Modelos cognitivo-conceptuales

Models cognitius-conductuals. Constructivisme. Mètodes. Relació Terapèutica. Condicioament Clàssic, Operant # Terapeuta. Reestructuración. Constructivismo. Terapia de conducta. Métodos. Relación terapéutica. Condicionamiento Clásico, Operante

  • Enviado por: El remitente no desea revelar su nombre
  • Idioma: catalán
  • País: España España
  • 29 páginas
publicidad

MODELS COGNITIUS - CONDUCTUALS

DEFINICIÓ TERAPEUTA COGNITIU

CARO

OBJECTIU.: Canviar les construccions que fa, el per que de les seves experiències de conèixer el món, transformant els sistemes de funcionament personal.

PROCÈS: Planteja la influència dels sistemes: -cognitiu, emocional, conductual ( treballa els tres!!)

CHAMBON

Equilibri entre Comprensió i Acció.

1.MODELS REESTRUCTURACIÓ COGNITIVA

Origen Psicoanàlisis ( Ellis/ Beck)

2.MODELS COGNITIU-COMPORTAMENTALS

Origen en la teràpia de conducta

3.MODELS CONSTRUCCIONISTES= CONSTRUCTIVISME

Origen divers

2.TERAPIA DE CONDUCTA

  • Es centra més en el present “aquí i ara” que en el passat.

  • Interdependència entre avaluació i tractament

  • Adaptació a cada persona

  • Context de la Psicologia Experimental

2.1.CARACTERÍSTIQUES COMUNS MODEL 1-2

  • Relació de col.laboració entre terapeuta i client

  • Els trastorns emocionals i de la conducta són en part una funció dels trastorns en el processos cognitius

  • El focus està en canviar les cognicions per produir canvis en l'afecte i la conducta

  • Formes de tractament de temps limitat i educatives que es centren en problemes, objectius específics. Quan hi ha un temps limitat, a vegades les persones es centren més. Els objectius específics, ajuden al client i al terapeuta

2.2 AVALUACIÓ COGNITU- CONDUCTUAL

Análisis Topogràfic ( forma) ex: depressió

Fisiològic anorèxia, hiperfàgia, insomni

Conductual bradiquinèsia, clinofilia

Cognitiu manca autoestima, ! culpabilitat, ! atenció/ memòria

Afecte tristesa, solitud

Bradiquinesia- poc moviment

Clinofilia- voler quedar-se al llit

Hiperfàgia- augment de pes

Anorèxia "anorèxia nerviosa

Anàlisi estàtic ( en un moment determinat)

Freqüència ex: crisis d'angoixa

Presència/ Ausencia

Excessos/ Dèficits

Intensitat

M'estic tornant boig

Em moriré

Pèrdua de control

Duració

Anàlisi funcional ex: mal de cap

Antecedents i Conseqüències

Antecedents: en quines situacions passa. Per ex: quan agafa el telf.

Consequències: que passa desprès del problema

Anàlisi del desenvolupament

Inici ( significat). Molts cops l'inici del problema té un significat. Molt

important preguntar quan va començar el problema.

Factors Manteniment. Hi ha factors que mantenen el problema

Anàlisi d'autocontrol

Estratègies i resultats. Veure capacitats, recursos de les persones

2.3 MÈTODES

ENTREVISTA

  • El més important

  • Flexible

  • Avaluació i Intervenció: motivació, establiment relació terapèutica

A) Preparació

  • Ni massa estructurada, ni massa oberta

  • Detectar un temps previ

  • Informació prèvia ( hª clínica, petició de consulta?, qüestionari bibliogràfic?;….). Important recollir informació però també tenir visió fresca ( no encasillar en el diagnòstic anterior ni solament amb aquest)

  • Acompanyament o sol. En nens i TCA millor acompanyats. El fet de fer-los escollir en el moment d'entrar pot donar-nos moltes pistes: qui decideix, què es decideix,...). És important que els veiem un temps sol. Bàsic la confidencialitat.

  • Agafar notes. Decisió molt personal. A vegades és necessari per dades concretes ( escola, nombre de fills, professió,...)

  • Concretar. Necessari fer preguntes que no facilitin respostes alternatives o àmplies.

  • Primera pregunta molt oberta. Normalment la gent s'ha penat, preparat què dirà abans d'entrar a una primera entrevista. En una primera entrevista és important:

    • Inici obert

    • Situació familiar

    • Història psicològica i mèdica

    • Història laboral

    • Relacions socials

B) Inici

  • Important el primer contacte

  • Presentació

  • Motiu de consulta ( poc estructurat)

©) Desenvolupament

  • “Dansa” entre el terapeuta i el client

  • Indagació funcional: Antecedents i conseqüències

  • Recursos, habilitats: Què ha fet per solucionar “x”?

D) Finalització

  • Major estructuració. Cal preguntar aquelles qüestions que no han sortit i són d'interès.

