acció cultural dels intelectuals i artistes.

El seu objectiu es transformar la cultura catalana de regional i enderrerida a nacional i moderna, exigeix dues coses:

  • ruptura radical amb la cultura oficial espanyola i amb la catalana de la Renaixença,

  • obertura a Europa, s'incorporen idees a la cultura catalana de tot alló que a Euroapa s'identifica amb la modernitat. Reaccionen contra el materialisme i recuperen la tradició individualista (valoren més lo espiritual)

INFLUÉNCIA EUROPEA:

ESTETICISTES: Son la mayoria a pintors i escriptors. Desconfien que la societat pugui ser transformada. Rebutgen la burgesia xq no valora el seu art. Tenen una postura apolítica i es refugien en l'art (l'art per l'art) son més minoritaris.

  • Simbolisme: es basa amb l'ajuda de simbols, metàfores i imatges per expressar una realitat amagada que es posible intuir. Té una gran musicalitat i utilitza jocs de paraules. Objectiu crear un ambient de suggerir el que hem de dir.

  • Decadentisme: està relacionat amb el simbolisme. Creu q la civilització a arribat a la seva fi i que s'inicia un període decadent. Es una visió de la realitat com una cosa que s'acava i intenta rescatar de la mort tot el que és bell. Pretén eternitzar la bellesa. Es centra en cultures exòtiques i antigues. Temes: tristesa i melangia.

  • Prerafaelitisme: es un moviment pictòric, es dona a Anglaterra. Es caracteritza per un fort medievalisme literari i cristià. Tendeix al detallisme minuciós i a l'aproximació de la natura, posats al servei de l'idealisme.

  • Parnasianisme: refusa el sentimentalisme romantic i s'interesa per les antiguitats grecolatines. Mostra una predilecció pels temes clàsics. Es valora més el formalisme i utilitza el sonet. Recerca de la bellesa pura-absoluta a través de la perfecció formal.

REGERACIONISTES: també son nacionalistes. Prediquen un nacionalisme compatible amb la Europealització i amb el Cosmopolitisme. Creuen que el poder de l'artista pot transformar la societat. Elaboren una literatura compromesa amb la societat. Defensen a l'individu davant de la massa.

  • Vitalisme: es importantíssim dins el modernisme. Perteix de la filosofia de Nietzsche (creador del concepte de “super home”, valora a l'individu en contra de la massa de la societat. No creu que en conjunt la societat pugui fer res, creu amb el valor de la lluita personal. Margall va traduir moltes obres de Nietzsche.

L'ARTISTA MODERNISTA:

Trets que el defineixen:

  • Modernitat transformació de la cultura catalana massa conservadora i antiquada, per aixó es diu modernisme.

  • Individualisme y messianisme l'artista se sent portador de valors superiors a la resta de la societat, té més sensibilitat i es el capdavanter de la renovació ideològica i moral.

  • Enfrontament amb la societat critica l'enderreriment i l'inmobilisme

  • Professionalització els modernistes creuen que ser artista es una professió digne. Lluiten per assolir el reconeixement social de la seva feina.

TEMES:

  • el conflicte artista-societat: l'artista s'enfronta a la societat burgesa catalana, qui rebutjà les propostes de renovació i modernitat. Rebuig que reforçà la figura de l'heroi modernista q tendeix a la lluita individual i a l'aïllament.

  • Nacionalisme: es continua potenciant el catalanisme, amb una visió progressista i de regeneració. La literatura modernista insisteix en els mites i llegendes populars com a reflex de l'ànima catalana.

  • Natura i paisatge: lleugera tendència romàntica. Es projecten en la natura i paisatge l'estat d'ànim del modernista, tb lloen l'armonia del cosmos. Simbolitzen elements de la natura com a conceptes abstractes del bé o del mal.

  • Actitut vitalista: l'incorformisme, la força de l'instint i la voluntat de lluita de l'individu es manifesten sobretot en la poesia de Joan Maragall, influit per Nietzsche.

POESIA:

La poesia es decanta cap a la lírica ja que es recupera el sentit romàntic del génere (mostra la intimitat del poeta) i trenca amb la poesia de la Renaixença. No s'identifica amb un sol corrent poètic sinó que reflecteix l'adopció i la influéncia dels nous corrents estètics europeus.