  • Si ha fet més tractaments o no i quins han estat els resultats. Et dona pautes per saber en quines coses, atencions no s'han sentit a gust i per tant, allò que no deus fer.

  • Feedback sobre el problema. Fer un recull sobre l que tu has captat. Pels usuaris pot ser molt clarificador, tranquilitzador.

  • A vegades el més im portant surt al final de l'entrevista. És important recollir aquesta informació, dir-li que veus que allò és important per a ella i que a la propera visita es començarà parlant-ne.

  • Participació activa, demanda.

Frase de la setmana: Tolerància a la frustració.

Relacionat amb les expectatives tant del pacient com del terapeuta i amb la tolerància de la manera de ser de les altres persones.

LA RELACIÓ TERAPÈUTICA.

La relació terapèutica és dinàmica i depèn del pacient, del terapeuta i de l'enquadrament.

Activitat sobre la relació terapèutica i els factors que influeixen en la mateixa. Per grups tractem els següents aspectes i els comentem a la resta de la classe.

  • característiques del terapeuta

  • característiques del client o pacient

  • característiques del setting o enquadrament

  • què ha de fer un terapeuta davant un pacient amb característiques dominants o paranoides

  • què ha de fer un terapeuta davant un pacient amb característiques dependents o rebels

  • Característiques del terapeuta:

  • Empatia, tolerant, respectuós, assertiu, sap posar els límits i coneix els seus propis límits, equilibri emocional, responsable, tolera la frustració, capaç d'animar i recolzar cap al canvi, sap orientar el canvi...

    La formació i el reciclatge són molt importants, ser realista, actitud positiva, dinàmic, coherent, autoconfiança, segueix el codi deontològic, habilitats socials, capacitat d'observació, escolta, adaptació, comunicació, sentit de l'humor (quan ja coneixes al pacient)...

  • Característiques del pacient:

  • empatia

  • col·laboració

  • humil

  • sincer

  • venir per pròpia voluntat

  • capacitat d'escolta

  • capacitat de verbalitzar

  • disposició al canvi

  • consciència de problema o trastorn

  • connecta amb els propis sentiments

  • expectatives sobre el canvi

  • El terapeuta ha de valorar i potenciar els aspectes positius del pacient per deixar que ell mateix s'ajudi i potenciï el canvi.

  • Característiques del setting:

        • Tu- vostè: si la persona està molt inhibida o necessita que li posem límits

        • Abraçar: en situacions puntuals, per no trencar els límits

        • Neteja emocional del terapeuta

        • Diners: relació professional, valoració, si paga possiblement s'implicarà més

        • Mòbil si- casa no: explicar que en ocasions pot estar desconnectat i que si està molt malament vagi a urgències hospitalàries

        • E-mail: quan ja tens contacte i de forma puntual, ja que no és instantani, poden passar dies sense que ho llegeixis o contestis

        • Roba: neutre

        • Pacient dominant:

        • Límits, sobretot al principi per donar possibilitats perquè el pacient esculli.

        • Pacient paranoide:

                • Claredat

                • Confidencialitat

                • Augment de l'autoconfiança: perquè no ho vegi tot com una amenaça

                • Empatia amb el que li està passant: “si jo veiés el que tu veus estaria molt espantat”. I si no funciona caldria canviar o desviar el tema.

                • Depenent

                • Rebel:

                • Busca afecte, no és lliure decidint, no confrontació, ha d'escollir si vol venir o no però el terapeuta ha de remarcar que ell està allà quan el necessiti

                  “Dedicar-se temps a un mateix”

                  II. TÈCNIQUES BASADES PRINCIPALMENT EN EL CONDICIOAMENT CLÀSSIC

                  4. Tècniques de relaxació

                  Aspectes cognitiutius

                  L'ansietat ens pot portar moltes conseqüències

                  --> Dificultats de concetració

                  --> Pensaments reiteratius i recurrents

                  --> Sensació de tensió

                  Aspectes motors

                  --> Hiperactuació

                  --> Bloqueig, imprecissions activitats laborals i socials

                  Aspectes psicofisiològics

                  --> Increment de la tassa cardíaca

                  --> Hipertensió

                  --> Trastorns musculars

                  --> Disfuncions sexuales

                  --> Insomnis

                  --> Cefalees

                  --> Trastorns gastrointestinals

                  --> Asma

                  --> Dolor crònic

                  *Moltes tècniques diferents i que tenen en comú les tècniques de relaxació

                  Variables comuns

                  --> Motivació important per part del terapeuta ha d'insistir a la pràctica constant companys

                  --> Pràctica intensa per compte propi (la persona ho ha de fer per la seva banda, ideal dos cops al dia, o com a mínim)

                  --> Limitació de l'atenció sensorial (llocs amb poca llum, poc soroll i sense interrupcions)

                  --> Instruccions senzilles i monòtomes perquè afavoreix la concentració

                  Postures

                  --> Estirat (habitualment) sinó sentat (cap, esquena)

                  --> Sentat

                  4·1- Relaxació progressiva

                  --> Jacobson (una cosa que s'aprèn) fisioterapeuta

                  --> Relaxació física --> mental

                  Com podem saber si una persona està ben relaxada (per la respiració; si estem estirats les cames estan en posició de v; canvi de temperatura corporal; sensacions diferents)

                  Entrenament en generalització un de les eines més potents

                  4·2- Entrenament antògen

                  Schultz

                  Relaxació mental física com a cinseqüència

                  Bona capacitat d'imaginació, suggestió

                  Cicle inferior es treballa instruccions entorn sensació de pes, calor, regulació cardíaca, r. Respiració, sensació de calor en òrgans abdominals, sensació de frescor al cap

                  Cicle superior: imaginació de colors, objectes, sentiments

                  4·3- Tècniques de respiració

                • Part inferior, 2-4 minuts, 3o 4 cops. Una mà a la panxa i l'altra a l'estòmac

                • Part inferior i mitja. Primer la mà a la panxa i després a l'estòmac

                • Complerta, diferenciant les parts (panxa, estòmac, pit)

                • Espiració (bufar), pujant les espatlles

                • Continu

                • 3 cops al dia durnat 5 minuts

                  4·4- Tècniques de biofeedback

                  4·5- Altres

                  - Visualització o relaxació en la imaginació

                  - Meditació

                  Centrar-se aquí i l'ara

                  No faci un judici dels pensaments els ha de deixar passar

                  Repetició d'un mantra (so) a l'hora que la respiració ommm

                  Dos sessions de 15- 20 minuts al dia (depèn de l'edat, a més edat més temps), cadascí s'ha d'adaptar al que a ell li vagi bé. Prendre'ns un temps per nosaltrs mateixos

                  - Ioga

                  Respiració

                  Postures

                  Concentració

                  Música

                  Precaucions: la relaxació va bé però no per a tothom

                  • Estats psicòtics (però no quan tenen un estat agut) els deliris poden augmentar perquè ja de per si no connecten molt amb la realitat

                  • Ideacions paranoides perquè ja de per si els costa agafar la confiànça amb l'altre

                  • Reaccions dissociatives

                  • Reaccions cardiovasculars, desagradables

                  • Increment dels efectes de la medicació (sedants, insulina, medicació cardiovascular, ...) fent relaxació s'augmenta l'efecte

                  Frase de la setmana: Saber-se deixar ajudar.

                  5. TÈCNIQUES D'EXPOSICIÓ

                        • L'exposició en viu: sense escapament fins que baixa l'ansietat és molt eficaç. La persona està directament amb la realitat, no té escapament.

                  És diferent a l'exposició imaginària.

                        • Exposició repetida i perllongada. S'ha de repetir l'exposició i dura més temps que l'anterior.

                        • Exposició in vivo és més efectiva i més ràpida que la exposició en imaginació, la qual es fa servir quan:

                          • Es fa servir per iniciar a la persona, o quan és inviable o metodològicament car fer exposició (ex: por a volar). La imaginació és un pas cap ala in vivo.

                          • Pot ser una forma de motivar al pacient.

                        • Les exposicions brusques són més ràpides que les graduals o jeràrquiques (aquestes consisteixen en fer un llistat del que et fa més por fins el que et fa menys por). Les graduals es fan quan la persona no es veu capaç.

                  El que fa més por i el que fa menys por és fàcil d'acotar. El que menys és molt important perquè ajuda a que la pacient vegi que pot avançar.

                  Acotar ítems mitjos. Ordenar-los en funció de l'ansietat que produeix, la llista la fa el pacient.

                  • Tasques entre sessions.

                  Es demana ajuda de persones properes.

                  El pacient ha de fer tasques sol o amb algú però el psicòleg no pot estar fent exposició contínuament.

                  Les exposicions entre sessions han de ser perllongades, d'uns 20 o 30 minuts, a mesura que avança l'escala d'ítems.

                  • La reexposició és igual d'efectiva, el pacient no té escapament.

                  Quan fan reexposició poden descansar i tornar, la qual cosa els calma.

                  • Psicofàrmacs: tractament combinat, dirigit a la disfòria, al pànic o als dos a la vegada.

                  Combinar el psicofàrmac amb el tractament psicològic, és més efectiu que fer servir només psicofàrmacs.

                  • Efectes negatius: més dependents, passius, actituds màgiques, atribució de la millora als fàrmacs.

                  • El que s'ha d'enfrontar amb ansiolítics pot no persistir quan els efectes no hi són.

                  • Utilització de material escrit: objectius i tractament molt concrets , el pacient té dret a estar informat però comentant amb el psicòleg perquè no interpreti malament.

                  • Coterapeutes: família, amics, parella...