Tendències de la poesia:

  • ESPONTANEISME: el sentiment i l'emoció s'han de materialitzar en el poema amb un màxim d'espontaneïtat i d'autenticitat i un mínim de treball formal. Es dona la teoria de la “paraula viva” de Maragall .

La natura i el paisatge son la principal font d'inspiració. Es valora la poesia popular.

Joan Maragall i Apeles Mestres.

  • ARBITRARISME: Plantetjen q amb el sentiment no n'hi ha prou. Fonamentalment valora el treball formal, ofici i domini de la tècnica. Valoren els géneres clàssics sobretot el sonet.

Modernistes Jeroni Zanné

No modernistes l'escola mallorquina: Miquel Costa i Llobera, Joan Alcover, Gabriel Alomar.

TEMÀTICA:

  • La mort, el misteri, el paisatge com estat d'ànim... característics del simbolisme decadentista

  • Temes patriòtics o nacionalistes: la terra catalana, els mites populars o les llegendes

  • La natura i el cosmos: poemes sobre: els cicles naturals

Sacralització de la natura

Armonia del cosmos

  • Reflexions contruides amb pretextos simbòlics: jardins...

  • Dolor personal o col·lectiu: és tractat en poemes com “Paternal” arran de l'esclat d'una bomba al Liceu.

  • Conflicte artista-societat

  • la ciutat (barcelona bàsicament)

JOAN MARAGALL:

És el poeta més important del Modernisme. El poeta té un missió divina (mostrar l'altra realitat de les coses: l'espiritual). El poeta és un esser especial, un geni; la societat en no entendre'ls i en veure que ells es creuen superiors, els rebutjen. El poeta mostra la realitat mitjançant la paraula que ve donada per l'inspiració (espontaneisme).

Volen transmetre emocions. Un poeta no pot escriure quan està trist, ja que pensa que l'art ha de xerrar, encara que això no vol dir que la realitat que presentin (roa) no sigui trista. L'obra de Maragall es veu influènciada per el vitalisme (de Nietzsche) exalça la vida, l'individualisme i defensa la voluntat de lluita.

POESIA DE MARAGALL

La teoria poètica de Joan Maragall és deutora del Romanticisme, i va ser exposada en dos textos teòrics:

-l'elogi de la paraula

-l'elogi de la poesia

El contingut de la seva doctrina es resumeix en tres idees:

  • La poesia és una activitat de l'esperit. La poesia té el poder de revelar una realitat amagada darrera de una realitat objectiva. És un acte de sinceritat que neix entre el poeta i el món.

  • La paraula ha de ser “viva”, espontània: Aquesta realitat és revelada mitjançant la paraula “viva” provocada espontàniament per l'emoció del poeta davant el món.

  • El poeta és un vident, un guia per a la resta d'homes: El poeta comparat amb els homes té més capacitat de percepció i és ell qui descobreix aquesta realitat transcendent.

  • TEMES

    S'agrupa en els següents blocs temàtics:

    • Poesia decadentista expressen l'estat d'ànim, la malenconia, la tristesa, exalcen la mort i el mal com a coses belles. Presències de tòpics decantistes: colors foscos, boires, silencis...

    • Poesia vitalista es tracta d'una poesia optimista que exhorta a viure la vida en plenitud. Segons Maragall tot (lo bo i lo dolent) forma part de la vida.

    • Poesia de la natura Uilitza el paisatge i els elements concrets que el formen per a suggerir-nos sentiments i emocions personals. “La fageda d'en Jordà”

    • Poesia nacionalista Escriu cinc poemes (les Visions) en què fa una reelaboració d'alguns mites lligats al món llegendari català i que contribueixen a definir les característiques ètniques catalanes. “El comte Arnau”

    CONCEPTE D'ESCOLA MALLORQUINA

    Aquesta denominació l'utilitza per primera vegada el poeta mallorquí Pons i Gallarza (1873-“Revista Balear”). Aquest concepte designa d'una manera (no sempre precisa) la producció literària de finals del segle XIX i principis del XX a Mallorca dels poetes seguidors de J.Alcover i Costa i Llobera. En aquest grup podem incloure noms com els de M.Antònia Salvà, Llorenç Riber i Miquel Ferràs. Engloba tot un conjunt de característiques literàries específiques de la literatura mallorquina diferent de les del Principat.