                  És convenient que estiguin a la consulta amb el pacient. El problema és que quan el pacient millors el coterapeuta no se sent útil perquè no se sent necessitat, per tant, cal que ajudin al principi i que poc a poc es vagin retirant (això també és una pauta).

                  • L'exposició no es fa sola, sinó que es combina amb altres tècniques:

                    • Tècniques de relaxació (respiració lenta)

                    • Autorregistres

                    • Tècniques cognitives (diàleg intern)

                      • Autoinstruccions

                  AGORAFÒBIA

                  • Por a la por. Por a què sento jo ales situacions. Por a sentir por.

                  • Por a situacions on un no es pot escapar.

                    • Estar sol (per això s'utilitzen coterapeutes)

                    • Aglomeracions

                    • Perdre el control

                  • Prevalença: 5- 6%

                  • Dones 7.9%, homes 3.2%

                    • Específiques 14.5%- 7.8%

                    • Fòbia social 2.9%- 2.5%

                  • Inici al principi de l'edat adulta (promig 25-30anys. Inici fòbia específica o social 14-15 anys).

                  • No “ser” sinó “tenir”.

                  No s'és agorafòbic, sinó que es té agorafòbia.

                  • Orientacions:

                    • Disminuir evitació de forma gradual

                      • Objectius concrets. Ho determina el pacient, lloc i situació. La persona sap si ho aconsegueix o no.

                    • Si no s'avança: exercicis intermitjos en la jerarquia.

                  • Els primers cops són els més difícils. Preveure la por.

                  • Estar en la situació o a prop, descansar, ESPERAR, no escapar.

                  • Ansiolítics només en situacions noves o difícils.

                  • La comprensió dels demés és molt important però no l'acompanyament continu un ha de regular el que dóna.

                  • La pràctica de l'exposició ha de ser diària, si ho deixa de fer uns dies la propera exposició serà més difícil.

                  • Preveure oscil·lacions, recaigudes.

                  • Continuar practicant situacions ja superades hàbits (aficions fora de casa).

                  EXPOSICIÓ

                  Gradual Intensa

                  -Desensabilització sistemàtica -Inundació (generalment in vivo)

                  in vivo o exposició gradual (Afrontar la por directament,

                  -Desensabilització sistemàtica sense escapament)

                  en imaginació -Implosió (en imaginació)

                  (Imaginar el pitjor que et podria passar)

                  • L'exposició es dirigeix cap a fòbies però també cap a comportaments compulsions (ex: ludopatia).

                  5·2.- DESENSIBILITZACIÓ SISTEMÀTICA (Tècnica d'exposició aplicada a la imaginació)

                  5·2·1.- Fonaments

                    • Wolpe. Resposta contrària a l'ansietat (inhibició recíproca, contracondiconament). Una situació inicialment s'associa a l'ansietat

                    • Exposició graduada (mai de cop)

                  5·2·2.- Condicions en què s'aplica

                    • Temors irracionals

                    • Capacitat d'imaginació (persones que tinguin aquesta capacitat)

                    • Capacitat per relaxar-se

                    • Falta d'efectivitat

                      • Nombroses fòbies (més de 4 o 5) (l'agorafòbia són més pors asociades a moltes situacions)

                      • Trastorns de personalitat greu

                  5·2·3.- Procediments

                    • S'explica què és una escala USA (unitats subjectives d'ansietat --> SUDS en english) són valors entre 0 - 100

                    • Entrenament en relaxació abans de fer la DS

                    • Jerarquia (10- 15 ítems) = in vivo

                    • Combinació les situacions que s'imagina amb la relaxació més jerarquies. Crea un condicionament

                  Relax

                  • 0- 15 USA si l'ansietat és inferior podem fer l'DS

                  • No començarien a presentar situació ansiògena no més de 25 USA

                  Imatge mentre (5- 10 seg) USA pregunta. Ex. Imaginar-se una llimona poc temps es pregu nta el nivell d'asnietat

                  Comentari (ulls oberts)

                  Un cop lis és fàcil imaginar-se escenes tornem a concentrar-nos en la relaxació (2- 3 minuts) (mà) (pot moure el dit d'una mà per dir-te que està relaxat)

                  Primera situació de la jerarquia molt senzilla per assegurar-nos l'èxit imaginació (5- 7 seg)

                  Preguntem el nivell ansietat USA

                  Relaxació directament

                  Imaginació (10- 15 seg si USA baix) lo mateixa situació. Si l'USA ha esta baix molt temps sinó el mateix temps d'abans

                  Relaxació ...

                  Quan es passa a un altre ítem? Quan l'USA fos 0 o molt baix com a l'inici

                    • Fins 2 cops 0 USA seguides

                    • Fins 3 cops a partir ítem 7.8

                  Quan es deixa de practicar un ítem?

                  --> Depèn si són els ítems inicials només de 3 - 4 cops o 6-8 (ítems més difícil) si no 0 USA

                  Duració ?

                  --> 20- 40 minuts

                  Propera sessió?

                  --> Començem pel ja aconseguit i només un de nou

                  DS en imaginació després in vivo com farem la combinació

                  Primers ítems en imaginació després in vivo

                  Fer tota la imaginació primer i després in vivo

                    • Alternant

                    • Primer imaginació després in vivo

                    • DS d'enfrontament (Wolfiled)

                  5·3.- INUNDACIÓ IMPLOSIÓ (Tècniques dexposició intenses)

                  Característiques comuns

                  • Exposició

                    • Intenses

                    • A quan més estímuls millor

                    • No es diu que es suprimeixin els símptomes (no et relaxis, ves a sentir l'ansietat)

                    • Esperar la reducció espontània de l'ansietat

                    • INUNDACIÓ

                  • In vivo ( o imaginació dels estímuls que es relacionen directament amb l'inici) amb la situació inicial traumàtica

                    • IMPLOSIÓ

                  • En imaginació. Estímuls hipotetitzats, elements associats (coses que podríen passar)

                  • Stampfl --> reactivació en la memòria de successos traumàtics

                    • El comportament simptomàtic és l'intent per reduir o eliminar l'impacte del record de situacions condicionades

                    • Els mecanismes de defensa segons aquest no deixen de ser conductes d'evitació

                  • Similituds amb la intenció paradòxica

                  6.- INTENCIÓ PARADÒXICA (tècnica d'exposició)

                  Frankl: ansietat anticipatòria, “profecia autocomplida” (sense voler ho provoca)

                  Búsqueda activa del que es desitja que desapareixi (que encara en tinguis més)

                  “Quan no hi ha lluita l'ansietat baixa”

                  Només es treballen components de l'activitat simpàtica (ereutofòbic --> por a posar-se vermell, sudoració, tremolors, palpitacions)

                  No es treballa quan hi ha mareig, nàusees, sensacions d'irrealitat (millor no aplicar-se perquè és molt possible que no funcioni)

                  No comprensió, no racional (no tenen explicació racional)

                  Contraris a les expectitatives

                  TÈCNIQUES PARADOXALS

                  Cicle símptoma --> solució

                  INSOMNI

                  Diferents causes per ex: depressions majors amb això no es podrà fer res. Només quan es tracta de l'insomni psicofisiològic o après

                  --> ansietat, stress

                  Dedicar-se temps a un mateix

                  Fer el mateix a un altre rítme

                  Horaris regulars (oscil·lació màxima una hora). Entre hores: les 11 i la 1, és a dir és millor que no hi hagi activitat intensa prèviament

                  No migdiada. Sinó insomni entre les 14 i les 16 uns 10- 20 minuts si té problemes d'insomni

                  Fer exercici físic (suau i millor no abans d'anar a dormir)

                  Evitació del café, cacau, cocacola de 4 a 7 hores abans d'anar a dormir ( sino hi ha insomni fons a 3 cafès no després de les 16 hores de la tarda)

                  Limitació o evitació alcohol les 6 hores abans d'anar-se a dormir

                    • Augmenta la irritabilitat

                  Limitació del tabac (< 10- 15 cigarrets diaris)

                    • Nicotina és un estimulant (associa una situació amb un estímul)

                    • Dificultats respiratòries amb despertars nocturns

                  No drogues perquè provoquen idees paranoides i no deixen dormir

                  Rutines prèvies

                  Sopar 2 hores abans d'anar-se a dormir, menjar no molt copiós

                  Condicions ambientals: soroll, llum, temperatura ( les millors condicons possibles)

                  No mirar el rellotge (donar-lo la volta perquè no el pogui mirar i neguitejar-se) mirar-lo augmenta l'ansietat

                  Aixecar-se a llegor un llibre ja llegir (no picar, no veure la televisió, ...) 5 o 10 minuts tornar-se a estirar --> es molt útil amb un insomni après

                  No esforçar-se en dormir (no t'adromis que jo ara vinc eh)

                  Tècniques de relaxació

                  Valeriana

                  Finestra de la son (acota el temps que realment pot dormir)

                    • mai pot ser inferior a les 5 hores (mai abans de l'hora que li diem i es va ampliant)

                  ----------------------------------------------------------------------------------------------------------

                  TÈCNIQUES PARADOXALS

                    • No esforçar-se en dormir

                    • La finestra

                    • Aixecar-se

                    • Llegir (un llibre no interessant)

                  Vídeo seminari Josep Castillo

                  Fòbia social + Trastorn de Personalitat per Dependència.

                  Tècnica de l'exposició.

                  • Reconeixement de l'esforç

                  • Dirigir però deixar marge de preguntes obertes, perquè ell sigui el que fa les coses, el que explica

                  • Reconèixer el que surt bé

                  • Saber tallar al pacient si aquest ens interromp

                  • Reexposició

                  • No dir “tinc” i “deus” substituir aquestes paraules per altres.