    A mesura que passa el temps, el terme passa només a indicar la producció poètica dels seguidors de Costa i Llobera i de Joan Alcover, i la dels escriptors illencs units per el Noucentisme. Els noucentistes troben en l'obra de Costa i Llobera i de J. Alcover una forma poètica que concorda amb els seus gustos i projectes.

    Pel que fa a l'estètica, els membres de l'escola mallorquina segueixen la línia iniciada per Josep-Lluís Pons i Gallarza., i definida per les característiques següents:

    • L'equilibri d'arrel clàssica, que es tradueix en la perfecció formal.

    • Elegància i depuració lingüística.

    • La temàtica molt sovint paisatgística

    • -mesura

    MIQUEL COSTA I LLOBERA

    Parteix d'una tradició poètica propera a la de la Renaixença i construeix la seva pròpia poètica, que esdevé amalgama de trets romàntics i clàssics. La seva obra s'ignagura amb “Poesies” (1885). En aquesta obra reflecteix en la natura el seu estat anímic i alhora mitifica els elements del paisatge de la seva Mallorca natal. El que destaca en aquest primer llibre és una llengua poètica madura, culta i lluire d'arcaismes o dialectalismes. Utilitza els elements de la natura per plasmar tota la seva visió del món.

    Símbols:

    • Terra i roques col·lectivitat

    • Roques gegantines són temple guardor de les arrels col·lectives

    • Penyal enlairant-se cap al cel i de cara al mar obert voluntat humana i terrenal d'espiritualització.

    • L'aigua representa la divinitat

    • Coloms, arbres, colors, àguiles...

    En aquesta obra també es pot veure la seva voluntat d'intervenció en la política i cultura catalana, des de la seva producció poètica.

    1903 Escriu un llibre més narratiu “Tradicions i fantasies” basat en les llegendes mallorquines.

    1906 “Horacianes”.Confirma així la seva afecció per la poesia clàssica.

    1907 Costa revisa el seu volum de “Poesies” i en fa una segona edició definitiva.

    1908 “Visions de Palestina” És on assatja de versificar com els versicles hebreus, és a dir, utilitzant el paral·lisme de conceptes.

    JOAN ALCOVER

    Els seus primers passos com a poeta els fa publicant poemes en castellà i català, pero l'us del catala el va intesificar com a consequència de la primera concepció de la poesia com a art purament parlamental i mimètic. El canvi de la llengua en la seva producció va ser degut a tres causes:

    • procés de sinceritat personal i d'identificació amb la seva terra, la llengua

    • una trajèdia familiar (la mort de la seva filla Teresa)

    • una crisi personal (produida pel fracàs de la seva obra en castellà)

    Presenta una actitut contemplativa i de reflexió, es una actitut clàssica. Veu en la natura allò que román en el temps per damunt de la vida. Aquest paisatge li serveix de consol, és més anyorat que posseït.

    TEMES:

        • pas del temps

        • sufriment

        • dolor

    coMPARACIÓ: diferencies

    JOAN ALCOVER

    COSTA I LLOBERA

    • Es refugia en el dolor, com a únic perpetuador del records dels morts

    • Paisatge amb personatges

    • Parteix de la poesia popular

    Semblances

    • Es refugia en la natura i la història

    • NO hi ha personatges

    • Parteix de la tradició llibresca i culta

    Hi ha una constant la bellesa del món que no pot esser poseida per ells

    El paisatge es presenta d'una manera idealitzada

    Els poemes son propers a la perfecció formal i puressa lingüística

    Dignitifiquen la llengua catalana com a llengua poética

    TEATRE:

    Es trenca amb la tradició teatral de la Renaixença, renoven l'estetica teatral incorporant a l'escena catalana el corrents dramàtics de moda a l'Europa de fi de segle.

    Es divideix en 2 grans tendències:

    • teatre regeneracionista: literatura realista que trasmet continguts ideològics i morals progresistes. Autors Joan Puig i Ferrater “Aigües encantades”

    • teatre simbolista o poètic: presenta realitats simbòliques en les quals es fa present el concepte d'art i d'artista que propugnaven els modernistes. Autor Santiago Rusiñol “Cigales i formigues”

    NARRATIVA:

    És el génere més representatiu i original del modernisme. El terme s'aplica a un conjunt de novel·les que, partint de la realitat concreta, volen presentar una visió simbólica de la realitat d'acord amb la concepció del món i de l'individu que tenen els autors modernistes.