                  • Treball cognitiu, no només conductual, perquè cal donar sentit al que ha de fer i canviar.

                  7. TÈCNIQUES DE CONDICIONAMENT OPERANT

                  • Conducta operant: tot el comportament actiu, conducta que altera el medi.

                  • Perspectiva funcional: la conducta operant es basa en l'anàlisi funcional, que és el comportament basat en les seves conseqüències.

                  • Aplicació de forma immediata: totes les tècniques operants tenen més efectivitat si s'apliquen en la immediatesa.

                  • Explicació verbal

                  7.1. TÈCNIQUES OPERANTS PER A DESENVOLUPAR I MANTENIR COMPORTAMENTS.

                  7.1.1. Reforçament (augment de la probabilitat)

                  • Positiu (administració)

                  • Negatiu (retirada de l'estímul aversiu)

                  Més resistents a l'extinció:

                  • Reforçament continu: cada vegada que passa un comportament jo el reforço.

                  Reforçament intermitent: reforço de tant en tant.

                  Continu < intermitent.

                  • Fixe < variable.

                  • Extrínsec < intrínsec

                  El programes normalment primer són extrínsecs i després intrínsecs, ja que la persona és qui ho ha de veure.

                  • Primaris < generalitzats.

                  Autenticitat: és molt important a l'hora de donar reforços.

                  7.1.2. Emmotllament (aproximacions successives)

                  Aprenem les coses poc a poc. Tots els inicis de comportament els fem per emmotllament formar comportaments nous.

                  7.1.3. Encadenament (pregunta examen seguríssissima)

                  Connectar comportaments ja apresos.

                  Selecció d'objectius constructius. Excepció: comportaments perillosos, destructius.

                  Ex: deixar de fumar... deixar-ho i guardar els diners que et gastaries si compressis tabac i comprar-te alguna cosa amb aquests diners.

                  7.2. TÈCNIQUES PER REDUIR I ELIMINAR COMPORTAMENTS

                  • Extinció: retirar el reforç.

                  Es deixa de reforçar alguna cosa que es reforçava.

                  Ex: mare que cada dia li compra alguna cosa al seu fill. Ho deixa de fer, ell primer es queixa, quan veu que no li serveix de res, deixa de queixar-se, però segurament al cap d'un temps ho tornarà a intentar recuperació espontània.

                  Aquesta tècnica s'aplica combinada amb altres de reforçament, per tal d'extingir alguna cosa però reforçar-se una altre.

                  Ex: noi que ve perquè es passa tot el dia mirant la televisió. Vol deixar de veure-la, però el problema és que no té res millor a fer, per tant cal extingir aquesta costum sempre i quan es potenciïn altres activitats.

                  • Reforçament diferencial de taxes baixes: conducta més espontània però que es du a terme en excés, cal veure quan cal fer la conducta, per tant, no hem d'extingir-la del tot.

                  • Reforçament diferencial d'altres conductes: reforçar qualsevol altre comportament que no sigui el que es vol extingir.

                  Ex: autista que sempre es dóna cops al cap, cal reforçar altres comportaments perquè deixi de fer aquest, ja que extingir-lo sense reforçar-lo i sense potenciar algun altre és molt difícil.

                  • Reforçament de comportaments alternatius: amb l'autista, si vull que no s'aïlli només el reforço quan està amb gent.

                  Si aquestes tècniques no tenen èxit... (per ordre) (són càstigs):

                  • Cost de resposta o càstig negatiu: eliminació d'un reforçador positiu després d'un comportament.

                  Ex: multa per aparcar malament et treuen diners, que és el cost que pagues.

                  • Temps fora: es retira l'accés al reforçament durant un temps.

                  Ex: surt de la classe, ves a la teva habitació.

                  És important explicar el per què.

                  Mai ha ser un temps llarg (diferent de l'extinció), ha de ser breu entre 1 i 5 minuts, màxim 15.

                  • Sadollament (saciación): presentació d'un reforç de forma intensa.

                  Hi ha dos formes:

                • Emissió d'un comportament de forma repetida: pràctica negativa.

                • Ex: deixar de fumar fumar molt i molt seguit.

                • Proporcionar reforçadors reforçar molt i molt fins que es cansi.

              • Sobrecorrecció

              • Restitució: restauració de l'ambient a un esta millor.

              • Ex: nen que pinta les parets, se li diu que no ho faci, ho continua fent, en comptes de dir-li que netegi només la seva part se li diu que netegi tota la paret el problema és que no aprèn res.

              • Pràctica positiva: repeticions de la conducta desitjable.

              • Ex: en el nen anterior: donar-li un mural i que el pinti.

                7.3. TÈCNIQUES QUE AUGMENTEN I/O DISMINUEIXEN CMPORTAMENTS

                • Economia de fitxes:

                  • Sistema de reforçament en el que s'administren fitxes com a reforç immediat i que posteriorment es canvien.

                Ex: al cole quan et donen gomets.

                  • Reforç positiu.

                  • Càstig o cost de resposta: es poden treure fitxes.

                • Conductes conductuals:

                  • S'utilitza per argumentar el compromís.

                  • Relació dels objectius i de les seves conseqüències.

                • Control d'estímuls:

                  • Hi és quan hi ha una alta probabilitat de que un comportament es doni en presència d'un estímul.

                Ex: cocaïna: evitar durant un temps les relacions socials asociades.

                8. CONDICIONAMENT ENCOBERT

                Sensibilització encoberta càstig positiu en imaginació.

                • Modelatge encobert: imaginar-se un model que fa aquest comportament una mica millor: pensar que anirà bé, ser positiu.

                10. ENTRENAMENT EN HABILITATS SOCIALS

                  • Antecedents

                    • Zygler i Phillips. Ansietat + Habilitats Socials

                      • Menor duració estància

                      • Menor taxa de recaigudes

                      • Millor predictor que el diagnòstic o el tractament rebut.

                    • Wolpe: conducta assertiva (per ell és la habilitat social)

                    • Moreno: psicodrama

                  • Influència de...:

                    • Infantesa (modelatge dels pares, reforç o càstig, grup d'iguals...)

                    • Influència de la situació

                Ex.: molta habilitat amb nens, poca amb dones.

                Habilitats en situacions concretes.

                    • Context cultural (distància interpersonal canvia en les diferents cultures...)

                    • Aportació d'un estil únic d'interacció (actituds, valors, creences...)

                  • Dimensions:

                    • Iniciar i mantenir converses (hi ha persones que els hi costa una de les dues coses o les dues).

                Ex.: Vull conèixer gent nova però no se com...

                    • Parlar en públic.

                    • Expressió d'amor o afecte.

                    • Defensa dels propis drets.

                    • Demanar favors.

                    • Rebutjar peticions (saber dir “no”).

                    • Expressió d'opinions personals, inclòs el desacord.

                    • Expressió de molèstia o enuig.

                    • Disculpar-se o admetre ignorància.

                    • Petició de canvis de comportament en altres persones.

                    • Afrontament de crítiques.

                  • Elements:

                    • Entrenament en habilitats socials (comportaments concrets).

                    • Disminució de l'ansietat tècniques de relaxació.

                    • Reestructuració cognitiva per exemple a saber dir “no”, discutir...

                    • Entrenament en solució de problemes.

                  • Procediment:

                    • Àrees amb dificultat (ex.: congrés d'estudiants).

                    • Anàlisi del motiu (ansietat, cognició, estat emocional...)

                    • Informació.

                    • Entrenament en relaxació.

                *Fotocòpia: Sistemes de creences comú + Distinció de respostes

                  • Assaig de conductes. Procediment: (és similar a un role- playing)

                    • Assaig de conducta

                      • El pacient es representa a ell mateix o a una altra persona amb la que té algun problema, per tant, és com una situació real per ell.

                      • Abans de fer l'assaig s'ha de preparar molt bé, el pacient és qui sap com és la situació i com es comporta ell i l'altre persona, tant a nivell verbal com no verbal.

                      • Es fa i després es comenta.

                    • Modelatge: fer un comportament en comptes d'explicar-lo, a vegades és més fàcil.

                      • Les persones que fan l'activitat han de tenir una edat semblant a les de la situació real.

                      • I el mateix sexe.

                    • Model màster persona que ho fa exacte, perfecte.

                    • Model coping enfrontament va millor per l'exercici.

                    • Una altre forma simbòlica: veure l'actitud d'una persona i aplicar-ho de forma simbòlica.

                  • Instruccions donar informació.

                  • Retroalimentació- reforçament:

                    • Conducta enlloc de persona.

                Que la informació es dirigeixi al comportament (què fa) i no a la persona (ets...) que fa l'exercici.

                    • Quins elements es faran (concretar prèviament què observar).

                    • Que la informació sigui específica.

                    • El feed- back es fa directament a la persona.

                    • Qui primer fa el feed- back es l'”actor”.

                    • Primer es comenta allò positiu.

                    • Després es fan suggeriments de millora.

                    • La impressió és subjectiva: jo crec... a mi em sembla...

                  • Tasques per casa.

                  • Components:

                    • No verbals representen el 70% de la informació que es transmet:

                      • Mirada

                      • Expressió facial

                      • Gestos

                      • Postura

                      • Orientació (del cos)

                      • Distància- contacte físic

                    • Paralingüístics

                Frase de la setmana: expressar desacord sense que l'altre s'enfadi.

                Vídeo teràpia de grup de parelles.

                Tècnica: un diu el que sent i la parella l'escolta sense interrompre; després aquesta explica què ha entès. Seguidament es fa el mateix amb l'altre persona. Es fa servir quan les persones ja porten cert temps anant a teràpia.

                *Quin tamany ha de tenir un grup?