    Característiques:

    • ARGUMENT un individu sensible i diferenciat de la col·lectivitat lluita per ser ell mateix. En aquest procés entra en contradicció amb l'entorn colectiu, amb la natura i es produeix el seu aillament

    • TEMES recerca problemàtica de la realitat, conflicte entre jo-societat, visió fatalista de la natura, voluntat de l'individu per dominar la realitat

    • PERSONATGES tenen una dimensió simbòlica. El protagonista por ser entés comm un símbolde l'artista modernista i els seus problemes amb la societat.

    • ESCENARI medi rural (la natura i juntament la gent que hi viu en ella), és representada com un món hostil i misteriós que anul·la el procés d'autorealització de l'individu.

    • ESTILtécniques i recursos propis de la poesia per a suggerir les dimensions simbòliques de la realitat, les emocions i els sentiments dels personatges. Presència de paraules i exprepsión de la llengua viva de ruralia.

    • OBRES “Solitut” Victor Català, “la vida i la mort de Jorgi Fraginals” de Josep Pous i Pagés.

    ativa breu:

    Principals subgéneres:

    • Prosa poética: té influència del simbolisme, l'impressionisme i el prerafaelitisme. Se caracteritza pq l'argument perd importància a favor de les impressions, els estats d'ànim... temes exaltació de l'art, bellessa, misteri... autors Santiago Rusiñol - Raimon Casellas

    • Conte decadentista: prosa artificiosa i refinada q juga amb els contrastos: vida\mort; ideal\realitat... Apareixen tòpics com el poeta enamorat i la dona fatal, tb motius i imatges relacionats amb l'erotisme i la mort. Autors Alfons Maseras - Miquel de Palol

    • Novel·la rural: narracions ambientades en el món rural, amb personatges marginats i degradats. Ambients miserables. Fets tràgics. Aquesta novel·la mostra una visió pesimista de la condició humana i una natura negativa que destrueix a l'individu. Temeshostilitat del medi, i l'home com a victima de la fatalitat còsmica. Autors Na Victor català es la creadora d'aquest tipus de narrativa amb obres com: “Drames rurals”.

    JOAQUIM RUYRA:

    Mereix un tractament especial a causa de la seva gran qualitat. En les seves obres hi trobam: un ruralisme més ingenu i plàcid. Els personatges son éssers primaris i innocents, predomina la descripció sobre l'acció. Obra “Marines i boscatges”.

    Noucentisme

    Moviment ideològic i cultural que substituirà el modernisme amb l'objectiu de fer de la cultura catalana una cultura nacional oberta a Europa. Estableix el seu programa sobre una definició diferent del paper de l'indivudual, dins la societat i sobre unes noves bases ideològiques i estètiques.

    IDEOLOGIA

    El noucentisme representa la convergència entre política i cultura. Els intelectuals i artistes noucentistes comparteixen amb les classes dirigents un mateix objectiu:

    “educar i modernitzar la societat catalana”

    D'aquesta manera desapareix l'enfrontament entre l'artista i la societat.

    Els suposits ideològics son: - la raó i l'intelecte

    • es defensa la racionalitat política i es valora el treball

    • les coses es valoren per la seva funcionalitat.

    L'ideoleg del noucentisme va ser Eugèni d'Ors “La Ben Plantada” (recull de glosses que exposen les virtuts de la catalunya ideal dels noucentistes.

    ESTÉTICA

    L'estética es tradueix en :

  • valoració de l'artifici i de la perfecció fomal i lingüística

  • no ha de reflectir la realitat sinó presentar la realitat tal com voldríem que fos, té un fort component didàctic

  • rebuig del ruralisme modernisme i conreu d'1 literatura ciutadana.

  • El programa noucentista constava de 3 . fonamentals:

  • creació d'una xarxa docent

  • normativització de la llengua

  • creació d'infraestructures culturals.

  • POESIA NOUCENTISTA

    És el génere més valorat, ja que és el més adient x acontribuir a la construcció de la Catalunya ideal, a més de permetre un treball formal molt acurat. Els noucentistes, pel q fa a la prosa només conrearen el conte i la novel·la va ser rebutjada

    Característiques:

    • idea d'artifici: no és l'expressió nua del sentiment sinó que elseu valor romàm en la forma (s'opta sobretot per la métrica de la lírica culta i l'ús del sonet)

    • depuració de la realitat, no pot ser representada directament sinó q ha de ser reelaborada i formulada poèticament en la seva forma més ideal i armónica.

    • Referències al món classic, de vegades sols empleen noms grecs sense cap rerafons mitològic

    • Ús de pretextos extrets de la vida quotidiana

    • Descripcions minucioses i precises del paisatge.

    • Distànciament intelectual del poeta: “objectivitat”

    • Ironia per a distanciar-se de la realitat i treurer-li trascendència.

    TEMES:

    % La vida sencilla, la quotidianitat respón a la defensa d'una vida sencilla i equilibrada plena d'armonia

    % Ambient ciutadà la ciutat ès el model de civilitat d'ordre i de mesura (centre barcelona )

    % Una natura idílica i civilitzada presenten una natura dominada per l'home i lligada als espais urbans.

    % La feminitat la dona es transmissora d'ideología per mitja de l'educació dels fills en la llar, es potència la maternitat tb simbolitza la CATALUNYA IDEAL

    % El pas del temps, l'envelliment ( xin xin pum ) la bellessa es asumida amb resignació i serenor malgrat malencolia i tristessa que pugui produir.

    JOSEP CARNER

    Va neixer a Barcelona i va morir a Bruseles

    Es un dels autors més importants de la poesia catalana del segle 20.

    Les seves claus per explicar una obra de una gran qualitat son: talent

    Coneixement solid de l'idioma

    Cultura literaria vastíssima

    Domini absolut de l'ofici

    TRAJECTORIA POÈTICA:

    Carner aprofitarà en tot moment els elements de la tradició literaria que li serànmés útils.

    • etapa de formació es dona a coneixer en el marc del modernisme, opta per la forma clàssica i presencia de l'ironia. Obra “el primer llibre de sonets”

    • Etapa noucentista obre al periode noucentista amb “els fruit saborosos”. Reflecteix lassumpció de l'estètica arbitraria, i es plantetjada pel poeta com una contribució militant als objectius del moviment (el terreny ideològic i literari)

    • Etapa simbolista carner evoluciona cap a una poesia més reflexiva, reflecteix les preocupacions morals de l'home.obra “el cor quiet”

    • Etapa d'exili després de la guerra viu a Mèxic i Bruseles. Obra “Nabí”

    Característiques de la poesia noucentista carneriana

    • Rigor formal: d'acord amb els postulats noucentistes. Utilitza les formes tan clàssiques com el sonet.

    • Joc amb la llengua

    • Temes extrets de la realitat quotidiana

    • llibertat, soletat de l'home, pas del temps, mort...

    • lluita entre el desig-recança, relitat-desig

    • el tema amoròs el representa com un amor ja aconseguit: no és violent ni apassionat, és valuat estable.

    • Visió del món plàcida i ordenada (característicament notables de “Els fruits saborosos” (1906, dedica poemes a fruits descrivint les etapes de la vida)

    • Caricaturitza la visió de la realitat.

    • Humor i ironia. L'humor és producte sobretot del llenguatge i de la gran capacitat retòrica del poeta, que posa d manifest el punt de ridícul que pot haver-hi en una situació o comportament.

    • Visió plàstica,: el poeta contempla la realitat i ens parla des de la realitat contemplada.

    Auques i Ventalls és l'obra més representativa de la poesia noucentista de J.Carner. Representa una visió estilitzada de la realitat quotidiana de la ciutat de Barcelona a començament de segle. Cada poema és com un petit quadre en que el poeta centra la seva mirada, en un determinat aspecte de la ciutat.

    Fal·làcia patètica és la projecció enfora de nosaltres, dels nostres sentiments amb la pretenció de fer veure que els sentiments en qüestió provenen d'allò que tenim al davant i no de nosaltres mateixos o del poeta. És aquest personificat que fa xerrar als element.

    “un lliri blau diu: vine, vine.

    I una teranyina, no passis no passis.

    Hi ha una lluita per part del poeta en el poema dEl camí per si ha de passar o no, però ell no ho diu, sinó que ho atribueix als elements que l'envolten.