                • 8 o 10 persones com a màxim.

                • Despèn del diagnòstic.

                • Al principi de les sessions és ideal que hi hagi dos terapeutes portant el grup.

                Trastorn límit de personalitat. Un dels homes té aquest trastorn i repeteix constantment “segueixo fatal”. Cal concretar què vol dir per ell “fatal”, què no ha canviat des de que va a teràpia i què si ha canviat. Com a terapeutes és important no desanimar-se. LA persona ha de reconèixer quins passos ha fet i si no ho fa cal que el terapeuta ho verbalitzi.

                Quan hi ha una persona que ve tard sistemàticament a la sessió de grup cal preguntar-li per què, el motiu, la seva organització del temps 8si el terapeuta valora el temps, els pacients també ho faran). Cal demanar que diguin que faltaran, que s'excusin.

                Si la persona afirma que la teràpia no li serveix de res cal explicar que si ella no s'activa assistir a teràpia no li servirà de res i preguntar-li què està fent ella.

                TERÀPIA COGNITIVA

                Intent d'equilibri entre la comprensió i l'acció.

                Pots comprendre una situació però no solucionar-la, saber el per què de les coses no és suficient. Perquè es donin canvis un ha de ser actiu.

                Beck i Ellis són els autors més representatius de la teràpia cognitiva. Els dos tenen formació analítica, per això el cognitivisme fa servir termes del psicoanàlisis.

                Karen Horney (humanista) també té molta influència i parla de que la persona ha de ser flexible, no dogmàtica. Un signe de trastorn mental és la rigidesa.

                Adler parla de que perquè una persona sigui psicològicament sana ha de tenir interès social sentiment de comunitat. Els objectes socials són necessaris per ser sa.

                Rogers fa referència a l'autoacceptació incondicional, al benestar propi i dels demés sense avaluar constantment.

                Ellis, que era filòsof, també té influència dels terapeutes de conducta perquè ell anava a teràpia per problemes de timidesa.

                Els estoics, que eren filòsofs egipcis, influeixen en Ellis dient que les persones no es pertorben pels fets sinó per la manera com els perceben.

                La teràpia sistèmica també influeix en Ellis.

                ELLIS

                Tres pilars:

              • Emocions.

              • Cognicions.

              • Comportaments.

              • que poden ser apropiats o inapropiats per aconseguir objectius.

                Ex. sentiments:

                  • mania: sentiments inapropiats

                  • tristesa: apropiat

                  • enfadat: depèn

                  • deprimit: depèn, però si s'allarga és inapropiat.

                *Positiu i negatiu no vol dir apropiat o inapropiat.

                Ex. comportaments:

                  • fòbies: inadequat.

                Els pensaments es distingeixen entre racionals (preferències o desitjos) o irracionals (necessitats absolutes).

                Fotocòpies Habilitats Socials. Ex. de pensaments racionals i irracionals. Creencias. Les cursives són irracionals i eles normals són racionals.

                FILOSOFIA SUBJACENT

                Actituds racionals que la terapia fomentaria

                • Interès per un mateix

                • Interès social

                • Autodirecció

                • Tolerància a la frustració

                • Foment de la flexibilitat (tècniques)

                • Acceptació de la incertesa

                • Compromís creatiu

                • Pensament científic (tots fem hipòtesis que les podem contrastar amb la realitat)

                • Autoacceptació dels propis límits

                  • Content d'estar viu

                  • Capacitat per divertir-se

                  • No valoració global, no part dels altres

                  • Intent de gaudir enlloc d'autoavaluar-se

                • Assumir riscos

                • Hedonisme (capacitat de disfrutar de les coses)

                • No utopisme

                • Autorresponsabilitat (equilibri control extern- intern)

                PROCÉS de la Teràpia Racional Emotiva

                • Avaluació

                  • Quins són els factors interns i quins són els factors externs

                  • Anàlisi funcional (circularitat què passa abans i que passa després del problema)

                  • Preguntes

                  • Exigències

                  • Obligatorietat

                  • Catastrofisme

                  • Baixa tolerància a la frustració

                  • Autoavaluació global

                  • Síntomes primaris o secundaris

                • Insight racional emotiu relacionat amb el que un pensa

                  • Que les persones s'adonin de la influència important de les cognicions --> A (aconteixement activador)-B (pensament acció) -C (conseqüència)

                  • Interpretació de les primeres experiències i com influeixen aquestes en la meva experiència actual

                  • No n'hi ha suficient amb conéixer sinó que hi ha d'haver un treball constant i dur

                • Anàlisi de les creençes que té la persona

                  • Por a perdre la identitat, a no ser autèntic

                Frase de la setmana: fer el senzill.

                  • Anar a poc a poc al fer les coses.

                  • No descartar tècniques senzilles que poden ser més eficients que altres més complexes.

                Vídeo Trastorn Paranoide de la Personalitat- Depressió.